Wikipèdia ocwiki https://oc.wikipedia.org/wiki/Acu%C3%A8lh MediaWiki 1.46.0-wmf.26 first-letter Mèdia Especial Discutir Utilizaire Discussion Utilizaire Wikipèdia Discussion Wikipèdia Fichièr Discussion Fichièr MediaWiki Discussion MediaWiki Modèl Discussion Modèl Ajuda Discussion Ajuda Categoria Discussion Categoria Portal Discussion Portal Projècte Discussion Projècte TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 21 d'abril 0 322 2499424 2013511 2026-05-02T00:28:19Z Dostojewskij 20932 /* Decèsses */ + [[Francés I (papa)]] 2499424 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} {{abril}} == Eveniments == == Naissenças == * [[1864]] - [[Max Weber]], sociològ e economista alemand (m.[[1920]]) * [[1912]] - [[Marcel Camus]], director de [[cinèma]] francés (m.[[1982]]) * [[1915]] - [[Anthony Quinn]], actor american nascut en [[Mexic]] (m.[[2001]]) * [[1926]] - Reina [[Elisabèt II del Reialme Unit]] * [[1947]] - [[Iggy Pop]], cantaire american. * [[1957]] - [[Faustin-Archange Touadéra]], primièr ministre de Centreafrica == Decèsses == * [[1073]] - [[Alexandre II (papa)|Papa Alexandre II]] * [[1792]] - [[Tiradentes (Joaquim José da Silva Xavier)|Tiradentes]], martir de l'independéncia de [[Brasil]] (n. [[1746]]) * [[1910]] - [[Mark Twain]], escrivan american (n. [[1835]]). * [[1946]] - [[John Maynard Keynes]], economista del [[Reialme Unit]] (n. [[1883]]) * [[1985]] - [[Tancredo Neves]], òme politic brasilièr, mòrt abans d'exercir la presidéncia de la Republica (n. [[1910]]) * [[2003]] - [[Nina Simone]], cantaira e pianista americana (n. [[1933]]) * [[2025]] - [[Francés I (papa)|Francés I]], 266<sup>en</sup> papa de la Glèisa Catolica Romana (n. [[1936]]) ---- Vejatz tanben: * [[20 d'abril]] | [[22 d'abril]] * [[genièr]] | [[febrièr]] | [[març]] | [[abril]] | [[mai]] | [[junh]] | [[julhet]] | [[agost]] | [[setembre]] | [[octobre]] | [[novembre]] | [[decembre]] * [[Calendièr d'eveniments]] (los 366 jorns de l'an). [[Categoria:Jorns]] b3kpb6a7uo196ruqpd88oj98ud7vvfp 2499425 2499424 2026-05-02T00:29:47Z Dostojewskij 20932 /* Naissenças */ [[Elisabèt II del Reialme Unit]]: † 2022 2499425 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} {{abril}} == Eveniments == == Naissenças == * [[1864]] - [[Max Weber]], sociològ e economista alemand (m. [[1920]]) * [[1912]] - [[Marcel Camus]], director de [[cinèma]] francés (m. [[1982]]) * [[1915]] - [[Anthony Quinn]], actor american nascut en [[Mexic]] (m. [[2001]]) * [[1926]] - Reina [[Elisabèt II del Reialme Unit]] (m. [[2022]]) * [[1947]] - [[Iggy Pop]], cantaire american. * [[1957]] - [[Faustin-Archange Touadéra]], primièr ministre de Centreafrica == Decèsses == * [[1073]] - [[Alexandre II (papa)|Papa Alexandre II]] * [[1792]] - [[Tiradentes (Joaquim José da Silva Xavier)|Tiradentes]], martir de l'independéncia de [[Brasil]] (n. [[1746]]) * [[1910]] - [[Mark Twain]], escrivan american (n. [[1835]]). * [[1946]] - [[John Maynard Keynes]], economista del [[Reialme Unit]] (n. [[1883]]) * [[1985]] - [[Tancredo Neves]], òme politic brasilièr, mòrt abans d'exercir la presidéncia de la Republica (n. [[1910]]) * [[2003]] - [[Nina Simone]], cantaira e pianista americana (n. [[1933]]) * [[2025]] - [[Francés I (papa)|Francés I]], 266<sup>en</sup> papa de la Glèisa Catolica Romana (n. [[1936]]) ---- Vejatz tanben: * [[20 d'abril]] | [[22 d'abril]] * [[genièr]] | [[febrièr]] | [[març]] | [[abril]] | [[mai]] | [[junh]] | [[julhet]] | [[agost]] | [[setembre]] | [[octobre]] | [[novembre]] | [[decembre]] * [[Calendièr d'eveniments]] (los 366 jorns de l'an). [[Categoria:Jorns]] awuyypfhgn06g9hul7atha9pneyo7hz Departament dau Puèi de Doma 0 3354 2499381 2478492 2026-05-01T12:33:43Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Correccions. 2499381 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{omon|Puèi de Doma (omonimia)}} {{Infobox Departament de França | carta =oc | departament = dau Puèi de Doma | insee =63 | lògo = [[Fichièr:CD63-mon-departement-RVB.jpg|140px|center]] | loc = [[Imatge:Puy-de-Dôme-Position.svg|250px|Localizacion dau Puèi Domat en França]] | ist = {{Auvèrnhe}} | region = {{AuvRosAup}} | Prefectura = [[Clarmont-Farrand]] | Sosprefecturas = [[Soire]]<br />[[Embèrt]]<br />[[Tièrn]]<br />[[Riam]] | sup =7970 | circonscripcions =5 | intercomun =14 | president = [[Lionel Chauvin]] ([[Les Républicains|LR]]) | prefècte =Joël Mathurin | sit =www.puy-de-dome.fr |gentilici=pueidomés/-esa}} Le '''departament dau Puèi de Doma''' z-es un departament de l'[[França|Estat francés]] situat en [[Occitània]], dins la region administrativa d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]] e maitot dins la region istorica d'[[Auvèrnhe (Occitània)|Auvèrnha]]. Son chapluòc es [[Clarmont-Ferrand]]. Los abitants son los ''Puèidomés'' e las ''Puèidomesas''. ==Còdes== En 1792, le Puèi de Doma reçaup le numèro postau '''61''' que gardarà jusqu'au bot dau sègle XIX. En 1928, reçaup las letras '''NH''', NJ e NK coma còde per las immatriculacions de veïcules. NJ serà pas utilizada. En 1942 las letras CJ (''chantiers de jeunesse'') son tanben utilizadas<ref>[http://immat1928.free.fr/departements/oise-rhone/63.html "Puy-de-Dôme"] sul site ''Les immatriculations des années 1930-1940''. </ref>. En 1943, l’SNS (vengut [[INSEE]] en 1946) impausa le còde geografic qu’atribuís le '''63''' au departament. Aquela valor es represa en 1950 sobre los veïcules e en 1964 per la Pòsta. Au nivèl internacionau, le departament a le còde ISO 3166-2 '''FR-63''' e le còde NUTS-3:2016 '''FRK14'''. ==Eraudica e simbolica== <gallery> COA_of_Puy-de-Dôme_département_(Levasseur_Atlas).svg|Escut dau departament dins l'atlàs de Levasseur (1854) Blason_Besse-Saint-Anastaise.svg|Escut de [[Bèça e Sent Anastese|Bèça]], chapluòc de districte. Blason_ville_fr_Billom_(Puy-de-Dôme)..svg|Escut de [[Bilhòm]], chapluòc de districte. Blason ville fr ClermontFerrand (PuyDome).svg|Escut de [[Clarmont-Ferrand]], chapluòc de districte puèi d'arrondiment. Blason_ville_fr_Ambert_(Puy-de-Dôme).svg|Escut d'[[Embèrt]], chapluòc de districte puèi d'arrondiment. Blason_ville_fr_Montaigut-en-Combrailles_(Puy-de-Dôme).svg|Escut de [[Montagut de Combralha]], chapluòc de districte. Blason_ville_fr_Riom.svg|Escut de [[Riòm]], chapluòc de districte puèi d'arrondiment. Blason_ville_fr_Issoire_63.svg|Escut de [[Soire]], chapluòc de districte puèi d'arrondiment. Blason_ville_fr_Thiers_(Puy-de-Dôme).svg|Escut d'ès [[Tièrn]], chapluòc de districte puèi d'arrondiment. Puy-de-Dôme_(63)_logo_2015.png|Logò dau conselh departamentau (2015) CD63-mon-departement-RVB.jpg|Logò dau conselh departamentau (2022) </gallery> == Personalitats dau Puèi de Doma == * [[Jean-Louis Murat]] * [[Ferrand Rainaud]] {{Portal Auvèrnhe}} {{OcDivDep}} {{FranceDep}} [[Categoria:Departament francés]] [[Categoria:Auvèrnhe Ròse Aups]] [[Categoria:Puèi de Doma]] 6m2fhxjxv9tpn8a9gk47e2neew2o3qz Lengadòc 0 5738 2499402 2456951 2026-05-01T14:00:34Z Jiròni 239 /* Istòria */ 2499402 wikitext text/x-wiki {{Omon}} {{Infobox País d'Occitània |lenga=[[occitan]] (principalament [[lengadocian]], mas tanben [[gascon]], [[provençal]], [[vivaroaupenc|vivaroalpenc]] e [[auvernhat]]) |superfícia=41500}} [[Imatge:Bandièra alternativa de Lengadòc.svg|vinheta|Bandièra alternativa de Lengadòc, inclusent las armas dels [[Trencavèl]].]] '''Lengadòc''' es una region culturala e istorica dins lo centre-sud d'[[Occitània]]. Es lo nom donat a una província francesa d'ancian regim, mai que mai eissida de l'annexion del [[comtat de Tolosa]] a la corona francesa en [[1271]], comtat que s'i es ajustat mantun territòri. Lo gentilici es '''lengadocian -a'''. Las doas vilas principalas son [[Tolosa]] e [[Montpelhièr]]. Lengadòc, que pren son nom de la ''lenga d'òc'', a donat son nom a un dels grands dialèctes de l'[[occitan]], lo [[lengadocian]], mas i aguèt pas jamai correspondéncia entre entitats lingüistica e politica. == Geografia == [[imatge:Mapa_Llenguadoc_hictòric.PNG|thumb|left|Lengadòc]] Lo '''Lengadòc''' istoric dessenha un arc de cercle de Tolosa a Vivarés. D'oèst en èst inclutz [[Tolosan]], [[Albigés]], [[Carcassés]], [[Rasés (region)|Rasés]], [[Corbièras (region)|Corbièras]], [[Fenolhedés]], [[Menerbés]], [[Narbonés]], [[Bas Lengadòc]] (de Besièrs a Nimes), [[Cevenas]], [[Gavaudan]], [[Vivarés]] e [[Velai]]. Las doas vilas màgers i son [[Tolosa]] e [[Montpelhièr]]. ==Istòria== [[Fichièr:Enserune-Montady-01.JPG|miniatura|Vestigis de l'[[oppidum d'Ausseruna]].]] La màger part de Lengadòc faguèt partida de la província romana de [[Narbonesa]], puèi de [[Septimània]]. Foguèt conquistat pels [[Visigòts]] al [[sègle V]] que lo sonèron simplament ''Gàllia'' o ''Narbonensis'' e [[Tolosa]] foguèt lor capitala. Foguèron acaçats pels [[Francs]] que los obliguèron a se replegar en [[Espanha]]. Los Francs conquistèron tanben una partida de Lengadòc que foguèt possession dels [[Sarrasins (pòble)|Sarrasins]]. A la fin del [[sègle IX]] los Francs sonèron la partida mediterranèa de la contrada ''Gòtia'' o ''Marca Gotica''. A partir del [[sègle X]] Lengadòc foguèt confondut amb lo [[comtat de Tolosa]], conquistat pels franceses durant la [[Crosada contra los Albigeses]]. La creacion dels [[Estats de Lengadòc]] en [[1346]], las consequéncias del [[Tractat de Brétigny]] de [[1360]] e la mesa en plaça a Tolosa del [[Parlament de Tolosa]] en [[1443]] balhèron al Lengadòc reial la fisionomia, l'organizacion e lo pes cultural occitan que conservèt fins a la [[Revolucion francesa]] de [[1789]]. == [[Heraudica|Eraldica]] == {{Blasonament|imatge=Arms_of_Languedoc.svg|descript=Del camp de [[gules]] cargat d'una [[Crotz occitana|crotz de Tolosa]] d'aur}} == Lingüistica == Levat qualques comunas [[Francoprovençal|arpitanas]] a l'extrèm Nòrd de [[Vivarés]], lo Lengadòc istoric es de lenga occitana e s'i parla cinc de sos sièis grands dialèctes: * de segur lo [[lengadocian]] sus la màger part del territòri, mas tanben : * lo [[gascon]] a l'oèst de [[Tolosa]] * lo [[provençal]] a l'èst de [[Vidorle]] (region de [[Nimes]]) * lo [[vivaroaupenc|vivaroalpenc]] dins lo nòrd de [[Vivarés]] ([[Naut Vivarés]] e [[Botèiras]]) e dins l'èst de [[Velai]] (a l'entorn de [[Sinjau]]). * l'[[auvernhat]] [[Velaiés (sosdialècte)|velaiés]] dins la màger part de [[Velai]] (levat a l'entorn de Sinjau). == Viticultura == ''Article principal: [[Viticultura de Lengadòc]]'' ==Vejatz tanben == === Ligams connèxes === *[[Occitan]] *[[Lengadòc-Rosselhon]] *[[Miègjorn-Pirenèus]] *[[Narbonesa]] *[[Tolosa]] *[[Montpelhièr]] *[[Nimes]] *[[Estats de Lengadòc]] === Ligams extèrnes === * {{fr}} [https://web.archive.org/web/20090208133625/http://hypo.ge-dip.etat-ge.ch/www/cliotexte/sites/Arisitum/cdf/lang.html Estat del comèrci en Lengadòc en 1744] * [http://www.canaldumidi.com/ Canal del Miègjorn, Canal Reial de Lengadòc] [[categoria:Província istorica francesa]] [[categoria:Lengadòc]] {{RegOc}} {{RegFr}} {{Portal Lengadòc}} 0vwietc775bmqtxgbvxs8szxqndcyiy Modèl:AcuèlhActualitat 10 7797 2499441 2496894 2026-05-02T07:54:59Z Jfblanc 104 /* Resultat sus la pagina d’acuèlh */ 2499441 wikitext text/x-wiki <noinclude><!-- === Avertiments (invisibles dins l'acuèlh) === -->{{Acuèlh actualitat/instruccions}} == Resultat sus la pagina d’acuèlh == </noinclude><div><!-- Inseriscatz pas aicí QUE las informacions e eveniments que se prèstan a una cobertura enciclopedica e qu'an provocat la CREACION D'UN ARTICLE o que n'an pregondament modificat un. == Lista visibla de tèmas generics non datats (periòde long, sens mesa a jorn jornalièra) == ==== EDITAR EN DEJÓS D'AQUESTA LINHA ! ==== --> </div><!--== un desenat d'informacions brèvas datadas al mai == --> <imagemap>Fichièr:El_presidente_José_María_Balcázar_Zelada_ingresó_por_primera_vez_a_Palacio_de_Gobierno_0-9_screenshot_(cropped).png|right|150px</imagemap> * [[21 d'abril]] de [[2026]]: [[Bianca Fazi]] ven presidenta interimària de l'executiu de [[Corsega]]. * [[13 d'abril]]: [[Beinir Johannesen]] es elegit primièr ministre de las [[Illas Feròe]]. * [[12 d'abril]]: [[Nizar Amedi]] ven president d'[[Iraq|Irac]]. * [[10 d'abril]]: [[Min Aung Hlaing]] ven president de [[Birmania]]. * [[7 d'abril]]: [[To Lam]] es elegit president de [[Vietnam]]. * [[4 d'abril]]: [[Albulena Haxhiu]] ven presidenta interimària de [[Cossòva]]. * [[1èr d'abril]]: [[Alice Mina]] e [[Vladimiro Selva]] venon capitanis regents de [[Sant Marin]]. * [[10 de març|10]] e [[13 de març]]: l’esquiaire occitan [[Arthur Bauchet]] se ganha doas medalhas d’aur als [[Jòcs paralimpics d'ivèrn de Milan e Cortina]]. * [[23 de febrièr]]: morís a [[Manòsca]] l'escrivan e istorian occitan [[Glaudi Barsotti]]. * [[18 de febrièr]]: [[José María Balcázar]] es elegit president interimari de [[Peró]]. (imatge) * [[7 de febrièr|7 de heurèr]] de [[2026]]: a la fin deu mandat deu [[Conselh presidenciau de transicion (Haití)|Conselh presidenciau de transicion]] a Haití, [[Alix Didier Fils-Aimé]] ven president interimari. * [[25 de genièr]]: morís a [[Sant Africa]] l'escrivana e cantaira occitana [[Maria Roanet]]. * [[3 de genièr]]: los [[Estats Units d'America]] atacan [[Veneçuèla]] e capturan lo president [[Nicolás Maduro|Maduro]]. * [[2 de genièr]] : [[Ciutat de La Patz]] ven la capitala de la [[Guinèa Eqüatoriala]]. * [[1 de genièr]] : [[Guy Parmelin]] ven tornar president de [[Soïssa]]; [[Bulgaria]] rejonh la zona de l’[[èuro]]. * [[27 de decembre]] de [[2025]]: morís l’entrainaire occitan [[Joan Loís Gasset]]. * [[24 de decembre]]: [[Nasry Asfura]] se ganha las eleccions presidencialas d'[[Onduras]]. * [[23 de decembre]]: lo govèrn Trump sanciona d'europèus opausats a la desinformacion coma [[Clare Melford]] e [[Anna-Lena von Hodenberg]]. * [[14 de decembre]]: [[José Antonio Kast]] se ganha las eleccions presidencialas de [[Chile]]. * [[13 de decembre]]: beatificacion de 50 crestians antinazis a París. Demèst eles Raimond Caire e d'autres occitans. * [[30 de novembre]]: Jeffrey Bostic ven president de Barbada. * [[27 de novembre]]: Juan Francisco Pérez Llorca es elegit president de la Generalitat de Valéncia. * [[27 de novembre]]: en seguida d'un còp d'estat, lo general Horta Nta Na Man ven president de transicion de la Guinèa de Bissau. * [[26 de novembre]]: Andrej Babiš es nommat primièr ministre de Chequia. * [[18 de novembre]]: John Main es elegit primièr de Nunavut. * [[15 de novembre]]: Khaled al-Anany ven president de l'UNESCO. * [[13 de novembre]]: Francis Itimai ven governaire de Iap. * [[11 de novembre]]: Catherine Connolly ven presidenta d'Irlanda. * [[5 de novembre]]: Shawn Christian es elegit primièr cònsol de las Illas Pitcairn. * [[4 de novembre]]: Zohran Mamdani es elegit primièr cònsol de New York. * [[24 d'octobre]]: morís l’esquiaire occitan [[Julian Besson]]. * [[24 d'octobre]]: [[Tufan Erhürman]] ven president de Chipre del Nòrd. * [[23 d'octobre]]: morís lo cantaire de reggae panamenc [[Japanese]]. * [[18 d'octobre]]: morís lo cantaire arlatenc [[Jan Mari Carlòtti]]. * [[14 d'octobre]]: lo president [[Andry Rajoelina]] fugís de [[Madagascar]]. * [[11 d'octobre]]: [[Patrick Herminie]] se ganha l'eleccion presidenciala de [[Seichèlas]]. {{clr}}<noinclude> <!-- ==== EDITAR AL DESSÚS D'AQUESTA LINHA ! ==== == Totas las categorias per aqueste modèl gropadas aicí (de daissar a la fin) == --> [[Categoria:Modèl per las paginas d'acuèlh|Acuelh]] [[Categoria:Actualitat]] [[Categoria:Cronologia]] <!-- == Ligams vèrs los modèls d’autres projèctes Wikipèdia (de daissar a la fin) == --> </noinclude> lyvwgzn6b0cpvyb5shl572tpb35vlgx 2499450 2499441 2026-05-02T08:25:07Z Jfblanc 104 /* Resultat sus la pagina d’acuèlh */ 2499450 wikitext text/x-wiki <noinclude><!-- === Avertiments (invisibles dins l'acuèlh) === -->{{Acuèlh actualitat/instruccions}} == Resultat sus la pagina d’acuèlh == </noinclude><div><!-- Inseriscatz pas aicí QUE las informacions e eveniments que se prèstan a una cobertura enciclopedica e qu'an provocat la CREACION D'UN ARTICLE o que n'an pregondament modificat un. == Lista visibla de tèmas generics non datats (periòde long, sens mesa a jorn jornalièra) == ==== EDITAR EN DEJÓS D'AQUESTA LINHA ! ==== --> </div><!--== un desenat d'informacions brèvas datadas al mai == --> <imagemap>Fichièr:Albulena_Haxhiu.jpg|right|150px</imagemap> * [[21 d'abril]] de [[2026]]: [[Bianca Fazi]] ven presidenta interimària de l'executiu de [[Corsega]]. * [[13 d'abril]]: [[Beinir Johannesen]] es elegit primièr ministre de las [[Illas Feròe]]. * [[12 d'abril]]: [[Nizar Amedi]] ven president d'[[Iraq|Irac]]. * [[10 d'abril]]: [[Min Aung Hlaing]] ven president de [[Birmania]]. * [[7 d'abril]]: [[To Lam]] es elegit president de [[Vietnam]]. * [[4 d'abril]]: [[Albulena Haxhiu]] ven presidenta interimària de [[Cossòva]]. (imatge) * [[1èr d'abril]]: [[Alice Mina]] e [[Vladimiro Selva]] venon capitanis regents de [[Sant Marin]]. * [[10 de març|10]] e [[13 de març]]: l’esquiaire occitan [[Arthur Bauchet]] se ganha doas medalhas d’aur als [[Jòcs paralimpics d'ivèrn de Milan e Cortina]]. * [[23 de febrièr]]: morís a [[Manòsca]] l'escrivan e istorian occitan [[Glaudi Barsotti]]. * [[18 de febrièr]]: [[José María Balcázar]] es elegit president interimari de [[Peró]]. * [[7 de febrièr|7 de heurèr]] de [[2026]]: a la fin deu mandat deu [[Conselh presidenciau de transicion (Haití)|Conselh presidenciau de transicion]] a Haití, [[Alix Didier Fils-Aimé]] ven president interimari. * [[25 de genièr]]: morís a [[Sant Africa]] l'escrivana e cantaira occitana [[Maria Roanet]]. * [[3 de genièr]]: los [[Estats Units d'America]] atacan [[Veneçuèla]] e capturan lo president [[Nicolás Maduro|Maduro]]. * [[2 de genièr]] : [[Ciutat de La Patz]] ven la capitala de la [[Guinèa Eqüatoriala]]. * [[1 de genièr]] : [[Guy Parmelin]] ven tornar president de [[Soïssa]]; [[Bulgaria]] rejonh la zona de l’[[èuro]]. * [[27 de decembre]] de [[2025]]: morís l’entrainaire occitan [[Joan Loís Gasset]]. * [[24 de decembre]]: [[Nasry Asfura]] se ganha las eleccions presidencialas d'[[Onduras]]. * [[23 de decembre]]: lo govèrn Trump sanciona d'europèus opausats a la desinformacion coma [[Clare Melford]] e [[Anna-Lena von Hodenberg]]. * [[14 de decembre]]: [[José Antonio Kast]] se ganha las eleccions presidencialas de [[Chile]]. * [[13 de decembre]]: beatificacion de 50 crestians antinazis a París. Demèst eles Raimond Caire e d'autres occitans. * [[30 de novembre]]: Jeffrey Bostic ven president de Barbada. * [[27 de novembre]]: Juan Francisco Pérez Llorca es elegit president de la Generalitat de Valéncia. * [[27 de novembre]]: en seguida d'un còp d'estat, lo general Horta Nta Na Man ven president de transicion de la Guinèa de Bissau. * [[26 de novembre]]: Andrej Babiš es nommat primièr ministre de Chequia. * [[18 de novembre]]: John Main es elegit primièr de Nunavut. * [[15 de novembre]]: Khaled al-Anany ven president de l'UNESCO. * [[13 de novembre]]: Francis Itimai ven governaire de Iap. * [[11 de novembre]]: Catherine Connolly ven presidenta d'Irlanda. * [[5 de novembre]]: Shawn Christian es elegit primièr cònsol de las Illas Pitcairn. * [[4 de novembre]]: Zohran Mamdani es elegit primièr cònsol de New York. * [[24 d'octobre]]: morís l’esquiaire occitan [[Julian Besson]]. * [[24 d'octobre]]: [[Tufan Erhürman]] ven president de Chipre del Nòrd. * [[23 d'octobre]]: morís lo cantaire de reggae panamenc [[Japanese]]. * [[18 d'octobre]]: morís lo cantaire arlatenc [[Jan Mari Carlòtti]]. * [[14 d'octobre]]: lo president [[Andry Rajoelina]] fugís de [[Madagascar]]. * [[11 d'octobre]]: [[Patrick Herminie]] se ganha l'eleccion presidenciala de [[Seichèlas]]. {{clr}}<noinclude> <!-- ==== EDITAR AL DESSÚS D'AQUESTA LINHA ! ==== == Totas las categorias per aqueste modèl gropadas aicí (de daissar a la fin) == --> [[Categoria:Modèl per las paginas d'acuèlh|Acuelh]] [[Categoria:Actualitat]] [[Categoria:Cronologia]] <!-- == Ligams vèrs los modèls d’autres projèctes Wikipèdia (de daissar a la fin) == --> </noinclude> rzbwsccrft1pc0t8k6pm7pf83jgx0bo 2499453 2499450 2026-05-02T08:30:52Z Jfblanc 104 /* Resultat sus la pagina d’acuèlh */ 2499453 wikitext text/x-wiki <noinclude><!-- === Avertiments (invisibles dins l'acuèlh) === -->{{Acuèlh actualitat/instruccions}} == Resultat sus la pagina d’acuèlh == </noinclude><div><!-- Inseriscatz pas aicí QUE las informacions e eveniments que se prèstan a una cobertura enciclopedica e qu'an provocat la CREACION D'UN ARTICLE o que n'an pregondament modificat un. == Lista visibla de tèmas generics non datats (periòde long, sens mesa a jorn jornalièra) == ==== EDITAR EN DEJÓS D'AQUESTA LINHA ! ==== --> </div><!--== un desenat d'informacions brèvas datadas al mai == --> <imagemap>Fichièr:Albulena_Haxhiu.jpg|right|150px</imagemap> * [[21 d'abril]] de [[2026]]: [[Bianca Fazi]] ven presidenta interimària de l'executiu de [[Corsega]]. * [[13 d'abril]]: [[Beinir Johannesen]] es elegit primièr ministre de las [[Illas Feròe]]. * [[12 d'abril]]: [[Nizar Amedi]] ven president d'[[Iraq|Irac]]. * [[10 d'abril]]: [[Min Aung Hlaing]] ven president de [[Birmania]]. * [[7 d'abril]]: [[Tô Lâm]] es elegit president de [[Vietnam]]. * [[4 d'abril]]: [[Albulena Haxhiu]] ven presidenta interimària de [[Cossòva]]. (imatge) * [[1èr d'abril]]: [[Alice Mina]] e [[Vladimiro Selva]] venon capitanis regents de [[Sant Marin]]. * [[10 de març|10]] e [[13 de març]]: l’esquiaire occitan [[Arthur Bauchet]] se ganha doas medalhas d’aur als [[Jòcs paralimpics d'ivèrn de Milan e Cortina]]. * [[23 de febrièr]]: morís a [[Manòsca]] l'escrivan e istorian occitan [[Glaudi Barsotti]]. * [[18 de febrièr]]: [[José María Balcázar]] es elegit president interimari de [[Peró]]. * [[7 de febrièr|7 de heurèr]] de [[2026]]: a la fin deu mandat deu [[Conselh presidenciau de transicion (Haití)|Conselh presidenciau de transicion]] a Haití, [[Alix Didier Fils-Aimé]] ven president interimari. * [[25 de genièr]]: morís a [[Sant Africa]] l'escrivana e cantaira occitana [[Maria Roanet]]. * [[3 de genièr]]: los [[Estats Units d'America]] atacan [[Veneçuèla]] e capturan lo president [[Nicolás Maduro|Maduro]]. * [[2 de genièr]] : [[Ciutat de La Patz]] ven la capitala de la [[Guinèa Eqüatoriala]]. * [[1 de genièr]] : [[Guy Parmelin]] ven tornar president de [[Soïssa]]; [[Bulgaria]] rejonh la zona de l’[[èuro]]. * [[27 de decembre]] de [[2025]]: morís l’entrainaire occitan [[Joan Loís Gasset]]. * [[24 de decembre]]: [[Nasry Asfura]] se ganha las eleccions presidencialas d'[[Onduras]]. * [[23 de decembre]]: lo govèrn Trump sanciona d'europèus opausats a la desinformacion coma [[Clare Melford]] e [[Anna-Lena von Hodenberg]]. * [[14 de decembre]]: [[José Antonio Kast]] se ganha las eleccions presidencialas de [[Chile]]. * [[13 de decembre]]: beatificacion de 50 crestians antinazis a París. Demèst eles Raimond Caire e d'autres occitans. * [[30 de novembre]]: Jeffrey Bostic ven president de Barbada. * [[27 de novembre]]: Juan Francisco Pérez Llorca es elegit president de la Generalitat de Valéncia. * [[27 de novembre]]: en seguida d'un còp d'estat, lo general Horta Nta Na Man ven president de transicion de la Guinèa de Bissau. * [[26 de novembre]]: Andrej Babiš es nommat primièr ministre de Chequia. * [[18 de novembre]]: John Main es elegit primièr de Nunavut. * [[15 de novembre]]: Khaled al-Anany ven president de l'UNESCO. * [[13 de novembre]]: Francis Itimai ven governaire de Iap. * [[11 de novembre]]: Catherine Connolly ven presidenta d'Irlanda. * [[5 de novembre]]: Shawn Christian es elegit primièr cònsol de las Illas Pitcairn. * [[4 de novembre]]: Zohran Mamdani es elegit primièr cònsol de New York. * [[24 d'octobre]]: morís l’esquiaire occitan [[Julian Besson]]. * [[24 d'octobre]]: [[Tufan Erhürman]] ven president de Chipre del Nòrd. * [[23 d'octobre]]: morís lo cantaire de reggae panamenc [[Japanese]]. * [[18 d'octobre]]: morís lo cantaire arlatenc [[Jan Mari Carlòtti]]. * [[14 d'octobre]]: lo president [[Andry Rajoelina]] fugís de [[Madagascar]]. * [[11 d'octobre]]: [[Patrick Herminie]] se ganha l'eleccion presidenciala de [[Seichèlas]]. {{clr}}<noinclude> <!-- ==== EDITAR AL DESSÚS D'AQUESTA LINHA ! ==== == Totas las categorias per aqueste modèl gropadas aicí (de daissar a la fin) == --> [[Categoria:Modèl per las paginas d'acuèlh|Acuelh]] [[Categoria:Actualitat]] [[Categoria:Cronologia]] <!-- == Ligams vèrs los modèls d’autres projèctes Wikipèdia (de daissar a la fin) == --> </noinclude> syd33ptlek36s8ehk58whs0fugera6g 2499461 2499453 2026-05-02T08:45:27Z Jfblanc 104 /* Resultat sus la pagina d’acuèlh */ 2499461 wikitext text/x-wiki <noinclude><!-- === Avertiments (invisibles dins l'acuèlh) === -->{{Acuèlh actualitat/instruccions}} == Resultat sus la pagina d’acuèlh == </noinclude><div><!-- Inseriscatz pas aicí QUE las informacions e eveniments que se prèstan a una cobertura enciclopedica e qu'an provocat la CREACION D'UN ARTICLE o que n'an pregondament modificat un. == Lista visibla de tèmas generics non datats (periòde long, sens mesa a jorn jornalièra) == ==== EDITAR EN DEJÓS D'AQUESTA LINHA ! ==== --> </div><!--== un desenat d'informacions brèvas datadas al mai == --> <imagemap>Fichièr:Albulena_Haxhiu.jpg|right|150px</imagemap> * [[21 d'abril]] de [[2026]]: [[Bianca Fazi]] ven presidenta interimària de l'executiu de [[Corsega]]. * [[13 d'abril]]: [[Beinir Johannesen]] es elegit primièr ministre de las [[Illas Feròe]]. * [[12 d'abril]]: [[Nîzar Amêdî]] ven president d'[[Iraq|Irac]]. * [[10 d'abril]]: [[Min Aung Hlaing]] ven president de [[Birmania]]. * [[7 d'abril]]: [[Tô Lâm]] es elegit president de [[Vietnam]]. * [[4 d'abril]]: [[Albulena Haxhiu]] ven presidenta interimària de [[Cossòva]]. (imatge) * [[1èr d'abril]]: [[Alice Mina]] e [[Vladimiro Selva]] venon capitanis regents de [[Sant Marin]]. * [[10 de març|10]] e [[13 de març]]: l’esquiaire occitan [[Arthur Bauchet]] se ganha doas medalhas d’aur als [[Jòcs paralimpics d'ivèrn de Milan e Cortina]]. * [[23 de febrièr]]: morís a [[Manòsca]] l'escrivan e istorian occitan [[Glaudi Barsotti]]. * [[18 de febrièr]]: [[José María Balcázar]] es elegit president interimari de [[Peró]]. * [[7 de febrièr|7 de heurèr]] de [[2026]]: a la fin deu mandat deu [[Conselh presidenciau de transicion (Haití)|Conselh presidenciau de transicion]] a Haití, [[Alix Didier Fils-Aimé]] ven president interimari. * [[25 de genièr]]: morís a [[Sant Africa]] l'escrivana e cantaira occitana [[Maria Roanet]]. * [[3 de genièr]]: los [[Estats Units d'America]] atacan [[Veneçuèla]] e capturan lo president [[Nicolás Maduro|Maduro]]. * [[2 de genièr]] : [[Ciutat de La Patz]] ven la capitala de la [[Guinèa Eqüatoriala]]. * [[1 de genièr]] : [[Guy Parmelin]] ven tornar president de [[Soïssa]]; [[Bulgaria]] rejonh la zona de l’[[èuro]]. * [[27 de decembre]] de [[2025]]: morís l’entrainaire occitan [[Joan Loís Gasset]]. * [[24 de decembre]]: [[Nasry Asfura]] se ganha las eleccions presidencialas d'[[Onduras]]. * [[23 de decembre]]: lo govèrn Trump sanciona d'europèus opausats a la desinformacion coma [[Clare Melford]] e [[Anna-Lena von Hodenberg]]. * [[14 de decembre]]: [[José Antonio Kast]] se ganha las eleccions presidencialas de [[Chile]]. * [[13 de decembre]]: beatificacion de 50 crestians antinazis a París. Demèst eles Raimond Caire e d'autres occitans. * [[30 de novembre]]: Jeffrey Bostic ven president de Barbada. * [[27 de novembre]]: Juan Francisco Pérez Llorca es elegit president de la Generalitat de Valéncia. * [[27 de novembre]]: en seguida d'un còp d'estat, lo general Horta Nta Na Man ven president de transicion de la Guinèa de Bissau. * [[26 de novembre]]: Andrej Babiš es nommat primièr ministre de Chequia. * [[18 de novembre]]: John Main es elegit primièr de Nunavut. * [[15 de novembre]]: Khaled al-Anany ven president de l'UNESCO. * [[13 de novembre]]: Francis Itimai ven governaire de Iap. * [[11 de novembre]]: Catherine Connolly ven presidenta d'Irlanda. * [[5 de novembre]]: Shawn Christian es elegit primièr cònsol de las Illas Pitcairn. * [[4 de novembre]]: Zohran Mamdani es elegit primièr cònsol de New York. * [[24 d'octobre]]: morís l’esquiaire occitan [[Julian Besson]]. * [[24 d'octobre]]: [[Tufan Erhürman]] ven president de Chipre del Nòrd. * [[23 d'octobre]]: morís lo cantaire de reggae panamenc [[Japanese]]. * [[18 d'octobre]]: morís lo cantaire arlatenc [[Jan Mari Carlòtti]]. * [[14 d'octobre]]: lo president [[Andry Rajoelina]] fugís de [[Madagascar]]. * [[11 d'octobre]]: [[Patrick Herminie]] se ganha l'eleccion presidenciala de [[Seichèlas]]. {{clr}}<noinclude> <!-- ==== EDITAR AL DESSÚS D'AQUESTA LINHA ! ==== == Totas las categorias per aqueste modèl gropadas aicí (de daissar a la fin) == --> [[Categoria:Modèl per las paginas d'acuèlh|Acuelh]] [[Categoria:Actualitat]] [[Categoria:Cronologia]] <!-- == Ligams vèrs los modèls d’autres projèctes Wikipèdia (de daissar a la fin) == --> </noinclude> hoh77d1vpve24l9m6vg5ni4bz47zz40 2499467 2499461 2026-05-02T08:50:26Z Jfblanc 104 /* Resultat sus la pagina d’acuèlh */ 2499467 wikitext text/x-wiki <noinclude><!-- === Avertiments (invisibles dins l'acuèlh) === -->{{Acuèlh actualitat/instruccions}} == Resultat sus la pagina d’acuèlh == </noinclude><div><!-- Inseriscatz pas aicí QUE las informacions e eveniments que se prèstan a una cobertura enciclopedica e qu'an provocat la CREACION D'UN ARTICLE o que n'an pregondament modificat un. == Lista visibla de tèmas generics non datats (periòde long, sens mesa a jorn jornalièra) == ==== EDITAR EN DEJÓS D'AQUESTA LINHA ! ==== --> </div><!--== un desenat d'informacions brèvas datadas al mai == --> <imagemap>Fichièr:Albulena_Haxhiu.jpg|right|150px</imagemap> * [[21 d'abril]] de [[2026]]: [[Bianca Fazi]] ven presidenta interimària de l'executiu de [[Corsega]]. * [[13 d'abril]]: [[Beinir Johannesen]] es elegit primièr ministre de las [[Illas Feròe]]. * [[12 d'abril]]: [[Nîzar Amêdî]] ven president d'[[Iraq|Irac]]. * [[10 d'abril]]: [[Min Aung Hlaing]] ven president de [[Birmania]]. * [[7 d'abril]]: [[Tô Lâm]] es elegit president de [[Vietnam]]. * [[4 d'abril]]: [[Albulena Haxhiu]] ven presidenta interimària de [[Cossòva]]. (imatge) * [[1èr d'abril]]: [[Alice Mina]] e [[Vladimiro Selva]] venon capitanis regents de [[Sant Marin]]. * [[10 de març|10]] e [[13 de març]]: l’esquiaire occitan [[Arthur Bauchet]] se ganha doas medalhas d’aur als [[Jòcs paralimpics d'ivèrn de Milan e Cortina]]. * [[23 de febrièr]]: morís a [[Manòsca]] l'escrivan e istorian occitan [[Glaudi Barsotti]]. * [[18 de febrièr]]: [[José María Balcázar]] es elegit president interimari de [[Peró]]. * [[7 de febrièr|7 de heurèr]] de [[2026]]: a la fin deu mandat deu [[Conselh presidenciau de transicion (Haití)|Conselh presidenciau de transicion]] a Haití, [[Alix Didier Fils-Aimé]] ven president interimari. * [[25 de genièr]]: morís a [[Sant Africa]] l'escrivana e cantaira occitana [[Maria Roanet]]. * [[3 de genièr]]: los [[Estats Units d'America]] atacan [[Veneçuèla]] e capturan lo president [[Nicolás Maduro|Maduro]]. * [[2 de genièr]] : [[Ciutat de La Patz]] ven la capitala de la [[Guinèa Eqüatoriala]]. * [[1 de genièr]] : [[Guy Parmelin]] ven tornar president de [[Soïssa]]; [[Bulgaria]] rejonh la zona de l’[[èuro]]. * [[27 de decembre]] de [[2025]]: morís l’entrainaire occitan [[Joan Loís Gasset]]. * [[24 de decembre]]: [[Nasry Asfura]] se ganha las eleccions presidencialas d'[[Onduras]]. * [[23 de decembre]]: lo govèrn Trump sanciona d'europèus opausats a la desinformacion coma [[Clare Melford]] e [[Anna-Lena von Hodenberg]]. * [[14 de decembre]]: [[José Antonio Kast]] se ganha las eleccions presidencialas de [[Chile]]. * [[13 de decembre]]: beatificacion de 50 crestians antinazis a París. Demèst eles Raimond Caire e d'autres occitans. * [[30 de novembre]]: Jeffrey Bostic ven president de Barbada. * [[27 de novembre]]: Juan Francisco Pérez Llorca es elegit president de la Generalitat de Valéncia. * [[27 de novembre]]: en seguida d'un còp d'estat, lo general Horta Nta Na Man ven president de transicion de la Guinèa de Bissau. * [[26 de novembre]]: Andrej Babiš es nommat primièr ministre de Chequia. * [[18 de novembre]]: John Main es elegit primièr de Nunavut. * [[15 de novembre]]: Khaled al-Anany ven president de l'UNESCO. * [[13 de novembre]]: Francis Itimai ven governaire de Iap. * [[11 de novembre]]: Catherine Connolly ven presidenta d'Irlanda. * [[5 de novembre]]: Shawn Christian es elegit primièr cònsol de las Illas Pitcairn. * [[4 de novembre]]: Zohran Mamdani es elegit primièr cònsol de New York. * [[24 d'octobre]]: morís l’esquiaire occitan [[Julian Besson]]. {{clr}}<noinclude> * [[24 d'octobre]]: [[Tufan Erhürman]] ven president de Chipre del Nòrd. * [[23 d'octobre]]: morís lo cantaire de reggae panamenc [[Japanese]]. * [[18 d'octobre]]: morís lo cantaire arlatenc [[Jan Mari Carlòtti]]. * [[14 d'octobre]]: lo president [[Andry Rajoelina]] fugís de [[Madagascar]]. * [[11 d'octobre]]: [[Patrick Herminie]] se ganha l'eleccion presidenciala de [[Seichèlas]]. <!-- ==== EDITAR AL DESSÚS D'AQUESTA LINHA ! ==== == Totas las categorias per aqueste modèl gropadas aicí (de daissar a la fin) == --> [[Categoria:Modèl per las paginas d'acuèlh|Acuelh]] [[Categoria:Actualitat]] [[Categoria:Cronologia]] <!-- == Ligams vèrs los modèls d’autres projèctes Wikipèdia (de daissar a la fin) == --> </noinclude> b2eq6jilnbrxofgrxzkxof2x5ex0nkx Metabolisme 0 26015 2499420 2499354 2026-05-01T17:51:05Z Toku 7678 /* La revolucion quimica del sègle XVIII */ 2499420 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{Dialècte Lengadocian}} {{1000 fondamentals}} Lo '''metabolisme''', dau [[grèc ancian]] ''metabolê'' (« cambiament », « transformacion »), designa l'ensemble de las [[reaccion quimica|reaccions quimicas]] que se debanan dins las [[cellula (biologia)|cellulas]] dels [[organisme vivent|organismes vivents]] e que lor permeton de demorar en [[vida]]. Aquelas reaccions, fòrça nombrosas e estrechament coordinadas, asseguran la transformacion de la [[matèria]] e de l'[[energia]] necessàrias a totas las foncions [[biologia|biologicas]] (creissença, [[reproduccion]], responsa als estimulús, manten de l'integritat estructurala e foncionala de las cellulas e dels teissuts). Son una proprietat universala del vivent e de reaccions metabolicas son presentas dins totas las cellulas de totes los organismes coneguts, de las [[bacteria|bacterias]] mai simplas als organismes multicellulars mai complèxes. Son classicament distinguidas doas grandas compausantas del metabolisme : * lo [[catabolisme]] que designa l'ensemble de las reaccions de degradacion de las [[molecula|moleculas]] [[quimia organica|organicas]] complèxas en moleculas mai simplas, amb liberacion d'energia. * l'[[anabolisme]] que l'ensemble de las reaccions de sintèsi de moleculas complèxas a partir de precursors simples, amb consomacion d'energia. Aqueles procediments son ligats e s'equilibran de longa dins las cellulas viventas. L'energia liberada pel catabolisme es captada e estocada jos forma d'[[adenosina trifosfat]] (ATP), la font d'energia principala del vivent, qu'es puèi utilizada per alimentar las reaccions anabolicas e totas las autras foncions cellularas que demandan d'energia. L'estudi del metabolisme es un dels domenis centrals de la [[bioquimia]] e de la [[biologia]]. A d'implicacions nombrosas en [[medecina]], en [[nutricion]] o en [[farmacologia]] que permet de comprendre e de tractar de [[malautiá|malautiás]] coma lo [[diabèta sucrat|diabèta]], l'[[obesitat]] o las [[dislipedemia|dislipedemias]] == Istòria e descobèrtas == === Las primièras intuicions === Las primièras reflexions suls procediments de transformacion de la [[matèria]] dins los organismes vivents datan de l'[[Antiquitat]]. Los mètges grècs, especialament [[Ipocrates]] (430-360 abC) e [[Galen]] (129-216 apC), observèron que los aliments ingerits pels [[animalia|animals]] èran transformats e assimilats pel còs e qu'aquela transformacion èra associada a una produccion de [[calor]]. Galen desvolopèt una version de la teoria dels « esperits animals » e de las « umors » que, en despièch de son caractèr totalament erronèu, pausava la question fondamentala de la relacion entre l'alimentacion, la calor corporala d'un individú e la [[vida|vitalitat]]. Sas concepcions marquèron la pensada medicala occidentala pendent mai d'un millenari. Durant l'[[Edat Mejana]], de sabents arabs, coma [[Avicena]] (980-1037) e [[Averroès]] (1126-1198), enriquiguèron e transmetèron la tradicion medicala grèga<ref>[[francés|'''(fr)''']] Roshdi Rashed, ''Histoire des sciences arabes (3 volumes)'', París, Le Seuil, 1997.</ref><ref>[[italian|'''(it)''']] Sayyed Hossein Nasr, ''Scienza e civiltà nell'Islam'', Milan, Feltrinelli, 1977.</ref>. Pasmens, remetèron pas en question sos fondaments teorics sus la natura de las transformacions corporalas. Aital, las primièras temptativas d'apròchi experimental d'aquelas questions se faguèron en [[Euròpa]] durant la [[Renaissença]]. Mostrèron rapidament los limits de las concepcions ancianas. En particular, a partir d'experiéncias quantitativas sus la nutricion de las plantas, lo mètge flamenc [[Jan Baptist van Helmont]] (1577-1644) formulèt lo concèpte de « gas » per designar las substàncias volatilas produchas per de transformacions quimicas se debanant dins la planta<ref>[[anglés|'''(en)''']] Walter Pagel, ''Joan Baptista Van Helmont. Reformer of science and medicine'', Cambridge University Press, 1982.</ref>. === La revolucion quimica del sègle XVIII === La compreneson modèrna del metabolisme nasquèt amb la revolucion quimica de la segonda mitat del sègle XVIII iniciada pels trabalhs d'[[Antoine de Lavoisier]] (1743-1794). En establissent que la [[combustion]] èra una reaccion d'oxidacion implicant una absorpcion d'[[oxigèn]] e una liberacion de [[dioxid de carbòni]] e d'[[aiga]], pausèt las basas de la descripcion de la respiracion cellulara. Aital, dins sas experiéncias mai famosas, mostrèt que la respiracion animala èra una forma de combustion lenta e contrarotlada que produsiá de [[calor]] e de [[dioxid de carbòni]] a partir d'[[oxigèn]] e d'aliments. Aquela descobèrta fondamentala permetèt d'observar pel primièr còp l'existéncia d'un ligam quantitatiu entre alimentacion, respiracion e produccion de calor. Venguèt tanben la basa de la [[calorimetria]] e de la [[termodinamica]] [[biologia|biologica]]. === Lo periòde de la termodinamica e de la quimia organica === === Lo periòde de la bioquimia e de la biologia moleculara === === Las descobèrtas recentas === == Las basas bioquimicas del metabolisme == === Las moleculas del vivent === === Los enzims e lor ròtle catalitic === === Los coenzims e los cofactors === === L'ATP === === Las vias metabolicas === == Lo catabolisme == === La glicolisi === === Lo cicle de Krebs === === La cadena respiratòria e la fosforilacion oxidativa === === La bèta-oxidacion dels acids gras === == L'anabolisme == === La fotosintèsi === === La gluconeogenèsi === === La sintèsi dels lipids === === La sintèsi de las proteïnas === === La sintèsi dels acids nucleïcs === == La regulacion del metabolisme == === La regulacion enzimatica === === La regulacion ormonala === === La regulacion genica === === Lo ròtle del sistèma nerviòs === == Metabolisme e santat == === Lo metabolisme de basa e la despensa energetica === {{veire|Metabolisme de basa}} Lo [[metabolisme de basa]] designa la quantitat minimala d'[[energia]] necessària al manten de las foncions vitalas de l'organisme al repaus complèt (manten de la [[temperatura]] corporala, foncionament del [[còr]], del [[cervèl]], dels [[ren (anatomia)|rens]] e dels autres [[organ|organs]]) a jun e dins una temperatura ambienta confortabla. Representa en general 60 a 70 % de la despensa energetica totala d'un individú sedentari<ref>[[anglés|'''(en)''']] Deborah Takiff Smith, ''Nutrition'', United States Department of Agriculture, 1994, p. 65.</ref>. Vària en foncion de mai d'un factor coma lo temps, lo [[sèxe (biologia)|sèxe]], la massa [[muscle|musculara]] o la [[temperatura corporala]]. La despensa energetica totala compren, en mai del metabolisme basal, l'energia consumida per la [[digestion]] e per l'assimilacion dels aliments e l'energia ligada a l'activitat fisica. === Las malautiás metabolicas === {{veire|Malautiá metabolica}} Las [[malautiá metabolica|malautiás metabolicas]] forman un ensemble de patologias caracterizadas per un disfoncionament afectant las vias metabolicas dels [[gludid|glucids]], dels [[lipid|lipids]], de las [[proteïna|proteïnas]] o dels [[acid nucleïc|acids nucleïcs]]. Lo [[diabèta sucrat]] es la malautiá metabolica mai espandida dins lo monde. Tòca de centenats de milions de personas, en particular dins los païses desvolopats. N'i dos tipes principaus<ref>[[anglés|'''(en)''']] Organizacion Mondiala de la Santat, World Health Organization Department of Noncommunicable Disease Surveillance, ''Definition, Diagnosis and Classification of Diabetes Mellitus and its Complications'', 1999.</ref>. Lo tipe 1, d'origina autoïmmuna, es la consequéncia d'una destruccion de las [[Cellula (biologia)|cellulas]] del [[pancreàs]] que permèton la secrecion de l'[[insulina]]. Lo tipe 2, mai frequent, es caracterizat per l'aparicion progressiva d'una resisténcia a l'[[insulina]] e una insufisença relativa de las secrecions pancreaticas. Es sovent associat a l'[[obesitat]], a la sedentaritat e de factors [[gèn|genetics]]. === Nutricion e metabolisme === {{veire|Nutricion}} La [[nutricion]] es estreitament ligada al metabolisme que los [[nutriment|nutriments]] eissits de l'[[alimentacion]] constituïsson a l'encòp los substrats [[energia|energetics]] e los precursors necessaris a las vias metabolica<ref>[[alemand|'''(de)''']] E. Welzl, ''Biochemie der Ernährung'', Berlin / New York, De Gruyter, 1985.</ref>s. Un apòrt insufisent de nutriments essencials ([[sal minerala|sals mineralas]], [[vitamina|vitaminas]], [[acid aminat|acids aminats]] essencials, [[acid gras|acids grassas]] essencials...) pòt entrainar de deficiéncias [[enzim|enzimaticas]] e de disfoncionaments metabolics. A l'invèrs, un excès energetic, mai que mai en [[glucid|glucids]] rafinats o en [[lipid|lipids]] saturats, favoriza l'acumulacion de teissuts adipós, la resisténcia a l'[[insulina]] e lo desvolopament de [[malautiá|malautiás]] metabolicas<ref>[[anglés|'''(en)''']] Tarek K. Abdel-Hamid, « Modeling the dynamics of human energy regulation and its implications for obesity treatment », ''System Dynamics Review'', vol. 18, n° 4, 2002, pp. 431–447.</ref>. === Exercici fisic e metabolisme === {{veire|Exercici fisic}} L'[[exercici fisic]] constituís un important regulator del metabolisme. En efièch, pendent l'esfòrç, la demanda energetica dels muscles [[Esqueleta|esqueletics]] aumenta considerablament, çò que necessita una mobilizacion e una oxidacion accelerada dels substrats energetics. Un exercici d'intensitat moderada a nauta estimula la [[glicolisi]], l'oxidacion dels acids grasses e la respiracion mitocondriala. A tèrme cort, melhora la sensibilitat a l'[[insulina]] dels [[muscle|muscles]] e dels teissuts adipós. A tèrme long, un entrainament fisic regular indutz d'adaptacions mai prigondas coma una aumentacion de la densitat [[Mitocondria|mitocondriala]] dins las [[cellula (biologia)|cellulas]] muscularas, un melhorament de la capacitat d'oxidacion dels [[lipid|lipids]], una aumentacion de la sintèsi e de l'estocatge del [[glicogèn]] muscular e un melhorament duradís de la sensibilitat a l'[[insulina]]. Aqueles efièches metabolics explican lo ròtle protector de l'exercici fisic contra lo [[Diabèta sucrat|diabèta de tipe 2]], l'[[obesitat]] e las [[malautiás cardiovascularas]]<ref>[[anglés|'''(en)''']] Leandro Garcia, Matthew Pearce, Ali Abbas et al., « Non-occupational physical activity and risk of cardiovascular disease, cancer and mortality outcomes: a dose–response meta-analysis of large prospective studies », ''British Journal of Sports Medicine'', vol. 57, n° 15, 2023, pp. 979-989.</ref>. == Autres aspèctes == === Lo metabolisme dels microorganismes === Los [[microorganisme|microorganismes]] monocellulars ([[bacteria|bacterias]], [[Archea|arquèas]], [[levadura|levaduras]]...) presentan una extraordinària diversitat metabolica, fòrça superiora a la dels organismes multicellulars. De fach, se las vias centralas del metabolisme descrichas dins las seccions precedentas ([[glicolisi]], [[cicle de Krebs]], [[cadena respiratòria]]...) son largament conservadas, los microorganismes an desvolopat de vias metabolicas originas permetent d'utilizar de fonts d'[[energia]] e de [[carbòni]] fòrça divèrsas. Per exemple, de bacterias pòdon oxidar de compausats [[quimia inorganica|inorgarnics]] coma lo [[sofre]], l'[[amoniac]] o lo [[fèrre]] per obtenir d'energia<ref>[[anglés|'''(en)''']] M. Jetten, M. Strous, K. van de Pas-Schoonen, J. Schalk, U. van Dongen, A. van de Graaf, S. Logemann, G. Muyzer, M. van Loosdrecht e J. Kuenen, « The anaerobic oxidation of ammonium », ''FEMS Microbiol Rev.'', t. 22, n° 5, 1998, pp. 421-437.</ref><ref>[[anglés|'''(en)''']] K. Weber, L. Achenbach e K. Coates, « Microorganisms pumping iron: anaerobic microbial iron oxidation and reduction », ''Nat. Rev. Microbiol.'', vol. 4, n° 10, 2006, pp. 752-756.</ref>. D'autres microorganismes pòdon créisser en l'abséncia totala d'[[oxigèn]] en utilizant d'acceptadors d'[[electron|electrons]] coma los [[nitrat|nitrats]], los [[sulfat|sulfats]] o lo [[dioxid de carbòni]] ([[respiracion anaeròbia]])<ref>[[francés|'''(fr)''']] Daniel Prieur, ''Les bactéries de l'extrême'', De Boeck Supérieur, 2014, pp. 20-23.</ref>. Aquela diversitat metabolica microbiana es a la basa de la descomposicion e del reciclatge de la [[matèria]] dins los [[ecosistèma|ecosistèmas]]. Presenta un interès considerable per las [[biotecnologia|biotecnologias]]. === Lo metabolisme de las plantas === {{veire|Fotosintèsi}} Lo metabolisme de las plantas presenta de particularitats importantas per raport a al metabolisme [[animalia|animal]]. En mai de las vias metabolicas centralas comunas a totes los [[eucariòta|eucariòtas]], los vegetals utilizan la [[fotosintèsi]] per captar l'energia [[Solelh|solara]] e de mecanismes especifics per fabricar de parets cellularas a basa de [[cellulòsa]] e de [[lignina]]<ref>[[francés|'''(fr)''']] Jack Farineau e Jean-François Morot-Gaudry, ''La photosynthèse ; Processus physiques, moléculaires et physiologiques'', Ed Quae, 2018, 460 p.</ref>. An tanben una granda capacitat de sintèsi de metabolits segondaris e lor metabolisme es caracterizat per d'escambis intenses entre los diferents tipes de plasts ([[cloroplast|cloroplasts]], [[amiloplast|amiloplasts]], [[cromoplast|cromoplasts]]...) o entre los diferents organs de la planta (fuèlhas, raices, granas..). === Lo metabolisme e lo vielhiment === Las relacions entre lo metabolisme e lo vielhiment son un domeni de recèrca plan actiu. La [[teoria radicalària del vielhiment]], prepausada per [[Denham Harman]] (1916-2014) dins los ans 1950, postula que lo vielhiment resulta de l'acumulacion de degalhs [[oxidaccion|oxidatius]] causants per los derivats reactius de l'[[oxigèn]] eissits de la respiracion mitocondriala<ref>[[anglés|'''(en)''']] D. Harman, « Aging: a theory based on free radical and radiation chemistry », ''Journal of Gerontology'', vol. 11, n° 3,‎ 1956, pp. 298–300.</ref><ref>[[anglés|'''(en)''']] D. Harman, « A biologic clock: the mitochondria? », ''Journal of the American Geriatrics Society'', vol. 20, n° 4,‎ 1972, pp. 145–147.</ref>. Un regim ipocaloric, es a dire la reduccion de l'[[nutricion|apòrt alimentari]] sens [[malnutricion]], es una de las accions mai solidament associadas amb una aumentacion de la longevitat<ref>[[anglés|'''(en)''']] I. Afanassiev, « Signaling and Damaging Functions of Free Radicals in Aging-Free Radical Theory, Hormesis, and TOR », ''Aging And Disease'', vol. 1, n° 2,‎ 2010, pp. 75-88.</ref>. Aquò permetriá d'activar de vias metabolicas que regulan la responsa [[cellula (biologia)|cellulara]] a l'estrès metabolic e que favorizan los mecanismes de reparacion cellulars. Aquelas descobèrtas an dobèrt la via a la cèrca de [[molecula|moleculas]] capablas d'imitar los efièches metabolics d'un regim ipocaloric. === Las aplicacions biotecnologicas === {{veire|Biotecnologia}} La comprenença de las vias metabolicas dobrís de perspectivas nombrosas d'aplicacions [[biotecnologia|biotecnologicas]]. Mai d'una disciplina s'interèssa al subjècte. Aital, l'[[engenhariá]] metabolica estúdia las modificacions deliberadas de las vias metabolicas de microorganismes per optimizar per optimizar la produccion de moleculas d'interès industrial o medical ([[biocarburant|biocarburants]], acids organics, [[acid aminat|acids aminats]], [[vitamina|vitaminas]], [[antibiotic|antibiotics]], proteïnas recombinantas...). La [[biologia de sintèsi]] desvolopa aquel apròchi encara mai luènh per concebre e bastir de reaccions metabolicas entièrament novèlas, inexistentas dins la natura, per produire de moleculas dificilament obtenablas amb los metòdes quimics convencionals<ref>[[francés|'''(fr)''']] Philip Ball, « Vers une ingénierie des formes vivantes ? », ''Pour la science'', n° 550,‎ aost de 2023, pp. 34-42.</ref>. Aquelas cèrcas an ja conduch a de descobèrtas importantas, coma la produccion microbiana d'[[artemisinina]] o la mesa al ponch de microorganismes capables de desgradar de [[pollucion|polluents]]. == Annèxas == === Ligams intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Anabolisme]] * [[Biotecnologia]] * [[Cadena respiratòria]] * [[Catabolisme]] * [[Cicle de Krebs]] * [[Exercici fisic]] * [[Fotosintèsi]] * [[Glicolisi]] * [[Malautiá metabolica]] * [[Metabolisme de basa]] </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Bioquimia}} [[Categoria:Bioquimia]] [[Categoria:Metabolisme|*]] fqebuwp6a1caxu6u2l17jwbklrut8x0 2499421 2499420 2026-05-01T17:55:56Z Toku 7678 /* La revolucion quimica del sègle XVIII */ 2499421 wikitext text/x-wiki {{article en construccion}} {{Dialècte Lengadocian}} {{1000 fondamentals}} Lo '''metabolisme''', dau [[grèc ancian]] ''metabolê'' (« cambiament », « transformacion »), designa l'ensemble de las [[reaccion quimica|reaccions quimicas]] que se debanan dins las [[cellula (biologia)|cellulas]] dels [[organisme vivent|organismes vivents]] e que lor permeton de demorar en [[vida]]. Aquelas reaccions, fòrça nombrosas e estrechament coordinadas, asseguran la transformacion de la [[matèria]] e de l'[[energia]] necessàrias a totas las foncions [[biologia|biologicas]] (creissença, [[reproduccion]], responsa als estimulús, manten de l'integritat estructurala e foncionala de las cellulas e dels teissuts). Son una proprietat universala del vivent e de reaccions metabolicas son presentas dins totas las cellulas de totes los organismes coneguts, de las [[bacteria|bacterias]] mai simplas als organismes multicellulars mai complèxes. Son classicament distinguidas doas grandas compausantas del metabolisme : * lo [[catabolisme]] que designa l'ensemble de las reaccions de degradacion de las [[molecula|moleculas]] [[quimia organica|organicas]] complèxas en moleculas mai simplas, amb liberacion d'energia. * l'[[anabolisme]] que l'ensemble de las reaccions de sintèsi de moleculas complèxas a partir de precursors simples, amb consomacion d'energia. Aqueles procediments son ligats e s'equilibran de longa dins las cellulas viventas. L'energia liberada pel catabolisme es captada e estocada jos forma d'[[adenosina trifosfat]] (ATP), la font d'energia principala del vivent, qu'es puèi utilizada per alimentar las reaccions anabolicas e totas las autras foncions cellularas que demandan d'energia. L'estudi del metabolisme es un dels domenis centrals de la [[bioquimia]] e de la [[biologia]]. A d'implicacions nombrosas en [[medecina]], en [[nutricion]] o en [[farmacologia]] que permet de comprendre e de tractar de [[malautiá|malautiás]] coma lo [[diabèta sucrat|diabèta]], l'[[obesitat]] o las [[dislipedemia|dislipedemias]] == Istòria e descobèrtas == === Las primièras intuicions === Las primièras reflexions suls procediments de transformacion de la [[matèria]] dins los organismes vivents datan de l'[[Antiquitat]]. Los mètges grècs, especialament [[Ipocrates]] (430-360 abC) e [[Galen]] (129-216 apC), observèron que los aliments ingerits pels [[animalia|animals]] èran transformats e assimilats pel còs e qu'aquela transformacion èra associada a una produccion de [[calor]]. Galen desvolopèt una version de la teoria dels « esperits animals » e de las « umors » que, en despièch de son caractèr totalament erronèu, pausava la question fondamentala de la relacion entre l'alimentacion, la calor corporala d'un individú e la [[vida|vitalitat]]. Sas concepcions marquèron la pensada medicala occidentala pendent mai d'un millenari. Durant l'[[Edat Mejana]], de sabents arabs, coma [[Avicena]] (980-1037) e [[Averroès]] (1126-1198), enriquiguèron e transmetèron la tradicion medicala grèga<ref>[[francés|'''(fr)''']] Roshdi Rashed, ''Histoire des sciences arabes (3 volumes)'', París, Le Seuil, 1997.</ref><ref>[[italian|'''(it)''']] Sayyed Hossein Nasr, ''Scienza e civiltà nell'Islam'', Milan, Feltrinelli, 1977.</ref>. Pasmens, remetèron pas en question sos fondaments teorics sus la natura de las transformacions corporalas. Aital, las primièras temptativas d'apròchi experimental d'aquelas questions se faguèron en [[Euròpa]] durant la [[Renaissença]]. Mostrèron rapidament los limits de las concepcions ancianas. En particular, a partir d'experiéncias quantitativas sus la nutricion de las plantas, lo mètge flamenc [[Jan Baptist van Helmont]] (1577-1644) formulèt lo concèpte de « gas » per designar las substàncias volatilas produchas per de transformacions quimicas se debanant dins la planta<ref>[[anglés|'''(en)''']] Walter Pagel, ''Joan Baptista Van Helmont. Reformer of science and medicine'', Cambridge University Press, 1982.</ref>. === La revolucion quimica del sègle XVIII === La compreneson modèrna del metabolisme nasquèt amb la revolucion quimica de la segonda mitat del sègle XVIII iniciada pels trabalhs d'[[Antoine de Lavoisier]] (1743-1794)<ref>[[francés|'''(fr)''']] Michelle Goupil, ''Lavoisier et la révolution chimique'', Palaiseau, Sabix Ecole Polytechnique, 1992, 372 p.</ref>. En establissent que la [[combustion]] èra una reaccion d'oxidacion implicant una absorpcion d'[[oxigèn]] e una liberacion de [[dioxid de carbòni]] e d'[[aiga]], pausèt las basas de la descripcion de la respiracion cellulara. Aital, dins sas experiéncias mai famosas, mostrèt que la respiracion animala èra una forma de combustion lenta e contrarotlada que produsiá de [[calor]] e de [[dioxid de carbòni]] a partir d'[[oxigèn]] e d'aliments. Aquela descobèrta fondamentala permetèt d'observar pel primièr còp l'existéncia d'un ligam quantitatiu entre alimentacion, respiracion e produccion de calor. Venguèt tanben la basa de la [[calorimetria]] e de la [[termodinamica]] [[biologia|biologica]]. === Lo periòde de la termodinamica e de la quimia organica === === Lo periòde de la bioquimia e de la biologia moleculara === === Las descobèrtas recentas === == Las basas bioquimicas del metabolisme == === Las moleculas del vivent === === Los enzims e lor ròtle catalitic === === Los coenzims e los cofactors === === L'ATP === === Las vias metabolicas === == Lo catabolisme == === La glicolisi === === Lo cicle de Krebs === === La cadena respiratòria e la fosforilacion oxidativa === === La bèta-oxidacion dels acids gras === == L'anabolisme == === La fotosintèsi === === La gluconeogenèsi === === La sintèsi dels lipids === === La sintèsi de las proteïnas === === La sintèsi dels acids nucleïcs === == La regulacion del metabolisme == === La regulacion enzimatica === === La regulacion ormonala === === La regulacion genica === === Lo ròtle del sistèma nerviòs === == Metabolisme e santat == === Lo metabolisme de basa e la despensa energetica === {{veire|Metabolisme de basa}} Lo [[metabolisme de basa]] designa la quantitat minimala d'[[energia]] necessària al manten de las foncions vitalas de l'organisme al repaus complèt (manten de la [[temperatura]] corporala, foncionament del [[còr]], del [[cervèl]], dels [[ren (anatomia)|rens]] e dels autres [[organ|organs]]) a jun e dins una temperatura ambienta confortabla. Representa en general 60 a 70 % de la despensa energetica totala d'un individú sedentari<ref>[[anglés|'''(en)''']] Deborah Takiff Smith, ''Nutrition'', United States Department of Agriculture, 1994, p. 65.</ref>. Vària en foncion de mai d'un factor coma lo temps, lo [[sèxe (biologia)|sèxe]], la massa [[muscle|musculara]] o la [[temperatura corporala]]. La despensa energetica totala compren, en mai del metabolisme basal, l'energia consumida per la [[digestion]] e per l'assimilacion dels aliments e l'energia ligada a l'activitat fisica. === Las malautiás metabolicas === {{veire|Malautiá metabolica}} Las [[malautiá metabolica|malautiás metabolicas]] forman un ensemble de patologias caracterizadas per un disfoncionament afectant las vias metabolicas dels [[gludid|glucids]], dels [[lipid|lipids]], de las [[proteïna|proteïnas]] o dels [[acid nucleïc|acids nucleïcs]]. Lo [[diabèta sucrat]] es la malautiá metabolica mai espandida dins lo monde. Tòca de centenats de milions de personas, en particular dins los païses desvolopats. N'i dos tipes principaus<ref>[[anglés|'''(en)''']] Organizacion Mondiala de la Santat, World Health Organization Department of Noncommunicable Disease Surveillance, ''Definition, Diagnosis and Classification of Diabetes Mellitus and its Complications'', 1999.</ref>. Lo tipe 1, d'origina autoïmmuna, es la consequéncia d'una destruccion de las [[Cellula (biologia)|cellulas]] del [[pancreàs]] que permèton la secrecion de l'[[insulina]]. Lo tipe 2, mai frequent, es caracterizat per l'aparicion progressiva d'una resisténcia a l'[[insulina]] e una insufisença relativa de las secrecions pancreaticas. Es sovent associat a l'[[obesitat]], a la sedentaritat e de factors [[gèn|genetics]]. === Nutricion e metabolisme === {{veire|Nutricion}} La [[nutricion]] es estreitament ligada al metabolisme que los [[nutriment|nutriments]] eissits de l'[[alimentacion]] constituïsson a l'encòp los substrats [[energia|energetics]] e los precursors necessaris a las vias metabolica<ref>[[alemand|'''(de)''']] E. Welzl, ''Biochemie der Ernährung'', Berlin / New York, De Gruyter, 1985.</ref>s. Un apòrt insufisent de nutriments essencials ([[sal minerala|sals mineralas]], [[vitamina|vitaminas]], [[acid aminat|acids aminats]] essencials, [[acid gras|acids grassas]] essencials...) pòt entrainar de deficiéncias [[enzim|enzimaticas]] e de disfoncionaments metabolics. A l'invèrs, un excès energetic, mai que mai en [[glucid|glucids]] rafinats o en [[lipid|lipids]] saturats, favoriza l'acumulacion de teissuts adipós, la resisténcia a l'[[insulina]] e lo desvolopament de [[malautiá|malautiás]] metabolicas<ref>[[anglés|'''(en)''']] Tarek K. Abdel-Hamid, « Modeling the dynamics of human energy regulation and its implications for obesity treatment », ''System Dynamics Review'', vol. 18, n° 4, 2002, pp. 431–447.</ref>. === Exercici fisic e metabolisme === {{veire|Exercici fisic}} L'[[exercici fisic]] constituís un important regulator del metabolisme. En efièch, pendent l'esfòrç, la demanda energetica dels muscles [[Esqueleta|esqueletics]] aumenta considerablament, çò que necessita una mobilizacion e una oxidacion accelerada dels substrats energetics. Un exercici d'intensitat moderada a nauta estimula la [[glicolisi]], l'oxidacion dels acids grasses e la respiracion mitocondriala. A tèrme cort, melhora la sensibilitat a l'[[insulina]] dels [[muscle|muscles]] e dels teissuts adipós. A tèrme long, un entrainament fisic regular indutz d'adaptacions mai prigondas coma una aumentacion de la densitat [[Mitocondria|mitocondriala]] dins las [[cellula (biologia)|cellulas]] muscularas, un melhorament de la capacitat d'oxidacion dels [[lipid|lipids]], una aumentacion de la sintèsi e de l'estocatge del [[glicogèn]] muscular e un melhorament duradís de la sensibilitat a l'[[insulina]]. Aqueles efièches metabolics explican lo ròtle protector de l'exercici fisic contra lo [[Diabèta sucrat|diabèta de tipe 2]], l'[[obesitat]] e las [[malautiás cardiovascularas]]<ref>[[anglés|'''(en)''']] Leandro Garcia, Matthew Pearce, Ali Abbas et al., « Non-occupational physical activity and risk of cardiovascular disease, cancer and mortality outcomes: a dose–response meta-analysis of large prospective studies », ''British Journal of Sports Medicine'', vol. 57, n° 15, 2023, pp. 979-989.</ref>. == Autres aspèctes == === Lo metabolisme dels microorganismes === Los [[microorganisme|microorganismes]] monocellulars ([[bacteria|bacterias]], [[Archea|arquèas]], [[levadura|levaduras]]...) presentan una extraordinària diversitat metabolica, fòrça superiora a la dels organismes multicellulars. De fach, se las vias centralas del metabolisme descrichas dins las seccions precedentas ([[glicolisi]], [[cicle de Krebs]], [[cadena respiratòria]]...) son largament conservadas, los microorganismes an desvolopat de vias metabolicas originas permetent d'utilizar de fonts d'[[energia]] e de [[carbòni]] fòrça divèrsas. Per exemple, de bacterias pòdon oxidar de compausats [[quimia inorganica|inorgarnics]] coma lo [[sofre]], l'[[amoniac]] o lo [[fèrre]] per obtenir d'energia<ref>[[anglés|'''(en)''']] M. Jetten, M. Strous, K. van de Pas-Schoonen, J. Schalk, U. van Dongen, A. van de Graaf, S. Logemann, G. Muyzer, M. van Loosdrecht e J. Kuenen, « The anaerobic oxidation of ammonium », ''FEMS Microbiol Rev.'', t. 22, n° 5, 1998, pp. 421-437.</ref><ref>[[anglés|'''(en)''']] K. Weber, L. Achenbach e K. Coates, « Microorganisms pumping iron: anaerobic microbial iron oxidation and reduction », ''Nat. Rev. Microbiol.'', vol. 4, n° 10, 2006, pp. 752-756.</ref>. D'autres microorganismes pòdon créisser en l'abséncia totala d'[[oxigèn]] en utilizant d'acceptadors d'[[electron|electrons]] coma los [[nitrat|nitrats]], los [[sulfat|sulfats]] o lo [[dioxid de carbòni]] ([[respiracion anaeròbia]])<ref>[[francés|'''(fr)''']] Daniel Prieur, ''Les bactéries de l'extrême'', De Boeck Supérieur, 2014, pp. 20-23.</ref>. Aquela diversitat metabolica microbiana es a la basa de la descomposicion e del reciclatge de la [[matèria]] dins los [[ecosistèma|ecosistèmas]]. Presenta un interès considerable per las [[biotecnologia|biotecnologias]]. === Lo metabolisme de las plantas === {{veire|Fotosintèsi}} Lo metabolisme de las plantas presenta de particularitats importantas per raport a al metabolisme [[animalia|animal]]. En mai de las vias metabolicas centralas comunas a totes los [[eucariòta|eucariòtas]], los vegetals utilizan la [[fotosintèsi]] per captar l'energia [[Solelh|solara]] e de mecanismes especifics per fabricar de parets cellularas a basa de [[cellulòsa]] e de [[lignina]]<ref>[[francés|'''(fr)''']] Jack Farineau e Jean-François Morot-Gaudry, ''La photosynthèse ; Processus physiques, moléculaires et physiologiques'', Ed Quae, 2018, 460 p.</ref>. An tanben una granda capacitat de sintèsi de metabolits segondaris e lor metabolisme es caracterizat per d'escambis intenses entre los diferents tipes de plasts ([[cloroplast|cloroplasts]], [[amiloplast|amiloplasts]], [[cromoplast|cromoplasts]]...) o entre los diferents organs de la planta (fuèlhas, raices, granas..). === Lo metabolisme e lo vielhiment === Las relacions entre lo metabolisme e lo vielhiment son un domeni de recèrca plan actiu. La [[teoria radicalària del vielhiment]], prepausada per [[Denham Harman]] (1916-2014) dins los ans 1950, postula que lo vielhiment resulta de l'acumulacion de degalhs [[oxidaccion|oxidatius]] causants per los derivats reactius de l'[[oxigèn]] eissits de la respiracion mitocondriala<ref>[[anglés|'''(en)''']] D. Harman, « Aging: a theory based on free radical and radiation chemistry », ''Journal of Gerontology'', vol. 11, n° 3,‎ 1956, pp. 298–300.</ref><ref>[[anglés|'''(en)''']] D. Harman, « A biologic clock: the mitochondria? », ''Journal of the American Geriatrics Society'', vol. 20, n° 4,‎ 1972, pp. 145–147.</ref>. Un regim ipocaloric, es a dire la reduccion de l'[[nutricion|apòrt alimentari]] sens [[malnutricion]], es una de las accions mai solidament associadas amb una aumentacion de la longevitat<ref>[[anglés|'''(en)''']] I. Afanassiev, « Signaling and Damaging Functions of Free Radicals in Aging-Free Radical Theory, Hormesis, and TOR », ''Aging And Disease'', vol. 1, n° 2,‎ 2010, pp. 75-88.</ref>. Aquò permetriá d'activar de vias metabolicas que regulan la responsa [[cellula (biologia)|cellulara]] a l'estrès metabolic e que favorizan los mecanismes de reparacion cellulars. Aquelas descobèrtas an dobèrt la via a la cèrca de [[molecula|moleculas]] capablas d'imitar los efièches metabolics d'un regim ipocaloric. === Las aplicacions biotecnologicas === {{veire|Biotecnologia}} La comprenença de las vias metabolicas dobrís de perspectivas nombrosas d'aplicacions [[biotecnologia|biotecnologicas]]. Mai d'una disciplina s'interèssa al subjècte. Aital, l'[[engenhariá]] metabolica estúdia las modificacions deliberadas de las vias metabolicas de microorganismes per optimizar per optimizar la produccion de moleculas d'interès industrial o medical ([[biocarburant|biocarburants]], acids organics, [[acid aminat|acids aminats]], [[vitamina|vitaminas]], [[antibiotic|antibiotics]], proteïnas recombinantas...). La [[biologia de sintèsi]] desvolopa aquel apròchi encara mai luènh per concebre e bastir de reaccions metabolicas entièrament novèlas, inexistentas dins la natura, per produire de moleculas dificilament obtenablas amb los metòdes quimics convencionals<ref>[[francés|'''(fr)''']] Philip Ball, « Vers une ingénierie des formes vivantes ? », ''Pour la science'', n° 550,‎ aost de 2023, pp. 34-42.</ref>. Aquelas cèrcas an ja conduch a de descobèrtas importantas, coma la produccion microbiana d'[[artemisinina]] o la mesa al ponch de microorganismes capables de desgradar de [[pollucion|polluents]]. == Annèxas == === Ligams intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Anabolisme]] * [[Biotecnologia]] * [[Cadena respiratòria]] * [[Catabolisme]] * [[Cicle de Krebs]] * [[Exercici fisic]] * [[Fotosintèsi]] * [[Glicolisi]] * [[Malautiá metabolica]] * [[Metabolisme de basa]] </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Bioquimia}} [[Categoria:Bioquimia]] [[Categoria:Metabolisme|*]] baw9qzaghh8mlifwyj8bgxltkcwpaak Ren (fluvi) 0 26696 2499476 2195126 2026-05-02T09:21:51Z Jiròni 239 2499476 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Riu |nom= Ren |imatge=[[Fichièr:Mittelrhein Hammerstein Brohl.jpg|300px|Lo Ren mejan]] |longor=1230<ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/_65279_el_rin_es_gairebe_cent_quilometres_mes_curt_del_que_es_creia_92922.php El Rin és gairebé cent quilòmetres més curt del que es creia]</ref> |mapa=[[File:Rheinsystem small internat.jpg|300px]] |Debit mejan=2300 |comuna= |superf. bacin=185 000 |regim= |Se geta dins=la [[Mar del Nòrd]] |bacin fluv. coll= |país= [[Soïssa]], <br />[[Liechtenstein]], <br />[[Àustria]], <br />[[Alemanha]], <br />[[França]] <br />e los [[Païses Basses]] }} '''Ren''' (en [[alemand]] ''Rhein'', en [[neerlandés]] ''Rijn'', en [[francés]] ''Rhin'', en [[italian]] ''Reno'', en [[romanch]] ''Rain'') es un dei flumes mai importants e mai lòngs d'[[Euròpa]]. Sa longor es de {{formatnum:1230}} quilomètres. Nais en [[Soïssa]] e passa en [[Alemanha]], [[França]] ([[Alsàcia]]) e ai [[Païses Basses|País Bas]] avans de se getar dins la [[mar dau Nòrd]]. La pus granda vila Rhin es [[Colonha]], en Alemanha, amb un populacion de mai de 1 050 000 abitants. Es lo segond fluvi pus long d'Euròpa centrala e occidentala (après Danubi). Ren e [[Danubi]] formavan la màger part de la frontièra interiora nòrd de l'Empèri roman e, dempuèi aquesta epòca, foguèt una via navegabla vitala per lo comèrci de las merças a dins las tèrras interioras. Son importància coma via navegabla dins lo [[Sant Empèri Roman Germanic]] èra sostenguda per nombroses castèls e fortificacions bastits long d'aquel. À l'èra modèrna, venguèt un simbòl del nacionalisme alemand. Amb Colonha, [[Düsseldorf]], [[Rotterdam]], [[Estrasborg]] e [[Basilèa]] comptan entre las vilas pus grandas e pus importantas de Ren. ==Referéncias== <references /> [[Categoria:Ren|*]] hlv2bl2tzdjmh2r823otw0uxnjl1dsb 2499477 2499476 2026-05-02T09:27:23Z Jiròni 239 2499477 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Riu |nom= Ren |imatge=[[Fichièr:Mittelrhein Hammerstein Brohl.jpg|300px|Lo Ren mejan]] |longor=1230<ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/_65279_el_rin_es_gairebe_cent_quilometres_mes_curt_del_que_es_creia_92922.php El Rin és gairebé cent quilòmetres més curt del que es creia]</ref> |mapa=[[File:Rheinsystem small internat.jpg|300px]] |Debit mejan=2300 | font = [[Lac de Toma]] | font localizacion = Tujetsch, [[Grisons]], [[Sant-Gothard]], Soïssa. | font altitud = | font latitud = 46/37/57/N | font longitud = 08/40/20/E |comuna= |superf. bacin=185 000 |regim= |Se geta dins=la [[Mar del Nòrd]] |bacin fluv. coll= |país= [[Soïssa]], <br />[[Liechtenstein]], <br />[[Àustria]], <br />[[Alemanha]], <br />[[França]] <br />e los [[Païses Basses]] }} '''Ren''' (en [[alemand]] ''Rhein'', en [[neerlandés]] ''Rijn'', en [[francés]] ''Rhin'', en [[italian]] ''Reno'', en [[romanch]] ''Rain'') es un dei flumes mai importants e mai lòngs d'[[Euròpa]]. Sa longor es de {{formatnum:1230}} quilomètres. Nais en [[Soïssa]] e passa en [[Alemanha]], [[França]] ([[Alsàcia]]) e ai [[Païses Basses|País Bas]] avans de se getar dins la [[mar dau Nòrd]]. La pus granda vila Rhin es [[Colonha]], en Alemanha, amb un populacion de mai de 1 050 000 abitants. Es lo segond fluvi pus long d'Euròpa centrala e occidentala (après Danubi). Ren e [[Danubi]] formavan la màger part de la frontièra interiora nòrd de l'Empèri roman e, dempuèi aquesta epòca, foguèt una via navegabla vitala per lo comèrci de las merças a dins las tèrras interioras. Son importància coma via navegabla dins lo [[Sant Empèri Roman Germanic]] èra sostenguda per nombroses castèls e fortificacions bastits long d'aquel. À l'èra modèrna, venguèt un simbòl del nacionalisme alemand. Amb Colonha, [[Düsseldorf]], [[Rotterdam]], [[Estrasborg]] e [[Basilèa]] comptan entre las vilas pus grandas e pus importantas de Ren. ==Referéncias== <references /> [[Categoria:Ren|*]] 9jqlrg7p50anhg856ze84f4i6hb3qcb 2499478 2499477 2026-05-02T09:30:01Z Jiròni 239 2499478 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Riu |nom= Ren |imatge=[[Fichièr:Mittelrhein Hammerstein Brohl.jpg|300px|Lo Ren mejan]] |longor=1230<ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/_65279_el_rin_es_gairebe_cent_quilometres_mes_curt_del_que_es_creia_92922.php El Rin és gairebé cent quilòmetres més curt del que es creia]</ref> |mapa=[[File:Rheinsystem small internat.jpg|300px]] |Debit mejan=2300 | font = [[Lac de Toma]] | font localizacion = Tujetsch, [[Grisons]], [[Sant-Gothard]], Soïssa. | font altitud =2346 | font latitud = 46/37/57/N | font longitud = 08/40/20/E |comuna= |superf. bacin=185 000 |regim= |Se geta dins=la [[Mar del Nòrd]] |bacin fluv. coll= |país= [[Soïssa]], <br />[[Liechtenstein]], <br />[[Àustria]], <br />[[Alemanha]], <br />[[França]] <br />e los [[Païses Basses]] }} '''Ren''' (en [[alemand]] ''Rhein'', en [[neerlandés]] ''Rijn'', en [[francés]] ''Rhin'', en [[italian]] ''Reno'', en [[romanch]] ''Rain'') es un dei flumes mai importants e mai lòngs d'[[Euròpa]]. Sa longor es de {{formatnum:1230}} quilomètres. Nais en [[Soïssa]] e passa en [[Alemanha]], [[França]] ([[Alsàcia]]) e ai [[Païses Basses|País Bas]] avans de se getar dins la [[mar dau Nòrd]]. La pus granda vila Rhin es [[Colonha]], en Alemanha, amb un populacion de mai de 1 050 000 abitants. Es lo segond fluvi pus long d'Euròpa centrala e occidentala (après Danubi). Ren e [[Danubi]] formavan la màger part de la frontièra interiora nòrd de l'Empèri roman e, dempuèi aquesta epòca, foguèt una via navegabla vitala per lo comèrci de las merças a dins las tèrras interioras. Son importància coma via navegabla dins lo [[Sant Empèri Roman Germanic]] èra sostenguda per nombroses castèls e fortificacions bastits long d'aquel. À l'èra modèrna, venguèt un simbòl del nacionalisme alemand. Amb Colonha, [[Düsseldorf]], [[Rotterdam]], [[Estrasborg]] e [[Basilèa]] comptan entre las vilas pus grandas e pus importantas de Ren. ==Referéncias== <references /> [[Categoria:Ren|*]] jmnt3rfmfluamc430xujsul8epgas86 2499480 2499478 2026-05-02T09:45:04Z Jiròni 239 2499480 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Riu |nom= Ren |imatge=[[Fichièr:Mittelrhein Hammerstein Brohl.jpg|300px|Lo Ren mejan]] |longor=1230<ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/_65279_el_rin_es_gairebe_cent_quilometres_mes_curt_del_que_es_creia_92922.php El Rin és gairebé cent quilòmetres més curt del que es creia]</ref> |mapa=[[File:Rheinsystem small internat.jpg|300px]] |Debit mejan=2300 | font = [[Lac de Toma]] | font localizacion = Tujetsch, [[Grisons]], [[Sant-Gothard]], Soïssa. | font altitud =2346 | font latitud = 46/37/57/N | font longitud = 08/40/20/E |comuna= |superf. bacin=185 000 |regim= |Se geta dins=la [[Mar del Nòrd]] |bacin fluv. coll= | embocadura localizacion = [[Delta de la Meuse et du Rhin]] | embocadura altitud = 0 |embocadura latitud = 51/58/52/N | embocadura longitud = 04/04/54/E | confluence = | confluence altitude = | confluence latitude = | confluence longitude = | afluents riba esquèrra = [[Aar]], [[Moselle (rivière)|Mosèla]] | affluents riba drecha = [[Main (rivière)|Men]], [[Neckar]] | vilas = [[Bâle]], [[Strasbourg]], [[Mannheim]], [[Mayence]], [[Wiesbaden]], [[Coblence]], [[Bonn]], [[Cologne]], [[Düsseldorf]], [[Duisbourg]], [[Rotterdam]] |país= [[Soïssa]], <br />[[Liechtenstein]], <br />[[Àustria]], <br />[[Alemanha]], <br />[[França]] <br />e los [[Païses Basses]] }} '''Ren''' (en [[alemand]] ''Rhein'', en [[neerlandés]] ''Rijn'', en [[francés]] ''Rhin'', en [[italian]] ''Reno'', en [[romanch]] ''Rain'') es un dei flumes mai importants e mai lòngs d'[[Euròpa]]. Sa longor es de {{formatnum:1230}} quilomètres. Nais en [[Soïssa]] e passa en [[Alemanha]], [[França]] ([[Alsàcia]]) e ai [[Païses Basses|País Bas]] avans de se getar dins la [[mar dau Nòrd]]. La pus granda vila Rhin es [[Colonha]], en Alemanha, amb un populacion de mai de 1 050 000 abitants. Es lo segond fluvi pus long d'Euròpa centrala e occidentala (après Danubi). Ren e [[Danubi]] formavan la màger part de la frontièra interiora nòrd de l'Empèri roman e, dempuèi aquesta epòca, foguèt una via navegabla vitala per lo comèrci de las merças a dins las tèrras interioras. Son importància coma via navegabla dins lo [[Sant Empèri Roman Germanic]] èra sostenguda per nombroses castèls e fortificacions bastits long d'aquel. À l'èra modèrna, venguèt un simbòl del nacionalisme alemand. Amb Colonha, [[Düsseldorf]], [[Rotterdam]], [[Estrasborg]] e [[Basilèa]] comptan entre las vilas pus grandas e pus importantas de Ren. ==Referéncias== <references /> [[Categoria:Ren|*]] rt3n1unsr21ddvoy2yt2nq1uhqnkrb3 2499481 2499480 2026-05-02T09:46:00Z Jiròni 239 2499481 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Riu |nom= Ren |imatge=[[Fichièr:Mittelrhein Hammerstein Brohl.jpg|300px|Lo Ren mejan]] |longor=1230<ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/_65279_el_rin_es_gairebe_cent_quilometres_mes_curt_del_que_es_creia_92922.php El Rin és gairebé cent quilòmetres més curt del que es creia]</ref> |mapa=[[File:Rheinsystem small internat.jpg|300px]] |Debit mejan=2300 | font = [[Lac de Toma]] | font localizacion = Tujetsch, [[Grisons]], [[Sant-Gothard]], Soïssa. | font altitud =2346 | font latitud = 46/37/57/N | font longitud = 08/40/20/E |comuna= |superf. bacin=185 000 |regim= |Se geta dins=la [[Mar del Nòrd]] |bacin fluv. coll= | embocadura localizacion = [[Delta de la Meuse et du Rhin]] | embocadura altitud = 0 |embocadura latitud = 51/58/52/N | embocadura longitud = 04/04/54/E | confluence = | confluence altitude = | confluence latitude = | confluence longitude = | afluents riba esquèrra = [[Aar]], [[Moselle (rivière)|Mosèla]] | afluents riba drecha = [[Main (rivière)|Men]], [[Neckar]] | vilas = [[Bâle]], [[Strasbourg]], [[Mannheim]], [[Mayence]], [[Wiesbaden]], [[Coblence]], [[Bonn]], [[Cologne]], [[Düsseldorf]], [[Duisbourg]], [[Rotterdam]] |país= [[Soïssa]], <br />[[Liechtenstein]], <br />[[Àustria]], <br />[[Alemanha]], <br />[[França]] <br />e los [[Païses Basses]] }} '''Ren''' (en [[alemand]] ''Rhein'', en [[neerlandés]] ''Rijn'', en [[francés]] ''Rhin'', en [[italian]] ''Reno'', en [[romanch]] ''Rain'') es un dei flumes mai importants e mai lòngs d'[[Euròpa]]. Sa longor es de {{formatnum:1230}} quilomètres. Nais en [[Soïssa]] e passa en [[Alemanha]], [[França]] ([[Alsàcia]]) e ai [[Païses Basses|País Bas]] avans de se getar dins la [[mar dau Nòrd]]. La pus granda vila Rhin es [[Colonha]], en Alemanha, amb un populacion de mai de 1 050 000 abitants. Es lo segond fluvi pus long d'Euròpa centrala e occidentala (après Danubi). Ren e [[Danubi]] formavan la màger part de la frontièra interiora nòrd de l'Empèri roman e, dempuèi aquesta epòca, foguèt una via navegabla vitala per lo comèrci de las merças a dins las tèrras interioras. Son importància coma via navegabla dins lo [[Sant Empèri Roman Germanic]] èra sostenguda per nombroses castèls e fortificacions bastits long d'aquel. À l'èra modèrna, venguèt un simbòl del nacionalisme alemand. Amb Colonha, [[Düsseldorf]], [[Rotterdam]], [[Estrasborg]] e [[Basilèa]] comptan entre las vilas pus grandas e pus importantas de Ren. ==Referéncias== <references /> [[Categoria:Ren|*]] 5plyzvmpzp9ewmomedu3swygnhi38bh 2499483 2499481 2026-05-02T09:47:14Z Jiròni 239 2499483 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Riu |nom= Ren |imatge=[[Fichièr:Mittelrhein Hammerstein Brohl.jpg|300px|Lo Ren mejan]] |longor=1230<ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/_65279_el_rin_es_gairebe_cent_quilometres_mes_curt_del_que_es_creia_92922.php El Rin és gairebé cent quilòmetres més curt del que es creia]</ref> |mapa=[[File:Rheinsystem small internat.jpg|300px]] |Debit mejan=2300 | font = [[Lac de Toma]] | font localizacion = Tujetsch, [[Grisons]], [[Sant-Gothard]], Soïssa. | font altitud =2346 | font latitud = 46/37/57/N | font longitud = 08/40/20/E |comuna= |superf. bacin=185 000 |regim= |Se geta dins=la [[Mar del Nòrd]] |bacin fluv. coll= | embocadura localizacion = [[Delta de la Meuse et du Rhin]] | embocadura altitud = 0 |embocadura latitud = 51/58/52/N | embocadura longitud = 04/04/54/E | confluence = | confluence altitude = | confluence latitude = | confluence longitude = | afluents riba esquèrra = [[Aar]], [[Mosèla (ribièra)|Mosèla]] | afluents riba drecha = [[Main (rivière)|Men]], [[Neckar]] | vilas = [[Bâle]], [[Estrasborg]], [[Mannheim]], [[Mayence]], [[Wiesbaden]], [[Coblence]], [[Bonn]], [[Colonha]], [[Düsseldorf]], [[Duisbourg]], [[Rotterdam]] |país= [[Soïssa]], <br />[[Liechtenstein]], <br />[[Àustria]], <br />[[Alemanha]], <br />[[França]] <br />e los [[Païses Basses]] }} '''Ren''' (en [[alemand]] ''Rhein'', en [[neerlandés]] ''Rijn'', en [[francés]] ''Rhin'', en [[italian]] ''Reno'', en [[romanch]] ''Rain'') es un dei flumes mai importants e mai lòngs d'[[Euròpa]]. Sa longor es de {{formatnum:1230}} quilomètres. Nais en [[Soïssa]] e passa en [[Alemanha]], [[França]] ([[Alsàcia]]) e ai [[Païses Basses|País Bas]] avans de se getar dins la [[mar dau Nòrd]]. La pus granda vila Rhin es [[Colonha]], en Alemanha, amb un populacion de mai de 1 050 000 abitants. Es lo segond fluvi pus long d'Euròpa centrala e occidentala (après Danubi). Ren e [[Danubi]] formavan la màger part de la frontièra interiora nòrd de l'Empèri roman e, dempuèi aquesta epòca, foguèt una via navegabla vitala per lo comèrci de las merças a dins las tèrras interioras. Son importància coma via navegabla dins lo [[Sant Empèri Roman Germanic]] èra sostenguda per nombroses castèls e fortificacions bastits long d'aquel. À l'èra modèrna, venguèt un simbòl del nacionalisme alemand. Amb Colonha, [[Düsseldorf]], [[Rotterdam]], [[Estrasborg]] e [[Basilèa]] comptan entre las vilas pus grandas e pus importantas de Ren. ==Referéncias== <references /> [[Categoria:Ren|*]] hh0qvggm9golr1v7mj9rsr16subddkg 2499484 2499483 2026-05-02T09:48:50Z Jiròni 239 2499484 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Riu |nom= Ren |imatge=[[Fichièr:Mittelrhein Hammerstein Brohl.jpg|300px|Lo Ren mejan]] |longor=1230<ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/_65279_el_rin_es_gairebe_cent_quilometres_mes_curt_del_que_es_creia_92922.php El Rin és gairebé cent quilòmetres més curt del que es creia]</ref> |mapa=[[File:Rheinsystem small internat.jpg|300px]] |Debit mejan=2300 | font = [[Lac de Toma]] | font localizacion = Tujetsch, [[Grisons]], [[Sant-Gothard]], Soïssa. | font altitud =2346 | font latitud = 46/37/57/N | font longitud = 08/40/20/E |comuna= |superf. bacin=185 000 |regim= |Se geta dins=la [[Mar del Nòrd]] |bacin fluv. coll= | embocadura localizacion = [[Delta de la Meuse et du Rhin]] | embocadura altitud = 0 |embocadura latitud = 51/58/52/N | embocadura longitud = 04/04/54/E | confluence = | confluence altitude = | confluence latitude = | confluence longitude = | afluents riba esquèrra = [[Aar]], [[Mosèla (ribièra)|Mosèla]] | afluents riba drecha = [[Main (rivière)|Men]], [[Neckar]] | vilas = [[Basilèa]], [[Estrasborg]], [[Mannheim]], [[Mayence]], [[Wiesbaden]], [[Coblence]], [[Bonn]], [[Colonha]], [[Düsseldorf]], [[Duisbourg]], [[Rotterdam]] |país= [[Soïssa]], <br />[[Liechtenstein]], <br />[[Àustria]], <br />[[Alemanha]], <br />[[França]] <br />e los [[Païses Basses]] }} '''Ren''' (en [[alemand]] ''Rhein'', en [[neerlandés]] ''Rijn'', en [[francés]] ''Rhin'', en [[italian]] ''Reno'', en [[romanch]] ''Rain'') es un dei flumes mai importants e mai lòngs d'[[Euròpa]]. Sa longor es de {{formatnum:1230}} quilomètres. Nais en [[Soïssa]] e passa en [[Alemanha]], [[França]] ([[Alsàcia]]) e ai [[Païses Basses|País Bas]] avans de se getar dins la [[mar dau Nòrd]]. La pus granda vila Rhin es [[Colonha]], en Alemanha, amb un populacion de mai de 1 050 000 abitants. Es lo segond fluvi pus long d'Euròpa centrala e occidentala (après Danubi). Ren e [[Danubi]] formavan la màger part de la frontièra interiora nòrd de l'Empèri roman e, dempuèi aquesta epòca, foguèt una via navegabla vitala per lo comèrci de las merças a dins las tèrras interioras. Son importància coma via navegabla dins lo [[Sant Empèri Roman Germanic]] èra sostenguda per nombroses castèls e fortificacions bastits long d'aquel. À l'èra modèrna, venguèt un simbòl del nacionalisme alemand. Amb Colonha, [[Düsseldorf]], [[Rotterdam]], [[Estrasborg]] e [[Basilèa]] comptan entre las vilas pus grandas e pus importantas de Ren. ==Referéncias== <references /> [[Categoria:Ren|*]] 82tcxz03ixfidd5hyyidh9qirqva2ip 2499485 2499484 2026-05-02T09:50:40Z Jiròni 239 2499485 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Riu |nom= Ren |imatge=[[Fichièr:Mittelrhein Hammerstein Brohl.jpg|300px|Lo Ren mejan]] |longor=1230<ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/_65279_el_rin_es_gairebe_cent_quilometres_mes_curt_del_que_es_creia_92922.php El Rin és gairebé cent quilòmetres més curt del que es creia]</ref> |mapa=[[File:Rheinsystem small internat.jpg|300px]] |Debit mejan=2300 | font = [[Lac de Toma]] | font localizacion = Tujetsch, [[Grisons]], [[Sant-Gothard]], Soïssa. | font altitud =2346 | font latitud = 46/37/57/N | font longitud = 08/40/20/E |comuna= |superf. bacin=185 000 |regim= |Se geta dins=la [[Mar del Nòrd]] |bacin fluv. coll= | embocadura localizacion = [[Delta de la Meuse et du Rhin]] | embocadura altitud = 0 |embocadura latitud = 51/58/52/N | embocadura longitud = 04/04/54/E | confluence = | confluence altitude = | confluence latitude = | confluence longitude = | afluents riba esquèrra = [[Aar]], [[Mosèla (ribièra)|Mosèla]] | afluents riba drecha = [[Main (rivière)|Men]], [[Neckar]] | vilas = [[Basilèa]], [[Estrasborg]], [[Mannheim]], [[Maiança]], [[Wiesbaden]], [[Coblança (Alemanha)|Coblança]], [[Bonn]], [[Colonha]], [[Düsseldorf]], [[Duisbourg]], [[Rotterdam]] |país= [[Soïssa]], <br />[[Liechtenstein]], <br />[[Àustria]], <br />[[Alemanha]], <br />[[França]] <br />e los [[Païses Basses]] }} '''Ren''' (en [[alemand]] ''Rhein'', en [[neerlandés]] ''Rijn'', en [[francés]] ''Rhin'', en [[italian]] ''Reno'', en [[romanch]] ''Rain'') es un dei flumes mai importants e mai lòngs d'[[Euròpa]]. Sa longor es de {{formatnum:1230}} quilomètres. Nais en [[Soïssa]] e passa en [[Alemanha]], [[França]] ([[Alsàcia]]) e ai [[Païses Basses|País Bas]] avans de se getar dins la [[mar dau Nòrd]]. La pus granda vila Rhin es [[Colonha]], en Alemanha, amb un populacion de mai de 1 050 000 abitants. Es lo segond fluvi pus long d'Euròpa centrala e occidentala (après Danubi). Ren e [[Danubi]] formavan la màger part de la frontièra interiora nòrd de l'Empèri roman e, dempuèi aquesta epòca, foguèt una via navegabla vitala per lo comèrci de las merças a dins las tèrras interioras. Son importància coma via navegabla dins lo [[Sant Empèri Roman Germanic]] èra sostenguda per nombroses castèls e fortificacions bastits long d'aquel. À l'èra modèrna, venguèt un simbòl del nacionalisme alemand. Amb Colonha, [[Düsseldorf]], [[Rotterdam]], [[Estrasborg]] e [[Basilèa]] comptan entre las vilas pus grandas e pus importantas de Ren. ==Referéncias== <references /> [[Categoria:Ren|*]] 5ufrxx687tkotdyhjxfw5bwx9jqpqpj 2499486 2499485 2026-05-02T09:51:50Z Jiròni 239 2499486 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Riu |nom= Ren |imatge=[[Fichièr:Mittelrhein Hammerstein Brohl.jpg|300px|Lo Ren mejan]] |longor=1230<ref>[http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/_65279_el_rin_es_gairebe_cent_quilometres_mes_curt_del_que_es_creia_92922.php El Rin és gairebé cent quilòmetres més curt del que es creia]</ref> |mapa=[[File:Rheinsystem small internat.jpg|300px]] |Debit mejan=2300 | font = [[Lac de Toma]] | font localizacion = Tujetsch, [[Grisons]], [[Sant-Gothard]], Soïssa. | font altitud =2346 | font latitud = 46/37/57/N | font longitud = 08/40/20/E |comuna= |superf. bacin=185 000 |regim= |Se geta dins=la [[Mar del Nòrd]] |bacin fluv. coll= | embocadura localizacion = [[Delta de la Meuse et du Rhin]] | embocadura altitud = 0 |embocadura latitud = 51/58/52/N | embocadura longitud = 04/04/54/E | confluence = | confluence altitude = | confluence latitude = | confluence longitude = | afluents riba esquèrra = [[Aar]], [[Mosèla (ribièra)|Mosèla]] | afluents riba drecha = [[Main (rivière)|Men]], [[Neckar]] | vilas = [[Basilèa]], [[Estrasborg]], [[Mannheim]], [[Maiança]], [[Wiesbaden]], [[Coblença (Alemanha)|Coblença]], [[Bonn]], [[Colonha]], [[Düsseldorf]], [[Duisburg]], [[Rotterdam]] |país= [[Soïssa]], <br />[[Liechtenstein]], <br />[[Àustria]], <br />[[Alemanha]], <br />[[França]] <br />e los [[Païses Basses]] }} '''Ren''' (en [[alemand]] ''Rhein'', en [[neerlandés]] ''Rijn'', en [[francés]] ''Rhin'', en [[italian]] ''Reno'', en [[romanch]] ''Rain'') es un dei flumes mai importants e mai lòngs d'[[Euròpa]]. Sa longor es de {{formatnum:1230}} quilomètres. Nais en [[Soïssa]] e passa en [[Alemanha]], [[França]] ([[Alsàcia]]) e ai [[Païses Basses|País Bas]] avans de se getar dins la [[mar dau Nòrd]]. La pus granda vila Rhin es [[Colonha]], en Alemanha, amb un populacion de mai de 1 050 000 abitants. Es lo segond fluvi pus long d'Euròpa centrala e occidentala (après Danubi). Ren e [[Danubi]] formavan la màger part de la frontièra interiora nòrd de l'Empèri roman e, dempuèi aquesta epòca, foguèt una via navegabla vitala per lo comèrci de las merças a dins las tèrras interioras. Son importància coma via navegabla dins lo [[Sant Empèri Roman Germanic]] èra sostenguda per nombroses castèls e fortificacions bastits long d'aquel. À l'èra modèrna, venguèt un simbòl del nacionalisme alemand. Amb Colonha, [[Düsseldorf]], [[Rotterdam]], [[Estrasborg]] e [[Basilèa]] comptan entre las vilas pus grandas e pus importantas de Ren. ==Referéncias== <references /> [[Categoria:Ren|*]] 038kjfguc3vzye01lzpl02bfk62spj7 2499488 2499486 2026-05-02T09:58:11Z Jiròni 239 2499488 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Riu |nom= Ren |imatge=[[Fichièr:Mittelrhein Hammerstein Brohl.jpg|300px|Lo Ren mejan]] |longor=1230<ref>[http://www.iksr.org/index.php?id=203 Diverses données], sur le site internet de la Commission internationale pour la protection du Rhin, consultée le 16 novembre 2008.</ref> |mapa=[[File:Rheinsystem small internat.jpg|300px]] |Debit mejan=2300 | font = [[Lac de Toma]] | font localizacion = Tujetsch, [[Grisons]], [[Sant-Gothard]], Soïssa. | font altitud =2346 | font latitud = 46/37/57/N | font longitud = 08/40/20/E |comuna= |superf. bacin=185 000 |regim= |Se geta dins=la [[Mar del Nòrd]] |bacin fluv. coll= | embocadura localizacion = [[Delta de la Meuse et du Rhin]] | embocadura altitud = 0 |embocadura latitud = 51/58/52/N | embocadura longitud = 04/04/54/E | confluence = | confluence altitude = | confluence latitude = | confluence longitude = | afluents riba esquèrra = [[Aar]], [[Mosèla (ribièra)|Mosèla]] | afluents riba drecha = [[Main (rivière)|Men]], [[Neckar]] | vilas = [[Basilèa]], [[Estrasborg]], [[Mannheim]], [[Maiança]], [[Wiesbaden]], [[Coblença (Alemanha)|Coblença]], [[Bonn]], [[Colonha]], [[Düsseldorf]], [[Duisburg]], [[Rotterdam]] |país= [[Soïssa]], <br />[[Liechtenstein]], <br />[[Àustria]], <br />[[Alemanha]], <br />[[França]] <br />e los [[Païses Basses]] }} '''Ren''' (en [[alemand]] ''Rhein'', en [[neerlandés]] ''Rijn'', en [[francés]] ''Rhin'', en [[italian]] ''Reno'', en [[romanch]] ''Rain'') es un dei flumes mai importants e mai lòngs d'[[Euròpa]]. Sa longor es de {{formatnum:1230}} quilomètres. Nais en [[Soïssa]] e passa en [[Alemanha]], [[França]] ([[Alsàcia]]) e ai [[Païses Basses|País Bas]] avans de se getar dins la [[mar dau Nòrd]]. La pus granda vila Rhin es [[Colonha]], en Alemanha, amb un populacion de mai de 1 050 000 abitants. Es lo segond fluvi pus long d'Euròpa centrala e occidentala (après Danubi). Ren e [[Danubi]] formavan la màger part de la frontièra interiora nòrd de l'Empèri roman e, dempuèi aquesta epòca, foguèt una via navegabla vitala per lo comèrci de las merças a dins las tèrras interioras. Son importància coma via navegabla dins lo [[Sant Empèri Roman Germanic]] èra sostenguda per nombroses castèls e fortificacions bastits long d'aquel. À l'èra modèrna, venguèt un simbòl del nacionalisme alemand. Amb Colonha, [[Düsseldorf]], [[Rotterdam]], [[Estrasborg]] e [[Basilèa]] comptan entre las vilas pus grandas e pus importantas de Ren. ==Referéncias== <references /> [[Categoria:Ren|*]] 7csq4w7jcg5fq0ccs8muom20bjanbsx 2499489 2499488 2026-05-02T09:59:07Z Jiròni 239 2499489 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Riu |nom= Ren |imatge=[[Fichièr:Mittelrhein Hammerstein Brohl.jpg|300px|Lo Ren mejan]] |longor=1230<ref>[http://www.iksr.org/index.php?id=203 Diverses données], sul site internet de la Commission internacionala per la proteccion de Ren, consultat lo 16 de novembre de 2008.</ref> |mapa=[[File:Rheinsystem small internat.jpg|300px]] |Debit mejan=2300 | font = [[Lac de Toma]] | font localizacion = Tujetsch, [[Grisons]], [[Sant-Gothard]], Soïssa. | font altitud =2346 | font latitud = 46/37/57/N | font longitud = 08/40/20/E |comuna= |superf. bacin=185 000 |regim= |Se geta dins=la [[Mar del Nòrd]] |bacin fluv. coll= | embocadura localizacion = [[Delta de la Meuse et du Rhin]] | embocadura altitud = 0 |embocadura latitud = 51/58/52/N | embocadura longitud = 04/04/54/E | confluence = | confluence altitude = | confluence latitude = | confluence longitude = | afluents riba esquèrra = [[Aar]], [[Mosèla (ribièra)|Mosèla]] | afluents riba drecha = [[Main (rivière)|Men]], [[Neckar]] | vilas = [[Basilèa]], [[Estrasborg]], [[Mannheim]], [[Maiança]], [[Wiesbaden]], [[Coblença (Alemanha)|Coblença]], [[Bonn]], [[Colonha]], [[Düsseldorf]], [[Duisburg]], [[Rotterdam]] |país= [[Soïssa]], <br />[[Liechtenstein]], <br />[[Àustria]], <br />[[Alemanha]], <br />[[França]] <br />e los [[Païses Basses]] }} '''Ren''' (en [[alemand]] ''Rhein'', en [[neerlandés]] ''Rijn'', en [[francés]] ''Rhin'', en [[italian]] ''Reno'', en [[romanch]] ''Rain'') es un dei flumes mai importants e mai lòngs d'[[Euròpa]]. Sa longor es de {{formatnum:1230}} quilomètres. Nais en [[Soïssa]] e passa en [[Alemanha]], [[França]] ([[Alsàcia]]) e ai [[Païses Basses|País Bas]] avans de se getar dins la [[mar dau Nòrd]]. La pus granda vila Rhin es [[Colonha]], en Alemanha, amb un populacion de mai de 1 050 000 abitants. Es lo segond fluvi pus long d'Euròpa centrala e occidentala (après Danubi). Ren e [[Danubi]] formavan la màger part de la frontièra interiora nòrd de l'Empèri roman e, dempuèi aquesta epòca, foguèt una via navegabla vitala per lo comèrci de las merças a dins las tèrras interioras. Son importància coma via navegabla dins lo [[Sant Empèri Roman Germanic]] èra sostenguda per nombroses castèls e fortificacions bastits long d'aquel. À l'èra modèrna, venguèt un simbòl del nacionalisme alemand. Amb Colonha, [[Düsseldorf]], [[Rotterdam]], [[Estrasborg]] e [[Basilèa]] comptan entre las vilas pus grandas e pus importantas de Ren. ==Referéncias== <references /> [[Categoria:Ren|*]] 55t6izrg431y7ypbfwvifsh4iv9co93 Malautiá 0 29469 2499377 2499349 2026-05-01T12:17:37Z Nicolas Eynaud 6858 /* La revolucion medicala moderna */ 2499377 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvlopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]]. === Vers una concepcion alarjada === == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] pxcecbhy5aklm0of7a5f0k6gruw3fl5 2499378 2499377 2026-05-01T12:18:47Z Nicolas Eynaud 6858 /* La revolucion medicala moderna */ 2499378 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvlopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] dmoo6rmrygulqtgqtic6z21h8rlbehd 2499384 2499378 2026-05-01T12:37:47Z Nicolas Eynaud 6858 /* La revolucion medicala moderna */ 2499384 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvlopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. === Vers una concepcion alarjada === == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] ekwl8twbnytkuqcvcg0zau8aelshvzb 2499403 2499384 2026-05-01T14:13:28Z Nicolas Eynaud 6858 /* La revolucion medicala moderna */ 2499403 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvlopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] 3ozu457cfa0ge04giayowlx05ft6e60 2499404 2499403 2026-05-01T14:16:22Z Nicolas Eynaud 6858 /* La revolucion medicala moderna */ 2499404 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvlopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] oknu6juigleq4fb8sslwczdepm5839d 2499405 2499404 2026-05-01T14:17:17Z Nicolas Eynaud 6858 2499405 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] taxu6l9lz6mjaxka783x191dnnx5r45 2499406 2499405 2026-05-01T15:04:17Z Nicolas Eynaud 6858 /* Vers una concepcion alarjada */ 2499406 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] soleta permetiá pas d'explicar la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] p9yirie6nzuqrkd1q6fpkhf8rihwqox 2499407 2499406 2026-05-01T15:05:40Z Nicolas Eynaud 6858 /* Vers una concepcion alarjada */ 2499407 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] 7dv82bbzgdrtjyvloiuzmwoxn1c8m3v 2499408 2499407 2026-05-01T15:08:34Z Nicolas Eynaud 6858 /* La revolucion medicala moderna */ 2499408 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] qwwsx8kmyfrw8ob3dmo8qy7ekwgf4l3 2499409 2499408 2026-05-01T15:09:55Z Nicolas Eynaud 6858 /* La medecina araba e medievala */ 2499409 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] e16rjislala1phi6gmqja3qscrnu0as 2499410 2499409 2026-05-01T15:17:38Z Nicolas Eynaud 6858 /* Vers una concepcion alarjada */ 2499410 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau prepausat per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]). == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] iv4jzpw6piaojt07cwyrp3ddyr1qv6p 2499411 2499410 2026-05-01T15:19:07Z Nicolas Eynaud 6858 /* Vers una concepcion alarjada */ 2499411 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las practicas clinicas jornalieras. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] livajjd3104s5k8zrgdd0cff95su5du 2499412 2499411 2026-05-01T15:19:36Z Nicolas Eynaud 6858 2499412 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las practicas clinicas jornalieras<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] cm7ebbmganyex25fnkq6mkbk83psw1u 2499413 2499412 2026-05-01T15:21:15Z Nicolas Eynaud 6858 /* Vers una concepcion alarjada */ 2499413 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las visions modernas de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] ocrsctc81ujgkzvgv0mxvscrd88x98i 2499414 2499413 2026-05-01T15:25:01Z Nicolas Eynaud 6858 /* Vers una concepcion alarjada */ 2499414 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las visions modernas de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quelas evolucions s'inscriven dins un quadre mai larg de transformacion de la medecina contemporanea, marcat per lo desvolopament de la [[medecina preventiva]], d'un seguit mai atentiu daus determinants sociaus de la [[santat]] e d'una volontat mai generala de comprendre l'individú malaude dins la siá globalitat. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] 6rg9azudea7elex9fnq3nzdkogkkfe0 2499415 2499414 2026-05-01T15:43:13Z Nicolas Eynaud 6858 /* Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás */ 2499415 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las visions modernas de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quelas evolucions s'inscriven dins un quadre mai larg de transformacion de la medecina contemporanea, marcat per lo desvolopament de la [[medecina preventiva]], d'un seguit mai atentiu daus determinants sociaus de la [[santat]] e d'una volontat mai generala de comprendre l'individú malaude dins la siá globalitat. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === La classificacion de las malaudiás es un enjuòc fondamentau de la medecina que condiciona la rechercha, lo diagnostic e lo tractament. A considerablament evoluït en passant d'una organizacion fondada sus de simptòmas observables a de classificacions mai e mai precisas basadas sus las causas, los mecanismes [[biologia|biologics]] e las donadas [[epidemiologia|epidemiologicas]]. === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] hap9i0co4mx4vw873sbcyyf3bex3cf1 2499416 2499415 2026-05-01T15:44:52Z Nicolas Eynaud 6858 /* Liams internes */ 2499416 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las visions modernas de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quelas evolucions s'inscriven dins un quadre mai larg de transformacion de la medecina contemporanea, marcat per lo desvolopament de la [[medecina preventiva]], d'un seguit mai atentiu daus determinants sociaus de la [[santat]] e d'una volontat mai generala de comprendre l'individú malaude dins la siá globalitat. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === La classificacion de las malaudiás es un enjuòc fondamentau de la medecina que condiciona la rechercha, lo diagnostic e lo tractament. A considerablament evoluït en passant d'una organizacion fondada sus de simptòmas observables a de classificacions mai e mai precisas basadas sus las causas, los mecanismes [[biologia|biologics]] e las donadas [[epidemiologia|epidemiologicas]]. === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Epidemiologia]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] j49dva40xmzbqb6oayd7w2rpoopxonl 2499417 2499416 2026-05-01T15:52:37Z Nicolas Eynaud 6858 /* Classificacion */ 2499417 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las visions modernas de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quelas evolucions s'inscriven dins un quadre mai larg de transformacion de la medecina contemporanea, marcat per lo desvolopament de la [[medecina preventiva]], d'un seguit mai atentiu daus determinants sociaus de la [[santat]] e d'una volontat mai generala de comprendre l'individú malaude dins la siá globalitat. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === La classificacion de las malaudiás es un enjuòc fondamentau de la medecina que condiciona la rechercha, lo diagnostic e lo tractament. A considerablament evoluït en passant d'una organizacion fondada sus de simptòmas observables a de classificacions mai e mai precisas basadas sus las causas, los mecanismes [[biologia|biologics]] e las donadas [[epidemiologia|epidemiologicas]]. La referéncia internacionala actuala mai utilizada es la [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]] (CIM) gerida per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]. Sa version CIM-11, publicada en [[2022]], conten mai de {{formatnum:55000}} còdis de malaudiás, traumatismes e causas de decès. === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Epidemiologia]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] 8u0fucqlzja4s7mvs1xjkiwt38cci23 2499418 2499417 2026-05-01T15:53:53Z Nicolas Eynaud 6858 /* Classificacion */ 2499418 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las visions modernas de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quelas evolucions s'inscriven dins un quadre mai larg de transformacion de la medecina contemporanea, marcat per lo desvolopament de la [[medecina preventiva]], d'un seguit mai atentiu daus determinants sociaus de la [[santat]] e d'una volontat mai generala de comprendre l'individú malaude dins la siá globalitat. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === {{veire|Classificacion Internacionala de las Malaudiás}} La classificacion de las malaudiás es un enjuòc fondamentau de la medecina que condiciona la rechercha, lo diagnostic e lo tractament. A considerablament evoluït en passant d'una organizacion fondada sus de simptòmas observables a de classificacions mai e mai precisas basadas sus las causas, los mecanismes [[biologia|biologics]] e las donadas [[epidemiologia|epidemiologicas]]. La referéncia internacionala actuala mai utilizada es la [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]] (CIM) gerida per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]. Sa version CIM-11, publicada en [[2022]], conten mai de {{formatnum:55000}} còdis de malaudiás, traumatismes e causas de decès. === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Diagnostic]]. * [[Epidemiologia]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] gdxgwlgfwybv79qi5huxsj90210ituf 2499419 2499418 2026-05-01T15:55:52Z Nicolas Eynaud 6858 /* Liams internes */ 2499419 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las visions modernas de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quelas evolucions s'inscriven dins un quadre mai larg de transformacion de la medecina contemporanea, marcat per lo desvolopament de la [[medecina preventiva]], d'un seguit mai atentiu daus determinants sociaus de la [[santat]] e d'una volontat mai generala de comprendre l'individú malaude dins la siá globalitat. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === {{veire|Classificacion Internacionala de las Malaudiás}} La classificacion de las malaudiás es un enjuòc fondamentau de la medecina que condiciona la rechercha, lo diagnostic e lo tractament. A considerablament evoluït en passant d'una organizacion fondada sus de simptòmas observables a de classificacions mai e mai precisas basadas sus las causas, los mecanismes [[biologia|biologics]] e las donadas [[epidemiologia|epidemiologicas]]. La referéncia internacionala actuala mai utilizada es la [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]] (CIM) gerida per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]. Sa version CIM-11, publicada en [[2022]], conten mai de {{formatnum:55000}} còdis de malaudiás, traumatismes e causas de decès. === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]]. * [[Diagnostic]]. * [[Epidemiologia]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] e5loj11zf5ekjue8mslbv6mhj6hmn6o 2499469 2499419 2026-05-02T09:09:24Z Nicolas Eynaud 6858 /* Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás */ 2499469 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las visions modernas de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quelas evolucions s'inscriven dins un quadre mai larg de transformacion de la medecina contemporanea, marcat per lo desvolopament de la [[medecina preventiva]], d'un seguit mai atentiu daus determinants sociaus de la [[santat]] e d'una volontat mai generala de comprendre l'individú malaude dins la siá globalitat. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === {{veire|Classificacion Internacionala de las Malaudiás}} La classificacion de las malaudiás es un enjuòc fondamentau de la medecina que condiciona la rechercha, lo diagnostic e lo tractament. A considerablament evoluït en passant d'una organizacion fondada sus de simptòmas observables a de classificacions mai e mai precisas basadas sus las causas, los mecanismes [[biologia|biologics]] e las donadas [[epidemiologia|epidemiologicas]]. La referéncia internacionala actuala mai utilizada es la [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]] (CIM) gerida per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]. Sa darriera version, la CIM-11 publicada en [[2022]], conten mai de {{formatnum:55000}} còdis de malaudiás, traumatismes e causas de decès. === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]]. * [[Diagnostic]]. * [[Epidemiologia]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] rmvumcq9z90cw1eejwjo6ic64p3aynn 2499473 2499469 2026-05-02T09:12:24Z Nicolas Eynaud 6858 /* Classificacion */ 2499473 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las visions modernas de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quelas evolucions s'inscriven dins un quadre mai larg de transformacion de la medecina contemporanea, marcat per lo desvolopament de la [[medecina preventiva]], d'un seguit mai atentiu daus determinants sociaus de la [[santat]] e d'una volontat mai generala de comprendre l'individú malaude dins la siá globalitat. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === {{veire|Classificacion Internacionala de las Malaudiás}} La classificacion de las malaudiás es un enjuòc fondamentau de la medecina que condiciona la rechercha, lo diagnostic e lo tractament. A considerablament evoluït en passant d'una organizacion fondada sus de simptòmas observables a de classificacions mai e mai precisas basadas sus las causas, los mecanismes [[biologia|biologics]] e las donadas [[epidemiologia|epidemiologicas]]. La referéncia internacionala actuala mai utilizada es la [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]] (CIM) gerida per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]. Sa darriera version, la CIM-11 publicada en [[2022]], conten mai de {{formatnum:55000}} còdis de malaudiás, traumatismes e causas de decès. QUilhs còdis son fòrça utilizats per los sistemas de santat [[nacion|nacionaus]] per codar los diagnostics, collectar de donadas epidemiologics e assegurar lo remborsament daus suenhs. === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]]. * [[Diagnostic]]. * [[Epidemiologia]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] hqdv506wqplkcw6te0zqkz1lcpk5hxe 2499479 2499473 2026-05-02T09:42:47Z Nicolas Eynaud 6858 /* Classificacion */ 2499479 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las visions modernas de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quelas evolucions s'inscriven dins un quadre mai larg de transformacion de la medecina contemporanea, marcat per lo desvolopament de la [[medecina preventiva]], d'un seguit mai atentiu daus determinants sociaus de la [[santat]] e d'una volontat mai generala de comprendre l'individú malaude dins la siá globalitat. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === {{veire|Classificacion Internacionala de las Malaudiás}} La classificacion de las malaudiás es un enjuòc fondamentau de la medecina que condiciona la rechercha, lo diagnostic e lo tractament. A considerablament evoluït en passant d'una organizacion fondada sus de simptòmas observables a de classificacions mai e mai precisas basadas sus las causas, los mecanismes [[biologia|biologics]] e las donadas [[epidemiologia|epidemiologicas]]. La referéncia internacionala actuala mai utilizada es la [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]] (CIM) gerida per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]. Sa darriera version, la CIM-11 publicada en [[2022]], conten mai de {{formatnum:55000}} còdis de malaudiás, traumatismes e causas de decès. QUilhs còdis son fòrça utilizats per los sistemas de santat [[nacion|nacionaus]] per codar los diagnostics, collectar de donadas epidemiologics e assegurar lo remborsament daus suenhs. D'un biais generau, las malaudiás pòden èsser regropadas dins cinc familhas principalas : === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]]. * [[Diagnostic]]. * [[Epidemiologia]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] 9qiuogfjrg4b4wxp3megpr9pe0tu3mc 2499482 2499479 2026-05-02T09:46:39Z Nicolas Eynaud 6858 /* Classificacion */ 2499482 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las visions modernas de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quelas evolucions s'inscriven dins un quadre mai larg de transformacion de la medecina contemporanea, marcat per lo desvolopament de la [[medecina preventiva]], d'un seguit mai atentiu daus determinants sociaus de la [[santat]] e d'una volontat mai generala de comprendre l'individú malaude dins la siá globalitat. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === {{veire|Classificacion Internacionala de las Malaudiás}} La classificacion de las malaudiás es un enjuòc fondamentau de la medecina que condiciona la rechercha, lo diagnostic e lo tractament. A considerablament evoluït en passant d'una organizacion fondada sus de simptòmas observables a de classificacions mai e mai precisas basadas sus las causas, los mecanismes [[biologia|biologics]] e las donadas [[epidemiologia|epidemiologicas]]. La referéncia internacionala actuala mai utilizada es la [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]] (CIM) gerida per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]. Sa darriera version, la CIM-11 publicada en [[2022]], conten mai de {{formatnum:55000}} còdis de malaudiás, traumatismes e causas de decès. QUilhs còdis son fòrça utilizats per los sistemas de santat [[nacion|nacionaus]] per codar los diagnostics, collectar de donadas epidemiologics e assegurar lo remborsament daus suenhs. D'un biais generau, las malaudiás pòden èsser regropadas dins cinc familhas principalas : * las malaudiás infecciosas. * las malaudiás cronicas non transmissibla * las malaudiás geneticas * las malaudiás autoïmmunas * los trebles mentaus === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]]. * [[Diagnostic]]. * [[Epidemiologia]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] fqygmbob5f2b7yyrg9n5etgfjiaoxqb 2499487 2499482 2026-05-02T09:55:46Z Nicolas Eynaud 6858 /* Classificacion */ 2499487 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las visions modernas de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quelas evolucions s'inscriven dins un quadre mai larg de transformacion de la medecina contemporanea, marcat per lo desvolopament de la [[medecina preventiva]], d'un seguit mai atentiu daus determinants sociaus de la [[santat]] e d'una volontat mai generala de comprendre l'individú malaude dins la siá globalitat. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === {{veire|Classificacion Internacionala de las Malaudiás}} La classificacion de las malaudiás es un enjuòc fondamentau de la medecina que condiciona la rechercha, lo diagnostic e lo tractament. A considerablament evoluït en passant d'una organizacion fondada sus de simptòmas observables a de classificacions mai e mai precisas basadas sus las causas, los mecanismes [[biologia|biologics]] e las donadas [[epidemiologia|epidemiologicas]]. La referéncia internacionala actuala mai utilizada es la [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]] (CIM) gerida per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]. Sa darriera version, la CIM-11 publicada en [[2022]], conten mai de {{formatnum:55000}} còdis de malaudiás, traumatismes e causas de decès. QUilhs còdis son fòrça utilizats per los sistemas de santat [[nacion|nacionaus]] per codar los diagnostics, collectar de donadas epidemiologics e assegurar lo remborsament daus suenhs. D'un biais generau, las malaudiás pòden èsser regropadas dins cinc familhas principalas : * las [[malaudiá infecciosa|malaudiás infecciosas]] que son causadas per d'agents [[patogèn]]s exteriors a l'organisme coma de [[bacteria]]s, de [[virus]] o de [[parasitisme|parasits]]<ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph D. Spinner, Lutz Gürtler, Wolfgang Jilg, Jochen Schneider e Friedrich-Wilhelm Tiller, ''Infektionskrankheiten von A bis Z'', Landsberg, ecomed-Storck, 2023.</ref>. * las malaudiás cronicas non transmissibla * las malaudiás geneticas * las malaudiás autoïmmunas * los trebles mentaus === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]]. * [[Diagnostic]]. * [[Epidemiologia]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] ar47is226uru54qoujl6i1onofbxdzo 2499490 2499487 2026-05-02T10:02:40Z Nicolas Eynaud 6858 /* Classificacion */ 2499490 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las visions modernas de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quelas evolucions s'inscriven dins un quadre mai larg de transformacion de la medecina contemporanea, marcat per lo desvolopament de la [[medecina preventiva]], d'un seguit mai atentiu daus determinants sociaus de la [[santat]] e d'una volontat mai generala de comprendre l'individú malaude dins la siá globalitat. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === {{veire|Classificacion Internacionala de las Malaudiás}} La classificacion de las malaudiás es un enjuòc fondamentau de la medecina que condiciona la rechercha, lo diagnostic e lo tractament. A considerablament evoluït en passant d'una organizacion fondada sus de simptòmas observables a de classificacions mai e mai precisas basadas sus las causas, los mecanismes [[biologia|biologics]] e las donadas [[epidemiologia|epidemiologicas]]. La referéncia internacionala actuala mai utilizada es la [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]] (CIM) gerida per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]. Sa darriera version, la CIM-11 publicada en [[2022]], conten mai de {{formatnum:55000}} còdis de malaudiás, traumatismes e causas de decès. QUilhs còdis son fòrça utilizats per los sistemas de santat [[nacion|nacionaus]] per codar los diagnostics, collectar de donadas epidemiologics e assegurar lo remborsament daus suenhs. D'un biais generau, las malaudiás pòden èsser regropadas dins cinc familhas principalas : * las [[malaudiá infecciosa|malaudiás infecciosas]] que son causadas per d'agents [[patogèn]]s exteriors a l'organisme coma de [[bacteria]]s, de [[virus]] o de [[parasitisme|parasits]]<ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph D. Spinner, Lutz Gürtler, Wolfgang Jilg, Jochen Schneider e Friedrich-Wilhelm Tiller, ''Infektionskrankheiten von A bis Z'', Landsberg, ecomed-Storck, 2023.</ref>. Es lo grop de patologias [[istòria|istoricament]] associat a la nocion de malaudiá, mas constituís en realitat una part pichona de las malaudiás coneigudas. * las malaudiás cronicas non transmissibla coma las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]], los [[cancèr|càncers]], lo [[diabèta sucrat|diabèta]] o las malaudiás respiratòris cronicas. Son desenant la causa principala de la mortalitat mondiala. An generalament una progression lenta e son lo resultat de factors externes coma las radiacions [[Solelh|solaras]], l'alimentacion, la [[pollucion]] o los mòdes de vida. * las malaudiás geneticas * las malaudiás autoïmmunas * los trebles mentaus === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]]. * [[Diagnostic]]. * [[Epidemiologia]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] 1dr0ax71h0ooru3tx1845mbq4vnj3hh 2499491 2499490 2026-05-02T10:03:03Z Nicolas Eynaud 6858 /* Classificacion */ 2499491 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lemosin}} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} == Definicion == La malaudiá es generalament definida coma una alteracion de l'estat de [[santat]] normau d'un [[organisme]] [[organisme vivent|vivent]], se manifestant per de [[simptòma]]s fisics, [[psicologia|psicologics]] o comportamentaus que perturban lo foncionament abituau de l'individú. L'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] ([[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]) utiliza una definicion mai larja adoptada en [[1947]]. Per ela, ''« la [[santat]] es l'estat de benestre complet dins los domenis fisic, mentau e sociau »''. Quò implica que la malaudiá se redutz pas unicament a un simple disfoncionament [[biologia|biologic]], mas regarda egalament las dimensions [[Psicologia|psicologica]]<nowiki/>s e [[Societat|socialas]] de l'individú<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Silvia Bonino, ''Vivre la maladie, ces liens qui me rattachent à la vie'', De Boeck Supérieur, 2008, p. 19.</ref>. Pertant, quela definicion, en aparéncia relativament simpla, engendra mai d'una question fondamentala. La prumiera es quela de la nòrma : qu'es un estat « normau » ? D'efiech, lo limite entre la variacion normala e la malaudiá es sovent fosc e pòt dependre dau contexte [[cultura|culturau]], [[istòria|istoric]] e [[societat|sociau]]. D'elements donats son considerats coma una malaudiá dins una societat donada, o a una epòca donada. Per exemple, en [[Euròpa]], l'[[obesitat]] fuguet pusleu valorizada durant lo [[Edat Mejana|periòde medievau]], mas fuguet condamnada a partir de la [[Renaissença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Georges Vigarello, ''Les métamorphoses du gras. Histoire de l'obésité. Du Moyen Age au XXe siècle'', Seuil, 2010).</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Florent Quellier, ''Gourmandise, Histoire d’un péché capital'', Éditions Armand Colin, 2010.</ref>. Un autre exemple es la [[miopia]] qu'era pas un handicap important dins las societats preindustrialas. La segonda question es quela dau contexte de manifestacion de la malaudiá. Una mesma lesion o un mesme agent [[patogèn]] tòca pas doas personas dau mesme biais. D'efiech, segon lors condicions de vida, aurán una percepcion diferenta daus simptòmas e de la garison. Un individú paubre, jos [[estrès]] cronic e emb un accès limitat aus suenhs desvelopará aitau una malaudiá diferenta d'una persona aisada confrontada a la mesma causa [[biologia|biologica]]. Per rendre compte de quela realitat, lo [[medecina|metge]] [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]) prepauset en [[1977]] un modèle « biopsicosociau » integrant quelas dimensions [[biologia|biologicas]], [[psicologia|psicologicas]] e socialas dins la compreneson e lo trachament de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quela teoria es desenant reconeiguda per la màger part de la comunautat [[medecina|medicala]], mas lo modèle biomedicau [[tradicion|tradicionau]] contunha de dominar las practicas clinicas jornalieras<ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Scott Dowling, « George Engel, M.D. (1913–1999) », ''The American Journal of Psychiatry'', vol. 162, n° 11, novembre de 2005, p. 2039.</ref>. == Istòria dau concepte == {{veire|Istòria de la medecina}} === Las concepcions primitivas e anticas === Dins las [[societat]]s primitivas e dins mai d'una [[civilizacion]] [[Antiquitat|antica]], la malaudiá era generalament interpretada coma una manifestacion subrenaturala (pechat, possession [[Demòni|demoniaca]], treble de l'òrdre cosmic, etc.)<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 648-652.</ref>. Per lòrs, lo tractament era un pretzfach [[religions|religiós]] o [[magia|magic]] fisat a de [[clergat|prestres]], de [[chamanisme|chamans]] o de garisseires. Una partida de quilhs trachaments aviá pas de proprietats [[Medecina|medicalas]], mai l'existéncia de tractaments eficaces es atestada dempuei la [[Preïstòria]]. Per exemple, mai d'una substància medicinala fuguet trobada sus la [[momia]] d'[[Ötzi]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Luigi Capasso, « 5300 years ago, the Ice Man used natural laxatives and antibiotics », ''Lancet'', vol. 352, n° 9143, decembre de 1998, p. 1864.</ref>. La rompedura màger se faguet en [[Grècia antica|Grècia]] pendent lo [[segle V avC]] emb [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]), sovent considerat coma lo « paire de la medecina »<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jacques Jouanna, ''Hippocrate'', París, Fayard, 1992, 648 p.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Ayache, ''Hippocrate'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 1992, 127 p.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Alberto Jori, ''Medicina e medici nell'antica Grecia. Saggio sul 'Perì téchnes' ippocratico'', Bolonha, Il Mulino, 1996, 480 p.</ref>. Sa teoria postulava que la [[santat]] era lo resultat de l'equilibri entre quatre umors presentas dins lo còrs [[Homo sapiens|uman]] ([[sang]], flegme, [[bila|bila]] jauna e bila negra) e que la malaudiá era la consequéncia d'un desequilibri. Totalament erronea, quela teoria dominet la medecina occidentala durant dos millenaris. Pasmens, representava una avançada conceptuala fondamentala en prepausant per lo prumier còp una explicacion de la malaudiá independenta de las intervencions [[dieu|divinas]]. Aitau, la malaudiá venguet un fenomèn naturau, observable e potencialament tractable emb de mejans [[racionalisme|racionaus]]. Parallelament a la pensada [[Grècia antica|grega]], d'autras [[tradicion|tradicions]] [[Índia|medicalas]] se desveloperen independentament en [[Asia]]. En [[Índia]], la [[medecina aiurvedica]], que sos textes fondators datan dau millenari I avC, concebet egalament una vision naturalista. Fondada sus l'equilibri entre tres principis vitaus (los ''doshas''), acordava d'importància a la prevencion e au mòde de vida. Pasmens, lo tractament de las [[patologia]]s i es mai que mai mistic e espirituau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Ayurvedic Medicine », dins Stephen Lock, John M. Las e George Dunea (dir.), ''The Oxford Illustrated Companion to Medicine'', Oxford, Oxford University Press, 2001.</ref>. En [[Republica Populara de China|China]], la [[medecina tradicionala chinesa|medecina tradicionala]] fuguet codificada per lo prumier còp emb la publicacion, vers [[-320|320 avC]], de la prumiera version dau ''[[Huangdi Nei Jing]]'' (« Classic Interne de l'Emperaire Jaune »). Desvelopet una vision medecala basada sus l'equilibri entre l'energia interna (lo ''qi'') e l'armonia entre l'individú e son environament. Quela tradicion demòra vivaça dins la societat moderna, mai son caracter [[sciéncia|scientific]] es nul<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Huard, Jean Bossy e Guy Mazars, ''Les médecines de l'Asie'', Seuil, 1978.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Hard to swallow », ''Nature'', vol. 448, n° 7150, julhet de 2007, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' A. Shang, K. Huwiler, L. Nartey, P. Jüni e M. Egger, « Placebo-controlled trials of Chinese herbal medicine and conventional medicine comparative study », ''International Journal of Epidemiology'', vol. 36, n° 5, octòbre de 2007, pp. 1086-1092.</ref>. === La medecina araba e medievala === [[Fichièr:Qanun Avicenna NLM.jpg|thumb|right|Pagina d'una edicion medievala dau ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' d'[[Avicena]].]] Pendent l'[[Atge Mejan]], lo [[racionalisme]] grec fuguet transmés e enrichit per los [[medecina|metges]] arabes. [[Hunayn ibn Ishaq]] ([[808]]-[[873]]), [[Al-Razi]] ([[850]]-[[926]]), [[al-Zahrawi]] ([[936]]-[[1013]]), [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) o enquera [[Averroès]] ([[1126]]-[[1198]]) son d'exemples de quilhs metges que trabalheren a [[traduccion|traduire]] los textes [[Antiquitat|antics]] e a los completar emb sas observacions e descubertas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Raymond Le Coz, ''Les Médecins nestoriens au Moyen Âge, Les maîtres des Arabes'', L'Harmattan, 2004.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' George Saliba, ''Islamic Science and the Making of the European Renaissance'', Cambridge, MIT Press, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Abdurrahman Badawi, ''La transmission de la philosophie grecque au monde arabe : cours professé à la Sorbonne en 1967'', París, 1968.</ref>. L'òbra màger dau periòde fuguet lo ''[[Kitab Al Qanûn fi Al-Tibb]]'' (« Canon de la Medecina ») d'[[Avicena]] que prepauset un sistema medicau complet que venguet la nòrma dusca a l'aparicion dau metòde [[sciéncia|scientific]]. D'efiech, dins queu tractat, desvelopet la pensada ipocratica en precisant la nocion de [[contagion]] e en prepausant una classificacion de las malaudiás excepcionalament precisa per rapòrt aus trabalhs precedents. Fuguet tanben lo prumier que suggeriguet una transmission de malaudiás per l'[[aiga]] o per lo sòu<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Mazliak, ''Avicenne et Averroès. Médecine et biologie dans la civilisation de l'Islam'', Vuibert, 2004.</ref>. En [[Euròpa Occidentala]], la [[medecina]] [[Edat Mejana|medievala]] demoret longtemps dominada per l'[[escolastica]] e l'autoritat daus textes ancians e realizet pauc de progrès conceptuaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David C. Lindberg, ''Science in the Middle Ages'', Chicago, University of Chicago Press, 1978.</ref>. Quò chamjet a partir de la [[Renaissença]] emb la descuberta de la medecina arabogreca e lo desvolopament dau [[racionalisme]] [[umanisme|umanista]]. La conjugason de quelas evolucions i permetet l'aparicion d'una medecina racionalista que fuguet pauc a pauc capabla de completar e de s'eslunhar de las concepcions ancianas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 667-672.</ref>. Lo [[Flandra|Flamenc]] [[Andreas Vesalius]] ([[1514]]-[[1564]]) es un bon exemple de metge de queu periòde. Professor d'[[anatomia]] a [[Pàdoa]], tornet introduire la practica de la [[disseccion]] per illustrar sos cors e realizet 300 dessenhs anatomics a partir de las siás observacions<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Henriette Chardak, ''Andréas Vesalius, chirurgien des rois'', Presses De La Renaissance, 2008, 513 p.</ref>. En despiech de l'oposicion daus mitans [[religion|religiós]], quò permetet una renaissença de l'anatomia e una diversificacion rapida de la medecina europenca emb los trabalhs de personalitats coma [[Gabriele Fallopio]] ([[1523]]-[[1562]]), [[Ambroise Paré]] ([[1509]]-[[1590]]) o [[Paracelse]] ([[1493]]-[[1541]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 670-672</ref>. === La revolucion medicala moderna === [[Fichièr:Portrait de Louis Pasteur Albert Edelfelt.jpg|thumb|right|[[Pintura]] de Louis Pasteur dins son [[laboratòri]] en [[1885]].]] Entre los segles XVII e XVIII, la [[medecina]] [[Euròpa|europenca]] adoptet los principis de l'observacion sistematica e de l'[[experiéncia|experimentacion]]. Quò menet a doas evolucions importantas. La prumiera fuguet la descuberta de las foncions mecanicas dau còrs [[Homo sapiens|uman]]. Per exemple, lo metge [[Anglatèrra|anglés]] [[William Harvey]] ([[1578]]-[[1657]]) descriguet per lo prumier còp la foncionament de la circulacion sanguina en [[1628]] en utilizant de trabalhs anteriors e d'observacions recentas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' William Harvey (trad. Charles Richet), pref. Jean Hamburger, ''De motu cordis'', París, Christian Bourgeois, 1990, 311 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Wear, ''The Western Medical Tradition, 800 BC to AD 1800'', Cambridge, Cambridge University Press, 1995, pp. 331-332.</ref>. La segonda transformacion màger fuguet lo desvolopament de la microscopia que permetet d'observar d'elements noveus en desvelant l'invisible. [[Antoni van Leeuwenhoek]] ([[1632]]-[[1723]]) es probable la figura mai importanta de quela evolucion<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Philippe Boutibonnes, « L'œil de Leeuwenhoek et l'invention de la microscopie », ''Alliage'', n° 39, 1999, pp. 58-66.</ref>. Son associacion emb [[Reinier de Graaf]] ([[1641]]-[[1673]]) permetet de difusar de [[Dessenh|dessenhs]] de [[bacteria]]s, de [[protozoari]]s e de [[cellula (biologia)|cellulas]] umanas<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. En parallele, l'[[Itàlia|Italian]] [[Marcello Malpighi]] ([[1628]]-[[1694]]) estudiet lo desvolopament d'[[embrion]] de [[Gallus gallus|polet]] e diferents [[Teissut (biologia)|teissuts]] [[Biologia|biologics]] umans. Es desenant considerat coma lo fondator de l'[[istologia]] moderna<ref name="Platel e Mathivet 2012 p. 675">'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, p. 675.</ref>. Quelas transformacions prengueren mai d'importància durant lo segle XIX emb las descubertas de [[Louis Pasteur]] ([[1822]]-[[1895]]) e de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claire Salomon-Bayet (dir.), ''Pasteur et la révolution pastorienne'', París, Payot, coll. « Médecine et sociétés », 1986, 436 p.</ref><ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph Gradmann (dir.), ''Krankheit im Labor. Robert Koch und die medizinische Bakteriologie'', Göttinge, Wallstein, 2005.</ref> . Demostreren clarament l'existéncia d'un liam entre certanas malaudiás e la preséncia de microorganismes especifics e identifiables ([[bacteria]]s, etc.). Quela teoria dubriguet la viá au desvolopament daus [[vaccin]]s, daus [[antiseptic]]s e daus [[antibiotic]]s. Permeteren tanben de donar una explicacion [[biologia|biologica]] e mesurabla aus mecanismes de [[contagion]] pressentits per Avicena<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Roland Platel e Éric Mathivet, dins Philippe de la Cotardière (dir.), ''Histoire des Sciences. De l'Antiquité à nos jours'', París, Éditions Tallandier, 2012, pp. 734-739.</ref>. Quela revolucion transformet egalament las practicas medicalas. L'[[espitau]] venguet un luòc de suenhs e de recherchas. La [[cirurgia]] moderna, apareiguda emb las descubertas de l'[[anestesia]] ([[1846]]) e de l'[[asepsia]] ([[1867]]), i prenguet una plaça considerabla. Favorizet la presa en charja de patologias novelas e aguet un ròtle important dins l'estructuracion d'una disciplina medicala rigorosa basat sus lo [[metòde scientific]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Louis Choukroun, ''L'histoire de la chirurgie : du silex à nos jours'', París, Dauphin, 2012, 215 p.</ref>. === Vers una concepcion alarjada === Lo modèle biomedicau eissit de la revolucion pasteuriana representet una avançada considerabla per l'estudi de las malaudiás. Pasmens, sos limits apareigueren pauc a pauc dins lo corrent dau segle XX. D'efiech, eficace contra las [[malautiá infecciosa|malaudiás infecciosas agudas]], era insufisent per comprendre e tractar de malaudiás cronicas coma los [[cancèr|càncers]], las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]] o los [[malautiá mentala|trebles psichics]]. Las inegalitats de santat observadas entre los diferents país dau monde mostreren tanben que la [[biologia]] permetiá pas d'explicar soleta la prevalença diferenta d'una malaudiá donada au sen de populacions diferentas. Quò necessitet donc de prepausar de modèles noveus per melhorar la compreneson generala de las patologias. Per faciar quelas dificultats, doas evolucions importantas marqueren la segonda meitat dau segle XX. La prumiera fuguet l'adopcion per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]] d'una definicion de la malaudiá integrant lo benestre mentau e sociau. La segonda fuguet lo modèle biopsicosociau, prepausat en [[1977]] per [[George L. Engel]] ([[1913]]-[[1999]]), que permetet d'integrar quelas dimensions dins las visions modernas de la malaudiá<ref name="Engel 1977">'''[[anglés|(en)]]''' George Engel, « The need for a new medical model: a challenge for biomedicine », ''Science'', vol. 196, n° 4286, 8 d'abriu de 1977, pp. 126-136.</ref>. Quelas evolucions s'inscriven dins un quadre mai larg de transformacion de la medecina contemporanea, marcat per lo desvolopament de la [[medecina preventiva]], d'un seguit mai atentiu daus determinants sociaus de la [[santat]] e d'una volontat mai generala de comprendre l'individú malaude dins la siá globalitat. == Causas, diagnostic e tractaments de las malaudiás == === Classificacion === {{veire|Classificacion Internacionala de las Malaudiás}} La classificacion de las malaudiás es un enjuòc fondamentau de la medecina que condiciona la rechercha, lo diagnostic e lo tractament. A considerablament evoluït en passant d'una organizacion fondada sus de simptòmas observables a de classificacions mai e mai precisas basadas sus las causas, los mecanismes [[biologia|biologics]] e las donadas [[epidemiologia|epidemiologicas]]. La referéncia internacionala actuala mai utilizada es la [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]] (CIM) gerida per l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]]. Sa darriera version, la CIM-11 publicada en [[2022]], conten mai de {{formatnum:55000}} còdis de malaudiás, traumatismes e causas de decès. QUilhs còdis son fòrça utilizats per los sistemas de santat [[nacion|nacionaus]] per codar los diagnostics, collectar de donadas epidemiologics e assegurar lo remborsament daus suenhs. D'un biais generau, las malaudiás pòden èsser regropadas dins cinc familhas principalas : * las [[malaudiá infecciosa|malaudiás infecciosas]] que son causadas per d'agents [[patogèn]]s exteriors a l'organisme coma de [[bacteria]]s, de [[virus]] o de [[parasitisme|parasits]]<ref>'''[[alemand|(de)]]''' Christoph D. Spinner, Lutz Gürtler, Wolfgang Jilg, Jochen Schneider e Friedrich-Wilhelm Tiller, ''Infektionskrankheiten von A bis Z'', Landsberg, ecomed-Storck, 2023.</ref>. Es lo grop de patologias [[istòria|istoricament]] associat a la nocion de malaudiá, mas constituís en realitat una part pichona de las malaudiás coneigudas. * las [[malaudiá cronica non transmissibla|malaudiás cronicas non transmissibla]] coma las [[malaudiá cardiovasculara|malaudiás cardiovascularas]], los [[cancèr|càncers]], lo [[diabèta sucrat|diabèta]] o las malaudiás respiratòris cronicas. Son desenant la causa principala de la mortalitat mondiala. An generalament una progression lenta e son lo resultat de factors externes coma las radiacions [[Solelh|solaras]], l'alimentacion, la [[pollucion]] o los mòdes de vida. * las malaudiás geneticas * las malaudiás autoïmmunas * los trebles mentaus === Las causas === === Lo diagnostic === === Los tractaments === == Epidemiologia == == Annexas == === Liams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Allergia]]. * [[Càncer]]. * [[Classificacion Internacionala de las Malaudiás]]. * [[Diagnostic]]. * [[Epidemiologia]]. * [[Igiena]]. * [[Intoxicacion alimentària]]. * [[Malaudiá mentala]]. * [[Malaudiá infecciosa]]. * [[Medecina]]. * [[Organizacion Mondiala de la Santat]]. * [[Pandemia]] * [[Patologia]]. * [[Psicologia]]. * [[Santat]]. * [[Societat]]. * [[Simptòma]]. * [[Sistema immunitari]]. * [[Terapia]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Philippe Adam e Claudine Herzlich, ''Sociologie de la maladie et de la médecine'', París, Armand Colin, 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Marc Augé e Claudine Herzlich (dir.), ''Le Sens du mal. Anthropologie, histoire, sociologie de la maladie'', Brussèlas, Éditions des archives contemporaines, coll. « Ordres sociaux », 1984. * '''[[francés|(fr)]]''' Frédéric Bauduer, ''Histoires des maladies et de la médecine'', París, Ellipses, coll. « Sciences humaines en médecine », 2017. * '''[[francés|(fr)]]''' Henri Bergeron e Patrick Castel, ''Sociologie politique de la santé'', París, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2014. * '''[[francés|(fr)]]''' Élodie Giroux e Maël Lemoine (dir.), ''Philosophie de la médecine. Santé, maladie, pathologie'', París, Vrin, 2012. * '''[[francés|(fr)]]''' Céline Lefève, Lazare Benaroyo e Frédéric Worms (dir.), ''Les Classiques du soin'', París, Presses Universitaires de France, 2015. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> [[Categoria:Malautiá|*]] l0vnpndmjfr6epz82ico3eruh11rz5g Canton de Tecin 0 31647 2499427 2410147 2026-05-02T07:15:13Z Jfblanc 104 2499427 wikitext text/x-wiki {{Infobox Canton de Soïssa |blason=Wappen_Tessin_matt.svg |bandièra=Flag_of_Canton_of_Ticino.svg |Imatge=Switzerland_Locator_Map_TI.svg |país={{Soïssa}} |capluòc=[[Bellinzona]] |lengas=[[italian]] |densitat=125 |populacion=350 986 |DataPop=31/12/2020) |sup=2 812,2 |site web=[http://www.ti.ch/ ti.ch] |alt.min.=193 |alt.max.=3 402 |iso=CH-TI |districtes=8 |comunas=106 |imatge comunas=Karte_Gemeinden_des_Kantons_Tessin_farbig_2021.png |talha imatge comunas=200 |fus orari=UTC+1 |latitud=46.2 |longitud=9.016667 |govèrn=Consiglio di Stato }} Lo '''canton de Tecin'''<ref name="CLO">{{Ligam web|url=https://clo-occitan.com/wp-content/uploads/2021/08/CLO-preconizacions-2007.pdf|títol=Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana|pagina=132|consulta lo=4 de setembre de 2023|lenga=oc}}</ref> (en [[italian]]: ''Canton Ticino'', ''Cantone Ticino''), oficialament la '''Republica e canton de Tecin''' (en italian: ''Repubblica e Cantone Ticino''), es un dels 26 [[Cantons soïsses|cantons]] de [[Soïssa]]. Lo capluòc es [[Bellinzona]] e lo gentilici es '''tecinés, -esa'''<ref name="CLO" />. ==Toponimia== Lo nom en lombard es '''Tesin''' {{AFI|te'zin}}.<ref>https://www.leventinese.ch/ Diccionari leventin.</ref> La forma de referéncia (Ticino+Tessin = Tecin) es de mal capir. == Istòria == {{...}} == Geografia == {{...}} == Economia == {{...}} == Referéncias == <references /> {{Cantons soïsses}} [[Categoria:Canton de Soïssa]] marbkosv0t6ojrs5q15xoazlqn1jkdv 2499440 2499427 2026-05-02T07:32:33Z Jfblanc 104 /* Toponimia */ 2499440 wikitext text/x-wiki {{Infobox Canton de Soïssa |blason=Wappen_Tessin_matt.svg |bandièra=Flag_of_Canton_of_Ticino.svg |Imatge=Switzerland_Locator_Map_TI.svg |país={{Soïssa}} |capluòc=[[Bellinzona]] |lengas=[[italian]] |densitat=125 |populacion=350 986 |DataPop=31/12/2020) |sup=2 812,2 |site web=[http://www.ti.ch/ ti.ch] |alt.min.=193 |alt.max.=3 402 |iso=CH-TI |districtes=8 |comunas=106 |imatge comunas=Karte_Gemeinden_des_Kantons_Tessin_farbig_2021.png |talha imatge comunas=200 |fus orari=UTC+1 |latitud=46.2 |longitud=9.016667 |govèrn=Consiglio di Stato }} Lo '''canton de Tecin'''<ref name="CLO">{{Ligam web|url=https://clo-occitan.com/wp-content/uploads/2021/08/CLO-preconizacions-2007.pdf|títol=Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana|pagina=132|consulta lo=4 de setembre de 2023|lenga=oc}}</ref> (en [[italian]]: ''Canton Ticino'', ''Cantone Ticino''), oficialament la '''Republica e canton de Tecin''' (en italian: ''Repubblica e Cantone Ticino''), es un dels 26 [[Cantons soïsses|cantons]] de [[Soïssa]]. Lo capluòc es [[Bellinzona]] e lo gentilici es '''tecinés, -esa'''<ref name="CLO" />. ==Toponimia== Lo nom en lombard es '''Tesin''' ([{{AFI|te'zin}}]).<ref>https://www.leventinese.ch/ Diccionari leventin.</ref> La forma de referéncia (Ticino+Tessin = Tecin) es de mal capir. == Istòria == {{...}} == Geografia == {{...}} == Economia == {{...}} == Referéncias == <references /> {{Cantons soïsses}} [[Categoria:Canton de Soïssa]] 1if1to1y4gc3zqz4kozf0h0bmjsn20l Montpeirós (Puèi de Doma) 0 47034 2499379 2431737 2026-05-01T12:26:23Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2499379 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Montpeirós | nom2 = ''Montpeyroux'' | imatge = Montpeyroux_(Puy-de-Dôme).JPG | descripcion = Le vialatge medievau de Montpeirós. | lògo = | escut = Blason_ville_fr_Montpeyroux_(Puy-de-Dôme).svg | escais = | region = [[Auvèrnhe Ròse Aups]] | region ist = {{Auvèrnhe}} | departament = {{Puèi de Doma}} | arrondiment = [[arrondiment de Soire|Soire]] | canton = [[canton de Vic la Còmte|Vic la Còmte]], <small>ancianament de [[canton de Soire|Soire]]</small> | intercom = [[Comunauté d'aglomeracion Agglo País de Soire]] | parçan = | insee = 63241 | cp = 63114 | cònsol = Christophe Rochette | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | longitud = 3.205 | latitud = 45.6236 | alt mej = | alt mini = 342 | alt maxi = 484 | km² = 3.29 |}} '''Montpeirós''' (''Montpeyroux'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== ===Perimètre dau territòri=== {{Communes limitrophes | commune = Montpeirós | nord = [[Autesac]] | nord-est = [[La Còmta]] | est = [[Parent (Puèi de Doma)|Parent]] | sud-est = | sud = [[Cosde]] | sud-ouest = | ouest = [[Plausac]] | nord-ouest = }} ==Toponimia== Las atestacions ancianas son ''Montis petrosi'' (1097), ''Montpeyros'' (1373) e ''Montispetrozi'' (1392). Le nom es format de ''mont'', dau latin ''mons'', ''montis'' e de l'adjectiu ''peirós'', dau latin ''petrosus''<ref>[[Albèrt Dauzat]], Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 472.</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 249.</ref>. Vèrs [[Sent Quentin de Sausselenjas|Sent Quentin]], la comuna se ditz [mɔ̃pejˈru]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>. ==Istòria== La comuna se creèt en 1889, a partir dau territòri de [[Cosde]]<ref>http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=23746</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 63241 |Títol= Lista daus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Christophe Rochette<ref>[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 8 janvier 2008</ref>|Partit= sense etiqueta |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Davant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra dau canton de [[Soire]]; es avora dau canton de [[Vic la Còmte/La Còmta|Vic la Còmte]] ==Demografia== {{Demografia |insee= 63241 |1891=570 |1896=570 |1901=514 |1906=451 |1911=400 |1921=287 |1926=290 |1931=286 |1936=244 |1946=211 |1954=244 |1962=324 |1968=282 |1975=284 |1982=262 |1990=303 |1999=329 |2006= |2007= |2008=358 |2009= |2011= |2014=346 |max=570 |cassini=23746 |senscomptesdobles= 1962}} * Comuna creada en 1889 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] 9cbxcd3642uw56mxr0p0zyd5hwbg6ab Montferrer i Castellbò 0 57697 2499423 2499292 2026-05-01T19:36:14Z Alaric 506 44932 2499423 wikitext text/x-wiki {{Infobox Geografia politica}} '''Montferrer i Castellbò''' ({{AFI|[moɱˈfere ˈi kastɛʎˈbɔ]||afi}}) una comuna de la província [[espanhòla]] de [[Província de Lhèida|Lhèida]], en [[Catalonha (region)|Catalonha]]. Lo caplòc es lo vilatge de Montferrer. Compren l'[[entitat municipala descentralizada]] de Vila i Vall de Castellbò, que compreniá l'anciana vila de Castellbò, amb lo sieu territòri. En [[1989]] se cambièt l'accent del nom de ''Montferrer i Castellbó''. La municipalitat de Montferrer e Castellbò es lo resultat de l'annexion a l'ancian tèrme d'Aravell de tres autres ancians tèrmes municipals. En [[1970]] annexèron a Aravell l'anciana municipalitat de Castellbò. La nòva entitat municipala, amb caplòc a Montferrer de Segre, foguèt nomenada oficialament ''Montferrer i Castellbò''. A aquela nòva entitat foguèron annexadas, en [[1972]], las municipalitats de Pallerols del Cantó e Guils del Cantó. {{entpopcat}} == Situacion == Lo tèrme municipal de Montferrer i Castellbò afronta per tot lo sector nòrd-oriental amb la municipalitat de [[les Valls de Valira]]. A orient o fa amb la municipalitat de [[la Seu d'Urgèl]], al sud e sud-èst amb lo Pla de Sants Tirs ([[Ribera d'Urgellet]]) e al sud-oèst amb lo de Noves de Segre ([[Les Valls d'Aguilar]]). A ponent termeneja amb [[Soriguera]] e [[Llavorsí]], e al nòrd amb [[Farrera]], totes eles del [[Palhars Sobeiran]]. [[File:Entitats de població de Montferrer i Castellbò.svg|thumb|centre|500px|Entitats de populacion de Montferrer i Castellbò]] ==Toponimia== ===Aravell=== La prononciacion aproximativa (per la consonanta finala) es [ara'beʎ]. Las fòrmas ancianas son ''Aravedre'' en 910, ''Heravetere'' en 947, ''Aravelle'' en 1003, 1114, ''Aravel'' en 1010, 1186, ''Aravelli'' en 1016, ''Aravell'' en 1030, etc. L'etimologia es ''aream větěrem'', « l'aira anciana, la vièlha plana de cultura ». Lo resultat èra ''*Eravere'', puèi una dissimilacion ''r-r'' > ''r-l'' menèt a ''*Eravele''; enfin per l'influéncia dels noms coma ''Urgell'', ''Orgolell'', ''Arcavell'', ''Ansovell'', lo nom passèt a ''Aravell(e)'' <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. II, p. 215-216 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3318</ref>. ===Montferrer=== La prononciacion es [munfe'rre] o [munfə'rre]. Las fòrmas ancianas son ''Monte ferrer'' en 1179, ''Monte ferario'' en 1184, ''Montferrer'' en 1244, ''Montfarrer, ... Montfferrer'' en 1458, etc. ''Ferrer'' ven d'un nom germanic d'òme, benlèu gotic (fòrta preséncia en Occitania e Catalonha), ''Ferhari'' que pòt formar de noms coma ''ecclesia'' o ''villa ferharionis''. L'influéncia de ''ferrum'' explica l'èrra dobla <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. IV, p. 213 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27198</ref>. ===Bellestar=== La prononciacion es [baʎes'ta]. Lo sens pòt èsser « estança, posicion » bèla. Çaquelà d'unis ''Bellestar'' son de corrupcions de ''Bellestall'', ambe'l dialectal ''estall'', « pargue de montanha », del prelatin ''stallo-''; coma lo mot èra vengut desuet dins lo catalan comun, foguèt cambiat en ''-estar'' <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. II, p. 213 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=7075</ref>{{,}}<ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. II, p. 405 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=7027</ref>. ===Castellbò=== La prononciacion es [kasteʎ'bɔ], [la 'bilə i baʎ de kasteʎ'bɔ], cap d'un vescomtat poderós. Las fòrmas ancianas son ''Castro Leoni'' en 988 e 994, ''Kastro leone'' en 1002, ''Castro leone'' en 1035, etc, ''Kastellobono'' en 1029, ''Castellbò'', al sègle XII, en 1220, 1519, etc. Lo passatge d'un a l'autre a pas d'explicacion fonetica e se lo nom d'origina aviá contengut lo nom de persona ''Leo'', ''Leonis'', o lo nom de l'animal, normalament seriá al genitiu e auriá donat ''-lleons'', ''-llons'' (cf. Vilalleons, près de [[Vic (Catalonha)|Vic]]). Un nom de [[Bigòrra]] fornís la solucion, ''Castelloubon'' (en francés). En gascon, es impossible que foguèsse ''Castellum bonum'', nimai ''C. Leone (-is)'' : ''-ll'' > ''-th'', lo nom es format per composicion ambe un nom germanic d'òme ''Leubo'', ''Leubon'', nom que foguèt lo d'un rei visigot [Liuva ?]. L'evolucion es dobla : 1) ''Castellobon'' > ''Castellbo-'' (sincòpa regulara de la vocala intèrna, que permet de conservar ''b''); 2) ''Castel-leubon'' > ''Castelle(v)on'' > ''Castell-leon'' <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. III, p. 309-310 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13465</ref>. == Demografia == {{Demografia2| 1497=38| 1515=247| 1553=188| 1717=1181| 1787=1290| 1857=2710| 1877=2007| 1887=1670| 1900=1305| 1910=1457| 1920=1626| 1930=1534| 1940=1388| 1950=1327| 1960=1181| 1970=825| 1981=613| 1990=650| 1994=678| 1996=730| 2000=738| 2006=944| 2010=1086| 2020=1034| 2030= }} Lo primièr recensament es de 1970 après la fusion de Vila i Vall de Castellbò (creat en 1920 per fusion de Castellbò e Vall de Castellbò), Guils del Cantó, Pallarols del Cantó e Aravell. Las donadas anterioras son la soma de las ancianas municipalitats. {{Coord|42|20|35|N|1|25|45|E|type:city(983)_region:ES-CT|display=title}} ==Nòtas== <references/> {{Portal Catalonha}} {{Municipis de|25}} [[Categoria:Comuna d'Aut Urgèl]] kd8lb9ualhhma4j6x51yerpo8j0jixn Beasain 0 58059 2499474 2008154 2026-05-02T09:12:42Z ~2026-26473-38 63384 /* */ 2499474 wikitext text/x-wiki {{Infobox Geografia politica}} '''Beasain''' (en [[espanhòl]]: ''Beasáin'') es una comuna [[Comunautat Autonòma Basca|basca]] dins la comarca de Goierri. Depend administrativament la província [[Espanha|espanhòla]] de [[Guipuscoa]]. {{Comunas de Guipuscoa}} [[Categoria:Comuna de Guipuscoa]] 4dsz9qu5z8qqor57j59icyrvjmt0vdm Modèl:Comunas dau Puèi de Doma 10 75151 2499372 2499337 2026-05-01T12:05:21Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2499372 wikitext text/x-wiki {{Metapaleta de navigacion | modèl = Comunas dau Puèi de Doma<!-- de modificar pas --> | tematica = Geografia | carta = oc | estiltítol = {{Geografia|coloroc}} | títol = [[imatge:Flag of Occitania (with star).svg|30px]] {{Títolcolor|oc|Comunas dau Puèi de Doma|Comunas}} dau {{Títolcolor|oc|Puèi de Doma}}</br><small>(comunas actualas, ''nom o prononciacion de verifiar'') </small> | lista1 = [[Achiac]]{{·}} [[l-Aiat de Siula]]{{·}} [[Aidac]]{{·}} [[Anzac e le Luguet]]{{·}} [[Ardes de Cosa]]{{·}} [[Arlhenc]]{{·}} [[l-Ermenc]]{{·}} ''[[Ars daus Favets]]''{{·}} [[Artona]]{{·}} [[Aubèira]]{{·}} [[Aubiac]]{{·}} [[Aubuçon d'Auvèrnha]]{{·}} [[Augeiròlas]]{{·}} [[Aulhac e Flac]]{{·}} [[Aunac (Puèi de Doma)|Aunac]]{{·}} [[Aunhac]]{{·}} [[Aurèira]]{{·}} [[Ausac e la Combèla]]{{·}} [[Ausèla]]{{·}} [[Autesac]]{{·}} [[Avèsa]]{{·}} [[Bàfia]]{{·}} [[Banhòus d'Artensa]]{{·}} [[Bançac]]{{·}} [[Bergona (Puèi de Doma)|Bergona]]{{·}} [[Bertinhac]]{{·}} [[Bas e Lesat]]{{·}} [[Bèça e Sent Anastese]]{{·}} [[Bèlluòc (Puèi de Doma)|Bèlluòc ]]{{·}} [[Bessiòu]]{{·}} [[Beurèiras]]{{·}} [[Biaumont]]{{·}} [[Biaumont de Randans]]{{·}} [[Biauregard]]{{·}} [[Biauregard e Vendom]]{{·}} [[Bilhòm]]{{·}} [[Bioulet]]{{·}} [[Blanzac (Puèi de Doma)|Blanzac]]{{·}} [[Blòt la Glèisa]]{{·}} [[Bode]]{{·}} [[Bonjac]]{{·}} [[La Borbola]]{{·}} [[Le Borg Lastic]]{{·}} [[Le Borg Sent Bonet]]{{·}} [[Bòrsa (Puèi de Doma)|Bòrsa]]{{·}} [[Bòrt de l'Estanh]]{{·}} [[Bosèi]]{{·}} [[Braçac de las Minas]]{{·}} [[Brenac (Puèi de Doma)|Brenac]]{{·}} [[Brifònt]]{{·}} [[Le Bròc]]{{·}} [[Bromont]]{{·}} [[Le Bruelh de Cosa]]{{·}} [[Le Brugeiron]]{{·}} [[Bulhon]]{{·}} [[Bussèiras (Puèi de Doma)|Bussèiras]]{{·}} [[Bussièra]]{{·}} [[Bussièra de Montagut]]{{·}} [[Cebasac]]{{·}} [[Ceissac]]{{·}} ''[[La Cèla (Puèi de Doma)|La Cèla]]''{{·}} [[Cèla]]{{·}} [[La Celeta (Puèi de Doma)|La Celeta]]{{·}} [[Celuele e La Motada]]{{·}} [[Chabralòcha]]{{·}} [[Chadalèu]]{{·}} [[Chasluç de Lembron]]{{·}} [[Chambalèira]]{{·}} [[Chambon de Dolòra]]{{·}} [[Chambon (Puèi de Doma)|Chambon]]{{·}} [[Champanhac le Joine]]{{·}} [[Champelhs]]{{·}} [[Champestèiras]]{{·}} [[Champs (Puèi de Doma)|Champs]]{{·}} [[Chanac e la Motèira]]{{·}} [[Chanonac]]{{·}} [[Chapdes Biaufòrt]]{{·}} [[La Chapèla Anhon]]{{·}} [[La Chapèla e Marcoça]]{{·}} [[La Chapèla d'Içon]]{{·}} [[Chapas (Puèi de Doma)|Chapas]]{{·}} [[Chatusac]]{{·}} [[Charbonèir]]{{·}} [[Charbonèiras de Varenas]]{{·}} [[Charbonèiras las Vèlhas]]{{·}} [[Charençac]]{{·}} [[Charnac]]{{·}} [[Chas (Puèi de Doma)|Chas]]{{·}} [[Chassanhas (Puèi de Doma)|Chassanhas]]{{·}} [[Chastres]]{{·}} [[Chastiau de Char]]{{·}} [[Chastèugai]]{{·}} [[Chastaunòu]]{{·}} [[Chasteladon]]{{·}} [[Chastauguion]]{{·}} [[La Chalm (Puèi de Doma)|La Chalm]]{{·}} [[Chaumont le Borg]]{{·}} [[Chauriac]]{{·}} ''[[Chavarós]]''{{·}} [[Le Chèir de Mòrja]]{{·}} [[Chidrac]]{{·}} [[Cistèrnas e la Forèst]]{{·}} [[Clamençac]]{{·}} [[Clarlende]]{{·}} '''[[Clarmont-Ferrand]]'''{{·}} [[Colanjas]]{{·}} [[Combralha (Puèi de Doma)|Combralha]]{{·}} [[Combronde]]{{·}} [[Compens]]{{·}} [[Condat en Combralha]]{{·}} [[Condat de Boissèir]]{{·}} [[Coren (Puèi de Doma)|Coren]]{{·}} [[Cosde]]{{·}} [[Corgolh]]{{·}} [[Cornòl]]{{·}} [[Cornon d'Auvèrnha]]{{·}} [[Corpèira]]{{·}} [[Le Crest]]{{·}} [[Cravent e la Vena]]{{·}} [[Cròs la Tartèira]]{{·}} [[La Crosilha (Auvèrnha)|La Crosilha]]{{·}} [[Culhac]]{{·}} [[Cunlhac]]{{·}} [[Dausat de Vodabla]]{{·}} [[Davaiac]]{{·}} [[Domesas]]{{·}} [[Dauranjas]]{{·}} [[Dorat (Puèi de Doma)|Dorat]]{{·}} [[Dòra (Comuna)|Dòra]]{{·}} [[Durminhac]]{{·}} [[Durtòu]]{{·}} [[Eschandalís]]{{·}} [[Efiat]]{{·}} [[Egliòlas]]{{·}} [[Embèrt]]{{·}} [[Las Encisas]]{{·}} [[Nasac]]{{·}} [[Entonh]]{{·}} [[Entraigas (Puèi de Doma)|Entraigas]]{{·}} [[Enval]]{{·}} [[Escotaon]]{{·}} [[Espinassa (Puèi de Doma)|Espinassa]]{{·}} [[Espinchaum]]{{·}} [[Pirac]]{{·}} [[Estanduelh]]{{·}} [[v-Èstelh]]{{·}} [[Eume la Glèisa]]{{·}} [[Faiet le Chastèl]]{{·}} [[Le Faiet e Ronaias]]{{·}} [[v-Ais la Faieta]]{{·}} [[Farnoòl]]{{·}} [[La Fàuria]]{{·}} [[Fornòus]]{{·}} [[Gila]]{{·}} [[Gerzac]]{{·}} [[Giac]]{{·}} [[Ginhac de Lembron]]{{·}} [[Gimiaus de Limanha]]{{·}} [[Glainas e Montagut]]{{·}} [[Glèisanuèva d'Entraigas]]{{·}} [[Glèisanòva daus Liards]]{{·}} [[Glenuèva de Bilhòm]]{{·}} [[La Gaudivèla]]{{·}} [[La Gotèla]]{{·}} [[Gotièra]]{{·}} [[Grandairòls]]{{·}} [[Grandriu]]{{·}} [[Grandvau]]{{·}} [[Guiparsa]]{{·}} [[Ios]]{{·}}[[Sartiaus]]{{·}} [[Soire]]{{·}} [[Jòb (Puèi de Doma)|Jòb]]{{·}} [[Jausarens]]{{·}} [[Jausa]]{{·}} [[Gimiaus (sud Puèi de Doma)]]{{·}} [[La Beceta]]{{·}} [[La Chaum]]{{·}} [[La Mòngia]]{{·}} [[Landònha]]{{·}} [[Peirosa (Puèi de Doma)|Peirosa]]{{·}} [[Las (Puèi de Doma)|Las]]{{·}} [[La Cuelha]]{{·}} [[La Ròda]]{{·}} [[Lastic (Puèi de Doma)|Lastic]]{{·}} [[Lende]]{{·}} [[Lentin]]{{·}} [[Lesós]]{{·}} [[Limons]]{{·}} [[Lessuele]]{{·}} [[Lobairac]]{{·}} [[Lodeça]]{{·}} ''[[Lussat (Puèi de Doma)|Lussat]]''{{·}} [[Nudilhac]]{{·}} [[Madriac]]{{·}} [[Malausat]]{{·}} [[Malintrat]]{{·}} [[Manluòc]]{{·}} [[Manzac]]{{·}} [[Maarat]]{{·}} [[Marcilhac (Puèi de Doma)|Marcilhac]]{{·}} [[Maruègel]]{{·}} [[Maringue]]{{·}} [[Marçac de Liuradés]]{{·}} [[Marçac de Limanha]]{{·}} ''[[Las Matres d'Artèira]]''{{·}} [[Las Matres de Vaira]]{{·}} [[Las Matres de Mòrja]]{{·}} [[Mausun]]{{·}} [[Mèiras]]{{·}} [[Masaias]]{{·}} [[Masoiras]]{{·}} [[Medeiròlas]]{{·}} [[Melhau]]{{·}} [[Menat]]{{·}} [[Menestròu]]{{·}} [[Mecés]]{{·}} [[Mesèc e Dalet]]{{·}} [[Milaflors]]{{·}} [[Mirmont]]{{·}} [[Maiçac (Puèi de Doma)|Maiçac]]{{·}} [[Le Monestèir]]{{·}} [[La Moneiriá e le Montelh]]{{·}} [[Mons (Puèi de Doma)|Mons]]{{·}} [[Montagut de Combralha]]{{·}} [[Montagut le Blanc]]{{·}} [[Montcèl]]{{·}} [[Boenhs]]{{·}} [[Le Montelh Dejalat]]{{·}} [[Montfermin]]{{·}} [[Montmaurin (Puèi de Doma)|Montmaurin]]{{·}} [[Montpencèir]]{{·}} [[Montpeirós (Puèi de Doma)|Montpeirós]]{{·}} [[Moriat]]{{·}} ''[[Moruelh]]''{{·}} [[Mausac]]{{·}} [[Murat e le Caire]]{{·}} [[Muròu]]{{·}} [[Nabosac]]{{·}} [[Neironda]]{{·}} [[Neschèirs]]{{·}} [[Nuèglèisa]]{{·}} [[Neuviala]]{{·}} [[Noalhac]]{{·}} [[Noanenc]]{{·}} [[Lenede e Orsonede]]{{·}} [[Nòvacela]]{{·}} [[Orbi]]{{·}} [[Olèirgues]]{{·}} [[Olèis]]{{·}} [[Oumet]]{{·}} [[Órbelh]]{{·}} [[Orcet]]{{·}} [[Orsinas]]{{·}} [[l-Orcivau]]{{·}} [[v-Orlhac]]{{·}} [[Paladun]]{{·}} [[Pardinas]]{{·}} [[Parent (Puèi de Doma)|Parent]]{{·}} [[Parentinhac]]{{·}} [[Palhèiras]]{{·}} ''[[Pairinhac de Sarlhève]]''{{·}} [[Pairinhac d'Alèir]]{{·}} [[Perpesac]]{{·}} [[Perèirs]]{{·}} [[Peschadoiras]]{{·}} [[Pailèiras]]{{·}} [[Pessat e Vianuèva ]]{{·}} [[Picharanda]]{{·}} [[Pinhòu (Puèi de Doma)|Pinhòu]]{{·}} [[Punçac]]{{·}} [[Plausac]]{{·}} [[Pont dau Chastèl]]{{·}} [[Pontaumeur]]{{·}} [[Pontgibaud]]{{·}} ''[[Posòus]]''{{·}} [[Los Pradaus]]{{·}} [[Pronsat]]{{·}} [[Prondinas]]{{·}} [[Provelèiras]]{{·}} [[Puèi Guilhame]]{{·}} [[Le Puèi Sent Gulmèir]]{{·}} [[Le Quartièr]]{{·}} [[Cuelha]]{{·}} [[Randans]]{{·}} [[Ravèl]]{{·}} [[Reinhat]]{{·}} [[La Renaudiá]]{{·}} [[Rentèiras]]{{·}} [[Reconçac]]{{·}} [[Riòm]]{{·}} [[Ris (Puèi de Doma)|Ris]]{{·}} [[La Ròcha Blancha]]{{·}} [[Ròcha Ciarla e Lacmaira]]{{·}} [[Ròcha Dagol]]{{·}} [[Ròchafòrt (Puèi de Doma)|Ròchafòrt]]{{·}} [[La Ròcha Nèira]]{{·}} [[Romanhac]]{{·}} [[Roiac]]{{·}} [[Le Sandre]]{{·}} [[Seirac]]{{·}} [[Salhens]]{{·}} [[Selhòus]]{{·}} [[Sent Agolin]]{{·}} [[Sent Alire d'Arlhenc]]{{·}} [[Sent Alèire de la Montanha]]{{·}} [[Sent Amanç de Ròcha Savina]]{{·}} [[Sent Amanç de Talende]]{{·}} [[Sent André]]{{·}} [[Sent Angèl]]{{·}} [[Sent Anteni]]{{·}} [[Sent Avit (Puèi de Doma)|Sent Avit]]{{·}} [[Sent Babèl]]{{·}} [[Sent Bausirí]]{{·}} [[Sent Bonet dau Chastèl]]{{·}} ''[[Sent Bonet d'Alèir]]''{{·}} [[Sent Bonet de l-Orcivau]]{{·}} [[Sent Bonet de Riòm]]{{·}} [[Sent Ciargue]]{{·}} [[Sent Clamenç]]{{·}} [[Sent Clamenç de Valòrga]]{{·}} [[Sent Denís de Combarnasat]]{{·}} [[Sant Dièir]]{{·}} [[Sent Dire]]{{·}} [[Sant Donat (Puèi de Doma)|Sant Donat]]{{·}} [[Senta Aga]]{{·}} [[Senta Catarina]]{{·}} [[Senta Cristina]]{{·}} [[Sent Eloè de la Glacèira]]{{·}} [[Sent Al]]{{·}} [[Sent Estiène daus Champs]]{{·}} [[Sent Tiène d'Içon]]{{·}} [[Sent Ferriòu]]{{·}} [[Sent Floret]]{{·}} [[Sant Flor (Puèi de Doma)|Sant Flor]]{{·}} [[Sent Ginès de Champanèlas]]{{·}} [[Sant Ginès (Artensa)]]{{·}} [[Sent Genès de Retz]]{{·}} [[Sent Ginès e La Torreta]]{{·}} [[Sent Jòrge de Monts]]{{·}} [[Sent Jòrge d'Alèir]]{{·}} [[Sent German de Lembron]]{{·}} [[Sent German l'Èrm]]{{·}} [[Sent German de l-Armenc]]{{·}} [[Sent Gervais d'Auvèrnha]]{{·}} [[Sent Gervais de Maimont]]{{·}} [[Sent Gervasi de Lembron|Sent Gervasi]]{{·}} [[Sent Eren]]{{·}} [[Sent Alari (Puèi de Doma)|Sent Alari]]{{·}} [[Lac Roi]]{{·}} ''[[Sent Alari daus Monges]]''{{·}} [[Centinhat]]{{·}} [[Sent Jaque d'Emburs]]{{·}} [[Sent Jau (Puèi de Doma)|Sent Jau]]{{·}}[[Sent Jan de las Olèiras]]{{·}} [[Sent Jan d'Uers]]{{·}} [[Sent Joan en Vau]]{{·}} [[Sent Joan Degolaci]]{{·}} [[Sent Júrian de Copelh]]{{·}} [[Sent Jurian]]{{·}} [[Sant Jólian e Puèi l'Avèsa]]{{·}} [[Sent Just de Bàfia]]{{·}} [[Sent Laure]]{{·}} [[Sent Manhièr]]{{·}} [[Sent Martin daus Òumes]]{{·}} [[Sent Martin daus Plans]]{{·}} [[v-Olèiras]]{{·}} [[Sent Mausirí]]{{·}} [[Sent Mauïse]]{{·}} [[Sent Miòu]]{{·}} [[Sent Netère]]{{·}} [[Sent Ors (Puèi de Doma)|Sent Ors]]{{·}} [[Sent Pardol (Puèi de Doma)|Sent Pardol]]{{·}} [[Longprat]]{{·}} [[Chès Pèire]]{{·}} [[Sent Pèire dau Chastèl]]{{·}} [[Sent Piare Ròcha]]{{·}} [[Sent Prièit de Bramafam]]{{·}} [[Sent Prièit daus Champs]]{{·}} [[Sent Quentin de Sausselenjas]]{{·}} ''[[Sent Quentin de Siula]]''{{·}} [[Sent Ramèi de Blòt]]{{·}} [[Sent Ramire de Charnhac]]{{·}} [[Sant Ramèi]]{{·}} [[Sant Roman (Puèi de Doma)|Sant Roman]]{{·}} [[Sent Sandol]]{{·}} [[Sent Sadornin (Puèi de Doma)|Sent Sadornin]]{{·}} [[Sent Sauve d'Auvèrnha]]{{·}} [[Sent Sauvador (Puèi de Doma)|Sent Sauvador]]{{·}} [[Sent Saupesi]]{{·}} [[Sent Sauvèstre]]{{·}} [[Sent Victor de la Ribèira]]{{·}} [[Sant Victor de Montvianés]]{{·}} [[Sent Vincent (Puèi de Doma)|Sent Vincent]]{{·}} [[Sent Igòni]]{{·}} [[Saledas]]{{·}} [[Sardon]]{{·}} [[Sauset le Freid]]{{·}} ''[[Sauret e Becèrva]]''{{·}} [[Sauriás]]{{·}} [[Sauvanhac (Puèi de Doma)|Sauvanhac]]{{·}} [[Sauvanhac e Senta Matra]]{{·}} [[Saussanjas]]{{·}} [[La Sauvetat (Puèi de Doma)|La Sauvetat]]{{·}} [[Sauviat]]{{·}} [[Çausselenjas]]{{·}} [[Savena]]{{·}} [[Saiat]]{{·}} [[Sermention]]{{·}} ''[[Cervant (Puèi de Doma)|Cervant]]''{{·}} [[Seschala]]{{·}} [[Cinglas]]{{·}} [[Soire]]{{·}} [[Solanhac (Puèi de Doma)|Solanhac]]{{·}} [[Sugèiras]]{{·}} [[Surat (Puèi de Doma)|Surat]]{{·}} [[Talende]]{{·}} [[Tauvas]]{{·}} [[Telhede]]{{·}} [[Telhet (Puèi de Doma)|Telhet]]{{·}} [[Ternant las Aigas]]{{·}} [[Tièrn]]{{·}} [[Teulèiras]]{{·}} [[Turet]]{{·}} [[Tòrtabèça]]{{·}} [[La Tor (Puèi de Doma)|La Tor]]{{·}} [[Tors (Puèi de Doma)|Tors]]{{·}} [[Torzèl e Rongèiras]]{{·}} [[Tralaiga]]{{·}} [[Tramolha Sent Lop]]{{·}} [[Tresiu]]{{·}} [[Içon]]{{·}} [[Vaira e Monton]]{{·}}[[Le Bosc Belet]]{{·}} [[La Civèira]]{{·}} [[Enval]]{{·}} [[Varenas de Mòrja]]{{·}} [[Varenas d'Içon]]{{·}} [[Vasselh]]{{·}} [[Vençat]]{{·}} [[Verjac]]{{·}} [[Le Vernet e Chamiana]]{{·}} [[Le Vernet Senta Margaida]]{{·}} [[Vernuejol]]{{·}} [[Verninas]]{{·}} [[Veirèiras (Puèi de Doma)|Veirèiras]]{{·}} [[Vartaison]]{{·}} [[Vertolaia]]{{·}} [[La Còmta]]{{·}} [[Vichelh]]{{·}} [[Vialanòva de Lembron]]{{·}} ''[[Vialanòva daus Cèrvs]]''{{·}} [[Vialassenja]]{{·}} [[Vinzèla]]{{·}} [[Virlada]]{{·}} [[Viscomtat]]{{·}} [[Vitrac (Puèi de Doma)|Vitrac]]{{·}} [[Vairòus]]{{·}} [[Vodabla]]{{·}} [[Voenc]]{{·}} [[Volaure]]{{·}} [[La Chapèla de Volaure]]{{·}} [[Vorvic]]{{·}} [[Ironde e Beron]]{{·}} [[La Torreta]] }} <noinclude>[[Categoria:Modèl de navigacion de comunas de França|Puèi de Doma]]</noinclude> 1yi7kp733b54v6ek27cgzbsakcwdkl7 2499376 2499372 2026-05-01T12:14:12Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2499376 wikitext text/x-wiki {{Metapaleta de navigacion | modèl = Comunas dau Puèi de Doma<!-- de modificar pas --> | tematica = Geografia | carta = oc | estiltítol = {{Geografia|coloroc}} | títol = [[imatge:Flag of Occitania (with star).svg|30px]] {{Títolcolor|oc|Comunas dau Puèi de Doma|Comunas}} dau {{Títolcolor|oc|Puèi de Doma}}</br><small>(comunas actualas, ''nom o prononciacion de verifiar'') </small> | lista1 = [[Achiac]]{{·}} [[l-Aiat de Siula]]{{·}} [[Aidac]]{{·}} [[Anzac e le Luguet]]{{·}} [[Ardes de Cosa]]{{·}} [[Arlhenc]]{{·}} [[l-Ermenc]]{{·}} ''[[Ars daus Favets]]''{{·}} [[Artona]]{{·}} [[Aubèira]]{{·}} [[Aubiac]]{{·}} [[Aubuçon d'Auvèrnha]]{{·}} [[Augeiròlas]]{{·}} [[Aulhac e Flac]]{{·}} [[Aunac (Puèi de Doma)|Aunac]]{{·}} [[Aunhac]]{{·}} [[Aurèira]]{{·}} [[Ausac e la Combèla]]{{·}} [[Ausèla]]{{·}} [[Autesac]]{{·}} [[Avèsa]]{{·}} [[Bàfia]]{{·}} [[Banhòus d'Artensa]]{{·}} [[Bançac]]{{·}} [[Bergona (Puèi de Doma)|Bergona]]{{·}} [[Bertinhac]]{{·}} [[Bas e Lesat]]{{·}} [[Bèça e Sent Anastese]]{{·}} [[Bèlluòc (Puèi de Doma)|Bèlluòc ]]{{·}} [[Bessiòu]]{{·}} [[Beurèiras]]{{·}} [[Biaumont]]{{·}} [[Biaumont de Randans]]{{·}} [[Biauregard]]{{·}} [[Biauregard e Vendom]]{{·}} [[Bilhòm]]{{·}} [[Bioulet]]{{·}} [[Blanzac (Puèi de Doma)|Blanzac]]{{·}} [[Blòt la Glèisa]]{{·}} [[Bode]]{{·}} [[Bonjac]]{{·}} [[La Borbola]]{{·}} [[Le Borg Lastic]]{{·}} [[Le Borg Sent Bonet]]{{·}} [[Bòrsa (Puèi de Doma)|Bòrsa]]{{·}} [[Bòrt de l'Estanh]]{{·}} [[Bosèi]]{{·}} [[Braçac de las Minas]]{{·}} [[Brenac (Puèi de Doma)|Brenac]]{{·}} [[Brifònt]]{{·}} [[Le Bròc]]{{·}} [[Bromont]]{{·}} [[Le Bruelh de Cosa]]{{·}} [[Le Brugeiron]]{{·}} [[Bulhon]]{{·}} [[Bussèiras (Puèi de Doma)|Bussèiras]]{{·}} [[Bussièra]]{{·}} [[Bussièra de Montagut]]{{·}} [[Cebasac]]{{·}} [[Ceissac]]{{·}} ''[[La Cèla (Puèi de Doma)|La Cèla]]''{{·}} [[Cèla]]{{·}} [[La Celeta (Puèi de Doma)|La Celeta]]{{·}} [[Celuele e La Motada]]{{·}} [[Chabralòcha]]{{·}} [[Chadalèu]]{{·}} [[Chasluç de Lembron]]{{·}} [[Chambalèira]]{{·}} [[Chambon de Dolòra]]{{·}} [[Chambon (Puèi de Doma)|Chambon]]{{·}} [[Champanhac le Joine]]{{·}} [[Champelhs]]{{·}} [[Champestèiras]]{{·}} [[Champs (Puèi de Doma)|Champs]]{{·}} [[Chanac e la Motèira]]{{·}} [[Chanonac]]{{·}} [[Chapdes Biaufòrt]]{{·}} [[La Chapèla Anhon]]{{·}} [[La Chapèla e Marcoça]]{{·}} [[La Chapèla d'Içon]]{{·}} [[Chapas (Puèi de Doma)|Chapas]]{{·}} [[Chatusac]]{{·}} [[Charbonèir]]{{·}} [[Charbonèiras de Varenas]]{{·}} [[Charbonèiras las Vèlhas]]{{·}} [[Charençac]]{{·}} [[Charnac]]{{·}} [[Chas (Puèi de Doma)|Chas]]{{·}} [[Chassanhas (Puèi de Doma)|Chassanhas]]{{·}} [[Chastres]]{{·}} [[Chastiau de Char]]{{·}} [[Chastèugai]]{{·}} [[Chastaunòu]]{{·}} [[Chasteladon]]{{·}} [[Chastauguion]]{{·}} [[La Chalm (Puèi de Doma)|La Chalm]]{{·}} [[Chaumont le Borg]]{{·}} [[Chauriac]]{{·}} ''[[Chavarós]]''{{·}} [[Le Chèir de Mòrja]]{{·}} [[Chidrac]]{{·}} [[Cistèrnas e la Forèst]]{{·}} [[Clamençac]]{{·}} [[Clarlende]]{{·}} '''[[Clarmont-Ferrand]]'''{{·}} [[Colanjas]]{{·}} [[Combralha (Puèi de Doma)|Combralha]]{{·}} [[Combronde]]{{·}} [[Compens]]{{·}} [[Condat en Combralha]]{{·}} [[Condat de Boissèir]]{{·}} [[Coren (Puèi de Doma)|Coren]]{{·}} [[Cosde]]{{·}} [[Corgolh]]{{·}} [[Cornòl]]{{·}} [[Cornon d'Auvèrnha]]{{·}} [[Corpèira]]{{·}} [[Le Crest]]{{·}} [[Cravent e la Vena]]{{·}} [[Cròs la Tartèira]]{{·}} [[La Crosilha (Auvèrnha)|La Crosilha]]{{·}} [[Culhac]]{{·}} [[Cunlhac]]{{·}} [[Dausat de Vodabla]]{{·}} [[Davaiac]]{{·}} [[Domesas]]{{·}} [[Dauranjas]]{{·}} [[Dorat (Puèi de Doma)|Dorat]]{{·}} [[Dòra (Comuna)|Dòra]]{{·}} [[Durminhac]]{{·}} [[Durtòu]]{{·}} [[Eschandalís]]{{·}} [[Efiat]]{{·}} [[Egliòlas]]{{·}} [[Embèrt]]{{·}} [[Las Encisas]]{{·}} [[Nasac]]{{·}} [[Entonh]]{{·}} [[Entraigas (Puèi de Doma)|Entraigas]]{{·}} [[Enval]]{{·}} [[Escotaon]]{{·}} [[Espinassa (Puèi de Doma)|Espinassa]]{{·}} [[Espinchaum]]{{·}} [[Pirac]]{{·}} [[Estanduelh]]{{·}} [[v-Èstelh]]{{·}} [[Eume la Glèisa]]{{·}} [[Faiet le Chastèl]]{{·}} [[Le Faiet e Ronaias]]{{·}} [[v-Ais la Faieta]]{{·}} [[Farnoòl]]{{·}} [[La Fàuria]]{{·}} [[Fornòus]]{{·}} [[Gila]]{{·}} [[Gerzac]]{{·}} [[Giac]]{{·}} [[Ginhac de Lembron]]{{·}} [[Gimiaus de Limanha]]{{·}} [[Glainas e Montagut]]{{·}} [[Glèisanuèva d'Entraigas]]{{·}} [[Glèisanòva daus Liards]]{{·}} [[Glenuèva de Bilhòm]]{{·}} [[La Gaudivèla]]{{·}} [[La Gotèla]]{{·}} [[Gotièra]]{{·}} [[Grandairòls]]{{·}} [[Grandriu]]{{·}} [[Grandvau]]{{·}} [[Guiparsa]]{{·}} [[Ios]]{{·}}[[Sartiaus]]{{·}} [[Soire]]{{·}} [[Jòb (Puèi de Doma)|Jòb]]{{·}} [[Jausarens]]{{·}} [[Jausa]]{{·}} [[Gimiaus (sud Puèi de Doma)]]{{·}} [[La Beceta]]{{·}} [[La Chaum]]{{·}} [[La Mòngia]]{{·}} [[Landònha]]{{·}} [[Peirosa (Puèi de Doma)|Peirosa]]{{·}} [[Las (Puèi de Doma)|Las]]{{·}} [[La Cuelha]]{{·}} [[La Ròda]]{{·}} [[Lastic (Puèi de Doma)|Lastic]]{{·}} [[Lende]]{{·}} [[Lentin]]{{·}} [[Lesós]]{{·}} [[Limons]]{{·}} [[Lessuele]]{{·}} [[Lobairac]]{{·}} [[Lodeça]]{{·}} ''[[Lussat (Puèi de Doma)|Lussat]]''{{·}} [[Nudilhac]]{{·}} [[Madriac]]{{·}} [[Malausat]]{{·}} [[Malintrat]]{{·}} [[Manluòc]]{{·}} [[Manzac]]{{·}} [[Maarat]]{{·}} [[Marcilhac (Puèi de Doma)|Marcilhac]]{{·}} [[Maruègel]]{{·}} [[Maringue]]{{·}} [[Marçac de Liuradés]]{{·}} [[Marçac de Limanha]]{{·}} ''[[Las Matres d'Artèira]]''{{·}} [[Las Matres de Vaira]]{{·}} [[Las Matres de Mòrja]]{{·}} [[Mausun]]{{·}} [[Mèiras]]{{·}} [[Masaias]]{{·}} [[Masoiras]]{{·}} [[Medeiròlas]]{{·}} [[Melhau]]{{·}} [[Menat]]{{·}} [[Menestròu]]{{·}} [[Mecés]]{{·}} [[Mesèc e Dalet]]{{·}} [[Milaflors]]{{·}} [[Mirmont]]{{·}} [[Maiçac (Puèi de Doma)|Maiçac]]{{·}} [[Le Monestèir]]{{·}} [[La Moneiriá e le Montelh]]{{·}} [[Mons (Puèi de Doma)|Mons]]{{·}} [[Montagut de Combralha]]{{·}} [[Montagut le Blanc]]{{·}} [[Montcèl]]{{·}} [[Boenhs]]{{·}} [[Le Montelh Dejalat]]{{·}} [[Montfermin]]{{·}} [[Montmaurin (Puèi de Doma)|Montmaurin]]{{·}} [[Montpencèir]]{{·}} [[Montpeirós (Puèi de Doma)|Montpeirós]]{{·}} [[Mauriac (Puèi de Doma)|Mauriac]]{{·}} ''[[Moruelh]]''{{·}} [[Mausac]]{{·}} [[Murat e le Caire]]{{·}} [[Muròu]]{{·}} [[Nabosac]]{{·}} [[Neironda]]{{·}} [[Neschèirs]]{{·}} [[Nuèglèisa]]{{·}} [[Neuviala]]{{·}} [[Noalhac]]{{·}} [[Noanenc]]{{·}} [[Lenede e Orsonede]]{{·}} [[Nòvacela]]{{·}} [[Orbi]]{{·}} [[Olèirgues]]{{·}} [[Olèis]]{{·}} [[Oumet]]{{·}} [[Órbelh]]{{·}} [[Orcet]]{{·}} [[Orsinas]]{{·}} [[l-Orcivau]]{{·}} [[v-Orlhac]]{{·}} [[Paladun]]{{·}} [[Pardinas]]{{·}} [[Parent (Puèi de Doma)|Parent]]{{·}} [[Parentinhac]]{{·}} [[Palhèiras]]{{·}} ''[[Pairinhac de Sarlhève]]''{{·}} [[Pairinhac d'Alèir]]{{·}} [[Perpesac]]{{·}} [[Perèirs]]{{·}} [[Peschadoiras]]{{·}} [[Pailèiras]]{{·}} [[Pessat e Vianuèva ]]{{·}} [[Picharanda]]{{·}} [[Pinhòu (Puèi de Doma)|Pinhòu]]{{·}} [[Punçac]]{{·}} [[Plausac]]{{·}} [[Pont dau Chastèl]]{{·}} [[Pontaumeur]]{{·}} [[Pontgibaud]]{{·}} ''[[Posòus]]''{{·}} [[Los Pradaus]]{{·}} [[Pronsat]]{{·}} [[Prondinas]]{{·}} [[Provelèiras]]{{·}} [[Puèi Guilhame]]{{·}} [[Le Puèi Sent Gulmèir]]{{·}} [[Le Quartièr]]{{·}} [[Cuelha]]{{·}} [[Randans]]{{·}} [[Ravèl]]{{·}} [[Reinhat]]{{·}} [[La Renaudiá]]{{·}} [[Rentèiras]]{{·}} [[Reconçac]]{{·}} [[Riòm]]{{·}} [[Ris (Puèi de Doma)|Ris]]{{·}} [[La Ròcha Blancha]]{{·}} [[Ròcha Ciarla e Lacmaira]]{{·}} [[Ròcha Dagol]]{{·}} [[Ròchafòrt (Puèi de Doma)|Ròchafòrt]]{{·}} [[La Ròcha Nèira]]{{·}} [[Romanhac]]{{·}} [[Roiac]]{{·}} [[Le Sandre]]{{·}} [[Seirac]]{{·}} [[Salhens]]{{·}} [[Selhòus]]{{·}} [[Sent Agolin]]{{·}} [[Sent Alire d'Arlhenc]]{{·}} [[Sent Alèire de la Montanha]]{{·}} [[Sent Amanç de Ròcha Savina]]{{·}} [[Sent Amanç de Talende]]{{·}} [[Sent André]]{{·}} [[Sent Angèl]]{{·}} [[Sent Anteni]]{{·}} [[Sent Avit (Puèi de Doma)|Sent Avit]]{{·}} [[Sent Babèl]]{{·}} [[Sent Bausirí]]{{·}} [[Sent Bonet dau Chastèl]]{{·}} ''[[Sent Bonet d'Alèir]]''{{·}} [[Sent Bonet de l-Orcivau]]{{·}} [[Sent Bonet de Riòm]]{{·}} [[Sent Ciargue]]{{·}} [[Sent Clamenç]]{{·}} [[Sent Clamenç de Valòrga]]{{·}} [[Sent Denís de Combarnasat]]{{·}} [[Sant Dièir]]{{·}} [[Sent Dire]]{{·}} [[Sant Donat (Puèi de Doma)|Sant Donat]]{{·}} [[Senta Aga]]{{·}} [[Senta Catarina]]{{·}} [[Senta Cristina]]{{·}} [[Sent Eloè de la Glacèira]]{{·}} [[Sent Al]]{{·}} [[Sent Estiène daus Champs]]{{·}} [[Sent Tiène d'Içon]]{{·}} [[Sent Ferriòu]]{{·}} [[Sent Floret]]{{·}} [[Sant Flor (Puèi de Doma)|Sant Flor]]{{·}} [[Sent Ginès de Champanèlas]]{{·}} [[Sant Ginès (Artensa)]]{{·}} [[Sent Genès de Retz]]{{·}} [[Sent Ginès e La Torreta]]{{·}} [[Sent Jòrge de Monts]]{{·}} [[Sent Jòrge d'Alèir]]{{·}} [[Sent German de Lembron]]{{·}} [[Sent German l'Èrm]]{{·}} [[Sent German de l-Armenc]]{{·}} [[Sent Gervais d'Auvèrnha]]{{·}} [[Sent Gervais de Maimont]]{{·}} [[Sent Gervasi de Lembron|Sent Gervasi]]{{·}} [[Sent Eren]]{{·}} [[Sent Alari (Puèi de Doma)|Sent Alari]]{{·}} [[Lac Roi]]{{·}} ''[[Sent Alari daus Monges]]''{{·}} [[Centinhat]]{{·}} [[Sent Jaque d'Emburs]]{{·}} [[Sent Jau (Puèi de Doma)|Sent Jau]]{{·}}[[Sent Jan de las Olèiras]]{{·}} [[Sent Jan d'Uers]]{{·}} [[Sent Joan en Vau]]{{·}} [[Sent Joan Degolaci]]{{·}} [[Sent Júrian de Copelh]]{{·}} [[Sent Jurian]]{{·}} [[Sant Jólian e Puèi l'Avèsa]]{{·}} [[Sent Just de Bàfia]]{{·}} [[Sent Laure]]{{·}} [[Sent Manhièr]]{{·}} [[Sent Martin daus Òumes]]{{·}} [[Sent Martin daus Plans]]{{·}} [[v-Olèiras]]{{·}} [[Sent Mausirí]]{{·}} [[Sent Mauïse]]{{·}} [[Sent Miòu]]{{·}} [[Sent Netère]]{{·}} [[Sent Ors (Puèi de Doma)|Sent Ors]]{{·}} [[Sent Pardol (Puèi de Doma)|Sent Pardol]]{{·}} [[Longprat]]{{·}} [[Chès Pèire]]{{·}} [[Sent Pèire dau Chastèl]]{{·}} [[Sent Piare Ròcha]]{{·}} [[Sent Prièit de Bramafam]]{{·}} [[Sent Prièit daus Champs]]{{·}} [[Sent Quentin de Sausselenjas]]{{·}} ''[[Sent Quentin de Siula]]''{{·}} [[Sent Ramèi de Blòt]]{{·}} [[Sent Ramire de Charnhac]]{{·}} [[Sant Ramèi]]{{·}} [[Sant Roman (Puèi de Doma)|Sant Roman]]{{·}} [[Sent Sandol]]{{·}} [[Sent Sadornin (Puèi de Doma)|Sent Sadornin]]{{·}} [[Sent Sauve d'Auvèrnha]]{{·}} [[Sent Sauvador (Puèi de Doma)|Sent Sauvador]]{{·}} [[Sent Saupesi]]{{·}} [[Sent Sauvèstre]]{{·}} [[Sent Victor de la Ribèira]]{{·}} [[Sant Victor de Montvianés]]{{·}} [[Sent Vincent (Puèi de Doma)|Sent Vincent]]{{·}} [[Sent Igòni]]{{·}} [[Saledas]]{{·}} [[Sardon]]{{·}} [[Sauset le Freid]]{{·}} ''[[Sauret e Becèrva]]''{{·}} [[Sauriás]]{{·}} [[Sauvanhac (Puèi de Doma)|Sauvanhac]]{{·}} [[Sauvanhac e Senta Matra]]{{·}} [[Saussanjas]]{{·}} [[La Sauvetat (Puèi de Doma)|La Sauvetat]]{{·}} [[Sauviat]]{{·}} [[Çausselenjas]]{{·}} [[Savena]]{{·}} [[Saiat]]{{·}} [[Sermention]]{{·}} ''[[Cervant (Puèi de Doma)|Cervant]]''{{·}} [[Seschala]]{{·}} [[Cinglas]]{{·}} [[Soire]]{{·}} [[Solanhac (Puèi de Doma)|Solanhac]]{{·}} [[Sugèiras]]{{·}} [[Surat (Puèi de Doma)|Surat]]{{·}} [[Talende]]{{·}} [[Tauvas]]{{·}} [[Telhede]]{{·}} [[Telhet (Puèi de Doma)|Telhet]]{{·}} [[Ternant las Aigas]]{{·}} [[Tièrn]]{{·}} [[Teulèiras]]{{·}} [[Turet]]{{·}} [[Tòrtabèça]]{{·}} [[La Tor (Puèi de Doma)|La Tor]]{{·}} [[Tors (Puèi de Doma)|Tors]]{{·}} [[Torzèl e Rongèiras]]{{·}} [[Tralaiga]]{{·}} [[Tramolha Sent Lop]]{{·}} [[Tresiu]]{{·}} [[Içon]]{{·}} [[Vaira e Monton]]{{·}}[[Le Bosc Belet]]{{·}} [[La Civèira]]{{·}} [[Enval]]{{·}} [[Varenas de Mòrja]]{{·}} [[Varenas d'Içon]]{{·}} [[Vasselh]]{{·}} [[Vençat]]{{·}} [[Verjac]]{{·}} [[Le Vernet e Chamiana]]{{·}} [[Le Vernet Senta Margaida]]{{·}} [[Vernuejol]]{{·}} [[Verninas]]{{·}} [[Veirèiras (Puèi de Doma)|Veirèiras]]{{·}} [[Vartaison]]{{·}} [[Vertolaia]]{{·}} [[La Còmta]]{{·}} [[Vichelh]]{{·}} [[Vialanòva de Lembron]]{{·}} ''[[Vialanòva daus Cèrvs]]''{{·}} [[Vialassenja]]{{·}} [[Vinzèla]]{{·}} [[Virlada]]{{·}} [[Viscomtat]]{{·}} [[Vitrac (Puèi de Doma)|Vitrac]]{{·}} [[Vairòus]]{{·}} [[Vodabla]]{{·}} [[Voenc]]{{·}} [[Volaure]]{{·}} [[La Chapèla de Volaure]]{{·}} [[Vorvic]]{{·}} [[Ironde e Beron]]{{·}} [[La Torreta]] }} <noinclude>[[Categoria:Modèl de navigacion de comunas de França|Puèi de Doma]]</noinclude> 41939c36k1bo5mew36vg3wdzo2it9ns 2499387 2499376 2026-05-01T12:42:59Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2499387 wikitext text/x-wiki {{Metapaleta de navigacion | modèl = Comunas dau Puèi de Doma<!-- de modificar pas --> | tematica = Geografia | carta = oc | estiltítol = {{Geografia|coloroc}} | títol = [[imatge:Flag of Occitania (with star).svg|30px]] {{Títolcolor|oc|Comunas dau Puèi de Doma|Comunas}} dau {{Títolcolor|oc|Puèi de Doma}}</br><small>(comunas actualas, ''nom o prononciacion de verifiar'') </small> | lista1 = [[Achiac]]{{·}} [[l-Aiat de Siula]]{{·}} [[Aidac]]{{·}} [[Anzac e le Luguet]]{{·}} [[Ardes de Cosa]]{{·}} [[Arlhenc]]{{·}} [[l-Ermenc]]{{·}} ''[[Ars daus Favets]]''{{·}} [[Artona]]{{·}} [[Aubèira]]{{·}} [[Aubiac]]{{·}} [[Aubuçon d'Auvèrnha]]{{·}} [[Augeiròlas]]{{·}} [[Aulhac e Flac]]{{·}} [[Aunac (Puèi de Doma)|Aunac]]{{·}} [[Aunhac]]{{·}} [[Aurèira]]{{·}} [[Ausac e la Combèla]]{{·}} [[Ausèla]]{{·}} [[Autesac]]{{·}} [[Avèsa]]{{·}} [[Bàfia]]{{·}} [[Banhòus d'Artensa]]{{·}} [[Bançac]]{{·}} [[Bergona (Puèi de Doma)|Bergona]]{{·}} [[Bertinhac]]{{·}} [[Bas e Lesat]]{{·}} [[Bèça e Sent Anastese]]{{·}} [[Bèlluòc (Puèi de Doma)|Bèlluòc ]]{{·}} [[Bessiòu]]{{·}} [[Beurèiras]]{{·}} [[Biaumont]]{{·}} [[Biaumont de Randans]]{{·}} [[Biauregard]]{{·}} [[Biauregard e Vendom]]{{·}} [[Bilhòm]]{{·}} [[Bioulet]]{{·}} [[Blanzac (Puèi de Doma)|Blanzac]]{{·}} [[Blòt la Glèisa]]{{·}} [[Bode]]{{·}} [[Bonjac]]{{·}} [[La Borbola]]{{·}} [[Le Borg Lastic]]{{·}} [[Le Borg Sent Bonet]]{{·}} [[Bòrsa (Puèi de Doma)|Bòrsa]]{{·}} [[Bòrt de l'Estanh]]{{·}} [[Bosèi]]{{·}} [[Braçac de las Minas]]{{·}} [[Brenac (Puèi de Doma)|Brenac]]{{·}} [[Brifònt]]{{·}} [[Le Bròc]]{{·}} [[Bromont]]{{·}} [[Le Bruelh de Cosa]]{{·}} [[Le Brugeiron]]{{·}} [[Bulhon]]{{·}} [[Bussèiras (Puèi de Doma)|Bussèiras]]{{·}} [[Bussièra]]{{·}} [[Bussièra de Montagut]]{{·}} [[Cebasac]]{{·}} [[Ceissac]]{{·}} ''[[La Cèla (Puèi de Doma)|La Cèla]]''{{·}} [[Cèla]]{{·}} [[La Celeta (Puèi de Doma)|La Celeta]]{{·}} [[Celuele e La Motada]]{{·}} [[Chabralòcha]]{{·}} [[Chadalèu]]{{·}} [[Chasluç de Lembron]]{{·}} [[Chambalèira]]{{·}} [[Chambon de Dolòra]]{{·}} [[Chambon (Puèi de Doma)|Chambon]]{{·}} [[Champanhac le Joine]]{{·}} [[Champelhs]]{{·}} [[Champestèiras]]{{·}} [[Champs (Puèi de Doma)|Champs]]{{·}} [[Chanac e la Motèira]]{{·}} [[Chanonac]]{{·}} [[Chapdes Biaufòrt]]{{·}} [[La Chapèla Anhon]]{{·}} [[La Chapèla e Marcoça]]{{·}} [[La Chapèla d'Içon]]{{·}} [[Chapas (Puèi de Doma)|Chapas]]{{·}} [[Chatusac]]{{·}} [[Charbonèir]]{{·}} [[Charbonèiras de Varenas]]{{·}} [[Charbonèiras las Vèlhas]]{{·}} [[Charençac]]{{·}} [[Charnac]]{{·}} [[Chas (Puèi de Doma)|Chas]]{{·}} [[Chassanhas (Puèi de Doma)|Chassanhas]]{{·}} [[Chastres]]{{·}} [[Chastiau de Char]]{{·}} [[Chastèugai]]{{·}} [[Chastaunòu]]{{·}} [[Chasteladon]]{{·}} [[Chastauguion]]{{·}} [[La Chalm (Puèi de Doma)|La Chalm]]{{·}} [[Chaumont le Borg]]{{·}} [[Chauriac]]{{·}} ''[[Chavarós]]''{{·}} [[Le Chèir de Mòrja]]{{·}} [[Chidrac]]{{·}} [[Cistèrnas e la Forèst]]{{·}} [[Clamençac]]{{·}} [[Clarlende]]{{·}} '''[[Clarmont-Ferrand]]'''{{·}} [[Colanjas]]{{·}} [[Combralha (Puèi de Doma)|Combralha]]{{·}} [[Combronde]]{{·}} [[Compens]]{{·}} [[Condat en Combralha]]{{·}} [[Condat de Boissèir]]{{·}} [[Coren (Puèi de Doma)|Coren]]{{·}} [[Cosde]]{{·}} [[Corgolh]]{{·}} [[Cornòl]]{{·}} [[Cornon d'Auvèrnha]]{{·}} [[Corpèira]]{{·}} [[Le Crest]]{{·}} [[Cravent e la Vena]]{{·}} [[Cròs la Tartèira]]{{·}} [[La Crosilha (Auvèrnha)|La Crosilha]]{{·}} [[Culhac]]{{·}} [[Cunlhac]]{{·}} [[Dausat de Vodabla]]{{·}} [[Davaiac]]{{·}} [[Domesas]]{{·}} [[Dauranjas]]{{·}} [[Dorat (Puèi de Doma)|Dorat]]{{·}} [[Dòra (Comuna)|Dòra]]{{·}} [[Durminhac]]{{·}} [[Durtòu]]{{·}} [[Eschandalís]]{{·}} [[Efiat]]{{·}} [[Egliòlas]]{{·}} [[Embèrt]]{{·}} [[Las Encisas]]{{·}} [[Nasac]]{{·}} [[Entonh]]{{·}} [[Entraigas (Puèi de Doma)|Entraigas]]{{·}} [[Enval]]{{·}} [[Escotaon]]{{·}} [[Espinassa (Puèi de Doma)|Espinassa]]{{·}} [[Espinchaum]]{{·}} [[Pirac]]{{·}} [[Estanduelh]]{{·}} [[v-Èstelh]]{{·}} [[Eume la Glèisa]]{{·}} [[Faiet le Chastèl]]{{·}} [[Le Faiet e Ronaias]]{{·}} [[v-Ais la Faieta]]{{·}} [[Farnoòl]]{{·}} [[La Fàuria]]{{·}} [[Fornòus]]{{·}} [[Gila]]{{·}} [[Gerzac]]{{·}} [[Giac]]{{·}} [[Ginhac de Lembron]]{{·}} [[Gimiaus de Limanha]]{{·}} [[Glainas e Montagut]]{{·}} [[Glèisanuèva d'Entraigas]]{{·}} [[Glèisanòva daus Liards]]{{·}} [[Glenuèva de Bilhòm]]{{·}} [[La Gaudivèla]]{{·}} [[La Gotèla]]{{·}} [[Gotièra]]{{·}} [[Grandairòls]]{{·}} [[Grandriu]]{{·}} [[Grandvau]]{{·}} [[Guiparsa]]{{·}} [[Ios]]{{·}}[[Sartiaus]]{{·}} [[Soire]]{{·}} [[Jòb (Puèi de Doma)|Jòb]]{{·}} [[Jausarens]]{{·}} [[Jausa]]{{·}} [[Gimiaus (sud Puèi de Doma)]]{{·}} [[La Beceta]]{{·}} [[La Chaum]]{{·}} [[La Mòngia]]{{·}} [[Landònha]]{{·}} [[Peirosa (Puèi de Doma)|Peirosa]]{{·}} [[Las (Puèi de Doma)|Las]]{{·}} [[La Cuelha]]{{·}} [[La Ròda]]{{·}} [[Lastic (Puèi de Doma)|Lastic]]{{·}} [[Lende]]{{·}} [[Lentin]]{{·}} [[Lesós]]{{·}} [[Limons]]{{·}} [[Lessuele]]{{·}} [[Lobairac]]{{·}} [[Lodeça]]{{·}} ''[[Lussat (Puèi de Doma)|Lussat]]''{{·}} [[Nudilhac]]{{·}} [[Madriac]]{{·}} [[Malausat]]{{·}} [[Malintrat]]{{·}} [[Manluòc]]{{·}} [[Manzac]]{{·}} [[Maarat]]{{·}} [[Marcilhac (Puèi de Doma)|Marcilhac]]{{·}} [[Maruègel]]{{·}} [[Maringue]]{{·}} [[Marçac de Liuradés]]{{·}} [[Marçac de Limanha]]{{·}} ''[[Las Matres d'Artèira]]''{{·}} [[Las Matres de Vaira]]{{·}} [[Las Matres de Mòrja]]{{·}} [[Mausun]]{{·}} [[Mèiras]]{{·}} [[Masaias]]{{·}} [[Masoiras]]{{·}} [[Medeiròlas]]{{·}} [[Melhau]]{{·}} [[Menat]]{{·}} [[Menestròu]]{{·}} [[Mecés]]{{·}} [[Mesèc e Dalet]]{{·}} [[Milaflors]]{{·}} [[Mirmont]]{{·}} [[Maiçac (Puèi de Doma)|Maiçac]]{{·}} [[Le Monestèir]]{{·}} [[La Moneiriá e le Montelh]]{{·}} [[Mons (Puèi de Doma)|Mons]]{{·}} [[Montagut de Combralha]]{{·}} [[Montagut le Blanc]]{{·}} [[Montcèl]]{{·}} [[Boenhs]]{{·}} [[Le Montelh Dejalat]]{{·}} [[Montfermin]]{{·}} [[Montmaurin (Puèi de Doma)|Montmaurin]]{{·}} [[Montpencèir]]{{·}} [[Montpeirós (Puèi de Doma)|Montpeirós]]{{·}} [[Mauriac (Puèi de Doma)|Mauriac]]{{·}} ''[[Moruelh]]''{{·}} [[Mausac (Puèi de Doma)|Mausac]]{{·}} [[Murat e le Caire]]{{·}} [[Muròu]]{{·}} [[Nabosac]]{{·}} [[Neironda]]{{·}} [[Neschèirs]]{{·}} [[Nuèglèisa]]{{·}} [[Neuviala]]{{·}} [[Noalhac]]{{·}} [[Noanenc]]{{·}} [[Lenede e Orsonede]]{{·}} [[Nòvacela]]{{·}} [[Orbi]]{{·}} [[Olèirgues]]{{·}} [[Olèis]]{{·}} [[Oumet]]{{·}} [[Órbelh]]{{·}} [[Orcet]]{{·}} [[Orsinas]]{{·}} [[l-Orcivau]]{{·}} [[v-Orlhac]]{{·}} [[Paladun]]{{·}} [[Pardinas]]{{·}} [[Parent (Puèi de Doma)|Parent]]{{·}} [[Parentinhac]]{{·}} [[Palhèiras]]{{·}} ''[[Pairinhac de Sarlhève]]''{{·}} [[Pairinhac d'Alèir]]{{·}} [[Perpesac]]{{·}} [[Perèirs]]{{·}} [[Peschadoiras]]{{·}} [[Pailèiras]]{{·}} [[Pessat e Vianuèva ]]{{·}} [[Picharanda]]{{·}} [[Pinhòu (Puèi de Doma)|Pinhòu]]{{·}} [[Punçac]]{{·}} [[Plausac]]{{·}} [[Pont dau Chastèl]]{{·}} [[Pontaumeur]]{{·}} [[Pontgibaud]]{{·}} ''[[Posòus]]''{{·}} [[Los Pradaus]]{{·}} [[Pronsat]]{{·}} [[Prondinas]]{{·}} [[Provelèiras]]{{·}} [[Puèi Guilhame]]{{·}} [[Le Puèi Sent Gulmèir]]{{·}} [[Le Quartièr]]{{·}} [[Cuelha]]{{·}} [[Randans]]{{·}} [[Ravèl]]{{·}} [[Reinhat]]{{·}} [[La Renaudiá]]{{·}} [[Rentèiras]]{{·}} [[Reconçac]]{{·}} [[Riòm]]{{·}} [[Ris (Puèi de Doma)|Ris]]{{·}} [[La Ròcha Blancha]]{{·}} [[Ròcha Ciarla e Lacmaira]]{{·}} [[Ròcha Dagol]]{{·}} [[Ròchafòrt (Puèi de Doma)|Ròchafòrt]]{{·}} [[La Ròcha Nèira]]{{·}} [[Romanhac]]{{·}} [[Roiac]]{{·}} [[Le Sandre]]{{·}} [[Seirac]]{{·}} [[Salhens]]{{·}} [[Selhòus]]{{·}} [[Sent Agolin]]{{·}} [[Sent Alire d'Arlhenc]]{{·}} [[Sent Alèire de la Montanha]]{{·}} [[Sent Amanç de Ròcha Savina]]{{·}} [[Sent Amanç de Talende]]{{·}} [[Sent André]]{{·}} [[Sent Angèl]]{{·}} [[Sent Anteni]]{{·}} [[Sent Avit (Puèi de Doma)|Sent Avit]]{{·}} [[Sent Babèl]]{{·}} [[Sent Bausirí]]{{·}} [[Sent Bonet dau Chastèl]]{{·}} ''[[Sent Bonet d'Alèir]]''{{·}} [[Sent Bonet de l-Orcivau]]{{·}} [[Sent Bonet de Riòm]]{{·}} [[Sent Ciargue]]{{·}} [[Sent Clamenç]]{{·}} [[Sent Clamenç de Valòrga]]{{·}} [[Sent Denís de Combarnasat]]{{·}} [[Sant Dièir]]{{·}} [[Sent Dire]]{{·}} [[Sant Donat (Puèi de Doma)|Sant Donat]]{{·}} [[Senta Aga]]{{·}} [[Senta Catarina]]{{·}} [[Senta Cristina]]{{·}} [[Sent Eloè de la Glacèira]]{{·}} [[Sent Al]]{{·}} [[Sent Estiène daus Champs]]{{·}} [[Sent Tiène d'Içon]]{{·}} [[Sent Ferriòu]]{{·}} [[Sent Floret]]{{·}} [[Sant Flor (Puèi de Doma)|Sant Flor]]{{·}} [[Sent Ginès de Champanèlas]]{{·}} [[Sant Ginès (Artensa)]]{{·}} [[Sent Genès de Retz]]{{·}} [[Sent Ginès e La Torreta]]{{·}} [[Sent Jòrge de Monts]]{{·}} [[Sent Jòrge d'Alèir]]{{·}} [[Sent German de Lembron]]{{·}} [[Sent German l'Èrm]]{{·}} [[Sent German de l-Armenc]]{{·}} [[Sent Gervais d'Auvèrnha]]{{·}} [[Sent Gervais de Maimont]]{{·}} [[Sent Gervasi de Lembron|Sent Gervasi]]{{·}} [[Sent Eren]]{{·}} [[Sent Alari (Puèi de Doma)|Sent Alari]]{{·}} [[Lac Roi]]{{·}} ''[[Sent Alari daus Monges]]''{{·}} [[Centinhat]]{{·}} [[Sent Jaque d'Emburs]]{{·}} [[Sent Jau (Puèi de Doma)|Sent Jau]]{{·}}[[Sent Jan de las Olèiras]]{{·}} [[Sent Jan d'Uers]]{{·}} [[Sent Joan en Vau]]{{·}} [[Sent Joan Degolaci]]{{·}} [[Sent Júrian de Copelh]]{{·}} [[Sent Jurian]]{{·}} [[Sant Jólian e Puèi l'Avèsa]]{{·}} [[Sent Just de Bàfia]]{{·}} [[Sent Laure]]{{·}} [[Sent Manhièr]]{{·}} [[Sent Martin daus Òumes]]{{·}} [[Sent Martin daus Plans]]{{·}} [[v-Olèiras]]{{·}} [[Sent Mausirí]]{{·}} [[Sent Mauïse]]{{·}} [[Sent Miòu]]{{·}} [[Sent Netère]]{{·}} [[Sent Ors (Puèi de Doma)|Sent Ors]]{{·}} [[Sent Pardol (Puèi de Doma)|Sent Pardol]]{{·}} [[Longprat]]{{·}} [[Chès Pèire]]{{·}} [[Sent Pèire dau Chastèl]]{{·}} [[Sent Piare Ròcha]]{{·}} [[Sent Prièit de Bramafam]]{{·}} [[Sent Prièit daus Champs]]{{·}} [[Sent Quentin de Sausselenjas]]{{·}} ''[[Sent Quentin de Siula]]''{{·}} [[Sent Ramèi de Blòt]]{{·}} [[Sent Ramire de Charnhac]]{{·}} [[Sant Ramèi]]{{·}} [[Sant Roman (Puèi de Doma)|Sant Roman]]{{·}} [[Sent Sandol]]{{·}} [[Sent Sadornin (Puèi de Doma)|Sent Sadornin]]{{·}} [[Sent Sauve d'Auvèrnha]]{{·}} [[Sent Sauvador (Puèi de Doma)|Sent Sauvador]]{{·}} [[Sent Saupesi]]{{·}} [[Sent Sauvèstre]]{{·}} [[Sent Victor de la Ribèira]]{{·}} [[Sant Victor de Montvianés]]{{·}} [[Sent Vincent (Puèi de Doma)|Sent Vincent]]{{·}} [[Sent Igòni]]{{·}} [[Saledas]]{{·}} [[Sardon]]{{·}} [[Sauset le Freid]]{{·}} ''[[Sauret e Becèrva]]''{{·}} [[Sauriás]]{{·}} [[Sauvanhac (Puèi de Doma)|Sauvanhac]]{{·}} [[Sauvanhac e Senta Matra]]{{·}} [[Saussanjas]]{{·}} [[La Sauvetat (Puèi de Doma)|La Sauvetat]]{{·}} [[Sauviat]]{{·}} [[Çausselenjas]]{{·}} [[Savena]]{{·}} [[Saiat]]{{·}} [[Sermention]]{{·}} ''[[Cervant (Puèi de Doma)|Cervant]]''{{·}} [[Seschala]]{{·}} [[Cinglas]]{{·}} [[Soire]]{{·}} [[Solanhac (Puèi de Doma)|Solanhac]]{{·}} [[Sugèiras]]{{·}} [[Surat (Puèi de Doma)|Surat]]{{·}} [[Talende]]{{·}} [[Tauvas]]{{·}} [[Telhede]]{{·}} [[Telhet (Puèi de Doma)|Telhet]]{{·}} [[Ternant las Aigas]]{{·}} [[Tièrn]]{{·}} [[Teulèiras]]{{·}} [[Turet]]{{·}} [[Tòrtabèça]]{{·}} [[La Tor (Puèi de Doma)|La Tor]]{{·}} [[Tors (Puèi de Doma)|Tors]]{{·}} [[Torzèl e Rongèiras]]{{·}} [[Tralaiga]]{{·}} [[Tramolha Sent Lop]]{{·}} [[Tresiu]]{{·}} [[Içon]]{{·}} [[Vaira e Monton]]{{·}}[[Le Bosc Belet]]{{·}} [[La Civèira]]{{·}} [[Enval]]{{·}} [[Varenas de Mòrja]]{{·}} [[Varenas d'Içon]]{{·}} [[Vasselh]]{{·}} [[Vençat]]{{·}} [[Verjac]]{{·}} [[Le Vernet e Chamiana]]{{·}} [[Le Vernet Senta Margaida]]{{·}} [[Vernuejol]]{{·}} [[Verninas]]{{·}} [[Veirèiras (Puèi de Doma)|Veirèiras]]{{·}} [[Vartaison]]{{·}} [[Vertolaia]]{{·}} [[La Còmta]]{{·}} [[Vichelh]]{{·}} [[Vialanòva de Lembron]]{{·}} ''[[Vialanòva daus Cèrvs]]''{{·}} [[Vialassenja]]{{·}} [[Vinzèla]]{{·}} [[Virlada]]{{·}} [[Viscomtat]]{{·}} [[Vitrac (Puèi de Doma)|Vitrac]]{{·}} [[Vairòus]]{{·}} [[Vodabla]]{{·}} [[Voenc]]{{·}} [[Volaure]]{{·}} [[La Chapèla de Volaure]]{{·}} [[Vorvic]]{{·}} [[Ironde e Beron]]{{·}} [[La Torreta]] }} <noinclude>[[Categoria:Modèl de navigacion de comunas de França|Puèi de Doma]]</noinclude> haxajqw8aoy0px1hupt4wefl6ul4ms1 2499397 2499387 2026-05-01T13:37:01Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2499397 wikitext text/x-wiki {{Metapaleta de navigacion | modèl = Comunas dau Puèi de Doma<!-- de modificar pas --> | tematica = Geografia | carta = oc | estiltítol = {{Geografia|coloroc}} | títol = [[imatge:Flag of Occitania (with star).svg|30px]] {{Títolcolor|oc|Comunas dau Puèi de Doma|Comunas}} dau {{Títolcolor|oc|Puèi de Doma}}</br><small>(comunas actualas, ''nom o prononciacion de verifiar'') </small> | lista1 = [[Achiac]]{{·}} [[l-Aiat de Siula]]{{·}} [[Aidac]]{{·}} [[Anzac e le Luguet]]{{·}} [[Ardes de Cosa]]{{·}} [[Arlhenc]]{{·}} [[l-Ermenc]]{{·}} ''[[Ars daus Favets]]''{{·}} [[Artona]]{{·}} [[Aubèira]]{{·}} [[Aubiac]]{{·}} [[Aubuçon d'Auvèrnha]]{{·}} [[Augeiròlas]]{{·}} [[Aulhac e Flac]]{{·}} [[Aunac (Puèi de Doma)|Aunac]]{{·}} [[Aunhac]]{{·}} [[Aurèira]]{{·}} [[Ausac e la Combèla]]{{·}} [[Ausèla]]{{·}} [[Autesac]]{{·}} [[Avèsa]]{{·}} [[Bàfia]]{{·}} [[Banhòus d'Artensa]]{{·}} [[Bançac]]{{·}} [[Bergona (Puèi de Doma)|Bergona]]{{·}} [[Bertinhac]]{{·}} [[Bas e Lesat]]{{·}} [[Bèça e Sent Anastese]]{{·}} [[Bèlluòc (Puèi de Doma)|Bèlluòc ]]{{·}} [[Bessiòu]]{{·}} [[Beurèiras]]{{·}} [[Biaumont]]{{·}} [[Biaumont de Randans]]{{·}} [[Biauregard]]{{·}} [[Biauregard e Vendom]]{{·}} [[Bilhòm]]{{·}} [[Bioulet]]{{·}} [[Blanzac (Puèi de Doma)|Blanzac]]{{·}} [[Blòt la Glèisa]]{{·}} [[Bode]]{{·}} [[Bonjac]]{{·}} [[La Borbola]]{{·}} [[Le Borg Lastic]]{{·}} [[Le Borg Sent Bonet]]{{·}} [[Bòrsa (Puèi de Doma)|Bòrsa]]{{·}} [[Bòrt de l'Estanh]]{{·}} [[Bosèi]]{{·}} [[Braçac de las Minas]]{{·}} [[Brenac (Puèi de Doma)|Brenac]]{{·}} [[Brifònt]]{{·}} [[Le Bròc]]{{·}} [[Bromont]]{{·}} [[Le Bruelh de Cosa]]{{·}} [[Le Brugeiron]]{{·}} [[Bulhon]]{{·}} [[Bussèiras (Puèi de Doma)|Bussèiras]]{{·}} [[Bussièra]]{{·}} [[Bussièra de Montagut]]{{·}} [[Cebasac]]{{·}} [[Ceissac]]{{·}} ''[[La Cèla (Puèi de Doma)|La Cèla]]''{{·}} [[Cèla]]{{·}} [[La Celeta (Puèi de Doma)|La Celeta]]{{·}} [[Celuele e La Motada]]{{·}} [[Chabralòcha]]{{·}} [[Chadalèu]]{{·}} [[Chasluç de Lembron]]{{·}} [[Chambalèira]]{{·}} [[Chambon de Dolòra]]{{·}} [[Chambon (Puèi de Doma)|Chambon]]{{·}} [[Champanhac le Joine]]{{·}} [[Champelhs]]{{·}} [[Champestèiras]]{{·}} [[Champs (Puèi de Doma)|Champs]]{{·}} [[Chanac e la Motèira]]{{·}} [[Chanonac]]{{·}} [[Chapdes Biaufòrt]]{{·}} [[La Chapèla Anhon]]{{·}} [[La Chapèla e Marcoça]]{{·}} [[La Chapèla d'Içon]]{{·}} [[Chapas (Puèi de Doma)|Chapas]]{{·}} [[Chatusac]]{{·}} [[Charbonèir]]{{·}} [[Charbonèiras de Varenas]]{{·}} [[Charbonèiras las Vèlhas]]{{·}} [[Charençac]]{{·}} [[Charnac]]{{·}} [[Chas (Puèi de Doma)|Chas]]{{·}} [[Chassanhas (Puèi de Doma)|Chassanhas]]{{·}} [[Chastres]]{{·}} [[Chastiau de Char]]{{·}} [[Chastèugai]]{{·}} [[Chastaunòu]]{{·}} [[Chasteladon]]{{·}} [[Chastauguion]]{{·}} [[La Chalm (Puèi de Doma)|La Chalm]]{{·}} [[Chaumont le Borg]]{{·}} [[Chauriac]]{{·}} ''[[Chavarós]]''{{·}} [[Le Chèir de Mòrja]]{{·}} [[Chidrac]]{{·}} [[Cistèrnas e la Forèst]]{{·}} [[Clamençac]]{{·}} [[Clarlende]]{{·}} '''[[Clarmont-Ferrand]]'''{{·}} [[Colanjas]]{{·}} [[Combralha (Puèi de Doma)|Combralha]]{{·}} [[Combronde]]{{·}} [[Compens]]{{·}} [[Condat en Combralha]]{{·}} [[Condat de Boissèir]]{{·}} [[Coren (Puèi de Doma)|Coren]]{{·}} [[Cosde]]{{·}} [[Corgolh]]{{·}} [[Cornòl]]{{·}} [[Cornon d'Auvèrnha]]{{·}} [[Corpèira]]{{·}} [[Le Crest]]{{·}} [[Cravent e la Vena]]{{·}} [[Cròs la Tartèira]]{{·}} [[La Crosilha (Auvèrnha)|La Crosilha]]{{·}} [[Culhac]]{{·}} [[Cunlhac]]{{·}} [[Dausat de Vodabla]]{{·}} [[Davaiac]]{{·}} [[Domesas]]{{·}} [[Dauranjas]]{{·}} [[Dorat (Puèi de Doma)|Dorat]]{{·}} [[Dòra (Comuna)|Dòra]]{{·}} [[Durminhac]]{{·}} [[Durtòu]]{{·}} [[Eschandalís]]{{·}} [[Efiat]]{{·}} [[Egliòlas]]{{·}} [[Embèrt]]{{·}} [[Las Encisas]]{{·}} [[Nasac]]{{·}} [[Entonh]]{{·}} [[Entraigas (Puèi de Doma)|Entraigas]]{{·}} [[Enval]]{{·}} [[Escotaon]]{{·}} [[Espinassa (Puèi de Doma)|Espinassa]]{{·}} [[Espinchaum]]{{·}} [[Pirac]]{{·}} [[Estanduelh]]{{·}} [[v-Èstelh]]{{·}} [[Eume la Glèisa]]{{·}} [[Faiet le Chastèl]]{{·}} [[Le Faiet e Ronaias]]{{·}} [[v-Ais la Faieta]]{{·}} [[Farnoòl]]{{·}} [[La Fàuria]]{{·}} [[Fornòus]]{{·}} [[Gila]]{{·}} [[Gerzac]]{{·}} [[Giac]]{{·}} [[Ginhac de Lembron]]{{·}} [[Gimiaus de Limanha]]{{·}} [[Glainas e Montagut]]{{·}} [[Glèisanuèva d'Entraigas]]{{·}} [[Glèisanòva daus Liards]]{{·}} [[Glenuèva de Bilhòm]]{{·}} [[La Gaudivèla]]{{·}} [[La Gotèla]]{{·}} [[Gotièra]]{{·}} [[Grandairòls]]{{·}} [[Grandriu]]{{·}} [[Grandvau]]{{·}} [[Guiparsa]]{{·}} [[Ios]]{{·}}[[Sartiaus]]{{·}} [[Soire]]{{·}} [[Jòb (Puèi de Doma)|Jòb]]{{·}} [[Jausarens]]{{·}} [[Jausa]]{{·}} [[Gimiaus (sud Puèi de Doma)]]{{·}} [[La Beceta]]{{·}} [[La Chaum]]{{·}} [[La Mòngia]]{{·}} [[Landònha]]{{·}} [[Peirosa (Puèi de Doma)|Peirosa]]{{·}} [[Las (Puèi de Doma)|Las]]{{·}} [[La Cuelha]]{{·}} [[La Ròda]]{{·}} [[Lastic (Puèi de Doma)|Lastic]]{{·}} [[Lende]]{{·}} [[Lentin]]{{·}} [[Lesós]]{{·}} [[Limons]]{{·}} [[Lessuele]]{{·}} [[Lobairac]]{{·}} [[Lodeça]]{{·}} ''[[Lussat (Puèi de Doma)|Lussat]]''{{·}} [[Nudilhac]]{{·}} [[Madriac]]{{·}} [[Malausat]]{{·}} [[Malintrat]]{{·}} [[Manluòc]]{{·}} [[Manzac]]{{·}} [[Maarat]]{{·}} [[Marcilhac (Puèi de Doma)|Marcilhac]]{{·}} [[Maruègel]]{{·}} [[Maringue]]{{·}} [[Marçac de Liuradés]]{{·}} [[Marçac de Limanha]]{{·}} ''[[Las Matres d'Artèira]]''{{·}} [[Las Matres de Vaira]]{{·}} [[Las Matres de Mòrja]]{{·}} [[Mausun]]{{·}} [[Mèiras]]{{·}} [[Masaias]]{{·}} [[Masoiras]]{{·}} [[Medeiròlas]]{{·}} [[Melhau]]{{·}} [[Menat]]{{·}} [[Menestròu]]{{·}} [[Mecés]]{{·}} [[Mesèc e Dalet]]{{·}} [[Milaflors]]{{·}} [[Mirmont]]{{·}} [[Maiçac (Puèi de Doma)|Maiçac]]{{·}} [[Le Monestèir]]{{·}} [[La Moneiriá e le Montelh]]{{·}} [[Mons (Puèi de Doma)|Mons]]{{·}} [[Montagut de Combralha]]{{·}} [[Montagut le Blanc]]{{·}} [[Montcèl]]{{·}} [[Boenhs]]{{·}} [[Le Montelh Dejalat]]{{·}} [[Montfermin]]{{·}} [[Montmaurin (Puèi de Doma)|Montmaurin]]{{·}} [[Montpencèir]]{{·}} [[Montpeirós (Puèi de Doma)|Montpeirós]]{{·}} [[Mauriac (Puèi de Doma)|Mauriac]]{{·}} ''[[Moruelh]]''{{·}} [[Mausac (Puèi de Doma)|Mausac]]{{·}} [[Murat e le Caire]]{{·}} [[Muròu]]{{·}} [[Nabosac]]{{·}} [[Neironde]]{{·}} [[Neschèirs]]{{·}} [[Nuèglèisa]]{{·}} [[Neuviala]]{{·}} [[Noalhac]]{{·}} [[Noanenc]]{{·}} [[Lenede e Orsonede]]{{·}} [[Nòvacela]]{{·}} [[Orbi]]{{·}} [[Olèirgues]]{{·}} [[Olèis]]{{·}} [[Oumet]]{{·}} [[Órbelh]]{{·}} [[Orcet]]{{·}} [[Orsinas]]{{·}} [[l-Orcivau]]{{·}} [[v-Orlhac]]{{·}} [[Paladun]]{{·}} [[Pardinas]]{{·}} [[Parent (Puèi de Doma)|Parent]]{{·}} [[Parentinhac]]{{·}} [[Palhèiras]]{{·}} ''[[Pairinhac de Sarlhève]]''{{·}} [[Pairinhac d'Alèir]]{{·}} [[Perpesac]]{{·}} [[Perèirs]]{{·}} [[Peschadoiras]]{{·}} [[Pailèiras]]{{·}} [[Pessat e Vianuèva ]]{{·}} [[Picharanda]]{{·}} [[Pinhòu (Puèi de Doma)|Pinhòu]]{{·}} [[Punçac]]{{·}} [[Plausac]]{{·}} [[Pont dau Chastèl]]{{·}} [[Pontaumeur]]{{·}} [[Pontgibaud]]{{·}} ''[[Posòus]]''{{·}} [[Los Pradaus]]{{·}} [[Pronsat]]{{·}} [[Prondinas]]{{·}} [[Provelèiras]]{{·}} [[Puèi Guilhame]]{{·}} [[Le Puèi Sent Gulmèir]]{{·}} [[Le Quartièr]]{{·}} [[Cuelha]]{{·}} [[Randans]]{{·}} [[Ravèl]]{{·}} [[Reinhat]]{{·}} [[La Renaudiá]]{{·}} [[Rentèiras]]{{·}} [[Reconçac]]{{·}} [[Riòm]]{{·}} [[Ris (Puèi de Doma)|Ris]]{{·}} [[La Ròcha Blancha]]{{·}} [[Ròcha Ciarla e Lacmaira]]{{·}} [[Ròcha Dagol]]{{·}} [[Ròchafòrt (Puèi de Doma)|Ròchafòrt]]{{·}} [[La Ròcha Nèira]]{{·}} [[Romanhac]]{{·}} [[Roiac]]{{·}} [[Le Sandre]]{{·}} [[Seirac]]{{·}} [[Salhens]]{{·}} [[Selhòus]]{{·}} [[Sent Agolin]]{{·}} [[Sent Alire d'Arlhenc]]{{·}} [[Sent Alèire de la Montanha]]{{·}} [[Sent Amanç de Ròcha Savina]]{{·}} [[Sent Amanç de Talende]]{{·}} [[Sent André]]{{·}} [[Sent Angèl]]{{·}} [[Sent Anteni]]{{·}} [[Sent Avit (Puèi de Doma)|Sent Avit]]{{·}} [[Sent Babèl]]{{·}} [[Sent Bausirí]]{{·}} [[Sent Bonet dau Chastèl]]{{·}} ''[[Sent Bonet d'Alèir]]''{{·}} [[Sent Bonet de l-Orcivau]]{{·}} [[Sent Bonet de Riòm]]{{·}} [[Sent Ciargue]]{{·}} [[Sent Clamenç]]{{·}} [[Sent Clamenç de Valòrga]]{{·}} [[Sent Denís de Combarnasat]]{{·}} [[Sant Dièir]]{{·}} [[Sent Dire]]{{·}} [[Sant Donat (Puèi de Doma)|Sant Donat]]{{·}} [[Senta Aga]]{{·}} [[Senta Catarina]]{{·}} [[Senta Cristina]]{{·}} [[Sent Eloè de la Glacèira]]{{·}} [[Sent Al]]{{·}} [[Sent Estiène daus Champs]]{{·}} [[Sent Tiène d'Içon]]{{·}} [[Sent Ferriòu]]{{·}} [[Sent Floret]]{{·}} [[Sant Flor (Puèi de Doma)|Sant Flor]]{{·}} [[Sent Ginès de Champanèlas]]{{·}} [[Sant Ginès (Artensa)]]{{·}} [[Sent Genès de Retz]]{{·}} [[Sent Ginès e La Torreta]]{{·}} [[Sent Jòrge de Monts]]{{·}} [[Sent Jòrge d'Alèir]]{{·}} [[Sent German de Lembron]]{{·}} [[Sent German l'Èrm]]{{·}} [[Sent German de l-Armenc]]{{·}} [[Sent Gervais d'Auvèrnha]]{{·}} [[Sent Gervais de Maimont]]{{·}} [[Sent Gervasi de Lembron|Sent Gervasi]]{{·}} [[Sent Eren]]{{·}} [[Sent Alari (Puèi de Doma)|Sent Alari]]{{·}} [[Lac Roi]]{{·}} ''[[Sent Alari daus Monges]]''{{·}} [[Centinhat]]{{·}} [[Sent Jaque d'Emburs]]{{·}} [[Sent Jau (Puèi de Doma)|Sent Jau]]{{·}}[[Sent Jan de las Olèiras]]{{·}} [[Sent Jan d'Uers]]{{·}} [[Sent Joan en Vau]]{{·}} [[Sent Joan Degolaci]]{{·}} [[Sent Júrian de Copelh]]{{·}} [[Sent Jurian]]{{·}} [[Sant Jólian e Puèi l'Avèsa]]{{·}} [[Sent Just de Bàfia]]{{·}} [[Sent Laure]]{{·}} [[Sent Manhièr]]{{·}} [[Sent Martin daus Òumes]]{{·}} [[Sent Martin daus Plans]]{{·}} [[v-Olèiras]]{{·}} [[Sent Mausirí]]{{·}} [[Sent Mauïse]]{{·}} [[Sent Miòu]]{{·}} [[Sent Netère]]{{·}} [[Sent Ors (Puèi de Doma)|Sent Ors]]{{·}} [[Sent Pardol (Puèi de Doma)|Sent Pardol]]{{·}} [[Longprat]]{{·}} [[Chès Pèire]]{{·}} [[Sent Pèire dau Chastèl]]{{·}} [[Sent Piare Ròcha]]{{·}} [[Sent Prièit de Bramafam]]{{·}} [[Sent Prièit daus Champs]]{{·}} [[Sent Quentin de Sausselenjas]]{{·}} ''[[Sent Quentin de Siula]]''{{·}} [[Sent Ramèi de Blòt]]{{·}} [[Sent Ramire de Charnhac]]{{·}} [[Sant Ramèi]]{{·}} [[Sant Roman (Puèi de Doma)|Sant Roman]]{{·}} [[Sent Sandol]]{{·}} [[Sent Sadornin (Puèi de Doma)|Sent Sadornin]]{{·}} [[Sent Sauve d'Auvèrnha]]{{·}} [[Sent Sauvador (Puèi de Doma)|Sent Sauvador]]{{·}} [[Sent Saupesi]]{{·}} [[Sent Sauvèstre]]{{·}} [[Sent Victor de la Ribèira]]{{·}} [[Sant Victor de Montvianés]]{{·}} [[Sent Vincent (Puèi de Doma)|Sent Vincent]]{{·}} [[Sent Igòni]]{{·}} [[Saledas]]{{·}} [[Sardon]]{{·}} [[Sauset le Freid]]{{·}} ''[[Sauret e Becèrva]]''{{·}} [[Sauriás]]{{·}} [[Sauvanhac (Puèi de Doma)|Sauvanhac]]{{·}} [[Sauvanhac e Senta Matra]]{{·}} [[Saussanjas]]{{·}} [[La Sauvetat (Puèi de Doma)|La Sauvetat]]{{·}} [[Sauviat]]{{·}} [[Çausselenjas]]{{·}} [[Savena]]{{·}} [[Saiat]]{{·}} [[Sermention]]{{·}} ''[[Cervant (Puèi de Doma)|Cervant]]''{{·}} [[Seschala]]{{·}} [[Cinglas]]{{·}} [[Soire]]{{·}} [[Solanhac (Puèi de Doma)|Solanhac]]{{·}} [[Sugèiras]]{{·}} [[Surat (Puèi de Doma)|Surat]]{{·}} [[Talende]]{{·}} [[Tauvas]]{{·}} [[Telhede]]{{·}} [[Telhet (Puèi de Doma)|Telhet]]{{·}} [[Ternant las Aigas]]{{·}} [[Tièrn]]{{·}} [[Teulèiras]]{{·}} [[Turet]]{{·}} [[Tòrtabèça]]{{·}} [[La Tor (Puèi de Doma)|La Tor]]{{·}} [[Tors (Puèi de Doma)|Tors]]{{·}} [[Torzèl e Rongèiras]]{{·}} [[Tralaiga]]{{·}} [[Tramolha Sent Lop]]{{·}} [[Tresiu]]{{·}} [[Içon]]{{·}} [[Vaira e Monton]]{{·}}[[Le Bosc Belet]]{{·}} [[La Civèira]]{{·}} [[Enval]]{{·}} [[Varenas de Mòrja]]{{·}} [[Varenas d'Içon]]{{·}} [[Vasselh]]{{·}} [[Vençat]]{{·}} [[Verjac]]{{·}} [[Le Vernet e Chamiana]]{{·}} [[Le Vernet Senta Margaida]]{{·}} [[Vernuejol]]{{·}} [[Verninas]]{{·}} [[Veirèiras (Puèi de Doma)|Veirèiras]]{{·}} [[Vartaison]]{{·}} [[Vertolaia]]{{·}} [[La Còmta]]{{·}} [[Vichelh]]{{·}} [[Vialanòva de Lembron]]{{·}} ''[[Vialanòva daus Cèrvs]]''{{·}} [[Vialassenja]]{{·}} [[Vinzèla]]{{·}} [[Virlada]]{{·}} [[Viscomtat]]{{·}} [[Vitrac (Puèi de Doma)|Vitrac]]{{·}} [[Vairòus]]{{·}} [[Vodabla]]{{·}} [[Voenc]]{{·}} [[Volaure]]{{·}} [[La Chapèla de Volaure]]{{·}} [[Vorvic]]{{·}} [[Ironde e Beron]]{{·}} [[La Torreta]] }} <noinclude>[[Categoria:Modèl de navigacion de comunas de França|Puèi de Doma]]</noinclude> bnvffll4r02sm20uk4ynwlkkyr2w1dh Ordins e Còth d'Ossan 0 80745 2499422 2355829 2026-05-01T19:32:01Z Alaric 506 44932 explicacion dins ONCAT 13465 (nom germanic Leubo(n)) 2499422 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Ordins e Còth d'Ossan | nom2 = ''Ourdis-Cotdoussan'' | imatge = Cotdoussan Hautes Pyrenees.JPG | descripcion = Còth d'Ossan, glèisa Sent Jacme. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Ourdis-Cotdoussan (65).svg | escais = Eths peus-gris d'Ordís. Eths tinhahús d'Ordís | ist = {{Gasconha}} | parçan = [[Bigòrra]] [[Lavedan]] | region = {{Ocreg}} | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment d'Argelèrs de Gasòst|Argelèrs de Gasòst]] | canton = Lorda-2 ([[Canton de Lorda Èst|Lorda Èst]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat d'aglomeracion de Tarba-Lorda-Pirenèus|CA de Tarba-Lorda-Pirenèus]] | cp = 65100 | insee = 65348 | cònsol = Jean-Noël Cassou | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = | latitud = 43.0475 | longitud = 0.0228 | alt mini = 594 | alt mej = | alt maxi = 1499 | km² = 4.85 |}} '''Ordins e Còth d'Ossan''' (''Ourdis-Cotdoussan'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Bigòrra]], en [[Lavedan]], ena estrema de Castèth lo Bon, situada dens eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] e era [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Aute lòc : *Castèth Leubon > *Castelobon. [[Imatge:Map commune FR insee code 65348.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== ===Ordins=== Era prononciacion qu'ei [our'dis] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''d'Ordis'' en 1256, ''d'Ordiis'' en 1309, 1384 e 1403, ''Ordicz'', ''D-Orditz'' en 1313, ''Ordins'' en 1743, ''Ordins'' en 1790, ''Ordins'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=835&titre=ourdis-cotdoussan</ref>. Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] e Rostaing, ''Ordins'' que vien probablament der aquitan ''urd-'', « plana, planèr »<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 510, a ''Orgeix''</ref>. Segon [[Ernèst Negre|Negre]], ''Ordins'' que vien deth gascon ''orde'' / ''ordi'', « òrdre, rega, reng, rengada »<ref name = glb/>. Segon [[Miquèu Grosclaude]], era arrasic aquitana ''urd-'', « plana, planèr » que convién, milhor qu'a [[Orda]] e a [[Ordon]]. Per era finau, que i a probablament un ligam dab ''Ourdinse'', un planèr qu'ei en suspart d'[[Aidius]] ([[Pirenèus Atlantics]]); s'es atau, eth sufixe que poderé estar eth sufixe locatiu basco ''-intz''<ref name = glb/>. ===Còth d'Ossan=== [[Còth d'Ossan|Véder ar article]]. ==Istòria== Ordins e [[Còth d'Ossan]] (ancian n° INSEE 65152) que fusionèn eth 16 d'abriu de 1960 (fusion simpla)<ref>https://www.insee.fr/fr/metadonnees/cog/commune/COM65348-ourdis-cotdoussan</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta |insee= 65348 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Jean-Noël Cassou |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1995]] ? |Fin= 2001 |Identitat= Eugène Carrère |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1995 ? |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 65348 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=80 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=59 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=53 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 47 |1968= 47 |1975= 46 |1982= 50 |1990= 53 |1999= 53 |2005= |2006=49 |2007= |2008= |2009= |cassini=25931 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion èra de {{popfr65|348}} abitants e era densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|348}}/4.85) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> Ourdis-Cotdoussan_(Hautes-Pyrénées)_3.jpg|Ordins (ath hons, probablament [[Sheust]]). Ourdis-Cotdoussan_(Hautes-Pyrénées)_4.jpg|Còth d'Ossan. Cotdoussan_Hautes_Pyrenees.JPG|Era glèisa Sent Jacme (monument istoric). Église_Saint-André_d'Ourdis_(Hautes-Pyrénées)_1.jpg|Era glèisòta Sent Andriu d'Ordins. Église_Saint-Jacques_de_Cotdoussan_(Hautes-Pyrénées)_1.jpg|Era glèisa Sent Jacme de Còth d'Ossan. Château de Ourdis-Cotdoussan (Hautes-Pyrénées) 1.jpg|Arroeinas deth castèth de Castèllobon. Cassini_Lourdes-Est.PNG|Ordins èra pas parròpia, Còth d'Ossan si (mapa de Cassini). Mairie de Ourdis-Cotdoussan (Hautes-Pyrénées) 1.jpg|Era maison comuna (a Còth d'Ossan, çò sembla). Lavoir de Ourdis-Cotdoussan (Hautes-Pyrénées) 2.jpg|Eth lavador d'Ordins e eths ''leitèrs'' ? Moulin de Ourdis-Cotdoussan (Hautes-Pyrénées) 2.jpg|Eth molin. Fontaine de Ourdis-Cotdoussan (Hautes-Pyrénées) 1.jpg|Era hont (de ?) Fontaine de Ourdis-Cotdoussan (Hautes-Pyrénées) 2.jpg|Era hont (de ?) Monument_aux_morts_Vallée_Castelloubon_(Hautes-Pyrénées)_1.jpg|Monuments aths mòrts dera vath de Castellobon. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas dab la comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Gasconha]] [[Categoria:Comuna de Lavedan]] [[Categoria:Comuna de Bigòrra]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] hndwed0wpab301m1rjr1vny581541q2 Mausac 0 103497 2499386 1814539 2026-05-01T12:42:26Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2499386 wikitext text/x-wiki {{omonimia}} '''Mausac''' pòt essèr: * [[Mausac (Nauta Garona)|Mausac]], una comuna de la {{Nauta Garona}} * [[Mausac (Puèi de Doma)|Mausac]], una comuna del [[Departament dau Puèi de Doma]] mjn6zmt0gvof752909yoab6ftxxlxs0 Clairac (Òlt e Garona) 0 103931 2499400 2499364 2026-05-01T13:54:06Z CommonsDelinker 245 Lo fichièr Le_livre_de_Blanche.jpg es estat escafat coma o es estat sus Commons per Ziv ([[:c:COM:FU|Fair use]] material is not permitted on Wikimedia Commons ([[:c:COM:CSD#F2|F2]]): [[:c:COM:L|Copyright violation]]: 1ère de couverture) 2499400 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Clairac | nom2 = ''Clairac'' | imatge = clairac.jpg | descripcion = Vista de Clairac. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Clairac (Lot-et-Garonne).svg | escais = | region ist = {{Guiana}} <br/> [[Agenés]] | parçan = | region = [[Navèra Aquitània]] | departament = [[Òut e Garona]] | arrondiment = [[Arrondiment de Marmanda|Marmanda]] | canton = [[Canton de Tonens|Tonens]] | intercom = [[Vath de Garòna Aglomeracion]] | insee = 47065 | cp = 47320 | cònsol = Michel Pérat | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = | latitud = 44.3605555556 | longitud = 0.379722222222 | alt mini = 27 | alt mej = 54 | alt maxi = 185 | km² = 33.78 |}} '''Clairac''' (en [[francés]] tanplan coma en [[occitan]]) es una [[comuna]] [[Agenés|agenesa]] situada dens lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Òut e Garona]] e la [[regions francesas|region]] de [[Novèla Aquitània]], <small>ancianament d'[[Aquitània (region)|Aquitània]]</small>. Clairac es probablament gascon, segon una mapa realizada a partir de l'enquèsta de [[Edouard Bourciez|Bourciez]] <ref>[https://www.gasconha.com/spip.php?article1621 Le Bésaume agenais est-il gascon ?]</ref>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 47065.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion es [klɛj'rat]. Las fòrmas ancianas son : ''monasterii Clariacensi'', en latin, en 1267, ''Clayriaco'', en latin, en 1291, ''Clariaco'', en latin, en 1306, ''Raymondo abbati de Clairaco'', en latin, en 1306, ''de Cleriaco in bastida Castri Senhorii'', en latin, en 1316, ''Clayracum'', ''Cleriacum'', en latin, en 1307-1317, ''Clarak'', en 1307-1317, ''monasterium Clariaci'', en latin, en 1318, ''monasterium Clayriacense'', en latin, en 1326, ''capella de Cleraco'', en latin, en 1326, ''eccl. Sancti Martini de Clairaco cum suis annexis'', en latin, en 1509, ''ecclesia Sancti Petri de Clayraco'', en latin, en 1520, ''parrochia de Milhi, de Camis et de Clayraco'', en latin, en 1520 (Lista de Valeri)<ref name = bbf>Bénédicte Boyrie-Fénié, ''Dictionnaire toponymique des communes. Lot-et-Garonne'', ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 93</ref>. ''Clairac'' ven d'un nom latin d'òme, lo cognomen ''Clarius'' o lo nomen ''Clarius'', damb lo sufixe ''-acum''<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 193</ref>{{,}}<ref name = bbf/>, latinizacion deu sufixe gallic ''-ācon''. Clairac èra donc probablament una anciana grana propietat antica qu'avè per mèste ''Clarius''. La fòrma orala e la fòrma escrita consèrvan la marca de l'anteposicion de ''iòd'' : [rj] > [jr], atau coma ''variare'' > ''vairar''; dens una bona partida de l'[[Agenés]], lo ''-c'' finau etimologic s'afeblís en ''-t''<ref name = bbf/>. ==Istòria== ===Los Temps Modèrnes=== Lo 22 de setembre de 1604, [[Enric de Borbon|Enric IV]] acordèt au capítol de Sent Joan de Latran los revenguts de l'abadia benedictina de Clairac. En contrepartida, lo capítol fit erigir una estatua a l'efigia deu rei de França per l'escultor lorenc Nicolas Cordier e li atribuït lo títol de « canonge d’aunor » ; installèren l'estatua devath lo portic de la basilica. De mèi, fit celebrar una messa per la prosperitat de França lo 13 de decembre, jorn anniversari de la neishença d'Enric. Despui, lo títol de canonge d'aunor de Sent Joan de Latran es portat per tots los caps d'estat francés, qu'an dret a una forma reservada dens la basilica [[roma]]na. Pendent las revòltas uganaudas, après que prengut la vila de [[Sent Joan d'Angelí]], [[Loís XIII]] decidit d'anar entà lo sud damb çò màger de sas tropas per tant de sometre [[Guiana]] e assetjar Clairac, qu'èra un bastion deu protestantisme e qu'avè coma devisa « Vila shens Rei, sordats shens páur ». Après 12 jorns de sètge, deu 23 de julhet au 4 d'aost, la vila se rendut. A la sortida deu sètge, tres protestants considerats coma menaires furen executats ; Théophile de Viau, eth-medish natiu de Clairac, raportèt dens un sonet satiric nombrós actes de tortura. Anuit enquèra la plaça ''Viçoze'' pòrta una placa commemorativa aperant a la tolerància. La devisa fut gravada sus la plaça ''Viçoze'' quand la renovèren en 2008. Clairac èra un caireforc important. La mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIII, presenta pr'aquò la rota navèra [[Bordèu]]-[[Vilanuèva d'Òut]] en construccion e que s'acabava a [[Borran]], en anant en direccion de [[Gulhon]], damb una branca cap a Clairac<ref>https://www.geoportail.gouv.fr/carte ''cercar 47320 Clairac'', pui ''carte de Cassini'', a esquèrra</ref>. Lo duc de Gulhon èra ministre. Lo rota fut contunhada après. ===L'Epòca Contemporanèa=== En 1793, la populacion de Clairac èra de 5900 abitants, mèi que [[Marmanda]], 5792 abitants (e netament mens que [[Tonens]], 7002 abitants). En realitat, la municipalitat comprenèva tanben Sent Brici (nom supausat), ara dens Borran, au lòc que Marmanda avèva un territòri mèi petit que non pas adara. Empacha pas, Clairac èra de las vilas importantas d'Agenés, çò qu'es pas mèi adara. La populacion quitèt pas de baishar pendent tot lo sègle XIX. Dejà, Clairac perdut son ròtle de caplòc de canton en 1801 (per una vila de 5000 abitants, cas excepcionau en [[Òut e Garona]]). Abans la construccion de l'autorota, la rota de Vilanuèva passava enquèra per Clairac, mès despui qu'existís, la relacion principala damb Bordèu es [[Damasan]], Gulhon, Borran. La rota dirècta Gulhon-Clairac a perdut tota importància e la circulacion entre las duas vilas passa per Borran. N'es atau tanben per la direccion [[Vilanuèva d'Òut]]-[[Lo Mont de Marsan]]. Clairac perdut tanben lo camin de fèr en 1960 (linha de [[Pena d'Agenés]] a Tonens)<ref>Journal Officiel de la République Française deu 11 de junh de 1960, pagina 5 360</ref>. L'Escòla navale s'installèt a Clairac a l'epòca de la Segonda Guèrra Mondiala pendent dus ans. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=47065 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2026]]<ref>https://www.sudouest.fr/2020/05/29/lot-et-garonne-decouvrez-les-nouveaux-maires-elus-7522112-3688.php</ref> |Identitat=Michel Perat |Partit= divèrs dreta |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2014 |Identitat= Françoise Bize |Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1979]] |Fin= 2001 |Identitat= Roger Guibert |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1979 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=47065 |1793=5900 |1800=4849 |1806=5068 |1821=5123 |1831=4949 |1836=4925 |1841=4842 |1846=4556 |1851=4381 |1856=4358 |1861=4348 |1866=4420 |1872=4191 |1876=4156 |1881=4050 |1886=3840 |1891=3562 |1896=3203 |1901=2880 |1906=2850 |1911=2824 |1921=2214 |1926=2299 |1931=2249 |1936=2378 |1946=2505 |1954=2610 |1962=2545 |1968=2552 |1975=2332 |1982=2393 |1990=2338 |1999=2385 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |max=5900 |cassini=9569 |senscomptesdobles= 1962}} * En {{popfr47|0}} la populacion èra de {{popfr47|065}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr47|065}}/33.78) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== Lo monument als mòrts de Clairac es un dels paucs que a la inscripcion unicament en [[occitan]]. Dejós l'estatua d'una femna amb son enfant, i a una inscripcion que ditz « N’oublides pas, Pichiou, lous que soun mors per la Patriou » (« Doblides pas, pichon, los que son mòrts per la Patria ! », en [[grafia classica]]).<ref>[https://amisdeclairac.com/index.php?main_page=exposition/vagabondage/vaga_monu_morts&langue=fr Monument aux morts de Clairac - Société des Amis de Clairac]{{Fr}}</ref><ref>[https://www.occitanica.eu/items/show/11695 Clairac (Lot-et-Garonne) - Monument als mòrts]</ref> ==Personalitats ligadas damb la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas d'Òut e Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Guiana}} {{Comunas d'Òlt e Garona}} [[Categoria:Comuna d'Òlt e Garona]] [[Categoria:Comuna de Guiana]] [[Categoria:Comuna d'Agenés]] no0w5l3dptb6x2uss32a7eiyoyyhvq7 2499426 2499400 2026-05-02T06:52:51Z Jfblanc 104 /* L'Epòca Contemporanèa */ 2499426 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Clairac | nom2 = ''Clairac'' | imatge = clairac.jpg | descripcion = Vista de Clairac. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Clairac (Lot-et-Garonne).svg | escais = | region ist = {{Guiana}} <br/> [[Agenés]] | parçan = | region = [[Navèra Aquitània]] | departament = [[Òut e Garona]] | arrondiment = [[Arrondiment de Marmanda|Marmanda]] | canton = [[Canton de Tonens|Tonens]] | intercom = [[Vath de Garòna Aglomeracion]] | insee = 47065 | cp = 47320 | cònsol = Michel Pérat | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = | latitud = 44.3605555556 | longitud = 0.379722222222 | alt mini = 27 | alt mej = 54 | alt maxi = 185 | km² = 33.78 |}} '''Clairac''' (en [[francés]] tanplan coma en [[occitan]]) es una [[comuna]] [[Agenés|agenesa]] situada dens lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Òut e Garona]] e la [[regions francesas|region]] de [[Novèla Aquitània]], <small>ancianament d'[[Aquitània (region)|Aquitània]]</small>. Clairac es probablament gascon, segon una mapa realizada a partir de l'enquèsta de [[Edouard Bourciez|Bourciez]] <ref>[https://www.gasconha.com/spip.php?article1621 Le Bésaume agenais est-il gascon ?]</ref>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 47065.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion es [klɛj'rat]. Las fòrmas ancianas son : ''monasterii Clariacensi'', en latin, en 1267, ''Clayriaco'', en latin, en 1291, ''Clariaco'', en latin, en 1306, ''Raymondo abbati de Clairaco'', en latin, en 1306, ''de Cleriaco in bastida Castri Senhorii'', en latin, en 1316, ''Clayracum'', ''Cleriacum'', en latin, en 1307-1317, ''Clarak'', en 1307-1317, ''monasterium Clariaci'', en latin, en 1318, ''monasterium Clayriacense'', en latin, en 1326, ''capella de Cleraco'', en latin, en 1326, ''eccl. Sancti Martini de Clairaco cum suis annexis'', en latin, en 1509, ''ecclesia Sancti Petri de Clayraco'', en latin, en 1520, ''parrochia de Milhi, de Camis et de Clayraco'', en latin, en 1520 (Lista de Valeri)<ref name = bbf>Bénédicte Boyrie-Fénié, ''Dictionnaire toponymique des communes. Lot-et-Garonne'', ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 93</ref>. ''Clairac'' ven d'un nom latin d'òme, lo cognomen ''Clarius'' o lo nomen ''Clarius'', damb lo sufixe ''-acum''<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 193</ref>{{,}}<ref name = bbf/>, latinizacion deu sufixe gallic ''-ācon''. Clairac èra donc probablament una anciana grana propietat antica qu'avè per mèste ''Clarius''. La fòrma orala e la fòrma escrita consèrvan la marca de l'anteposicion de ''iòd'' : [rj] > [jr], atau coma ''variare'' > ''vairar''; dens una bona partida de l'[[Agenés]], lo ''-c'' finau etimologic s'afeblís en ''-t''<ref name = bbf/>. ==Istòria== ===Los Temps Modèrnes=== Lo 22 de setembre de 1604, [[Enric de Borbon|Enric IV]] acordèt au capítol de Sent Joan de Latran los revenguts de l'abadia benedictina de Clairac. En contrepartida, lo capítol fit erigir una estatua a l'efigia deu rei de França per l'escultor lorenc Nicolas Cordier e li atribuït lo títol de « canonge d’aunor » ; installèren l'estatua devath lo portic de la basilica. De mèi, fit celebrar una messa per la prosperitat de França lo 13 de decembre, jorn anniversari de la neishença d'Enric. Despui, lo títol de canonge d'aunor de Sent Joan de Latran es portat per tots los caps d'estat francés, qu'an dret a una forma reservada dens la basilica [[roma]]na. Pendent las revòltas uganaudas, après que prengut la vila de [[Sent Joan d'Angelí]], [[Loís XIII]] decidit d'anar entà lo sud damb çò màger de sas tropas per tant de sometre [[Guiana]] e assetjar Clairac, qu'èra un bastion deu protestantisme e qu'avè coma devisa « Vila shens Rei, sordats shens páur ». Après 12 jorns de sètge, deu 23 de julhet au 4 d'aost, la vila se rendut. A la sortida deu sètge, tres protestants considerats coma menaires furen executats ; Théophile de Viau, eth-medish natiu de Clairac, raportèt dens un sonet satiric nombrós actes de tortura. Anuit enquèra la plaça ''Viçoze'' pòrta una placa commemorativa aperant a la tolerància. La devisa fut gravada sus la plaça ''Viçoze'' quand la renovèren en 2008. Clairac èra un caireforc important. La mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIII, presenta pr'aquò la rota navèra [[Bordèu]]-[[Vilanuèva d'Òut]] en construccion e que s'acabava a [[Borran]], en anant en direccion de [[Gulhon]], damb una branca cap a Clairac<ref>https://www.geoportail.gouv.fr/carte ''cercar 47320 Clairac'', pui ''carte de Cassini'', a esquèrra</ref>. Lo duc de Gulhon èra ministre. Lo rota fut contunhada après. ===L'Epòca Contemporanèa=== En 1793, la populacion de Clairac èra de 5900 abitants, mèi que [[Marmanda]], 5792 abitants (e netament mens que [[Tonens]], 7002 abitants). En realitat, la municipalitat comprenèva tanben Sent Brici (nom supausat), ara dens Borran, au lòc que Marmanda avèva un territòri mèi petit que non pas adara. Empacha pas, Clairac èra de las vilas importantas d'Agenés, çò qu'es pas mèi adara. La populacion quitèt pas de baishar pendent tot lo sègle XIX. Dejà, Clairac perdut son ròtle de caplòc de canton en 1801 (per una vila de 5000 abitants, cas excepcionau en [[Òut e Garona]]). Abans la construccion de l'autorota, la rota de Vilanuèva passava enquèra per Clairac, mès despui qu'existís, la relacion principala damb Bordèu es [[Damasan]], Gulhon, Borran. La rota dirècta Gulhon-Clairac a perdut tota importància e la circulacion entre las duas vilas passa per Borran. N'es atau tanben per la direccion [[Vilanuèva d'Òut]]-[[Lo Mont de Marsan]]. Clairac perdut tanben lo camin de fèr en 1960 (linha de [[Pena d'Agenés]] a Tonens)<ref>Journal Officiel de la République Française deu 11 de junh de 1960, pagina 5 360</ref>. L'Escòla navala s'installèt a Clairac a l'epòca de la Segonda Guèrra Mondiala pendent dus ans. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=47065 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2026]]<ref>https://www.sudouest.fr/2020/05/29/lot-et-garonne-decouvrez-les-nouveaux-maires-elus-7522112-3688.php</ref> |Identitat=Michel Perat |Partit= divèrs dreta |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2014 |Identitat= Françoise Bize |Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1979]] |Fin= 2001 |Identitat= Roger Guibert |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1979 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=47065 |1793=5900 |1800=4849 |1806=5068 |1821=5123 |1831=4949 |1836=4925 |1841=4842 |1846=4556 |1851=4381 |1856=4358 |1861=4348 |1866=4420 |1872=4191 |1876=4156 |1881=4050 |1886=3840 |1891=3562 |1896=3203 |1901=2880 |1906=2850 |1911=2824 |1921=2214 |1926=2299 |1931=2249 |1936=2378 |1946=2505 |1954=2610 |1962=2545 |1968=2552 |1975=2332 |1982=2393 |1990=2338 |1999=2385 |2004= |2005= |2006= |2007= |2008= |2009= |max=5900 |cassini=9569 |senscomptesdobles= 1962}} * En {{popfr47|0}} la populacion èra de {{popfr47|065}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr47|065}}/33.78) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== Lo monument als mòrts de Clairac es un dels paucs que a la inscripcion unicament en [[occitan]]. Dejós l'estatua d'una femna amb son enfant, i a una inscripcion que ditz « N’oublides pas, Pichiou, lous que soun mors per la Patriou » (« Doblides pas, pichon, los que son mòrts per la Patria ! », en [[grafia classica]]).<ref>[https://amisdeclairac.com/index.php?main_page=exposition/vagabondage/vaga_monu_morts&langue=fr Monument aux morts de Clairac - Société des Amis de Clairac]{{Fr}}</ref><ref>[https://www.occitanica.eu/items/show/11695 Clairac (Lot-et-Garonne) - Monument als mòrts]</ref> ==Personalitats ligadas damb la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas d'Òut e Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Guiana}} {{Comunas d'Òlt e Garona}} [[Categoria:Comuna d'Òlt e Garona]] [[Categoria:Comuna de Guiana]] [[Categoria:Comuna d'Agenés]] lx0pf58kimad2nu6lgelbsrec94opcr Bioulet 0 114207 2499393 2472884 2026-05-01T13:19:34Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2499393 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Bioulet | nom2 = ''Biollet'' | imatge = Église Saint-Pierre de Biollet.jpg | descripcion = La glèisa de Sent Piare de Bioulet. | lògo = | escut = Blason ville fr Biollet (Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = {{Combralha Auvernhata}}{{Ref-Contradas-Jornalet}} | insee = 63041 | cp = 63640 | cònsol = André Verge | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 45.9933 | longitud = 2.6825 | alt mej = 688 | alt mini = 620 | alt maxi = 755 | km² = 23.46 |}} '''Bioulet''' (''Biollet'' en [[francés]]) z-es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== == Toponimia == Las atestacions ancianas son ''Bualet'' (1258, 1373), ''Vioulet'' (1392) e ''Byolet'' (1677). Le nom de la comuna ven probablament dau latin ''betulus'' embei un diminutiu -et. Vèrs [[Navas (Alèir)|Navas]], [[Vendat]] e [[Ebruelh]] per exemple, [[beç]] se ditz ''biòule'' [bjawl]/[[bjaˈol]<ref>Paja "Les parlers du Croissant", ''Le mot de la semaine : bouleau (n.m.)'', publiat le 10 d'abriau 2024 sobre [[Facebook]].</ref><ref>Thesoc, resultats per le mot ''bouleau'' per le [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e l'[[Departament d'Alèir|Alèir]]. http://thesaurus.unice.fr/search/lexicon?query=bouleau&label=bouleau&code=Q1356&type=questions&uuid=55343454-eeda-64f4-0005-00aa0000054c&view=ADVANCED</ref> e vèrs [[Sent Pardol (Puèi de Doma)|Sent Pardol]] e [[Sant Bonet de Forn]] se ditz ''biòle'' [bjol]. Dins le parlar de la comuna e vèrs [[le Montelh Dejalat]], se ditz [ˈbjɔwlə]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>. En [[nòrma bonaudiana]], la comuna s'escriu '''Biaule'''<ref>https://archive.org/details/grammaire-bonnaud/page/211/mode/1up?view=theater&mibextid=xfxF2i&q=volaille</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=63041 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=André Verge|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=63041 |senscomptesdobles= 1962}} == Luòcs e monuments == == Personalitats liadas a la comuna == == Veire tanben == * [[Comunas dau Puèi de Doma]] == Liams extèrnes == ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] 53g13dafkq9pch8opnyxt8qiujyjen3 Montfermin 0 114402 2499392 2499316 2026-05-01T13:11:20Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2499392 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Montfermin | nom2 = ''Montfermy'' | imatge = Montfermy_01.jpg | descripcion = | lògo = | escut = Blason_ville_fr_Montfermy_(Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = {{Combralha Auvernhata}}{{Ref-Contradas-Jornalet}} | insee = 63238 | cp = 63230 | cònsol = Gilles Servière | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici =forminaire/-a | latitud = 45.8811 | longitud = 2.8103 | alt mej = | alt mini = 530 | alt maxi = 771 | km² = 14.25 |}} '''Montfermin''' (''Montfermy'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son los ''Forminaires'' e las ''Forminairas''. ==Geografia== == Toponimia == Las atestacions ancianas son ''Mons Fruminus'' (1118), ''Mons Fremin'' (1287), ''Montfurmis'' (1373) e ''Montis Fremini'' (1467). Vèrs [[Ceissac]] la comuna se ditz [mɔ̃fɒrˈmji] o [mɔ̃farˈmji] e vèrs [[Chapdes Biaufòrt]] [mɔ̃farˈmjə]<ref>Collectatges IEO 63.</ref>. Le gentilici sembla aveire gardat una forma mai arcaïca dau toponime en ''for-''. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=63238 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Gilles Servière |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=63238 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] cg3ai8vv6v6cjpxc65xwqxw33ksqij3 Mauriac (Puèi de Doma) 0 114405 2499373 2411898 2026-05-01T12:13:12Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2499373 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Mauriac | nom2 = ''Moriat'' | imatge = MORIAT_CHATEAU_centré.jpg | descripcion = | lògo = | escut = Blason_ville_fr_Moriat_(Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63242 | cp = 63340 | cònsol = Gilles Rocha | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = Morian/Morianne (en [[francés]]) | latitud = 45.4058 | longitud = 3.2619 | alt mej = | alt mini = 419 | alt maxi = 660 | km² = 10.81 |}} '''Mauriac''' (''Moriat'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== == Toponimia == Las atestacions ancianas son ''Mauriaco'' (1241), ''Morya'' (XV) e ''Mauriac'' (1790). Toponime de raprochar embei los autres [[Mauriac (omonimia)|Mauriac]]. Vèrs [[Ardes de Cosa|Ardes]], la comuna se ditz [muˈrja]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 63242 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Gilles Rocha |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 63242 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] 7zgp4qmun0mkle61wkzc612pluwaca4 2499374 2499373 2026-05-01T12:13:27Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Valentin d'Auvèrnha a desplaçat la pagina [[Moriat]] cap a [[Mauriac (Puèi de Doma)]] 2499373 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Mauriac | nom2 = ''Moriat'' | imatge = MORIAT_CHATEAU_centré.jpg | descripcion = | lògo = | escut = Blason_ville_fr_Moriat_(Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63242 | cp = 63340 | cònsol = Gilles Rocha | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = Morian/Morianne (en [[francés]]) | latitud = 45.4058 | longitud = 3.2619 | alt mej = | alt mini = 419 | alt maxi = 660 | km² = 10.81 |}} '''Mauriac''' (''Moriat'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== == Toponimia == Las atestacions ancianas son ''Mauriaco'' (1241), ''Morya'' (XV) e ''Mauriac'' (1790). Toponime de raprochar embei los autres [[Mauriac (omonimia)|Mauriac]]. Vèrs [[Ardes de Cosa|Ardes]], la comuna se ditz [muˈrja]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 63242 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Gilles Rocha |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 63242 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] 7zgp4qmun0mkle61wkzc612pluwaca4 Moruelh 0 114406 2499380 2417382 2026-05-01T12:29:05Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2499380 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox Comuna de França |carta=oc | nomcomuna= Moruelh | nomcomuna2= ''Moureuille'' | imatge=Moureuille mairie 2019-08-16.JPG | descripcion=La maison de comuna. | lògo= | escut= | escais= | region ist ={{Auvèrnhe}} | parçan={{Combralha Auvernhata}}{{Ref-Contradas-Jornalet}} | insee = 63243 | cp = 63700 | cònsol = André Vernardat<ref name="puy-de-dome.pref.gouv.fr">[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 8 janvier 2008</ref> | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = |alt mej= |longitud= 2.9075 |latitud= 46.1678 | alt mini = 454 | alt maxi = 625 | km² = 16.83 }} '''Moruelh'''<ref group=N>Nom supausat.</ref> (''Moureuille'' en [[francés]]) z-es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== {{...}} ==Toponimia== Las atestacions ancianas son ''Muroile'' (1111) e ''Moroyles'' (1373). ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 63243 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= André Vernardat<ref name="puy-de-dome.pref.gouv.fr">[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 8 janvier 2008</ref>|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 63243 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] sbo7nixad5krr85jt00z1h9nxyhzkme Mausac (Puèi de Doma) 0 114408 2499382 2411904 2026-05-01T12:34:55Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Valentin d'Auvèrnha a desplaçat la pagina [[Mausat]] cap a [[Mausac (Puèi de Doma)]] 2411903 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Mausat | nom2 = ''Mozac'' | imatge = Centre bourg de Mozac.JPG | descripcion = Veguda generala de Mausat. | lògo = Logo Mozac.jpg | escut = Blason ville fr Mozac (Puy-de-Dôme).svg | escais =los carcalhats | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | region = [[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]] | insee = 63245 | cp = 63200 | cònsol = Marc Régnoux | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = mausadaire | longitud = 3.08370066 | latitud = 45.8736763 | alt mej = | alt mini = 340 | alt maxi = 424 | km² = 4.05 |}} '''Mausat''' [moˈza]<ref>Collectatge IEO 63, dins le parlar de [[Sent Bonet de Riam|Sent Bonet]].</ref> (''Mozac'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe|auvernhata]] dau [[departaments franceses|departament]] dau [[Puèi de Doma (departament)|Puèi de Doma]] e la [[regions francesas|region]] d'[[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]], <small>ancianament d'[[Auvèrnhe (region)|Auvèrnhe]]</small>. ==Geografia== ==Toponimia== Las atestacions son ''Musiaco'' (VIe), ''Moziaco'' (1096) e ''Mauziacum'' (1169). ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 63245 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat=Marc Régnoux |Partit= divèrs dreita |Qualitat=Expèrt-comptable }} {{Elegit |Debuta= mai [[2006]] |Fin= 2014 |Identitat=Michel Arsac|Partit= divèrs dreita |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= 18 de junh [[1995]] |Fin= 15 de mai 2006 (demission) |Identitat=Michel Lepetit |Partit= divèrs dreita |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[1965]] |Fin= 1995 |Identitat= Edmond Vacant |Partit=[[PS]] |Qualitat= regent, deputat de la 5na (1973 → 1986) pueis de la 6na circonscripcion delh Puèi de Doma (1988 → 1993), conselhier general delh canton de Riam-oèst (1967 → 1988) e delh canton de Pionsat (1992 → 1997), conselhièr regional d'Auvèrnhe }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1965 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 63245 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] jo084bpl1dxjl6equi0keee6c3fa66y 2499385 2499382 2026-05-01T12:41:07Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia + gentilici. 2499385 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Mausac | nom2 = ''Mozac'' | imatge = Centre bourg de Mozac.JPG | descripcion = Veguda generala de Mausac. | lògo = Logo Mozac.jpg | escut = Blason ville fr Mozac (Puy-de-Dôme).svg | escais =Los Carcalhats | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | region = [[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]] | insee = 63245 | cp = 63200 | cònsol = Marc Régnoux | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = mausadaire/-a | longitud = 3.08370066 | latitud = 45.8736763 | alt mej = | alt mini = 340 | alt maxi = 424 | km² = 4.05 |}} '''Mausac''' (''Mozac'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son los ''Mausadaires'' e las ''Mausadairas''. Son sobrenommats ''Los Carcalhats''. ==Geografia== ==Toponimia== Las atestacions son ''Musiaco'' (VIe), ''Moziaco'' (1096) e ''Mauziacum'' (1169), ''Mausat'' (1373), ''Mauzacensis'' (1373), ''Mauziaci'' (1392) e ''Moziaci'' (1467). Vèrs [[Sent Bonet de Riòm]], la comuna se ditz [moˈza]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 63245 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat=Marc Régnoux |Partit= divèrs dreita |Qualitat=Expèrt-comptable }} {{Elegit |Debuta= mai [[2006]] |Fin= 2014 |Identitat=Michel Arsac|Partit= divèrs dreita |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= 18 de junh [[1995]] |Fin= 15 de mai 2006 (demission) |Identitat=Michel Lepetit |Partit= divèrs dreita |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[1965]] |Fin= 1995 |Identitat= Edmond Vacant |Partit=[[PS]] |Qualitat= regent, deputat de la 5na (1973 → 1986) puèi de la 6na circonscripcion dau Puèi de Doma (1988 → 1993), conselhèir generau dau canton de [[Riòm]]-Oèst (1967 → 1988) e dau canton de [[Punçac]] (1992 → 1997), conselhèir regionau d'Auvèrnha. }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1965 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 63245 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] atuei5wim1zfk31o6droveq0ozs73og Murat e le Caire 0 114409 2499388 2412081 2026-05-01T12:52:08Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2499388 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Murat e le Caire | nom2 = ''Murat-le-Quaire'' | imatge = Massif sancy muratlequaire.jpg | descripcion = | lògo = | escut = Blason ville fr Murat-le-Quaire (Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63246 | cp = 63150 | cònsol = Gérard Brugière | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 45.5986 | longitud = 2.7358 | alt mej = | alt mini = 836 | alt maxi = 1508 | km² = 11.64 |}} '''Murat''' '''e le Caire''' (''Murat-le-Quaire'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. ==Geografia== == Toponimia == * '''Murat''' z-es un derivat de ''mur'', embei l'apondi dau sufixe ''-atum'', çò que baila le sens d'una aglomeracion aparada per de muralhas<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 486</ref>. Vèrs [[Sant Jolan e Puèi l'Avèsa|Sant Jolan]], se ditz [myˈrɔ]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>. *'''Le Caire''' ven dau latin ''quadrum'', cairat, e a le sens de pèira escairada<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 131</ref>. Las atestacions ancianas son ''Muraco'' (1270), ''Murato'' (1282), ''Murato super Quaire'' (1282), ''Murato de supra Cayres'' (1299), ''Muratus de Quayres'' (1329) e ''Murat de Cayres'' (1453). == Istòria == Fusionan davant 1806 las comunas de Murat e Le Caire. En 1874, la comuna de [[La Borbola]] es creada per desmembrament de la comuna de Murat e le Caire. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 63246 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta=març de [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Gérard Brugière<ref>[http://www.puy-de-dome.pref.gouv.fr/citoyen/Maires_112008.pdf Site de la préfecture du Puy-de-Dôme], consulté le 8 janvier 2008</ref>|Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin= 2008 |Identitat= Danièle Muller |Partit=[[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1965]] |Fin= 1995 |Identitat= Marcel Bony |Partit=[[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1959]] |Fin= 1965 |Identitat= Jean Coutel |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1959 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=63246 |1793=799 |1800=750 |1806=824 |1821=959 |1831=1023 |1836=1018 |1841=1025 |1846=950 |1851=1064 |1856=1026 |1861=1020 |1866=1011 |1872=1103 |1876=440 |1881=469 |1886=420 |1891=403 |1896=422 |1901=441 |1906=395 |1911=415 |1921=354 |1926=317 |1931=335 |1936=331 |1946=305 |1954=289 |1962=385 |1968=382 |1975=367 |1982=419 |1990=435 |1999=499 |2005=490 |2006=490 |2008=477 |senscomptesdobles= 1962}} * La pèrda massissa de populacion entre 1872 e 1876 s'explica per la creacion de la comuna de [[La Borbola]] per desmembrament de la de Murat e lo Caire. ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] t99ecci8hf2igyrxmx2g8qclh18mn2e Nabosac 0 114411 2499389 2414348 2026-05-01T12:53:22Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Valentin d'Auvèrnha a desplaçat la pagina [[Nabosat]] cap a [[Nabosac]] 2414348 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Nabosat | nom2 = ''Nébouzat'' | imatge = 2014-09-03 Nebouzat (2).JPG | descripcion = Le borg de Nabosat. | lògo = | escut = | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = {{Combralha Auvernhata}}{{Ref-Contradas-Jornalet}} | region = [[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]], <small>ancianament d'{{Auvèrnhe (region)}}</small> | insee = 63248 | cp = 63210 | cònsol = Alain Mercier | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 45.7164 | longitud = 2.9053 | alt mini = 775 | alt mej = | alt maxi = 1209 | km² = 21.62 |}} '''Nabosat'''<ref>{{Obratge|url=https://web.archive.org/web/20200114172540/http://macarel.net/files/parlem/Parlem_2-077.pdf|títol=Parlem!|vol=77|annada=2003|pagina=14}}</ref> [nabuˈza]<ref>J-B Bouillet, Album Auvergnat, Moulins, 1853, p. 69 : "Nabouzat"</ref> o [naˈbuz]<ref>Collectatge IEO, dins le parlar de la comuna.</ref> (''Nébouzat'' en [[francés]]) z-es una [[comuna]] [[Occitània|occitana]] dau [[departaments franceses|departament]] dau [[Puèi de Doma (departament)|Puèi de Doma]] e la [[regions francesas|region]] de la region d'[[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]], <small>ancianament d'[[Auvèrnhe (region)|Auvèrnhe]]</small>. == Geografia == {{...}} == Toponimia == Le nom dau vilatge se bastiguèt sobre le modèl dau nom pròpri latin: ''Nepotius'' + sufix ''-acum''. Coma aquò s'escriguèt successivament ''Nebezac'' en 1165; ''Neboziacum'' en 1329, 1355 e 1455; ''Nebozac'' en 1341 e en 1480; ''Nebozat'' en [[1373]] <ref>[https://books.google.fr/books?id=rsNpi7IVulEC&pg=PA490&dq=payrinhat&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjt4qfausDJAhXHSRoKHcIpC_wQ6AEIHTAA#v=onepage&q=payrinhat&f=false ''Toponymie générale de la France'']</ref>{{,}}<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 491</ref> e ''Nabouzat'' en 1480. Nabosat z-èra donca probablament una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre ''Nepotius''. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 63248 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[1989]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Alain Mercier |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1989 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 63248 |1793=997 |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=904 |1846=886 |1851=895 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=795 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=665 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=512 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=635 |2005=708 |2006= |2007= |2008= |2010=787 |2012= |2016=834 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 834 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] rvv2nvs34u8g05hi5qegwnsxskkp1rf 2499391 2499389 2026-05-01T13:10:14Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia. 2499391 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Nabosac | nom2 = ''Nébouzat'' | imatge = 2014-09-03 Nebouzat (2).JPG | descripcion = Le borg de Nabosac. | lògo = | escut = | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = {{Combralha Auvernhata}}{{Ref-Contradas-Jornalet}} | region = [[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]], <small>ancianament d'{{Auvèrnhe (region)}}</small> | insee = 63248 | cp = 63210 | cònsol = Alain Mercier | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 45.7164 | longitud = 2.9053 | alt mini = 775 | alt mej = | alt maxi = 1209 | km² = 21.62 |}} '''Nabosac''' (''Nébouzat'' en [[francés]]) z-es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] de la region d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. == Geografia == {{...}} == Toponimia == Las atestacions ancianas son ''Nebezac'' (1165), ''Neboziacum'' (1329, 1355, 1455), ''Nebozac'' (1341, 1480), ''Nebozat'' (1373)<ref>[https://books.google.fr/books?id=rsNpi7IVulEC&pg=PA490&dq=payrinhat&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjt4qfausDJAhXHSRoKHcIpC_wQ6AEIHTAA#v=onepage&q=payrinhat&f=false ''Toponymie générale de la France'']</ref>{{,}}<ref>[[Albèrt Dauzat]], Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 491.</ref>, ''Nabozaco'' (1392) e ''Nabouzat'' (1480). Le nom dau vilatge se bastiguèt sobre le modèl dau nom pròpri latin: ''Nepotius'' + sufix ''-acum''. Nabosac z-èra donca probablament una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre ''Nepotius''. Dins le parlar de la comuna, se ditz [nɒˈbuzɒ]<ref>Collectatge IEO 63.</ref> embei desplaçament d'accent, e au sègle XIX se disiá [nabuˈza]<ref>J-B Bouillet, ''Album Auvergnat'', [[Molins]], 1853, p. 69 : "Nabouzat".</ref>. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 63248 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[1989]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Alain Mercier |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1989 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 63248 |1793=997 |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=904 |1846=886 |1851=895 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=795 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=665 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=512 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=635 |2005=708 |2006= |2007= |2008= |2010=787 |2012= |2016=834 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 834 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] 4txmosz5snp0qgu92m8sd65uuwwrgmb Neironde 0 114412 2499394 2412089 2026-05-01T13:36:09Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia + gentilici. 2499394 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Neironde | nom2 = ''Néronde-sur-Dore'' | imatge = Néronde-sur-Dore église 2019-07-07.JPG | descripcion = Gleisa de Sent Bonet de Neironde. | lògo = | escut = Blason ville fr Néronde-sur-Dore (Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | region = [[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]] | insee = 63249 | cp = 63120 | cònsol = Michel Gonin | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 45.7983333333 | longitud = 3.52361111111 | alt mej = | alt mini = 294 | alt maxi = 423 | km² = 8.93 | sans = 452 | date-sans = 2007 |}} '''Neironde''' (''Néronde-sur-Dore'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son los ''Neirondiaus''. == Geografia == {{...}} ==Toponimia== Las atestacions ancianas son ''Neyrondes'' en [[1373]]<ref name="NomNegre">{{Obratge|lang=fr|títol=Toponymie générale de la France: Formations non-romanes ; formations dialectales|autor=[[Ernèst Negre]]||vol=2|annada=1990|pagina=874}}</ref> ''Neyronde'' au [[sègle XVIII]] sus la [[mapa de Cassini|carta de Cassini]]<ref>{{Cite web|url=https://www.geoportail.gouv.fr/donnees/carte-de-cassini|títol=Carte de Cassini|editor=Géoportail}}</ref> e enquèra en [[1793]], ''Neyroude'' e ''Néronde'' en [[1801]]. En 1936, son nom francés es devengut ''Néronde-sur-Dore''<ref>cassini.ehess.fr/fr/html/fiche.php?select_resultat=24976</ref>. Le nom podriá venir dau nom germanic ''Nicbrannus'' + ''-a'', embei una atraccion de latin ''niger'' ("negre")<ref name="NomNegre"/>. Localament se ditz [niˈrɔ̃də]<ref>Christian Hérilier, ''Les noms de commune de l'arrondissement de Thiers (P-de-D)'', [[Tièrn]], 1989, p. 14.</ref> e vèrs [[Senta Aga]], la comuna se ditz [neˈrɔ̃dɔ]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>. Pas v-una de las atestacions ancianas presenta una -a finala, la forma de vèrs Senta Aga deu èstre una assimilacion. == Istòria == {{...}} == Administracion == [[Imatge:Néronde-sur-Dore mairie 2019-07-07.JPG|vinheta|centre|La comuna.]] {{ElegitDebuta|insee=63249 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat=Michel Gonin |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=63249 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] 1vu2p319sev6lhakcryvc9n3mvpci7q 2499395 2499394 2026-05-01T13:36:20Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Valentin d'Auvèrnha a desplaçat la pagina [[Neironda]] cap a [[Neironde]] 2499394 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Neironde | nom2 = ''Néronde-sur-Dore'' | imatge = Néronde-sur-Dore église 2019-07-07.JPG | descripcion = Gleisa de Sent Bonet de Neironde. | lògo = | escut = Blason ville fr Néronde-sur-Dore (Puy-de-Dôme).svg | escais = | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | region = [[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]] | insee = 63249 | cp = 63120 | cònsol = Michel Gonin | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 45.7983333333 | longitud = 3.52361111111 | alt mej = | alt mini = 294 | alt maxi = 423 | km² = 8.93 | sans = 452 | date-sans = 2007 |}} '''Neironde''' (''Néronde-sur-Dore'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son los ''Neirondiaus''. == Geografia == {{...}} ==Toponimia== Las atestacions ancianas son ''Neyrondes'' en [[1373]]<ref name="NomNegre">{{Obratge|lang=fr|títol=Toponymie générale de la France: Formations non-romanes ; formations dialectales|autor=[[Ernèst Negre]]||vol=2|annada=1990|pagina=874}}</ref> ''Neyronde'' au [[sègle XVIII]] sus la [[mapa de Cassini|carta de Cassini]]<ref>{{Cite web|url=https://www.geoportail.gouv.fr/donnees/carte-de-cassini|títol=Carte de Cassini|editor=Géoportail}}</ref> e enquèra en [[1793]], ''Neyroude'' e ''Néronde'' en [[1801]]. En 1936, son nom francés es devengut ''Néronde-sur-Dore''<ref>cassini.ehess.fr/fr/html/fiche.php?select_resultat=24976</ref>. Le nom podriá venir dau nom germanic ''Nicbrannus'' + ''-a'', embei una atraccion de latin ''niger'' ("negre")<ref name="NomNegre"/>. Localament se ditz [niˈrɔ̃də]<ref>Christian Hérilier, ''Les noms de commune de l'arrondissement de Thiers (P-de-D)'', [[Tièrn]], 1989, p. 14.</ref> e vèrs [[Senta Aga]], la comuna se ditz [neˈrɔ̃dɔ]<ref>Collectatge IEO 63.</ref>. Pas v-una de las atestacions ancianas presenta una -a finala, la forma de vèrs Senta Aga deu èstre una assimilacion. == Istòria == {{...}} == Administracion == [[Imatge:Néronde-sur-Dore mairie 2019-07-07.JPG|vinheta|centre|La comuna.]] {{ElegitDebuta|insee=63249 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat=Michel Gonin |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=63249 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] 1vu2p319sev6lhakcryvc9n3mvpci7q Neschèirs 0 114413 2499398 2412092 2026-05-01T13:51:56Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Toponimia + gentilici. 2499398 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Neschèirs | nom2 = ''Neschers'' | imatge = 035 Neschers ( 63320 ).JPG | descripcion =La glèisa. | lògo = | escut = | escais =las barbaròtas | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63250 | cp = 63320 | cònsol = Valérie Ollier | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = | latitud = 45.5911 | longitud = 3.1644 | alt mej = | alt mini = 365 | alt maxi = 580 | km² = 9.78 |}} '''Neschèirs''' (''Neschers'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son sobrenommats ''Las Barbaròtas''. ==Geografia== ==Toponimia== Las atestacions ancianas son ''Nescheriis'' (1015), ''Neschers'' (XIV) e ''Neschiers'' (1407). Dins le parlar de la comuna se ditz [niˈʃe], vèrs [[le Bòsc Belet]] [nəˈʃe] e vèrs [[Sent Netère]] [nəˈʃi]<ref>Collectatges IEO 63.</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 63250 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Valérie Ollier |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 63250 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] 9gbvw8czbbsa7iujx1rczvrzexvn1ur 2499399 2499398 2026-05-01T13:53:08Z Valentin d'Auvèrnha 46064 2499399 wikitext text/x-wiki {{dialècte Auvernhat}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Neschèirs | nom2 = ''Neschers'' | imatge = 035 Neschers ( 63320 ).JPG | descripcion =La glèisa. | lògo = | escut = | escais =las barbaròtas | region ist = {{Auvèrnhe}} | parçan = | insee = 63250 | cp = 63320 | cònsol = Valérie Ollier | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = | latitud = 45.5911 | longitud = 3.1644 | alt mej = | alt mini = 365 | alt maxi = 580 | km² = 9.78 |}} '''Neschèirs''' (''Neschers'' en [[francés]]) z-es una [[comuna francesa|comuna]] [[Auvèrnhe (Occitània)|auvernhata]] dau [[Departament francés|departament]] dau [[Departament dau Puèi de Doma|Puèi de Doma]] e la [[Region francesa|region]] d'[[Auvèrnhe-Ròse-Aups|Auvèrnha-Ròse-Aups]]. Los abitants son sobrenommats ''Las Barbaròtas''. ==Geografia== ==Toponimia== Las atestacions ancianas son ''Nescheriis'' (1015), ''Neschers'' (XIV) e ''Neschiers'' (1407). Dins le parlar de la comuna se ditz [niˈʃe], vèrs [[le Bòsc Belet]] [nəˈʃe], vèrs [[Sent Sandol]] [neˈʃe] e vèrs [[Sent Netère]] [nəˈʃi]<ref>Collectatges IEO 63.</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 63250 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Valérie Ollier |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 63250 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Portal Auvèrnhe}} {{Comunas dau Puèi de Doma}} [[Categoria:Comuna d'Auvèrnhe (Occitània)]] [[Categoria:Comuna dau Puèi de Doma]] bqmwuwb34u5z08swn92m0vslyfnygao Oppidum 0 133989 2499401 2182821 2026-05-01T13:57:38Z Jiròni 239 2499401 wikitext text/x-wiki [[File:Celtic Oppidum 1st century B.C..jpg|thumb|right|400px|Oppidum celtic, Euròpa centrala 1èr sègle ab JC]] Un '''oppidum''' (del latin n. ''oppidum'', pl. ''oppida'': luòc elevat, fortificacion), es un ancian luòc de poblament [[fortificacion|fortificat]] sovent situat sus un puèg, que data de l'[[Edat del Fèrre]] [[Euròpa|europèu]]. Los oppida son generalament associat a la civilizacion [[Cèltas|celtica]] tardiva ([[Cultura de La Tène]]). ==Definicion== ''Oppidum'' es un tèrme [[latin]] que significava "poblament principal" dins las divisions administrativas de la [[Roma antica]]. Lo mot deriva del latin primairenc ''ob-pedum'', "espaci claus", benlèu vengut del [[Protoindoeuropèu]] ''*pedóm-'', "espaci ocupat" o "pesada". Dins sos ''[[Commentarii de Bello Gallico]]'', [[Juli Cesar]] nomenèt ''oppida'' los pus grands poblaments qu'encontrèt en [[Gàllia]] durant la [[Guèrra de las Gàllias]] entre 58 e 52 abans JC. Emai qu'expique pas clarament en foncion de quals critèris nomena un poblament ''oppidum'', es de bon compréner que: èran de sites economics importants, ont las merças èran produchas, negociadas e escambiadas, ont de còps que i a los mercants romans s'installavan e ont las legions romanas se podián aprovisionar. Èran tanben de centres politics importants, lo sèti d'autoritats que prenián de decisions que concernavan un grand nombre de personas – per exemple la nomenacion de [[Vercingetorix]] al cap de la revòlta gallesa en 52 ab JC.<ref>{{cite book|last1=Rieckhoff|first1=Sabine|last2=Fichtl|first2=Stephan|títol=Keltenstädte aus der Luft/AID Sonderheft Plus |language =de|publisher=WBG|year=2011|isbn = 978-3-8062-2242-5}} {{p|12–13}}</ref>. ==Nòtas== <references /> [[Categoria:Gàllia]] 7vmuvcs8t5fyz1j27yc0cnclrkzbldj Orkhon 0 157799 2499492 2491454 2026-05-02T10:16:09Z Erunberri 21088 2499492 wikitext text/x-wiki [[File:Selengerivermap.png|thumb|right|Representacion dau bacin versent de [[Selenga]] ambé lo traçat dau liech d'Orkhon.]] '''Orkhon''' es un [[riu]] de [[Mongolia]] que se gita dins [[Selenga]] qu'es un afluent d'[[Ienissei]]. D'una longor de {{formatnum:1124}} km, sa fònt se situa dins lei [[Monts Khangai]] e sa [[jonhent|confluéncia]] dins la region de la [[vila]] de [[Sükhbaatar]]. Son debit mejan finau es de 96 m<sup>3</sup>/s. Brèç dei [[cultura]]s [[Turquia|turca]] e [[Mongolia|mongola]], la vau d'Orkhon es una region d'aperaquí {{formatnum:1500}} km² que foguèt inscricha au [[Patrimòni Mondial de l'Umanitat|Patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] en [[2004]]. == Geografia == [[File:Orchon-mongolei.JPG|thumb|right|[[Fotografia]] d'Orkhon en [[2005]].]] Orkhon a una longor de {{formatnum:1124}} km e es lo [[riu]] pus lòng de [[Mongolia]]. De sa fònt, raja globalament en direccion dau [[nòrd]]-[[èst]] e son bacin versent a una superficia de {{formatnum:132835}} km². A dos afluents principaus que son [[Tuul]] (que passa per la [[capitala]] [[Ulaan Baatar|Ulan Bator]]) e [[Tamir]]. Es un riu peissonós onte se pòu trobar de bechets, de carpas ò de pèrcas. La [[lama d'aiga]] es de 22,9 mm, çò qu'es una valor relativament importanta en comparason de l'[[ariditat]] dau [[clima]] de l'[[Asia]] Centrala. L'[[idrometria]] es fòrça irregulara car l'[[aiga]] dau [[riu]] vèn principalament de la fonda dei nèus [[ivèrn|ivernencas]] e dei precipitacions fòrtas de la fin de l'[[estiu]] mongòl. Ansin, s'observa dos maximoms de debits, generalament en mai (175 m<sup>3</sup>/s) e en julhet-aost (250 m<sup>3</sup>/s). Lei debits minimoms s'observan de novembre a abriu e pòdon alora venir fòrça febla (mens de 10 m<sup>3</sup>/s entre genier e març). == Cultura == [[File:Bilge Tonyukuk - Orkhon Inscriptions.jpeg|thumb|right|Estèlas ambé d'inscripcions dantant dau rèine de [[Bilge Khan]].]] [[File:Ulaan-Tsutgalan-waterfall.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] de la cascada d'[[Ulaan Tsutgalan]].]] {{veire|Vau d'Orkhon}} La vau d'Orkhon es una region fòrça importanta per lei [[Empèris nomadas|pòbles nomadas]] de l'[[estèpa]] [[eurasia]]tica dempuei au mens lo sègle III av. JC. D'efèct, l'endrech èra lo còr de l'[[Xiongnu|Empèri Xiongnu]] e tenguèt per la seguida un ròtle similar per divèrsei pòbles ulteriors coma lei Tujue ò lei [[Mongolia|Mongòls]] de [[Genghis Khan]]. Ansin, incricha au [[Patrimòni Mondial de l'Umanitat|Patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] de l'[[UNESCO]] dempuei [[2004]], la vau assosta plusors monuments e vestigis majors : * de monuments commemoratius ambé d'inscripcions dei rèines de [[Bilge Khan]] e de [[Kul Tigin]] que son lei vestigis pus importants atribuits ai Tujue. Son tanben lei tèxtes pus ancians [[escritura|escrichs]] amb una [[Lengas turquesas|lenga turca]]. * lei roïnas de [[Khar Balgas]] qu'èra l'anciana [[capitala]] de l'Empèri Uigur dins lo corrent dau sègle VIII. * lei roïnas de [[Karakorum]], premiera capitala de l'[[Empèri Mongòl]]. * lo [[monastèri d'Erdene Zuu]] qu'es lo monastèri [[bodisme|bodista]] pus ancian de [[Mongolia]]. * lo [[monastèri de Tuvkhun]] qu'èra un autre monastèri [[bodisme|bodista]]. Bastit a la cima d'una còla de {{formatnum:2600}} m d'[[altitud]], foguèt largament destruch durant lo periòde [[comunisme|comunista]]. * divèrsei [[palais]] mongòls dei sègles XIII e XIV. * la cascada d'[[Ulaan Tsutgalan]], un afluent menor d'Orkhon, qu'es un endrech important per la cultura mongòla. == Liames intèrnes == * [[Empèri Mongòl]]. * [[Empèris nomadas]]. * [[Vau d'Orkhon]]. == Bibliografia == == Nòtas e referéncias == <references/> 4xec8ay69x5cmbvrd6wc3pglgs7dr6y Principat de Catalonha 0 175731 2499468 2493401 2026-05-02T09:05:00Z ~2026-26473-38 63384 2499468 wikitext text/x-wiki {{Omon|Catalonha (omonimia)}} {{Infobox Ancian país | annada debuta=1173 | annada fin=1714 | bandièra = Flag of Catalonia.svg | blason = Royal arms of Aragon (Crowned).svg | govèrn=[[Monarquia]] | capitala=[[Barcelona]] | creacion=1173 | dissolucion=1714 | superfícia= | populacion= c. 500.000 | pop data = 1700 | lengas= {{Br entradas separadas|[[Catalan]] {{·}} [[Latin]] (oficials)|[[Occitan]]}} | religion = [[Catolicisme|Catolicisme roman]] | legislatura = [[Corts Catalanas]] | p1 = [[Comtat de Barcelona]] | p2 = [[Comtat d'Empúries]] | p3 = [[Comtat de Rosselhon]] | p4 = [[Comtat de Palhars]] | p5 = [[Comtat d'Urgèl]] | s1 = [[Catalonha]] | s2 = [[Província de Rosselhon|Rosselhon]] | s3 = [[Andòrra]] | part_de = {{Lista en arbre| * [[Andòrra]] * [[Espanha]] ** [[Catalonha]] * [[França]] ** [[Catalonha Nòrd]] }} }} Lo '''Principat de Catalonha''' (catalan: ''Principat de Catalunya''; catalan ancian: ''Principat de Cathalunya''), per [[antonomàsia]] '''lo Principat''' o '''Catalonha''', foguèt un estat<ref>Ferro, Víctor: ''El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta''; Eumo Editorial, p. 442 ISBN 84-7602-203-4</ref> [[Edat Mejana|medieval]] e [[Edat Modèrna|modèrn]] localizat a la [[peninsula Iberica]]. Pendent la màger part de la siá istòria, lo Principat se trobava en union dinàstica amb lo [[Reialme d'Aragon]], en formant amassa la [[Corona d'Aragon]]. A jorn d'uèi, lo tèrme s'emplega per nomenar a la [[Catalonha (comunautat autonòma)|comunitat autonòma de Catalonha]], en comprenent sovent a la [[Catalonha Nòrd]], dins l'[[estat francés]]. ==Referéncias== <references /> [[Categoria:Catalonha|*]] [[Categoria:Ancian país d'Euròpa|Catalonha]] 3wpejwo3anhdd9kbrrg0pgvonyo21qj Matteo Rossi 0 200135 2499445 2484623 2026-05-02T08:14:29Z Jfblanc 104 2499445 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Matteo Rossi''' (nascut lo 9 de julhet de 1986 a Rimini) es un fotbolaire e òme politic [[Sant Marin|santmarinés]] qu'es un dels dos capitanis regents dintrat en foncions lo [[1èr d'octobre]] de [[2025]], amb [[Lorenzo Bugli]]. {{clear}} {{dinastia|color1=|color2=lightblue|abans= [[Denise Bronzetti]] e [[Italo Righi]]|aprèp=[[Alice Mina]] e [[Vladimiro Selva]]|nom= [[File:Coat_of_arms_of_San_Marino.svg|100px]]<br /> [[Capitani regent|Capitani regent de Sant Marin]] amb [[Lorenzo Bugli]]<br />[[1èr d'octobre]] de [[2025]]-[[31 de març]] de [[2026]]}} {{O|Rossi}} [[Categoria:Capitani Regent de Sant Marin]] {{nais|1986}} jvfm0ewuar4kyt59gbaobandkvqm9t2 Moriat 0 201064 2499375 2026-05-01T12:13:28Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Valentin d'Auvèrnha a desplaçat la pagina [[Moriat]] cap a [[Mauriac (Puèi de Doma)]] 2499375 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Mauriac (Puèi de Doma)]] ly9aq8bxv1bp1a69vgv614vtztwd578 Mausat 0 201065 2499383 2026-05-01T12:34:55Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Valentin d'Auvèrnha a desplaçat la pagina [[Mausat]] cap a [[Mausac (Puèi de Doma)]] 2499383 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Mausac (Puèi de Doma)]] g0zv20gq09ou2xul66pstlf64t7a4b1 Nabosat 0 201066 2499390 2026-05-01T12:53:22Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Valentin d'Auvèrnha a desplaçat la pagina [[Nabosat]] cap a [[Nabosac]] 2499390 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Nabosac]] bzthux5tc2w3ybhfujtol8cy0w9iwbh Neironda 0 201067 2499396 2026-05-01T13:36:21Z Valentin d'Auvèrnha 46064 Valentin d'Auvèrnha a desplaçat la pagina [[Neironda]] cap a [[Neironde]] 2499396 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Neironde]] p28rueojer3ajsjmnd033n3rm9ao996 Som de Valranh 0 201068 2499428 2026-05-02T07:19:55Z Jfblanc 104 Crèa en tradusissent la pagina « [[:rm:Special:Redirect/revision/162764|Piz Valragn]] » 2499428 wikitext text/x-wiki {{Infobox Muntogna|Num=Piz Valragn|Maletg=Rheinwaldhorn0001.jpg|Descripziun=Piz Valragn|Autezza=3'400|Posiziun=[[Image:Flag of Switzerland.svg|20px]] [[Svizra]]|Chadaina=[[Alps]]}}Lo '''Som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en romanche, ''Rheinwaldhorn'' en alemand, ''Adula'' en italian) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3400 m d'altitud. Es lo punt mai naut del canton soís de Tesin. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] q7xv4sc4t40z6zr3nnci00xi9yv1gfi 2499429 2499428 2026-05-02T07:21:23Z Jfblanc 104 2499429 wikitext text/x-wiki Lo '''Som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en [[Romanch|romanch]]; ''Rheinwaldhorn'' en [[alemand]], ''Adula'' en [[italian]]) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3400 m d'altitud. Es lo punt mai naut del canton [[Soïssa|soís]] de [[Tesin]]. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] 6xf4hp9ajtv705bugnkkuhe7fk53f89 2499430 2499429 2026-05-02T07:21:45Z Jfblanc 104 2499430 wikitext text/x-wiki Lo '''som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en [[Romanch|romanch]]; ''Rheinwaldhorn'' en [[alemand]], ''Adula'' en [[italian]]) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3400 m d'altitud. Es lo punt mai naut del canton [[Soïssa|soís]] de [[Tecin|Tesin]]. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] h3lszibv7x9po1syzvexd8am31ehwqn 2499431 2499430 2026-05-02T07:23:16Z Jfblanc 104 2499431 wikitext text/x-wiki Lo '''som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en [[Romanch|romanch]]; ''Rheinwaldhorn'' en [[alemand]], ''Adula'' en [[italian]]) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3400 m d'altitud. Es lo punt mai naut del canton [[Soïssa|soís]] de [[Canton de Tecin|Tesin]]. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] kpjh4vqwd9hw0m6wdsn2qo3wxc0v1bc 2499432 2499431 2026-05-02T07:24:31Z Jfblanc 104 2499432 wikitext text/x-wiki {{Infobox Montanha |nom=Som de Valranh |imatge= |legenda= |altitud=3400 |punt culminant= |latitud= |longitud= |referéncia= |longor= |largor= |aira= |país=Soïssa |region=Tesin |ligam_region=Canton de Tecin |subdivision= |ligam_subdivision= |massís=Aups |primièra_ascension= |via= |tipe= |mapa= |nòta= }} Lo '''som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en [[Romanch|romanch]]; ''Rheinwaldhorn'' en [[alemand]], ''Adula'' en [[italian]]) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3400 m d'altitud. Es lo punt mai naut del canton [[Soïssa|soís]] de [[Canton de Tecin|Tesin]]. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] llkhyhmz8xn6y74u40z48k6jk99vgtj 2499433 2499432 2026-05-02T07:24:59Z Jfblanc 104 2499433 wikitext text/x-wiki {{Infobox Montanha |nom=Som de Valranh |imatge= |legenda= |altitud=3400 |punt culminant= |latitud= |longitud= |referéncia= |longor= |largor= |aira= |país=[[Soïssa]] |region=Tesin |ligam_region=[[Canton de Tecin]] |subdivision= |ligam_subdivision= |massís=Aups |primièra_ascension= |via= |tipe= |mapa= |nòta= }} Lo '''som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en [[Romanch|romanch]]; ''Rheinwaldhorn'' en [[alemand]], ''Adula'' en [[italian]]) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3400 m d'altitud. Es lo punt mai naut del canton [[Soïssa|soís]] de [[Canton de Tecin|Tesin]]. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] roe011evksxfwy77ad9aypf7kxz2hts 2499434 2499433 2026-05-02T07:25:27Z Jfblanc 104 2499434 wikitext text/x-wiki {{Infobox Montanha |nom=Som de Valranh |imatge=Rheinwaldhorn0001.jpg |legenda= |altitud=3400 |punt culminant= |latitud= |longitud= |referéncia= |longor= |largor= |aira= |país=[[Soïssa]] |region=Tesin |ligam_region=[[Canton de Tecin]] |subdivision= |ligam_subdivision= |massís=Aups |primièra_ascension= |via= |tipe= |mapa= |nòta= }} Lo '''som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en [[Romanch|romanch]]; ''Rheinwaldhorn'' en [[alemand]], ''Adula'' en [[italian]]) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3400 m d'altitud. Es lo punt mai naut del canton [[Soïssa|soís]] de [[Canton de Tecin|Tesin]]. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] tkayz4ek0tvm803fzisusoi9azcxpwd 2499435 2499434 2026-05-02T07:25:41Z Jfblanc 104 2499435 wikitext text/x-wiki {{Infobox Montanha |nom=Som de Valranh |imatge=[[File:Rheinwaldhorn0001.jpg]] |legenda= |altitud=3400 |punt culminant= |latitud= |longitud= |referéncia= |longor= |largor= |aira= |país=[[Soïssa]] |region=Tesin |ligam_region=[[Canton de Tecin]] |subdivision= |ligam_subdivision= |massís=Aups |primièra_ascension= |via= |tipe= |mapa= |nòta= }} Lo '''som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en [[Romanch|romanch]]; ''Rheinwaldhorn'' en [[alemand]], ''Adula'' en [[italian]]) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3400 m d'altitud. Es lo punt mai naut del canton [[Soïssa|soís]] de [[Canton de Tecin|Tesin]]. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] 1x029y7pjig3swftgkkfj48u8h7x356 2499436 2499435 2026-05-02T07:26:51Z Jfblanc 104 2499436 wikitext text/x-wiki {{Infobox Montanha |nom=Som de Valranh |imatge=[[File:Rheinwaldhorn0001.jpg]] |legenda= |altitud=3402 |punt culminant= |latitud=46.4941 |longitud=9.0404 |referéncia= |longor= |largor= |aira= |país=[[Soïssa]] |region=Tesin |ligam_region=[[Canton de Tecin]] |subdivision= |ligam_subdivision= |massís=Aups |primièra_ascension= |via= |tipe= |mapa= |nòta= }} Lo '''som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en [[Romanch|romanch]]; ''Rheinwaldhorn'' en [[alemand]], ''Adula'' en [[italian]]) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3402 m d'altitud. Es lo punt mai naut del canton [[Soïssa|soís]] de [[Canton de Tecin|Tesin]]. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] ifzg8y8dityyfuwyozqviwe060da69o 2499437 2499436 2026-05-02T07:29:13Z Jfblanc 104 2499437 wikitext text/x-wiki {{Infobox Montanha |nom=Som de Valranh |imatge=Rheinwaldhorn0001.jpg |legenda= |altitud=3402 |punt culminant= |latitud=46.4941 |longitud=9.0404 |referéncia= |longor= |largor= |aira= |país=[[Soïssa]] |region=Tesin |ligam_region=[[Canton de Tecin]] |subdivision= |ligam_subdivision= |massís=Aups |primièra_ascension= |via= |tipe= |mapa= |nòta= }} Lo '''som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en [[Romanch|romanch]]; ''Rheinwaldhorn'' en [[alemand]], ''Adula'' en [[italian]]) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3402 m d'altitud. Es lo punt mai naut del canton [[Soïssa|soís]] de [[Canton de Tecin|Tesin]]. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] gcc3rr4sklqbtne0b1vm6ovu6cb2c8x 2499438 2499437 2026-05-02T07:30:45Z Jfblanc 104 2499438 wikitext text/x-wiki {{Infobox Montanha |nom=Som de Valranh |imatge=Rheinwaldhorn0001.jpg |legenda= |altitud=3402 |punt culminant= |latitud=46.4941 |longitud=9.0404 |referéncia= |longor= |largor= |aira= |país=[[Soïssa]] |region=[[Canton de Tecin|Tesin]], [[Grisons]] |ligam_region= |subdivision= |ligam_subdivision= |massís=Aups |primièra_ascension= |via= |tipe= |mapa= |nòta= }} Lo '''som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en [[Romanch|romanch]]; ''Rheinwaldhorn'' en [[alemand]], ''Adula'' en [[italian]]) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3402 m d'altitud. A la frontièra amb lo canton dels [[Grisons]], es lo punt mai naut del canton [[Soïssa|soís]] de [[Canton de Tecin|Tesin]]. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] qxpdjd32uf0rw5pznl9231s1d8rby8d 2499439 2499438 2026-05-02T07:31:49Z Jfblanc 104 2499439 wikitext text/x-wiki [[File:Rheinwaldhorn0001.jpg|thumb|300px]] Lo '''som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en [[Romanch|romanch]]; ''Rheinwaldhorn'' en [[alemand]], ''Adula'' en [[italian]]) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3402 m d'altitud. A la frontièra amb lo canton dels [[Grisons]], es lo punt mai naut del canton [[Soïssa|soís]] de [[Canton de Tecin|Tesin]]. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] kqq4paphwvybxhmab8cqozl7ld5yhaj 2499470 2499439 2026-05-02T09:10:15Z Jiròni 239 + infobox 2499470 wikitext text/x-wiki {{Infobox Montanha | nom=Rheinwaldhorn | imatge=Rheinwaldhorn0001.jpg | légende=Le Rheinwaldhorn. | altitud=3402 | ref altitude=<ref name="Swisstopo"/> | massís=[[Alps lepontins]] ([[Alps]]) | latitud=46/29/37/N | longitud=9/02/24/E | ref coord=<ref name="Swisstopo">{{Swisstopo|latitude=46/29/37/N|longitude=9/02/24/E|zoom=8}}</ref> | país={{Soïssa}} | region=[[Canton de Tecin|Tesin]]<br />[[Canton dels Grisons|Grisons]] | ligam region=[[Canton suisse|Cantons]] | subdivision=[[District de Blenio|Blenio]]<br />[[Région de Surselva|Surselva]], [[Région de Viamala|Viamala]] | lien subdivision=[[District suisse|District]]<br />[[Régions du canton des Grisons|Régions]] | primièra ascension=[[1789]] par [[Placidus a Spescha]] | voie= | âge= | roches= | type= | geolocalizacion=Soïssa }} Lo '''som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en [[Romanch|romanch]]; ''Rheinwaldhorn'' en [[alemand]], ''Adula'' en [[italian]]) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3402 m d'altitud. A la frontièra amb lo canton dels [[Grisons]], es lo punt mai naut del canton [[Soïssa|soís]] de [[Canton de Tecin|Tesin]]. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] 5lrpykx7gyulfj3mh5a0py88nufghkg 2499471 2499470 2026-05-02T09:10:56Z Jiròni 239 + infobox 2499471 wikitext text/x-wiki {{Infobox Montanha | nom=Rheinwaldhorn | imatge=Rheinwaldhorn0001.jpg | légende=Le Rheinwaldhorn. | altitud=3402 | ref altitude=<ref name="Swisstopo"/> | massís=[[Alps lepontins]] ([[Alps]]) | latitud=46/29/37/N | longitud=9/02/24/E | ref coord=<ref name="Swisstopo">{{Swisstopo|latitude=46/29/37/N|longitude=9/02/24/E|zoom=8}}</ref> | país={{Soïssa}} | region=[[Canton de Tecin|Tesin]]<br />[[Grisons]] | ligam region=[[Canton suisse|Cantons]] | subdivision=[[District de Blenio|Blenio]]<br />[[Région de Surselva|Surselva]], [[Région de Viamala|Viamala]] | lien subdivision=[[District suisse|District]]<br />[[Régions du canton des Grisons|Régions]] | primièra ascension=[[1789]] par [[Placidus a Spescha]] | voie= | âge= | roches= | type= | geolocalizacion=Soïssa }} Lo '''som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en [[Romanch|romanch]]; ''Rheinwaldhorn'' en [[alemand]], ''Adula'' en [[italian]]) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3402 m d'altitud. A la frontièra amb lo canton dels [[Grisons]], es lo punt mai naut del canton [[Soïssa|soís]] de [[Canton de Tecin|Tesin]]. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] fj2mvx6xc6n6fsiod6uvcughjztsxze 2499472 2499471 2026-05-02T09:11:59Z Jiròni 239 2499472 wikitext text/x-wiki {{Infobox Montanha | nom=Rheinwaldhorn | imatge=Rheinwaldhorn0001.jpg | légende=Le Rheinwaldhorn. | altitud=3402 | ref altitude=<ref name="Swisstopo"/> | massís=[[Alps lepontins]] ([[Alps]]) | latitud=46/29/37/N | longitud=9/02/24/E | ref coord=<ref name="Swisstopo">{{Swisstopo|latitude=46/29/37/N|longitude=9/02/24/E|zoom=8}}</ref> | país={{Soïssa}} | region=[[Canton de Tecin|Tesin]]<br />[[Grisons]] | ligam region=[[Cantons soïsses|Cantons]] | subdivision=[[District de Blenio|Blenio]]<br />[[Région de Surselva|Surselva]], [[Région de Viamala|Viamala]] | lien subdivision=[[District suisse|District]]<br />[[Régions du canton des Grisons|Régions]] | primièra ascension=[[1789]] par [[Placidus a Spescha]] | voie= | âge= | roches= | type= | geolocalizacion=Soïssa }} Lo '''som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en [[Romanch|romanch]]; ''Rheinwaldhorn'' en [[alemand]], ''Adula'' en [[italian]]) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3402 m d'altitud. A la frontièra amb lo canton dels [[Grisons]], es lo punt mai naut del canton [[Soïssa|soís]] de [[Canton de Tecin|Tesin]]. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] 8wgb1wmm591ymbd204fdtasch8854m7 2499475 2499472 2026-05-02T09:14:33Z Jiròni 239 2499475 wikitext text/x-wiki {{Infobox Montanha | nom=Rheinwaldhorn | imatge=Rheinwaldhorn0001.jpg | légende=Le Rheinwaldhorn. | altitud=3402 | ref altitude=<ref name="Swisstopo"/> | massís=[[Alps lepontins]] ([[Alps]]) | latitud=46/29/37/N | longitud=9/02/24/E | ref coord=<ref name="Swisstopo">{{Swisstopo|latitude=46/29/37/N|longitude=9/02/24/E|zoom=8}}</ref> | país={{Soïssa}} | region=[[Canton de Tecin|Tesin]]<br />[[Grisons]] | ligam region=[[Cantons soïsses|Cantons]] | subdivision=[[District de Blenio|Blenio]]<br />[[Region de Surselva|Surselva]], [[Region de Viamala|Viamala]] | ligam subdivision=[[Districte soïs|Districte]]<br />[[Regions del canton dels Grisons|Regions]] | primièra ascension=[[1789]] par [[Placidus a Spescha]] | voie= | âge= | roches= | type= | geolocalizacion=Soïssa }} Lo '''som de Valranh''' (''Piz Valragn'' en [[Romanch|romanch]]; ''Rheinwaldhorn'' en [[alemand]], ''Adula'' en [[italian]]) es una montanha que domina la val del Ren posterior a 3402 m d'altitud. A la frontièra amb lo canton dels [[Grisons]], es lo punt mai naut del canton [[Soïssa|soís]] de [[Canton de Tecin|Tesin]]. [[Categoria:Montanha d'Euròpa]] d04wksmzp822jxzj04z6ls7akamw3hj Bianca Fazi 0 201069 2499442 2026-05-02T08:00:06Z Jfblanc 104 Creacion de la pagina amb « {{Infobox Persona}} '''Bianca Fazzi''' es una mètja urgentista e una femna politica [[Corsega|còrsa]] (del partit ''Femu a Corsica''), elegida al conselh executiu de la Collectivitat de Corsega. N’es la presidenta dempuèi lo [[21 d'abril]] de [[2026]]. [[Categoria:Corsega]] » 2499442 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Bianca Fazzi''' es una mètja urgentista e una femna politica [[Corsega|còrsa]] (del partit ''Femu a Corsica''), elegida al conselh executiu de la Collectivitat de Corsega. N’es la presidenta dempuèi lo [[21 d'abril]] de [[2026]]. [[Categoria:Corsega]] kfxsgheoyht7nfqvt61pfwhlb4w9ram 2499443 2499442 2026-05-02T08:00:41Z Jfblanc 104 2499443 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Bianca Fazi''' es una mètja urgentista e una femna politica [[Corsega|còrsa]] (del partit ''Femu a Corsica''), elegida al conselh executiu de la Collectivitat de Corsega. N’es la presidenta dempuèi lo [[21 d'abril]] de [[2026]]. [[Categoria:Corsega]] 4q58emogtmkz1sa8osezzesleukv79z 2499444 2499443 2026-05-02T08:05:31Z Jfblanc 104 2499444 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Bianca Fazi''' (n. lo [[10 d'octobre]] de [[1960]]<ref>[https://www.hatvp.fr/livraison/dossiers/fazi-bianca-di29656-ctsp-94.pdf Declaracion d'interés enregistrada per l'Autoritat superiora de transparéncia de la vida publica.]</ref>) es una mètja urgentista e una femna politica [[Corsega|còrsa]] (del partit ''Femu a Corsica''), elegida al conselh executiu de la Collectivitat de Corsega. N’es la presidenta dempuèi lo [[21 d'abril]] de [[2026]].<ref>Patrice Roubaud, [https://www.ici.fr/emissions/l-invite-de-la-redaction-ici-rcfm/l-invite-de-la-redaction-ici-rcfm-bianca-fazi-presidente-du-conseil-executif-de-corse-par-interim-5907874 "Bianca Fazi, présidente du Conseil exécutif de Corse par intérim"], ''ICI Corse'', 22 d'abril de 2026.</ref> ==Referéncias== <references/> {{O|Fazi}} {{nais|1960}} [[Categoria:Corsega]] 5dmytk5y7687pk0v9qfssfr9qujnoho Alice Mina 0 201070 2499446 2026-05-02T08:20:05Z Jfblanc 104 Creacion de la pagina amb « {{Infobox Persona}} '''Alice Mina''' (nascuda lo 22 d'abril de 1987 a Borgmajor) es una femna politica [[Sant Marin|santmarinesa]] qu'es una dels dos capitanis regents dintrats en foncions lo [[1èr d'abril]] de [[2026]], amb [[Vladimiro Selva]]. {{clear}} {{dinastia|color1=|color2=lightblue|abans= [[Matteo Rossi]] e [[Italo Righi]]|aprèp=cap|nom= [[File:Coat_of_arms_of_San_Marino.svg|100px]]<br /> [[Capitani regent|Capitani regent de Sant Marin]] amb Vl... » 2499446 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Alice Mina''' (nascuda lo 22 d'abril de 1987 a Borgmajor) es una femna politica [[Sant Marin|santmarinesa]] qu'es una dels dos capitanis regents dintrats en foncions lo [[1èr d'abril]] de [[2026]], amb [[Vladimiro Selva]]. {{clear}} {{dinastia|color1=|color2=lightblue|abans= [[Matteo Rossi]] e [[Italo Righi]]|aprèp=cap|nom= [[File:Coat_of_arms_of_San_Marino.svg|100px]]<br /> [[Capitani regent|Capitani regent de Sant Marin]] amb [[Vladimiro Selva]]<br />[[1èr d'abril]] de [[2026]]-[[30 de setembre]] de [[2026]]}} {{O|Mina}} [[Categoria:Capitani Regent de Sant Marin]] {{nais|1987}} id6ju6agghs4ehklt1e38xt5d66q2dx Vladimiro Selva 0 201071 2499447 2026-05-02T08:20:30Z Jfblanc 104 Creacion de la pagina amb « {{Infobox Persona}} '''Vladimiro Selva''' (nascut lo 19 d'octobre de 1970 a Sant Marin) es un òme politic [[Sant Marin|santmarinés]] qu'es un dels dos capitanis regents dintrats en foncions lo [[1èr d'abril]] de [[2026]], amb [[Alice Mina]]. {{clear}} {{dinastia|color1=|color2=lightblue|abans= [[Matteo Rossi]] e [[Italo Righi]]|aprèp=cap|nom= [[File:Coat_of_arms_of_San_Marino.svg|100px]]<br /> [[Capitani regent|Capitani regent de Sant Marin]] amb Alic... » 2499447 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Vladimiro Selva''' (nascut lo 19 d'octobre de 1970 a Sant Marin) es un òme politic [[Sant Marin|santmarinés]] qu'es un dels dos capitanis regents dintrats en foncions lo [[1èr d'abril]] de [[2026]], amb [[Alice Mina]]. {{clear}} {{dinastia|color1=|color2=lightblue|abans= [[Matteo Rossi]] e [[Italo Righi]]|aprèp=cap|nom= [[File:Coat_of_arms_of_San_Marino.svg|100px]]<br /> [[Capitani regent|Capitani regent de Sant Marin]] amb [[Alice Mina]]<br />[[1èr d'abril]] de [[2026]]-[[30 de setembre]] de [[2026]]}} {{O|Selva}} [[Categoria:Capitani Regent de Sant Marin]] {{nais|1970}} pgbexz8ziwt3pquku3oj3rijpd6s2l3 Albulena Haxhiu 0 201072 2499448 2026-05-02T08:23:30Z Jfblanc 104 Crèa en tradusissent la pagina « [[:it:Special:Redirect/revision/150482578|Albulena Haxhiu]] » 2499448 wikitext text/x-wiki '''Albulena Haxhiu''' (n. a Pristina, 11 de mai de 1987) es una femna politica cossovara, presidenta de l'amassada de Cossòva dempuèi l'11 de febrièr de 2026, e de la republica per interim dempuèi lo 4 d'abril de 2026. [[Categoria:President de Cossòva]] 8surzoapiwjjjpypsxr47p5efkx5au1 2499449 2499448 2026-05-02T08:24:10Z Jfblanc 104 2499449 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Albulena Haxhiu''' (n. a Pristina, 11 de mai de 1987) es una femna politica cossovara, presidenta de l'amassada de Cossòva dempuèi l'11 de febrièr de 2026, e de la republica per interim dempuèi lo 4 d'abril de 2026. {{O|Haxhiu}} {{nais|1987}} [[Categoria:President de Cossòva]] 173yut5bq5ksx3534blbav89wqw0mgx Beinir Johannesen 0 201073 2499451 2026-05-02T08:28:36Z Jfblanc 104 . 2499451 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Beinir Johannesen''' (n. lo 12 de febrièr de 1997) es un òme politic de las [[Illas Feròe]]. N’es lo primièr ministre dempuèi l’11 d'abril de 2026. {{O|Johannesen}} {{nais|1997}} [[Categoria:Illas Feròe]] otv5kkakyaqz1lu5phcx38cjuyf6xbh 2499452 2499451 2026-05-02T08:29:58Z Jfblanc 104 2499452 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Beinir Johannesen''' (n. lo 12 de febrièr de 1997 a Klaksvik) es un òme politic de las [[Illas Feròe]]. N’es lo primièr ministre dempuèi l’11 d'abril de 2026. {{O|Johannesen}} {{nais|1997}} [[Categoria:Illas Feròe]] oac40uyz1iri7vz9grx013yboscbvfr Tô Lâm 0 201074 2499454 2026-05-02T08:33:14Z Jfblanc 104 Creacion de la pagina amb « {{Infobox Persona}} '''Tô Lâm''' (n. lo [[10 de julhet]] de [[1957]] a Văn Giang) es un òme politic [[Vietnam|vietnamita]]. Lo 7 d’abril de 2026 es elegit president de la Republica. {{O|Tô}} {{nais|1957}} [[Categoria:President de Vietnam]] » 2499454 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Tô Lâm''' (n. lo [[10 de julhet]] de [[1957]] a Văn Giang) es un òme politic [[Vietnam|vietnamita]]. Lo 7 d’abril de 2026 es elegit president de la Republica. {{O|Tô}} {{nais|1957}} [[Categoria:President de Vietnam]] isq8nduzb4i07itukndzjhfr6f3250n 2499455 2499454 2026-05-02T08:34:29Z Jfblanc 104 2499455 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Tô Lâm''' (n. lo [[10 de julhet]] de [[1957]] a Văn Giang) es un òme politic [[Vietnam|vietnamita]]. Foguèt president interimari en 2024. Lo 7 d’abril de 2026 es elegit president de la Republica. {{O|Tô}} {{nais|1957}} [[Categoria:President de Vietnam]] g6j77v1xt4md1ad3f0rjar6bbv5civw Min Aung Hlaing 0 201075 2499456 2026-05-02T08:38:00Z Jfblanc 104 Creacion de la pagina amb « {{Infobox Persona}} '''Min Aung Hlaing''' (n. lo 3 de julhet de 1956 a Minbu) es un militar e òme politic [[Birmania|birman]]. Es lo cap de l’estat dempuèi l’11 d’abril de 2026. {{nais|1956}} [[Categoria:President de Birmania]] » 2499456 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Min Aung Hlaing''' (n. lo 3 de julhet de 1956 a Minbu) es un militar e òme politic [[Birmania|birman]]. Es lo cap de l’estat dempuèi l’11 d’abril de 2026. {{nais|1956}} [[Categoria:President de Birmania]] dkl3qx8x7wmk9d1r38nkmu27u49lukp 2499458 2499456 2026-05-02T08:40:24Z Jfblanc 104 2499458 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Min Aung Hlaing''' (n. lo 3 de julhet de 1956 a Minbu) es un militar e òme politic [[Birmania|birman]]. Es lo cap de l’estat dempuèi l’11 d’abril de 2026. {{Clr}} {{dinastia|color1=|color2=lightblue|abans= [[Myint Swe]]|aprèp=cap|nom=[[Fichièr:Flag_of_Myanmar.svg|60px]] <br /> [[lista dels presidents de Birmania|President de Birmania]] <br />[[11 d'abril]] de [[2026]]-}} {{nais|1956}} [[Categoria:President de Birmania]] ckxtszqd2fcwmyt60l1kf21srauqwm4 Categoria:President de Birmania 14 201076 2499457 2026-05-02T08:39:04Z Jfblanc 104 Creacion de la pagina amb « Cap de l’estat de [[Birmania]] [[Category:Birmania]] » 2499457 wikitext text/x-wiki Cap de l’estat de [[Birmania]] [[Category:Birmania]] nv56nzazyyxr0ja1tzllh65nlojmvrc Nîzar Amêdî 0 201077 2499459 2026-05-02T08:43:44Z Jfblanc 104 Creacion de la pagina amb « {{Infobox Persona}} '''Nizar Amidi''' (n. lo 8 de heurèr de 1968 a Amedi) qu'ei un òmi politic iraqués. Es lo president de la Republica dempuish lo 12 d'abriu de 2026. {{O|Amidi}} {{nais|1968}} [[Categoria:Iraq]] » 2499459 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Nizar Amidi''' (n. lo 8 de heurèr de 1968 a Amedi) qu'ei un òmi politic iraqués. Es lo president de la Republica dempuish lo 12 d'abriu de 2026. {{O|Amidi}} {{nais|1968}} [[Categoria:Iraq]] 87op9dd18927vgrdo36kpie4sesc70e 2499460 2499459 2026-05-02T08:44:06Z Jfblanc 104 2499460 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Nizar Amidi''' (n. lo 8 de heurèr de 1968 a Amedi) qu'ei un òmi politic [[Iraq|iraqués]]. Es lo president de la Republica dempuish lo 12 d'abriu de 2026. {{O|Amidi}} {{nais|1968}} [[Categoria:Iraq]] 3qpze5xhxizcd1trxcooykzf7a3w5ii 2499462 2499460 2026-05-02T08:45:58Z Jfblanc 104 2499462 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Nîzar Mihemed Seîd Amêdî''' (n. lo 8 de heurèr de 1968 a Amedi) qu'ei un òmi politic [[Iraq|iraqués]]. Es lo president de la Republica dempuish lo 12 d'abriu de 2026. {{O|Amidi}} {{nais|1968}} [[Categoria:Iraq]] cp8yvujvxzv3klnbdxwbyo5seb1fw4f 2499463 2499462 2026-05-02T08:46:56Z Jfblanc 104 2499463 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Nîzar Mihemed Seîd Amêdî''' (n. lo 8 de heurèr de 1968 a Amedi) qu'ei un òmi politic [[Curdistan[curd]] d’[[Iraq|irac]]. Es lo president d’[[Iraq|irac]] dempuish lo 12 d'abriu de 2026. {{O|Amidi}} {{nais|1968}} [[Categoria:Iraq]] 64rmy7c5qil2l1q54fpw1dlf8gw6uqf 2499464 2499463 2026-05-02T08:47:35Z Jfblanc 104 2499464 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Nîzar Mihemed Seîd Amêdî''' (n. lo 8 de heurèr de 1968 a Amedi; nom sovent arabizat en ''Nizar Amidi'') qu'ei un òmi politic [[Curdistan|curd]] d’[[Iraq|irac]]. Es lo president d’[[Iraq|irac]] dempuish lo 12 d'abriu de 2026. {{O|Amidi}} {{nais|1968}} [[Categoria:Iraq]] kiif4plmu0dlvvoyac1lldxdwfv42my 2499465 2499464 2026-05-02T08:48:39Z Jfblanc 104 Jfblanc a desplaçat la pagina [[Nizar Amidi]] cap a [[Nîzar Amêdî]] : nom curd 2499464 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Nîzar Mihemed Seîd Amêdî''' (n. lo 8 de heurèr de 1968 a Amedi; nom sovent arabizat en ''Nizar Amidi'') qu'ei un òmi politic [[Curdistan|curd]] d’[[Iraq|irac]]. Es lo president d’[[Iraq|irac]] dempuish lo 12 d'abriu de 2026. {{O|Amidi}} {{nais|1968}} [[Categoria:Iraq]] kiif4plmu0dlvvoyac1lldxdwfv42my Nizar Amidi 0 201078 2499466 2026-05-02T08:48:39Z Jfblanc 104 Jfblanc a desplaçat la pagina [[Nizar Amidi]] cap a [[Nîzar Amêdî]] : nom curd 2499466 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Nîzar Amêdî]] kpdae1n6q5y56zi93svgwfefaw9sydp