Wikipèdia ocwiki https://oc.wikipedia.org/wiki/Acu%C3%A8lh MediaWiki 1.47.0-wmf.2 first-letter Mèdia Especial Discutir Utilizaire Discussion Utilizaire Wikipèdia Discussion Wikipèdia Fichièr Discussion Fichièr MediaWiki Discussion MediaWiki Modèl Discussion Modèl Ajuda Discussion Ajuda Categoria Discussion Categoria Portal Discussion Portal Projècte Discussion Projècte TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk Grenòble 0 8345 2500526 2484270 2026-05-14T11:53:46Z Jiròni 239 2500526 wikitext text/x-wiki {{Infobox Comuna de França | carta=frp | nomcomuna=Grenòble | nomcomuna2= Grenoblo | imatge= Pano Grenoble.JPG | descripcion= Panorama de Gren&ograve;ble | escut=Blason ville fr Grenoble (Isere).svg | escais= | region ist ={{Daufinat}}<br/>{{Arpitània}} | parçan= | region = [[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]], <small>ancianament de [[Ròse-Aups]]</small> | canton= 4 cantons | intercom = Grenoble-Alpes Métropole | insee = 38185 | sitweb= [http://www.grenoble.fr/ grenoble.fr] | cp = 38000, 38100 | cònsol = Laurence Ruffin | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = Grenoblois (en [[francés]]) | longitud= 5.726945 | latitud= 45.187778 | alt mini = 204 | alt mej = 212 | alt maxi = 475 | km² = 18.13 |departament={{Isèra}}<br />([[prefectura]]) | arrondiment= [[Arrondiment de Grenoble|Grenoble]] ([[capluòc]]) }} '''Grenòble''' (''[[Gracian|Grasan]]<nowiki/>obol'' en arpitan medievau, ''Grenoblo'' en [[francoprovençau|arpitan]] modèrne, ''Grenoble'' en francés) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Arpitània|arpitana]] situaa dins lo [[departament francés|departament]] d'[[Isèra (departament)|Isèra]] e la [[region francesa|region]] d’{{AuvèrnheRòseAups}}. Anciana capitala dau [[Daufinat]], es la tresena comuna pus importanta de la region Ròse-Aups, après [[Lion]] e [[Sant Estève]]. Grenòble es tanben la pus granda metropòli aupenca davant [[Innsbruck]] e [[Bolzano]]. ==Geografia== [[File:Grenoble de nuit by Matthieu Riegler.jpg|thumb|left|378x||Grenòble vist dau [[Mont Jalla]]. Au primièr plan, Grenòble enluminaa amb lo Cors Joan Jaurés. De senèstra a drecha, vista sus los massís de [[Belledonne]], de [[Taillefer]], [[Mataisina]], la val de [[Drac]] e [[Vercòrs]].]] La comuna de Grenòble es situaa entre los massís de [[Vercòrs]] (a l'oèst e au sud-oèst), de [[Chartrosa]] (au nòrd), de [[Taillefer]] (au sud-èst) e la [[cadena de Belledonne]] (a l'èst). L'aglomeracion es situaa a relativament febla distància de las termièras [[Itàlia|italiana]] ({{unitat|70|quilomètres}}) e [[soïssa]] ({{unitat|110|quilomètres}}) ai [[jonhent]] actual de [[Drac (riu)|Drac]] e d'[[Isèra (riu)|Isèra]]. == Istòria == {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 38185 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= abril de [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat= Éric Piolle |Partit=[[Euròpa Ecologia Los Verds|EELV]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1995]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Michel Destot |Partit= [[Partit Socialista (França)|PS]] |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 38185 |1793=20019 |1800=20654 |1806=22129 |1821=23602 |1831=24888 |1836=28969 |1841=30824 |1846=27963 |1851=31340 |1856=32799 |1861=34726 |1866=40489 |1872=42660 |1876=45426 |1881=51371 |1886=52484 |1891=60439 |1896=64002 |1901=68615 |1906=73022 |1911=77438 |1921=77409 |1926=85621 |1931=90748 |1936=95806 |1946=102161 |1954=116440 |1962=156707 |1968=161616 |1975=166037 |1982=156637 |1990=150758 |1999=153317 |2004= |2005= |2006=156107 |2007=156793 |2008=156659 |2009=155632 |cassini=16147 |senscomptesdobles=1962}} ==Luecs e monuments== ==Personalitats ligaas amb la comuna== *Sant [[Ugues de Grenòble]] (nascut ''de Chasteunuòu''), evesque de Grenòble, mòrt en [[1132]].<ref>[https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=UGUE Tresaur dau Felibritge].</ref> ==Véser tanben== * [[Université Grenoble-Alpes]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Clr}} {{Vilas França 100 000 ab}} {{Portal|Arpitània|Daufinat}} {{Comunas de| insee = 38185 }} [[Categoria:Comuna arpitana dau Daufinat]] [[Categoria:Comuna d'Isèra|Grenòble]] [[Categoria:Vila francesa de mai de 100 000 abitants]] [[Categoria:Prefectura]] [[Categoria:Comuna Companh de la Liberacion|Grenòble]] [[Categoria:Sèti d'una Cort d'apèl]] [[Categoria:Sit nuclear]] [[Categoria:Vila universitària francesa]] [[Categoria:Vila olimpica]] t7x98vdv249aovi9i7p4vtjqq7e9omr Sheena Easton 0 15662 2500480 1838955 2026-05-14T09:21:44Z Raymond Trencavel 26125 2500480 wikitext text/x-wiki <!--Article redigit en lengadocian--> {{Infobox Musica (artista) | carta = vocal | nom = Sheena Easton | nom naissença = | nom aliàs = | imatge = | legenda = | naissença = <!-- {{Data|27|d'abril de|1959|en musica}} --> | naissença luòc = Bellshill, [[Escòcia]], {{Reialme Unit}} | decès = | decès luòc = | annadas activas = | genre = [[pop]] | labèl = | entoratge = | instrument = | tipe votz = | profession = | site oficial = }} [[Sheena Easton]] (nascuda '''Sheena Shirley Orr''' en [[1959]]) es una cantaira [[Pop (musica)|pop]] [[Estats Units d'America|americana]], nascuda en [[Escòcia]]. === Discografia === * ''Take My Time'' (1981) * ''Sheena Easton'' (1981) * ''You Could Have Been With Me'' (1981) #33 UK, #47 U.S. * ''Madness, Money & Music'' (1982) #44 UK, #85 U.S. * ''Best Kept Secret'' (1983) #99 UK, #33 U.S. , #32 Canada * ''Todo Me Recuerda a Ti'' (1984) - Spanish language release * ''A Private Heaven'' (1984) #15 U.S. #36 Canada * ''Do You'' (1985) #40 U.S. * ''No Sound But A Heart'' (1987) * ''The Lover In Me'' (1988) #30 UK, #44 U.S. * ''What Comes Naturally'' (1991) #90 U.S. * ''No Strings'' (1993) * ''My Cherie'' (1995) * ''Freedom'' (1997) * ''Home'' (1999) * ''Fabulous'' (2001) [[Categoria:Cantaira britanica|Easton, Sheena]] [[Categoria:Naissença en 1959|Easton, Sheena]] gbefn9rylr4zocbhewc1lbzrf5x1efb 2500481 2500480 2026-05-14T09:22:34Z Raymond Trencavel 26125 2500481 wikitext text/x-wiki <!--Article redigit en lengadocian--> {{Infobox Musica (artista) | carta = vocal | nom = Sheena Easton | nom naissença = | nom aliàs = | imatge = | legenda = | naissença = <!-- {{Data|27|d'abril de|1959|en musica}} --> | naissença luòc = Bellshill, [[Escòcia]], {{Reialme Unit}} | decès = | decès luòc = | annadas activas = | genre = [[pop]] | labèl = | entoratge = | instrument = | tipe votz = | profession = | site oficial = }} [[Sheena Easton]] (nascuda '''Sheena Shirley Orr''' en [[1959]]) es una cantaira [[Pop (musica)|pop]] [[Estats Units d'America|americana]], nascuda en [[Escòcia]]. === Discografia === * ''Take My Time'' (1981) * ''Sheena Easton'' (1981) * ''You Could Have Been With Me'' (1981) #33 UK, #47 U.S. * ''Madness, Money & Music'' (1982) #44 UK, #85 U.S. * ''Best Kept Secret'' (1983) #99 UK, #33 U.S. , #32 Canada * ''Todo Me Recuerda a Ti'' (1984) - Spanish language release * ''A Private Heaven'' (1984) #15 U.S. #36 Canada * ''Do You'' (1985) #40 U.S. * ''No Sound But A Heart'' (1987) * ''The Lover In Me'' (1988) #30 UK, #44 U.S. * ''What Comes Naturally'' (1991) #90 U.S. * ''No Strings'' (1993) * ''My Cherie'' (1995) * ''Freedom'' (1997) * ''Home'' (1999) * ''Fabulous'' (2001) [[Categoria:Cantaira britanica|Easton, Sheena]] [[Categoria:Naissença en 1959|Easton, Sheena]] [[Categoria:Cantaira escocesa]] nvzk4l1a8hfrbl3kkv5m1j2rt5tfltl 2500486 2500481 2026-05-14T09:32:30Z Raymond Trencavel 26125 2500486 wikitext text/x-wiki <!--Article redigit en lengadocian--> {{Infobox Musica (artista) | carta = vocal | nom = Sheena Easton | nom naissença = | nom aliàs = | imatge = | legenda = | naissença = <!-- {{Data|27|d'abril de|1959|en musica}} --> | naissença luòc = Bellshill, [[Escòcia]], {{Reialme Unit}} | decès = | decès luòc = | annadas activas = | genre = [[Pop (musica)|pop]] | labèl = | entoratge = | instrument = | tipe votz = | profession = | site oficial = }} [[Sheena Easton]] (nascuda '''Sheena Shirley Orr''' en [[1959]]) es una cantaira [[Pop (musica)|pop]] [[Estats Units d'America|americana]], nascuda en [[Escòcia]]. === Discografia === * ''Take My Time'' (1981) * ''Sheena Easton'' (1981) * ''You Could Have Been With Me'' (1981) #33 UK, #47 U.S. * ''Madness, Money & Music'' (1982) #44 UK, #85 U.S. * ''Best Kept Secret'' (1983) #99 UK, #33 U.S. , #32 Canada * ''Todo Me Recuerda a Ti'' (1984) - Spanish language release * ''A Private Heaven'' (1984) #15 U.S. #36 Canada * ''Do You'' (1985) #40 U.S. * ''No Sound But A Heart'' (1987) * ''The Lover In Me'' (1988) #30 UK, #44 U.S. * ''What Comes Naturally'' (1991) #90 U.S. * ''No Strings'' (1993) * ''My Cherie'' (1995) * ''Freedom'' (1997) * ''Home'' (1999) * ''Fabulous'' (2001) [[Categoria:Cantaira britanica|Easton, Sheena]] [[Categoria:Naissença en 1959|Easton, Sheena]] [[Categoria:Cantaira escocesa]] 9o5woin1jvpicgbzgsa6vwv8t9ghiz6 2500487 2500486 2026-05-14T09:39:41Z Raymond Trencavel 26125 2500487 wikitext text/x-wiki <!--Article redigit en lengadocian--> {{Infobox Musica (artista) | carta = vocal | nom = Sheena Easton | nom naissença = | nom aliàs = | imatge = | legenda = | naissença = 27 d'abriu de 1959 | naissença luòc = Bellshill, [[Escòcia]], [[Reialme Unit]] | decès = | decès luòc = | annadas activas = | genre = [[Pop (musica)|pop]] | labèl = | entoratge = | instrument = | tipe votz = | profession = | site oficial = }} [[Sheena Easton]] (nascuda '''Sheena Shirley Orr''' en [[1959]]) es una cantaira [[Pop (musica)|pop]] [[Estats Units d'America|americana]], nascuda en [[Escòcia]]. === Discografia === * ''Take My Time'' (1981) * ''Sheena Easton'' (1981) * ''You Could Have Been With Me'' (1981) #33 UK, #47 U.S. * ''Madness, Money & Music'' (1982) #44 UK, #85 U.S. * ''Best Kept Secret'' (1983) #99 UK, #33 U.S. , #32 Canada * ''Todo Me Recuerda a Ti'' (1984) - Spanish language release * ''A Private Heaven'' (1984) #15 U.S. #36 Canada * ''Do You'' (1985) #40 U.S. * ''No Sound But A Heart'' (1987) * ''The Lover In Me'' (1988) #30 UK, #44 U.S. * ''What Comes Naturally'' (1991) #90 U.S. * ''No Strings'' (1993) * ''My Cherie'' (1995) * ''Freedom'' (1997) * ''Home'' (1999) * ''Fabulous'' (2001) [[Categoria:Cantaira britanica|Easton, Sheena]] [[Categoria:Naissença en 1959|Easton, Sheena]] [[Categoria:Cantaira escocesa]] hbbgyucu51fqhs8afzqkuu23yk51f0k 2500488 2500487 2026-05-14T09:40:00Z Raymond Trencavel 26125 2500488 wikitext text/x-wiki <!--Article redigit en lengadocian--> {{Infobox Musica (artista) | carta = vocal | nom = Sheena Easton | nom naissença = | nom aliàs = | imatge = | legenda = | naissença = 27 d'abriu de 1959 | naissença luòc = Bellshill, [[Escòcia]], [[Reialme Unit]] | decès = | decès luòc = | annadas activas = | genre = [[Pop (musica)|pop]] | labèl = | entoratge = | instrument = | tipe votz = | profession = | site oficial = }} [[Sheena Easton]] (nascuda '''Sheena Shirley Orr''' en [[1959]]), es una cantaira [[Pop (musica)|pop]] [[Estats Units d'America|americana]], nascuda en [[Escòcia]]. === Discografia === * ''Take My Time'' (1981) * ''Sheena Easton'' (1981) * ''You Could Have Been With Me'' (1981) #33 UK, #47 U.S. * ''Madness, Money & Music'' (1982) #44 UK, #85 U.S. * ''Best Kept Secret'' (1983) #99 UK, #33 U.S. , #32 Canada * ''Todo Me Recuerda a Ti'' (1984) - Spanish language release * ''A Private Heaven'' (1984) #15 U.S. #36 Canada * ''Do You'' (1985) #40 U.S. * ''No Sound But A Heart'' (1987) * ''The Lover In Me'' (1988) #30 UK, #44 U.S. * ''What Comes Naturally'' (1991) #90 U.S. * ''No Strings'' (1993) * ''My Cherie'' (1995) * ''Freedom'' (1997) * ''Home'' (1999) * ''Fabulous'' (2001) [[Categoria:Cantaira britanica|Easton, Sheena]] [[Categoria:Naissença en 1959|Easton, Sheena]] [[Categoria:Cantaira escocesa]] javg8p13fjuzwo1l4adu5dlelhvions 2500489 2500488 2026-05-14T09:43:53Z Raymond Trencavel 26125 2500489 wikitext text/x-wiki <!--Article redigit en lengadocian--> {{Infobox Musica (artista) | carta = vocal | nom = Sheena Easton | nom naissença = | nom aliàs = | imatge = | legenda = | naissença = 27 d'abriu de 1959 | naissença luòc = Bellshill, [[Escòcia]], [[Reialme Unit]] | decès = | decès luòc = | annadas activas = | genre = [[Pop (musica)|pop]] | labèl = | entoratge = | instrument = | tipe votz = | profession = | site oficial = }} [[Sheena Easton]] (nascuda '''Sheena Shirley Orr''' en [[1959]]), es una cantaira [[Pop (musica)|pop]] [[Estats Units d'America|americana]], nascuda en [[Escòcia]]. === Discografia === * ''Take My Time'' (1981) * ''Sheena Easton'' (1981) * ''You Could Have Been With Me'' (1981) #33 UK, #47 U.S. * ''Madness, Money & Music'' (1982) #44 UK, #85 U.S. * ''Best Kept Secret'' (1983) #99 UK, #33 U.S. , #32 Canada * ''Todo Me Recuerda a Ti'' (1984) - Spanish language release * ''A Private Heaven'' (1984) #15 U.S. #36 Canada * ''Do You'' (1985) #40 U.S. * ''No Sound But A Heart'' (1987) * ''The Lover In Me'' (1988) #30 UK, #44 U.S. * ''What Comes Naturally'' (1991) #90 U.S. * ''No Strings'' (1993) * ''My Cherie'' (1995) * ''Freedom'' (1997) * ''Home'' (1999) * ''Fabulous'' (2001) {{ORDENA:Easton, Sheena}} [[Categoria:Cantaira britanica]] [[Categoria:Naissença en 1959] [[Categoria:Cantaira escocesa]] oqudom11n9f830r6i4pkmyp4wt5y6a5 2500490 2500489 2026-05-14T09:44:09Z Raymond Trencavel 26125 2500490 wikitext text/x-wiki <!--Article redigit en lengadocian--> {{Infobox Musica (artista) | carta = vocal | nom = Sheena Easton | nom naissença = | nom aliàs = | imatge = | legenda = | naissença = 27 d'abriu de 1959 | naissença luòc = Bellshill, [[Escòcia]], [[Reialme Unit]] | decès = | decès luòc = | annadas activas = | genre = [[Pop (musica)|pop]] | labèl = | entoratge = | instrument = | tipe votz = | profession = | site oficial = }} [[Sheena Easton]] (nascuda '''Sheena Shirley Orr''' en [[1959]]), es una cantaira [[Pop (musica)|pop]] [[Estats Units d'America|americana]], nascuda en [[Escòcia]]. === Discografia === * ''Take My Time'' (1981) * ''Sheena Easton'' (1981) * ''You Could Have Been With Me'' (1981) #33 UK, #47 U.S. * ''Madness, Money & Music'' (1982) #44 UK, #85 U.S. * ''Best Kept Secret'' (1983) #99 UK, #33 U.S. , #32 Canada * ''Todo Me Recuerda a Ti'' (1984) - Spanish language release * ''A Private Heaven'' (1984) #15 U.S. #36 Canada * ''Do You'' (1985) #40 U.S. * ''No Sound But A Heart'' (1987) * ''The Lover In Me'' (1988) #30 UK, #44 U.S. * ''What Comes Naturally'' (1991) #90 U.S. * ''No Strings'' (1993) * ''My Cherie'' (1995) * ''Freedom'' (1997) * ''Home'' (1999) * ''Fabulous'' (2001) {{ORDENA:Easton, Sheena}} [[Categoria:Cantaira britanica]] [[Categoria:Naissença en 1959]] [[Categoria:Cantaira escocesa]] h5dzvpgls9o4pirgkx61rby1n7573tb 2500491 2500490 2026-05-14T09:45:06Z Raymond Trencavel 26125 2500491 wikitext text/x-wiki <!--Article redigit en lengadocian--> {{Infobox Musica (artista) | carta = vocal | nom = Sheena Easton | nom naissença = | nom aliàs = | imatge = | legenda = | naissença = 27 d'abriu de 1959 | naissença luòc = Bellshill, [[Escòcia]], [[Reialme Unit]] | decès = | decès luòc = | annadas activas = | genre = [[Pop (musica)|pop]] | labèl = | entoratge = | instrument = | tipe votz = | profession = | site oficial = }} [[Sheena Easton]] (nascuda '''Sheena Shirley Orr''' en [[1959]]), es una cantaira [[Pop (musica)|pop]] [[Estats Units d'America|americana]], nascuda en [[Escòcia]]. === Discografia === * ''Take My Time'' (1981) * ''Sheena Easton'' (1981) * ''You Could Have Been With Me'' (1981) #33 UK, #47 U.S. * ''Madness, Money & Music'' (1982) #44 UK, #85 U.S. * ''Best Kept Secret'' (1983) #99 UK, #33 U.S. , #32 Canada * ''Todo Me Recuerda a Ti'' (1984) - Spanish language release * ''A Private Heaven'' (1984) #15 U.S. #36 Canada * ''Do You'' (1985) #40 U.S. * ''No Sound But A Heart'' (1987) * ''The Lover In Me'' (1988) #30 UK, #44 U.S. * ''What Comes Naturally'' (1991) #90 U.S. * ''No Strings'' (1993) * ''My Cherie'' (1995) * ''Freedom'' (1997) * ''Home'' (1999) * ''Fabulous'' (2001) {{ORDENA:Easton, Sheena}} [[Categoria:Cantaira britanica]] [[Categoria:Naissença en 1959]] [[Categoria:Cantaira escocesa]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980]] jimc8ea8sn22rwcizt96s0zbut4bodt 2500492 2500491 2026-05-14T09:49:43Z Raymond Trencavel 26125 2500492 wikitext text/x-wiki <!--Article redigit en lengadocian--> {{Infobox Musica (artista) | carta = vocal | nom = Sheena Easton | nom naissença = | nom aliàs = | imatge = | legenda = | naissença = 27 d'abriu de 1959 | naissença luòc = Bellshill, [[Escòcia]], [[Reialme Unit]] | decès = | decès luòc = | annadas activas = | genre = [[Pop (musica)|pop]] | labèl = | entoratge = | instrument = | tipe votz = | profession = | site oficial = }} [[Sheena Easton]] (nascuda '''Sheena Shirley Orr''' en [[1959]]), es una cantaira [[Pop (musica)|pop]] [[Estats Units d'America|americana]], nascuda en [[Escòcia]]. === Discografia === * ''Take My Time'' (1981) * ''Sheena Easton'' (1981) * ''You Could Have Been With Me'' (1981) #33 UK, #47 U.S. * ''Madness, Money & Music'' (1982) #44 UK, #85 U.S. * ''Best Kept Secret'' (1983) #99 UK, #33 U.S. , #32 Canada * ''Todo Me Recuerda a Ti'' (1984) - Spanish language release * ''A Private Heaven'' (1984) #15 U.S. #36 Canada * ''Do You'' (1985) #40 U.S. * ''No Sound But A Heart'' (1987) * ''The Lover In Me'' (1988) #30 UK, #44 U.S. * ''What Comes Naturally'' (1991) #90 U.S. * ''No Strings'' (1993) * ''My Cherie'' (1995) * ''Freedom'' (1997) * ''Home'' (1999) * ''Fabulous'' (2001) ==Cançons mai conegudas en [[Occitània]]== * ''Morning train (nine to five)'' (1981) * ''For Your Eyes Only'' (1981, cançon del filme [[James Bond]] ''For Your Eyes Only'') {{ORDENA:Easton, Sheena}} [[Categoria:Cantaira britanica]] [[Categoria:Naissença en 1959]] [[Categoria:Cantaira escocesa]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980]] b3cmxno5ke8eypgl4dpj51cevodziw5 2500493 2500492 2026-05-14T09:50:16Z Raymond Trencavel 26125 2500493 wikitext text/x-wiki <!--Article redigit en lengadocian--> {{Infobox Musica (artista) | carta = vocal | nom = Sheena Easton | nom naissença = | nom aliàs = | imatge = | legenda = | naissença = 27 d'abriu de 1959 | naissença luòc = Bellshill, [[Escòcia]], [[Reialme Unit]] | decès = | decès luòc = | annadas activas = | genre = [[Pop (musica)|pop]] | labèl = | entoratge = | instrument = | tipe votz = | profession = | site oficial = }} [[Sheena Easton]] (nascuda '''Sheena Shirley Orr''' en [[1959]]), es una cantaira [[Pop (musica)|pop]] [[Estats Units d'America|americana]] mas nascuda en [[Escòcia]]. === Discografia === * ''Take My Time'' (1981) * ''Sheena Easton'' (1981) * ''You Could Have Been With Me'' (1981) #33 UK, #47 U.S. * ''Madness, Money & Music'' (1982) #44 UK, #85 U.S. * ''Best Kept Secret'' (1983) #99 UK, #33 U.S. , #32 Canada * ''Todo Me Recuerda a Ti'' (1984) - Spanish language release * ''A Private Heaven'' (1984) #15 U.S. #36 Canada * ''Do You'' (1985) #40 U.S. * ''No Sound But A Heart'' (1987) * ''The Lover In Me'' (1988) #30 UK, #44 U.S. * ''What Comes Naturally'' (1991) #90 U.S. * ''No Strings'' (1993) * ''My Cherie'' (1995) * ''Freedom'' (1997) * ''Home'' (1999) * ''Fabulous'' (2001) ==Cançons mai conegudas en [[Occitània]]== * ''Morning train (nine to five)'' (1981) * ''For Your Eyes Only'' (1981, cançon del filme [[James Bond]] ''For Your Eyes Only'') {{ORDENA:Easton, Sheena}} [[Categoria:Cantaira britanica]] [[Categoria:Naissença en 1959]] [[Categoria:Cantaira escocesa]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980]] bts2ubz2o0mtagbqacyhg21xc9p485n Partit de la Nacion Occitana 0 16845 2500514 2491988 2026-05-14T11:22:26Z Trigenibinion 58963 /* Vejatz tanben */ cat 2500514 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Partit de la Nacion Occitana.svg|vinheta|Logo oficial del partit.]] {{Infobox |tematica= |carta=oc |legenda=Barcelona, 11/09/2012 }} [[image:Ben Vautier holding a cactus.jpg|200px|thumb|rigght|L'artista niçard [[Benjamin Vautier|Ben]] foguet politicament influençat per [[Francés Fontan]] e a defendut tota sa vida las ideas etnistas.]] Lo '''Partit de la Nacion Occitana''' o '''PNO''' es un movement politic occitan, de tendéncia independentista, fondat a [[Niça]] en [[1959]] per [[Francés Fontan]]. Se disiá fins en [[2004]] '''Partit Nacionalista Occitan'''. Los presidents successius del PNO son estats [[Francés Fontan]] (de [[1959]] a [[1979]]), [[Jaume Ressaire]] (de [[1979]] a [[2009]]) e [[Felip Bonet]] ([[2009]]-[[2011]]). Dempuèi la demission d'aqueste, la presidéncia es venguda collegiala entre Pèire Barral,<ref> Calandreta Lemosina a été fondée par Pierre Barral qui était en 2011 le vice-président de cette association et le co-président du Parti de la Nation Occcitane. https://www.agoravox.fr/tribune-libre/article/la-mairie-de-limoges-le-conseil-120668</ref> Gèli Grande (defuntat en 2022)<ref>Gèli Grande s’en est aussi allé https://www.petitbleu.fr/2022/01/11/geli-grande-sen-est-aussi-alle-10038987.php</ref> e Joan-Pèire Alari.<ref>Parti de la nation occitane : une conférence-débat et un repas pour commémorer 60 ans de lutte https://www.ladepeche.fr/2019/07/19/parti-de-la-nation-occitane-une-conference-debat-et-un-repas-pour-commemorer-60-ans-de-lutte,8320606.php</ref>. Al mes de novembre de 2025, Felip Bonnet es tornamai elegit president del partit.<ref>Lo Partit de la Nacion Occitana, amassat en Amassada generala a Nimes (Gard) lo 29 e 30 de novembre 2025, a elegit a l'unanimitat una equipa dirigenta amb un president novèl, Felip Bonnet https://lo-lugarn-pno.over-blog.org/2025/12/assemblee-generale-2025-du-parti-de-la-nation-occitane.html</ref> Lo '''PNO''' publica dempuèi 1971 una revista trimestrala, ''Lo Lugarn''. ==Eleccions== ====Presidencialas de 1974 ([[França]])==== En 1974, lo '''Partit Nacionalista Occitan''' sosten la candidatura del federalista [[Guy Héraud]] vist qu'es l'un dels pensaires de l'etnisme ambe [[Francés Fontan]]. ====Municipalas de 1978 ([[Itàlia]])==== En 1978, jos l'etiqueta '''MAO''' per « Movimento Autonomista Occitano » (Movement Autonomista Occitan), lo '''Partit Nacionalista Occitan''' obten una capitada electorala a [[Fraisse (Val Varacha)|Fraisse]], un vilatge de las [[Valadas Occitanas|valadas occitanas]] del [[Piemont]]. ====Legislativas de 1986==== A las eleccions legislativas a la proporcionala de 1986, lo '''Partit Nacionalista Occitan''' se presentèt ambe son president [[Jaume Ressaire]] coma cap de lista dins lo departament de [[Gard (departament)|Gard]], pasmens sens succès. ====Regionalas e europèas de 2004 ([[França]])==== En 2004, lo '''Partit de la nacion occitana''' a fach aliança ambe d'autras formacions occitanistas ([[País Nòstre]], [[Movement Regionalista Lengadocian]]) e de catalanistas a las eleccions regionalas en [[Lengadòc-Rosselhon]] sus la lista « Les Régionalistes » menada per [[Christian Lacour]], lista qu'a obtengut al mes de març 1,27 % de las voses.<ref>Communiqué de presse du parti des Régionalistes Languedociens et Catalans https://web.archive.org/web/20250519135606/https://www.occitania-oc.com/occitan/partenariats/</ref> [[Christian Lacour]] foguèt tornamai lo cap de lista « Les régionalistes : Occitanie, Catalogne, Euskadi » aquesta meteissa annada de 2004 (12 e 13 de junh) a las eleccions europèas dins la circonscripcion Sud-Oèst de [[França]]. ====Legislativas de 2007==== A las eleccions legislativas 2007 en França, lo '''PNO''' presenta entre autras la candidatura de [[Felip Bonnet]] dins la 8na circonscripcion ''[[Comenge]]-[[Savés]]'' de [[Nauta Garona]], la de [[Jaume Ressaire]] dins la 3na de [[Gard]], la de Nathalie Vieillefon dins la 4na de Gard.<ref>Haute-Garonne. 8e circonscription https://www.ladepeche.fr/article/2007/06/08/21812-haute-garonne-8e-circonscription-le-sud-ancre-a-gauche.html</ref> ====Cantonalas de 2011==== En 2011, lo '''PNO''' presentèt un candidat a las eleccions cantonalas de 2011 dins lo canton de [[Preishàs]], dins [[Agenés]].<ref>Un candidat du PNO https://www.sudouest.fr/lot-et-garonne/madaillan/un-candidat-du-pno-10012017.php</ref> ====Municipalas de 2014==== Lo '''Partit de la nacion occitana''' a participat activament al movement [[Bastir!]] pendent las eleccions municipalas de 2014 en [[França]].<ref>Municipales et occitan : de que ne cal pensar? 31/03/2014 https://france3-regions.blog.franceinfo.fr/le-blog-de-viure-al-pais-france3/2014/03/31/municipales-et-occitan-de-que-ne-cal-pensar.html</ref> Jos aquela etiqueta, lo '''PNO''' a obtengut dos conselhièrs municipals, un a [[Luceram]] en [[Provença]], e [[Felip Bonnet]] a [[Marinhac (Nauta Garona)|Marinhac]] dins lo [[Comenge]]. [[Imatge:Occitan farmers from the Rural Coordination and the PNO demonstrate on November 20, 2024.jpg|200px|thumb|right|Manifestant del '''PNO''' pendent l'Acte 2 del [[Movement dels agricultors de 2024|movement dels agricultors]] (novembre de 2024).]] [[Imatge:Bastir Occitanie, Puylaurens, 13 juin 2021.jpg|300px|thumb|right|Las eleccions regionalas de 2021 en [[Occitània (region administrativa)|Occitània centrala]] : "Bastir Occitanie" aquí a [[Puèglaurenç]]. Al centre : Patrice Castel e Laurence Taillade ([[Partit republican solidariste]]), Joan-Luc Davezac ([[Occitània País Nòstre]] / [[Bastir!|Bastir Occitània]]), [[Sèrgi Viaule]] ('''PNO'''), Stéphane Albert ([[Occitània País Nòstre]]).]] ====Europèas de 2014==== Còp-sec après las eleccions municipalas en França, lo '''PNO''' monta una lista simbolica « Occitània, per una Euròpa dels pòbles » a las eleccions europèas del 25 de mai de 2014.<ref>Eleccions europèas: Occitània per una Euròpa dels Pòbles https://www.jornalet.com/nova/3480/eleccions-europeas-occitania-per-una-europa-dels-pobles</ref> ====Cantonalas (departamentalas) de 2015==== Encara dins l'encastre del movement [[Bastir!]], e en aliança ambe d'ecologistas, lo '''PNO''' a presentat de candidats a las eleccions departamentalas de 2015 dins 6 cantons del [[Departament de Gers|Gers]] jos l'etiqueta « Libres et Indépendants pour le Gers » (LIG, ''Liures e Independents pel Gers'').<ref>ÉLECTIONS DÉPARTEMENTALES - COMMUNIQUÉ DU PARTI DE LA NATION OCCITANE - 17 mars 2015 https://abp.bzh/elections-departementales-36793</ref> ====Regionalas de 2015==== Al mes de decembre de 2015, lo '''PNO''' participa a la lista « Le Bien Commun » menada pel deputat ecologista [[Christophe Cavard]].<ref>Le Parti de la Nation Occitane adhère à la démarche du Bien Commun https://lejournaldugers.fr/article/3129-le-parti-de-la-nation-occitane-pno-adhre-la-dmarche-du-bien-commun</ref><ref>Valence (82) : le PNO sur le marché https://www.ladepeche.fr/article/2015/11/11/2214983-valence-le-pno-sur-le-marche.html</ref> ====Legislativas de 2017==== En 2017, lo '''PNO''' presenta pas qu'una sola candidatura a las eleccions legislativas, un còp de mai dins la 8na circonscripcion ''[[Comenge]]-[[Savés]]'' de [[Nauta Garona]], e aqueste còp, una candidatura comuna ambe [[Bastir!|Bastir Occitània]].<ref>Dans le cadre de la campagne des Législatives, Jérôme Piques, candidat du PNO (Parti de la Nation Occitane) a reçu un bon accueil en ce jeudi de l’ascension sur le marché de Saint-Gaudens https://www.lepetitjournal.net/31-haute-garonne/e31c-saint-gaudinois/2017/05/29/jerome-piques-sur-le-marche/</ref> ====Municipalas de 2020==== Lo '''PNO''' a tanben agut qualques aderents candidats dins l'encastre del front occitanista [[Occitània País Nòstre]] a las eleccions municipalas de 2020 en [[França]].<ref>"Occitanie País Nòstre" labellise une vingtaine de listes pour le deuxième tour des municipales https://lo-lugarn-pno.over-blog.org/2020/06/occitanie-pais-nostre-labellise-une-vingtaine-de-listes.html</ref> ====Regionalas de 2021==== En 2021, lo '''PNO''' participa en [[Occitània (region administrativa)|Occitània Centrala]] a la lista « Bastir Occitanie 2021 » menada per Joan-Luc Davezac, una lista d'aliança d'[[Occitània País Nòstre]] ambe en particular [[Résistons !|Resistim]], lo partit de [[Joan de Lassala]]. ====Legislativas de 2022 e de 2024==== A las eleccions legislativas de 2022 en [[França]], lo '''PNO''' s'èra contentat de sosténguer las candidaturas de [[Bastir!|Bastir Occitània]] (11 en [[Occitània (region administrativa)|Occitània centrala]], e una de la diaspora occitana a [[París]]), e tres candidaturas de [[Résistons !|Resistim]], lo partit de [[Joan de Lassala]] (sus las 5na e 6na circonscripcions de [[Departament de la Nauta Garona|Nauta Garona]], e la de Gérard Lenfant<ref>Législatives2022 : Gérard Lenfant et Coralie Malric, candidats de "la Narbonnaise authentique" https://www.lindependant.fr/2022/05/05/narbonne-legislatives-gerard-lenfant-et-coralie-malric-candidats-de-la-narbonnaise-authentique-10277041.php</ref> dins la segonda circonscripcion d'[[Departament d'Aude|Aude]]).<ref>27/05/2022 : Le Parti de la Nation Occitane et les législatives du 12/06/2022 https://lo-lugarn-pno.over-blog.org/2022/05/le-parti-de-la-nation-occitane-et-les-legislatives-du-12/06/2022.html</ref> Per contra, en 2024, lo '''PNO''' presenta oficialament tres candidaturas a las eleccions legislativas, doas comunas ambe [[Bastir!|Bastir Occitània]] (primièra circonscripcion d'Òlt e Garona e 8na circonscripcion ''[[Comenge]]-[[Savés]]'' de [[Nauta Garona]]), e una sostenguda per [[Joan de Lassala]] sus la 5na circonscripcion de [[Nauta Garona]].<ref>Le Petit Journal, 18 juin 2024 https://www.lepetitjournal.net/31-haute-garonne/2024/06/18/jean-lassalle-apporte-son-soutien-a-la-candidature-de-sylvie-bonnemaison/</ref> ==Ligams extèrnes== * [https://web.archive.org/web/20061108110043/http://www.p-n-o.org/entrada.php Site oficiau dau PNO]. ==Vejatz tanben== * [[Francés Fontan]] * [[Benjamin Vautier]] * [[Movement Regionalista Lengadocian]] * [[Bastir!]] [[Categoria:Partit politic occitan]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en França]] {{Movements politics occitans}} ==Referéncias== 11x8vo35f1q69c1yz4ha04nbx8bg610 Palmas (Tocantins) 0 17066 2500351 1889298 2026-05-13T12:13:33Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500351 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} {| class="infobox_v2" |- | [[Estats de Brasil|Estat]] | [[Tocantins (estat)|Tocantins]] |- | [[Aira|Superfícia]] | 2218,9 km² |- | [[Populacion]]<br />[[Densitat de populacion|Densitat]] | 220 889 <small>([[2007]])</small><br />99,58 ab/km² |- | [[Latitud]] | 10° 12' S |- | [[Longitud]] | 48° 20' W |- | [[Altitud]] | 230 m |- | Distància de [[Brasília]] | 1000 km |- | Còde postal | 77000-000 |- | Administracion local | Prefeitura Municipal de Palmas - 502 SUL - Paço Municipal - Palácio dos Girassóis |- | Internet | https://web.archive.org/web/20151119134211/http://www.palmas.to.gov.br/ |- | Prefècte de la vila | Raul de Jesus Lustosa Filho |- ! colspan="2" bgcolor="#FFDEAD"| Localizacion de la vila en [[Brasil]] |- ! colspan="2" bgcolor="#FFFFFF" | [[Fichièr:Palmas in Brazil.jpg|290px]] |} '''Palmas''' es la capitala de l'[[estats de Brasil|estat]] de [[Tocantins (estat)|Tocantins]], en [[Brasil]]. Sa populacion total èra 220&nbsp;889 abitants en [[2007]]. Sa [[Aira|superfícia]] totala es 2218,9&nbsp;km². [[Categoria:Vila de Tocantins]] 7gzhz3u31s1pvlcqo93zhs90b8f7irx Partit Nacionalista Basc 0 22810 2500506 2485715 2026-05-14T11:05:01Z Trigenibinion 58963 cat 2500506 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} [[imatge:EAJ-PNV Partido Nacionalista Vasco (logo).jpg|Lògo del Partit Nacionalista Basc.]] Lo '''Partit Nacionalista Basc''' (en [[basc]] '''''Euzko Alderdi Jeltzalea''''' - en [[espanhòl]] '''''Partido Nacionalista Vasco''''', '''EAJ-PNV'''), es un [[partit politic]] [[Euskadi|basc]] fondat en [[1895]] per [[Sabino Arana]]. Lo PNB es un partit [[nacionalisme basc|nacionalista basc]], d'ideologia [[democracia crestiana|democratacrestiana]]. Foguèt fondat en 1895 per Sabino Arana, pr'amor de defendre sas tèsis en favor de la raça basca, la recuperacion dels furs e la defensa de l'independéncia de la "Confederacion Basca". Originàriament reduït a son ròdol d'accion de [[Biscaia]], long del [[sègle XX]] s'espandiguèt dins totas las províncias bascas (a mai en [[Navarra]] e dins lo [[País Basc francés]]). Parallèlament, a mesura que lo sistèma bipartidista espanhòl o permetiá, se faguèt plaça sus la mapa politica basca, fins venir la fòrça egemonica, posicion que sèrva encara actualament. Aprèp d'aver desradicalizat sas posicions inicials, lo partit a participat d'un biais decisiu dins lo procès autonomic basc (tant pendent la [[Segonda Republica Espanhòla]] coma pendent lo periòde de [[transicion democratica]]), en èsser lo partit principal de govèrn dins totas las experiéncias autonomicas d'Euskadi dempuèi la fondacion del partit. Actualament, lo partit es dirigit per [[Íñigo urkullu]], e govèrna amassa amb [[Eusko Alkartasuna]] e [[Ezker Batua]] la [[Comunautat Autonòma Basca]], amb [[Juan José Ibarretxe]] que n'es lo [[lehendakari]]. Aquesta entitat subiguèt doas scissions principalas, pendent las [[annadas 50]] amb l'[[ETA]] (grop d'extrèma esquèrra independentista que utiliza la lucha armada per aténher sos objectius) e en [[1986]] amb [[Eusko Alkartasuna]] (partit independentista de tendéncia socialdemocrata). == Ligams extèrnes == * [http://www.eaj-pnv.eus/ Pagina oficiala de l'EAJ-PNV] * [http://www.euzkogaztedi.eus/ EGI, joves del PNB] * [https://web.archive.org/web/20060614114648/http://www.sabinoarana.org/ Fundación Sabino Arana] * [https://web.archive.org/web/20070121070158/http://www.izaronews.com/ Izaronews] {{Portal Bascoat}} [[Categoria:Partits nacionalistas bascs]] sdpjn1kyjdgx2m0uf4b0doka5z8z0ei Partit Nacional Escocés 0 22811 2500524 2472995 2026-05-14T11:51:38Z Trigenibinion 58963 /* Ligams extèrnes */ cat 2500524 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} [[imatge:Scottish National Party Ribbon.png|thumb|Lògo del Partit Nacional Escocés]] Lo '''Partit Nacional Escocés''' (en [[gaelic escocés]] ''Pàrtaidh Nàiseanta na h-Alba'', en [[anglés]] ''Scottish National Party'', en [[scòts]] ''Scottis Naitional Pairtie'') (SNP) es un [[partit politic]] [[Escòcia|escocés]] de tendéncia nacionalista e [[Socialdemocracia|socialdemocrata]], fondat en [[1934]] en resulta d'una fusion d’autres gropusculs. Es actualament coordenat per [[Alex Salmond]] e dirigit per [[Ian Hudghton]] (president) e [[Duncan Ross]] (secretari nacional). Es membre de l'[[Aliança Liura Europèa]]. Son partisans de l’autonomia escocesa coma primièr pas cap a l'independéncia dins l'encastre de l'[[Union Europèa]], a mai s'es amb qualques resèrvas, e de mantenir un estat del benèsser tot en distribuir los beneficis del petròli. Tenon pas una postura clara en favor de las lengas minoritàrias, coma lo [[gaelic d'escòcia|gaelic]] o lo [[scòts]], encara que siá estada adoptada la devisa gaelica ''Alba heatha snein o reo'' (Independéncia e futur d’Escòcia). == Ligams extèrnes == *[http://www.snp.org/ Lo sit del SNP] {{en}} [[Categoria:Escòcia]] [[Categoria:Partit politic escocés]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Reialme Unit]] h392x350ksw1q8w9mi7s7gz2mkilpic Rassemblament Nacional 0 23912 2500510 2497621 2026-05-14T11:12:01Z Trigenibinion 58963 cat 2500510 wikitext text/x-wiki {{Infobox Partit politic |color=#254671 |nom_oficial=Rassemblement National {{small|(fr)}} |acronim=RN |estat=[[França]] |president=[[Jordan Bardella]] |cap_títol_1=Vicepresidents |cap_nom_1={{Bes | [[Louis Aviot]] | [[Laure Lavalette]] | [[Hélène Laporte]] }}|creacion=5 d'octobre de 1972 |orientacion=[[Extrèma drecha]] }} Lo '''Rassemblament Nacional''' (en francés: ''Rassemblement National''), ancianament anomenat '''Front Nacional''' (en francés: ''Front National''), es un partit politic francés d'[[extrèma drecha]],<ref>{{Ref-web|títol=Elections législatives 2024 : pourquoi le RN est un parti d’extrême droite ?|url=https://www.lamontagne.fr/paris-75000/actualites/elections-legislatives-2024-pourquoi-le-rn-est-un-parti-dextreme-droite_14525790/|nom=Malik|cognòm=Kebour|data=28 de junh de 2024|site=La Montagne}}</ref> fondat en octòbre de 1972 e presidit successivament per [[Jean-Marie Le Pen]], [[Marine Le Pen]] e [[Jordan Bardella]]. Lo Rassemblament Nacional es un partit populista e sobeiranista que pretend “aparar lo pòble francés contra l'ideologia mondialista”. Es opausat a l'ensenhament de las lengas minorizadas dins las escòlas mas reconeis que fan partida del patrimòni nacional <ref>Martin Zuber, [https://www.bfmtv.com/politique/elections/presidentielle/marine-le-pen-veut-interdire-l-enseignement-des-langues-regionales-a-l-ecole_AN-202204220266.html "Marine Le Pen opposée à l’enseignement des langues régionales"], ''BFMTV'', 22 d’abril de 2022, en linha.</ref><ref>[https://www.nouvelle-aquitaine.fr/sites/default/files/2022-09/Proces_verbal_seance_pleniere_29_mars_21.pdf “Vote sur la «Langues et Cultures Régionales : Feuille de route 2021-2024. Contre: Rassemblement National”].</ref>. Partit menor dins los ans 1970, l'RN va venir un dels principals partits politics franceses dins los ans 1980 e 1990. En 2002, son president d'aquel temps, Jean-Marie Le Pen, arribèt al segond torn de las eleccions presidencialas francesas. La filha Marina Le Pen tanben foguèt vencuda al segond torn de las eleccions presidencialas en 2017 e 2022. L'RN es vengut lo primièr partit de França a las eleccions europèas de junh de 2024. == Ligams extèrnes == * [https://web.archive.org/web/20220413070717/https://rassemblementnational.fr/ Site oficial] {{ref}} {{Partits politics franceses}} {{Politica}} [[Categoria:Front Nacional (partit francés)]] [[Categoria:Partit politic de la Cinquena Republica]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en França]] [[Categoria:Extrèma drecha francesa]] 98y0015x7og74gk10zd95nenn5g2nsh Mumbai 0 25213 2500460 2293010 2026-05-14T03:39:49Z BlueBob44 63477 BlueBob44 a desplaçat la pagina [[Bombai]] cap a [[Mumbai]] per dessús una redireccion 2293010 wikitext text/x-wiki {{Infobox Vila |carta= in |nom= Bombai |nom2=মুম্বাই |imatge= MumbaiMontage.png |legenda= |blason= |bandièra= |nom de division1=País |division1={{Índia}} |títol autoritat= |autoritat= |nom de division2=estat |division2=[[Maharashtra]] |títol autoritat2= |cp= |mapa= |imatge de mapa= | latitud = 18.931830 | longitud = 72.836128 |estatut= |altitud= |altmax = |populacion= {{formatnum:12 442 373}} |annada-pop=[[2011]] |superfícia= |sits-toristics= |divèrs= |url= http: |imatgeloc= }} '''Bombai''' (en [[marata]] मुंबई :''Mumbai'', en [[anglés]] oficial ''Mumbai'' dempuèi [[1995]], en anglés tradicional ''Bombay''), es la capitala de [[Maharashtra]], un estat de l'[[Índia]] Occidentala. Amb mai de 12 000 000 d'abitants es la vila mai granda d'Índia e una de las pus grandas del Mond. L'aglomeracion d'a pauc près {{formatnum:21 000 000}} d'abitants es situada dins una baia prigonda. Lo nom ''Mumbai'' es un [[eponim]], derivat etimologicament de ''Mumba'' (lo nom de la deessa indó locala Mumbadevi) e d'''Aai'' (que vòl dire «maire» en [[marata]]). Al [[sègle XVI]], los [[Portugal|portuguesés]] an nomenat l'airal ''Bom Bahia'', es a dire "baia bona". Lo nom a evolucionat cap a ''Bomaím'', e un còp la vila presa pels britanics, lo nom foguèt anglicizat en ''Bombay''. Bombai es la capitala comerciala d'Índia, es lo sètge d'importantas institucions financièras coma la [[Reserve Bank of India]], la [[Borsa de Bombai]] (Bombay Stock Exchange) e las oficinas centralas de divèrsas entrepresas indianas. A causa de las immensas oportunitats de negòci que i a a Bombai e del nivèl de vida relativament naut, la ciutat atira d'immigrants d'Índia tota e del sud-èst d'[[Asia]], causa que n'a fach una veritabla barreja de comunitats e culturas. S'i tròba tanben lo centre neuralgic de l'industria indiana del [[cinèma]] e de la [[television]], lo complèxe nomenat ''[[Bollywood]]'' (nom creat a semblança d'[[Hollywood]] [[USA]]), que produtz lo pus grand nombre annal de filmes del mond. Bombai es tanben una de las raras ciutats que tenon un pargue nacional dins los sieus limits municipals, lo [[Pargue Nacional de Sanjay Gandhi|Sanjay Gandhi]], o Borivali. [[Fichièr:Mumbai paranoma.JPG|thumb|800px|center|Bombai]] {{paleta maharashtra}} [[Categoria:Maharashtra]] [[Categoria:Vila de Maharashtra]] [[Categoria:Vila d'Índia]] [[Categoria:Capitala d'estat d'Índia]] mqzi5gpzymnvgflm1pqqrqlk6bc0rpx 2500462 2500460 2026-05-14T03:40:32Z BlueBob44 63477 2500462 wikitext text/x-wiki {{Infobox Vila |carta= in |nom= Mumbai |nom2=মুম্বাই |imatge= MumbaiMontage.png |legenda= |blason= |bandièra= |nom de division1=País |division1={{Índia}} |títol autoritat= |autoritat= |nom de division2=estat |division2=[[Maharashtra]] |títol autoritat2= |cp= |mapa= |imatge de mapa= | latitud = 18.931830 | longitud = 72.836128 |estatut= |altitud= |altmax = |populacion= {{formatnum:12 442 373}} |annada-pop=[[2011]] |superfícia= |sits-toristics= |divèrs= |url= http: |imatgeloc= }} '''Bombai''' (en [[marata]] मुंबई :''Mumbai'', en [[anglés]] oficial ''Mumbai'' dempuèi [[1995]], en anglés tradicional ''Bombay''), es la capitala de [[Maharashtra]], un estat de l'[[Índia]] Occidentala. Amb mai de 12 000 000 d'abitants es la vila mai granda d'Índia e una de las pus grandas del Mond. L'aglomeracion d'a pauc près {{formatnum:21 000 000}} d'abitants es situada dins una baia prigonda. Lo nom ''Mumbai'' es un [[eponim]], derivat etimologicament de ''Mumba'' (lo nom de la deessa indó locala Mumbadevi) e d'''Aai'' (que vòl dire «maire» en [[marata]]). Al [[sègle XVI]], los [[Portugal|portuguesés]] an nomenat l'airal ''Bom Bahia'', es a dire "baia bona". Lo nom a evolucionat cap a ''Bomaím'', e un còp la vila presa pels britanics, lo nom foguèt anglicizat en ''Bombay''. Mumbai capitala comerciala d'Índia, es lo sètge d'importantas institucions financièras coma la [[Reserve Bank of India]], la [[Borsa de Bombai]] (Bombay Stock Exchange) e las oficinas centralas de divèrsas entrepresas indianas. A causa de las immensas oportunitats de negòci que i a a Bombai e del nivèl de vida relativament naut, la ciutat atira d'immigrants d'Índia tota e del sud-èst d'[[Asia]], causa que n'a fach una veritabla barreja de comunitats e culturas. S'i tròba tanben lo centre neuralgic de l'industria indiana del [[cinèma]] e de la [[television]], lo complèxe nomenat ''[[Bollywood]]'' (nom creat a semblança d'[[Hollywood]] [[USA]]), que produtz lo pus grand nombre annal de filmes del mond. Mumbainben una de las raras ciutats que tenon un pargue nacional dins los sieus limits municipals, lo [[Pargue Nacional de Sanjay Gandhi|Sanjay Gandhi]], o Borivali. [[Fichièr:Mumbai paranoma.JPG|thumb|800px|center|Bombai]] {{paleta maharashtra}} [[Categoria:Maharashtra]] [[Categoria:Vila de Maharashtra]] [[Categoria:Vila d'Índia]] [[Categoria:Capitala d'estat d'Índia]] da34mnbv6qcu82dx87amrkk60dz57wh Partit Independentista Puertorican 0 34774 2500502 2281098 2026-05-14T10:47:26Z Trigenibinion 58963 /* Ligams */ cat 2500502 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Flag_of_the_Puerto_Rican_Independence_Party.svg|thumb|205px|[[Bandièra]] del PIP.]] Lo '''Partit Independentista Puertorican''' (''Partido Independentista Puertorriqueño'' en [[espanhòl]]) (PIP) es un partit [[Puerto Rico|puertorican]] membre de l'[[Internacionala Socialista]] e de la [[Conferéncia Permanenta dels Partits Politics d'America Latina e de las Caribas|COPPPAL]] que milita per l'independéncia de [[Puerto Rico]] a respècte dels [[Estats Units d'America]]. Son president actual es [[Rubén Berríos]]. == Direccion politica == * [[Ruben Berrios Martinez]], president, ancian senator, president de l'Internacionala Socialista * [[Maria de Lourdes Santiago]], vicepresidenta, senatritz * [[Manuel Rodriguez Orellana]], secretari a las relacions amb l'America del Nòrd * [[Fernando Martin Garcia]], president executiu * [[Juan Dalmau Ramirez]], secretari general e comissari electoral * [[Roberto Ivan Aponte Berrios]], secretari a l'organizacion municipala * [[Edwin Irizarry Mora]], secretari als afars economics * [[Jessica Martinez]] * [[Jorge Fernandez Porto]] * [[Luis Roberto Piñero]] * [[Victor Garcia San Inocencio]] * [[Juan Rodriguez]] * [[Vance Thomas]] * [[Hector Gonzalez Pereira]] == Ligams == *[https://web.archive.org/web/20190904211325/https://xn--partidoindependentistapuertorriqueo-hmd.com/ Lo sit oficial] [[Categoria:Partit politic portorican]] [[Categoria:Internacionala Socialista]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Estats Units]] 8texgi705s4xtdj43gekrg5ihjkomt5 Província de Bolonha 0 37454 2500358 2441024 2026-05-13T13:22:24Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500358 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} {|class="infobox_v2" |+ | colspan="2" align="center" style="background:#cfd1cf" |<big>'''Província de Bolonha'''</big> |- | colspan="2" align="center" |[[Fichièr:Provincia_di_Bologna-Stemma.svg|150px]] |- | <!--'''[[Geografia d’Itàlia|Zona]]''' || {{{zone}}}/--> |- | '''Estat''' || {{Itàlia}} |- | '''Region''' || [[Imatge: Regione-Emilia-Romagna-Stemma.svg|20px| ]] [[Emília-Romanha]] |- | '''Capluòc''' || [[Bolonha]] |- | '''[[Aira|Superfícia]]''' || 3703 [[km&sup2;]] |- | '''[[Populacion]]''' ||958 918 (2007) |- | '''[[Densitat]]''' || 259 ab./km² |- | '''Comunas''' || 60 |- | ''' Còde''' || BO |- style="text-align:center;" | colspan="2" class="toccolours" style="padding: 0;"| [[Fichièr:Bologna in Italy.svg|188x188px]] |- style="text-align:center; font-size:smaller;" | colspan="2" | Localizacion en Itàlia |} La '''Província de Bolonha''' (''provincia di Bologna'' en [[italian]] oficialament, ''pruvénzia ed Bulåggna'' en [[Emilian-romanhòu|emilian]]) èra una província de la region d'[[Emília-Romanha]] en [[Itàlia]]. Es remplacada per la [[Ciutat Metropolitana de Bolonha]] dempuèi lo 1èr de genièr de 2015. == Ligams extèrnes == * [https://web.archive.org/web/20130514222430/http://www.provincia.bologna.it/ Sit oficial] {{it}} [[Categoria:Província d'Itàlia|Bolonha]] [[Categoria:Emília-Romanha]] kr0xdefmreyuibq47mhkdii6ssin7dr Chunta Aragonesista 0 37744 2500440 2114405 2026-05-14T00:03:34Z Trigenibinion 58963 /* Enlaços Extèrnes */ cat 2500440 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} <!--Article redigit en gascon--> La '''Chunta Aragonesista''' (CHA) ei un [[partit politic]] [[nacionalista]] de [[Esquèrra politica|quèrres]] [[Aragon|aragonés]]. ===Ideologia=== Se considèren influïdi pes experiéncies deth movement socialista, des movements per emancipació sociau e nacionau, e des corrents ecopacifistes, feministes e umanistes. A estat un des partits que mès s'a significat era defensa dera [[Ebre]] e contra era politica de transvasaments des govèrns d'Espanha. Defenen era dreita d´[[autodeterminacion]] entath pòble aragonés. Era Chunta Aragonesista ei membre dera [[Aliança Liura Europèa]] e dera coalicion [[Union Europèa|europèa]] [[Euròpa des Pòbles]]. ===Organizacion=== Era '''Asambleya Nazional''' (Congrès) ei er organ suprèm de representacion e decision dera Chunta. Establís es sues linhes politiques, es sòns programes e principis, causida as membres de ''Maya de los Pleytos'', as deth ''Comitat Nazional'' e ath president de CHA. A ath delà era potestat de modificar es estatuts e eth reglament dera organizacion. Se compause per delegadi (aumens un per cada organizacion comarcau) e s'amasse cada tres ans. Eth '''President''' ei causit pera ''Asambleya Nazional'' d'entre es sòns integrants, mejançant sufragi dirècte, secrèt e liure. Auti cargues executius de CHA son era Secretaria Generau e, s'escau, era Sotssecretaria o Sotssecretaries Generaus. Eth President designe, d'entre es membres deth Consello Nazional, ath Secretari Generau que li calerà èster confirmat pera Asambleya. Tanben poderà eth President designar a un o diuèrsi Sotssecretaris Generaus. Eth '''Comitat Nazional''' ei er organ decisori de CHA entre ''Asambleyas Nazionals''; assumís era direccion, govèrn, administracion e coordinacion deth partit. Establís era estrategia politica en tot seguir es linhes de l’Asambleya Nazional e apròve eth pressupòst e es listes electoraus. S'amasse, aumens cinc còps ar an. Hèn part d'eth ueitanta persones escuelhudes pera ''Asambleya'' ne liste dubèrta, eth President deth partit e es presidents des ''Ligallos de Redolada'', des ''Ligallos d'Emigración'' (actuauments sonque 3: Madrid, Catalonha e Valéncia). '''Maya de los Pleytos''' ei ua sòrta de Cort Suprèma d'interpretacion des Estatuts. La compausen 7 persones. Es sues foncions son era interpretacion des Estatuts e eth Reglament d'Organizacion, resòlver sus es objeccions as sollicituds d'afiliacion a CHA e d'autes foncions de mediacion, conciliacion e arbitratge. Eth '''''Consello Nazional''''' ei er organ executiu suprèm entre ''Comitats Nacionals'' que dirigís era activitat eth partit. Son facultats sues era execucion des acòrds prenudi pes auti organs nacionaus, era coordinacion des comarcaus, era elaboracion deth pressupòst e era autorizacion de despenses. Ei format peth president de CHA e dètz-e-ueit ''conselhèrs'' causits per e entre es membres deth ''Comitat Nazional''. S'amasse aumens un còp ath mes e es sues decisions an caractèr en tot restacar. Fin finau cada comarca s'organize er un ''Ligallo de Redolada'' o agropacion comarcau, qu'en tot foncionar eth plenari se nomente '''Asambleya de Redolada''' e er organ que de prenuda de decisions n'ei eth '''''Consello de Redolada'''''. Er eth cas de [[Saragossa]], dada era quantitat d'afiliadi s'a creat un '''''Comitat de Redolada''''' coma organ intermediari, a imatge dera organizacion nacionau deth partit. Es organs comarcaus escuelhen ath President comarcau, establissen era linha d'accion politica que se seguirà era era comarca e elabòren es listes de candidats des eleccions municipaus. Es afiliadi er un madeish municipi s'organizen a trauès de '''Ligallos de Lugar''', que generauments s'estructuren er un plenari nomentat '''Asambleya de Lugar'''. Er eth cas de Saragossa, existís un organ rector d'aguesta Asambleya. Ath delà, tanben existissen era era ciutat de Saragossa '''''Asambleyas de Bico''''', que canalizen era participacion er un madeish districte municipau e sostien era labor des vocaus es es Conselhs de Districte. ===Istòria=== Chunta Aragonesista se constituïc çò [[29 de junh]] de [[1986]] coma ''Unión Aragonesista''-''Chunta Aragonesista'', e se declare hereva dera tradicion aragonesista de partits de principis de sègle coma [[Estado Aragonés]] e era pròpria [[Unión Aragonesista]]. Eth partit a experimentat un espectacular ascens electorau, parallèlaments ar ascens d'autes formacions fraies der Estat espanhòu, coma [[Quèrra Republicana de Catalonha]], [[Eusko Alkartasuna]] o [[Tierra Comunera|Tierra Comunera - Partido Nacionalista Castellano]]. Es sòns dus prumèrs deputats es es Corts d'Aragon sigueren [[Chesús Yuste]] e [[Chesús Bernal]]. Actuauments a naui deputats ara camèra legislatiua autonomica; e sies còssos er eth Ajuntament de [[Saragossa]], que li permeteren aucupar, dempús de pactar damb eth [[PSOE]], es regidories d'Urbanisme, Espòrts, Accion Sociau, Educacion, Joenessa e Infrastructures e Plans Integraus. Dempús de [[2000]], tanben a un deputat ath [[Congrès des Deputats d'Espanha|Congrès des Deputats]]: eth professor, escrivan e cantautor [[José Antonio Labordeta]], era figura mès coneishuda dera CHA. Eth çò [[2000]], votèc eth contra dera investidura de [[José María Aznar]] coma president; maugrat açò, eth [[2004]] votèc en favor dera investidura coma president deth govèrn de [[José Luis Rodríguez Zapatero]], dempús d'arribar en ua sèria de compromisi concernent inversions en Aragon e ar arrefús ath transvasament der [[Èbre]]. Eth [[2005]] hec campanha eth contra dera ratificacion eth referéndum dera [[Constitucion Europèa]]. ===Enlaços Extèrnes=== *[http://www.chunta.com Chunta.Com], web oficiau de CHA. [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] 13oy82amtq3hd0ytzkvxnq148txlkxi 2500457 2500440 2026-05-14T00:54:37Z Trigenibinion 58963 /* Enlaços Extèrnes */ cat 2500457 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} <!--Article redigit en gascon--> La '''Chunta Aragonesista''' (CHA) ei un [[partit politic]] [[nacionalista]] de [[Esquèrra politica|quèrres]] [[Aragon|aragonés]]. ===Ideologia=== Se considèren influïdi pes experiéncies deth movement socialista, des movements per emancipació sociau e nacionau, e des corrents ecopacifistes, feministes e umanistes. A estat un des partits que mès s'a significat era defensa dera [[Ebre]] e contra era politica de transvasaments des govèrns d'Espanha. Defenen era dreita d´[[autodeterminacion]] entath pòble aragonés. Era Chunta Aragonesista ei membre dera [[Aliança Liura Europèa]] e dera coalicion [[Union Europèa|europèa]] [[Euròpa des Pòbles]]. ===Organizacion=== Era '''Asambleya Nazional''' (Congrès) ei er organ suprèm de representacion e decision dera Chunta. Establís es sues linhes politiques, es sòns programes e principis, causida as membres de ''Maya de los Pleytos'', as deth ''Comitat Nazional'' e ath president de CHA. A ath delà era potestat de modificar es estatuts e eth reglament dera organizacion. Se compause per delegadi (aumens un per cada organizacion comarcau) e s'amasse cada tres ans. Eth '''President''' ei causit pera ''Asambleya Nazional'' d'entre es sòns integrants, mejançant sufragi dirècte, secrèt e liure. Auti cargues executius de CHA son era Secretaria Generau e, s'escau, era Sotssecretaria o Sotssecretaries Generaus. Eth President designe, d'entre es membres deth Consello Nazional, ath Secretari Generau que li calerà èster confirmat pera Asambleya. Tanben poderà eth President designar a un o diuèrsi Sotssecretaris Generaus. Eth '''Comitat Nazional''' ei er organ decisori de CHA entre ''Asambleyas Nazionals''; assumís era direccion, govèrn, administracion e coordinacion deth partit. Establís era estrategia politica en tot seguir es linhes de l’Asambleya Nazional e apròve eth pressupòst e es listes electoraus. S'amasse, aumens cinc còps ar an. Hèn part d'eth ueitanta persones escuelhudes pera ''Asambleya'' ne liste dubèrta, eth President deth partit e es presidents des ''Ligallos de Redolada'', des ''Ligallos d'Emigración'' (actuauments sonque 3: Madrid, Catalonha e Valéncia). '''Maya de los Pleytos''' ei ua sòrta de Cort Suprèma d'interpretacion des Estatuts. La compausen 7 persones. Es sues foncions son era interpretacion des Estatuts e eth Reglament d'Organizacion, resòlver sus es objeccions as sollicituds d'afiliacion a CHA e d'autes foncions de mediacion, conciliacion e arbitratge. Eth '''''Consello Nazional''''' ei er organ executiu suprèm entre ''Comitats Nacionals'' que dirigís era activitat eth partit. Son facultats sues era execucion des acòrds prenudi pes auti organs nacionaus, era coordinacion des comarcaus, era elaboracion deth pressupòst e era autorizacion de despenses. Ei format peth president de CHA e dètz-e-ueit ''conselhèrs'' causits per e entre es membres deth ''Comitat Nazional''. S'amasse aumens un còp ath mes e es sues decisions an caractèr en tot restacar. Fin finau cada comarca s'organize er un ''Ligallo de Redolada'' o agropacion comarcau, qu'en tot foncionar eth plenari se nomente '''Asambleya de Redolada''' e er organ que de prenuda de decisions n'ei eth '''''Consello de Redolada'''''. Er eth cas de [[Saragossa]], dada era quantitat d'afiliadi s'a creat un '''''Comitat de Redolada''''' coma organ intermediari, a imatge dera organizacion nacionau deth partit. Es organs comarcaus escuelhen ath President comarcau, establissen era linha d'accion politica que se seguirà era era comarca e elabòren es listes de candidats des eleccions municipaus. Es afiliadi er un madeish municipi s'organizen a trauès de '''Ligallos de Lugar''', que generauments s'estructuren er un plenari nomentat '''Asambleya de Lugar'''. Er eth cas de Saragossa, existís un organ rector d'aguesta Asambleya. Ath delà, tanben existissen era era ciutat de Saragossa '''''Asambleyas de Bico''''', que canalizen era participacion er un madeish districte municipau e sostien era labor des vocaus es es Conselhs de Districte. ===Istòria=== Chunta Aragonesista se constituïc çò [[29 de junh]] de [[1986]] coma ''Unión Aragonesista''-''Chunta Aragonesista'', e se declare hereva dera tradicion aragonesista de partits de principis de sègle coma [[Estado Aragonés]] e era pròpria [[Unión Aragonesista]]. Eth partit a experimentat un espectacular ascens electorau, parallèlaments ar ascens d'autes formacions fraies der Estat espanhòu, coma [[Quèrra Republicana de Catalonha]], [[Eusko Alkartasuna]] o [[Tierra Comunera|Tierra Comunera - Partido Nacionalista Castellano]]. Es sòns dus prumèrs deputats es es Corts d'Aragon sigueren [[Chesús Yuste]] e [[Chesús Bernal]]. Actuauments a naui deputats ara camèra legislatiua autonomica; e sies còssos er eth Ajuntament de [[Saragossa]], que li permeteren aucupar, dempús de pactar damb eth [[PSOE]], es regidories d'Urbanisme, Espòrts, Accion Sociau, Educacion, Joenessa e Infrastructures e Plans Integraus. Dempús de [[2000]], tanben a un deputat ath [[Congrès des Deputats d'Espanha|Congrès des Deputats]]: eth professor, escrivan e cantautor [[José Antonio Labordeta]], era figura mès coneishuda dera CHA. Eth çò [[2000]], votèc eth contra dera investidura de [[José María Aznar]] coma president; maugrat açò, eth [[2004]] votèc en favor dera investidura coma president deth govèrn de [[José Luis Rodríguez Zapatero]], dempús d'arribar en ua sèria de compromisi concernent inversions en Aragon e ar arrefús ath transvasament der [[Èbre]]. Eth [[2005]] hec campanha eth contra dera ratificacion eth referéndum dera [[Constitucion Europèa]]. ===Enlaços Extèrnes=== *[http://www.chunta.com Chunta.Com], web oficiau de CHA. [[Categoria:Partits nacionalistas aragonés]] f7z8wnbvn7p6uuy3wjxmcgfpyq0pcuz Uracil 0 38813 2500467 1917619 2026-05-14T04:14:12Z Д.Ильин 51404 2500467 wikitext text/x-wiki <!--Article redigit en provençau--> {{Acid nucleïc}} L''''uracil''' es un [[acid nucleïc]] dau grop dei [[pirimidina]]s. Es una dei quatre basas quimicas de l'[[ARN]] e en lo [[còde genetic]] se representa amb la letra '''U''' majuscula. L'uracil abitualament s'aparia amb l'[[adenina]] en la [[transcripcion genetica]] e en lei [[retrovirus]] d'[[ARN]] a doble cadena. En l'[[ADN]], se troba pas d'uracil, mai una autra basa qu'a una foncion equivalenta (que se tròba solament dins l'ADN) nomenada [[Timina]] (T). Leis autras tres basas [[Adenina]], [[Guanina]] e [[Citosina]], se troban indistinctament en l'ADN e l'ARN. [[Fichièr:Uracil.svg|thumb|left|Estructura quimica de l'uracil]] {{commonscat|Uracil}} [[Categoria:Pirimidina]] sdnsy9m22qy78ufs8drxixrzej018eb Basa azotada 0 39167 2500468 2247586 2026-05-14T04:14:29Z Д.Ильин 51404 2500468 wikitext text/x-wiki {{Acid nucleïc}} Una '''basa azotada''' es un [[compausat organic]] que gracia a sos proprietats de [[Basa (quimia)|basa]] a un [[parelh solitari]] d'[[electron|electrons]] d'un [[atòm]] d'[[azòt]]. Las basas azotadas principalas son l'[[adenina]], la [[guanina]], la [[timina]], la [[citosina]] e l'[[uracil]], fan partida del [[material genetic]], mas trobam tanben las [[amina]]s coma l'[[amòni]] (NH<sub>3</sub>), la [[trietilamina]], la [[piridina]]. Las basas azotadas se pòdon classificar en dos grops: [[purina]]s, adenina (A) e guanina (G); e [[pirimidina]]s, citosina (C), timina (T) e uracil (U). Aquelas basas forman la part principala dels [[nucleotid]]s, e las interaccions entre la adenina/timina e la guanina/citosina son la basa del [[còde genetic]] universal. En l'[[ARN]] l'uracil substituissi la timina. ===Purinas=== {| border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" align="none" style="margin-left:1em" |- align="center" valign="bottom" ! Nucleobasa ! Nucleosid |- align="center" valign="" | [[Image:Adenine.svg|58px|Estructura quimica de l'adenina]]<br/>[[Adenina]]<br/> | [[Image:Adenosin.svg|95px|Estructura quimica de l'adenosina]]<br/>[[Adenosina]]<br/>A |- align="center" valign="" | [[Image:Guanine_chemical_structure.png|86px|Estructura quimica de la guanina]]<br/>[[Guanina]]<br/> | [[Image:G_chemical_structure.png|123px|Estructura quimica de la guanosina]]<br/>[[Guanosina]]<br/>G |- align="center" valign="" |- |} ===Pirimidinas=== {| border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" align="none" style="margin-left:1em" |- align="center" valign="bottom" ! Nucleobasa ! Nucleosid |- align="center" valign="" | [[Image:Thymine_chemical_structure.png|63px|Chemical structure of thymine]]<br/>[[Timina]]<br/> | [[Image:T_chemical_structure.png|87px|Chemical structure of thymidine]]<br/>[[Timidina]]<br/>T |- align="center" valign="" | [[Image:Cytosine_chemical_structure.png|51px|Chemical structure of cytosine]]<br/>[[Citosina]]<br/> | [[Image:C_chemical_structure.png|87px|Chemical structure of cytidine]]<br/>[[Citidina]]<br/>C |- align="center" valign="" | [[Image:Uracil.svg|51px|Chemical structure of uracil]]<br/>[[Uracil]]<br/> | [[Image:U_chemical_structure.png|87px|Chemical structure of uridine]]<br/>[[Uridina]]<br/>U |- |} [[Categoria:Basa azotada|*]] 972re40jh53uiempu9m3v82jy10lpvo Partit Asturianista 0 41788 2500439 2113253 2026-05-14T00:02:06Z Trigenibinion 58963 cat 2500439 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} Lo '''Partit Asturianista''' (en [[asturian]] ''Partíu Asturianista'' , en [[espanhòl]] ''Partido Asturianista'', PAS), es un partit politic nacionalista d'[[esquèrra]] [[Astúrias|asturian]] fondat en [[1985]] per [[Xuan Xosé Sánchez Vicente]]. [[Categoria:Astúrias]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] klwlqry5zmeac7iahgowj69f1m3c8xg 2500453 2500439 2026-05-14T00:42:43Z Trigenibinion 58963 cat 2500453 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} Lo '''Partit Asturianista''' (en [[asturian]] ''Partíu Asturianista'' , en [[espanhòl]] ''Partido Asturianista'', PAS), es un partit politic nacionalista d'[[esquèrra]] [[Astúrias|asturian]] fondat en [[1985]] per [[Xuan Xosé Sánchez Vicente]]. [[Categoria:Astúrias]] [[Categoria:Partits nacionalistas asturians]] sjsf7ls1ryl97vdsc73fr0p8zblba6s Vilafòrt (Losera) 0 44923 2500404 2442503 2026-05-13T17:54:59Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500404 wikitext text/x-wiki {{Omon|Vilafòrt}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Vilafòrt | nom2 = ''Villefort'' | imatge = France Lozère Villefort Barrage 2.jpg | descripcion = Lo barratge de Vilafòrt | lògo = cap | escut = Blason Ville 48 Villefort.svg | escais = | region ist = ({{Lengadòc}}) | departament = [[Losera (departament)|Losera]] | arrondiment = [[Arrondiment de Mende|Mende]] | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = [[Sent Estève (Losera)|Sent Estève]], <small>ancianament de [[canton de Vilafòrt|Vilafòrt]] ([[chapluòc]]) </small> | intercom = [[Comunautat de comunas del Mont Losera]], a partir de 2017 | insee = 48198 | cp = 48800 | cònsol = Jean-Claude Bajac-Leyantou | gentilici = Villefortais (en [[francés]]) | mandat = [[2020]]-[[2026]] | longitud = 3.93278 | latitud = 44.44028 | alt mini = 509 | alt mej = 605 | alt maxi = 960 | ectaras = 735 | km² = 7.35 |}} '''Vilafòrt''' (''Villefort'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48198.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a Planchamp, comuna de [[Pè de Bòrna]], es [,bilɔ'fɔr] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref> ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 48198 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Florence Lepetit |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2014 |Identitat= Jean-Luc Jean |Partit= divèrs esquèrra |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1989]] |Fin= 2001 |Identitat= Christian Fournier |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1989 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Vilafòrt]] ([[chapluòc]]); es ara del canton de [[Sent Estève (Losera)|Sent Estève]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 48198 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=1625 |1846=1566 |1851=1674 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=1535 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=1107 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=1505 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=620 |2006=639 |2007= |2008= |2009= |2011=598 |2016=549 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== * [[Charles Luc Paulin Clamenç Borrelli]] ([[1771]]-[[1849]])<ref>del wiki FR. Ortografia de verificar.</ref>, general francés. {{...}} ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references /> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Losera]] [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] aji6t1sd11970j6eddkcweu14ltm3g4 Era Espuga 0 48927 2500470 2486340 2026-05-14T05:19:09Z Alaric 506 44932 prononciacion, còssol 2500470 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Era Espuga | nom2 = ''Lespugue'' | imatge = Lespugue_-_ruine_du_château.JPG | descripcion = Arroeinas deth castèth. | lògo = cap | escut = | escais = | ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] | canton = [[Canton de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] ([[Canton de Bolonha de Gessa|Bolonha de Gessa]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr e Costalats de Comenge|CC de Còr e Costalats de Comenge]] | insee = 31295 | cp = 31350 | cònsol = Jean-François Foix | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = Lespuguais (en [[francés]]) | latitud = 43.2333333333 | longitud = 0.6675 | alt mini = 281 | alt mej = | alt maxi = 446 | ectaras = | km² = 4.91 |}} '''Era Espuga''' (''Lespugue'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna]] [[Gasconha|gascona]] en [[Comenge]], administrada peth [[departament francés|departament]] dera [[Nauta Garona]] e era [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small> ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Era [[capitau]] comengesa, [[Sent Gaudenç]], qu'ei distanta de 19 km ath sud-èst. [[Imatge:Map commune FR insee code 31295.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre deth territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = L'Aspuga | nòrd = [[Blajan]] | nòrd-èst = | èst = [[Charlàs]] | sud-èst = | sud = [[Sarremesan|Sarramesan]] | sud-oèst = | oèst = [[Montmaurin]] | nòrd-oèst = }} ==Toponimia== Era prononciacion a [[Era Espuga|L'Aspuga]] qu'ei exclusivament [la'spygɔ] <ref>contributor Alaric, 12 de mai de 2026</ref>. Quan un element lingüistic (prononciacion, lexic) càmbia, un toponime demòra normalament inalterat, òr er article ''eth'', ''era'', innovacion montanhòla, qu'a penetrat eth Comenge de la plana après eth sègle XVIIIau; ''*Era Espuga'' qu'ei un nom pescat dens era lua. </br> Eth nom qu'ei atestat ''Spulga'' en 1291 <ref>Émile Connac, ''Dictionnaire topographique du département de la Haute-Garonne'', manuscrit, 1882, Vol. 3, p. 1663, cercar sus Gallica</ref>. </br> Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''L'Aspuga'' que seré benlèu ua variacion de ''l'espinha'' « l'espina » <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 397</ref>. </br> Segon [[Ernèst Negre|Negre]], ''L'Espuga'' qu'ei un mot gascon qui significa « espècia de tuta, espelu(n)ga, còva, cuèva (acès devath ua arròca) » <ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume II, n° 21 297</ref>. ==Istòria== Pendent er Ancian Regime, L'Aspuga qu'èra de [[Nebosan]], dera [[diocèsi de Comenge]] e dera senescaucia de [[Tolosa]]. Eth vocable dera glèisa, annèxa de [[Sarremesan]], qu'ei Sent Macari. Tanlèu 1790, L'Aspuga qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 26 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31295 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2014]] |Fin= ([[2026]]) |Identitat= Jean-François Foix |Partit= shens |Qualitat= agricultor }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin= 2014 |Identitat= Jean-Paul Porthé <ref>https://www.ladepeche.fr/article/2012/03/06/1298790-lespugue-la-quietude-troublee.html</ref>|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= ? |Fin= 1995 |Identitat=Jules Porthé |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans era refòrma cantonau de 2014, aplicada en 2015, era comuna qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]]; qu'es ara deth [[canton de Sent Gaudenç]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31295 |1793=274 |1800=215 |1806=273 |1821=353 |1831=333 |1836=326 |1841=338 |1846=350 |1851=333 |1856=350 |1861=305 |1866=314 |1872=280 |1876=287 |1881=276 |1886=247 |1891=213 |1896=212 |1901=177 |1906=189 |1911=187 |1921=159 |1926=170 |1931=154 |1936=155 |1946=142 |1954=136 |1962=135 |1968=137 |1975=108 |1982=107 |1990=84 |1999=83 |cassini=19301 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} era populacion qu'èra de {{popfr31|295}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|295}}/4.91) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== * [[Vènus dera Espuga]] <gallery> Lespugue_-_La_mairie.jpg|Er ostau de comuna. Lespugue_-_Entrée_de_la_commune_A.jpg Gorges_de_la_Save_(Haute-Garonne,_France).JPG|Gòrjas de Sava. Venus_de_Lespugue_(replica).jpg|Vènus d'Era Espuga (replica). Carte_postale_des_ruines_du_château_de_Lespugue.jpg|Carta postala de cap a 1910 : arroeinas deth castèth. Lespugue_-_Le_monument_aux_morts.jpg|Eth monument aths mòrts. Lespugue_-_Le_musée.jpg|Eth musèu. Lespugue_-_L'église_et_son_clocher_isolé.jpg|Era glèisa Sent Macari e son campanar sol. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas damb era comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas de| insee = 31295}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Comenge]] 2tgencjxah1ixi5v6rpsehgdp9oji4o 2500471 2500470 2026-05-14T05:22:48Z Alaric 506 44932 2500471 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = L'Aspuga | nom2 = ''Lespugue'' | imatge = Lespugue_-_ruine_du_château.JPG | descripcion = Arroeinas deth castèth. | lògo = cap | escut = | escais = | ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] | canton = [[Canton de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] ([[Canton de Bolonha de Gessa|Bolonha de Gessa]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr e Costalats de Comenge|CC de Còr e Costalats de Comenge]] | insee = 31295 | cp = 31350 | cònsol = Jean-François Foix | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = Lespuguais (en [[francés]]) | latitud = 43.2333333333 | longitud = 0.6675 | alt mini = 281 | alt mej = | alt maxi = 446 | ectaras = | km² = 4.91 |}} '''L'Aspuga''' o ''Era Espuga''{{RepTopMP}} (''Lespugue'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna]] [[Gasconha|gascona]] en [[Comenge]], administrada peth [[departament francés|departament]] dera [[Nauta Garona]] e era [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small> ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Era [[capitau]] comengesa, [[Sent Gaudenç]], qu'ei distanta de 19 km ath sud-èst. [[Imatge:Map commune FR insee code 31295.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre deth territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = L'Aspuga | nòrd = [[Blajan]] | nòrd-èst = | èst = [[Charlàs]] | sud-èst = | sud = [[Sarremesan|Sarramesan]] | sud-oèst = | oèst = [[Montmaurin]] | nòrd-oèst = }} ==Toponimia== Era prononciacion a [[Era Espuga|L'Aspuga]] qu'ei exclusivament [la'spygɔ] <ref>contributor Alaric, 12 de mai de 2026</ref>. Quan un element lingüistic (prononciacion, lexic) càmbia, un toponime demòra normalament inalterat, òr er article ''eth'', ''era'', innovacion montanhòla, qu'a penetrat eth Comenge de la plana après eth sègle XVIIIau; ''*Era Espuga'' qu'ei un nom pescat dens era lua. </br> Eth nom qu'ei atestat ''Spulga'' en 1291 <ref>Émile Connac, ''Dictionnaire topographique du département de la Haute-Garonne'', manuscrit, 1882, Vol. 3, p. 1663, cercar sus Gallica</ref>. </br> Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''L'Aspuga'' que seré benlèu ua variacion de ''l'espinha'' « l'espina » <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 397</ref>. </br> Segon [[Ernèst Negre|Negre]], ''L'Espuga'' qu'ei un mot gascon qui significa « espècia de tuta, espelu(n)ga, còva, cuèva (acès devath ua arròca) » <ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume II, n° 21 297</ref>. ==Istòria== Pendent er Ancian Regime, L'Aspuga qu'èra de [[Nebosan]], dera [[diocèsi de Comenge]] e dera senescaucia de [[Tolosa]]. Eth vocable dera glèisa, annèxa de [[Sarremesan]], qu'ei Sent Macari. Tanlèu 1790, L'Aspuga qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 26 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31295 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2014]] |Fin= ([[2026]]) |Identitat= Jean-François Foix |Partit= shens |Qualitat= agricultor }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin= 2014 |Identitat= Jean-Paul Porthé <ref>https://www.ladepeche.fr/article/2012/03/06/1298790-lespugue-la-quietude-troublee.html</ref>|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= ? |Fin= 1995 |Identitat=Jules Porthé |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans era refòrma cantonau de 2014, aplicada en 2015, era comuna qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]]; qu'es ara deth [[canton de Sent Gaudenç]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31295 |1793=274 |1800=215 |1806=273 |1821=353 |1831=333 |1836=326 |1841=338 |1846=350 |1851=333 |1856=350 |1861=305 |1866=314 |1872=280 |1876=287 |1881=276 |1886=247 |1891=213 |1896=212 |1901=177 |1906=189 |1911=187 |1921=159 |1926=170 |1931=154 |1936=155 |1946=142 |1954=136 |1962=135 |1968=137 |1975=108 |1982=107 |1990=84 |1999=83 |cassini=19301 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} era populacion qu'èra de {{popfr31|295}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|295}}/4.91) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== * [[Vènus dera Espuga]] <gallery> Lespugue_-_La_mairie.jpg|Er ostau de comuna. Lespugue_-_Entrée_de_la_commune_A.jpg Gorges_de_la_Save_(Haute-Garonne,_France).JPG|Gòrjas de Sava. Venus_de_Lespugue_(replica).jpg|Vènus d'Era Espuga (replica). Carte_postale_des_ruines_du_château_de_Lespugue.jpg|Carta postala de cap a 1910 : arroeinas deth castèth. Lespugue_-_Le_monument_aux_morts.jpg|Eth monument aths mòrts. Lespugue_-_Le_musée.jpg|Eth musèu. Lespugue_-_L'église_et_son_clocher_isolé.jpg|Era glèisa Sent Macari e son campanar sol. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas damb era comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas de| insee = 31295}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Comenge]] 2g86b9ovizlsssu9pe9fykkwiv8fcry Categoria:Politica de Catalonha 14 50382 2500442 2202843 2026-05-14T00:10:10Z Trigenibinion 58963 cat 2500442 wikitext text/x-wiki {{Commonscat|Politics of Catalonia}} [[Categoria:Catalonha]] [[Categoria:Politica d'Espanha|Catalonha]] 1et5jkazjazr0t3sii4wsm9img4ly2e Guèrra de Vietnam 0 50952 2500459 2478988 2026-05-14T02:30:57Z CommonsDelinker 245 Bòt: A remplaçat [[:Imatge:FNL_Flag.svg]] per [[:Imatge:Flag_of_the_National_Liberation_Front_of_South_Vietnam,_Flag_of_South_Vietnam_(1975–1976).svg]] ([[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR2|Criterion 2]] (meaningless or ambiguous name)) 2500459 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Infobox Conflicte militar |imatge = Bombing in Vietnam.jpg |legenda = Bombardament aerian estatsunidenc en [[1966]]. |data = [[1959]] - 30 d'abriu de [[1975]]. |luòc = Indochina, principalament Vietnam. |casus = Insurreccion comunista de Vietcong. |eissida = Victòria de Vietnam dau Nord e reunificacion de Vietnam. |comandant1 = [[Fichièr:Flag of South Vietnam.svg|border|20px]] [[Nguyễn Văn Thiệu]]<br /> [[Fichièr:Flag of South Vietnam.svg|20px]] [[Lam Quang Thi]] <br />[[Fichièr:Flag of South Vietnam.svg|20px]] [[Nguyen Cao Ky]]<br />[[Fichièr:Flag of South Vietnam.svg|border|20px]] [[Ngo Dinh Diem|Ngô Đình Diệm]] <br />[[Fichièr:Flag of South Vietnam.svg|border|20px]] [[Ngo Quang Truong]] <br />[[Fichièr:Flag of the United States.svg|border|20px]] [[Dwight D. Eisenhower]] <br /> [[Fichièr:Flag of the United States.svg|border|20px]] [[John F. Kennedy]] <br />[[Fichièr:Flag of the United States.svg|border|20px]] [[Lyndon B. Johnson]] <br /> [[Fichièr:Flag of the United States.svg|border|20px]] [[Robert McNamara]]<br />[[Fichièr:Flag of the United States.svg|border|20px]] [[William Westmoreland]]<br />[[Fichièr:Flag of the United States.svg|border|20px]] [[Richard Nixon]]<br />[[Fichièr:Flag of the United States.svg|border|20px]] [[Gerald Ford]]<br />[[Fichièr:Flag of the United States.svg|border|20px]] [[Creighton Abrams]] <br /> [[Fichièr:Flag of the United States.svg|border|20px]] [[Frederick Weyand]] <br /> [[Fichièr:Flag of the United States.svg|border|20px]] [[Elmo Zumwalt]] <br /> [[Fichièr:Flag of the United States.svg|border|20px]] [[John Paul Vann]]<br /> [[Fichièr:Flag of the United States.svg|border|20px]] [[Robin Olds]]<br />[[Fichièr:Flag of South Korea.svg|border|20px]] [[Park Chung Hee]]<br />[[Fichièr:Flag of Thailand.svg|border|20px]] [[Thanom Kittikachorn]]<br /> |combatents1 = [[Fichièr:Flag of South Vietnam.svg|20px]][[Republica de Vietnam|Vietnam dau Sud]] <br /> [[Fichièr:Flag of the United States.svg|20px]] [[Estats Units d'America]] <br /> [[Fichièr:Flag of South Korea.svg|20px]] [[Corèa del Sud]] <br /> [[Fichièr:Flag of Thailand.svg|20px]] [[Tailàndia]] <br /> [[Fichièr:Flag of Australia.svg|20px]] [[Austràlia]] <br /> [[Fichièr:Flag of New Zealand.svg|20px]] [[Nòva Zelanda]] <br /> |combatents2 = [[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|20px]] [[Republica democratica de Vietnam|Vietnam dau Nòrd]] <br /> [[Fichièr:Flag of the National Liberation Front of South Vietnam, Flag of South Vietnam (1975–1976).svg|20px]] Vietcong |combatents3 = |fòrças1 = |pèrdas1 = [[Fichièr:Flag of South Vietnam.svg|20px]] {{formatnum:224000}} tuats e {{formatnum:1170000}} bleçats <ref name="Casualties - US vs NVA/VC">''Casualties - US vs NVA/VC'', [http://www.rjsmith.com/kia_tbl.html]</ref> <br /> [[Fichièr:Flag of the United States.svg|border|20px]] {{formatnum:49700}} tuats e {{formatnum:304700}} bleçats <ref name="Casualties - US vs NVA/VC"/> <br /> [[Fichièr:Flag of South Korea.svg|20px]] {{formatnum:4400}} tuats e {{formatnum:17000}} bleçats <ref name="Casualties - US vs NVA/VC"/> <br /> [[Fichièr:Flag of Australia.svg|20px]] 475 tuats e {{formatnum:2940}} bleçats <ref name="Casualties - US vs NVA/VC"/> <br /> [[Fichièr:Flag of Thailand.svg|20px]] 351 tuats e {{formatnum:1358}} bleçats <ref name="Casualties - US vs NVA/VC"/> <br /> [[Fichièr:Flag of New Zealand.svg|20px]] 55 tuats e 212 bleçats <ref name="Casualties - US vs NVA/VC"/> <br /> |comandant2 = [[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Ho Chi Minh|Hồ Chí Minh]] <br /> [[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Lê Duẩn]] <br />[[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Truong Chinh|Trường Chinh]] <br />[[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Nguyen Chi Thanh|Nguyễn Chí Thanh]] <br /> [[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Võ Nguyên Giáp]] <br />[[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Phạm Hùng]]<br />[[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Văn Tiến Dũng]] <br />[[Fichièr:Flag of the National Liberation Front of South Vietnam, Flag of South Vietnam (1975–1976).svg|20px]] [[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Trần Văn Trà]] <br /> [[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|20px]] [[Lê Đức Thọ]]<br />[[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Đồng Sỹ Nguyên]]<br />[[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Le Duc Anh|Lê Đức Anh]]<br />[[Fichièr:Flag of the National Liberation Front of South Vietnam, Flag of South Vietnam (1975–1976).svg|border|20px]][[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|20px]] [[Tran Do]] <br /> [[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Nguyen Van Toan]] <br />[[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Le Trong Tan]] <br />[[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|20px]] [[Hoang Minh Thao]] <br />[[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|20px]] [[Nguyen Minh Chau]] <br />[[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Tran The Mon]] <br />[[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Chu Phong Doi]]<br />[[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Truong Muc]] <br />[[Fichièr:Flag of the National Liberation Front of South Vietnam, Flag of South Vietnam (1975–1976).svg|border|20px]] [[Vo Minh Triet]]<br /> |fòrças2 = |pèrdas2 = [[Fichièr:Flag_of_Vietnam.svg|border|20px]] [[Fichièr:Flag of the National Liberation Front of South Vietnam, Flag of South Vietnam (1975–1976).svg|20px]] {{formatnum:1100000}} combatents tuats e {{formatnum:600000}} bleçats <ref name="Casualties - US vs NVA/VC"/> <br /> 2 milions de civils tuats <br /> [[Fichièr:Flag of the Soviet Union.svg|20px]] 16 tuats <ref>Dunnigan, James & Nofi, ''Albert: Dirty Little Secrets of the Vietnam War: Military Information You're Not Supposed to Know''. St. Martin's Press, 2000, p. 284.</ref> <br /> |comandant3 = |fòrças3 = |pèrdas3 = |batalhas = [[Batalha d'Ap Bac|Ap Bac]] — [[Incidents dau Gof dau Tonkin|Gof dau Tonkin]] — [[Batalha de Binh Gia|Binh Gia]] — [[Batalha de Ba Gia|Ba Gia]] — [[Batalha de Dong Xoai|Dong Xoai]] — [[Batalha d'la Drang|Ia Drang]] — [[Batalha de Khe Sanh|Khe Sanh]] — [[Batalha de Dak To|Dak To]] — [[Ofensiva dau Tet|Tet]] '''('''[[Batalha de Kham Duc|Kham Duc]] — [[Batalha de Hue|Hue]] — [[Batalha de Saigon (1968)|Saigon (1968)]]''')''' — [[Ofensiva Nguyên Huế (1972)]] — [[Batalha de Hue (1975)|Hue (1975)]] — [[Batalha de Xuan Loc|Xuan Loc]] — [[Batalha de Saigon (1975)|Saigon (1975)]] |nòtas = }} La '''Guèrra de Vietnam''', tanben sonada '''Segonda Guèrra d'[[Indochina]]''', foguèt un [[Guèrra|conflicte armat]] de la [[Guèrra Freja]] que se debanèt en Indochina de [[1959]] a [[1975]], principalament entre [[Republica democratica de Vietnam|Vietnam dau Nòrd]] comunista e una aliança gropant [[Republica de Vietnam|Vietnam dau Sud]] e [[Estats Units d'America]]. De son costat, Vietnam dau Nòrd foguèt massivament ajudat per lo camp comunista dirigit per l' [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|Union Sovietica]]. Aquela guèrra marquèt fòrtament la societat estatsunidenca, especialament après lo mandadís de conscrits au frònt. De manifestacions e un movement fòrça important còntra la guèrra se desvolopèron entraïnant lo retirament dei fòrças estatsunidencas en [[1973]] puei l'afondrament de Vietnam dau Sud, la victòria comunista e l'unificacion de Vietnam en [[1975]]. Pasmens, lei bombardaments e lei dispersions de produchs quimics realizats per leis Estatsunidencs pendent la guèrra devastèron lo país causant de degalhs a lòng tèrme. De mai, ambé 3,5 milions de mòrts, la Guèrra de Vietnam fa partida dei conflictes pus murtriers dempuèi la [[Dusau Guèrra Mondiau|Segonda Guèrra Mondiala]]. == Lei causas e lo començament de la guèrra == === Lo retirament francés === [[Fichièr:Ngo Dinh Diem at Washington - ARC 542189.jpg|thumb|250 px|right|... Rescòntre entre lei presidents [[Ngo Dinh Diem]] e [[Dwight D. Eisenhower]].]] En [[1956]], après la signatura deis acòrds de [[Genèva]] lo 20 de julhet de [[1954]], [[França]] se deguèt retirar d'[[Indochina]] après un sègle de preséncia e l'independéncia de [[Vietnam]] foguèt reconeguda. Pasmens, ambé lo sostèn deis Estats Units, la particion dau país de lòng dau 17{{e}} [[parallèl]] venguèt permanenta e dos Vietnam se formèron. Au sud, la Republica de Vietnam foguèt dirigida per [[Ngo Dinh Diem]]. Refusèt l'organizacion deis eleccions previstas per leis acòrds de patz e creèt un regim dictatoriau sostengut per leis Estatsunidencs. Au nòrd, lei caps de la Republica Democratica de Vietnam organizèron un estat comunista ajudat per lo blòt comunista, especialament [[China]] e [[Union Sovietica]]. === Lo desvolopament de l'insurreccion comunista === [[Fichièr:USS Maddox (DD-731) underway at sea, circa the early 1960s (NH 97900).jpg|thumb|left|Lo naviri de guèrra estatsunidenc USS Madoxx implicat dins l'incident dau gof de Tonkin en aost de [[1964]].]] La particion e la dictatura de [[Ngo Dinh Diem]] entraïnèt rapidament la formacion d'una guerrilha comunista. D'efèct, la politica de Diem, catolic fervorós, ordonèt divèrsei reformas inspiradas per sei valors mentre que la societat de Vietnam dau Sud èra prefondament [[Bodisme|bodista]]. Per exemple, lo jòc, qu'èra una tradicion fòrça ancorada, foguèt enebit. Ansin, tre la fin de 1955, de maquís se formèron tornarmai dins lo sud dau país. En [[1957]], lei premiers combats aguèron luòc dins lei regions centralas. Puei, en [[1958]], la presa d'un milier d'armas per la guerrilha novèla permetèt l'armament dei premiereis unitats. Aqueu movement foguèt tanben ajudat per la preséncia au sud de {{formatnum:10000}} a {{formatnum:15000}} quadres comunistas de l'insurreccion anciana còntra lei Francés. En decembre de [[1960]], l'insurreccion s'organizèt ambé la creaccion d'un Frònt Nacional de Liberacion (FNL o Vietcong) dirigit per Vietnam dau Nòrd. L'armada de Vietnam dau Sud, entraïnada per luchar dins un conflicte classic dau Guèrra de Corèa foguèt pas capabla d'arrestar lo desvolopament dei maquís. Ansin, en [[1961]], lo president estatsunidenc Kennedy mandèt de conselhiers militars per ajudar lei soudats dau sud. Aquelei conselhiers seràn {{formatnum:16000}} en [[1963]]<ref name="Kaspi p.518"/>. En mai d'aquò, Kennedy permetèt d'operacions d'inflitracions e de sabotatges còntra Vietnam dau Nòrd<ref name="Kaspi p.518">André Kaspi, ''Les Américains – 2. Les Etats-Units de 1945 à nos jours'', Editions du Seuil (2002), p.519.</ref>. Enfin, Diem, jujtat pas capables de faciar l'insurreccion, foguèt assassinat per un còp d'estat dei generaus de son armada ambé la complicitat de la CIA<ref name="Kaspi p.518"/>. Pasmens, la situacion se melhorèt pas. Lo successor de Kennedy, Lyndon B. Johnson, aprofichèt donc una tièra d'incidents navaus mau esclarzits dins lo gof de Tonkin lei 2 e 4 d'aost de 1964 per implicar mai leis Estats Units dins la guèrra. Ansin, lo 7 d'aost de 1964,lo Congrès votèt una resolucion que donèt au president la possibilitat d'utilizar la fòrça armada per luchar còntra leis « aggressions comunistas ». == L'intervencion estatsunidenca == === L'escalada de la guèrra === [[Fichièr:Checking house during patrol.jpg|thumb|left|Soudats estatsunidencs en cèrca de combatents comunistas dins un vilatge.]] [[File:Guèrra de Vietnam (1965).png|thumb|Esquèma de la Guèrra de Vietnam en 1965.]] [[Fichièr:HoChiMinhTrial001.jpg|thumb|left|Portaires sus la pista Ho Chi Minh.]] En març de 1965, lo govèrn estatsunidenc decidiguèt d'intervenir dirèctament au Vietnam dau Sud amb un contingent de {{formatnum:135000}} òmes au començament de l'annada que seriá portat a {{formatnum:536000}} en [[1968]]. Divèrsei basas aerianas foguèron installadas. De mai, leis effectius dei fòrças dau Sud se montèron a quasi {{formatnum:900000}} combatents. L'objectiu deis Estats Units èra d'impausar de negociacions ai Comunistas<ref name="Kaspi p.522">André Kaspi, ''Les Américains – 2. Les Etats-Units de 1945 à nos jours'', Editions du Seuil (2002), p.519.</ref>. Ansin, esitèron pas d'estendre lo conflicte. Dins lo cèu, l'armada estatsunidenca mandèron donc uneis ofensivas e campanha de bombardaments còntra la guerrilha e lo Vietnam dau Nòrd. En tres annadas, 3 milions de tonas de bombas foguèron largadas au nòrd dau 17{{e}} parrallèl, dins lei zonas pròchas dau parrallèl e au sud<ref name="Kaspi p.522"/>. Enterin, leis avions larguèron tanben de quantitats fòrça importantas d'erbicids, coma l'agent arange, per eliminar la jungla, protegir lei basas estatsunidencas e limitar lei movements de la guerrilha<ref name="Kaspi p.522"/>. Après la guèrra, d'efècts cancerigèns foguèron descubèrt dins la màger part d'aquelei produchs erbicids<ref name="Kaspi p.522"/>. En mai d'aquò, lei tropas terrèstras assaièron d'escagassar lei fòrças comunistas en practicant una guèrra de gausidura. Per exemple, un grop de soudats es mandat per elicoptèr dins una zona per esperar un contacte ambé l'enemic, temptar d'infligir de pèrdas e repartir<ref name="Kaspi p.523">André Kaspi, ''Les Américains – 2. Les Etats-Unis de 1945 à nos jours'', Editions du Seuil (2002), p.523.</ref>. D'estatisticas foguèron demandadas per lo comandament per mesurar lo dinamisme e l'eficacitat deis unitats. Aquò entraïnèt la comunicacion d'informacions faussas, especialament a prepaus dau nombre de mòrts dins lei rengs dau Vietcong. En fàcia, Vietnam dau Nòrd foguèt picat fortàment lei bombardaments estatsunidencs. Pasmens, lo país èra gaire industrializat e leis Estatsunidencs ausèron pas atacar lo pòrt d'[[Haiphong]] onte lei naviris sovietics desbarcavan d'avitalhaments. De mai, fins au chismo entre Union Sovietica e China, poguèt tanben se fissar de l'ajuda chinesa. Enfin, lei combatents comunistas èran ja entraïnats acostumats a la guèrra en causa de lor participacion a la lucha còntra lei Japonés e Francés dempuèi la mitat deis annadas 1940. Pauc a pauc, capitèron d'obtenir e d'utilizar un armament pus recent. La guerrilha foguèt egalament ben avitalhada gràcias ai pistas Ho Chi Minh traçadas de lòng de la frontiera entre [[Cambòtja]] e Vietnam. Lei bombardaments estatsunidencs poguèron pas empachar l'utilizacion d'aquelei pistas. Ansin, de combats importants aguèron luòc au Vietnam dau Sud vèrs Da Nang en [[1965]], a Pleiku totjorn en [[1965]], a Quang Tri en [[1966]] e [[1967]] e a l'entorn de la basa de Khe Sanh en [[1967]] e [[1968]]<ref name="Kaspi p.523"/>. === L'ofensiva dau Tet === [[Fichièr:ARVN Rangers defend Saigon, Tet Offensive.jpg|thumb|right|Soudats de l'armada de Vietnam dau Sud defendent Saigon durant l'ofensiva dau Tet.]] Lo 30 de genier de 1968, lo camp comunista mandèron una tièra d'atacas ambé {{formatnum:70000}} a {{formatnum:80000}} combatents, dicha ofensiva dau Tet, en direccion de 105 vilas de Vietnam dau Sud. Pasmens, lo solevament generau esperat per assegurar lo succès de l'ofensiva aguèt pas luòc. De mai, maugrat un efèct de sospressa, lei fòrças estatsunidencas e dau govèrn de Saigon capitèron de rebutar la màger part deis assauts fòrça rapidament, generalament en dos o tres jorns solament. De combats pus malaisats per leis autoritats de Saigon se debanèron a Kontum, Ban Me Thuot, Phan Thiet, Can Tho, et Ben Tre mai la situacion foguèt restablida a la perfin. Lei succès principaus de l'ofensiva foguèron Saigon onte la batalha durarà fins au 7 de març dins certanei borgadas e Hue ont una partida de la ciutat anciana foguèt presa e tenguda durant 28 jorns. L'ofensiva dau Tet foguèt donc una revirada militara importanta per la guerrilha e lo Vietnam dau Nòrd. Pasmens, la reaccion de la societat estatsunidenca transformèt la revirada dei combats en succès politic decisiu. D'efèct, aquela ofensiva demostrèt la capacitat de Vietnam dau Nòrd e de Vietcong de contuniar la guèrra mentre que la propaganda estatsunidenca anonciava son afondrament venent dempuei [[1964]]. De mai, leis Estats Units comprenguèron que lor armada èra encalada au Vietnam. Ansin, a partir de [[1968]], l'oposicion a la guèrra aumentèt pauc a pauc entre leis Estatsunidencs. === La revirada e lo retirament estatsunidencs === [[Fichièr:A female demonstrator offers a flower to military police on guard at the Pentagon during an anti-Vietnam demonstration. Arlington, Virginia, USA.jpg|thumb|right|Imatge d'una manifestacion còntra la guèrra ais Estats Units en [[1967]].]] [[Fichièr:Vietnam peace agreement signing.jpg|thumb|right|Signatura deis acòrds de París en [[1973]] marcant lo retirament deis Estats Units.]] En [[1965]], l'oposicion estatsunidenca còntra la guèrra capitèt una tièra de manifestacions reünissent {{formatnum:70000}} personas dins 60 vilas<ref name="Kaspi p. 526">André Kaspi, ''Les Américains – 2. Les Etats-Units de 1945 à nos jours'', Editions du Seuil (2002), p.523.</ref>. Puei, dins leis annadas 1965-1968, leis inegalitats dau servici militar, leis atrocitats de la guèrra e leis imatges dei mèdias demeniguèron lo sostèn per la guèrra dins la societat estatsunidenca. Per exemple, lei soudats negres formavan 31% deis unitats de combat mentre que lor populacion se montava solament a 11% deis Estatsunidencs. D'autra part, lei mèdias mostrèron d'imatges de soudats mòrts o l'execucion somària d'un presonier comunista per un cap de la policia de Saigon durant l'ofensiva dau Tet. Aquela ofensiva foguèt l'element entraïnant lo desvolopament d'un movement poderós còntra lo conflicte. La guèrra dau Vietnam venguèt donc un enjòc fòrça important au nivèu politic. A partir de [[1966]], lo Senat puei lo Congrès acomencèron d'enquistar a prepaus de la guèrra e d'encoratjar lo president a la moderacion. En [[1968]], en causa de la contestacion, Johnson deguèt renonciar de se presentar tornarmai ais eleccions presidencialas. Anoncièt tanben la fin dei bombardaments au Vietnam dau Nòrd e lo començament de negociacions a París ambé lei Comunistas. Pasmens, aqueleis iniciativas permetèron pas ai Democrats de ganhar tornarmai leis eleccions de [[1968]] e lo Republican [[Richard Nixon]] foguèt elegit. Nixon decidiguèt de retirar lei soudats estatsunidencs de Vietnam e d'equipar l'armada dau Sud per contuniar la guèrra e rebutar lei Comunistas. Aquela politica foguèt dicha vietnamizacion. Foguèt marcada per una aumentacion deis ajudas per lo govèrn dau Sud e sei tropas, una diminucion dau nombre de soudats e una continuacion deis ofensivas aerianas per mantenir la pression sus lei Comunistas. Ansin, lei fòrças armadas dau Sud recebèron un milion de fusils, {{formatnum:2000}} canons, de naviris, d'avions e de veïculs. De mai, leis ajudas financièras se montèron de 4,4 miliards de dolars entre [[1966]] e [[1968]] a 9,6 miliards entre [[1969]] e [[1972]]. Enterin, l'armada estatsunidenca retirèt seis òmes, especialament seis unitats terrèstras. Lor nombre evolucionèt de {{formatnum:536000}} en [[1968]] a {{formatnum:156000}} en [[1971]]. Pasmens, per constrénher lei Comunistas de negociar e obtenir la fin de la guèrra, leis Estatsunidencs limitèron pas lor estrategia au retirament de sei soudats e a l'aumentacion deis ajudas a seis aliats. Ansin, l'aviacion mandèron tornarmai de campanhas de bombardaments importants còntra Vietnam, còntra lei pistas d'avitalhament au [[Cambòtja]] e còntra lei pòrts dau Nòrd que foguèron minats. Aperaquí 4,3 milions de bombas foguèron largadas durant la presidéncia Nixon còntra 3 pendent l'èra Johnson. Aqueu sostèn aerian permetèt a l'armada de Saigon de rebutar una tièra novèla d'ofensivas massissas dau Nòrd entre març e octòbre de [[1972]]. Lei Comunistas perdèron {{formatnum:100000}} òmes e deguèron acceptar un acòrd ambé leis Estats Units e lo Vietnam dau Sud. Aquel acòrd foguèt lo tractat de París signat lo 27 de genier de [[1973]]. Leis Estats Units deguèron retirar sei tropas en 60 jorns e lo Vietnam dau Nòrd liberar sei presoniers. La preséncia de soudats dau Nòrd au Sud foguèt tanben reconeguda. == Fin de la guèrra == [[Fichièr:Saigon T-54.jpg|thumb|right|Intrada d'un carri de combat dau Nòrd dins lei jardins dau palais presidenciau de Saigon.]] [[Fichièr:Saigon-hubert-van-es.jpg|thumb|right|Evacuacion de Saigon per de membres de la CIA en [[1975]].]] Se leis acòrds de París permetèron lo retirament estatsunidenc, l'alta-au-fuòc foguèt gaire respectada entre lei combatents dei dos Vietnam e de renfòrç foguèron mandats au Sud per lo Nòrd. Lo Sud, en revenge, aguèt de problèmas importants en causa de la corrupcion fòrça auta de seis autoritats, de la diminucion de l'ajuda de Washington e de difficultats de Nixon fàcia a l'escàndol de Watergate. Ansin, empachant per aqueu afaire, lo president estatsunidenca mandèt mens d'ajudas au govèrn dau Sud per contuniar la guèrra. En decembre de [[1974]], lei tropas comunistas ataquèron e prenguèron Phuoc Binh dempuei [[Cambòtja]] a 160 quilomètres de Saigon que sei aliats se limitèron ai protestacions diplomaticas. Lo president dau Sud, Nguyễn Văn Thiệu, decidiguèt de despartir sei fòrças per limitar leis infiltracions d'aqueu tipe per lei pistas Ho Chi Minh. En març de 1975, lo Nòrd poguèt donc mandar d'ofensivas novèlas concentradas sus certanei ponchs. Lo Sud, que sei tropas èran pas concentradas, mau capitèt de replicar. Lo Nòrd ataquèt lo centre de Vietnam dau Sud e capitèt de prendre Buôn Ma Thuột puei lei platèus centraus dau país. Après aquelei desfachas, l'armada dau Sud perdèt sa coesion e sa combativitat, ja entamenada per la duracion de la guèrra e la baissa deis ajudas estatsunidencas. Lei vilas principalas dau Sud foguèron donc presas d'un biais aisat, quasi sensa combats, per lei soudats dau Nòrd e de Vietcong : Hue lo 25 de març e Da Nang lo 2 d'abriu. Entre lo 9 e lo 21 d'abriu, la vila de [[Batalha de Xuan Loc|Xuan Loc]], darriera posicion defenduda per l'armada dau Sud, foguèt presa per lei Comunistas que poguèron adonc enceuclar Saigon. La capitala deguèt capitular lo 30 d'abriu après una batalha corta entraïnant la fin de la guèrra e la reünificacion de Vietnam. == Consequéncias de la guèrra == === Consequéncias politicas === La consequéncia principala de la guèrra foguèt la reünificacion de Vietnam devesits après la fin de la [[guèrra d'Indochina]] ([[1946]]-[[1954]]). Foguèt tanben una victòria dau camp comunista au nivèu de la [[Guèrra Freja]] acomençada dempuei la fin deis annadas 1940 entre Estats Units e Union Sovietica. En [[1975]], lei Comunistas capitèron de prendre lo poder en [[Laos]] e en [[Cambòtja]]. Pasmens, la division dau camp comunista entre China e Union Sovietica entraïnèt d'autrei guèrras dins la region. Ansin, en 1978, una guèrra començèt entre Cambòtja e Vietnam. S'acabèt per l'ocupacion de Cambòtja e una guèrra civila lònga. China assaièt de replicar en [[1979]] atacant la frontiera nòrd de Vietnam durant un mes avans de se retirar. === Pèrdas umanas === En causa de mejans utilizats durant la guèrra (bombardaments massius, produchs quimics...), lo nombre totau de pèrdas es malaisat d'estimar. Durant la guèrra, lei pèrdas de Vietnam foguèron de {{formatnum:255000}} militars e {{formatnum:430000}} civils tuats per lo Sud e de 1,5 milions de mòrts per lo Nòrd. Lo bilan anonciat per lo govèrn d'Hanoi lo 3 d'abriu de [[1995]] foguèt d'un milion de combatents e quatre milions de civils tuats. Pasmens, en despiech de son importància, aquelei chifras foguèron gaire contestats. Lei pèrdas deis Estats Units foguèron egalas a {{formatnum:58217}} soudats tuats e {{formatnum:303635}} bleçats. {{formatnum:8744000}} militars estatsunidencs particpèron a la guèrra. De mai, leis autreis aliats de Washington que participèron au conflicte perdèron aperaquí {{formatnum:5000}} òmes. == Referéncias == <references/> == Bibliografia == * Hall, Simon, “Scholarly Battles over the Vietnam War,” ''Historical Journal'' 52 (Sept. 2009), 813–29. * Henri Froment-Meurice, ''Journal d'Asie'', L'Harmattan, Paris, 2005, {{ISBN|2-7475-8270-1}} [https://web.archive.org/web/20210410211637/http://www.geopolitis.net/geopol/geo/article/arti11523497004443E1C5B145B5FA65.html Extraits sur Géopolitis] * [[Hannah Arendt]], ''Du mensonge à la violence'' "Du mensonge en politique : réflexions sur les documents du Pentagone", Calmann-Levy, Paris, 2003 * Jacques Portes, ''Les Américains et la guerre du Vietnam'', Éditions Complexe, Paris, 1999, {{ISBN|2-87027-471-8}} * Jacques Danois, ''Frères dans la rizière'', Fayard, 1998, {{ISBN|2-213-60109-7}} * [[Robert McNamara]], ''Avec le recul'', Seuil, 1998, {{ISBN|2-02-025917-6}} * Philippe Franchini, ''Les guerres d'Indochine'', Pygmalion, Paris, 1997, {{ISBN| 2857042671}} * Gilles Férier, ''Les trois guerres d'Indochine'', Presses Universitaires de Lyon, 1994, {{ISBN|2-7297-0483-3}} * Michaël Flaks, "Chroniques de la Route Mandarine" préface de Jean Ziegler, Éditions de Magrie,1994,{{ISBN|2-909434-44-3}} * Jean-Claude Guillebaud / Raymond Depardon, ''La colline des Anges'', Seuil, 1993, {{ISBN|2-02-019828-2}} * Truong Nhu Tang, ''Mémoires d'un Vietcong'', Flammarion, 1992, {{ISBN|2-08-064803-9}} * [[Olivier Todd]], ''Cruel avril'', Robert Laffont, 1987, {{ISBN|2-221-04852-0}} * Stanley Karnow, ''Vietnam'', 1983, {{ISBN|2-7242-2475-2}} * [[Michael Herr]], ''Putain de mort'', Albin Michel, 1980 * Jacques Suant, ''Vietnam 45-72'', Arthaud, 1972 * Philip Jones Griffiths, ''Vietnam Inc.'', 1971, {{ISBN|0-7148-9309-9}} * [[Norman Mailer]], ''Les Armées de la nuit'', 1969, {{ISBN|2-246-13962-7}} * Jean Cazemajou, Jean-Michel Lacroix (sous la direction de), ''La guerre du Vietnam et l'opinion publique américaine 1961-1973'', Presses de la Sorbonne nouvelle, 1991. * Laurent Cesari, ''L'Indochine en guerres, 1945-1993'', Belin, 2000. * Christopher Gosha, Maurice Vaïsse, ''La guerre du Vietnam et l'Europe 1963-1973'', Bruylant, 2003. * Mangold Tom, Penycate John "Les tunnels de Cu Chi" Albin Michel 1986 * Vital Ferry, ''Les ailes du dragon tome 2: Aviation civile en Indochine (1955-1975)'', le trait d'union {{numéro}}168, 1996. * Neil Sheehan, ''L'innocence perdue. Un Américain au Vietnam'', Seuil, 1990, {{ISBN|2-02-012189-1}} * [[Noam Chomsky]], ''La fabrication du consentement'', Agone, 1988, 2002. * Carter, Jimmy. ''[http://www.usdoj.gov/pardon/carter_proclamation.htm By The President Of The United States Of America, A Proclamation Granting Pardon For Violations Of The Selective Service Act], 4 August 1964 To 28 March 1973'' (21 January 1977) * Central Intelligence Agency. "[https://web.archive.org/web/20101229000748/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/la.html#history Laos]", ''CIA World Factbook'' * Kolko, Gabriel [https://web.archive.org/web/20071012020407/http://counterpunch.org/kolko04292005.html The End of the Vietnam War, 30 Years Later] * Eisenhower, Dwight D. ''Mandate for Change.'' (1963) a presidential political memoir * Ho, Chi Minh. "Vietnam Declaration of Independence", ''Selected Works.'' (1960–1962) selected writings * LeMay, General Curtis E. and Kantor, MacKinlay. ''Mission with LeMay'' (1965) autobiography of controversial former Chief of Staff of the United States Air Force * Kissinger, United States Secretary of State Henry A. [https://web.archive.org/web/20070609093415/http://www.ford.utexas.edu/library/exhibits/vietnam/750512a.htm "Lessons on Vietnam", (1975) secret memoranda to U.S. President Ford] * Kim A. O'Connell, ed. ''Primary Source Accounts of the Vietnam War'' (2006) * McCain, John. ''[[Faith of My Fathers: A Family Memoir]]'' (1999) *Marshall, Kathryn. ''In the Combat Zone: An Oral History of American Women in Vietnam, 1966–1975'' (1987) * [[John Bartlow Martin|Martin, John Bartlow]]. ''Was Kennedy Planning to Pull out of Vietnam?'' (1964) oral history for the John F. Kennedy Library, tape V, reel 1. * Myers, Thomas. ''Walking Point: American Narratives of Vietnam'' (1988) * ''Public Papers of the Presidents, 1965'' (1966) official documents of U.S. presidents. * Schlesinger, Arthur M. Jr. ''Robert Kennedy and His Times.'' (1978) a first-hand account of the Kennedy administration by one of his principal advisors * Sinhanouk, Prince Norodom. "Cambodia Neutral: The Dictates of Necessity." ''Foreign Affairs.'' (1958) describes the geopolitical situation of Cambodia * Tang, Truong Nhu. ''A Vietcong Memoir'' (1985), revealing account by senior NLF official * Terry, Wallace, ed. ''Bloods: An Oral History of the Vietnam War by Black Veterans'' (1984) * {{Cite book|ref=harv| last =Truong|first= Như Tảng; David Chanoff, Van Toai Doan| authorlink = Trương Như Tạng| title = A Vietcong memoir|edition=1985|year=1985| publisher = [[Harcourt Brace Jovanovich]]| isbn= 9780151936366}}<small>- Total pages: 350 </small> * The landmark series Vietnam: A Television History, first broadcast in 1983, is a special presentation of the award-winning PBS history series, American Experience. * ''The Pentagon Papers'' (Gravel ed. 5 vol 1971); combination of narrative and secret documents compiled by Pentagon. [https://web.archive.org/web/20180818075800/http://www.mtholyoke.edu/acad/intrel/pentagon/pent1.html excerpts] * U.S. Department of State. ''Foreign Relations of the United States'' (multivolume collection of official secret documents) [https://archive.is/20121214065042/www.state.gov/www/about_state/history/vol_i/index.html vol 1: 1964]; [https://archive.is/20121214072617/www.state.gov/www/about_state/history/vol_ii/index.html vol 2: 1965]; [https://archive.is/20121214072617/www.state.gov/www/about_state/history/vol_ii/index.html vol 3: 1965]; [https://archive.is/20121214024847/www.state.gov/www/about_state/history/vol_iv/index.html vol 4: 1966]; * U.S. Department of Defense and the House Committee on Armed Services. ''U.S.-Vietnam Relations, 1945–1967.'' Washington, D.C. Department of Defense and the House Committee on Armed Services, 1971, 12 volumes. * Vann, John Paul [https://web.archive.org/web/20110429011907/http://www.answers.com/topix/john-paul-vann-44k ''Quotes from Answers.com''] Lt. Colonel, U.S. Army, DFC, DSC, advisor to the ARVN 7th Division, early critic of the conduct of the war. * Anderson, David L. ''Columbia Guide to the Vietnam War'' (2004). * Baker, Kevin. "Stabbed in the Back! The past and future of a right-wing myth", ''Harper's Magazine'' (June 2006) {{cite web|url = http://www.harpers.org/archive/2006/06/0081080 |title = Stabbed in the back! The past and future of a right-wing myth (Harper's Magazine) |accessdate = 11 June 2008}} * Angio, Joe. ''Nixon a Presidency Revealed'' (2007) The History Channel television documentary * Berman, Larry. ''Lyndon Johnson's War: The Road to Stalemate'' (1991). * Blaufarb, Douglas. ''The Counterinsurgency Era'' (1977) a history of the Kennedy Administration's involvement in South Vietnam. * Brigham, Robert K. ''Battlefield Vietnam: A Brief History'' a PBS interactive website * {{Cite book|last=Brocheux|first=Pierre |title=Ho Chi Minh: a biography|year=2007|publisher=Cambridge University Press|isbn=9780521850629|pages=[http://books.google.com.ph/books?id=fJtqjYiVbUAC&pg=PA198 198]|ref=harv}} * Buckley, Kevin. [http://chss.montclair.edu/english/furr/Vietnam/buckley.html "Pacification’s Deadly Price"], ''Newsweek'', 19 June 1972. <!--accessed 7, 5 August 2008--> * Buzzanco, Bob. "25 Years After End of Vietnam War: Myths Keep Us From Coming To Terms With Vietnam", ''The Baltimore Sun'' (17 April 2000) {{cite web|url = http://www.commondreams.org/views/041700-106.htm |title = 25 Years After End Of Vietnam War Myths Keep Us From Coming To Terms With Vietnam |accessdate =11 June 2008}} * Church, Peter ed. ''A Short History of South-East Asia'' (2006). * Cooper, Chester L. ''The Lost Crusade: America in Vietnam'' (1970) a Washington insider's memoir of events. * {{Cite book|ref=harv|last=Courtwright|first=David T.| title = Sky as frontier: adventure, aviation, and empire|edition=2005|year=2005| publisher = [[Texas A&M University Press]]| isbn= 1585444197}} * Demma, Vincent H. "The U.S. Army in Vietnam." ''American Military History'' (1989) the official history of the United States Army. Available [http://www.ibiblio.org/pub/academic/history/marshall/military/vietnam/short.history/chap_28.txt online] * {{cite book |last=Dennis |first=Peter |coauthors=et al |title=The Oxford Companion to Australian Military History |publisher=Oxford University Press Australia & New Zealand |location=Melbourne |year=2008 |edition=Second |isbn=9780195517842}} * {{cite web|ref=harv|last=DoD|date= 6 November 1998|url = http://www.defense.gov/releases/release.aspx?releaseid=1902|title = Name of Technical Sergeant Richard B. Fitzgibbon to be added to the Vietnam Veterans Memorial|publisher = [[United States Department of Defense|Department of Defense (DoD)]]| accessdate = 31 March 2010 |quote=}} * Duiker, William J. ''The Communist Road to Power in Vietnam'' (1996). * Duncanson, Dennis J. ''Government and Revolution in Vietnam'' (1968). * Fincher, Ernest Barksdale, ''The Vietnam War'' (1980). * Ford, Harold P. ''CIA and the Vietnam Policymakers: Three Episodes, 1962–1968.'' (1998). * Gerdes, Louise I. ed. ''Examining Issues Through Political Cartoons: The Vietnam War'' (2005). * Gettleman, Marvin E.; Franklin, Jane; Young, Marilyn ''Vietnam and America: A Documented History.'' (1995). * Hammond, William. ''Public Affairs: The Military and the Media, 1962–1968'' (1987); ''Public Affairs: The Military and the Media, 1068–1973'' (1995). full-scale history of the war by U.S. Army; much broader than title suggests. * Herring, George C''. America's Longest War: The United States and Vietnam, 1950–1975'' (4th ed 2001), most widely used short history. * Hitchens, Christopher. ''The Vietnam Syndrome''. * {{Cite book|ref=harv|last=Karnow|first=Stanley|authorlink = Stanley Karnow| title = Vietnam: A History|edition=1991|year=1991| publisher = [[Penguin Books|Viking Press]]| isbn= 0670842184}}; popular history by a former foreign correspondent; strong on Saigon's plans. * Kutler, Stanley ed. ''Encyclopedia of the Vietnam War'' (1996). * {{Cite book|ref=harv|last=Lawrence|first=A. T.|title = Crucible Vietnam: Memoir of an Infantry Lieutenant|edition=2009|year=2009| publisher = McFarland| isbn= 0786445173}} * Leepson, Marc ed. ''Dictionary of the Vietnam War'' (1999) New York: Webster's New World. * Lewy, Guenter. ''America in Vietnam'' (1978), defends U.S. actions. * Logevall, Fredrik. ''The Origins of the Vietnam War'' (Longman [Seminar Studies in History] 2001). * McMahon, Robert J. ''Major Problems in the History of the Vietnam War: Documents and Essays'' (1995) textbook. * McNamara, Robert, James Blight, Robert Brigham, Thomas Biersteker, Herbert Schandler, ''Argument Without End: In Search of Answers to the Vietnam Tragedy'', (Public Affairs, 1999). * {{cite book |last=McGibbon|first=Ian|coauthors=ed |title=The Oxford Companion to New Zealand Military History |publisher=Oxford University Press |location=Auckland |year=2000 |edition= |isbn=0195583760}} * {{Cite book|last=McNeill |first=Ian |title=To Long Tan: The Australian Army and the Vietnam War 1950–1966 |publisher=Allen & Unwin |location=St Leonards |year=1993 |isbn=1863732829|ref=harv}} * Milne, David. ''America's Rasputin: Walt Rostow and the Vietnam War'' (Hill & Wang, 2008). * Moise, Edwin E. ''Historical Dictionary of the Vietnam War'' (2002). * {{Cite book|ref=harv|last=Moïse|first=Edwin E.| title = Tonkin Gulf and the escalation of the Vietnam War|edition=1996|year=1996| publisher = UNC Press| isbn= 0807823007}} * Moss, George D. ''Vietnam'' (4th ed 2002) textbook. * Moyar, Mark. ''Triumph Forsaken: The Vietnam War, 1954–1965'', (Cambridge University Press; 412 pages; 2006). A revisionist history that challenges the notion that U.S. involvement in Vietnam was misguided; defends the validity of the domino theory and disputes the notion that Ho Chi Minh was, at heart, a nationalist who would eventually turn against his Communist Chinese allies. * Major General [[Spurgeon Neel]]. ''Medical Support of the U.S. Army in Vietnam 1965–1970'' (Department of the Army 1991) official medical history * Nulty, Bernard.''The Vietnam War'' (1998) New York: Barnes and Noble. * {{Cite book|ref=harv|last=Osborn|first=Terry A.| title = The future of foreign language education in the United States|edition=2002|year=2002| publisher = [[Greenwood Publishing Group]]| isbn= 9780897897198}} * Palmer, Bruce, Jr. ''The Twenty-Five Year War'' (1984), narrative military history by a senior U.S. general. * Schell, Jonathan. ''The Time of Illusion'' (1976). * Schulzinger, Robert D. ''A Time for War: The United States and Vietnam, 1941–1975'' (1997). * Sorley, Lewis, ''A Better War: The Unexamined Victories and Final Tragedy of America's Last Years in Vietnam'' (1999), based upon still classified tape-recorded meetings of top level US commanders in Vietnam, ISBN 0-15-601309-6 * Spector, Ronald. ''After Tet: The Bloodiest Year in Vietnam'' (1992), very broad coverage of 1968. * {{Cite book|ref=harv|last=Stanton|first=Shelby L.| title = Vietnam order of battle|edition=2003|year=2003| publisher = Stackpole Books| isbn= 0811700712}} * Summers, Harry G. [http://books.google.com/books?id=-Z4l-ZySVWwC ''On Strategy: A Critical Analysis of the Vietnam War''], Presidio press (1982), ISBN 0-89141-563-7 (225 pages) * Tucker, Spencer. ed. ''Encyclopedia of the Vietnam War'' (1998) 3 vol. reference set; also one-volume abridgement (2001). * {{cite book|last=Willbanks|first=James H. |title=Vietnam War almanac|url=http://books.google.com/books?id=X5WWklFB5O4C|year=2009|publisher=Infobase Publishing|isbn=9780816071029|ref=harv}} * Witz, James J. ''The Tet Offensive: Intelligence Failure in War'' (1991). * Young, Marilyn, B. ''The Vietnam Wars: 1945–1990.'' (1991). * Xiaoming, Zhang. "China's 1979 War With Vietnam: A Reassessment", ''China Quarterly.'' Issue no. 184, (December 2005) {{Portal istòria}} [[Categoria:Guèrra]] [[Categoria:Vietnam]] jw4irt3hsyy0jsrsks2re0kavxd2mgc Categoria:Nacionalisme per país 14 51004 2500520 1846550 2026-05-14T11:39:47Z Trigenibinion 58963 Normalizar 2500520 wikitext text/x-wiki {{Commonscat|Nationalism by country}} [[Categoria:Nacionalisme| ]] [[Categoria:Categoria per país|Nacionalisme]] 9v8pu0otykbrgbip4o7qzff6c2eifz3 Arantza 0 54298 2500484 2341042 2026-05-14T09:29:19Z Jfblanc 104 2500484 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} '''Arantza''' qu’es ua comuna de la [[Comunautat Forala de Navarra|Comunautat Forau de Navarra]] au nòrd d'[[Espanha]]. ==Istòria== Arantza qu’èra deu ducat de Gasconha originau.<ref>Halip Lartiga. [http://www.vallee-du-ciron.com/Documents/Nouvelles/DocumentsLies/669c.pdf ''Le gascon, origines, aréologie et caractérisation'']. [[2009]]</ref>{{,}}<ref>[[Joan Francés Blanc]]. [http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Joan%20Franc%E9s%20Blanc.%20Las%20comunas%20d%27Occit%E0nia%20%282a%20edicion%202022%29.pdf#page=367 ''Las comunas d’Occitània (segonda edicion, 2022)'']. [[Estrasborg]]: [[Edicions Talvera]]. 2022. ISBN 979-10-90696-37-2.</ref> {{ref}} {{Comunas de Navarra}} [[Categoria:Comuna de Navarra]] i0xt6urpvzdpz8c5uk67mtpxa6mysck Gabriel Ièr de Montgomery 0 54654 2500477 1996343 2026-05-14T08:35:57Z Alaric 506 44932 2500477 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} [[Imatge:Gabriel-montgommery.jpg|thumb|200px|Pertrèit de Montgomery]]'''Gabriel Ièr de Montgomery''' (1530-1574) que ho un gentiu francés qui gavidè la guarda Escocesa e qui herí mortaument lo rei [[Enric II de França]] durant ua josta. Absot per aqueste abans que's moresse mes disgraciat, que's retirè en çò son en se bèth concvertir au [[protestantisme]]. Que serví donc militarament en gavidant las òsts deu camp protestant durant la purmera guerra de religion ; enter autas consas que lhevè lo sièti de [[Navarrencs]] en obligant l'armada [[França|francesa]] de [[Terride]] a se retirar. Que ho tanben responsable deu massacre de catolics a [[Ortès]]. Que combató au costat deu [[Loís Ièr de Borbon-Condé|princi de Condé]] durant la [[batalha de Jarnac]] e qu'escapè au [[massacre de Sant Bertomiu]]. Hèit presoèr en [[Normandia]] peu [[generau de Matignon]], que ho executat a [[París]] sus la [[plaça de Grèva]]. {{DEFAULTSORT:Montgomery, Gabriel de}} [[Categoria:Personalitat protestanta]] [[Categoria:Noblesa normanda]] [[Categoria:Capitani uganaut]] [[Categoria:Persona executada per decapitacion]] [[Categoria:Sièti de La Rochèla (1573)]] [[Categoria:Naissença en 1530]] [[Categoria:Naissença en Normandia]] [[Categoria:Decès en 1574]] [[Categoria:Personalitat de las guèrras de religion]] 0qrmtbh2h749rgni3pr0fpgrokxzuni Bolonha de Gessa 0 55026 2500473 2486269 2026-05-14T05:57:33Z Alaric 506 44932 prononciacion, còssol 2500473 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Bolonha de Gessa | nom2 = ''Boulogne-sur-Gesse'' | imatge = Boulogne-sur-Gesse.JPG | descripcion = Er ostau de comuna e era glèisa. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Boulogne-sur-Gesse (Haute-Garonne).svg|60px | ist = {{Gasconha}} | parçan = {{Comenge}} | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] | canton = [[Canton de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] ([[Canton de Bolonha de Gessa|Bolonha de Gessa]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr e Costalats de Comenge|CC de Còr e Costalats de Comenge]] | insee = 31080 | cp = 31350 | cònsol = Alain Boubée | mandat = [[2026]]-[[2032]] | longitud = 0.645555555556 | latitud = 43.2905555556 | alt mini = 243 | alt mej = 335 | alt maxi = 388 | km² = 24.73 | gentilici = Boulonnais (en [[francés]]) |}} '''Bolonha de Gessa''' (''Boulogne-sur-Gesse'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna]] [[Gasconha|gascona]] en [[Comenge]], administrada peth [[departament francés|departament]] de [[Hauta Garona]] dera [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small> ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 31080.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre deth territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Bolonha de Gessa | nòrd = [[La Lana Arquèr]] <small>([[Gers (departament)|Gers]])</small> | nòrd-èst = [[Pegulhan]] | èst = [[Mondilhan]] | sud-èst = [[Sent Pèr deth Bòsc]] | sud = [[Blajan]] | sud-oèst = [[Gençac de Bolonha]] | oèst = [[La Lana (Hauts Pirenèus)|La Lana]] <small>([[Hauts Pirenèus]])</small> | nòrd-oèst = [[Lo Mont d'Astarac]] <small>([[Gers (departament)|Gers]])</small>, [[Tèrmes]] <small>([[Hauts Pirenèus]])</small> }} ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [bu'luɲɔ] pertot <ref>contributor Alaric, 11 e 12 de mai de 2026</ref>. Bolonha qu'ei ua bastida, fondada cap a 1280 per Eustaqui de Beaumarchais, senescau de Tolosa, nommada, com tant de bastidas, d'après ua vila estrangèra prestigiosa, [[Bolonha]] <ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume I, n° 10 171</ref>{{,}}<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 104, a ''Boulogne-sur-Mer''</ref>{{,}}<ref>Jacques Astor, ''Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France'', ed. du Beffroi, 2002, p. 393</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 227</ref>. ===''Nizors''=== ''*Nitio-riton'' : eth ga de Nitios (nom celtic), sus Gessa ? Que caleré fòrmas ancianas. ===''Lilhette''=== Qu'ei atestada ''Insula Topiera''. Ar Edat Mejana, eth nom d'''isla'' que s'aplicava a ua peninsula (situada entre Gessa e eth Riu deth Cocut). Eth sufixe diminutiu ei pas totjorn precisat en latin, quitament quan ei utilizat ar orau. ==Istòria== Pendent eth Ancian Regime, Bolonha de Gessa qu'èra dera eleccion de Ribèra-Verdun, doncas dera província de Gasconha, dera generalitat d'[[Aush]], dera [[diocèsi de Comenge]] e dera senescaucia de [[Tolosa]]. Eth vocable dera glèisa qu'ei Nòsta Dauna. Tanlèu 1790, Bolonha qu'èra [[caplòc]] deth [[canton de Bolonha de Gessa]]. Eth nom de ''Boulogne-sur-Gesse'' qu'ei confirmat per decret deth 18 de junh de 1958. Era parròpia de ''Séraut'' (nom francés) qu'èra dera [[archidiocèsi d'Aush]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 7 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. Eth vocable dera glèisa qu'ei Sent Pèr <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 48 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ''Lilhette'' o ''Lilhette-Toupière'' qu'èra ua comunautat non parròpia der eleccion de Ribèra-Verdun, doncas dera província de Gasconha, dera generalitat d'[[Aush]] e dera senescaucia de [[Tolosa]], suprimida en 1790 <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 26 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. Qu'èra ath sud-èst de Bolonha, probablament ath lòc escriut ''La Hillète'' sus era mapa actuala. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31080 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2017]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Alain Boubée |Partit= divèrs dreta |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]]|Fin= noveme de 2017 |Identitat= Pierre Médevielle|Partit= UDI |Qualitat= farmacian, senator despuish 2014}} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1995 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu [[canton de Bolonha de Gessa]]; qu'es ara deu [[canton de Sent Gaudenç]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31080 |1793=1410 |1800=1372 |1806=1555 |1821=1590 |1831=1587 |1836=1795 |1841=1848 |1846=1872 |1851=1864 |1856=1979 |1861=2003 |1866=1976 |1872=1959 |1876=1846 |1881=1975 |1886=1984 |1891=2000 |1896=1892 |1901=1898 |1906=1767 |1911=1760 |1921=1591 |1926=1519 |1931=1528 |1936=1553 |1946=1444 |1954=1616 |1962=1777 |1968=1865 |1975=1756 |1982=1671 |1990=1531 |1999=1433 |2004=1620 |cassini=5198 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} era populacion qu'èra de {{popfr31|080}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|080}}/24.73) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> Boulogne-sur-Gesse_-_Entrée_de_la_commune.jpg|Entrada oèst sus era D 632. Viaduc_des_Coucuts_01.jpg|Eth lac près deth viaducte deths Cocuts. Viaduc_des_Coucuts_05.jpg|Eth viaducte deths Cocuts (ath SE dera vila). Boulogne-sur-Gesse_juin_2023_06_-_Rue_Barry_d'en_Haut.jpg|Carrèra Barri ''d'en Haut''. Église_Sainte-Marie,_orgue.jpg|Interior dera glèisa e orguena. Eglise_boulogne_sur_gesse_nef.JPG|Era nau dera glèisa Senta Maria. Mairie_de_Boulogne-sur-Gesse_2018.jpg|Er ostau de comuna. Boulogne-sur-Gesse_-_La_halle_aux_grains_3.jpg|Er ancian mercat cobèrt. Facade_Nizors.jpg|Façada dera abadia ''de la Bénisson-Dieu de Nizors'' (entre Bolonha e Blajan). Ancienne_gare_de_Boulogne-sur-Gesse_2018.jpg|Era anciana gara. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas damb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Comenge]] 6alw147t1jthzo5bgx17qnb6w6j4iqu Esquèrra Republicana Occitana 0 58703 2500412 2372197 2026-05-13T23:29:00Z Trigenibinion 58963 cat 2500412 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} '''Esquèrra Republicana Occitana''' (abreujat '''ÈRO''') es un movement politic occitan d'esquèrra implantat ena [[Vath d'Aran]] e es era seccion locala deth partit catalan [[Esquèrra Republicana de Catalonha]] (ÈRC). ÈRO que's fondè en [[2008]]. Eth son dirigent es [[Jusèp Loís Sans Socasau]]. Era seccion deths jovents d'ÈRO que s'apèra '''Joenessa d'Esquèrra Republicana Occitana (JERÒC)'''. ==Ligams extèrnes== * [https://web.archive.org/web/20090726081608/http://blocs.esquerra.cat/jusep-lois-sans-socasau Blòg de Jusèp Loís Sans Socasau] * [https://web.archive.org/web/20120911082626/http://www.fotolog.com/jeroc/ Fotològ de JERÒC] {{Movements politics occitans}} [[Categoria:Partit politic occitan]] [[Categoria:Partit politic espanhòl]] [[Categoria:Partits nacionalistas catalans]] gop8fv19mnawle1h7n07e18f3h4xlla Guipuscoa 0 59876 2500482 2419018 2026-05-14T09:22:41Z Jfblanc 104 2500482 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox Subdivision administrativa |dialècte=gascon |gentilici=guipuscoan, -a<ref name="CLO">{{Obratge |url=https://clo-occitan.com/wp-content/uploads/2021/08/CLO-preconizacions-2007.pdf |títol=Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana |url_accès=pdf |edicion=clo-occitan.com |pagina=125}}</ref> |ligam_blason=[[Guipuscoa#Eraudica|Escut d'armas]] }} [[Fichièr:Vitoria - Catedra Nueva 0009.JPG|200px|right|thumb|Rèleu de l'escut de Guipuscoa dens la Catedrau de l'Immaculada Concepcion de [[Vitòria]]]] '''Guipuscoa'''<ref name="CLO"/> (oficiaument en [[basco]]: ''Gipuzkoa'';<ref>{{Ligam web |lenga=eu, es, fr, en |url=https://www.euskaltzaindia.eus/index.php?option=com_ecoeoda&task=bilaketa&Itemid=795&lang=es&query=gipuzkoa&mota=bateratua |títol=Gipuzkoa |autor=[[Euskaltzaindia]] |consulta=21 de decembre de 2023}}</ref> en [[espanhòu]]: ''Guipúzcoa'';<ref>{{Obratge|títol=Ortografía de la lengua española|autor=Toponim en espanhòu segon la «Real Academia Española»|luòc=Madrid|editor=Espasa|an=1999|isbn=84-239-9250-0|paginas=133-155}}</ref> en [[francés]]: ''Guipuscoa'') qu'ei un parçan deu [[Bascoat]]. La [[capitau]] qu'ei [[Sent Sebastian (Guipuscoa)|Sent Sebastian]] (en basco: ''Donostia''; en espanhòu: ''San Sebastián''). Confronta un nòrd lo [[golf de Gasconha]], a l'oèst [[Biscaia]], au sud [[Alaba]], a l'èst [[Comunautat Forala de Navarra|Navarra]] e [[Labord]] (situat dens lo departement deus [[Pirenèus Atlantics]]). [[File:Ducat_de_Gasconha_en_Hegoalde.png|left|thumb|Los limits de Gasconha au Bascoat Sobiran (Guipuscoa, Navarra Sobirana).]] Lo levant deu territòri qu'ei istoricament ligat au reiaume de Vasconia, puish au ducat de Gasconha.<ref>{{ligam web|url=http://www.vallee-du-ciron.com/Documents/Nouvelles/DocumentsLies/669c.pdf|títol=Le gascon, origines, aréologie et caractérisation|data=2009|autor=Halip Lartiga (Philippe Lartigue)}}</ref>{{,}}<ref>{{Obratge|isbn=979-10-90696-37-2|ligamautor=Joan Francés Blanc|nom=Joan Francés|cognòm=Blanc|títol=Las comunas d'Occitània (segonda edicion, 2022)|luòc=Estrasborg|editor=Edicions Talvera|an=2022}}</ref> Que forma administrativament una província deu País Basco de l'Estat Espanhòu, e tanben un territòri de caractèr «istoric». Ua part important de la populacion de la còsta orientau ([[Hont Arràbia]], [[Sent Sebastian (Guipuscoa)|Sent Sebastian]], [[Los Passatges]]) que parlava l'occitan [[gascon]] enqüera a la fin deu {{S|XIX|òc}} e au començament deu {{S|XX|òc}}. == Eraudica == {{Blasonament |descript=En un camp d'aur, tres arbes de sinòple (verd), plaçats en hèish sus ondas d'aiga d'argent e azur (blu). Sostienen l'escut dus sauvatges, sus pès, au naturau, vestits dab un liròt d'argent. Devath la punta de l'escut apareish escrita en ua cinta d'argent la legenda "{{Romanas|FIDELISSIMA BARDULIA NUNQUAM SUPERATA}}" ("Bardulia la mei fidèu, jamei conquistada"), escrita en letras de sable (nèguer). |imatge=Escudo_de_Guipuzcoa.svg }} == Nòtas e referéncias == <references /> {{Comunas de Guipuscoa}} {{País Basc}} {{Províncias d'Espanha}} [[Categoria:Guipuscoa|*]] [[Categoria:Província basca|Guipuscoa]] pk8wo61s3yknge2ag61kvncmonnmndn Blajan 0 63095 2500472 2486256 2026-05-14T05:50:27Z Alaric 506 44932 2500472 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana |nom=Blajan |carta=oc |nom2= ''Blajan'' | lògo= | imatge=BlajanGlèisa.jpg | descripcion= Glèisa de Blajan | escut= |ist={{Gasconha}} |parçan={{Comenge}} | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] | canton = [[Canton de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] ([[Canton de Bolonha de Gessa|Bolonha de Gessa]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr e Costalats de Comenge|CC de Còr e Costalats de Comenge]] |insee= 31070 |cp= 31350 |cònsol= Matthieu Grindes |mandat=[[2026]]-[[2032]] |latitud= 43.2611 |longitud= 0.6447 |alt mini= 277 |alt mej= 360 |alt maxi= 430 |ectaras= 1 268 |gentilici= (en [[francés]]) |km²= 12.68 }} '''Blajan''' (''Blajan'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Comenge]], situada en lo [[departaments franceses|departament]] de la [[Hauta Garona]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. == Geografia == [[Imatge:lajan.jpg|thumb|200px|left|Blajan]] Blajan qu'ei tanhenta de [[Bolonha de Gessa]]. Es situada sus la [[Bernessa]]. Blajan qu'ei un gran cairehorc, mès la proximitat de Bolonha qu'empacha tota foncion comerciala importanta. [[Imatge:Map commune FR insee code 31070.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre deth territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Blajan | nòrd = [[Bolonha de Gessa]] | nòrd-èst = [[Sent Pèr deth Bòsc]] | èst = [[Charlàs]] | sud-èst = [[Era Espuga]] | sud = [[Montmaurin]] | sud-oèst = [[Nisan de Gessa]] | oèst = [[Gençac de Bolonha]] | nòrd-oèst = }} ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [bla'ʒan] pertot <ref>contributor Alaric, 11 e 12 de mai de 2026</ref>. </br> Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], J. Astor, ''Blajan'' que ven deth nom gallic d'òme ''Blaius'' damb eth sufixe ''-anum'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 87</ref>{{,}}<ref>Jacques Astor, ''Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France'', ed. du Beffroi, 2002, p. 953</ref>. </br> Era explicacion de [[Xavier Delamarre]] qu'ei completament celtica : era proprietat de ''Blāios'', nom atestat, era derivacion celtica en ''-ānon'', donc un etime ''*Blāiānon'', per un resultat modèrne identic <ref>Xavier Delamarre, ''Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne'', ed. Errance, 2012, p. 80, 288 e 330</ref>. </br> [[Ernèst Negre|Negre]] que hè banda a despart, com sovent : benlèu eth nom « romanic » de persona ''Velleius'', damb eth sufixe ''-anum'' <ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume I, n° 9818</ref>. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Blajan qu'èra de [[Nebosan]], dera [[diocèsi de Comenge]] e dera senescauciá de [[Tolosa]]. Eth vocable dera glèisa qu'ei Sent Martin. Tanlèu 1790, Blajan qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 7 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31070 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2026]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Matthieu Grindes |Partit= |Qualitat= quadre }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2026 |Identitat= Jean-Bernard Castex|Partit= [[Movement Democrata|MoDem]] |Qualitat= agricultor }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu [[canton de Bolonha de Gessa]]; qu'ei ara deu [[canton de Sent Gaudenç]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31070 |1793=651 |1800=651 |1806=725 |1821=666 |1831=741 |1836=789 |1841=836 |1846=787 |1851=787 |1856=790 |1861=793 |1866=868 |1872=870 |1876=807 |1881=745 |1886=731 |1891=682 |1896=654 |1901=718 |1906=706 |1911=706 |1921=696 |1926=710 |1931=604 |1936=632 |1946=621 |1954=606 |1962=609 |1968=569 |1975=595 |1982=578 |1990=521 |1999=437 |2004=515 |cassini=4487 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} era populacion qu'èra de {{popfr31|070}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|070}}/12.68) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== * Musèu deth [[teule]]. <gallery> 156_Blajan_(31350).jpg|Er ostau de comuna. 093_Blajan_(31350).jpg|Era glèisa Sent Ròc. 167_Blajan_(31350).jpg </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas de| insee = 31070 }} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Comenge]] 3nrizrzlwz8dcjpdtb8pn7nvfc8xreu Mao Zedong 0 66676 2500405 2499995 2026-05-13T22:23:31Z Josve05a 19607 Anullacion de las modificacions [[Special:Diff/2499995|2499995]] de [[Special:Contributions/CommonsDelinker|CommonsDelinker]] ([[User talk:CommonsDelinker|discussion]]); undeleted file 2500405 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Dialècte Niçard}} {{Infobox Politician | charte = Chef d'État | nom = Mao Zedong<br/><small>毛泽东<br/>毛澤東</small> | imatge = Mao Zedong sitting.jpg | légende = Mao Zedong vers 1955, photo publiée dans le [[Petit Livre rouge]]. | foncion1 = [[Commission militaire centrale (république populaire de Chine)|President de la Commission militara centrala del Partit comunista chinés]] | a partir del foncion1 = [[8 de setembre]] de [[1954]] | fins al foncion1 = [[9 de setembre]] de [[1976]] | predecessor 1 = ''Foncion creada'' | successor 1 = [[Hua Guofeng]] | foncion2 = [[President de la republica populara de China]]<ref group=alpha>Président du gouvernement populaire jusqu'au {{date-|27 septembre 1954}}.</ref> | a partir del foncion2 = [[1 d'octobre]] de [[1949]] | fins al foncion2 = [[28 d'abril]] de [[1959]] | élection2 = | réélection2 = | premier ministre 2 = [[Zhou Enlai]] | vice-président 2 = [[Zhu De]] | prédécesseur 2 = ''Aucun'' (proclamation de la RPC)<br/>[[Li Zongren]] {{small|(président de la [[république de Chine (1912-1949)|république de Chine]] par intérim)}}<br>[[Tchang Kaï-chek]] {{small|(président de la république de Chine avant l'intérim de Li)}} | successeur 2 = [[Liu Shaoqi]] | foncion3 = President de la [[Conferéncia consultativa politica del pòble chinés]] | a partir del foncion3 = [[1 d'octobre]] de [[1949]] | fins al foncion3 = [[27 de setembre]] de [[1954]] | predecessor 3 = ''Foncion creada'' | successor 3 = [[Zhou Enlai]] | foncion4 = [[Secrétaire général du Parti communiste chinois|President del Partit comunista chinés]] | a partir del foncion4 = [[20 de març]] de [[1943]] | fins al foncion4 = [[9 de setembre]] de [[1976]] | predecessor 4 = [[Zhang Wentian]]<br>{{small|(secretari general)}} | successeur 4 = [[Hua Guofeng]] | nom de naissance = | date de naissance = {{Date de naissance|26|12|1893}} | surnom = Le Grand Timonier<br>L'empereur rouge | lieu de naissance = [[Shaoshan]], [[Hunan]] ([[Dynastie Qing|Chine]]) | date de décès = {{Date de décès|9|9|1976|26|12|1893|âge=oui}} | lieu de décès = [[Pékin]] ([[Chine]]) | nature du décès = [[Infarctus du myocarde]] | sépulture = [[Mausolée de Mao Zedong]], [[place Tian'anmen]] | nationalité = [[Chine|Chinoise]] | parti = [[Parti communiste chinois]] | père = | mère = | fratrie = | conjunt = [[Luo Yixiu]] (1907-1910)<br>[[Yang Kaihui]] (1920-1930)<br>[[He Zizhen]] (1930-1937)<br>[[Jiang Qing]] (1939-1976) | enfants = [[Mao Anying]] (1922-1950) | entourage = | université = | profession = | religion = cap ([[ateïsme]]) | residéncia = [[Zhongnanhai]] ([[Pequin]]) | signature = Mao_Zedong_Signature.svg | emblème = National Emblem of the People's Republic of China.svg | liste = [[Secrétaire général du Parti communiste chinois|Président du Parti communiste chinois]]<br/>[[Président de la république populaire de Chine|Présidents de la république populaire de Chine]] | syndicat = | depuis le fonction1 = | taille = 1,83 mètre }} '''Mao Zedong''' (26 de decembre dau 1893, [[Shaoshan]] - 9 de setembre dau 1976, [[Pequin]]) es un [[òme d'Estat]] [[RPC|chinés]] fondator dau [[Partit Comunista Chinés]] e de la [[Republica Populara de China]]. Es una figura majora de l'[[istòria de China]] e de l'istòria dei movements [[Comunisme|comunistas]]. Fiu d'un paisan aisat, Mao posquèt realizar d'estudis e venir bibliotecari a [[Pequin]]. Seduch per lo [[marxisme]], participèt a la fondacion dau [[Partit Comunista Chinés]] (PCC) en lo 1921. Emb lu autru comunistas chinés, participèt a la politica de modernizacion de [[China]] menada per lo govèrn nacionalista dau [[Guomindang]] fins a la rompedura entre comunistas e nacionalistas en lo 1927. Venguèt alora lo cap d'una guerilha revolucionària paisana e pilhèt la direccion dau Partit a l'eissida de la [[Lònga Marcha]]. Pi, s'alièt tornarmai emb lo [[Guomindang]] per combatre lu [[Japon|Japonés]] durant la [[Segonda Guèrra Mondiala]]. Pi, menèt la guèrra còntra aqueu partit dau 1946 au 1949. Lo 1{{èr}} d'octòbre dau 1949, après la desfacha dau Guomindang, proclamèt la fondacion de la [[Republica Populara de China]]. Fins a la sieua mòrt, ne'n foguèt lo cap en despièch de l'oposicion de mai d'un rival au sen dau Partit. Metèt en plaça un regime inspirat per lo modèle [[URSS|sovietic]] emb un [[partit politic|partit unic]], un culte de la personalitat e una repression violenta contra lu elements antirevolucionaris. Totun, a la diferéncia d'[[Estalin]], non posquèt eliminar toi li fraccions rivali. Partisan d'una politica [[Empirisme|empirista]] compauada d'[[Experiéncia|experimentacions]] e de correccions, foguèt a l'origina de la catastròfa economica dau [[Grand Bond en Avant]] en lo 1958 (au mens 28 milions de mòrts a causa de faminas). A partir d'aquela data, lo sieu poder foguèt contestat e Mao deguèt luchar contra lu sieus rivals. En lo 1966, aquò menèt a la [[Revolucion Culturala]] que li permetèt de purgar lo partit dei elements moderats. Totun, afeblit per la situacion caotica engendrada per lo movement, foguèt obligat de reabilitar lu moderats per gardar lo poder en aprofechant li divisions intèrni au sen dau Partit. Totun, lo nom dau fondator de la Republica Populara demòra una referéncia populara en [[Republica Populara de China|China]] car laissa l'idèa d'una justícia sociala equitabla e d'una volontat de modernizacion dau país. De mai, en fàcia de la corrupcion generalizada au sen de l'elita chinesa, a un imatge d'adversari dau desvolopament dei inegalitats. Enfin, Mao laissèt una importanta òbra [[Ideologia|ideologica]] que foguèt fòrça influenta fins a la fin dau sègle XX ([[maoïsme]]). == Biografia == === Joventut e formacion === Fiu de Mao Yichang (1870-1920), un paisan aisat enquirit gràcias au [[comèrci]] dei [[cereala|cerealas]], Mao Zedong naissèt dins la vila de [[Shaoshan]] lo 26 de decembre dau 1893<ref>Clare Hollingworth, ''Mao and the Men Against Him'', Londres, Jonathan Cape, p. 15.</ref>. Sa maire, dicha Wen Qimei (1867-1919), èra una [[bodisme|bodista]] fervoroa qu'aguèt sèt enfants que tres subrevisquèron<ref>Ross Terrill, ''Mao: A Biography'', Simon & Schuster, 1980, p. 11.</ref>. Mao Zedong aviá ensinda dos fraires, [[Mao Zemin]] (1896-1943) e [[Mao Zetan]] (1905-1935), que jonhèron finda lo [[Partit Comunista Chinés|Partit Comunista]] e que foguèron tuats durant la [[Guèrra Civila Chinesa]]<ref>Nora Wang, ''Mao, enfance et adolescence'', París, Autrement, 1999, p. 10.</ref>. Durant la sieua joventut, Mao Zedong deguèt si rebellar còntra lu projèctes de son paire, que volia li fidar la gestion dei sieus domenis, per contunhar d'estudis<ref>Alain Roux, ''Le singe et le tigre : Mao, un destin chinois'', París, Larousse, 2009, pp. 38-40.</ref>. Aquela joventut si debanèt dins un periòde de declin e d'umiliacions regulari per [[RPC|China]]. D'efècte, afeblit, l'Empèri aviá cedit de privilègis importants ai poténcias occidentali. En mai d'aquò, èra totjorn menaçat per lu apetits voraç dei poissanças occidentali e de [[Japon]], minat per d'insureccions intèrni e blocat per l'oposicion dei mitans [[Conservatisme|conservators]] ai projèctes de modernizacion. L'institucion imperiala perdèt donc pauc a pauc lo sieu prestigi e foguèt reversada en lo 1911 per una [[Revolucion Chinesa|revolucion]] [[republica|republicana]] menat per lo [[Guomindang]] de [[Sun Yat-sen]] (1866-1925). Partisan d'aqueli transformacions, Mao s'engatjèt sièis mes dins l'armada revolucionària<ref>Philip Short (trad. Colette Lahary-Gautié), ''Mao Tsé-toung'', París, Fayard, 2005, p. 51.</ref><ref>Nora Wang, ''Mao, enfance et adolescence'', París, Autrement, 1999, p. 84.</ref>. Pi, s'entornèt a [[Changsha]], capitala de la província de [[Hunan]], per perseguir lu sieus estudis superiors<ref>Philip Short (trad. Colette Lahary-Gautié), ''Mao Tsé-toung'', París, Fayard, 2005, p. 54.</ref>. Aqueu periòde estudiant durèt dau 1913 au 1918. Li reçaupèt una educacion mesclant lu classics chinés e la cultura occidentala. S'interessèt pauc a pauc a la liberacion dei trabalhaires en organizant de cors d'alfabetizacion. Si radicalizèt ensinda lentament e, en lo 1917, èra lo cap de la Societat d'Estudi dau Pòble Noveu de Hunan. Estudièt finda de pensaires favorables a la [[Revolucion Russa]] dau 1917. La sieua orientacion vèrs lo [[marxisme]] comencèt probablament aquela annada e s'acabèt en lo 1920. Lu escrichs de [[Chen Duxiu]] (1879-1942) aguèron un ròtle central dins aquela evolucion. === De l'adesion au comunisme a la fondacion de la Republica Populara de China === ==== La participacion a la fondacion dau comunisme chinés ==== Après la revolucion dau 1911, [[RPC|China]] foguèt dirigida per [[Yuan Shikai]] dau 1912 au 1916. Autoritari, ensajèt de restaurar l'empèri au sieu profiech, mas deguèt luchar còntra d'insureccions e de rebellions nombroï a partir dau 1915. Dins li províncias, lu generals aprofechèron lo càos per venir independents mentre que, dins li regions centrali, [[Sun Yat-sen]] pilhèt la direccion d'un govèrn republican installat a [[Canton]]. Aquò foguèt lo començament d'un lòng periòde de conflictes intèrnes entre [[Senhor de guèrra|senhors de guèrra]], govèrn central e movements politics dissidents. Pendent aqueu periòde, après lu sieus estudis, Mao venguèt director d'escòla pi gerent d'una libraria. Lo sieu ròtle au sen dau movement comunista chinés, encara embrionari, venguèt mai e mai important. En julhet dau 1921, fèt ensinda partida dei dotze delegats que fondèron oficialament lo [[Partit Comunista Chinés]] a [[Shanghai]]. [[Chen Duxiu]] ne'n venguèt lo primier secretari general. ==== L'aliança e la rompedura emb lo Guomindang ==== [[Imatge:Mao1927.jpg|thumb|Mao en lo 1927.]] {{veire|Guomindang}} Nomenat cap dau secretariat dau trabalh dau PCC en [[Hunan]], Mao li organizèt de sindicats obriers e aprovèt l'aliança emb lo [[Guomindang]] de [[Sun Yat-sen]]. En lo 1923, venguèt responsable de l'organizacion dau PCC, mas egalament membre dau [[Guomindang]] en [[Shanghai]]. Aquela estrategia permetèt au PCC d'alargar la sieua influéncia. Pendent aqueu periòde, Mao observèt l'insureccion dei paisans dau sieu [[vilatge]] natal après la repression violenta de manifestacions organizadi a [[Shanghai]] e a [[Canton]]. Aquò li permetèt de capir lo potencial [[revolucion|revolucionari]] de la paisanaria. Tre lo 1927, escrivèt un rapòrt sus aquelu movement dont descrivia lo ròtle dei paisans dins la lucha revolucionària. Aqueli evolucions foguèron importanti per lu comunistas chinés. D'efècte, après la [[mòrt]] de [[Sun Yat-sen]] en març dau 1925, l'ala drecha dau Guomindang, menada per [[Chiang Kai-shek]], pilhèt lo poder e decidèt de rompre l'aliança emb lo PCC en abriu dau 1927. Menaçat per la repression, lo Partit decidèt de si [[retirada (tactica)|retirar]] dins li zònas rurali e Mao reçaupèt la mission de fondar una basa en [[Hunan]]. ==== La guerilha en Jiangxi e la mesa a l'escart ==== En setembre dau 1927, Mao menèt li sieui tropas dins li [[montanha|montanhas]] de [[Hunan]]. Pi, passèt en [[Jiangxi]]. A partir d'abriu dau 1928, reçaupèt l'ajuda dei armadas d'autru responsables dau PCC ([[Zhu De]], [[Peng Dehuai]]). Aquò permetèt de fondar la [[Republica Sovietica de Jiangxi]] qu'administrèt la region. En novembre dau 1931, Mao ne'n venguèt president e enoncièt lo principi de l'encerclament dei vilas per li campanhas. Per aquò, dispausava d'una armada fòrça politizada qu'èra en mesura de menar d'operacions de [[propaganda]], d'organizacion dei massas e de produccion [[Indústria|industriala]]. Gràcias au sostèn dei paisans, li fòrças de Mao pilhèron lo contraròtle d'un territòri important. En lo 1930, la direccion dau PCC, dirigit per [[Li Lisan]] despí lo 1929, li ordonèt de sortir dei montanhas per organizar una ofensiva d'amplor còntra li vilas tengudi per lu nacionalistas. Lu combats s'acabèron per una desfacha dei comunistas. Li Lisan foguèt reversat e lo partit passèt sota lo contraròtle de [[Wang Ming]] e dei « 28 bolchevics », un ensèms de militants aguent estudiat en [[URSS]]. Partisans d'una [[estrategia]] militara pus activa, decidèron de privilegiar li batalhas dubèrti, cen qu'entraïnèt la marginalizacion de Mao e dei sieui ideas de [[guerilha]]. Totun, li armadas comunisti foguèron capabli de repossar quatre ofensivas dau Guomindang entre lo 1930 e lo 1934. ==== La Lònga Marcha e la presa de contraròtle dau PCC ==== [[Fichièr:Segonda Guèrra Mondiala - Teatre chinés.png|thumb|right|Esquèma de la premiera partida de la guèrra e de la [[Segonda Guèrra Sinojaponesa]].]] {{veire|Lònga Marcha}} En octòbre dau 1934, una cinquena ataca dei tropas nacionalisti rompèt li defensas de [[Jiangxi]]. Li tropas de Mao posquèron s'escapar d'una temptativa d'encerclament mas, deguèron quitar la region. Comencèt ensinda la [[Lònga Marcha]], una retirada de {{formatnum:12000}} km que menèt {{formatnum:30000}} sobrevivents en [[Shanxi]]. Lòng dau camin, l'armada de Mao recuperèt lu rèstas d'autri unitats dau [[Partit Comunista Chinés|PCC]] en desbranda. Transformada en episòdi gloriós e fondator per la [[propaganda]] chinesa, la Lònga Marcha permetèt a Mao de pilhar la direccion dau Partit<ref>Patrice Touchard, Christine Bermond-Bousquet, Patrick Cabanel e Maxime Lefevre, ''Le siècle des excès. Le XXème siècle de 1870 à nos jours'', París, Presses Universitaires de France, 2001, p. 608.</ref>. D'efècte, en genier dau 1935, a l'eissida d'un rescòntre emb lu autru responsables militars e politics organizada a [[Zunyi]] en [[Guizhu]], obtenguèt la condamnacion de la [[politica]] menada per li direccions precedenti e posquèt impauar la sieua politica. ==== La Segonda Guèrra Mondiala ==== {{veire|Segonda Guèrra Sinojaponesa}} En octòbre dau 1935, Mao installèt la sieua capitala a [[Yan'an]] en [[Shaanxi]]. A partir d'aquela region, comencèt de secutar li tropas japonesi, proclamadi enemic principal de [[RPC|China]]. En setembre dau 1937, dos mes après la represa de la guèrra generala entre [[RPC|China]] e [[Japon]], Mao signèt una aligança complicada emb lo [[Guomindang]] e de senhors de guèrra per formar una coalicion chinesa unica còntra l'invasion japonesa<ref>Patrice Touchard, Christine Bermond-Bousquet, Patrick Cabanel e Maxime Lefevre, ''Le siècle des excès. Le XXème siècle de 1870 à nos jours'', París, Presses Universitaires de France, 2001, p. 609.</ref>. Lu comunistas menèron mai d'una batalha importanta pendent la [[Segonda Guèrra Sinojaponesa]], coma l'[[ofensiva dei Cent Regiments]] en lo 1940, mas aguèron totun un ròtle segondari per rapòrt a l'armada de la [[Republica de China|China Nacionalista]] de [[Chiang Kai-shek]]. Pasmens, renforcèron pauc a pauc li sieui posicions dins lo nòrd e lo centre dau país. Pi, en lo 1945, li fòrças de Mao profechèron l'invasion [[URSS]] de [[Manchoria]] per pilhar lo contraròtle d'arsenals japonés abandonats ò laissats per l'[[Armada Roja]]. ==== La represa de la guèrra civila còntra lo Guomindang ==== [[Imatge:Guèrra Civila Chinesa (1946-1950).png|thumb|right|Evolucion de la Guèrra Civila Chinesa dau 1946 au 1949.]] {{veire|Guèrra Civila Chinesa}} De combats importants si debanèron entre nacionalistas e comunistas tre lo 10 de setembre dau 1945, mas lu combats seriós comencèron en aost dau 1946. En teoria, lo govèrn de [[Chiang Kai-shek]] aviá largament l'avantatge car la sieua armada èra pus nombroa, mièlhs equipada e sostenguda per una ajuda financiera [[USA|americana]]. Totun, multipliquèt li errors en privilegiant la defensa dei centres urbans e en integrant de tropas dau govèrn collaborator chinés dins l'[[Armada Nacionala Revolucionària]]. Deguèt finda luchar còntra l'[[iperinflacion]] laissada per la guèrra e la corrupcion endemica de la sieua [[administracion]]. Perdèt ensinda rapidament lo sostèn de la populacion, en particular dins li zònas [[Agricultura|agricòli]] dont la [[guerilha]] comunista podia facilament obtenir lo sostèn dei paisans. Enfin, lu comunistas foguèron prudents en refudant lo combat dirècte e en atacant en prioritat li rotas logistiqui. L'ofensiva nacionalista vèrs lo nòrd foguèt donc complicada. En març dau 1947, pilhèt [[Yan'an]], mas li sieui fòrças foguèron rapidament blocadi per de problemas logistics. Pendent lu mes seguents, la posicion dei tropas mandadi en [[Manchoria]] s'agravèt e lu comunistas posquèron contraatacar dins mai d'un sector. En abriu dau 1948, tornèron ocupar [[Yan'an]] dont capturèron de quantitats importanti d'armas. En junh dau 1948, èran capables de rivalizar emb l'Armada Nacionala Revolucionària en combat dirècte e si dirigissèron vèrs lo sud. En novembre dau 1948, avian pilhat la totalitat de Manchoria. Aquela victòria entraïnèt una crisi au sen dau govèrn nacionalista e [[Chiang Kai-shek]] demissionèt lo 21 de genier dau 1949. A aquela data, la situacion dau Guomindang èra ja compromesa. En particular, toti li rotas dau país, comprés dins lo sud, èran atacadi per de guerilhas comunisti. Lo 21 d'abriu, li fòrças de l'Armada Populara passèron lo [[Fluvi Blau]] qu'èra la darriera linha de resisténcia organizada de l'armada nacionalista. Après aquela desfacha, lu rèstas dei tropas dau Guomindang, seguit per una partida de la populacion, ensajèt de si retirar vèrs lu pòrts per quitar lo país. Lo darrier centre de resisténcia nacionalista, [[Chengdu]], capitulèt lo 10 de decembre dau 1949. === Lo cap de la Republica Populara de China === ==== La proclamacion de la Republica Populara de China ==== [[Imatge:Mao Proclaiming New China.JPG|thumb|right|Proclamacion de la [[Republica Populara de China]] per Mao.]] Après la conquista de [[Pequin]], Mao reünissèt una conferéncia consultativa per designar un govèrn de coalicion plaçada sota la sieua autoritat. Pi, lo 1{{èr}} d'octòbre dau 1949, proclamèt la fondacion de la Republica Populara de China. Concentrava entre li sieui mans lu poders essencials : la direccion dau Partit, la presidéncia de la Republica e la presidéncia dau Conseu militar revolucionari. La sieua pensada èra finda la basa de la politica dau movement comunista chinés. Totun, en despièch d'aquela autoritat excepcionala, devia si maufidar dei autres caps dau partit que demorèron sovent de rivals. Fins a la sieua mòrt, Mao gardèt un estil de vida simple, largament inspirat per la sieua educacion paisana, e s'exprimissèt dins un dialècte popular de la sieua region. D'efècte, aguèt de dificultats per parlar corrèctament lo mandarin estandard e, a causa d'aquela dificultat, non aprenguèt de lengas estrangieri. Legissia fòrça e viatjava frequentament dins lo país. Totun, vivia mai que mai solet e s'isolèt pauc a pauc dins li sieui residéncias. De mai, èra pauc en contacte emb lu autru dirigissents e comunicava generalament li sieui instruccions per de nòtas escrichi. ==== Lo periòde d'imitacion dau modèle sovietic ==== Dau 1949 au 1956, Mao Zedong renforcèt la Republica Populara en reprimissent lu movements anticomunistas e en imitant lo modèle sovietic per estructurar lo país. Durant aqueu primier periòde, la basa teorica de la sieua politica èra definida per lu principis de la « Democracia Novèla ». L'objectiu èra de tornar bastir un país ravatjat per li guèrras. L'assai ''De la dictatura democratica populara'', escrich en junh dau 1949, donèt li direccions generali d'aquela politica : union de la classa obriera, de la pichona paisanaria, de la pichona borgesia e de la borgesia nacionala, lucha còntra l'[[imperialisme]], lo [[feudalisme]] e toi lu « enemics dau pòble », reforma agrària, desvolopament de l'[[industria]] e de l'instruccion, reconeissença de l'egalitat entre lu òmes e li fremas a, a l'exterior, aliança emb l'[[URSS]] e sostèn ai comunistas de [[Vietnam]]<ref>Patrice Touchard, Christine Bermond-Bousquet, Patrick Cabanel e Maxime Lefevre, ''Le siècle des excès. Le XXème siècle de 1870 à nos jours'', París, Presses Universitaires de France, 2001, p. 484.</ref> e de [[Corèa]]. Mao decidèt ensinda d'[[Guèrra de Corèa|intervenir en Corèa]] per sauvar l'armada nòrd-coreana en desbacla. Lo contratac chinés permetèt de mantenir en plaça lo regime comunista en [[Corèa dau Nòrd]], mas entraïnèt una rompedura duradissa emb lu [[Estats Units d'America|Estats Units]]<ref>Patrice Touchard, Christine Bermond-Bousquet, Patrick Cabanel e Maxime Lefevre, ''Le siècle des excès. Le XXème siècle de 1870 à nos jours'', París, Presses Universitaires de France, 2001, p. 261.</ref>. Economicament, dau 1953 au 1956, la China de Mao imitèt lo modèl sovietic en adoptant un plan quinquenal e en collectivizant li tèrras que foguèron donadi en gestion a de cooperativas. Gràcias a una ajuda sovietica importanta dins toi lu domenis, la produccion industriala chinesa aumentèt dins de proporcions considerabli. Lo país realizèt finda de progrès socials importants. Aquò permetèt a China de tornar trobar lo sieu prestigi internacional e de jogar un ròtle important a la [[conferéncia de Bandung]] en lo 1955. ==== Lo viratge dau 1956 ==== En lo 1956, l'autoritat de Mao foguèt contestada au VIII{{e}} Congrès dau PCC. Organizat après lo XX{{e}} Congrès dau [[PCUS]] qu'aviá condamnat lo culte de la personalitat d'[[Estalin]], foguèt lo luèc d'atacs còntra lo poder personal dau cap chinés. Menats per [[Liu Shaoqi]], numèro dos dau Partit, e per [[Deng Xiaoping]], lo secretari general elegit a aquela ocasion, plaidejèron en favor de l'abandon dau culte de la personalitat, de la direccion collectiva e de la reflexion dins la conducha dei afaires politics. De mai, de tèxtes de Mao dispareissèron dei tèxtes de referéncia dau Partit. Dau 1957 au 1966, defendèt donc la sieua plaça en atacant la linha establida per aqueu congrès. Aquò marquèt ensinda lo començament d'un periòde de lucha per lo poder entre lu caps comunistas. En efècte, a partir dau 1956, lo [[maoïsme]] venguèt una doctrina mai e mai [[empirisme|empirica]] e [[oportunisme|oportunista]] que cambièt regularament d'avís per justificar li accions dau sieu autor. De mai, Mao non esitèt a citar de pensaires classics coma [[Laozi]]. Totun, lo caractèr empiric pilhèt una importància particulara car permetia de justificar li errors dins l'edificacion de la societat novèla. Per Mao, aquò èra inevitable, mas calia ne'n tirar lu ensenhaments necessari per contunhar d'avançar. Pauc a pauc, lo [[marxisme]] venguèt mens important dins lo programa maoïsta. Per exemple, la grandor de [[Republica Populara de China|China]] venguèt un objectiu central de la Revolucion. En febrier dau 1957, Mao pilhèt l'iniciativa d'atacar la [[burocracia]] comunista e demandèt ai intellectuaus e ai membres dau Partit de criticar lo PCC. Après quauqui esitacions, li criticas venguèron de toi lu mitans. Foguèron finda dirigidi còntra Mao que deguèt si raprochar dau rèsta de l'elita dau Partit per demorar en plaça. Per far diversion, una campanha de lucha còntra lu drechistas foguèt organizada. Entraïnèt la desportacion de {{formatnum:500000}} personas dins de camps de reeducacion. De mai, fins a la sieua mòrt, Mao si maufidèt dei intellectuals, cen que renforcèt lo caractèr empiric de la sieua politica. Aquò es la causa d'una partida dei catastròfas ulteriori dei sieui decisions. ==== Lo Grand Bond en Avant e la rompedura emb l'URSS ==== {{veire|Grand Bond en Avant|Rompedura sinosovietica}} Lo [[Grand Bond en Avant]] comencèt en mai dau 1958. Per Mao, èra lo moment de mobilizar li massas per accelerar la rompedura emb li tradicions [[Reaccion (politica)|reaccionari]] de la China anciana e per agantar lo niveu economic dau [[Reiaume Unit]] en 15 ans. Lo concèpte de « revolucion permanenta » li tenguèt una plaça centrala. La mobilizacion dei fòrças vivi toquèt toi lu domenis e de miliers de foncionaris foguèron mandats dins lu camps per participar ai [[Agricultura|trabalhs agricòlas]]. En parallèle, lo trabalh manual foguèt exaltat, de chantiers foguèron iniciats dins toti li regions e lu paisans bastissèron d'[[Aut forneu|auts forneus]] per produrre de [[fonda]] e d'[[Acièr|acier]]. Totun, lo movement foguèt durament criticat a causa de son ineficacitat. Dins mai d'una region, lu abitants motivats per la [[propaganda]] fondèron toi lu objèctes metallics, comprés li sieui aisinas, per aumentar la produccion e negligissèron li recòltas e li bèstias. Aquò entraïnèt de [[Famina|faminas]] enòrmi e la [[mòrt]] de 15 a 55 milions de personas entre lo 1958 e lo 1963<ref>Felix Wemheuer, « Sites of horror: Mao's great famine [with Response] », ''The China Journal,'' n° 66,‎ 2011, pp. 155–164.</ref><ref>Gérard Calot, « Données nouvelles sur l'évolution démographique chinoise. I. Les recensements de 1953, 1964 et 1982 et l'évolution des taux bruts depuis 1950 », ''Population'', vol. 39, n° 4,‎ 1984, pp. 807-835.</ref><ref>Xin Meng, Nancy Qian e Pierre Yared, « The Institutional Causes of China's Great Famine, 1959–1961 », ''Review of Economic Studies'', vol. 82, n° 4,‎ 2015, pp. 1568–1611.</ref>. Aqueu desastre es versemblablament la causa de la demission de Mao de la presidéncia de la Republica. Totun, en despièch dau sieu remplaçament per [[Liu Shaoqi]], pus moderat, contunhèt d'exercir la realitat dau poder. Per exemple, obtenguèt la destitucion de [[Peng Dehuai]], lo cap dei fòrças armadi, qu'avia criticat l'irrealisme dau [[Grand Bond en Avant]] e qu'èra favorable a una collaboracion militara pus estrecha emb l'[[Union Sovietica]]. De mai, Mao gardèt la direccion dau Partit e posquèt accelerar la rompedura entre [[Moscòu]] e [[Pequin]]. Fòrça important, aquel eveniment foguèt la consequéncia de desacòrdis apareguts a partir de la destalinizacion. Mao condamnèt li criticas còntra Estalin e presentèt la revolucion chinesa coma un exemple per toi lu país dau [[Tèrç Monde]]. Lu Sovietics èran finda irritats per lo caractèr excepcional donat a la pensada de Mao per lu Chinés. Au niveu internacional, [[Nikita Khrushchov|Khrushchov]] volia establir de relacions pus pacifiqui emb lo blòc occidental e preconizèt la moderacion per reglar l'afaire de [[Republica de China (Taiwan)|Taiwan]]. Totun, un còp de mai, Mao èra en desacòrdi. Per mostrar la sieua [[independéncia]], ordonèt de bombardaments còntra una illa tenguda per li fòrças taiwanesi<ref>Patrice Touchard, Christine Bermond-Bousquet, Patrick Cabanel e Maxime Lefevre, ''Le siècle des excès. Le XXème siècle de 1870 à nos jours'', París, Presses Universitaires de France, 2001, p. 267.</ref>. En junh dau 1959, l'URSS denoncièt l'acòrdi d'assisténcia entre lu doi país per faire pression sus lo govèrn chinés, mas obtenguèt lu efèctes contraris. La rompedura venguèt permanenta en lo 1960 e mai d'una [[escaramocha]] frontaliera opausèt li armadas chinesa e sovietica a partir dau 1961. ==== La Revolucion Culturala ==== {{veire|Revolucion Culturala}} En genier dau 1962, Mao deguèt reconóisser la revirada dau [[Grand Bond en Avant]]. Per gardar lo poder e redurre l'oposicion dau [[Partit Comunista Chinés|Partit]] menada per [[Liu Shaoqi]], multipliquèt li iniciativas dau 1962 au 1966. En primièr luèc, denoncièt en setembre dau 1962 un projècte de restauracion dau [[capitalisme]]. Pi, favorizèt sa quatrena esposa, [[Jiang Qing]], que comencèt de tenir un ròtle mai e mai important au sen dau Partit dont li defendèt una linha politica ideologicament intransigenta. En mai dau 1964, foguèt publicat la primièra edicion dei citacions dau president Mao (lo ''[[Pichon Libre roge|Pichon Libre Roge]]'') que foguèt utilizada coma basa dau culte de Mao dins l'armada. Totun, aquelu movements non foguèron sostenguts per lu moderats coma [[Liu Shaoqi]] e [[Deng Xiaoping]]. Au contrari, la lucha venguèt pus intensa. Lo 17 de març dau 1966, Mao prepausèt de començar una [[Revolucion Culturala|revolucion culturala]] contra lu intellectuals e formèt un pichon grop emb [[Jiang Qing]], [[Chen Boda]] e [[Kang Sheng]] per assegurar la sieua posicion a la tèsta dau Partit. La [[Revolucion Culturala]] èra una entrepresa esquasi utopica destinada a eliminar li Quatre Vielharias (idèas, cultura, costumas e abitudas vièlhi) e a crear « l'òme novèl » de la societat comunista. Dins la realitat, pilhèt rapidament la forma de purgas menadi per lu estudiants e lu militants pus radicals contra lu elements moderats (« borgés ») dau Partit e de l'elita intellectuala dau país. Mao justifiquèt la rebellion dei joves e lo país conoissèt dos ans de confusion generala dau 1966 au 1968. Lo Partit foguèt romput e li personalitats moderadi coma [[Liu Shaoqi]] foguèron arrestadi. En julhet dau 1968, Mao mandèt l'armada per restaurar l'òrdre e lu estudiants pus implicats foguèron mandats dins li campanhas. La [[Revolucion Culturala]] consacrèt la victòria de Mao sus lu sieus rivals. Ensinda, lX<sup>e</sup> Congrès dau PCC restaurèt la referéncia a la pensada de Mao suprimida en lo 1956 e lo novèl Comitat Central èra esquasi unicament compauat de maoïstas. Totun, doi grops distints si formèron rapidament. Lo promier èra dirigit per [[Lin Biao]]. Inicialament predominant, èra favorable a la militarizacion de la societat e desvolopèt un culte otrancier de Mao. Pauc a pauc, [[Lin Biao]] perdèt la sieua influéncia sus lo « Grand Timonier ». Dispareissèt en setembre dau 1971 dins un accident d'[[avion]]. Segon la tèsi oficiala, auria preparat un còp d'Estat e assajat de s'enfugir. Lo segond grop, menat per [[Jiang Qing]], èra alora liure pilhar lo poder, mas Mao preferissèt equilibrar lo Comitat en reabilitant de moderats victimas dei purgas dau 1966. Lo periòde 1971-1973 foguèt donc marcat per l'adopcion de posicions diplomatiqui moderadi coma lo raprochament sinoamerican (visita dau [[Richard Nixon|president Nixon]] en febrier dau 1972) e lo sostèn afichat au shah d'[[Iran]] ò au [[Augusto Pinochet|general Pinochet]]. ==== La fin de vida de Mao ==== [[Imatge:62930-Beijing-Tiananmen-Square (28609067112).jpg|thumb|right|[[Mausolèu de Mao Zedong]] en lo 2013.]] Dau 1973 au 1976, la vida de Mao foguèt dominada per la [[malautia]]. Au X{{e}} Congrès dau PCC, en aost dau 1973, sostenguèt encara lu moderats menats per [[Zhu Enlai]] e [[Deng Xiaoping]]. Totun, perdèt pauc a pauc li sieui facultats e passèt sota l'influéncia de son nèp [[Mao Yuanxin]], un pròche de [[Jiang Qing]]. Lo 8 de genier dau 1976, a la mòrt de Zhu Enlai, Mao e la « [[Banda dei Quatre]] » ([[Jiang Qing]], [[Wang Hongwen]], [[Yao Wenyuan]] e [[Zhang Chunqiao]]) ataquèron [[Deng Xiaoping]] que foguèt tornarmai alunhat dau govèrn. Mas lo Partit refusèt de nomenar lu radicaus a la tèsta dau Partit. En plaça, preferissèt [[Hua Guofeng]] e la fin de vida de Mao foguèt marcada per la preparacion dau conflicte entre Guofeng e lu corrents radicals. D'efècte, Mao morèt lo 9 de setembre dau 1976. Lo sieu còrs foguèt embaumat e portat sus la [[plaça Tian'anmen]]. Après una ceremònia funerària reünissent de milions de personas, foguèt enterrat dins un [[ataüt]] de [[vèire]] dins un mausolèu situat a [[Pequin]]. Lo còrs es actualament expausat au public coma la momia de [[Lenin]] a [[Moscòu]]. == Annèxas == === Ligams intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Comunisme]] * [[Garda roge]] * [[Grand Bond en Avant]] * [[Guèrra Civila Chinesa]] * [[Guomindang]] * [[Jiang Qing]] * [[Lònga Marcha]] * [[Maoïsme]] * [[Marxisme]] * [[Partit Comunista Chinés]] * ''[[Pichon Libre Roge]]'' * [[Republica Populara de China]] * [[Revolucion Culturala]] * [[Rompedura sinosovietica]] * [[Segonda Guèrra Sinojaponesa]] </div> === Bibliografia === '''Obratges sus Mao :''' * Jean-Luc Domenach, ''Mao, sa cour et ses complots. Derrière les Murs rouges'', París, Fayard, 2012, 692 p. * Claude Hudelot, ''Le Mao'', Rodés, Le Rouergue, 2009, 476 p. * Alain Roux, ''Le singe et le tigre : Mao, un destin chinois'', París, Larousse, 2009, 1130 p. '''Obratges sus l'istòria generala de China :''' * Jean-Luc Domenach, ''Chine : L'archipel oublié'', Fayard, 1992, 692 p. * Jacques Guillermaz, ''Histoire du Parti communiste chinois : 1921-1949'', Payot, 1968. * Jacques Guillermaz, ''Le Parti communiste chinois au pouvoir'', Payot, coll. « Petite Bibliothèque Payot », 1979. * Alain Roux, ''La Chine contemporaine'', París, Armand Colin, coll. « Cursus Histoire », 2015, 263 p. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:Mao Zedong}} {{datas|1893|1976}} [[Categoria:Naissença en Asia]] [[Categoria:Dirigent comunista]] [[Categoria:Maoïsme]] [[Categoria:Personalitat chinesa]] [[Categoria:Politica de la Republica Populara de China]] [[Categoria:Personalitat politica de la Republica Populara de China]] k4eczcb5dsjzob9vbvamxt5fgtnvuga Sanch Eli d'Apchièr 0 70406 2500369 2444704 2026-05-13T15:15:52Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500369 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sench Ale da Z-Apchièr | nom2 = ''Saint-Chély-d'Apcher'' | imatge = FR-48-Saint-Chély-d'Apcher02.JPG | descripcion = Vista del centre de la vila | lògo = cap | escut = Blason Saint-Chély-d'Apcher.svg | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Ocreg}}, , <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = de [[Canton de Sench Eli d'Apchièr|Sench Eli d'Apchièr]] ([[chapluòc]], puei burèu centralizator) | intercom = CC de las Tèrres d'Apchièr-Marjarida-Aubrac (residéncia) 200 069 185 | insee = 48140 | cp = 48200 | cònsol = Christine Hugon | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = barrabans | latitud = 44.80389 | longitud = 3.27667 | alt mej = | alt mini = 935 | alt maxi = 1126 | km² = 28.26 |}} '''Sench Eli d'Apchièr'''<ref>https://books.google.fr/books?id=hyaV-OpOMNcC&pg=PA95&lpg=PA95&dq="saint-chély"+patois&source=bl&ots=rw7GABfO6j&sig=Db2lVfYxTgQz7ATjFZdkRX5steI&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjA7uCXjaXOAhWHORoKHfhqDLgQ6AEIKDAG#v=onepage&q=%22saint-ch%C3%A9ly%22%20patois&f=true</ref> <ref>https://books.google.fr/books?id=hyaV-OpOMNcC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false</ref> o '''Sench Ale da Z-Apchièr''' (forma locala)<ref>prononciat localament [sentsh 'age] d'après [[Carles Camprós]], [sentshj are daz atshju] segon [[Gilliéron]] e [[Edmont]] o [sen'tsheli] http://www.oocities.org/toponimiaoccitana/48.html</ref> ( ''Saint-Chély-d'Apcher'' en [[francés]]) es una vila d'[[Occitània]] dins la region istorica de [[Gavaudan]] ([[Lengadòc]]). Es situada dins lo departament de [[Losera (departament)|Losera]] e la region administrativa d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 48140.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Lo primièr nom de la vila que se retròba es ''Sancti Hilari de Capoleg''<ref>[http://www.stchelydapcher.fr/pages/terroir/patrimoine.html. Site web de la comuna]</ref>, varianta grafica del nom del riu sense palatalizacion (lo nom francés modèrne es ''Chapouillet''). Aquesta apelacion fasiá referéncia a ''Hilarius'' (o un autre nom d'un sant del sègle VI atrach foneticament per ''Hilarius'') vengut Èli (>Eli>Ele>Ale) que foguèt avesque de [[Gavaudan]] e al Chapolheg (nom occitan supausat), nom del riu qu'asaga la localitat. [[Prunièiras (Losera)|Apchièr]] es lo nom d'una baroniá qu'èra situada a quauques km de Sanch Eli que ne'n demora uèi encara los vestigis del chastèl. Lo prononciacion d'Apchièr es [za'tʃɔ] <ref>enquèsta Sivadon dins la comuna de [[Prunièiras (Losera)|Prunièiras]], setembre 2019</ref>, explicada per un ''z-'' inicial de tipe [[auvernhat]] e la prononciacion [[Gavaudan|gigaudiana]] [-ɔ] del sufixe ''-ièr'' (de ''-arius'') per confusion amb lo resultat de ''-iá'' (ipercorreccion <ref>la prononciacion [-jɔ] de ''-iá'' es majoritària en Gavaudan, mas lo [[canton de Saug]], per exemple, a [-je]; l'ipercorreccion es l'indici d'un passatge de [-je] a [-jɔ] dins una partida del [[Gavaudan|Gevaudan]]</ref>). De la maissanta interpretacion del ''Z-'' inicial, ne resultan las fòrmas curiosas ''Sench Ale dals (o dels) Apchièrs'', [[Arzenc dels Achièrs]], etc; en realitat, i aviá pas qu'un chastèl e qu'una baroniá d'Apchièr. L'evolucion particulara del grec latinizat ''Hilarus'' s'explicariá per l'accentuacion sus l'iniciala <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 592</ref>; Dauzat e Rostaing considèran doncas que lo nom d'origina es ''Hilar(i)us''. La prononciacion, relevada a [[Recola de Fumaç]], es [sen'tʃɛgi]; a [[Prunièiras (Losera)|Prunièiras]], [sen'tʃɛjə] (?); a [[Fontans]], [sen'tʃɛli] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. [[Fichièr:FR-48-Prunières-Apcher01.JPG|thumb|left|200px|Torre del Chastèl de Z-apchièr, a Prunièiras]] ==Istòria== Sench Ale annexèt en 1851 ''Saint-Chély-Forain'' (Sench Ale Forenc ? Foran ?); abans 1851, lo nom de la comuna èra ''Saint-Chély-Ville'' (Sench Ale Viala?). ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 48140 |Títol= Lista dals cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Christine Hugon |Partit= LR |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2020 |Identitat= Pierre Lafont<ref>[http://www.lozere.fr/page/p-110/art_id-/ Site du conseil général de la Lozère]</ref>|Partit=[[Los Republicans|UMP puèi LR]] |Qualitat=conselhièr general }} {{Elegit |Debuta= 1983 |Fin= 2001 |Identitat=Philippe Bardon |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1983 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra del canton de [[Sanch Eli d'Apchièr|Sench Ale dals Apchièrs]] ([[chapluòc]]), i demorèt e ne venguèt lo burèu centralizator. ==Demografia== {{Demografia |insee= 48140 |1793=1380 |1800=1512 |1806=1502 |1821=1366 |1831=1651 |1836=1616 |1841=1513 |1846=1469 |1851=1785 |1856=1871 |1861=1942 |1866=1916 |1872=1918 |1876=2054 |1881=2078 |1886=1998 |1891=1967 |1896=1942 |1901=1971 |1906=1972 |1911=1869 |1921=2242 |1926=2690 |1931=2832 |1936=2877 |1946=3205 |1954=3900 |1962=4757 |1968=5016 |1975=4624 |1982=4726 |1990=4570 |1999=4316 |2005= |2006= |2007=4468 |2008=4462 |2009= |2012=4187 |2016=4160 |max=5016 |cassini=30862 |senscomptesdobles= 1962}} * annexion de Sench Ale Forenc (?) en 1851 (357 abitants en 1846) * 2016 : 4160 ===Evolucion demografica de Sench Ale Forenc (nom supausat)=== {{Demografia |insee= 15023 |1793=429 |1800=360 |1806=289 |1821=398 |1831=405 |1836=401 |1841=350 |1846=357 |cassini=30863 |senscomptesdobles= 1962}} * Per far foncionar lo grafic melhor, lo n° INSEE es estat camjat ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Losera]] [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera e Gavaudan]] ji93n9t7kwbmi5n23np51h7b6pd2ht5 Kolkata 0 71820 2500463 2359568 2026-05-14T03:44:15Z BlueBob44 63477 BlueBob44 a desplaçat la pagina [[Calcuta]] cap a [[Kolkata]] 2359568 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Infobox Vila |carta= in |nom= Calcuta |nom2= |blason= Blank.png |bandièra= Flag of India 1906 (Calcutta Flag).svg |nom de division1=País |division1={{Índia}} |títol autoritat= prefècte |autoritat= Sovan Chatterjee |nom de division2= [[Estats d'Índia|Estat]] |division2= [[Bengala Occidental]] |títol autoritat2= |cp= 7000 xx, 7001 xx |mapa= Kolkata map.jpg |imatge de mapa= |latitud= 22º34'22"N |longitud= 88º21'50"E |estatut= |altitud= 9 |altmax = |populacion= {{formatnum:4486679}} |annada-pop=[[2011]] |superfícia= 185 |sits-toristics= |divèrs= |imatge= Kolkata Imgs.jpg |talha imatge= |legenda=Imatges de Calcuta. |url= http://www.kmcgov.in |imatgeloc= }} '''Calcuta''' (o Kolkata, [[bengalin]]: কলকাতা, [[Indi (lenga)|indi]]: कोलकाता) es una vila d'[[Índia]]. Es la capitala de l'estat del [[Bengala Occidental]]. Amb una populacion estimada superiora a 15 milions d'abitants, Calcuta es lo còr de la 7{{ena}} aglomeracion de la planeta. Calcuta se tròba a l'èst d'Índia, dins lo dèlta de [[Ganges]], a una nautor d'entre 1,5 e 9&nbsp;de mètres sul nivèl de la mar.<ref>{{cita web |url=http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/PIA01844 |títol =PIA01844: Space Radar Image of Calcutta, West Bengal, India |òbra=Photojournal |editorial=Jet Propulsión Laboratory. California Institute of Technology |idioma= {{en}}}} Accessat lo [[3 de decembre]] de [[2007]].</ref> S'estend en riba del riu Hugli en direccion nòrd-sud, a qualques 154&nbsp;km del [[golf de Bengala]] cap a l'interior del continent. La màger part del terrenh qu'ocupa la vila foguèt originalament un grand [[palun]], ganhat après de decènnis de poblament dins la vila. La zòna umida que demòra, dicha Paluns occidentals de Calcuta (''East Calcutta Wetlands'') foguèt designada coma "zòna umida d'importància internacionala" per l'Acòrdi de Ramsar lo [[19 d'agost]] de [[2002]]. La region de Calcuta es abitada dempuèi mai de dos millanaris<ref name=":0">{{ouvrage|langue=en|titre= A history of ancient and early medieval India: from the Stone Age to the 12th century |nom=Singh |prénom=Upinder |lien auteur= Upinder Singh|année=2008 |éditeur=[[Pearson Education]] |lieu=New Delhi|isbn=978-81-317-1677-9 |page= 395|url= http://books.google.com/?id=GW5Gx0HSXKUC&pg=PA395&dq=chandraketugarh#v=onepage&q=chandraketugarh&f=false|consulté le=25 janvier 2012}}</ref>{{,}}<ref name="Das">{{article| nom = Das|prénom= S.| url = http://www.telegraphindia.com/1030115/asp/frontpage/story_1575128.asp| titre = Pre-Raj crown on Clive House: abode of historical riches to be museum| périodique = [[The Telegraph (Calcutta)|The Telegraph]]| lieu= Kolkata| date = 15 janvier 2003| consulté le =26 avril 2006}}</ref>. La [[Companhiá Anglesa deis Índias Orientalas|Companhiá Anglesa de las Índias Orientalas]], qu'aviá sas activitat comercialas al [[Bengala]], comencèt de bastir la vila en 1690. Venguèt lo sèti, abans de ne venir la capitala de las [[Índias britanicas]] puèi del [[Raj britanic]], de 1773 a 1912. Calcuta serva una part d'aquel eritatge colonial a travèrs de monuments coma lo [[Victoria Memorial (Calcuta)|''Victoria Memorial'']] e la [[Catedrala de Sant Pau de Calcuta|catedrala anglicana de Sant Paul]]. Perdèt son estatut al profièit de [[New Delhi]], bastida a partir de [[1911]] a costat de l'[[Delhi|anciana capitala mogola]] per aculhir as institucions governementalas. Calcuta aguèt una creissança industriala rapida a partir de las [[annadas 1850]], particularament dins lo sector textil. Durant lo sègle XXen, sa populacion passèt d'aperaquí {{unitat|100000|abitants}} a mai de 14 milions. <gallery> Streets of Kolkata, India.jpg Victoria Memorial, Visitors, Kolkata, India.jpg Hooghly River Ghats, Kolkata, India.jpg Traditional rickshaw on the streets of Calcutta (Kolkata), India.jpg Life on the streets of downtown Calcutta, India.jpg </gallery> == Referéncias == {{reflist}} {{Paleta bengala occidental}} [[Categoria:Bengala Occidental]] [[Categoria:Vila de Bengala Occidental]] [[Categoria:Vila d'Índia]] [[Categoria:Capitala d'estat d'Índia]] h4vo93rpwbvr8bkxfa07npmc3hr0m28 2500465 2500463 2026-05-14T03:45:15Z BlueBob44 63477 2500465 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Infobox Vila |carta= in |nom= Calcuta |nom2= |blason= Blank.png |bandièra= Flag of India 1906 (Calcutta Flag).svg |nom de division1=País |division1={{Índia}} |títol autoritat= prefècte |autoritat= Sovan Chatterjee |nom de division2= [[Estats d'Índia|Estat]] |division2= [[Bengala Occidental]] |títol autoritat2= |cp= 7000 xx, 7001 xx |mapa= Kolkata map.jpg |imatge de mapa= |latitud= 22º34'22"N |longitud= 88º21'50"E |estatut= |altitud= 9 |altmax = |populacion= {{formatnum:4486679}} |annada-pop=[[2011]] |superfícia= 185 |sits-toristics= |divèrs= |imatge= Kolkata Imgs.jpg |talha imatge= |legenda=Imatges de Calcuta. |url= http://www.kmcgov.in |imatgeloc= }} '''Calcuta''' (o Kolkata, [[bengalin]]: কলকাতা, [[Indi (lenga)|indi]]: कोलकाता) es una vila d'[[Índia]]. Es la capitala de l'estat del [[Bengala Occidental]]. Amb una populacion estimada superiora a 15 milions d'abitants, Calcuta es lo còr de la 7{{ena}} aglomeracion de la planeta. Kolkataba a l'èst d'Índia, dins lo dèlta de [[Ganges]], a una nautor d'entre 1,5 e 9&nbsp;de mètres sul nivèl de la mar.<ref>{{cita web |url=http://photojournal.jpl.nasa.gov/catalog/PIA01844 |títol =PIA01844: Space Radar Image of Calcutta, West Bengal, India |òbra=Photojournal |editorial=Jet Propulsión Laboratory. California Institute of Technology |idioma= {{en}}}} Accessat lo [[3 de decembre]] de [[2007]].</ref> S'estend en riba del riu Hugli en direccion nòrd-sud, a qualques 154&nbsp;km del [[golf de Bengala]] cap a l'interior del continent. La màger part del terrenh qu'ocupa la vila foguèt originalament un grand [[palun]], ganhat après de decènnis de poblament dins la vila. La zòna umida que demòra, dicha Paluns occidentals de Kolkata''Calcutta Wetlands'') foguèt designada coma "zòna umida d'importància internacionala" per l'Acòrdi de Ramsar lo [[19 d'agost]] de [[2002]]. La region de Kolkata ada dempuèi mai de dos millanaris<ref name=":0">{{ouvrage|langue=en|titre= A history of ancient and early medieval India: from the Stone Age to the 12th century |nom=Singh |prénom=Upinder |lien auteur= Upinder Singh|année=2008 |éditeur=[[Pearson Education]] |lieu=New Delhi|isbn=978-81-317-1677-9 |page= 395|url= http://books.google.com/?id=GW5Gx0HSXKUC&pg=PA395&dq=chandraketugarh#v=onepage&q=chandraketugarh&f=false|consulté le=25 janvier 2012}}</ref>{{,}}<ref name="Das">{{article| nom = Das|prénom= S.| url = http://www.telegraphindia.com/1030115/asp/frontpage/story_1575128.asp| titre = Pre-Raj crown on Clive House: abode of historical riches to be museum| périodique = [[The Telegraph (Calcutta)|The Telegraph]]| lieu= Kolkata| date = 15 janvier 2003| consulté le =26 avril 2006}}</ref>. La [[Companhiá Anglesa deis Índias Orientalas|Companhiá Anglesa de las Índias Orientalas]], qu'aviá sas activitat comercialas al [[Bengala]], comencèt de bastir la vila en 1690. Venguèt lo sèti, abans de ne venir la capitala de las [[Índias britanicas]] puèi del [[Raj britanic]], de 1773 a 1912. Calcuta serva una part d'aquel eritatge colonial a travèrs de monuments coma lo [[Victoria Memorial (Calcuta)|''Victoria Memorial'']] e la [[Catedrala de Sant Pau de Calcuta|catedrala anglicana de Sant Paul]]. Perdèt son estatut al profièit de [[New Delhi]], bastida a partir de [[1911]] a costat de l'[[Delhi|anciana capitala mogola]] per aculhir as institucions governementalas. Calcuta aguèt una creissança industriala rapida a partir de las [[annadas 1850]], particularament dins lo sector textil. Durant lo sègle XXen, sa populacion passèt d'aperaquí {{unitat|100000|abitants}} a mai de 14 milions. <gallery> Streets of Kolkata, India.jpg Victoria Memorial, Visitors, Kolkata, India.jpg Hooghly River Ghats, Kolkata, India.jpg Traditional rickshaw on the streets of Calcutta (Kolkata), India.jpg Life on the streets of downtown Calcutta, India.jpg </gallery> == Referéncias == {{reflist}} {{Paleta bengala occidental}} [[Categoria:Bengala Occidental]] [[Categoria:Vila de Bengala Occidental]] [[Categoria:Vila d'Índia]] [[Categoria:Capitala d'estat d'Índia]] 8uvvpwe4gijv05sy5tv3utd078gikcc Partit Republican (Estats Units) 0 73097 2500496 2060055 2026-05-14T10:27:10Z Trigenibinion 58963 cat 2500496 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} {{Omon|Partit Republican}} [[File:GOP logo.svg|thumb|right|250px|Logo del Partit Republican]] Lo '''Partit Republican''', escaissat tanben '''Gop''', es un dels dos partits politics màgers dels [[Estats Units]]. Fondat lo [[28 de febrièr]] de [[1854]] per de dissidents nordistas del [[Partii whig (Estats Units)|Partit whig]] e del [[Partit democrata (Estats Units)|Partit democrata]], ostils al [[statu quo]] sus l’[[esclavatge]], a las revendicacions sobeirenistas dels Estats federats e favorables al [[proteccionisme]]. Venguèt puèi lo principal partit politic del país alternant al poder amb lo [[Partit Democrata (Estats Units)|Partit Democrata]]. Dempuèi sa fondacion, es lo partit qu'exerciguèt mai lo poder executiu als Estats Units, i comprés de contunh ([[1861]]-[[1885]]). Le president [[George W. Bush]] foguèt lo 19en e mai recent [[Lista dels presidents dels Estats Units d'America|president des Estats Units]] eissit d'aquel partit al jorn de uèi. [[Categoria:Partit politic american]] fwid75khnohw96df9ow24m93152cb4g 2500501 2500496 2026-05-14T10:46:01Z Trigenibinion 58963 America First 2500501 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} {{Omon|Partit Republican}} [[File:GOP logo.svg|thumb|right|250px|Logo del Partit Republican]] Lo '''Partit Republican''', escaissat tanben '''Gop''', es un dels dos partits politics màgers dels [[Estats Units]]. Fondat lo [[28 de febrièr]] de [[1854]] per de dissidents nordistas del [[Partii whig (Estats Units)|Partit whig]] e del [[Partit democrata (Estats Units)|Partit democrata]], ostils al [[statu quo]] sus l’[[esclavatge]], a las revendicacions sobeirenistas dels Estats federats e favorables al [[proteccionisme]]. Venguèt puèi lo principal partit politic del país alternant al poder amb lo [[Partit Democrata (Estats Units)|Partit Democrata]]. Dempuèi sa fondacion, es lo partit qu'exerciguèt mai lo poder executiu als Estats Units, i comprés de contunh ([[1861]]-[[1885]]). Le president [[George W. Bush]] foguèt lo 19en e mai recent [[Lista dels presidents dels Estats Units d'America|president des Estats Units]] eissit d'aquel partit al jorn de uèi. [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Estats Units]] rnwvbhmtvnd38f2men7r05z5m11psz6 Saint-Sylvestre-Cappel 0 74496 2500458 2218317 2026-05-14T01:17:01Z CommonsDelinker 245 Bòt: A remplaçat [[:Imatge:Paroisse_Notre_Dame_d'Espèrance_des_Monts_de_Flandre.jpg]] per [[:Imatge:Saint-Sylvestre-Cappel,_église_Saint-André.jpg]] ([[:c:COM:FR|File renamed]]: Confusion parish/church.) 2500458 wikitext text/x-wiki {{Infobox Comuna de França |carta=fr | nomcomuna=Saint-Sylvestre-Cappel | nomcomuna2=Saint-Sylvestre-Cappel | imatge=Saint-Sylvestre-Cappel, église Saint-André.jpg | descripcion= Parr&ograve;quia La n&ograve;stra Madama de Esp&egrave;rance dels Monts de Flandre | lògo= | escut=Blason_ville_fr_Saint-Sylvestre-Cappel_(Nord).svg | escais= | region ist = | parçan= | arrondiment=[[Arrondiment de Dunkerque|Dunkerque]] | canton=[[Canton de Steenvoorde|Steenvoorde]] | insee =59546 | sitweb= | cp =59114 | cònsol =Marie-Madeleine Campagne | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici =Cappelois (en [[francés]]) |alt mej= |longitud=2.5539 |latitud=50.7769 | alt mini =28 | alt mej = | alt maxi =58 | km² =8.14 }} '''{{PAGENAME}}''' es una comuna [[França|francesa]] del departament del [[Nòrd (departament)|Nòrd]] e de la region del [[Nòrd-Pas de Calais]]. == Geografia ==. ==Geografia== ==Istòria== {{Apertium|fr}} Al {{XVe s&egrave;gle}} lo vilatge se trucava Hillewaertscappel. Pren lo sieu nom actual v&egrave;rs [[1538]]. {{Original|fr}} Au {{XVe siècle}} le village s'appelait Hillewaertscappel. Il prend son nom actuel vers [[1538]]. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=59546 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Marie-Madeleine Campagne |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=59546 |1793=1110 |1800=1125 |1806=1198 |1821=1158 |1831=1139 |1836=1147 |1841=1100 |1846=1050 |1851=1060 |1856=1042 |1861=1010 |1866=1035 |1872=1076 |1876=1100 |1881=1092 |1886=1112 |1891=1040 |1896=976 |1901=951 |1906=971 |1911=896 |1921=871 |1926=764 |1931=704 |1936=746 |1946=781 |1954=722 |1962=716 |1968=724 |1975=870 |1982=1045 |1990=1019 |1999=1073 |2004= |2005= |2006=1094 |2007=1085 |2008=1091 |2009=1098 |cassini=34779 |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== == Véser tanben == == Ligams extèrnes == ==Nòtas== <references/> {{Portal Comunas}} {{Comunas de| insee =59546 }} {{DEFAULTSORT:{{PAGENAME}}}} [[Categoria:Comuna del Nòrd]] fgpb95hmelxgb9x1ypxfqc76iitvjck Sent Jòrdi de Lebejac 0 82354 2500389 2269456 2026-05-13T15:42:41Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500389 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Jòrdi de Lebejac | nom2 = ''Saint-Georges-de-Lévéjac'' | imatge = AuvStGeorgesDeLévéjac2.jpg | descripcion = La glèisa. | lògo = cap | escut = Blason ville-fr-Saint-Georges-de-Levejac.svg | escais = | ist = {{Lengadòc}} {{Gavaudan}} | parçan = | departament = {{Losera}} | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | arrondiment = [[arrondiment de Florac|Florac]] | canton = [[canton de La Canorga|La Canorga]], <small>ancianament del [[Canton del Mas Sagran|Mas Segran]]</small> | intercom = [[Comunautat de comunas Aubrac Òlt Causses Tarn]] | insee = 48154 | cp = 48500 | cònsol = Daniel Jaunault | mandat = [[2017]]-[[2020]] | longitud = 3.23167 | latitud = 44.32000 | alt mini = 420 | alt mej = | alt maxi = 1005 | km² = 56.26 | ectaras = | gentilici = | sit = |}} '''Sent Jòrdi de Lebejac''' (''Saint-Georges-de-Lévéjac'' en [[francés]]) es una anciana [[comuna]] [[Gavaudan|gavaudanesa]] situada dins lo departament de [[Losera (departament)|Losera]] e la region d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Dempuèi lo 1èr de genièr 2017, es comuna delegada de la comuna novèla de ''Massegros Causses Gorges'' (nom francés), ambe'l [[Lo Mas Sagran|Mas Sagran]], [[Sent Roma de Dolanh]], [[Lo Recós]] e [[Las Vinhas]]. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48154.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada al Recós, es [sen'ʒɔrdi] <ref>enquèsta Sivadon, setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48154 |Títol= Lista dels cònsols delegats successius}} {{Elegit |Debuta= [[2017]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Daniel Jaunault |Partit= divèrs drecha |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} {{ElegitDebuta|insee=48154 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= 31 de decembre [[2016]] |Identitat= Daniel Jaunault |Partit= divèrs drecha |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Madeleine Malaval |Partit=[[Movement Democrata|MoDem]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[1989]] |Fin= 2008 |Identitat= Georges Badaroux |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin=1989 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=48154 |1793=686 |1800=925 |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=670 |1846=640 |1851=616 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=728 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=599 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=317 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=243 |2006=255 |2007= |2008= |2009= |2011=259 |2014=256 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2014 : 256 ==Luòcs e monuments== * [[las Baumas Caudas]] <gallery> image:01 Saint-Georges-de-Lévéjac - Gorges du Tarn 1.JPG|Las [[Gòrjas de Tarn]]. image:France Lozere Gorges du Tarn Point Sublime.jpg|Lo {{Cita|Punt Sublim}}. </gallery> ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Losera]] [[Categoria:Comuna de Losera e Gavaudan]] 0dyhmxdh8c48d6y47yv3my08u8zejf0 Grosseto-Prugna 0 88991 2500353 2206067 2026-05-13T12:27:23Z ~2026-28846-37 63518 /* */ 2500353 wikitext text/x-wiki {{Infobox Comuna de França | carta=cos | nomcomuna=Grussetu è a Prugna | nomcomuna2=Grosseto-Prugna | imatge=cap | descripcion= | lògo= | escut= | escais= | region ist ={{Corsega}} | parçan= | arrondiment= [[Arrondiment d'Ajaccio|Ajaccio]] | canton= [[Canton de Santa-Maria-Siché|Santa-Maria-Siché]] | insee = 2A130 | sitweb= | cp = 20128 | cònsol = Valérie Bozzi | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = (en [[francés]]) | longitud= 8.9642 | latitud= 41.8722 | alt mini = 0 | alt mej = | alt maxi = 1161 | km² = 31.56 }} '''Grussetu è a Prugna''' ({{AFI|[gruˈsːetu ɛ aˈpːruɲa]|lenga=còrs}}) '''Grosseto-Prugna''' ({{AFI|[gro.se.to pʁu.nja]|lenga=fr}}; {{AFI|[groˈsːeto ˈpruɲa]|lenga=it}}) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Corsega|còrsa]]. Se trapa administrativament situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Corsega del Sud]], dins la [[regions francesas|region]] de [[Corsega]], en [[França]]. ==Geografia== {{Apertium|fr}} Vilatge de Grosseto-Prugna situat en lo [[Taravo]]. Lo masatge caseriu Porticcio : Station baln&eacute;aire situada al sud de [[Aiacciu]]. {{Original|fr}} Village de Grosseto-Prugna situé dans le [[Taravo]]. Le hameau Porticcio : Station balnéaire située au sud d'[[Ajaccio]]. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 2A130 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Valérie Bozzi|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 2A130 |1793= |1800=382 |1806=360 |1821=379 |1831=384 |1836=436 |1841=441 |1846=514 |1851=492 |1856=522 |1861=582 |1866=533 |1872=598 |1876=690 |1881=638 |1886=687 |1891=634 |1896=733 |1901=926 |1906=941 |1911=951 |1921=722 |1926=649 |1931=621 |1936=621 |1946=485 |1954=570 |1962=422 |1968=444 |1975=843 |1982=1542 |1990=1943 |1999=2152 |2004= |2005= |2006=2 584 |2007=2 594 |2008=2 609 |2009=2 624 |cassini=16271 |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Corsega}} {{Comunas de Corsega}} [[Categoria:Comuna de Corsega]] [[Categoria:Comuna de Corsega del Sud]] eoujytax5fmnnvj7c9x0i5w3a8lwf33 2500354 2500353 2026-05-13T12:28:22Z ~2026-28846-37 63518 /* */ 2500354 wikitext text/x-wiki {{Infobox Comuna de França | carta=cos | nomcomuna=Grussetu è a Prugna | nomcomuna2=Grosseto-Prugna | imatge=cap | descripcion= | lògo= | escut= | escais= | region ist ={{Corsega}} | parçan= | arrondiment= [[Arrondiment d'Ajaccio|Ajaccio]] | canton= [[Canton de Santa-Maria-Siché|Santa-Maria-Siché]] | insee = 2A130 | sitweb= | cp = 20128 | cònsol = Valérie Bozzi | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = (en [[francés]]) | longitud= 8.9642 | latitud= 41.8722 | alt mini = 0 | alt mej = | alt maxi = 1161 | km² = 31.56 }} '''Grussetu è a Prugna''' ({{AFI|[gruˈsːetu ɛ aˈpːruɲa]|lenga=còrs}}) o '''Grosseto-Prugna''' ({{AFI|[gro.se.to pʁu.nja]|lenga=fr}}; {{AFI|[groˈsːeto ˈpruɲa]|lenga=it}}) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Corsega|còrsa]]. Se trapa administrativament situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Corsega del Sud]], dins la [[regions francesas|region]] de [[Corsega]], en [[França]]. ==Geografia== {{Apertium|fr}} Vilatge de Grosseto-Prugna situat en lo [[Taravo]]. Lo masatge caseriu Porticcio : Station baln&eacute;aire situada al sud de [[Aiacciu]]. {{Original|fr}} Village de Grosseto-Prugna situé dans le [[Taravo]]. Le hameau Porticcio : Station balnéaire située au sud d'[[Ajaccio]]. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 2A130 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Valérie Bozzi|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 2A130 |1793= |1800=382 |1806=360 |1821=379 |1831=384 |1836=436 |1841=441 |1846=514 |1851=492 |1856=522 |1861=582 |1866=533 |1872=598 |1876=690 |1881=638 |1886=687 |1891=634 |1896=733 |1901=926 |1906=941 |1911=951 |1921=722 |1926=649 |1931=621 |1936=621 |1946=485 |1954=570 |1962=422 |1968=444 |1975=843 |1982=1542 |1990=1943 |1999=2152 |2004= |2005= |2006=2 584 |2007=2 594 |2008=2 609 |2009=2 624 |cassini=16271 |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Corsega}} {{Comunas de Corsega}} [[Categoria:Comuna de Corsega]] [[Categoria:Comuna de Corsega del Sud]] cneyic5lhuu4lh9oerx9z2tykc78z0u Saint-Hilaire-en-Lignières 0 90323 2500483 2107670 2026-05-14T09:28:10Z Kontributor 2K 52367 escut @svg 2500483 wikitext text/x-wiki {{Infobox Comuna de França | carta=fr | nomcomuna=Saint-Hilaire-en-Lignières | nomcomuna2= | imatge=Plaix 02 2009.jpg | escut=Blason ville fr Saint-Hilaire-en-Lignières (Cher).svg | descripcion= | lògo= | escais= | region ist = | parçan= | arrondiment=[[Arrondiment de Saint-Amand-Montrond|Saint-Amand-Montrond]] | canton=[[Canton de Lignières]] | insee =18216 | cp =18160 | cònsol =Daniel Detaret | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = | longitud=2.17416666667 | latitud=46.7269444444 | alt mini =159 | alt mej = | alt maxi =268 | km² =53.78 }} '''Saint-Hilaire-en-Lignières''' es una [[Comuna francesa|comuna]] [[frança|francesa]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Char]] e la [[regions francesas|region]] dau [[Centre e Vau de Léger]]. ==Geografia== ===Comunas vesinas=== <div style="position: relative; float:left; width:450px;"> [[Fichièr:Blank map.svg|400px|left||Distanças e posicion relativa]] {{Image label|x=0.506|y=0.495|scale=400|text=[[Fichièr:Map pointer black.svg|20px|Saint-Hilaire-en-Lignières|]]'''Saint-Hilaire-en-Lignières'''}} {{Image label|x=0.526054188559|y=0.338070573486|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1530 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Lignières (Char)|Lignières]] (2,8km)}}}} {{Image label|x=0.682843510558|y=0.599380617504|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 278 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Touchay]] (3,2km)}}}} {{Image label|x=0.811852484284|y=0.632926640137|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 306 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Ids-Saint-Roch]] (5,5km)}}}} {{Image label|x=0.538687590339|y=0.860237520134|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 230 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Rezay]] (6,0km)}}}} {{Image label|x=0.290995692652|y=0.819225939895|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 252 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Saint-Christophe-en-Boucherie]] (6,6km)}}}} {{Image label|x=0.572691574356|y=0.0661712904683|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 201 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[La Celle-Condé]] (7,6km)}}}} </div><br clear=left> ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=18216 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Daniel Detaret |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=18216 |1793=1888 |1800=1888 |1806=2075 |1821=2005 |1831=1730 |1836=1919 |1841=1768 |1846=1831 |1851=1813 |1856=1842 |1861=1855 |1866=1867 |1872=1812 |1876=1870 |1881=1941 |1886=1911 |1891=1943 |1896=1856 |1901=1780 |1906=1717 |1911=1680 |1921=1473 |1926=1379 |1931=1258 |1936=1230 |1946=1107 |1954=948 |1962=867 |1968=785 |1975=650 |1982=572 |1990=534 |1999=523 |2004= |2005= |2006=514 |2007= 512 |2008=511 |2009=506 |cassini=32279 |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Comunas}} {{Comunas de| insee =18216 }} [[Categoria:Comuna de Char]] qcq5knmem8m29hmiaenkocufc2bvnjp Cardelhac 0 103384 2500478 2486274 2026-05-14T09:09:10Z Alaric 506 44932 2500478 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Cardelhac | nom2 = ''Cardeilhac'' | imatge = 055_Cardeilhac_(31350).jpg | descripcion = Glèisa Sent Vincenç. | lògo = cap | escut = | escais = | region ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] | canton = [[Canton de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] ([[Canton de Bolonha de Gessa|Bolonha de Gessa]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr e Costalats de Comenge|CC de Còr e Costalats de Comenge]] | insee = 31108 | cp = 31350 | cònsol = Raymond Boyer | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | longitud = 0.6844 | latitud = 43.2983 | alt mini = 335 | alt mej = | alt maxi = 488 | km² = 18.41 }} '''Cardelhac'''{{RepTopMP}} (''Cardeilhac'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna]] [[Gasconha|gascoa]] de [[Comenge]], situada en eth [[departaments franceses|departament]] dera [[Hauta Garona]] e era [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 31108.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre deth territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Cardelhac | nòrd = [[Charlàs]] | nòrd-èst = [[Sent Lari e Bojan]] | èst = [[Sent Marcèth]] | sud-èst = [[Laloret e era Fitau]] | sud = [[Lòdas]] | sud-oèst = | oèst = [[Era Arròca|La Ròca]] | nòrd-oèst = [[Sarremesan]] }} ==Toponimia== Era prononciacion dens divèrsas comunas a l'entorn qu'ei [karde'ʎak] o mei sovent (degradacion recenta de la lenga, probable) [karde'jak] <ref>contributor Alaric, 11 e 12 de mai de 2026</ref>. </br> Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], Astor, ''Cardelhac'' que ven deth nom gallic d'òme ''Cardelia'', damb eth sufixe ''-acum'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 147, a ''Cardaillac''</ref>{{,}}<ref>Jacques Astor, ''Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France'', ed. du Beffroi, 2002, p. 954</ref>. ''Cardelia'' ei vertadèrament atestat ? </br> Segon [[Ernèst Negre|Negre]], los Féniés, ''Cardelhac'' que ven deth nom gallic d'òme ''Caratilius'', damb eth sufixe ''-acos'' <ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume I, n° 3 206</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 121</ref>. Segon [[Xavier Delamarre]], er etime qu'ei ''*caratiliācon'', deth nom celtic d'òme ''Caratilios'', derivat en ''-ācon'' <ref>Xavier Delamarre, ''Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne'', ed. Errance, 2012, p. 105, 291, 334</ref>. Totis eths autors que reproduseishen era error de Dauzat e que plaçan Cardelhac en [[Gironda (departament)|Gironda]] ! ==Istòria== Pendent eth Ancian Regime, Cardelhac qu'èra dera eleccion de Comenge, doncas dera província de [[Gasconha]], dera generalitat d'[[Aush]], dera [[diocèsi de Comenge]] e dera senescaucia de [[Tolosa]]. Eth vocable dera glèisa qu'ei Sent Vincenç. En 1790, Cardelhac qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 9 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31108 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Raymond Boyer |Partit= shens |Qualitat= retirat }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2014 |Identitat= Jean-Claude Dubernard|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans era refòrma cantonau de 2014, aplicada en 2015, era comuna qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]]; qu'es ara deth [[canton de Sent Gaudenç]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31108 |1793=544 |1800=574 |1806=550 |1821=593 |1831=679 |1836=755 |1841=745 |1846=702 |1851=772 |1856=796 |1861=725 |1866=742 |1872=656 |1876=685 |1881=631 |1886=627 |1891=577 |1896=516 |1901=521 |1906=546 |1911=532 |1921=514 |1926=512 |1931=510 |1936=512 |1946=390 |1954=361 |1962=363 |1968=310 |1975=264 |1982=232 |1990=251 |1999=230 |cassini=6920 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} era populacion qu'èra de {{popfr31|108}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|108}}/18.41) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> 117_Cardeilhac_(31350).jpg|Er ostau de comuna. Cardeilhac_-_Entrée.jpg|Ua entrada deth vilatge. 112_Cardeilhac_(31350).jpg|Eth monument aths mòrts. Cardeilhac_-_Le_lavoir.jpg|Eth lavader. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas damb era comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas de| insee = 31108 }} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] qtwsl8pks1koyv8nkbkjt3b3a7uqoua Casterar e Vinhòlas 0 103390 2500485 2486303 2026-05-14T09:30:53Z Alaric 506 44932 prononciacion, còssol 2500485 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Casterar e Vinhòlas | nom2 = ''Castéra-Vignoles'' | imatge = cap | descripcion = | lògo = cap | escut = | escais = | region ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] | canton = [[Canton de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] ([[Canton de Bolonha de Gessa|Bolonha de Gessa]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr e Costalats de Comenge|CC de Còr e Costalats de Comenge]] | insee = 31121 | cp = 31350 | cònsol = Thierry Pouzol | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | latitud = 43.2747222222 | longitud = 0.779722222222 | alt mini = 254 | alt mej = | alt maxi = 376 | km² = 4.19 |}} '''Casterar e Vinhòlas'''{{RepTopMP}} (''Castéra-Vignoles'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Comenge]], situada en eth [[departaments franceses|departament]] dera [[Hauta Garona]] e era [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 31121.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre deth territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Casterar e Vinhòlas | nòrd = [[Montbernard]] | nòrd-èst = | èst = [[Lilhac]] | sud-èst = [[Esparron (Nauta Garona)|Esparron]] | sud = | sud-oèst = [[Escanacraba]] | oèst = | nòrd-oèst = }} ==Toponimia== ===Casterar=== Eth nom qu'es estat hornit per d'informators de comunas divèrsas (a mensh de 15-20 km) [kaste'ra] mès tanben [le k-] o [lu k-] o quitament [et k-] (esitacion) <ref name = alaric>contributor Alaric, mai de 2026</ref>. </br> '''Casterar''' qu'ei eretèr deth latin ''castellu-'' e deth sufixe ''-are'', de sens en principi diminutiu <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 154</ref>. Eths ''Casterars'' que son donc l'equivalent deths [[Lo Castelar (Agenés)|Castelars]] en lengadocian, contractats çò mèi sovent en ''Carlar'', ''Cailar''. Eths noms d'aqueth tipe que gardan era memòria d'un ancian site fortificat, d'ua mòta feudala o d'un castèth primitiu <ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 225</ref>{{,}}<ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', 1990-98, vol. III, p. 1466 o 1467, par. 26712</ref>.</br> Astor qu'aprigondeish eth sens, de mau precisar, de ''castelar, casterar'' : eth site deth castèth, o benlhèu ua valor diminutiva, o « ua sòrta de castèth », qui designava vestigis de bastiments antics, ar epòca on èran enqüèra vededers <ref>Jacques Astor, ''Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France'', ed. du Beffroi, 2002, p. 207</ref>. ===Vinhòlas=== Era prononciacion qu'ei [bi'ɲɔlɔs] pertot <ref name = alaric/>. ''Vinhòlas'' qu'ei, com [[Vignolles]], [[Vigneulles]], etc, un resultat deth latin ''vinea'', « vinha », damb eth sufixe ''-eolum'', de valor diminutiva <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 714, per autes lòcs</ref>{{,}}<ref>Jacques Astor, ''Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France'', ed. du Beffroi, 2002, p. 810, per autes lòcs</ref> : doncas « petita vinha » <ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume II, n° 24 764, per autes lòcs</ref>. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, (Lo) Casterar (emplec ocasionau de l'article dens la hont) qu'èra dera eleccion de Comenge, doncas dera província de [[Gasconha]], dera generalitat d'[[Aush]], dera [[diocèsi de Comenge]] e dera senescaucia de [[Tolosa]]. Eth vocable dera glèisa, annèxa d'[[Escanacraba]], qu'ei Sent Germèr. Tanlèu 1790, Casterar qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 10 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. Pendent l'Ancian Regime, Vinhòlas qu'avè eras medishas apertenéncias que Casterar. Eth vocable de la glèisa, annèxa d'[[Escanacraba]], qu'ei Sent Martin. Tanlèu 1790, Vinhòlas qu'èra tanben deth [[canton de Bolonha de Gessa]]. Vinhòlas qu'estó incorporat ath Casterar per ordenança deth 20 de mai de 1839 <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 50 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. Vinhòlas qu'ei ar èst de(th) Casterar. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31121 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Thierry Pouzol|Partit= shens |Qualitat= agent tecnic }} {{Elegit |Debuta= març de [[1989]] |Fin= 2008 |Identitat= Aimé Furton |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1989 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans era refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, era comuna qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]]; qu'ei ara deth [[canton de Sent Gaudenç]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31121 |1793=122 |1800=121 |1806=129 |1821=125 |1831=132 |1836=135 |1841=224 |1846=232 |1851=234 |1856=221 |1861=216 |1866=211 |1872=212 |1876=214 |1881=205 |1886=207 |1891=180 |1896=156 |1901=163 |1906=146 |1911=130 |1921=112 |1926=103 |1931=89 |1936=89 |1946=97 |1954=80 |1962=89 |1968=65 |1975=65 |1982=69 |1990=67 |1999=54 |2004=52 |cassini=7145 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} era populacion qu'èra de {{popfr31|121}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|121}}/4.19) round 2}}}} ab/km². ===Vinhòlas=== {{Demografia |insee= 15023 |1793=74 |1800=113 |1806=83 |1821=78 |1831=88 |1836=88 |cassini=39952 |}} ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas damb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] 758j4i79icvaqwg6glwytq7cgllqh2t Charlàs 0 103402 2500495 2486305 2026-05-14T09:57:57Z Alaric 506 44932 /* Charlàs */ 2500495 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana | carta=oc | nom=Charlàs | nom2= ''Charlas'' | imatge=061_Charlas_(31350).jpg | descripcion= Era maison comuna | lògo= cap | escut= | escais= | region ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] | canton = [[Canton de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] ([[Canton de Bolonha de Gessa|Bolonha de Gessa]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr e Costalats de Comenge|CC de Còr e Costalats de Comenge]] | insee = 31138 | cp = 31350 | cònsol = Jean-Pierre Duclos | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = (en [[francés]]) | longitud= 0.6942 | latitud= 43.2278 | alt mini = 267 | alt mej = | alt maxi = 447 | km² = 11.32 }} '''Charlàs'''{{RepTopMP}} (''Charlas'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna]] [[Gasconha|gascoa]] de [[Comenge]], situada en eth [[departaments franceses|departament]] dera [[Hauta Garona]] e era [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 31138.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre deth territòri=== {{Comunas limitròfas | comuna = Charlàs | nòrd = [[Sent Pèr deth Bòsc]] | nòrd-èst = [[Montgalhard de Sava]] | èst = [[Saman (Nauta Garona)|Saman]] | sud-èst = [[Sent Lari e Bojan]] | sud = [[Cardelhac]] | sud-oèst = [[Sarremesan]] | oèst = [[Era Espuga]] | nòrd-oèst = [[Blajan]] }} ==Toponimia== ===Avesac=== Eth nom d'Avesac que vienerè deth nom d'òme latin ''Avitius'' damb eth sufixe ''-acum'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 40, a ''Auzas''</ref>. Avesac qu'èra probablament ua grana propietat gallo-romana. Segon [[Xavier Delamarre]], eths noms de tipe ''Avesac'', ''Ausac'', ''Avesa'', ''[[Aidac]]'', ''[[Avesan]]'' que son, o pòden estar, formacions purament celticas, basadas sus un nom celtic d'òmi ''Auitos'' o (com ací) ''Auitios'', qui mian aths medishs resultats qu'eths noms latins corresponents. L'autor que cita noms atestats com ''Avitianomara'', a [[Dijon]], e ''Avito-ri(x)'', en [[Granda Bretanha|Grana Bretanha]], qui pòden dificilament estar compausats mixtes latin-celtic, damb un prumèr element qui seré latin<ref>Xavier Delamarre, ''Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne'', ed. Errance, 2012, p. 67, 286, 326-327</ref>. ===Charlàs=== Ni [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ni [[Ernèst Negre|Negre]], ni Astor, nimèi eths Féniés, non diden arren de ''Charlàs''. Eras fòrmas ancianas mancan per i véder clar sus aqueth toponime d'aparéncia en partida francesa. Era prononciacion que sembla [ʃar'las] meilèu que [tʃar'las] <ref name = Alaric>contributor Alaric, mai de 2026</ref>. ==Istòria== Pendent eth Ancian Regime, Charlàs qu'èra dera eleccion de Comenge, doncas dera província de [[Gasconha]], dera generalitat d'[[Aush]], dera [[diocèsi de Comenge]] e dera senescaucia de [[Tolosa]]. Eth vocable dera glèisa qu'ei Sent Pèr. Tanlèu 1790, Charlàs qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 12 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. Pendent eth Ancian Regime, era parròpia d'Avezac (en francés, probablament ''Avesac'' en gascon) qu'èra dera [[diocèsi de Comenge]] e dera senescaucia de [[Tolosa]]. Eth vocable dera glèisa, annèxa de [[Montgalhard de Sava|Montgalhard]], qu'ei Nòsta Dauna <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p.3 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31138 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= ([[2026]]) |Identitat= Jean Pierre Duclos |Partit= shens |Qualitat= agricultor }} {{Elegit |Debuta= març de [[1959]] |Fin= 2014 |Identitat= Pierre Cambus|Partit= [[Partit Radical d’Esquèrra]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1959 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans era refòrma cantonau de 2014, aplicada en 2015, era comuna qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]]; qu'ei ara deth [[canton de Sent Gaudenç]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31138 |1793=575 |1800=553 |1806=519 |1821=510 |1831=596 |1836=619 |1841=594 |1846=610 |1851=609 |1856=567 |1861=558 |1866=556 |1872=525 |1876=516 |1881=522 |1886=539 |1891=543 |1896=507 |1901=431 |1906=483 |1911=507 |1921=509 |1926=409 |1931=402 |1936=327 |1946=307 |1954=301 |1962=286 |1968=249 |1975=222 |1982=221 |1990=196 |1999=189 |2004=201 |cassini=8438 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} era populacion qu'èra de {{popfr31|138}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|138}}/11.32) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== [[Imatge:031_Charlas_(31350).jpg|thumb|left|300px|Glèisa Sent Pèr e Sent Pau]] ==Personalitats ligadas damb era comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas de| insee = 31138 }} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] 1gnuhpv2nw6ghwvpdsmgzwtzw9xzm9p Era Arròca 0 103468 2500469 2486248 2026-05-14T05:01:04Z Alaric 506 44932 fòrma suu terrenh 2500469 wikitext text/x-wiki {{Omon|La Ròca (omonimia)}} {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = La Ròca | nom2 = ''Larroque'' | imatge = 122 Larroque ( 31580 ).jpg | descripcion = Sava dens eth vilatge de La Ròca | lògo = cap | escut = | escais = | region ist = {{Gasconha}} </br> {{Comenge}} | parçan = {{Nebosan}} | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] | canton = [[Canton de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] ([[Canton de Bolonha de Gessa|Bolonha de Gessa]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr e Costalats de Comenge|CC de Còr e Costalats de Comenge]] | insee = 31276 | cp = 31580 | cònsol = Jean-Louis Renon | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | latitud = 43.1964 | longitud = 0.6103 | alt mini = 304 | alt mej = | alt maxi = 488 | km² = 19.83 |}} '''La Ròca''' (o pas tan probablament '''L'Arròca''') o ''Era Arròca''{{RepTopMP}} (''Larroque'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Comenge]], situada en eth [[departaments franceses|departament]] dera [[Hauta Garona]] e era [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 31276.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre deth territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Era Arròca | nòrd = [[Nisan de Gessa]] | nòrd-èst = [[Montmaurin]], </br> [[Sarremesan]] | èst = [[Cardelhac]] | sud-èst = [[Lòdas]] | sud = [[Eth Cunh]] | sud-oèst = [[Sent Blancat (Comenge)|Sent Blancat]] | oèst = [[Belestar (Nauta Garona)|Belestar]]], </br> [[Casarilh e Tamborés]] | nòrd-oèst = [[Sarracauva]] }} ==Toponimia== Era prononciacion a [[Era Espuga|L'Aspuga]] e [[Montmaurin]] qu'ei exclusivament [la'rrɔkɔ] <ref>contributor Alaric, 12 de mai de 2026</ref>. Quan un element lingüistic (prononciacion, lexic) càmbia, un toponime demòra normalament inalterat, òr er article ''eth'', ''era'', innovacion montanhòla, qu'a penetrat eth Comenge de la plana après eth sègle XVIIIau; ''*Era Arròca'' qu'ei un nom pescat dens era lua. Era grafia qu'ei mei probablament '''La Ròca''' que non pas '''L'Arròca''', ''a-'' prostetic qu'ei feble en Comenge <ref>Jean Seguy, ''Atlas Linguistique... de la Gascogne'', vol. VI</ref>. </br> ''*Rocca'' qu'ei un mot prelatin e preceltic, absent deth latin classic. ''Ròca'' que designa ua autura rocosa, puish que prengó eth sens de « castèth hòrt, hortalessa ». <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 569 e 570</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 246</ref>{{,}}<ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', 1990-98, vol. I, p. 89, par. 1641</ref>. ==Istòria== Pendent eth Ancian Regime, La Ròca qu'èra de [[Nebosan]], dera [[diocèsi de Comenge]] e dera senescaucia de [[Tolosa]]. Eth vocable dera glèisa qu'ei Sent Sarnin. Tanlèu 1790, La Ròca qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 24 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31276 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= mai de [[2020]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat=Jean-Louis Renon |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2017]] |Fin= 2020 |Identitat= Jean-Claude Ribes |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin= 2017 |Identitat= Michel Rey |Partit= [[PS]] |Qualitat=retirat foncion publica }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1995 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, era comuna qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]]; qu'ei ara deth [[canton de Sent Gaudenç]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31276 |1793=869 |1800=945 |1806=965 |1821=1193 |1831=1229 |1836=1158 |1841=1140 |1846=1158 |1851=1147 |1856=1101 |1861=1082 |1866=1107 |1872=1078 |1876=1042 |1881=971 |1886=962 |1891=869 |1896=813 |1901=754 |1906=805 |1911=775 |1921=669 |1926=634 |1931=597 |1936=607 |1946=539 |1954=516 |1962=544 |1968=542 |1975=466 |1982=426 |1990=415 |1999=335 |cassini=18798 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|276}} era populacion qu'èra de {{popfr31|276}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|276}}/19.83) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> 216_Larroque_(_31580_).jpg|Pont de Sava, ath vilatge Larroque_-_Marque_de_la_hauteur_de_crue_du_3_juillet_1897.jpg|Aigat deth 3 de julhet de 1897. Larroque_-_Monument_hommage_aux_résistants.jpg|Monument aths resistents tuats eth 14 de junh de 1944. Larroque_(Haute-Garonne)_05.jpg|Sala deras hèstas. Larroque_(Haute-Garonne)_09.jpg|Er ostau de comuna. Larroque_(Haute-Garonne)_12.jpg|Estadi de fotbòl e terrenh de tenís. Ath hons, eth domnon. 203_Larroque_(_31580_).jpg|Glèisa Sent Sarnin. Larroque_-_La_tour_du_château.jpg|Tor deth sègle XII, vestigi deth castèth deths comtes de Sabran. Larroque_-_La_Save_dans_le_village.jpg|Sava [la 'sawɔ]. Larroque_-_Le_vieux_cimetière_2.jpg|Cementèri vielh deth castèth. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas damb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de Nebosan]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] nfqm4fcqx9kj8rmbwxkr9ok6dqqs7kk 2500474 2500469 2026-05-14T06:03:21Z Alaric 506 44932 /* Toponimia */ 2500474 wikitext text/x-wiki {{Omon|La Ròca (omonimia)}} {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = La Ròca | nom2 = ''Larroque'' | imatge = 122 Larroque ( 31580 ).jpg | descripcion = Sava dens eth vilatge de La Ròca | lògo = cap | escut = | escais = | region ist = {{Gasconha}} </br> {{Comenge}} | parçan = {{Nebosan}} | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] | canton = [[Canton de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] ([[Canton de Bolonha de Gessa|Bolonha de Gessa]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr e Costalats de Comenge|CC de Còr e Costalats de Comenge]] | insee = 31276 | cp = 31580 | cònsol = Jean-Louis Renon | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | latitud = 43.1964 | longitud = 0.6103 | alt mini = 304 | alt mej = | alt maxi = 488 | km² = 19.83 |}} '''La Ròca''' (o pas tan probablament '''L'Arròca''') o ''Era Arròca''{{RepTopMP}} (''Larroque'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Comenge]], situada en eth [[departaments franceses|departament]] dera [[Hauta Garona]] e era [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 31276.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre deth territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Era Arròca | nòrd = [[Nisan de Gessa]] | nòrd-èst = [[Montmaurin]], </br> [[Sarremesan]] | èst = [[Cardelhac]] | sud-èst = [[Lòdas]] | sud = [[Eth Cunh]] | sud-oèst = [[Sent Blancat (Comenge)|Sent Blancat]] | oèst = [[Belestar (Nauta Garona)|Belestar]]], </br> [[Casarilh e Tamborés]] | nòrd-oèst = [[Sarracauva]] }} ==Toponimia== Era prononciacion a [[Era Espuga|L'Aspuga]] e [[Montmaurin]] qu'ei exclusivament [la'rrɔkɔ] <ref>contributor Alaric, 12 de mai de 2026</ref>. Quan un element lingüistic (prononciacion, lexic) càmbia, un toponime demòra normalament inalterat, òr er article ''eth'', ''era'', innovacion montanhòla, qu'a penetrat eth Comenge de la plana après eth sègle XVIIIau; ''*Era Arròca'' qu'ei un nom pescat dens era lua. Era grafia qu'ei mei probablament '''La Ròca''' que non pas '''L'Arròca''', ''a-'' prostetic qu'ei feble en Comenge <ref>Jean Seguy, ''Atlas Linguistique... de la Gascogne'', vol. VI, mapas 2129-21-30</ref>. </br> ''*Rocca'' qu'ei un mot prelatin e preceltic, absent deth latin classic. ''Ròca'' que designa ua autura rocosa, puish que prengó eth sens de « castèth hòrt, hortalessa ». <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 569 e 570</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 246</ref>{{,}}<ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', 1990-98, vol. I, p. 89, par. 1641</ref>. ==Istòria== Pendent eth Ancian Regime, La Ròca qu'èra de [[Nebosan]], dera [[diocèsi de Comenge]] e dera senescaucia de [[Tolosa]]. Eth vocable dera glèisa qu'ei Sent Sarnin. Tanlèu 1790, La Ròca qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 24 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31276 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= mai de [[2020]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat=Jean-Louis Renon |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2017]] |Fin= 2020 |Identitat= Jean-Claude Ribes |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin= 2017 |Identitat= Michel Rey |Partit= [[PS]] |Qualitat=retirat foncion publica }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1995 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, era comuna qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]]; qu'ei ara deth [[canton de Sent Gaudenç]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31276 |1793=869 |1800=945 |1806=965 |1821=1193 |1831=1229 |1836=1158 |1841=1140 |1846=1158 |1851=1147 |1856=1101 |1861=1082 |1866=1107 |1872=1078 |1876=1042 |1881=971 |1886=962 |1891=869 |1896=813 |1901=754 |1906=805 |1911=775 |1921=669 |1926=634 |1931=597 |1936=607 |1946=539 |1954=516 |1962=544 |1968=542 |1975=466 |1982=426 |1990=415 |1999=335 |cassini=18798 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|276}} era populacion qu'èra de {{popfr31|276}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|276}}/19.83) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> 216_Larroque_(_31580_).jpg|Pont de Sava, ath vilatge Larroque_-_Marque_de_la_hauteur_de_crue_du_3_juillet_1897.jpg|Aigat deth 3 de julhet de 1897. Larroque_-_Monument_hommage_aux_résistants.jpg|Monument aths resistents tuats eth 14 de junh de 1944. Larroque_(Haute-Garonne)_05.jpg|Sala deras hèstas. Larroque_(Haute-Garonne)_09.jpg|Er ostau de comuna. Larroque_(Haute-Garonne)_12.jpg|Estadi de fotbòl e terrenh de tenís. Ath hons, eth domnon. 203_Larroque_(_31580_).jpg|Glèisa Sent Sarnin. Larroque_-_La_tour_du_château.jpg|Tor deth sègle XII, vestigi deth castèth deths comtes de Sabran. Larroque_-_La_Save_dans_le_village.jpg|Sava [la 'sawɔ]. Larroque_-_Le_vieux_cimetière_2.jpg|Cementèri vielh deth castèth. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas damb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de Nebosan]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] ov4hpuywru2jkth74i89vw9l1nadyi9 Sarremesan 0 103586 2500399 2486738 2026-05-13T17:02:24Z Alaric 506 44932 supresion dels sites mòrts, fòrma relevada 2500399 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sarremesan | nom2 = ''Sarremezan'' | imatge = Sarremezan_-_La_rue_principale.jpg | descripcion = Carrèra màger. | lògo = cap | escut = | escais = | region ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] | canton = [[Canton de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] ([[Canton de Bolonha de Gessa|Bolonha de Gessa]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr e Costalats de Comenge|CC de Còr e Costalats de Comenge]] | insee = 31532 | cp = 31350 | cònsol = Catherine Enel | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | latitud = 43.2092 | longitud = 0.6675 | alt mini = 299 | alt mej = | alt maxi = 427 | km² = 4.25 |}} '''Sarremesan''' (fòrma locala), '''Sarramesan''' <ref>Patrici Pojada, ''Las comunas de Miègjorn-Pirenèus'', p. 62</ref>{{,}}<ref>[https://umap.openstreetmap.fr/fr/map/carte-sans-nom_279562#12/43.199877/0.708618]</ref> (''Sarremezan'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna]] [[Gasconha|gascoa]] de [[Comenge]], situada en eth [[departaments franceses|departament]] dera [[Hauta Garona]] e era [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 31532.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre deth territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Sarramesan | nòrd = [[Era Espuga|L'Aspuga]] | nòrd-èst = [[Charlàs]] | èst = | sud-èst = [[Cardelhac]] | sud = | sud-oèst = [[Era Arròca|La Ròca]] | oèst = | nòrd-oèst = [[Montmaurin]] }} ==Toponimia== Lo nom es atestat ''Sarramesan'' dens eth nòrd deth [[Canton de Bolonha de Gessa|canton de Bolonha]], benlèu per analogia ambe [[Sarracauva]], mès ''Sarremesan'' dens eras comunas vesias <ref>contributor Alaric, 11 e 12 de mai de 2026</ref>. ''Sarremesan'' que ven deth prelatin ''serra'', » hautor, pitèr, montanha alongada » e deth latin ''medianum'', « deth miei ». ''Mesan'' qu'ei ua varianta atestada (diccionari Palay [a tractar damb precaucion]) de ''mejan'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 655, a ''Serra-''</ref>{{,}}<ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume II, n° 22 296</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 192</ref>. ==Istòria== Pendent eth Ancian Regime, Sarremesan qu'èra de [[Nebosan]], dera [[diocèsi de Comenge]] e dera senescaucia de [[Tolosa]]. Eth vocable dera glèisa qu'ei Sent Julian. Tanlèu 1790, Sarremesan qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 47 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31532 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Catherine Enel |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat= Sandrine Marc |Partit= shens |Qualitat= emplegada}} {{Elegit |Debuta= [[1998]] |Fin= 2014 |Identitat= Martine Fage |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= abans [[1995]] |Fin= ? |Identitat=Jean-Paul Saint-Blancat |Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= abans [[1981]] |Fin= ? |Identitat= Élie Quereilhac |Partit= PS |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans era refòrma cantonau de 2014, aplicada en 2015, era comuna qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]]; qu'ei ara deth [[canton de Sent Gaudenç]]. == Demografia == {{Demografia |insee= 31532 |1793=344 |1800=343 |1806=384 |1821=362 |1831=382 |1836=376 |1841=368 |1846=347 |1851=350 |1856=314 |1861=286 |1866=261 |1872=279 |1876=273 |1881=233 |1886=232 |1891=205 |1896=201 |1901=208 |1906=200 |1911=198 |1921=166 |1926=168 |1931=154 |1936=146 |1946=139 |1954=146 |1962=130 |1968=125 |1975=120 |1982=103 |1990=77 |1999=69 |2005=70 |cassini=35388 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} era populacion qu'èra de {{popfr31|532}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|532}}/4.25) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> Sarremezan_-_La_mairie.jpg|Er ostau de comuna. Sarremezan_-_Eglise_27.jpg|Glèisa Sent Julian. Sarremezan_-_Eglise_20.jpg Sarremezan_-_Eglise_22.jpg|Clau de vòuta datada de 1810. Sarremezan_-_Eglise_-_Modillon_C.jpg|Modilhons. Sarremezan_-_Monument_aux_morts_-_noms.jpg Sarremezan_-_Plaque_de_rue_A.jpg Sarremezan_-_Plaque_de_rue.jpg Sarremezan_-_Le_château_Scudier.jpg|Castèth ''Scudier''. Sarremezan_-_Chemin_à_gué_aux_environs_de_Sarremezan.jpg|Ga d'un camin. Sarremezan_-_Calvaire_A.jpg|Calvari. Sarremezan - Chapelle Saint-Julien 02.jpg|Capèra Sent Julian (sègle XII). </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas damb era comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas de| insee = 31532}} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] ila87f5wrg1l3b735u20xctnha0cbh0 2500466 2500399 2026-05-14T03:55:06Z Alaric 506 44932 /* Toponimia */ 2500466 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sarremesan | nom2 = ''Sarremezan'' | imatge = Sarremezan_-_La_rue_principale.jpg | descripcion = Carrèra màger. | lògo = cap | escut = | escais = | region ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] | canton = [[Canton de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] ([[Canton de Bolonha de Gessa|Bolonha de Gessa]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr e Costalats de Comenge|CC de Còr e Costalats de Comenge]] | insee = 31532 | cp = 31350 | cònsol = Catherine Enel | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | latitud = 43.2092 | longitud = 0.6675 | alt mini = 299 | alt mej = | alt maxi = 427 | km² = 4.25 |}} '''Sarremesan''' (fòrma locala), '''Sarramesan''' <ref>Patrici Pojada, ''Las comunas de Miègjorn-Pirenèus'', p. 62</ref>{{,}}<ref>[https://umap.openstreetmap.fr/fr/map/carte-sans-nom_279562#12/43.199877/0.708618]</ref> (''Sarremezan'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna]] [[Gasconha|gascoa]] de [[Comenge]], situada en eth [[departaments franceses|departament]] dera [[Hauta Garona]] e era [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 31532.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre deth territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Sarramesan | nòrd = [[Era Espuga|L'Aspuga]] | nòrd-èst = [[Charlàs]] | èst = | sud-èst = [[Cardelhac]] | sud = | sud-oèst = [[Era Arròca|La Ròca]] | oèst = | nòrd-oèst = [[Montmaurin]] }} ==Toponimia== Eth nom qu'ei atestat ''Sarramesan'' dens eth nòrd deth [[Canton de Bolonha de Gessa|canton de Bolonha]], benlhèu per analogia dambe [[Sarracauva]], qui ei [,sarrɔ'kawɔ] (los informators sistematicament que citan amassa eths dus noms dens ua lista de comunas coneishudas), mès ''Sarremesan'' dens eras comunas vesias <ref>contributor Alaric, 11 e 12 de mai de 2026</ref>. ''Sarremesan'' que ven deth prelatin ''serra'', » hautor, pitèr, montanha alongada » e deth latin ''medianum'', « deth miei ». ''Mesan'' qu'ei ua varianta atestada (diccionari Palay [a tractar dambe precaucion]) de ''mejan'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 655, a ''Serra-''</ref>{{,}}<ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume II, n° 22 296</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 192</ref>. ==Istòria== Pendent eth Ancian Regime, Sarremesan qu'èra de [[Nebosan]], dera [[diocèsi de Comenge]] e dera senescaucia de [[Tolosa]]. Eth vocable dera glèisa qu'ei Sent Julian. Tanlèu 1790, Sarremesan qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 47 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31532 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Catherine Enel |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat= Sandrine Marc |Partit= shens |Qualitat= emplegada}} {{Elegit |Debuta= [[1998]] |Fin= 2014 |Identitat= Martine Fage |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= abans [[1995]] |Fin= ? |Identitat=Jean-Paul Saint-Blancat |Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= abans [[1981]] |Fin= ? |Identitat= Élie Quereilhac |Partit= PS |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans era refòrma cantonau de 2014, aplicada en 2015, era comuna qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]]; qu'ei ara deth [[canton de Sent Gaudenç]]. == Demografia == {{Demografia |insee= 31532 |1793=344 |1800=343 |1806=384 |1821=362 |1831=382 |1836=376 |1841=368 |1846=347 |1851=350 |1856=314 |1861=286 |1866=261 |1872=279 |1876=273 |1881=233 |1886=232 |1891=205 |1896=201 |1901=208 |1906=200 |1911=198 |1921=166 |1926=168 |1931=154 |1936=146 |1946=139 |1954=146 |1962=130 |1968=125 |1975=120 |1982=103 |1990=77 |1999=69 |2005=70 |cassini=35388 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} era populacion qu'èra de {{popfr31|532}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|532}}/4.25) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> Sarremezan_-_La_mairie.jpg|Er ostau de comuna. Sarremezan_-_Eglise_27.jpg|Glèisa Sent Julian. Sarremezan_-_Eglise_20.jpg Sarremezan_-_Eglise_22.jpg|Clau de vòuta datada de 1810. Sarremezan_-_Eglise_-_Modillon_C.jpg|Modilhons. Sarremezan_-_Monument_aux_morts_-_noms.jpg Sarremezan_-_Plaque_de_rue_A.jpg Sarremezan_-_Plaque_de_rue.jpg Sarremezan_-_Le_château_Scudier.jpg|Castèth ''Scudier''. Sarremezan_-_Chemin_à_gué_aux_environs_de_Sarremezan.jpg|Ga d'un camin. Sarremezan_-_Calvaire_A.jpg|Calvari. Sarremezan - Chapelle Saint-Julien 02.jpg|Capèra Sent Julian (sègle XII). </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas damb era comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas de| insee = 31532}} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] 831l7h6vdoewkeso4zxvimrbe2ubl45 2500475 2500466 2026-05-14T06:53:03Z Alaric 506 44932 2500475 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sarremesan | nom2 = ''Sarremezan'' | imatge = Sarremezan_-_La_rue_principale.jpg | descripcion = Carrèra màger. | lògo = cap | escut = | escais = | region ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] | canton = [[Canton de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] ([[Canton de Bolonha de Gessa|Bolonha de Gessa]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr e Costalats de Comenge|CC de Còr e Costalats de Comenge]] | insee = 31532 | cp = 31350 | cònsol = Catherine Enel | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | latitud = 43.2092 | longitud = 0.6675 | alt mini = 299 | alt mej = | alt maxi = 427 | km² = 4.25 |}} '''Sarremesan''' (fòrma locala) o '''Sarramesan''' <ref>Patrici Pojada, ''Las comunas de Miègjorn-Pirenèus'', p. 62</ref>{{,}}<ref>[https://umap.openstreetmap.fr/fr/map/carte-sans-nom_279562#12/43.199877/0.708618]</ref> (''Sarremezan'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna]] [[Gasconha|gascoa]] de [[Comenge]], situada en eth [[departaments franceses|departament]] dera [[Hauta Garona]] e era [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 31532.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre deth territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Sarramesan | nòrd = [[Era Espuga|L'Aspuga]] | nòrd-èst = [[Charlàs]] | èst = | sud-èst = [[Cardelhac]] | sud = | sud-oèst = [[Era Arròca|La Ròca]] | oèst = | nòrd-oèst = [[Montmaurin]] }} ==Toponimia== Eth nom qu'ei sovent articulat ''Sarramesan'' dens eth nòrd deth [[Canton de Bolonha de Gessa|canton de Bolonha]], benlhèu per analogia dambe [[Sarracauva]], qui ei [,sarrɔ'kawɔ] (los informators sistematicament que citan amassa eths dus noms dens ua lista de comunas coneishudas), mès ''Sarremesan'' dens eras comunas vesias <ref>contributor Alaric, 11 e 12 de mai de 2026</ref>. ''Sarremesan'' que ven deth prelatin ''serra'', » hautor, pitèr, montanha alongada » e deth latin ''medianum'', « deth miei ». ''Mesan'' qu'ei ua varianta atestada (diccionari Palay [a tractar dambe precaucion]) de ''mejan'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 655, a ''Serra-''</ref>{{,}}<ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume II, n° 22 296</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 192</ref>. ==Istòria== Pendent eth Ancian Regime, Sarremesan qu'èra de [[Nebosan]], dera [[diocèsi de Comenge]] e dera senescaucia de [[Tolosa]]. Eth vocable dera glèisa qu'ei Sent Julian. Tanlèu 1790, Sarremesan qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 47 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31532 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Catherine Enel |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat= Sandrine Marc |Partit= shens |Qualitat= emplegada}} {{Elegit |Debuta= [[1998]] |Fin= 2014 |Identitat= Martine Fage |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= abans [[1995]] |Fin= ? |Identitat=Jean-Paul Saint-Blancat |Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= abans [[1981]] |Fin= ? |Identitat= Élie Quereilhac |Partit= PS |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans era refòrma cantonau de 2014, aplicada en 2015, era comuna qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]]; qu'ei ara deth [[canton de Sent Gaudenç]]. == Demografia == {{Demografia |insee= 31532 |1793=344 |1800=343 |1806=384 |1821=362 |1831=382 |1836=376 |1841=368 |1846=347 |1851=350 |1856=314 |1861=286 |1866=261 |1872=279 |1876=273 |1881=233 |1886=232 |1891=205 |1896=201 |1901=208 |1906=200 |1911=198 |1921=166 |1926=168 |1931=154 |1936=146 |1946=139 |1954=146 |1962=130 |1968=125 |1975=120 |1982=103 |1990=77 |1999=69 |2005=70 |cassini=35388 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} era populacion qu'èra de {{popfr31|532}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|532}}/4.25) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> Sarremezan_-_La_mairie.jpg|Er ostau de comuna. Sarremezan_-_Eglise_27.jpg|Glèisa Sent Julian. Sarremezan_-_Eglise_20.jpg Sarremezan_-_Eglise_22.jpg|Clau de vòuta datada de 1810. Sarremezan_-_Eglise_-_Modillon_C.jpg|Modilhons. Sarremezan_-_Monument_aux_morts_-_noms.jpg Sarremezan_-_Plaque_de_rue_A.jpg Sarremezan_-_Plaque_de_rue.jpg Sarremezan_-_Le_château_Scudier.jpg|Castèth ''Scudier''. Sarremezan_-_Chemin_à_gué_aux_environs_de_Sarremezan.jpg|Ga d'un camin. Sarremezan_-_Calvaire_A.jpg|Calvari. Sarremezan - Chapelle Saint-Julien 02.jpg|Capèra Sent Julian (sègle XII). </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas damb era comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas de| insee = 31532}} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] oxgkw5v0o4sw19ocwufyf0wnnn4bhze 2500476 2500475 2026-05-14T06:54:23Z Alaric 506 44932 2500476 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sarremesan | nom2 = ''Sarremezan'' | imatge = Sarremezan_-_La_rue_principale.jpg | descripcion = Carrèra màger. | lògo = cap | escut = | escais = | region ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] | canton = [[Canton de Sent Gaudenç|Sent Gaudenç]] ([[Canton de Bolonha de Gessa|Bolonha de Gessa]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Còr e Costalats de Comenge|CC de Còr e Costalats de Comenge]] | insee = 31532 | cp = 31350 | cònsol = Catherine Enel | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | latitud = 43.2092 | longitud = 0.6675 | alt mini = 299 | alt mej = | alt maxi = 427 | km² = 4.25 |}} '''Sarremesan''' (fòrma locala) o '''Sarramesan''' <ref>Patrici Pojada, ''Las comunas de Miègjorn-Pirenèus'', p. 62</ref>{{,}}<ref>[https://umap.openstreetmap.fr/fr/map/carte-sans-nom_279562#12/43.199877/0.708618]</ref> (''Sarremezan'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna]] [[Gasconha|gascoa]] de [[Comenge]], situada en eth [[departaments franceses|departament]] dera [[Hauta Garona]] e era [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 31532.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre deth territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Sarremesan | nòrd = [[Era Espuga|L'Aspuga]] | nòrd-èst = [[Charlàs]] | èst = | sud-èst = [[Cardelhac]] | sud = | sud-oèst = [[Era Arròca|La Ròca]] | oèst = | nòrd-oèst = [[Montmaurin]] }} ==Toponimia== Eth nom qu'ei sovent articulat ''Sarramesan'' dens eth nòrd deth [[Canton de Bolonha de Gessa|canton de Bolonha]], benlhèu per analogia dambe [[Sarracauva]], qui ei [,sarrɔ'kawɔ] (los informators sistematicament que citan amassa eths dus noms dens ua lista de comunas coneishudas), mès ''Sarremesan'' dens eras comunas vesias <ref>contributor Alaric, 11 e 12 de mai de 2026</ref>. ''Sarremesan'' que ven deth prelatin ''serra'', » hautor, pitèr, montanha alongada » e deth latin ''medianum'', « deth miei ». ''Mesan'' qu'ei ua varianta atestada (diccionari Palay [a tractar dambe precaucion]) de ''mejan'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 655, a ''Serra-''</ref>{{,}}<ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume II, n° 22 296</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 192</ref>. ==Istòria== Pendent eth Ancian Regime, Sarremesan qu'èra de [[Nebosan]], dera [[diocèsi de Comenge]] e dera senescaucia de [[Tolosa]]. Eth vocable dera glèisa qu'ei Sent Julian. Tanlèu 1790, Sarremesan qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 47 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31532 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Catherine Enel |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat= Sandrine Marc |Partit= shens |Qualitat= emplegada}} {{Elegit |Debuta= [[1998]] |Fin= 2014 |Identitat= Martine Fage |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= abans [[1995]] |Fin= ? |Identitat=Jean-Paul Saint-Blancat |Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= abans [[1981]] |Fin= ? |Identitat= Élie Quereilhac |Partit= PS |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans era refòrma cantonau de 2014, aplicada en 2015, era comuna qu'èra deth [[canton de Bolonha de Gessa]]; qu'ei ara deth [[canton de Sent Gaudenç]]. == Demografia == {{Demografia |insee= 31532 |1793=344 |1800=343 |1806=384 |1821=362 |1831=382 |1836=376 |1841=368 |1846=347 |1851=350 |1856=314 |1861=286 |1866=261 |1872=279 |1876=273 |1881=233 |1886=232 |1891=205 |1896=201 |1901=208 |1906=200 |1911=198 |1921=166 |1926=168 |1931=154 |1936=146 |1946=139 |1954=146 |1962=130 |1968=125 |1975=120 |1982=103 |1990=77 |1999=69 |2005=70 |cassini=35388 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} era populacion qu'èra de {{popfr31|532}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|532}}/4.25) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> Sarremezan_-_La_mairie.jpg|Er ostau de comuna. Sarremezan_-_Eglise_27.jpg|Glèisa Sent Julian. Sarremezan_-_Eglise_20.jpg Sarremezan_-_Eglise_22.jpg|Clau de vòuta datada de 1810. Sarremezan_-_Eglise_-_Modillon_C.jpg|Modilhons. Sarremezan_-_Monument_aux_morts_-_noms.jpg Sarremezan_-_Plaque_de_rue_A.jpg Sarremezan_-_Plaque_de_rue.jpg Sarremezan_-_Le_château_Scudier.jpg|Castèth ''Scudier''. Sarremezan_-_Chemin_à_gué_aux_environs_de_Sarremezan.jpg|Ga d'un camin. Sarremezan_-_Calvaire_A.jpg|Calvari. Sarremezan - Chapelle Saint-Julien 02.jpg|Capèra Sent Julian (sègle XII). </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas damb era comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas de| insee = 31532}} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] 4vsn1hrxcfofq9t43cyuko95dta8iy0 Puèglaurenç (Losera) 0 104193 2500360 2145803 2026-05-13T13:37:04Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500360 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Puèglaurenç | nom2 = ''La Bastide-Puylaurent'' | imatge = Bastide-puylaurent.jpg | descripcion = Lo centre de La Bastida. | lògo = cap | escut = Blason ville-fr La Bastide-Puylaurent (Lozère).svg | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ? ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = [[Sent Estève (Losera)|Sent Estève]], <small>ancianament de [[canton de Vilafòrt|Vilafòrt]] </small> | intercom = [[Comunautat de comunas del Mont Losera]], a partir de 2017 | insee = 48021 | cp = 48250 | cònsol = Michel Teissier | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.59333 | longitud = 3.90611 | alt mini = 751 | alt mej = | alt maxi = 1328 | km² = 24.19 |}} '''Puèglaurenç''' o '''La Bastida''' (''La Bastide-Puylaurent'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Occitània|occitana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. == Geografia == [[Imatge:Map commune FR insee code 48021.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a Planchamp, comuna de [[Pè de Bòrna]], es [labas'tidɔ] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. == Istòria == == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=48021 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Michel Teissier |Partit= |Qualitat= arquitècte }} {{Elegit |Debuta= [[1983]] |Fin=2001 |Identitat= Jean-Marie Vezon |Partit= |Qualitat= agent Equipament }} {{Elegit |Debuta= [[1936]] |Fin= 1983 |Identitat=Jacques Sahut |Partit= |Qualitat=mètge }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1936 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Vilafòrt]]; es ara del canton de [[Sent Estève (Losera)|Sent Estève]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48021 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=268 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=291 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=345 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=157 |2004= |2005= |2006=172 |2007= |2008= |2009= |2011=175 |2016=156 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} == Luòcs e monuments == [[Imatge:Église_Saint-Laurent,_La_Bastide-Puylaurent,_France.jpg|thumb|300px|left|La glèisa de Sant Laurenç, a Puèglaurenç.]] == Personalitats ligadas amb la comuna == ==Veire tanben== == Ligams extèrnes == * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Losera]] [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] pzqda5m1f3muq5a14txo7qcu98rnsg3 Pè de Bòrna 0 104201 2500361 2420586 2026-05-13T13:37:37Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500361 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Pè de Bòrna | nom2 = ''Pied-de-Borne'' | imatge = Guinebaldès - Pied-de-Borne - Lozère - France - IMG 2500.JPG|290px | descripcion = Masatge de Guinhabaldés | lògo = cap | escut = Blason ville fr Pied-de-Borne.svg | escais = | region ist = ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | canton = [[Sent Estève (Losera)|Sent Estève]] ([[canton de Vilafòrt|Vilafòrt]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas del Mont Losera|CC del Mont Losera]], a partir de 2017 | insee = 48015 | cp = 48800 | cònsol = Christian Masméjean | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = | latitud = 44.47611 | longitud = 3.98556 | alt mini = 276 | alt mej = | alt maxi = 960 | km² = 27.89 |}} '''Pè de Bòrna''' (''Pied-de-Borne'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== {{...}} === Comunas vesinas === <div style="position: relative; float:left; 450px; line-height:80%; width:35em;"> [[Fichièr:Blank map.svg|400px|left|Distanças e posicion relativa]] {{Image label|x=0.490|y=0.495|scale=400|text=[[Fichièr:Map pointer black.svg|20px|Pè de Bòrna]] <br/>'''Pè de Bòrna'''}} {{Image label|x=0.544580695305|y=0.489872793783|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 80 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Santa Margarida Lafigèira]] <br/>(0,5 km)}}}} {{Image label|x=0.209574591243|y=0.537730101187|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 132 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Porchareças]] <br/>(5,3 km)}}}} {{Image label|x=0.613805393635|y=0.195148821952|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 91 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Montselgas]] <br/>(5,6 km)}}}} {{Image label|x=0.270091420743|y=0.73026365138|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 634 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Villefort (Lozère)|Vilafòrt]] <br/>(5,7 km)}}}} {{Image label|x=0.352218443203|y=0.890685904496|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 172 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Saint-André-Capcèze]] <br/>(7,1 km)}}}} {{Image label|x=0.696492119945|y=0.886827286669|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 94 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Malons-et-Elze]] <br/>(7,2 km)}}}} {{Image label|x=0.166154810856|y=0.211823796456|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 271 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Prévenchères]] <br/>(7,9 km)}}}} {{Image label|x=0.933717008063|y=0.70116313242|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 252 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Malarça de Tina]] <br/>(7,9 km)}}}} </div><br clear=left> ==Toponimia== La prononciacion, relevada a Planchamp, dins la comuna de Pè de Bòrna, es [pɛ de 'bɔrnɔ] <ref name=jps>enquèsta Sivadon setembre de 2019</ref>. Noms de las comunas d'origina : 1. [plan'ʃɔn] (''Planchamp'' ? ''Planchalm'' ?), que se descompausa en [plan'ʃɔn subej'rɔ] (-''Sobeiran''), [plan'ʃɔn delmi'ta] (-''del Mitan'') e simplament [plan'ʃɔn] (lo mai bas); 2. [san'ʒɔn] (''Sant J(o)an'', lo determinant ''Chazorne'' es pas conegut) 3. [lajbaw'mɛlɔs] (''Las Baumèlas'' ?) <ref name=jps/>. Autres luòcs. Aquò's malaisit de los plaçar dins las comunas ancianas, seràn doncas plaçats grossièrament al nòrd, al centre e al sud de la comuna : [bej'sa], en francés ''Beyssac'', en occitan probablament ''Baissac'' o ''Vaissac'' (centre); [luzajdus] en francés ''Les Aydons'', en occitan ''Los Aidons'' (sud); [lai'bawmɔs] o benlèu [laz'bawmɔs] (mal notat per l'enquistaire), en francés ''Les Beaumes'', en occitan ''Las Baumas'' (nòrd); [al'zu] (ont ?), en occitan ''Alzon''; [pantus'tje], en francés ''Pantostier'', en occitan ''Pantostièr'' (nòrd); [su'ʎɔl], en francés ''Souliol'', en occitan benlèu ''Solhòl'' (centre); [,kɔstɔbu'lɛs], en francés ''Costeboulès'' (sud); [,giɲɔbal'des], en francés ''Guinebaldès'', en occitan benlèu ''Guinhabaldés'' (nòrd); [lai'sawsɔs], en francés ''Les Salces'', en occitan ''Las Salças'' (sud); [labe'sɛjrɔ], en francés, ''La Bessière'', en occitan ''La Becèira'' o benlèu ''La Becièira'' (nòrd); [la'bjalɔ], en francés ''La Viale'', en occitan ''La Viala'' (sud); [latʃal'metɔ], en francés ''La Chalmette'', en occitan ''La Chalmeta''; ''Fustigèras'' [fusti'dʒɛrɔ], en francés ''Fustugères'' (nòrd). L'informator a tanben citat d'autres luòcs que chaldriá identificar e que son benlèu pas totes dins la comuna : ''La Garda'' [la'gardɔ], ''Lo Croset'' [lukruzet], ''L'Ermet'' [ler'met], ''Lo Rachàs'' [lura'tʃas], ''Albespèires'' (?) [,albes'pɛjres], ''Albeson'' ? [albe'zu] <ref name=jps/>. ==Istòria== La comuna se creèt en 1964 per fusion de ''Planchamp'' o ''Planchalm'', de Las Baumèlas e de Sant Joan (''Saint-Jean-Chazorne'' en francés, mas lo determinant sembla oblidat) <ref>http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=2525</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48015 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta=març de [[2008]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Christian Masméjean |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Pierre Veysset |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Vilafòrt]]; es ara del canton de [[Sent Estève (Losera)|Sent Estève]]. ==Demografia (Las Baumèlas, puèi Pè de Bòrna)== {{Demografia |insee=48015 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=258 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=280 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=275 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=200 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=197 |2006=208 |2007=210 |2008= |2009= |2012=218 |2016=190 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} * [[Comunas de Losera]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] fglnvox2yd5suhaaimx3chhsli151h1 Ura e la Parada 0 104243 2500401 2286920 2026-05-13T17:28:53Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500401 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Ura e la Parada | nom2 = ''Hures-la-Parade'' | imatge = France Lozère Hures-la-Parade Croix du Buffre 2.jpg|290px | descripcion = La crotz del Buffre. | lògo = cap|150px | escut = | escais = | region ist = [[Gavaudan]] <br/>({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Ocreg}} | insee = 48074 | cp = 48150 | cònsol = André Baret | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.24583 | longitud = 3.35306 | alt mej = | alt mini = 501 | alt maxi = 1204 | km² = 88.59 |}} '''Ura e la Parada''' (''Hures-la-Parade'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== {{...}} ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48074 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= André Baret |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Christian Pratlong |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= ? |Fin= 2001 |Identitat= Denis Gal |Partit= sense etiqueta |Qualitat= espleitador }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=48074 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 7om2cyo7a6uj5wcv1pdq22tvtr84adr Palhièrs (Losera) 0 104268 2500350 2141726 2026-05-13T12:11:52Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500350 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Palhièrs | nom2 = ''Palhers'' | imatge = Commanderie palhers.jpg | descripcion = La comandariá de Palhièrs. | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | arrondiment = [[arrondiment de Mende|Mende]] | canton = ||Canton de Chairac|Chairac]], <small>ancianament de [[canton de Maruèjols|Maruèjols]]</small> | intercom = [[Comunautat de comunas de Gevaudan]] | insee = 48107 | cp = 48100 | cònsol = André Raymond | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | longitud = 3.29889 | latitud = 44.52111 | alt mini = 668 | alt mej = | alt maxi = 1022 | km² = 8.59 |}} '''Palhièrs''' (''Palhers'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gavaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48107.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[Montrodat]], es [pa'ʎɔs] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref> (le sufixe ''-ièr'' se pronóncia [-jɔ] per analogia amb ''-iá'' dins una granda partida del [[Gevaudan]] : ''prumièr'', ''prumièira'', [pry'mjɔ], [pry'mjɛjrɔ]). ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 48107 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= André Raymond |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Daniel Teruel |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1995]] |Fin= 2001 |Identitat= Daniel Josuan |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1989]] |Fin= 1995 |Identitat= André Raymond |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1959]] |Fin= 1989 |Identitat= Pierre Bouniol |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1945]] |Fin= 1959 |Identitat= Jules Roujon (1920-1985) |Partit= |Qualitat= president del Conselh general, senator (1973-1985), cònse de [[Maruèjols]] (1965-1971 e 1983-1985), conselhièr regional }} {{Elegit |Debuta= [[1896]] |Fin= 1944 |Identitat= Marie Aimé Albert Bardon |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1874]] |Fin= 1896 |Identitat= Urbain Allanche |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1871]] |Fin= 1874 |Identitat= Pierre Bouniol |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1836]] |Fin= 1871 |Identitat= Urbain Bouniol |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1835]] |Fin= 1836 |Identitat= Pierre Bouniol |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1833]] |Fin= 1835 |Identitat= Jean Fontugne |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1800]] |Fin= 1832 |Identitat= Crespin Raynal |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1797]] |Fin= 1800 |Identitat= Augustin Gervais |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1793]] |Fin= 1796 |Identitat= Jean Fontugne <ref>https://www.annuaire-mairie.fr/ancien-maire-palhers.html</ref> |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Maruèjols]]; es ara del [[canton de Chairac]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 48107 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=253 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=216 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=167 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=99 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=172 |2006=196 |2007=200 |2008= |2009= |2012=203 |2016=188 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 188 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] l1dtp7j6busqr585trlrc6o2axzmfmx Paulhac de Marjarida 0 104270 2500352 2144367 2026-05-13T12:26:16Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500352 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Paulhac de Marjarida | nom2 = ''Paulhac-en-Margeride'' | imatge = FR-48-Paulhac-en-Margeride-La Croix de Fau.JPG | descripcion = ''La Crotz de Fau'' (nom supausat) | lògo = cap | escut = Blason ville-fr Paulhac-en-Margeride (Lozère).svg | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | arrondiment = [[Arrondiment de Mende]] | canton = [[Canton de Sent Auban]], <small>ancianament del [[Canton del Malasiu|Malasiu]]</small> | intercom = Comunautat de comunes de las Tèrras de Z-Apchièr-Marjarida-Aubrac (SIREN 200 069 185) | insee = 48110 | cp = 48140 | cònsol = Alain Guennou | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | longitud = 3.38139 | latitud = 44.94778 | alt mini = 1 056 | alt mej = | alt maxi = 1496 | km² = 15.79 |}} {{Omon|Paulhac}} '''Paulhac de Marjarida''' (''Paulhac-en-Margeride'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] de [[Lengadòc]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 48110.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, notada a Arfuelha, comuna d'[[Aubaret]], es [pu'ja] <ref>enquèsta Sivadon, setembre 2019</ref>. ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48110 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Alain Guennou |Partit= |Qualitat= regent retirat a Paulhac }} {{Elegit |Debuta= [[1995]] |Fin= 2014 |Identitat= Edmond Martin |Partit= |Qualitat= auberjaire }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1995 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Malasiu]]; es ara del [[canton de Sent Auban]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48110 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=282 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=325 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=326 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=211 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=120 |2006=110 |2007=108 |2008= |2009= |2012=102 |2016=100 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] f9e3wy64rwgc6c6253wll0u6pamu50z Pèiraficha (Losera) 0 104272 2500362 2144991 2026-05-13T13:37:51Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500362 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Pèiraficha | nom2 = ''Pierrefiche'' | imatge = cap | descripcion = | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = [[canton de Grandriu|Grandriu]], <small>ancianament de [[Chastèlnòu de Randon]]</small> | intercom = Comunautat de Comunas Randon-Marjarida (dempuèi 2017) | insee = 48112 | cp = 48300 | cònsol = Michel Pironon | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.69139 | longitud = 3.73417 | alt mini = 1074 | alt mej = | alt maxi = 1285 | km² = 16.82 |}} '''Pèiraficha''' (''Pierrefiche'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48112.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[Sent Sauvador de Ginestós]] e a [[Bèlveser]], es [,pɛjrɔ'fitʃɔ] o [,pɛjra'fitʃɔ] a Sent Sauvador (per ''Pèira-'', lo [ɔ] tira sus [a]) <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48112 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2007]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Michel Pironon |Partit=divèrs esquèrra |Qualitat= conselhièr general (2011-2015) }} {{Elegit |Debuta= [[1989]] |Fin= 2007 |Identitat= André Bonnefille |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1989 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Chastèlnòu de Randon]]; es ara del [[canton de Grandriu]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48112 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=379 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=483 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=520 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=220 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=153 |2006=160 |2007=161 |2008= |2009= |2012=167 |2016=164 |max=600 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 164 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] cshy29n9c8ubbxosx477j3ec5ymvkjq Porchareças 0 104275 2500355 2146316 2026-05-13T13:07:19Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500355 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Porchareças | nom2 = ''Pourcharesses'' | imatge = Chateaucastanet.jpg | descripcion = Castèl de Castanet | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = [[Sent Estève (Losera)|Sent Estève]], <small>ancianament de [[canton de Vilafòrt|Vilafòrt]] </small> | intercom = [[Comunautat de comunas del Mont Losera]], a partir de 2017 | insee = 48117 | cp = 48800 | cònsol = René Causse | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.47250 | longitud = 3.91861 | alt mej = | alt mini = 600 | alt maxi = 1662 | km² = 31.79 |}} '''Porchareças''' (''Pourcharesses'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48117.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a Planchamp, comuna de [[Pè de Bòrna]], es [purtʃa'resɔ] (sense ''s'') <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref> ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48117 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= René Causse |Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Vilafòrt]]; es ara del canton de [[Sent Estève (Losera)|Sent Estève]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48117 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=423 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=409 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=378 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=220 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=108 |2006=128 |2007= |2008= |2009= |2011=115 |2016=118 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna de Losera]] q7s6swdhzj94kxaf60liby3jqt3jdkg Prevenchièiras 0 104276 2500357 2464549 2026-05-13T13:15:20Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500357 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana |carta = oc | nom = Prevenchièiras | nom2 = ''Prévenchères'' | imatge = Prévencheres (Lozère, Fr), l'église.JPG | descripcion = La glèisa de Prevenchièiras. | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = [[Sent Estève (Losera)|Sent Estève]], <small>ancianament de [[canton de Vilafòrt|Vilafòrt]] </small> | intercom = [[Comunautat de comunas del Mont Losera]], a partir de 2017 | insee = 48119 | cp = 48800 | cònsol = Gérard Landrieu | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | longitud = 3.91028 | latitud = 44.52222 | alt mini = 337 | alt mej = | alt maxi = 1294 | km² = 62.75 |}} '''Prevenchièiras''' (''Prévenchères'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48119.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La pronóncia locala es [pɾeβenˈtʃɛjɾɔs]<ref>Charles Camproux, ''Essai de géographie linguistique du Gévaudan'', 1962</ref>. Una auta, relevada a Planchamp, comuna de [[Pè de Bòrna]], es [preben'ʃajres]. Per ''[[La Garda Guerin]]'', la prononciacion es [la'gardɔ] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref> Autres toponims: * ''La Fara'' ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48119 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Gérard Landrieu |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Jean-Charles Brunel |Partit=[[UMP]]|Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=48119 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=990 |1846=920 |1851=1019 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=933 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=751 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=490 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=215 |2006=266 |2007= |2008= |2009= |2011=254 |2016=256 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 256 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] swm96uky9np9p3vxa6ocpay4cxb91i6 Prensuèjols 0 104277 2500356 2143998 2026-05-13T13:13:26Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500356 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Prensuèjols | nom2 = ''Prinsuéjols'' | imatge = Truc Coucuts.JPG | descripcion = Lo truc dels Cocuts, trescòl de la comuna a 1286 mètres. Ròc volcanic amb de polits òrgues basaltics. | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | insee = 48120 | cp = 48100 | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | departament = {{Losera}} | arrondiment = Arrondiment de [[Mende]] | canton = Canton de [[Autmont d'Aubrac|Z-Autmont d'Aubrac]], <small>ancianament de [[canton de Las Binàs|Las Binàs]]</small> | intercom = Comunautat de comunas de las Tèrras Naltas d'Aubrac SIREN 200 069 144 | cònsol = Xavier Poudevigne (delegat) | mandat = [[2017]]-[[2020]] | gentilici = Prinsuéjoliens (en [[francés]]) | longitud = 3.16944 | latitud = 44.67528 | alt mini = 1084 | alt mej = | alt maxi = 1286 | km² = 42.96 |}} '''Prensuèjols''' (''Prinsuéjols'' en [[francés]]) es una anciana [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Dempuèi lo 1èr de genièr 2017, es comuna delegada de la comuna novèla de [[Prensuèjols e Malboson]], amb [[Malboson]]. ==Geografia== ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | commune = Prensuèjols | nord = [[Malboson]] | nord-est = [[Lo Fau de Peire]] <small>''com. nov. de [[Peire en Aubrac]]''</small>, <br> [[La Chasa de Peire]] <small>''com. nov. de [[Peire en Aubrac]]''</small> | est = [[Santa Colomba de Peire]] <small>''com. nov. de [[Peire en Aubrac]]''</small> | sud-est = [[Lo Boisson (Losera)|Lo Boisson]] | sud = [[Sant Laurenç de Muret]] | sud-ouest = | ouest = [[Marchastèl (Losera)|Marchastèl]] | nord-ouest = }} ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[Antrenaç|Entrenaç]], es quicòm coma [pren'syɛʒœ] o [pren'syɛʒu] (informatritz nascuda en zòna auvernhata); a [[Sent Laurenç de Muret]], es quicòm coma [pren'syɛʒœs]; a [[Recola d'Aubrac]], [pren'syɛʒus] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. Las fòrmas ancianas son ''Pensojol'', en 1109, ''Prinsuejol'' en 1307. Lo nom poiriá venir del gallés ''penn'', « cap », del sufixe ''-iss-'' e de ''ialo'', ''oialo'', « clar, clarièra, esclairada, esclairòl, talhadís » <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 548</ref>. Lo nom de ''-ialon'', que designa un luòc eissartat e per extension un vialatge <ref>Xavier Delamarre, ''Dictionnaire de la Langue gauloise'', ed. Errance, 2na edicion, 2008, p. 185</ref>, pausa pas de problèma d'identificacion, mas benlèu a causa del sufixe supausat, Xavier Delamarre cita pas Prensuèjols dins son obratge suls noms de luòcs celtics. Sembla que ''-s'' finala siá posteriora a l'[[Edat Mejana]] (permet de reforçar la sillaba finala pòsttonica). ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48120 |Títol= Lista deus cònsols delegats successius}} {{Elegit |Debuta= [[2017]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Xavier Poudevigne |Partit= |Qualitat= cònsol de [[Prensuèjols e Malboson]] }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} {{ElegitDebuta|insee=48120 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= fin [[2016]] |Identitat= Xavier Poudevigne |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2014]] |Identitat= René Pagès |Partit= divèrs dreita |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1974]] |Fin= 2001 |Identitat= Sylvie Giscard d'Estaing (Mme de Las Cases) |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1974 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de [[Las Binals|Las Binàs]]; es ara del canton de [[Autmont d'Aubrac|Z-Autmont d'Aubrac]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48120 |1793=780 |1800=545 |1806=606 |1821=543 |1831=695 |1836=690 |1841=662 |1846=658 |1851=675 |1856=641 |1861=624 |1866=630 |1872=639 |1876=685 |1881=653 |1886=678 |1891=595 |1896=594 |1901=629 |1906=625 |1911=529 |1921=518 |1926=504 |1931=506 |1936=439 |1946=395 |1954=323 |1962=313 |1968=294 |1975=252 |1982=211 |1990=163 |1999=163 |2006=161 |2007= |2008= |2009= |2011=159 |2014=154 |cassini=28078 |senscomptesdobles= 1962}} * 2014 : 154 ==Luòcs e monuments== <gallery mode="packed" heights="150px"> France Lozère Prinsuéjols Château de la Baume 08.jpg|Chastèl de ?? (FR: ''La Baume'') Église prinsuejols.JPG|Glèisa de Prensuèjols, [[sègle XII]], situat sus la [[Via Podensis]] Truc Coucuts.JPG|Lo ''Truc dels Cocuts'' </gallery> ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 0ac95nn14rp1t9bavg8qlaed41v3jo5 Prunièiras (Losera) 0 104278 2500359 2144409 2026-05-13T13:30:31Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500359 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Prunièiras | nom2 = ''Prunières'' | imatge = FR-48-PRUNIERES-Saint_Caprais.JPG| | descripcion = La glèisa de Prunièiras (patron : Sant Grapasi) | lògo = cap | escut = Blason ville fr Prunières (Lozère).svg | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = [[Canton de Sench Èli de Z-Apchièr]], <small>ancianament del [[Canton del Malasiu|Malasiu]]</small> | intercom = Comunautat de comunes de las Tèrras de Z-Apchièr-Marjarida-Aubrac (SIREN 200 069 185) | insee = 48121 | cp = 48200 | cònsol = Rolland Odoul | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.82722 | longitud = 3.34306 | alt mini = 868 | alt mej = | alt maxi = 1121 | km² = 13.09 |}} '''Prunièiras''' (''Prunières'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] de [[Lengadòc]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48121.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a Prunièiras e a Arfuelha, comuna d'[[Aubaret]], es [pry'njɛjrɔ] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ===[[Apchièr (comuna de Prunièiras)|Apchièr]]=== La prononciacion, relevada a Prunièiras e a Arfuelha, comuna d'[[Aubaret]], es [za'tʃɔ] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48121 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Rolland Odoul |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Malasiu]]; es ara del [[canton de Sench Èli de Z-Apchièr]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48121 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=404 |1846=409 |1851=432 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=415 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=363 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=247 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=175 |2005=223 |2006= |2007= |2008= |2009= |2010=253 |2016=259 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== <gallery> Prunières - Place de l'église et de la mairie.JPG|L'ostal de comuna e la glèisa. Prunières - Eglise Saint Caprais.JPG|La glèisa. FR-48-PRUNIERES-Portail de l'église Saint Caprais.JPG|Portal de la glèisa. Prunières - Fresques de Saint Caprais (Vue générale).JPG|Las frescas. FR-48-Prunières-Apcher09.JPG|La torre del chastèl d'Apchièr. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] f34bm3f0ybspjj3sbclu049hkjwr1d5 Recola d'Aubrac 0 104280 2500364 2363280 2026-05-13T14:02:52Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500364 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Recola d'Aubrac | nom2 = ''Recoules-d'Aubrac'' | imatge = Bes recoules d'aubrac.JPG | descripcion = Bes | lògo = cap | escut = Blason_ville_Recoules-d%27Aubrac_48.svg | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = Canton de [[Autmont d'Aubrac|Z-Autmont d'Aubrac]], <small>ancianament de [[canton de Las Binàs|Las Binàs]]</small> | intercom = Comunautat de comunas de las Tèrras Naltas d'Aubrac SIREN 200 069 144 | insee = 48123 | cp = 48260 | cònsol = Ève Brezet | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = Recoulais (en [[francés]]) | latitud = 44.69278 | longitud = 3.02472 | alt mini = 1049 | alt mej = | alt maxi = 1374 | km² = 26.55 |}} '''Recola d'Aubrac''' (''Recoules-d'Aubrac'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small> ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48123.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, notada a [[Sant Urcise|Sent Urcisi]], es [re'kurɔ] <ref>enquèsta Sivadon junh 2018</ref>, a Recola d'Aubrac e a [[Sent Laurenç de Muret]], [re'kugɔ d'aw'brak]. Un diminutiu existís dins la comuna, lo vialatge de [re'kuetɔs], Reco(l)etas <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48123 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Ève Brezet |Partit= divèrs dreita |Qualitat= conselhèira departamentala }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2014 |Identitat= Jean-Louis Boudon |Partit=[[Los Republicans|UMP]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de [[Las Binals|Las Binàs]]; es ara del canton de [[Autmont d'Aubrac|Z-Autmont d'Aubrac]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48123 |1793=840 |1800=620 |1806=1055 |1821=628 |1831=591 |1836=600 |1841=615 |1846=613 |1851=595 |1856=544 |1861=412 |1866=416 |1872=507 |1876=526 |1881=581 |1886=526 |1891=518 |1896=535 |1901=519 |1906=531 |1911=500 |1921=506 |1926=517 |1931=513 |1936=502 |1946=411 |1954=392 |1962=337 |1968=300 |1975=301 |1982=281 |1990=284 |1999=272 |2004=249 |2006= |2007= |2008= |2009=237 |2014=197 |2016=192 |max=1055 |cassini=28761 |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 192 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] ifmc6cwq7dvtvj3o0f0ecnjk7bnd3g9 Ribennas 0 104283 2500365 2464541 2026-05-13T14:20:14Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500365 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Ribennas | nom2 = ''Ribennes'' | imatge = cap | descripcion = | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | arrondiment = [[Arrondiment de Mende|Mende]] | canton = [[canton de Maruèjols|Maruèjols]], <small>ancianament de [[canton de Sench Amanç|Sench Amanç]]</small> | intercom = [[Comunautat de comunas Randon-Marjarida]] SIREN 200 069 102 | insee = 48126 | cp = 48700 | cònsol = Jacques Boulagnon (c. delegat) | mandat = [[2019]]-[[2020]] | gentilici = | longitud = 3.39861 | latitud = 44.63972 | alt mini = 917 | alt mej = | alt maxi = 1 203 | km² = 24.97 }} '''Ribennas''' (''Ribennes'' en [[francés]]) es una anciana [[comuna]] [[Gavaudan|gavaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Dempuèi lo 1èr de genièr de 2019, es comuna delegada e [[chapluòc]] de la comuna novèla de [[La Chalm e Ribenas]]. ==Geografia== ==Toponimia== La prononciacion locala es [riˈβenːɔs]<ref>Charles Camproux, ''Essai de géographie linguistique du Gévaudan'', 1962</ref> (tanben relevada a [[Recola de Fumaç]]<ref name=":0" />), o [riˈbenɔs] (tanben relevada a [[Sant Amans (Losera)|Sench Amanç]]. Coma dins tot l'ancian [[canton de Sench Amanç]], una plancarta a l'entrada del luòc dona una forma en grafia classica, ''Ribenas'' e la grafia fonetica o benlèu felibrenca, ''Ribenos'' <ref name=":0">enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. Autres luòcs : [ʃɔ'sɔɲɔ] (Chassanha), [lukru'zet] (Lo Croset), [luma'zɛl] (Lo Masèl), [labi'sjɛrɔ] o [labe'ʃjɛrɔ] ? (La Becièira), [arbu'rus] (Arborós), [ʒiba'ri] (Gibalin ? francés ''Gibelin''), [lutʃas'tɛl de kum'betɔ] (Lo Chastèl de Combeta), [la kum'betɔ] (La Combeta), [gani'bet] (Ganivet), [laspi'ʒajrɔs 'naltɔs], [laspi'ʒajrɔs 'basɔs] (Las Pijairas naltas, bassas, en francés ''Pigeyres-Hautes'', ''Pigeyres-Basses'' <ref>informacions d'un òme de la comuna, enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48126 |Títol= Lista dels cònsols delegats successius}} {{Elegit |Debuta= [[2019]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jacques Boulagnon |Partit= |Qualitat= cònsol de [[La Chalm e Ribenas]] }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} {{ElegitDebuta|insee=48126 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= 31 de decembre [[2018]] |Identitat= Jacques Boulagnon |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Alain Compeyron |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Sench Amanç]]; es ara del [[canton de Maruèjols]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48126 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=615 |1846=674 |1851=648 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=626 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=715 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=296 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=172 |2006= |2007= |2008=164 |2009= |2013=163 |2016=169 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 169 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] hlopdlngkky11gc2agz3hqibllhw7pa Riutòrt de Randon 0 104284 2500367 2405789 2026-05-13T14:25:58Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500367 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Riutòrt de Randon | nom2 = ''Rieutort-de-Randon'' | imatge = France Lozère Rieutort-de-Randon Place.jpg | descripcion = La plaça de Riutòrt de Randon. | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | insee = 48127 | cp = 48700 | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | departament = {{Losera}} | arrondiment = Arrondiment de [[Mende]] | canton = [[Canton de Sent Auban]], ancianament de [[Sant Amans (Losera)|Sant Amanç]] | intercom = Comunautat de comunas Randon-Marjarida (residéncia) SIREN 200 069 102 | divèrs = comuna delegada e chapluòc de [[Monts de Randon]] | cònsol = Patrice Saint-Léger<ref>[http://www.lozere.fr/page/p-108/art_id-/ Site du conseil général de la Lozère]</ref> | mandat = [[2019]]-[[2020]] (cònsol delegat de Riutòrt) | gentilici = Rieutortais (en [[francés]]) | latitud = 44.63528 | longitud = 3.47917 | alt mini = 1034 | alt mej = | alt maxi = 1550 | km² = 63.24 |}} '''Riutòrt de Randon''' (''Rieutort-de-Randon'' en [[francés]]) es una anciana [[comuna]] [[Gavaudan|gavaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Dempuèi lo 1èr de genièr 2019, es comuna delegada e [[chapluòc]] de la comuna novèla de [[Monts de Randon]]. ==Geografia== {{...}} Dins l'ancian canton de [[Sench Amanç (Losera)|Sench Amanç]], Riutòrt aviá totes los caractèrs d'un [[chapluòc]] sense lo títol, comèrces e quitament la gendarmariá (de data immemoriala, benlèu dempuèi l'ancian canton de Riutòrt, entre 1790 e 1801). Dempuèi lo recampament recent de las comunautats de comunas, n'es venguda la residéncia, alara que Sench Amanç èra residéncia de l'anciana comunautat de La Tèrra de Randon (SIREN 244800355). De mai, la pus granda proximitat de [[Mende]] lo fa beneficiar dins una certana mesura de fenomèns de peri-urbanizacion. Dins quina mesura la preséncia recenta a son consolat de personas influentas (dos foguèron deputats, dos conselhièrs generals e lo cònse actual es president de la CC coma n'èra de l'anciana) a facilitat son desvolopament ? Lo milhorament puslèu recent de la RD 1 ([[Maruèjols]]-[[Chastèlnòu de Randon]] (sense passar per Mende), amb desviament de Rieutòrt (pus anciana) es de segur una decision departamentala. La diferéncia de superficia comunala entre Sench Amanç e Riutòrt permet pas d'estudiar l'evolucion demografica per saber se lo canton oficial, que jamai foguèt pas una aglomeracion importanta (rarament pus de 400 abitants dins la comuna) a perdudas d'activitats comercialas a l'avantatge de Riutòrt. Çò segur es los bastiments ancians de las doás aglomeracions mòstran que Riutòrt èra dejà pus important que Sench Amanç al sègle XIX. Probable que Sench Amanç foguèt chausit coma chapluòc sonque perqué èra pus central dins lo canton. [[Imatge:Cantonsaintamans.JPG|270px|center]] Lo 1èr de genièr 2019, Riutòrt de Randon es [[chapluòc]] de [[Monts de Randon]], que compren tanben [[Estaples|Estables]], [[Cervièira]], [[La Vialadiu]] e l'ancian chapluòc de canton. ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | commune = Riutòrt de Randon | nord = [[Estaples|Estables]] | nord-est = [[Arzenc de Randon]] | est = | sud-est = [[Lo Bòrn (Losera)|Lo Bòrn]] | sud = [[Lo Chastèl]] | sud-ouest = [[Cervièira]] | ouest = [[La Cham]] | nord-ouest = [[Sench Amanç (Losera)|Sench Amanç]], <br>[[Ribenas]] }} ==Toponimia== La prononciacion es [rri'tɔr] o [rri'tɔr de rran'du] a [[Montrodat]], [rri'tɔr] a [[Sent Gal]], [[Ribenas]], [[Recola de Fumaç]], etc <ref>enquèsta Sivadon, setembre 2015</ref>. ''Riutòrt'' es compausat de ''riu'', del latin ''rivus'' e de l'adjectiu ''tòrt'', del latin ''tortus'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 568</ref>. Lo sens es evident e la motivacion deu èsser lo cors del ''riu del Boschet'' (''Ruisseau du Bouchet'' en francés), que s'ajusta a Colanha al nòrd del borg e que fa de corbas coma tot riu, mas pas mai qu'aquò. Lo determinant ''Randon'', oficial dempuèi 1961 <ref>http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=29139</ref>, es lo nom d'una familha que possedissiá una baroniá importanta. Lor chastèl principal èra a Puèg ''David'' (près d’[[Estaples|Estables]]), puèi a [[Chastèlnòu de Randon]]. ==Istòria== * Riutòrt foguèt canton de [[1793]] a [[1801]] <ref>http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=29139</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48127 |Títol= Lista dels cònsols delegats successius}} {{Elegit |Debuta= [[2019]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Patrice Saint-Léger |Partit= divèrs drecha |Qualitat= veterinari, conselhièr general (2004-2015), conselhièr departemental (2015 --->), president de la comunautat de comunas, cònsol de [[Monts de Randon]] }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} {{ElegitDebuta|insee=48127 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= 31 de decembre [[2018]] |Identitat= Patrice Saint-Léger |Partit= [[Los Republicans|UMP]], puèi divèrs drecha |Qualitat= fraire del precedent, veterinari, conselhièr general (2004-2015), conselhièr departemental (2015 --->), president de la comunautat de comunas }} {{Elegit |Debuta= [[1989]] |Fin= 2008 |Identitat= Francis Saint-Léger |Partit= [[Los Republicans|UMP]] |Qualitat= engenhaire, deputat (2002-2012), conselhièr general (1992-2004) }} {{Elegit |Debuta= [[1971]] |Fin= 1989 | Identitat= Denis Salaville |Partit= [[UDF]] |Qualitat= deputat (1977-1978) }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1971 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Sench Amanç (Losera)|canton de Sench Amanç]]; es ara del canton de [[Sent Auban]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48127 |1793=1800 |1800=1500 |1806=1750 |1821=1262 |1831=1139 |1836=1327 |1841=1381 |1846=1370 |1851=1331 |1856=1305 |1861=1280 |1866=1364 |1872=1421 |1876=1508 |1881=1568 |1886=1587 |1891=1606 |1896=1525 |1901=1635 |1906=1688 |1911=1739 |1921=1624 |1926=1554 |1931=1384 |1936=1349 |1946=1188 |1954=1032 |1962=897 |1968=715 |1975=684 |1982=661 |1990=585 |1999=646 |2006=731 |2007=744 |2008= |2009= |2012=755 |2016=775 |cassini=29139 |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 775 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== * Denis Salaville, deputat (1977-1978) * Francis Saint-Léger, deputat (2002-2012) ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] paq0b4qg1bvdt66mm2h5a0crh4wt7jd Rimèsa 0 104285 2500366 2149321 2026-05-13T14:22:29Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500366 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Rimèsa | nom2 = ''Rimeize'' | imatge = 97800018-Rimeize-Gévaudan.jpg | descripcion = | lògo = cap | escut = Blason ville fr Rimeize.svg | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = [[Sanch Eli d'Apchièr|Sench Èli de Z-Apchièr]] | intercom = Comunautat de comunes de las Tèrras de Z-Apchièr-Marjarida-Aubrac | insee = 48128 | cp = 48200 | cònsol = Alain Farges | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.76583 | longitud = 3.32444 | alt mini = 890 | alt mej = | alt maxi = 1125 | km² = 32.30 |}} '''Rimèsa''' (''Rimeize'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48128.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[Fontans]], es entremièg [ri'mɛjzɔ] e [ri'mɛjza] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48128 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Alain Farges |Partit= |Qualitat=}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= 2014 |Identitat= Jean-Jacques Demarie |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Alphonse Berthuit |Partit= |Qualitat=}} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat=}} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna es demorada dins lo canton de [[Sanch Eli d'Apchièr|Sench Èli de Z-Apchièr]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48128 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=1059 |1846=1020 |1851=1116 |1856= |1861= |1866= |1872=962 |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=971 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=619 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=514 |2006=590 |2007=601 |2008= |2009= |2012=587 |2016=581 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 4nlvl8fv3d01s3upxk2fv8s4ynq6swv Ròcla 0 104286 2500368 2471414 2026-05-13T14:49:28Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500368 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Ròcla | nom2 = ''Rocles'' | imatge = Eglise - Ensemble nord-est - Rocles - Médiathèque de l'architecture et du patrimoine - APMH00017981.jpg | descripcion = | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | arrondiment = [[Arrondiment de Mende]] | canton = [[Canton de Lengònha|Lengònha]] | intercom = Comunautat de comunes del Naut Alièr | insee = 48129 | cp = 48300 | cònsol = Raymond Martin | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | longitud = 3.78361 | latitud = 44.71417 | alt mini = 976 | alt mej = | alt maxi = 1243 | km² = 19.84 |}} '''Ròcla''' (''Rocles'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48129.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a Ròcla (s ?), es ['rrɔklɔs]; a [[Sant Flor de Mercoira]], aquò's ['rrɔklɔ] (lo nivèl de lenga del prumièr informator sembla milhor que lo del segond, mas fai besonh de far una enquèsta complementària) <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48129 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Raymond Martin |Partit= divèrs drecha |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1971]] |Fin= 2001 |Identitat= Cyprien Martin |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1935]] |Fin= 1971 |Identitat= Ludovic Martin |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1935 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna demorèt dins lo [[canton de Lengònha]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48129 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=569 |1846=569 |1851=577 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=592 |1881=631 |1886=699 |1891=629 |1896=572 |1901= |1906= |1911=592 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=351 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=197 |2006=204 |2007=205 |2008= |2009= |2012=230 |2016=234 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 234 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 7u14tqdd3qd92icd88q7mkq8k1aqtc0 Sent Auban 0 104289 2500380 2144449 2026-05-13T15:39:22Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500380 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Auban | nom2 = ''Saint-Alban-sur-Limagnole'' | imatge = Church-1-Saint-Alban-sur-Limagnol.JPG | descripcion = La glèisa de Sant Auban, a Sent Auban. | lògo = cap | escut = Blason ville-fr Saint-Alban-sur-Limagnole.svg | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | arrondiment = [[Arrondiment de Mende]] | canton = [[Canton de Sent Auban]] ([[chapluòc]], puèi burèu centralizator) | intercom = Comunautat de comunes de las Tèrras de Z-Apchièr-Marjarida-Aubrac (SIREN 200 069 185) | insee = 48132 | cp = 48120 | cònsol = Jean-Paul Bonhomme | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.78194 | longitud = 3.38917 | alt mini = 872 | alt mej = | alt maxi = 1305 | km² = 51.23 |}} '''Sent Auban''' <ref>''En occitan, le village se nomme Sent Auban, prononcer Sent Aoubo'', Wp.fr</ref>(''Saint-Alban-sur-Limagnole'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 48132.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[Fontans]], [[Prunièiras (Losera)|Prunièiras]], [[Recola de Fumaç]], [[Montrodat]], etc, es [sentaw'bɔ] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48132 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jean-Paul Bonhomme |Partit= [[UMP|UMP, LR]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, [[chapluòc]] del [[canton de Sent Auban]], ne venguèt lo burèu centralizator. ==Demografia== {{Demografia |insee=48132 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=2138 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=2476 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=3109 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=2342 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=1598 |2004=1544 |2006= |2007= |2008= |2009=1478 |2014=1344 |2016=1336 |cassini=30275 |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 1336 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] fs67fh9ssym8smfub1wr1oui2piqyli Sench Amanç (Losera) 0 104290 2500376 2420594 2026-05-13T15:35:58Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500376 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sench Amanç | nom2 = ''Saint-Amans'' | imatge = Saint-Amans 48.jpg | descripcion = Vista generala de Sench Amanç. Lo truc de Fortunièr al fons a esquèrra | lògo = cap | escut = Blason Ville 48 Saint-Amans.svg | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | insee = 48133 | cp = 48700 | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = de [[Sent Auban]], <small>ancianament de [[canton de Sench Amanç (Losera)|Sench Amanç]] ([[chapluòc]])</small> | intercom = Comunautat de Comunas Randon-Marjarida SIREN 200 069 102 (dempuèi 2017) | divèrs = comuna delegada de [[Monts de Randon]] | cònsol = Jacques Tardieu (c. delegat) | mandat = [[2019]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.66389 | longitud = 3.45083 | alt mej = | alt mini = 1050 | alt maxi = 1264 | km² = 9.98 |}} '''Sench Amanç''' (''Saint-Amans'' en [[francés]]) es una anciana [[comuna]] [[Gavaudan|gavaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Dempuèi lo 1èr de genièr 2019, es comuna delegada de la comuna novèla de [[Monts de Randon]]. ==Geografia== Fins a la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, Sench Amanç èra nominalament [[chapluòc]] d'un canton; mas lo ròtle vertadièr èra tengut per [[Riutòrt de Randon]] : comèrces e quitament la gendarmariá (de data immemoriala, benlèu dempuèi l'ancian canton de Riutòrt, entre 1790 e 1801). Dempuèi lo recampament recent de las comunautats de comunas, Riutòrt n'es venguda la residéncia, alara que Sench Amanç èra residéncia de l'anciana comunautat de La Tèrra de Randon (SIREN 244800355). La diferéncia de superficia comunala entre Sench Amanç e Riutòrt permet pas d'estudiar l'evolucion demografica per saber se lo canton oficial, que jamai foguèt pas una aglomeracion importanta (rarament pus de 400 abitants dins la comuna) a perdudas d'activitats a l'avantatge de Riutòrt. Çò segur es que los bastiments ancians de las doás aglomeracions mòstran que Riutòrt èra dejà pus important que Sench Amanç al sègle XIX. Probable que Sench Amanç foguèt chausit coma chapluòc sonque perqué èra pus central dins lo canton. [[Imatge:Cantonsaintamans.JPG|270px|center]] Lo 1èr de genièr 2019, Riutòrt de Randon es [[chapluòc]] de [[Monts de Randon]], que compren tanben [[Estaples|Estables]], [[Cervièira]], [[La Vialadiu]] e l'ancian chapluòc de canton. [[Imatge:Map commune FR insee code 48133.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | commune = Sench Amanç | nord = [[Las Làubias]] | nord-est = | est = [[Estaples|Estables]] | sud-est = | sud = [[Riutòrt de Randon]] | sud-ouest = [[Ribenas]] | ouest = [[Sent Gal]] | nord-ouest = }} ==Toponimia== La prononciacion es [sentʃa'mɔns] a [[Montrodat]], a [[Sent Gal]], [[Recola de Fumaç]] <ref>enquèsta Sivadon, setembre 2015</ref>. ''Sench Amanç'' es atestat en 1155, ''eccl. S. Amancii''. Lo nom ven del primièr avesque de [[Rodés]], Sant Amanç (probablament), o per un ermita de la diocèsi d'[[Engoleime]] <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 585</ref>{{,}}<ref>https://nominis.cef.fr/contenus/saint/8834/Saint-Amans-de-Rodez.html</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48133 |Títol= Lista deus cònsols delegats successius}} {{Elegit |Debuta= 1èr de genièr [[2019]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jacques Tardieu |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} {{ElegitDebuta|insee=48133 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 31 de decembre [[2018]] |Identitat= Jacques Tardieu |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2011]] |Fin= 2014 |Identitat= Annabel Lechado |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= 2011 |Identitat= Éliette Salles |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1995]] |Fin= 2008 |Identitat= Michel Bonhomme |Partit=[[Los Republicans|UMP]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= ? |Fin= 1995 |Identitat= ? |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1885]] |Fin= 1903 |Identitat=Pierre Salles |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1882]] |Fin= 1885 |Identitat= Vincent Augustin Brun |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1879]] |Fin= 1882 |Identitat= Jean Baptiste Iter |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1856]] |Fin= 1879 |Identitat= Vincent Augustin Brun |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1855]] |Fin= 1856 |Identitat= Jean Baptiste Pépin |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1814]] |Fin= 1855 |Identitat= Pierre Paul Fabre |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1807]] |Fin= 1813 |Identitat= André Broulhet |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1802]] |Fin= 1807 |Identitat= Pierre Bauzedat <ref>https://www.annuaire-mairie.fr/ancien-maire-saint-amans-48.html</ref> |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Sench Amanç(Losera)|canton de Sench Amanç]] ([[chapluòc]]); es ara del canton de [[Sent Auban]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48133 |1793=342 |1800=342 |1806=401 |1821=298 |1831=323 |1836=369 |1841=346 |1846=413 |1851=404 |1856=347 |1861=358 |1866=359 |1872=356 |1876=365 |1881=394 |1886=393 |1891=412 |1896=359 |1901=355 |1906=385 |1911=396 |1921=392 |1926=382 |1931=383 |1936=364 |1946=303 |1954=235 |1962=218 |1968=227 |1975=195 |1982=191 |1990=141 |1999=133 |2004=127 |2006= |2007= |2008= |2009=143 |2016=151 |cassini=30302 |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 151 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 8tnnyef7uws258dkx5wzlf4s5npw72l Sent Andiòu del Clèrguemòrt 0 104291 2500379 2107868 2026-05-13T15:38:11Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500379 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Andiòu del Clèrguemòrt | nom2 = ''Saint-Andéol-de-Clerguemort'' | imatge = Relais de l'Espinas.JPG|290px | descripcion = Relai de l'Espinàs. | lògo = cap|150px | escut = Blason ville-fr Saint-Andeol-de-Clerguemort.svg|60px | escais = | region ist = [[Gavaudan]] <br/>({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de {{Lengadòc-Rosselhon}}</small> | insee = 48134 | cp = 48160 | cònsol = Camille Lecat (c. delegat) | mandat = [[2016]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat de comunas de las Cevenas al Mont Losera]] | gentilici = | longitud = 3.90806 | latitud = 44.29278 | alt mej = | alt mini = 379 | alt maxi = 970 | km² = 6.86 |}} '''Sent Andiòu del Clèrguemòrt''' (oficialament en [[francés]] ''Saint-Andéol-de-Clerguemort'') es una anciana [[comuna]] [[Occitània |occitana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Lo [[1èr de genièr]] de [[2016]], venguèt una comuna delegada dins la comuna novèla de [[Ventalon de Cevena]]. ==Geografia== {{...}} ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 48134 |Títol= Lista dels cònsols delegats successius}} {{Elegit |Debuta= [[2016]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Camille Lecat |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} {{ElegitDebuta|insee= 48134 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= 31 de decembre [[2015]] |Identitat= Camille Lecat |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Daniel Mathieu |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 48134 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Vejatz tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Portal Occitània}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 7w3zi8mhf7ry62px2i634gfmlsx8wdt Sant Bonet 0 104295 2500370 2440637 2026-05-13T15:17:46Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500370 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sant Bonet | nom2 = ''Saint-Bonnet-de-Chirac'' | imatge = Truc de Saint-Bonnet.JPG | descripcion = Lo truc de Sant Bonet (942 m). | lògo = cap | escut = cap | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | arrondiment = [[arrondiment de Mende|Mende]] | canton = ||Canton de Chairac|Chairac]], <small>ancianament de [[canton de Maruèjols|Maruèjols]]</small> | intercom = [[Comunautat de comunas de Gevaudan]] | insee = 48138 | cp = 48100 | cònsol = Isabelle Recoulin | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = santbonetiard, santbonetiarda<ref>P. 23, dins https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9609578r/f34.vertical</ref> | escais = los ventres negres [lui'bentre 'negres] | latitud = 44.51417 | longitud = 3.28389 | alt mini = 579 | alt mej = | alt maxi = 960 | km² = 7.68 |}} '''Sant Bonet''' (''Saint-Bonnet-de-Chirac'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gavaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48138.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Lo nom de Sent Bonet seriá estat balhat en referéncia del Sant Avesque de Clarmont. La prononciacion, relevada a [[Montrodat]], es [senbunet de tʃi'rak]. L'escais o gentilici es los ventres negres [lui'bentre 'negres] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 48138 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Isabelle Recoulin |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Maruèjols]]; es ara del [[canton de Chairac]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 48138 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=200 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=182 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=110 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=87 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=57 |2006=55 |2007=55 |2008=54 |2009= |2013=75 |2016=70 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 70 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 23yxgl3wlx61e4dm7ixvyduuz3z6xcv Sench Èli 0 104298 2500377 2308257 2026-05-13T15:36:03Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500377 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sench Èli | nom2 = ''Mas-Saint-Chély'' | imatge = Mas-Saint-Chely_causse_Mejean.jpg|290px | descripcion = | lògo = cap|150px | escut = cap|60px | escais = | region ist = [[Gavaudan]] <br/>({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de {{Lengadòc-Rosselhon}}</small> | insee = 48141 | cp = 48210 | cònsol = Gérard Mourgues | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = Mas-Chélyens (en [[francés]]) | latitud = 44.30972 | longitud = 3.39667 | alt mej = | alt mini = 450 | alt maxi = 1156 | km² = 56.81 |}} '''Sench Èli''' (''Mas-Saint-Chély'' en [[francés]], ancianament ''Saint-Chély-du-Tarn'') es una [[Comuna francesa|comuna]] [[frança|francesa]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. == Geografia == {{...}} == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=48141 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Gérard Mourgues |Partit= [[UMP|UMP, LR]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=48141 |senscomptesdobles= 1962}} == Luòcs e monuments == == Personalitats ligadas amb la comuna == == Vejatz tanben == * [http://www.chanac.fr/ Sit de l'Ofici de Torisme de Chanac] * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} == Ligams extèrnes == == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] [[Categoria:Comuna d'Occitània]] j36soeqicrpd07dsnu1oe2uvxxjfedl Sent Daunís de Marjarida 0 104301 2500382 2143914 2026-05-13T15:40:38Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500382 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Daunís de Marjarida | nom2 = ''Saint-Denis-en-Margeride'' | imatge = cap | descripcion = | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] <br/>({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = de [[Sent Auban]], <small>ancianament de [[Sench Amanç (Losera)|Sench Amanç]]</small> | intercom = Comunautat de Comunas Randon-Marjarida SIREN 200 069 102 (dempuèi 2017) | insee = 48145 | cp = 48700 | cònsol = Jean-Paul Meynier | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | longitud = 3.47250 | latitud = 44.73639 | alt mini = 995 | alt mej = | alt maxi = 1 485 | km² = 38.67 |}} '''Sent Daunís de Marjarida''' (''Saint-Denis-en-Margeride'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== I a plusors rius : lo riu de Devesa, lo riu de Ruc e lo riu de Boirelac, afluents de Mesera, lo mai important. [[Imatge:Map commune FR insee code 48145.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[Recola de Fumaç]] e a [[Ribenas]], es [sendaw'nis] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. Los abitants de Sent Daunís son escaissats [luj barra'bɔns] a [[Sent Sauvador de Ginestós]]; una femna que ven de l'autre costat es una [barra'bɔndɔ] (Barraban(d)s, Barrabanda) <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== I aviá cinc molins : quatre per la farina e un per parar las estòfas. Los cincs èran sus lo riu Mesera. I aviá una torre senhorala qu'apartenguèt a la familha Apcher, que vendèt son drech a la familha Sescura. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48145 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jean-Paul Meynier |Partit= [[UMP]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Yolande Garrel |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Sench Amanç (Losera)|canton de Sench Amanç]]; es ara del [[canton de Sent Auban]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48145 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== La glèisa data del sègle XIII. Al nòrd èst del vilatge, se tròban las roïnas d'un convent e las fondacions d'una torre senhoriala qu'apartenguèt a la familha Apcher. ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] sbzczjt48fp4y4jzj3jxahgg518pbqo Santa Erímia 0 104302 2500375 2464553 2026-05-13T15:22:58Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500375 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Santa Erímia | nom2 = ''Sainte-Enimie'' | imatge = Sainte-Enimie-Gorges du Tarn-Frankreich.jpg | descripcion = Santa Enimia dins las Gòrjas de Tarn. | lògo = cap | escut = Blason Sainte Enimie.png | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | insee = 48146 | cp = 48210 | cònsol = François Gaudry | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = Santrimiols (en [[francés]]) | longitud = 3.41194 | latitud = 44.36750 | alt mini = 444 | alt mej = 480 | alt maxi = 1096 | km² = 87.34 |}} '''Santa Erémia''', prononciat /sɔntˈɾimjɔ/<ref>Charles Camproux, ''Essai de géographie linguistique du Gévaudan'', 1962</ref> (Sent'Rímia) o /sentˈɾemjɔ/<ref>Constans, L. E. (1880). Essai sur l'histoire de sous-dialecte du Rouergue. Pháp: Bureau des publications de la Société pour l'étude des langues romanes.</ref> (''Sainte-Enimie'' en [[francés]]) es una anciana [[comuna]] [[Occitània|occitana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>.Dempuèi lo 1èr de genièr 2017, es comuna delegada e capluòc de ''Gorges du Tarn Causses'' (nom francés). ==Geografia== La comuna de Santa Erímia es situada dins lo grand site classat de las [[ Gòrjas de Tarn]], de la Jonta e dels Causses, pel sud oèst de [[Gavaudan]], dins lo [[Parc nacional de las Cevenas]]. ===Relèu=== [[Image:Causses48.svg|thumb|left|La region dels Causses en Losera.]] Le vilatge es dispausat sul costat del [[Causse de Sauvatèrra]], que la comuna engloba en granda part. Las comaunas vesinas son : al nòrd [[Chanac]] e [[Balsièja]] e [[Sent Bausèli (Losera)|Sent Bausèli]]), a l'èst dins las Gòrjas de Tarn ([[Espanhac]], [[Quesac (Losera)|Quesac]] e [[Montbrun (Losera)|Montbrun]]), au sud de l'autre costat de Tarn [[Ura e la Parada]] e a l'oèst [[Sench Èli]] e [[La Val de Tarn]]. Entre lo causse de Sauvatèrra al nòrd e lo causse Mejan al sud, dos plan d'altitud mejana superiora a {{unitat|1000|m}}, Tarn raja al fons de sas gòrjas. ==Toponimia== Un luòc de la comuna, près de la comuna de [[Chanac]] (relevat a [[Esclanedes]]) : [tʃamper'bus], Champerbós (''Champerboux'' en francés) <ref>enquèsta Sivadon, setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48146 |Títol= Lista dels cònsols delegats successius}} {{Elegit |Debuta= [[2017]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Alain Chmiel |Partit= |Qualitat= cònsol de ''Gorges du Tarn Causses'' (nom francés) }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} {{ElegitDebuta|insee=48146 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= 31 de decembre [[2016]] |Identitat= Alain Chmiel |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= 2014 |Identitat= François Gaudry |Partit= divèrs esquèrra, Front d'Esquèrra |Qualitat= conselhièr general }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Maurice Pagès |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=48146 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== *[[Bertrans de Masselha]] (trobador) ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] tkd4zxi8nwnifbsnlsy8k84i0d3vjsb Senta Aulàsia 0 104305 2500398 2389620 2026-05-13T15:49:52Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500398 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana |carta = oc | nom = Senta Aulàsia | nom2 = ''Sainte-Eulalie'' | imatge = cap | descripcion = | lògo = cap | escut = Blason-ville-fr-Sainte-Eulalie-48.svg | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | arrondiment = [[Arrondiment de Mende]] | canton = [[Canton de Sent Auban]] | intercom = Comunautat de comunes de las Tèrras de Z-Apchièr-Marjarida-Aubrac (SIREN 200 069 185) | insee = 48149 | cp = 48120 | cònsol = Nathalie Robert | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = Sainte-Eulalais (en [[francés]]) | longitud = 3.46750 | latitud = 44.79167 | alt mini = 1 153 | alt mej = | alt maxi = 1 454 | km² = 21.31 |}} '''Senta Aulàsia''' (''Sainte-Eulalie'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gavaudanesa]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 48149.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | commune = Senta Aulàsia | nord = [[Chanalelha]]<br /><small>([[Naut Léger]])</small> | nord-est = | est = [[Sent Paul lo Fred|Sent Pau lo Freg]] | sud-est = | sud = [[Sent Daunís de Marjarida]] | sud-ouest = | ouest = [[Sent Auban]] | nord-ouest = [[L'Atgièr]] }} ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[Fontans]] es [sentu'gaʒɔ], a Montrufet, comuna del [[Lo Malasiu Foran|Malasiu Foran]], [sentu'raʒɔ], a [[Sent Gal]], [sentu'aʒɔ], a Arfuelha, comuna d'[[Aubaret]], [sent'wɔʒɔ] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. C. Camprós notèt Sent-Uwajyo o Sent Ugajo. La senta onorada dins lo nom de la comuna es Senta [[Aulària de Barcelona]] (fòrma de son nom dominanta en occitan), en latin ''Sancta Eulalia'', martirizada a [[Barcelona]] en 304. L'aferèsi, supression de la vocala iniciala del segond mot, ''E-'' d' ''Eulalia'', remplaçada per la vocala finala del primièr, ''-a'' de ''Senta'' ([[Albèrt Dauzat|Dauzat]] parla d'''elision'') <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 586, a ''St-Araille''</ref>), dona, en partent d' ''Eulàlia'', ''Aulàlia'' <ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, ''Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne'', ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 296, per ''Sentralha (Òut e Garona)</ref>, puèi ''Aulàsia'' (per [[dissimilacion]], ''-l-'' se càmbia en ''-z-'', benlèu indirèctament). L'òrdre dels eveniments fonetics es pas assegurat. Veire tanben [[Senta Aulària]]. ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48149 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Nathalie Robert <ref>http://www.annuaire-mairie.fr/mairie-sainte-eulalie-48.html</ref> |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Marie-Renée Meyrand |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= [[2001]] |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra del [[canton de Sent Auban]], i demorèt. ==Demografia== {{Demografia |insee=48149 |1793=200 |1800=215 |1806=222 |1821=154 |1831=246 |1836=251 |1841=248 |1846=241 |1851=237 |1856=239 |1861=233 |1866=238 |1872=248 |1876=223 |1881=276 |1886=301 |1891=291 |1896=289 |1901=268 |1906=252 |1911=283 |1921=265 |1926=244 |1931=234 |1936=245 |1946=220 |1954=153 |1962=112 |1968=105 |1975=104 |1982=80 |1990=60 |1999=64 |2004= |2005=59 |2006=59 |2007= |2008= |2009= |2010=46 |2016=37 |cassini=31350 |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 37 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] btqxl5n69riepde1cuwwul9aecv8w5v Sant Flor de Mercoira 0 104306 2500371 2144748 2026-05-13T15:18:32Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500371 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sant Flor de Mercoira | nom2 = ''Saint-Flour-de-Mercoire'' | imatge = Saint-Flour-de-Mercoire.jpg | descripcion = | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | arrondiment = [[Arrondiment de Mende]] | canton = [[Canton de Lengònha|Lengònha]] | intercom = Comunautat de comunes del Naut Alièr (SIREN 200 006 930) | insee = 48150 | cp = 48300 | cònsol = Guy Mayrand | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.69639 | longitud = 3.82611 | alt mini = 954 | alt mej = | alt maxi = 1229 | km² = 12.17 |}} '''Sant Flor de Mercoira''' (''Saint-Flour-de-Mercoire'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48150.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[Ròcla]] es [san'flu demer'kujrɔ] o [san'flur demer'kujrɔ] (dobte de l'enquistaire); a Sant Flor de Mercoira, aquò's [san'flu demer'kujrɔ]. Lo nom de l'abadiá e de la selva es [mer'kujrɔ] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48150 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Guy Mayrand |Partit= divèrs drecha |Qualitat= agricultor }} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= 2014 |Identitat= Charles Castanier |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Jean-François Richard |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= cònsol en [[1981]] |Fin= |Identitat= Denis Dubois |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna demorèt dins lo [[canton de Lengònha]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48150 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=303 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=386 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=317 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=165 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=121 |2004= |2005=155 |2006= |2007= |2008= |2009= |2010=184 |2016=192 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 192 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] jno87ph587gx7j1g69cgns8tsb5wbr9 Sent Fresald d'Albujas 0 104307 2500384 2149320 2026-05-13T15:41:06Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500384 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Fresald d'Albujas | nom2 = ''Saint-Frézal-d'Albuges'' | imatge = Église Saint-Frézal, Saint-Frézal-d'Albuges, France-2.jpg | descripcion = La glèisa de Sent Fresald d'Albujas. | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = [[Canton de Grandriu|Grandriu]], <small>ancianament del [[canton del Blumar|Blumar]] </small> | intercom = Comunautat de comunas Mont Losera, a partir de 2017 | insee = 48151 | cp = 48170 | cònsol = Marie-Thérèse Roche | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.56972 | longitud = 3.75667 | alt mini = 1120 | alt mej = | alt maxi = 1496 | km² = 17.20 |}} '''Sent Fresald d'Albujas''' (''Saint-Frézal-d'Albuges'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 48151.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Se ditz generalament la comuna de [tʃa'zaw], sense article, segon d'informators de [[Bèlveser]] (comuna confrontanta) e d'Alenc <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>; Chasaus o benlèu los Chasaus es lo borg. ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48151 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Marie-Thérèse Roche|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= novembre [[2011]] |Fin= 2014 |Identitat= Marie-Thérèse Monty |Partit= |Qualitat=}} {{Elegit |Debuta= octobre [[2011]] |Fin= novembre 2011 |Identitat= Marie-Thérèse Roche |Partit= |Qualitat= (interim)}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= octobre [[2011]] |Identitat= Georges Chapdaniel |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1983]] |Fin= 2008 |Identitat= Martin Roux |Partit= |Qualitat=}} {{Elegit |Debuta= [[1947]] |Fin= 1983 |Identitat= Édouard Buisson |Partit= |Qualitat=}} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1947 |Identitat= |Partit= |Qualitat=}} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton del Blumar]]; es ara del [[canton de Grandriu]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48151 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=298 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=301 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=284 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=103 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=42 |2005=46 |2006= |2007= |2008= |2009= |2010=53 |2016=69 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 3grlh1zr3fh5qkp3lyputmoa73ouetq Sent Fresald de Ventalon 0 104308 2500385 2107844 2026-05-13T15:41:08Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500385 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Fresald de Ventalon | nom2 = ''Saint-Frézal-de-Ventalon'' | imatge = Hameau du Viala (St-Frézal de Ventalon).JPG|290px | descripcion = | lògo = cap|150px | escut = cap|60px | escais = | region ist = [[Gavaudan]] <br/>({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de {{Lengadòc-Rosselhon}}</small> | insee = 48152 | cp = 48240 | cònsol = Jean-Claude Lieber | mandat = [[2014]]-[[2015]] | intercom = [[Comunautat de comunas de las Cevenas al Mont Losera]] | gentilici = | latitud = 44.28611 | longitud = 3.85583 | alt mej = | alt mini = 378 | alt maxi = 1128 | km² = 16.89 |}} '''Sent Fresald de Ventalon''' (oficialament en [[francés]] ''Saint-Frézal-de-Ventalon'') es una anciana [[comuna]] [[Occitània|occitana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Lo [[1èr de genièr]] de [[2016]], venguèt una comuna delegada dins la comuna novèla de [[Ventalon de Cevena]]. == Geografia == {{...}} == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=48152 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= 31 de decembre [[2015]] |Identitat= Jean-Claude Lieber |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Étienne Passebois |Partit=[[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=48152 |senscomptesdobles= 1962}} == Luòcs e monuments == == Personalitats ligadas amb la comuna == == Vejatz tanben == * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} == Ligams extèrnes == == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] [[Categoria:Comuna d'Occitània]] k6fuvbwl7ugdhmy723fxv9tssmjgdjj Sent Gal 0 104309 2500386 2144452 2026-05-13T15:41:16Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500386 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Gal | nom2 = ''Saint-Gal'' | imatge = cap | descripcion = | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = de [[Sent Auban]], <small>ancianament de [[Sench Amanç (Losera)|Sench Amanç]]</small> | intercom = Comunautat de Comunas Randon-Marjarida SIREN 200 069 102 (dempuèi 2017) | insee = 48153 | cp = 48700 | cònsol = Jean-Luc Goareguer | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | longitud = 3.42583 | latitud = 44.66972 | alt mini = 993 | alt mej = | alt maxi = 1 143 | km² = 9.88 |}} '''Sent Gal''' (''Saint-Gal'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Occitània|occitana]] de [[Gavaudan]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Sent Gal | nòrd = [[Las Làubias]] | nòrd-èst = | èst = [[Sench Amanç (Losera)|Sench Amanç (Losera)]] <small>''(com. nov. de [[Monts de Randon]])''</small> | sud-èst = | sud = | sud-oèst = [[Ribenas]] <small>''(com. nov. de [[La Chalm e Ribenas]])''</small> | oèst = | nòrd-oèst = [[Cerveiretas]] }} ==Toponimia== La prononciacion locala es [sen'gal] (mas se ditz ''lo jal'' per un etime foneticament identic) <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ''Sent Gal'' es doncas una fòrma mièja-sabenta, influenciada per latin ''Gallus''. A [[Fontans]], se ditz tanben [sen'gal] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48153 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[1995]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jean-Luc Goareguer |Partit= sense etiqueta |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1995 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Sench Amanç (Losera)|canton de Sench Amanç]]; es ara del [[canton de Sent Auban]]. ==Demografia== {{Demografia |1793=211 |1800=211 |1806=258 |1821=256 |1831=250 |1836=212 |1841=217 |1846=237 |1851=237 |1856=181 |1861=196 |1866=186 |1872=219 |1876=209 |1881=225 |1886=231 |1891=216 |1896=225 |1901=203 |1906=219 |1911=229 |1921=215 |1926=210 |1931=185 |1936=168 |1946=137 |1954=132 |1962=114 |1968=76 |1975=56 |1982=55 |1990=51 |1999=56 |2006=98 |2007=104 |2008= |2009= |2012=96 |2016=90 |cassini=31828 |insee=48153 |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 90 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] q0p1wiiwfmf19tich29iag6k6vd7nfy Sant German del Telh 0 104311 2500372 2262101 2026-05-13T15:18:40Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500372 wikitext text/x-wiki {{omon|Sent German (omonimia)}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sant German del Telh | nom2 = ''Saint-Germain-du-Teil'' | imatge = Eglise saint germain du teil.JPG | descripcion = La glèisa de Sant German. | lògo = cap | escut = Blason fr Saint-Germain-du-Teil.svg | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | arrondiment = [[arrondiment de Mende|Mende]] | canton = [[canton de Chairac|Chairac]], <small>ancianament de [[Sant German del Telh|Sant German del Telh]] ([[capluòc]])</small> | intercom = [[Communauté de communes Aubrac Òlt Causses Tarn]] SIREN 200 069 268 | insee = 48156 | cp = 48340 | cònsol = Jean-Pierre Deltour | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = santgermanenc | latitud = 44.47917 | longitud = 3.17306 | alt mej = | alt mini = 520 | alt maxi = 1122 | km² = 22.58 |}} '''Sant German del Telh''' (''Saint-Germain-du-Teil'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gavaudanesa]], situada administrativament dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 48156.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[Sant Pèire de Nogaret]] (comuna confrontanta) es [san ger'mɔ del tel] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48156 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jean-Pierre Deltour |Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2007]] |Fin= 2008 |Identitat= Christine Astruc |Partit=[[UMP]] |Qualitat= (interim) }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2007 (defuntat) |Identitat= Georges Tauzies |Partit= [[UDF]] puèi UMP |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Sant German del Telh]] ([[capluòc]]); es ara del [[canton de Chairac]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48156 |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 878 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 1jnp8p2u9njb3rfgavaguz5llm14lrw Senta Alena 0 104312 2500397 2149323 2026-05-13T15:49:43Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500397 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Senta Alena | nom2 = ''Sainte-Hélène'' | imatge = Sainte-Hélène-Pont sur le Lot.jpg | descripcion = Pònt de Z-Òlt | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = [[Canton de Grandriu|Grandriu]], <small>ancianament del [[canton del Blumar|Blumar]] </small> | intercom = Comunautat de comunas Mont Losera, a partir de 2017 | insee = 48157 | cp = 48190 | cònsol = Gérard Bonicel | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.52000 | longitud = 3.60361 | alt mini = 793 | alt mej = | alt maxi = 1212 | km² = 6.73 |}} '''Senta Alena''' (''Sainte-Hélène'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48157.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[Bèlveser]], es [senta'genɔ] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48157 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Gérard Bonicel |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat=}} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton del Blumar]]; es ara del [[canton de Grandriu]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48157 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=169 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=161 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=162 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=75 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=52 |2006=65 |2007= |2008= |2009= |2011=73 |2016=98 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 98 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 7awb5vh9spo2p71nolsygsfhtuvf69d Sent Joan de la Folhosa 0 104314 2500387 2144992 2026-05-13T15:42:15Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500387 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Joan de la Folhosa | nom2 = ''Saint-Jean-la-Fouillouse'' | imatge = Vers Le Cellier - panoramio.jpg | descripcion = Paisatge cap al Celièr | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = [[canton de Grandriu|Grandriu]], <small>ancianament de [[Chastèlnòu de Randon]]</small> | intercom = Comunautat de Comunas Randon-Marjarida (dempuèi 2017) | insee = 48160 | cp = 48170 | cònsol = Louis Gibert | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | longitud = 3.69222 | latitud = 44.70167 | alt mini = 1086 | alt mej = | alt maxi = 1348 | km² = 29.27 |}} '''Sent Joan de la Folhosa''' (''Saint-Jean-la-Fouillouse'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48160.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[Sent Sauvador de Ginestós]] , es [sen'ʒɔn lafu'ʎuzɔ] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48160 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Louis Gibert |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1989]] |Fin= 2008 |Identitat= Claude Bayle |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1989 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Chastèlnòu de Randon]]; es ara del [[canton de Grandriu]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48160 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=571 |1846=527 |1851=528 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=616 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921=628 |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=333 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=148 |2006=160 |2007= |2008= |2009= |2011=168 |2016=159 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 159 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] rqh9kfvayqry7nne7c09mupp47cib0i Sent Julien del Tornèl 0 104318 2500388 2467233 2026-05-13T15:42:32Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500388 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Julien del Tornèl | nom2 = ''Saint-Julien-du-Tournel'' | imatge = Tournel1.jpg | descripcion = Lo [[chastèl del Tornèl]]. | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = de [[Sent Estève (Losera)|Sent Estève]], <small>ancianament del [[canton del Blumar|Blumar]] </small> | intercom = Comunautat de comunas Mont Losera, a partir de 2017 | divèrs = Comuna delegada de la c. novèla de [[Mont Losera e Golet]] | insee = 48164 | cp = 48190 | cònsol = Pascal Beaury (c. delegat) | mandat = [[2017]]-[[2020]] | gentilici = | longitud = 3.68472 | latitud = 44.50167 | alt mej = | alt mini = 912 | alt maxi = 1542 | km² = 38.57 |}} '''Sent Julien del Tornèl''' (''Saint-Julien-du-Tournel'' en [[francés]]) es una anciana [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Lo [[1èr de genièr]] de [[2017]], venguèt una comuna delegada dins la comuna novèla de [[Mont Losera e Golet]]. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48164.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[Bèlveser]], es [senʒyljen deltur'nɛl] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48164 |Títol= Lista dels cònsols delegats successius}} {{Elegit |Debuta= [[2017]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Pascal Beaury |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} {{ElegitDebuta|insee=48164 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin=31 de decembre [[2016]]|Identitat= Pascal Beaury |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1977]] |Fin= ? |Identitat= Marcel Diet |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1977 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton del Blumar]]; es ara del canton de [[Sent Estève (Losera)|Sent Estève]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48164 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=1275 |1846=1281 |1851=1276 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=1198 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=574 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=264 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=109 |2004=99 |2006= |2007= |2008= |2009=112 |2014=123 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 8bcuw53se49z4xfgst9ci64stax6y55 Sant Laurenç de Muret 0 104319 2500373 2141645 2026-05-13T15:20:51Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500373 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sant Laurenç de Muret | nom2 = ''Saint-Laurent-de-Muret'' | imatge = St laurent et pic de Mus.JPG | descripcion = Sent Laurenç de Muret e l'agulha de Mus. | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | arrondiment = [[arrondiment de Mende|Mende]] | canton = [[canton de Maruèjols|Maruèjols]] | intercom = [[Comunautat de comunas de Gevaudan]] | insee = 48165 | cp = 48100 | cònsol = Jean-François de Jabrun | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | longitud = 3.20750 | latitud = 44.60306 | alt mini = 976 | alt mej = | alt maxi = 1381 | km² = 46.04 |}} '''Sant Laurenç de Muret''' (pron. [son law'rens], ''Saint-Laurent-de-Muret'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gavaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Lo masatge de Topinet, a l'oèst de la comuna, es al centre geografic d’[[Occitània]]. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 48165.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La monografia de 1862<ref>[http://archives.lozere.fr/ark:/24967/vta54d8d89cd7aa9/daogrp/0/layout:fonds/idsearch:RECH_28845e540faae353d28a7c1a7373e3c8#id:1014214582 ''Monographie communale. St Laurent de Muret. Delmas, instituteur, 29 juin 1862''], 1 T 682-165, Archius departamentaus de Losèra.</ref> indica "St Laurans Son Laourens". Demèst los vilatges e masatges i a "lou Mas de Muret" e "Toupinet". La prononciacion, relevada en 2019 a Sant Laurenç de Muret d'un informator de coneissença passiva, es [sen law'ren(s) demy'ret] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. En Gavaudan, l'usatge de ''Sant'' e de ''Sent'' dins la toponimia es erratic, amb la predominància del segond, signe d'un usatge istoric de ''Sant'' e d'un passatge progressiu a ''Sent''. Compte tengut de l'atestacion del sègle XIX, lo títol de l'article pòt demorar ''Sant Laurenç de Muret''. ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 48165 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jean-François de Jabrun |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1983]] |Fin= 2008 |Identitat= Louis Brassac |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1965]] |Fin= 1983 |Identitat= Albert Laurens |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1965 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna demorèt dins lo [[canton de Maruèjols]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 48165 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=645 |1846=676 |1851=590 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=671 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=544 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=304 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=164 |2006=169 |2007=170 |2008=170 |2009= |2013=187 |2016=187 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] qum1grck6cmewpa54f9td9p1vv1jtg6 Sent Latgièr de Peire 0 104322 2500390 2141750 2026-05-13T15:42:52Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500390 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nomcomuna = Sent Latgièr de Peire | nomcomuna2 = ''Saint-Léger-de-Peyre'' | imatge = St-Léger-de-Peyre.jpg | descripcion = Vista generala de Sent Latgièr de Peire. | lògo = cap | escut = cap | escais = los manja-cebas [luj 'manʒɔ 'cebes] | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | arrondiment = [[arrondiment de Mende|Mende]] | canton = [[canton de Maruèjols|Maruèjols]] | intercom = [[Comunautat de comunas de Gevaudan]] | insee = 48168 | cp = 48100 | cònsol = Jean-Paul Itier | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | longitud = 3.30194 | latitud = 44.59528 | alt mini = 670 | alt mej = | alt maxi = 1154 | km² = 27.35 |}} '''Sent Latgièr de Peire''' (''Saint-Léger-de-Peyre'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gavaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48168.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[Recola de Fumaç]] e [[Montrodat]], es [senla'tʃɔ] depɛjre] (lo ''e'' de ''Peire'' es puslèu dobèrt). L'escais es los manja-cebas [luj 'manʒɔ 'cebes] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48168 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jean-Paul Itier |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna demorèt dins lo [[canton de Maruèjols]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48168 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=797 |1846=794 |1851=919 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=689 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=511 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=286 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=176 |2006=176 |2007= |2008=176 |2009= |2013=183 |2016=184 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 184 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] cmsny0ub00y6rylivg2jvq2f1la33ec Sent Latgièr del Malasiu 0 104323 2500391 2144429 2026-05-13T15:42:55Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500391 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Latgièr del Malasiu | nom2 = ''Saint-Léger-du-Malzieu'' | imatge = Église saint léger du malzieu.jpg | descripcion = La glèisa de Sent Bertomiu. | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | arrondiment = [[Arrondiment de Mende]] | canton = [[Canton de Sent Auban]], <small>ancianament del [[Canton del Malasiu|Malasiu]]</small> | intercom = Comunautat de comunes de las Tèrras de Z-Apchièr-Marjarida-Aubrac (SIREN 200 069 185) | insee = 48169 | cp = 48140 | cònsol = Ludovic Jaffuel | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.88861 | longitud = 3.31056 | alt mini = 797 | alt mej = | alt maxi = 1184 | km² = 18.92 |}} '''Sent Latgièr del Malasiu''' (''Saint-Léger-du-Malzieu'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48169.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a Arfuelha, comuna d'[[Aubaret]], es [sanla'tʃe], a [[Prunièiras (Losera)|Prunièiras]], [sanla'tʃɔ]. Autres luòcs (prononciacion relevada a Arfuelha) : [tʃamba'ru] (Chambaron), [ʒize'ra] (''Gizérac'' en francés) <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48169 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Ludovic Jaffuel |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1989]] |Fin= 2008 |Identitat= Jean-Claude Meyrial-Lagrange |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1989 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Malasiu]]; es ara del [[canton de Sent Auban]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48169 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=579 |1846=653 |1851=583 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=624 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=603 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=352 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=189 |2005=210 |2006= |2007= |2008= |2009= |2010=207 |2016=213 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 213 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] iwm8agr3qgl7iqiz7zptwkczgodhhcc Sent Maurise de Ventalon 0 104326 2500392 2424565 2026-05-13T15:44:07Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500392 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Maurise de Ventalon | nom2 = ''Saint-Maurice-de-Ventalon'' | imatge =|290px | descripcion = | lògo = cap|150px | escut = Blason ville fr St-Maurice-de-Ventalon.svg|60px | escais = | region ist = [[Gavaudan]] <br/>({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de {{Lengadòc-Rosselhon}}</small> | insee = 48172 | cp = 48220 | cònsol = Jean-Paul Velay (c. delegat) | mandat = [[2016]]-[[2020]] | intercom = [[Comunautat de comunas de las Cevenas al Mont Losera]] | gentilici = | alt mej = | alt mini = 640 | alt maxi = 1493 | km² = 38.51 |}} '''Sent Maurise de Ventalon''' (oficialament en [[francés]] ''Saint-Maurice-de-Ventalon'') es una anciana [[comuna]] [[Occitània|occitana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Lo [[1èr de genièr]] de [[2016]], venguèt una comuna delegada dins la comuna novèla de [[Pònt de Montverd - Sud Mont Losera]]. ==Geografia== {{...}} ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48172 |Títol= Lista dels cònsols delegats successius}} {{Elegit |Debuta= [[2016]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jean-Paul Velay |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} {{ElegitDebuta|insee=48172 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= 31 de decembre [[2015]] |Identitat= Jean-Paul Velay |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Marie-Jeanne Dubois |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=48172 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Vejatz tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 51dgeknr9l6g4bsa8uvnjj8etaw9tvg Sent Pèire lo Vièlh 0 104331 2500394 2144422 2026-05-13T15:46:57Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500394 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Pèire lo Vièlh | nom2 = ''Saint-Pierre-le-Vieux'' | imatge = Menhir Pinjo Chabre.JPG | descripcion = La pèira plantada de Pinja Chabra. | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = [[Canton de Sench Èli de Z-Apchièr]], <small>ancianament del [[Canton del Malasiu|Malasiu]]</small> | intercom = Comunautat de comunes de las Tèrras de Z-Apchièr-Marjarida-Aubrac (SIREN 200 069 185) | insee = 48177 | cp = 48200 | cònsol = Joël Rouquet | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.84806 | longitud = 3.30917 | alt mini = 840 | alt mej = | alt maxi = 1090 | km² = 15.55 |}} '''Sent Pèire lo Vièlh''' (''Saint-Pierre-le-Vieux'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] de [[Lengadòc]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 48177.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a a Montrufet, comuna del [[Lo Malasiu Foran|Malasiu Foran]] e a Arfuelha, comuna d'[[Aubaret]], es [sem'pɛjre]. Per Varelhas, lo borg actual, la prononciacion relevada a Arfuelha es [ba'rijə]; ''Ortizet'' (nom francés) : [orti'zi] (a corregir en [urti'zi]); ''Civeyrac'' (nom francés) : [ʃiße'ra] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== La paròcha se mudèt en 1846 de la glèisa vièlha de Sent Pèire a la glèisa de Varelhas. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 48177 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat=Joël Rouquet |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2014 |Identitat= Michel Larguier |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Malasiu]]; es ara del [[canton de Sench Èli de Z-Apchièr]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 48177 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=383 |1846=490 |1851=465 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=511 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=542 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=284 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=241 |2006=269 |2007= |2008=277 |2009= |2013=304 |2016=315 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 315 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== <gallery> St pierre le vieux.JPG|Anciana glèisa romanica de Sent Pèire, sus un morre. place Mazeyrac.jpg|thumb|Plaça de ''Mazeyrac'', crotz, fònt e forn. Eglise de Vareilles.JPG|thumb|Glèisa de Varelhas (1845-1849). </gallery> {{messatge galariá}} ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] m7eqxvuvhet5alucoogg2qy7v0bgnvd Sent Privat del Fau 0 104333 2500393 2144431 2026-05-13T15:46:44Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500393 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Privat del Fau | nom2 = ''Saint-Privat-du-Fau'' | imatge = cap | descripcion = | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | arrondiment = [[Arrondiment de Mende]] | canton = [[Canton de Sent Auban]], <small>ancianament del [[Canton del Malasiu|Malasiu]]</small> | intercom = Comunautat de comunes de las Tèrras de Z-Apchièr-Marjarida-Aubrac (SIREN 200 069 185) | insee = 48179 | cp = 48140 | cònsol = Jean-Claude Laurent | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = Privatains (en [[francés]]) | latitud = 44.91778 | longitud = 3.34083 | alt mini = 879 | alt mej = | alt maxi = 1417 | km² = 22.16 |}} '''Sent Privat del Fau''' (''Saint-Privat-du-Fau'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] de [[Lengadòc]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48179.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a Arfuelha, comuna d'[[Aubaret]] es [sempri'va dy'faw] (informator relativament jove); al [[Lo Malasiu Foran|Malasiu Foran]], es [sempri'ba del'faw] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 48179 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jean-Claude Laurent |Partit= divèrs drecha |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Malasiu]]; es ara del [[canton de Sent Auban]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 48179 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=555 |1846=518 |1851=478 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=497 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=505 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=242 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=118 |2006=129 |2007=130 |2008= |2009= |2012=136 |2016=130 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 130 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] ijj8jch9t3eusnfv1hvqvbdt312cpay Sent Roma de Dolanh 0 104334 2500395 2139871 2026-05-13T15:47:12Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500395 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana |carta = oc | nom = Sent Roma de Dolanh | nom2 = ''Saint-Rome-de-Dolan'' | imatge = Saint-Rome-de-Dolan (Almieres) - Ferme caussenarde.JPG | descripcion = | lògo = cap | escut = Blason ville-fr Saint-Rome-de-Dolan (Lozère).svg | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de {{Lengadòc-Rosselhon}}</small> | insee = 48180 | cp = 48500 | cònsol = Jean Calmels ? (cònsol delegat) | mandat = [[2017]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.27444 | longitud = 3.21667 | alt mini = 387 | alt mej = | alt maxi = 1001 | km² = 32.63 |}} '''Sent Roma de Dolanh''' (''Saint-Rome-de-Dolan'' en [[francés]]) es una anciana [[comuna]] [[Gavaudan|gavaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Dempuèi lo 1èr de genièr 2017, es comuna delegada de la comuna novèla de ''Massegros Causses Gorges'' (nom francés), ambe'l [[Lo Mas Sagran|Mas Sagran]], [[Sent Jòrdi de Lebejac]], [[Lo Rocós]] e [[Las Vinhas]]. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 48180.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada al [[Lo Rocós|Recós]], es [sen 'rumɔ] o [sen 'rumɔ de dulɔn]. Lo determinant es justificat pels risques d'omonimia e conegut dels abitants (i a un vialatge ''Dolanh'' en dessota de Sent Roma) <ref>enquèsta Sivadon, setembre 2019</ref>. ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48180 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març [[2014]] |Fin= 31 de decembre [[2016]] |Identitat= Jean Calmels |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= 2014 |Identitat= Daniel Almire |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Roger Nurit |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=48180 |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 4i2j3w0rxuv4mx7s90ri8qzivboaml2 Sent Adornin (Losera) 0 104335 2500378 2141946 2026-05-13T15:37:53Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500378 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Adornin | nom2 = ''Saint-Saturnin'' | imatge = StSaturnin48 village.jpg | descripcion = Vista generala de Sent Adornin. | lògo = cap | escut = cap|60px | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = [[canton de La Canorga|La Canorga]] | intercom = [[Communauté de communes Aubrac Òlt Causses Tarn]] SIREN 200 069 268 | insee = 48181 | cp = 48500 | cònsol = René Confort | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.41250 | longitud = 3.18889 | alt mini = 563 | alt mej = | alt maxi = 967 | km² = 9.14 |}} '''Sent Adornin''' (''Saint-Saturnin'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gavaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== {{...}} ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[La Tieula]], es [sentadur'ni] o [sentɔdur'ni] (amb un [ɔ] pauc marcat; l'informator èra lo pus competent dels tres) <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48181 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= René Confort |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1995]] |Fin= 2014 |Identitat= Colette Saleil |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1959]] |Fin= 1995 |Identitat= Auguste Dommeizel |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1959 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna demorèt dins lo [[canton de La Canorga]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48181 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=285 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=231 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=178 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=108 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=73 |2005=66 |2006= |2007= |2008= |2009= |2010=63 |2016=64 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] rnfyhd540cktdj4cquiu36ku840ovw5 Sent Sauvador de Ginestós 0 104337 2500396 2145051 2026-05-13T15:47:36Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500396 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sent Sauvador de Ginestós | nom2 = ''Saint-Sauveur-de-Ginestoux'' | imatge = cap | descripcion = | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | canton = [[canton de Grandriu|Grandriu]], <small>ancianament de [[Chastèlnòu de Randon]]</small> | intercom = Comunautat de Comunas Randon-Marjarida (dempuèi 2017) | insee = 48182 | cp = 48170 | cònsol = Sonia Jullien | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.70528 | longitud = 3.60667 | alt mini = 1217 | alt mej = | alt maxi = 1 488 | km² = 22.14 |}} '''Sent Sauvador de Ginestós''' (''Saint-Sauveur-de-Ginestoux'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gevaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48182.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[Sent Sauvador de Ginestós]], es [sensawba'du deʒines'tus] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48182 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Sonia Jullien |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Pierre Pontier |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Chastèlnòu de Randon]]; es ara del [[canton de Grandriu]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48182 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=262 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=324 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=323 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=167 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=68 |2006=65 |2007= |2008= |2009= |2011=60 |2016=57 |cassini= |senscomptesdobles= 1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] s3th9e2bm0ddt0slw9qzgqcofe3mgpw Sent Eferian 0 104339 2500383 2469353 2026-05-13T15:40:43Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500383 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Senta Ferian | nom2 = ''Saint-Symphorien'' | imatge = Pont sur l'Ance.jpg | descripcion = Pont sus l'Ança près del vialatge de l'Anceta | lògo = cap | escut = | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Mende]] | canton = [[Canton de Grandriu]] | intercom = Comunautat de comunes del Naut Alièr | insee = 48184 | cp = 48600 | cònsol = Bernard Bacon (c. delegat) | mandat = [[2019]]-[[2020]] | gentilici = eferians{{refnec}} | longitud = 3.62528 | latitud = 44.84056 | alt mini = 948 | alt mej = | alt maxi = 1237 | km² = 33.28 |}} '''Sent Eferian''' o puslèu '''Senta Ferian''' (''Saint-Symphorien'' en [[francés]]) es una anciana [[comuna]] [[Gavaudan|gavaudanesa]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Dempuèi lo 1èr de genièr 2019, es comuna delegada de la comuna novèla de ''Bel-Air-Val-d'Ance'' (nom francés), amb [[Lo Chambon del Chastèl]]. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48184.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a Senta Ferian e a Montgròs, comuna de [[La Val Atgièr]], es ['sentɔ fe'rjɔ]. Los locutors son conscients qu'en occitan lo nom es d'una senta <ref>enquèsta Sivadon setembre de 2019</ref>. ==Istòria== [[Lo Chambon del Chastèl]] venguèt comuna independenta en 1837, mas èra dejà recensada a part en 1836 <ref>[http://cassini.ehess.fr/fr/html/fiche.php?select_resultat=7785]</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 48184 |Títol= Lista dels cònsols delegats successius}} {{Elegit |Debuta= [[2019]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Bernard Bacon |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} {{ElegitDebuta|insee= 48184 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= 31 de decembre [[2018]] |Identitat= Bernard Bacon |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= mai de [[1975]] |Fin= 2008 |Identitat= Fernand Planchon |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= mai de [[1945]] |Fin= mai de 1975 |Identitat= Pierre Chausse |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1945 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna demorèt dins lo [[canton de Grandriu]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 48184 |1793=1310 |1800=1532 |1806=1248 |1821=1123 |1831=1396 |1836=981 |1841=1091 |1846=1200 |1851=1921 |1856=1140 |1861=1139 |1866=1110 |1872=1016 |1876=1079 |1881=1255 |1886=1175 |1891=1171 |1896=1209 |1901=1179 |1906=1205 |1911=1145 |1921=1025 |1926=951 |1931=877 |1936=811 |1946=704 |1954=651 |1962=640 |1968=541 |1975=427 |1982=377 |1990=307 |1999=257 |2004=267 |cassini=34795 |senscomptesdobles= 1962}} * En {{popfr48|0}} la populacion èra de {{popfrs48|184}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfrs48|184}}/33.28) round 2}}}} ab/km². ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [[Comunas de Losera]] ==Ligams extèrnes== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 4u5wvprwmyu1tvay4hfhszuskhf6veu Trelans 0 104347 2500400 2141517 2026-05-13T17:09:40Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500400 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Trelans | nom2 = ''Trélans'' | imatge = Croix_du_pal_2011.jpeg | descripcion = Crotz del Pal. | lògo = cap | escut = cap | escais = | region ist = [[Gavaudan]] ({{Lengadòc}}) | parçan = | region = {{Occitània (Region)}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small> | arrondiment = [[arrondiment de Mende|Mende]] | canton = [[canton d'Autmont d'Aubrac|Autmont d'Aubrac]], <small>ancianament de [[Sant German del Telh|Sant German del Telh]]</small> | intercom = [[Communauté de communes Aubrac Òlt Causses Tarn]] SIREN 200 069 268 | insee = 48192 | cp = 48340 | cònsol = Bertrand Cayrel | mandat = [[2014]]-[[2020]] | gentilici = | latitud = 44.50028 | longitud = 3.09278 | alt mini = 714 | alt mej = | alt maxi = 1469 | km² = 23.55 |}} '''Trelans''' (''Trélans'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Gavaudan|gavaudanesa]] de [[Lengadòc]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 48192.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== La prononciacion, relevada a [[Sant Pèire de Nogaret]] (comuna confrontanta) es [tre'lɔns] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=48192 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Bertrand Cayrel |Partit=divèrs drecha |Qualitat= agricultor }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2008]] |Identitat= Christian Cabirou |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= èra cònsol màger en 1981 |Fin= ? |Identitat= Claude Cabirou |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton de Sant German del Telh]]; es ara del [[canton d'Autmont d'Aubrac]]. ==Demografia== {{Demografia |insee=48192 |senscomptesdobles= 1962}} * 2016 : 93 ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 01fhrpyp8s42cvlrszivhcc1zif3pnd Champ Sanglard 0 107217 2500402 2289902 2026-05-13T17:45:28Z Poiuytrell 61256 /* Vejatz tanben */ 2500402 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Champsanglar | nom2 = ''Champsanglard'' | imatge = cap | descripcion = | lògo = | escut = | escais = | ist = | parçan = | region = [[Novela Aquitània]] | insee = 23049 | cònsol = Sylvain Duquéroix | mandat = [[2017]]-[[2020]] | gentilici = | longitud = 1.88194444444 | latitud = 46.2755555556 | alt mini = 274 | alt maxi = 498 | km² = 13.64 |}} '''Champsanglar''' (''Champsanglard'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Occitània|occitana]] de [[Marcha]], en [[Lemosin]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de [[Cruesa (departament)|Cruesa]] e la [[region francesa|region]] de [[Novela Aquitània]], <small>ancianament de [[Lemosin (region)|Lemosin]]</small>. ==Geografia== ==Istòria== ==Administracion== ===Lista daus maires=== {{ElegitDebuta|insee= 23049 |Títol= Lista daus maires successius}} {{Elegit |Debuta= feurier [[2017]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Sylvain Duquéroix |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març [[2008]] |Fin= decembre [[2016]] |Identitat= Alain Vachon |Partit= [[PCF]] |Qualitat= retirat }} {{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Georges Auclair |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ===Intercomunalitat=== ==Demografia== {{Demografia |insee= 23049 |senscomptesdobles= 1962}} * En {{popfr23|0}} la populacion èra de {{popfr23|049}} abitants. ==Luecs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Vejatz tanben== ===Liams connexes=== ===Liams externes=== * [https://la-biaca.org/items/show/13402 Enquesta lingüistica e folklorica] ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== {{reflist}} {{Multibendèl | Portal Lemosin | Portal Occitània | Portal Cruesa | Portal Comunas de França }} {{Comunas de Cruesa}} [[Categoria:Comuna de Cruesa]] [[Categoria:Comuna de Lemosin (Occitània)]] gpotk1ahv96cqsabl7jqjt87z63k2mk Esquèrra Republicana de Catalonha 0 132888 2500411 2472990 2026-05-13T23:26:58Z Trigenibinion 58963 /* Ligams */ cat 2500411 wikitext text/x-wiki {{Infobox Partit politic |ideologia=[[independentisme catalan]]<br>[[feminisme]]<br>[[ecologisme]]<br>[[socialisme]] |tipe=|sètis1=[[Parlament de Catalonha]]|1_sètis1=33|2_sètis1=135|color=#FFA500|estat=[[Espanha]]|3_sètis1=#FFA500|sètis2=[[Congrès dels Deputats]]|3_sètis2=#FFA500|1_sètis2=13|2_sètis2=350|sètis3=[[Parlament Europèu]]|1_sètis3=2|2_sètis3=705|3_sètis3=#FFA500|president=[[Oriol Junqueras]]|creacion=19 març 1931|afilicacion=[[Aligança Liura Europèa]]|precedit_per=[[Acció Catalana]]<br>[[Partit Republicà Català]]<br>[[Estat Català]]|secretari_general=[[Marta Rovira i Vergés]]|organizacion_de_joventut=[[Jovent Republican]]|alienacion_politica=[[Centresquèrra]]|acronim=ERC|nom_oficial=Esquerra Republicana de Catalunya|eslogan=La suma del nou país, la força del canvi}} '''Esquèrra Republicana de Catalonha''' (ERC) (en [[catalan]]: ''Esquerra Republicana de Catalunya'', ''ERC'') eș un [[partit politic]] [[Catalonha (comunautat autonòma)|catalan]] que se definís coma d'esquèrra, [[Socialdemocracia|socialdemocrata]], republican e favorable a l'independéncia de la nacion de Catalonha. Lo partit foguèt creat entre lo 17 e lo 19 de març de 1931 de la fusion dels partits [[Estat Català]] capitanejat per [[Francesc Macià]], lo [[Partit Republicà Català]] de [[Lluís Companys]] e [[L'Opinió]] de [[Joan Lluhí]] e tanben d'autras associacions comarcalas e localas. Lo primièr president elegit unanimament d'aquesta novèla entitat foguèt Francesc Macià. Son president es actualament [[Oriol Junqueras]] dempuèi lo 17 de setembre de 2011. La seccion locala del partit a la [[Val d'Aran]] es [[Esquèrra Republicana Occitana]] (ÈRO, ERO). == Ligams == *[http://www.esquerra.cat/ Pagina web oficiala] {{Portal Catalonha}} [[Categoria:Partits nacionalistas catalans]] frjap0g2mg4qvn8srw2ubr7rhddcz0s 2500431 2500411 2026-05-13T23:42:16Z Trigenibinion 58963 cat 2500431 wikitext text/x-wiki {{Infobox Partit politic |ideologia=[[independentisme catalan]]<br>[[feminisme]]<br>[[ecologisme]]<br>[[socialisme]] |tipe=|sètis1=[[Parlament de Catalonha]]|1_sètis1=33|2_sètis1=135|color=#FFA500|estat=[[Espanha]]|3_sètis1=#FFA500|sètis2=[[Congrès dels Deputats]]|3_sètis2=#FFA500|1_sètis2=13|2_sètis2=350|sètis3=[[Parlament Europèu]]|1_sètis3=2|2_sètis3=705|3_sètis3=#FFA500|president=[[Oriol Junqueras]]|creacion=19 març 1931|afilicacion=[[Aligança Liura Europèa]]|precedit_per=[[Acció Catalana]]<br>[[Partit Republicà Català]]<br>[[Estat Català]]|secretari_general=[[Marta Rovira i Vergés]]|organizacion_de_joventut=[[Jovent Republican]]|alienacion_politica=[[Centresquèrra]]|acronim=ERC|nom_oficial=Esquerra Republicana de Catalunya|eslogan=La suma del nou país, la força del canvi}} '''Esquèrra Republicana de Catalonha''' (ERC) (en [[catalan]]: ''Esquerra Republicana de Catalunya'', ''ERC'') eș un [[partit politic]] [[Catalonha (comunautat autonòma)|catalan]] que se definís coma d'esquèrra, [[Socialdemocracia|socialdemocrata]], republican e favorable a l'independéncia de la nacion de Catalonha. Lo partit foguèt creat entre lo 17 e lo 19 de març de 1931 de la fusion dels partits [[Estat Català]] capitanejat per [[Francesc Macià]], lo [[Partit Republicà Català]] de [[Lluís Companys]] e [[L'Opinió]] de [[Joan Lluhí]] e tanben d'autras associacions comarcalas e localas. Lo primièr president elegit unanimament d'aquesta novèla entitat foguèt Francesc Macià. Son president es actualament [[Oriol Junqueras]] dempuèi lo 17 de setembre de 2011. La seccion locala del partit a la [[Val d'Aran]] es [[Esquèrra Republicana Occitana]] (ÈRO, ERO). == Ligams == *[http://www.esquerra.cat/ Pagina web oficiala] {{Portal Catalonha}} [[Categoria:Partits nacionalistas en Catalonha]] p69ab3iwxg76rp3b1o2jvzlqsdd64dd Candidatura d'Unitat Populara 0 147838 2500410 1988131 2026-05-13T23:26:11Z Trigenibinion 58963 cat 2500410 wikitext text/x-wiki La '''Candidatura d'Unitat Populara''' (en [[catalan]] ''Candidatura d'Unitat Popular''), mai coneguda per sas siglas '''CUP''', es una entitat que se definís coma una organizacion politica assembleària que son territòri d'accion es los [[Païses Catalans]]. Proclama que, a partir de l'encastre municipal, trabalha per de Païses Catalans independents, socialistas, ecologicament durables, territorialament equilibrats e pas patriarcals. La CUP se diferéncia dels partits polítics tradicionals dins lo fach que totas las decisions del partit son presas pels militants e pas pels elegits de cada partit, en aplicar doncas la [[democracia dirècta]]. A travèrs de sos regidors, la CUP aplica dins lo [[Plen Municipal]] de las Comunas las decisions definidas per sos militants a l'Assemblada Municipala. A l'encòp, promòu lo teissut associatiu e los movements socials de la vila e denóncia los salaris elevats alts sous dels politicians professionals en cedir una part de çò que lor es pagat a l'Assemblada Municipala. Actualament es presenta dins una ochantena de municipis del [[Principat de Catalonha]] e del [[País Valencian]], e a l'intencion de s'implantar dins l'ensems dels Païses Catalans pro rapidament. La CUP obtenguèt de resultats fòrça bons durant las [[Eleccions al Parlament de Catalonha de 2012]] qu'i foguèron elegits tres representants. Son representant mai vesedor es actualament [[David Fernàndez]]. == Ligams extèrnes == * [http://www.cup.cat/ Candidatura d'Unitat Populara] [[Categoria:Partits nacionalistas catalans]] 58tw38cq7n3q7r8lj4h7pbnz4amc5m9 2500430 2500410 2026-05-13T23:41:19Z Trigenibinion 58963 /* Ligams extèrnes */ cat 2500430 wikitext text/x-wiki La '''Candidatura d'Unitat Populara''' (en [[catalan]] ''Candidatura d'Unitat Popular''), mai coneguda per sas siglas '''CUP''', es una entitat que se definís coma una organizacion politica assembleària que son territòri d'accion es los [[Païses Catalans]]. Proclama que, a partir de l'encastre municipal, trabalha per de Païses Catalans independents, socialistas, ecologicament durables, territorialament equilibrats e pas patriarcals. La CUP se diferéncia dels partits polítics tradicionals dins lo fach que totas las decisions del partit son presas pels militants e pas pels elegits de cada partit, en aplicar doncas la [[democracia dirècta]]. A travèrs de sos regidors, la CUP aplica dins lo [[Plen Municipal]] de las Comunas las decisions definidas per sos militants a l'Assemblada Municipala. A l'encòp, promòu lo teissut associatiu e los movements socials de la vila e denóncia los salaris elevats alts sous dels politicians professionals en cedir una part de çò que lor es pagat a l'Assemblada Municipala. Actualament es presenta dins una ochantena de municipis del [[Principat de Catalonha]] e del [[País Valencian]], e a l'intencion de s'implantar dins l'ensems dels Païses Catalans pro rapidament. La CUP obtenguèt de resultats fòrça bons durant las [[Eleccions al Parlament de Catalonha de 2012]] qu'i foguèron elegits tres representants. Son representant mai vesedor es actualament [[David Fernàndez]]. == Ligams extèrnes == * [http://www.cup.cat/ Candidatura d'Unitat Populara] [[Categoria:Partits nacionalistas en Catalonha]] j8bqto593vyclw3ph4wmym4i396vbi9 Partit de l'Independéncia del Reialme Unit 0 152228 2500525 2161773 2026-05-14T11:52:41Z Trigenibinion 58963 /* Ligams extèrns */ cat 2500525 wikitext text/x-wiki Lo '''Partit de l'Independéncia del Reialme Unit''' (en [[anglés]]: ''United Kingdom Independence Party''), mai conegut popularament per sas siglas '''UKIP''', es un partit politic [[Reialme Unit|britanic]] conservador e antieuropèu. Fondat en 1993, sa tòca principala es de reclamar la sortida del [[Reialme Unit]] de l'[[Union Europèa]]. L'UKIP es actualament dirigit per [[Nigel Farage]]. == Ligams extèrns == * [http://www.ukip.org Web oficiala de l'UKIP] [[Categoria:Partit politic britanic]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Reialme Unit]] qu9spz4szucswia7tcwhen1wl75j543 2500528 2500525 2026-05-14T11:54:56Z Trigenibinion 58963 /* Ligams extèrns */ Redondant 2500528 wikitext text/x-wiki Lo '''Partit de l'Independéncia del Reialme Unit''' (en [[anglés]]: ''United Kingdom Independence Party''), mai conegut popularament per sas siglas '''UKIP''', es un partit politic [[Reialme Unit|britanic]] conservador e antieuropèu. Fondat en 1993, sa tòca principala es de reclamar la sortida del [[Reialme Unit]] de l'[[Union Europèa]]. L'UKIP es actualament dirigit per [[Nigel Farage]]. == Ligams extèrns == * [http://www.ukip.org Web oficiala de l'UKIP] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Reialme Unit]] ih18up9taxdhh9bc02dzl396wi2tcz2 Candidatura d'Unitat Populara - Crida Constituenta 0 156676 2500419 2283104 2026-05-13T23:31:35Z Trigenibinion 58963 /* Ligams extèrnes */ cat 2500419 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:CUP Crida Constituent.png|thumb|180px|Candidatura d'Unitat Populara - Crida Constituenta {{ESP}} |alt=]] '''Candidatura d'Unitat Populara - Crida Constituenta''' (en [[catalan]]: ''Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent'', CUP-CC) es una coalicion de caractèr [[Independentisme catalan|independentista catalana]] e [[Socialisme|socialista]] liderada per la [[Candidatura d'Unitat Populara]] amb lo supòrt d'autras organizacions per'mor de concórrer a las eleccions dins lo Parlament de Catalonha de 2015. A lo supòrt de la [[Candidatura d'Unitat Populara]], ''Col·lectiu Drassanes'', ''Constituents per la Ruptura'', ''Lluita Internacionalista'', ''En lluita'', ''Corrent Roig'', ''Els Verds - Alternativa Verda'', ''Endavant'', ''Poble Lliure'', ''Arran'', ''Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans'', ''Coordinadora Obrera Sindical'' e los partits locales ''Alternativa d'Esquerres de Cornellà'', ''Alternativa d'Esquerres del Prat'', ''Compromís per Ripollet'' e ''Alternativa Ciutadana de Rubí''. Autras agropacions de la societat civila, coma l'[[Assemblada Nacionala Catalana]] (ANC), Òmnium Cultural e Súmate, e de partits politics coma lo Partit Socialista de Liberacion Nacionala (PSAN), sostenon a aquela candidatura e tanben a [[Amassa per l'Òc]] qu'ambedoas an coma objectiu l'independéncia de Catalonha. == Ligams extèrnes == * [https://web.archive.org/web/20150506101942/http://cridaconstituent.cat/ Candidatura d'Unitat Populara - Crida Constituenta] [[Categoria:Partits nacionalistas catalans]] asmv2zcwwqbwm1fsexi1fqpcmmbfj6a 2500432 2500419 2026-05-13T23:43:14Z Trigenibinion 58963 /* Ligams extèrnes */ cat 2500432 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:CUP Crida Constituent.png|thumb|180px|Candidatura d'Unitat Populara - Crida Constituenta {{ESP}} |alt=]] '''Candidatura d'Unitat Populara - Crida Constituenta''' (en [[catalan]]: ''Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent'', CUP-CC) es una coalicion de caractèr [[Independentisme catalan|independentista catalana]] e [[Socialisme|socialista]] liderada per la [[Candidatura d'Unitat Populara]] amb lo supòrt d'autras organizacions per'mor de concórrer a las eleccions dins lo Parlament de Catalonha de 2015. A lo supòrt de la [[Candidatura d'Unitat Populara]], ''Col·lectiu Drassanes'', ''Constituents per la Ruptura'', ''Lluita Internacionalista'', ''En lluita'', ''Corrent Roig'', ''Els Verds - Alternativa Verda'', ''Endavant'', ''Poble Lliure'', ''Arran'', ''Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans'', ''Coordinadora Obrera Sindical'' e los partits locales ''Alternativa d'Esquerres de Cornellà'', ''Alternativa d'Esquerres del Prat'', ''Compromís per Ripollet'' e ''Alternativa Ciutadana de Rubí''. Autras agropacions de la societat civila, coma l'[[Assemblada Nacionala Catalana]] (ANC), Òmnium Cultural e Súmate, e de partits politics coma lo Partit Socialista de Liberacion Nacionala (PSAN), sostenon a aquela candidatura e tanben a [[Amassa per l'Òc]] qu'ambedoas an coma objectiu l'independéncia de Catalonha. == Ligams extèrnes == * [https://web.archive.org/web/20150506101942/http://cridaconstituent.cat/ Candidatura d'Unitat Populara - Crida Constituenta] [[Categoria:Partits nacionalistas en Catalonha]] c6ky5rjf6it8xwdheiv6gqhgtikcmjz Amassa per l'Òc 0 156701 2500413 2313867 2026-05-13T23:29:46Z Trigenibinion 58963 /* Ligams extèrnes */ cat 2500413 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Junts pel Si teal.png|thumb|180px|Amassa per l'Òc]] '''Amassa per l'Òc''' (en [[catalan]]: ''Junts pel Sí'') foguèt una candidatura de caractèr transversal e [[Independentisme catalan|independentista catalana]] formada de [[Convergéncia Democratica de Catalonha]] (CDC), [[Esquèrra Republicana de Catalonha]] (ERC), [[Democratas de Catalonha]] (DC), [[Movement d'Esquèrras]] (MES), [[Reagropament Independentista]] (RI), e amb lo supòrt de [[Solidaritat Catalana per l'Independéncia]] (SI), per concórrer a las eleccions dins lo Parlament de Catalonha de 2015. Autras agropacions de la societat civila, coma l'[[Assemblada Nacionala Catalana]] (ANC), Òmnium Cultural e Súmate, e de partits politics coma lo Partit Socialista de Desliurança Nacionala (PSAN), sostenon a aquela candidatura e tanben a la [[Candidatura d'Unitat Populara - Crida Constituenta]] recebuda qu'ambedoas an coma objectiu l'independéncia de Catalonha. == Ligams extèrnes == * [http://www.juntspelsi.cat/ Amassa per l'Òc] [[Categoria:Partits nacionalistas catalans]] bgv38vry87lx9fymc4zwow1qt29gr1o Convergéncia Democratica de Catalonha 0 158515 2500414 2345357 2026-05-13T23:30:46Z Trigenibinion 58963 cat 2500414 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Logo CDC 2015.png|vinheta|Logo de la CDC.]] '''Convergéncia Democratica de Catalonha''' (en [[catalan]], '''Convergència Democràtica de Catalunya''') es un partit politic catalan creat en [[1974]] per [[Jordi Pujol]]. De 1978 a 2015 foguèt en coalicion amb l’Union Democratica de Catalonha jol nom de Convergéncia e Union (Convergènia i Unió, CiU). A las eleccions catalanas de 2015, rejonhèt sens l’UDC la coalicion [[Amassa per l'Òc|Amassa per l’Òc]] (amb l’[[Esquèrra Republicana de Catalonha]]). A las eleccions espanhòlas de 2015, rejonhèt tanpauc sens l’UDC la coalicion Democracia e Libertat (Democràcia di Llibertat). [[Categoria:Partits nacionalistas catalans]] a0iojhbzm7a9o3pdmiwzbsmaebvsjei 2500433 2500414 2026-05-13T23:44:19Z Trigenibinion 58963 cat 2500433 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Logo CDC 2015.png|vinheta|Logo de la CDC.]] '''Convergéncia Democratica de Catalonha''' (en [[catalan]], '''Convergència Democràtica de Catalunya''') es un partit politic catalan creat en [[1974]] per [[Jordi Pujol]]. De 1978 a 2015 foguèt en coalicion amb l’Union Democratica de Catalonha jol nom de Convergéncia e Union (Convergènia i Unió, CiU). A las eleccions catalanas de 2015, rejonhèt sens l’UDC la coalicion [[Amassa per l'Òc|Amassa per l’Òc]] (amb l’[[Esquèrra Republicana de Catalonha]]). A las eleccions espanhòlas de 2015, rejonhèt tanpauc sens l’UDC la coalicion Democracia e Libertat (Democràcia di Llibertat). [[Categoria:Partits nacionalistas en Catalonha]] oiv0uyumdq267z33ifyhvaym4jh930k Pònt de Montverd - Sud Mont Losera 0 165042 2500363 2496697 2026-05-13T13:47:58Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500363 wikitext text/x-wiki '''Pònt de Montverd - Sud Mont Losera''' es una comuna novèla occitana dempuèi lo [[1èr de genièr]] de [[2016]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] {{Ocreg}}. Amassa las comunas ancianas de [[Fraissinet de Losera]], [[Lo Pònt de Montverd]] e [[Sent Maurise de Ventalon]]. == Toponimia == Las tres comunas, ''Lo Pònt de Montverd'', ''Fraissinet de Losera'' e ''Sent Maurise de Ventalon'' fusionèron lo 1r de genièr del 2016 e decidiguèron que lo nom mai apropriat seriá d'encadenar lo nom de la comuna mai granda, çò es ''Pònt de Montverd - Sud Mont Losera'', puèi que "las tres comunas son totas al sud del Mont Losera".. == Geografia == {{...}} == Istòria == {{...}} == Luòcs e monuments == {{...}} == Personalitats ligadas amb la comuna == {{...}} == Vejatz tanben == {{...}} == Ligams extèrnes == * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna novèla de Losera]] [[Categoria:Comuna d'Occitània]] [[Categoria:Comuna de Losera]] [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] 760447oquivsucgrg3rctb1mhzpnuj6 Ventalon de Cevena 0 165047 2500403 2244913 2026-05-13T17:45:44Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500403 wikitext text/x-wiki '''Ventalon de Cevena''' es una comuna novèla occitana dempuèi lo [[1èr de genièr]] de [[2016]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de [[Losera (departament)|Losera]] e la [[regions francesas|region]] {{Ocreg}}. Amassa las ancianas comunas de [[Sent Fresald de Ventalon]] e de [[Sent Andiòu del Clèrguemòrt]]. == Geografia == {{...}} == Istòria == {{...}} == Luòcs e monuments == {{...}} == Personalitats ligadas amb la comuna == {{...}} == Vejatz tanben == {{...}} == Ligams extèrnes == * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna novèla de Losera]] [[Categoria:Comuna d'Occitània]] [[Categoria:Comuna de Losera]] [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] 35qks5dsctixaw6hxrrr0qr2rebmybr Saint-Dier-d'Auvergne 0 166222 2500415 2065094 2026-05-13T23:31:19Z Xqbot 4312 Robot: Robòt : repara una dobla redireccion cap a [[Sant Dièir d'Auvèrnha]] 2500415 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Sant Dièir d'Auvèrnha]] 9xgkux828lodmfkgl7ntzjkell9v7pe Saint-Cirgues-sur-Couze 0 167163 2500422 2400427 2026-05-13T23:31:51Z Xqbot 4312 Robot: Robòt : repara una dobla redireccion cap a [[Sent Cirgue de Cosa]] 2500422 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Sent Cirgue de Cosa]] pj20vr30zmkh70syzft8wffz80b8fy0 Saint-Denis-Combarnazat 0 168301 2500416 2413824 2026-05-13T23:31:24Z Xqbot 4312 Robot: Robòt : repara una dobla redireccion cap a [[Sent Denin de Combarnasat]] 2500416 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Sent Denin de Combarnasat]] tipeciokdoluaez98erq3trl1rqhxul Saint-Bonnet-près-Orcival 0 168397 2500423 2431339 2026-05-13T23:31:57Z Xqbot 4312 Robot: Robòt : repara una dobla redireccion cap a [[Sent Bonet d'Orsivau]] 2500423 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Sent Bonet d'Orsivau]] fiumqhixsk5sy7nw64742fcumzm4u7d Saint-Clément-de-Régnat 0 168400 2500420 2376961 2026-05-13T23:31:39Z Xqbot 4312 Robot: Robòt : repara una dobla redireccion cap a [[Sent Clamenç de Renhac]] 2500420 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Sent Clamenç de Renhac]] ey29zc1ti36mcpbhfcom2rbj74uhj2g Nación Andaluza 0 169252 2500441 2144394 2026-05-14T00:04:35Z Trigenibinion 58963 cat 2500441 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Bandera Andalucía Libre.svg|vinheta|[[Bandièra]] nacionalista segon lo partit.]] '''Nación Andaluza''' (en [[occitan]] ''La'' ''Nacion Andalósa'') es un partit [[Nacionalisme andalós|nacionalista andalós]] fondat en [[1991]]. Lo bulletin es la revista ''Independencia''. L'organizacion es anticapitalista e antiimperialista. Sa tòca es la liberacion nacionala e sociala d'Andalosia e una [[Andalosia]] independenta pels trabalhadors. == Vejatz tanben == ==== Ligams extèrnes ==== * [https://nacionandaluza.org/ Site oficial] [[Categoria:Andalosia]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] g75d1642gfjkwtyxbopsk9k67o18ba0 2500449 2500441 2026-05-14T00:22:37Z Trigenibinion 58963 /* Vejatz tanben */ cat 2500449 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Bandera Andalucía Libre.svg|vinheta|[[Bandièra]] nacionalista segon lo partit.]] '''Nación Andaluza''' (en [[occitan]] ''La'' ''Nacion Andalósa'') es un partit [[Nacionalisme andalós|nacionalista andalós]] fondat en [[1991]]. Lo bulletin es la revista ''Independencia''. L'organizacion es anticapitalista e antiimperialista. Sa tòca es la liberacion nacionala e sociala d'Andalosia e una [[Andalosia]] independenta pels trabalhadors. == Vejatz tanben == ==== Ligams extèrnes ==== * [https://nacionandaluza.org/ Site oficial] [[Categoria:Andalosia]] [[Categoria:Partits nacionalistas andaloses]] a0t3459wtnyam5u2hdnefzydvv7u0xi Sent Bonet e La Val 0 169622 2500381 2144671 2026-05-13T15:40:05Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2500381 wikitext text/x-wiki '''Sent Bonet e La Val''' (''Saint Bonnet-Laval'' en [[francés]]) es dempuèi lo 1èr de genièr 2017, una comuna novèla [[Gavaudan|gavaudanesa]] situada dins lo departament francés de [[Losera (departament)|Losera]] e la region d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Es formada de las comunas de [[La Val Atgièr]] e [[Sent Bonet de Montaurós]] (lo [[chapluòc]]), vengudas comunas delegadas. ==Toponimia== La prononciacion, relevada a Montgròs, comuna de [[La Val Atgièr]], es [sembu'net la'bal] <ref>enquèsta Sivadon setembre 2019</ref>. ==Veire tanben== * [https://web.archive.org/web/20110520083318/http://www.lozere.fr/ Siti del conselh general de Losera] {{fr}} ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de Losera}} [[Categoria:Comuna de Gavaudan]] [[Categoria:Comuna de Losera]] 9v1pfzzix19mj443agi4llfqh8sj9le Triesen 0 170417 2500374 2369423 2026-05-13T15:21:51Z -wuppertaler 59329 changed one image to show more of the city 2500374 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" width="270px" style="background:#efefef;" |+ ! colspan="2" align="center" style="background:#002B7F " | {{blanc|'''Triesen (de) <br> Trisa (gsw)'''}} |----- bgcolor="#efefef" ! colspan="2" bgcolor="#efefef" | [[File:View of Triesen.jpg|275px]] <br />Triesen |----- | align="center" width="140px" | [[Fichièr:Flag of Triesen.svg|100px]] | align="center" width="140px" | [[Fichièr:Wappen Triesen.svg|100px]] |- | align="center" width="50%" |[[Eraudica|Bandièra]] | align="center" width="50%" |[[Eraudica|Escut]] |----- ! colspan="2" align="center" style="background:#CE1126 " | {{blanc|'''Descripcion'''}} |----- bgcolor="#efefef" | [[Lista dels païses del mond|'''País''']] | {{Liechtenstein}} |- |'''Circonscripcion''' |[[Liechtenstein Haut|País Naut]] |----- bgcolor="#efefef" | [[Aira|'''Superfícia''']] | 26,479 km² |----- bgcolor="#efefef" | '''[[Populacion]]''' | 5 620 <small>([[2017]])</small> |----- bgcolor="#efefef" | '''[[Latitud]]''' | 47° 06′ N |----- bgcolor="#efefef" | '''[[Longitud]]''' | 9° 31' È |----- bgcolor="#efefef" | '''[[Altitud]]''' | 512 m |----- ! colspan="2" bgcolor="white" | [[Fichièr:Triesen commune location in Liechtenstein.svg|110px]] |----- bgcolor="#efefef" ! colspan="2" bgcolor="#efefef" | Localizacion de la comuna dins [[Liechtenstein]] |----- bgcolor="#efefef" | '''Cònsol màger''' | Günther Mahl |----- bgcolor="#efefef" | '''Sit Web''' | [https://triesen.li/ triesen.li] |} [[Triesen]] (/[[Alfabet fonetic internacionau|tʁid͡ʒən]]/ en alemand; ''Trisa'' en [[alemanic]]) es una vila e una [[Comunas de Liechtenstein|comuna]] de [[Liechtenstein]], dins lo [[Liechtenstein Haut|país naut]]. {{Commonscat}} [[Categoria:Liechtenstein]] j582127efshe5qskdf9e98qnhd250wf Accion Francesa 0 171638 2500511 2160711 2026-05-14T11:13:01Z Trigenibinion 58963 /* Ligams extèrnes */ cat 2500511 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Cortège Action Française fête de Jeanne d'Arc du 10 mai 2015.webm|vinheta|Una manifestacion de l'AF en [[2015]]]] '''Accion Francesa''' (en [[francés]] ''Action française)'', abreujat '''AF''', es un movement politic francés [[Nacionalisme|nacionalista]] e [[Monarquia|monarquic]] d'extrèma [[Drecha (politica)|drecha]] fondat en [[1898]] par [[Henri Vaugeois]] e [[Maurice Pujo]]. Originalament un movement nacionalista republican [[Afar Dreyfus|antidreyfusard]], venguèt rapidament reialista jos l'influéncia de [[Carles Maurràs]] e sa doctrina del nacionalisme integral. Es aital que l'AF, s'establiguèt sus de posicions contrarevolucionàrias, [[Glèisa Catolica Romana|ultracatolicas]], antirepublicanas e antidemocraticas, sus fons d'un [[positivisme]] inspirat per l'òbra d'[[Auguste Comte]]. La doctrina de l'AF tanben lausa l'[[protestantisme|antiprotestantisme]], l'antimaçonariá, la [[Xenofòbia|xenòfobia]] e l'[[antisemitisme]]. Uèi se nomena oficialament «Centre royaliste d'Action française» (en [[occitan]] ''Centre Reialista d'Accion Francesa'') e es lo principal movement monarquic de [[França]]. Prepausan de restablir la monarquia en França de la familha d'Orleans, s'opausan a l'[[Union Europèa|Euròpa federala]], a la mondializacion e al "sistèma de partits". Militan tanben en oposicion al [[Maridatge entre personas del meteis sèxe|maridatge omosexual]] e a l'omoparentalitat en França. == Vejatz tanben == * [[Novèla Accion Reialista]] ==== Ligams extèrnes ==== * [https://www.actionfrancaise.net/ Site oficial] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en França]] [[Categoria:Extrèma drecha francesa]] 2xwk9v1w77de7b78lur645x3n0hsfg6 Pè a Corsica 0 172040 2500516 2180089 2026-05-14T11:25:47Z Trigenibinion 58963 cat 2500516 wikitext text/x-wiki '''Pè a Corsica''' (en [[occitan]] ''Per Corsega'') es una coalicion [[Nacionalisme|nacionalista]] còrsa cridant a una [[autonomia]] reforçada de [[Corsega]]. Aquela coalicion compren tres [[Partit politic|partits politics]] en [[2019]]. Los partits autonomistas [[Femu a Corsica]] e la [[Partit de la Nacion Còrsa]] respectivament dirigits per [[Gilles Simeoni]] e [[Jean-Christophe Angelini]] aital coma pel partit independentista [[Corsega Libertat]] menat per [[Jean-Guy Talamoni]]. Aqueles tres partits politics insulars an signat un contracte de mandatura per una durada de 10 ans de [[2015]] a 2025. == Nòtas e referéncias == {{Traduccion/Referéncia|fr|Pè a Corsica|161629373}} <references /> {{Portal Corsega}} {{Politica}} [[Categoria:Partit politic còrs]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en França]] 5ccc9ywl1qjs8245o5ixze35asxgqj2 Partit de la Nacion Còrsa 0 172071 2500513 2472982 2026-05-14T11:21:29Z Trigenibinion 58963 cat 2500513 wikitext text/x-wiki Lo '''Partit de la Nacion Còrsa''' (en [[Còrs (lenga)|còrs]] ''U Partitu di a Nazione Corsa''), abreujat '''PNC''', es un [[partit politic]] [[Nacionalisme|nacionalista]], [[Socialdemocracia|socialdemocrata]] e [[Ecologisme|ecologic]] de [[Corsega]] fondat en [[decembre]] de [[2002]]. Es membre de l'[[Aligança Liura Europèa]] e de la federacion [[Regions e Pòbles Solidaris]]. == Vejatz tanben == ==== Ligams extèrnes ==== * [https://www.facebook.com/PNCorsica/ Facebook] {{Portal Corsega}} {{Politica}} [[Categoria:Partit politic còrs]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en França]] 7vv8963klbrf6iyoqolml2i51mhx7e0 Union Democratica Bretona 0 172195 2500517 2160568 2026-05-14T11:27:33Z Trigenibinion 58963 /* Vejatz tanben */ cat 2500517 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Flag of the Union Démocratique Bretonne.svg|vinheta|Anciana [[bandièra roja]] de l'UDB durant son periòde [[Marxisme|marxista]] dins las [[annadas 1970]].]] L''''Union Democratica Bretona''' (en [[breton]] ''Unvaniezh Demokratel Breizh'' e en [[francés]] ''Union démocratique bretonne''), abreujat '''UDB''', es un [[partit politic]] breton creat en [[1964]]. Situada a esquèrra de l'escaquièr politic e prigondament [[Ecologisme|ecologista]], lo UDB met en avant l'[[autonomia]] politica de [[Bretanha (istorica)|Bretanha]] — es a dire una fòrta [[Descentralizacion en França|descentralizacion]] — coma mejan d'accion per arribar al projècte de societat que prepausa. Es membre de l'[[Aligança Liura Europèa]] e de la federacion [[Regions e Pòbles Solidaris]]. == Nòtas e referéncias == {{Traduccion/Referéncia|fr|Union démocratique bretonne|162079190}} == Vejatz tanben == ==== Ligams extèrnes ==== * [http://www.udb.bzh/ Site oficial] {{Politica}} [[Categoria:Bretanha]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en França]] kie9egfhfsenq065fglwclkehvuhxdj Eusko Alkartasuna 0 172281 2500508 2472991 2026-05-14T11:06:38Z Trigenibinion 58963 /* Vejatz tanben */ cat 2500508 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Eusko_Alkartasuna_logo.svg|vinheta|Lògo oficial del partit.]] '''Eusko Alkartasuna''' (en [[occitan]] ''Solidaritat Basca''), abreujat '''EA''', es un partit politic [[Bascoat|basc]] fondat per [[Carlos Garaikoetxea]] en [[setembre]] de [[1986]], eissit d'una scission del [[Partit Nacionalista Basc]]. Es actualament ideologicament separat del partit precedent, doncas que ''Eusko Alkartasuna'' se definís coma independentista, [[Socialdemocracia|socialdemocrata]], [[Pacifisme|pacifista]] e aconfessional. Es membre de l'[[Aligança Liura Europèa]] e de la federacion [[Regions e Pòbles Solidaris]]. == Nòtas e referéncias == {{Traduccion/Referéncia|ca|Eusko Alkartasuna|21450192}} == Vejatz tanben == ==== Ligams extèrnes ==== * [http://www.euskoalkartasuna.eus/ Site oficial] {{Portal Bascoat}} {{Politica}} [[Categoria:Partits nacionalistas bascs]] 3l1va3mnac1pbo3jbfcylgsffpzoz5p Front de Liberacion Nacionala Canac e Socialista 0 173813 2500519 2375032 2026-05-14T11:29:54Z Trigenibinion 58963 cat 2500519 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Flag of FLNKS.svg|vinheta|[[Bandièra]] del front.]] Lo '''Front de Liberacion Nacionala Canac e Socialista''' (en [[francés]] ''Front de libération nationale kanak et socialiste'' abreujat '''FLNKS''') es un rassemblament de partits politics de [[Nòva Caledònia]] fondat durant lo congrès de dissolucion del Front Independentista del [[22 de setembre|22]] al [[24 de setembre]] de [[1984]]. == Partits membres == ==== Union Nacionala per l'Independéncia ==== * [[Partit de Liberacion Canac]] * [[Union Progressista Melanesiana]] * [[Rassemblament Democratic Oceanian]] ==== Autres partits ==== * [[Union Caledoniana]] {{Politica}} [[Categoria:Nòva Caledònia]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en França]] jx6hi43770ubwxzzjek9axg5wueiivt Front Popular de Liberacion Nacionala 0 174420 2500518 2161081 2026-05-14T11:29:00Z Trigenibinion 58963 cat 2500518 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Proposed flag of Réunion (Nationalist movement).svg|vinheta|[[Bandièra]] del front.]] Lo '''Front Popular de Liberacion Nacionala''' (oficialament en [[creòl reünionés]] ''Lorganizasion Popilèr po Libèr nout Péï'', abreujat '''LPLP''') es un [[partit politic]] [[Reünion|reünionés]] independentista e anticolonialista fondat en [[2009]]. Se bat per "una veritabla descolonizacion de la Reünion."<ref>http://www.ipreunion.com/actualites-reunion/reportage/2009/07/06/creation-d-un-nouveau-parti,les-autonomistes-entrent-en-politique,5529.html</ref> Lo partit es un front de divèrsas organizacions independentas, i compreses lo ''Parti Indépendantiste Nasion Rénioné'', lo ''Mouvman Antikolonialis Rénioné'' (MAR), lo ''Patriot Rénioné'', lo ''Drapo Rouz'' e qualques ancians membres del ''Mouvman pou Lindépandans Larénion'' (MIR). == Notas e referéncias == <references responsive="" group=""></references> == Ligams extèrnes == * [http://www.lorganizasion.org Site oficial] {{Politica}} [[Categoria:Reünion]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en França]] q0pm3e07zcdny6gwoxsk68fxu4pha3y Partit Progressista Martiniqués 0 174570 2500515 2168829 2026-05-14T11:24:35Z Trigenibinion 58963 cat 2500515 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Heliconia caribaea- Jardin botanique de Deshaies.JPG|vinheta|200x200px|Lo simbòl del partit es un flor d'eliconia''.'']] Lo '''Partit Progressista Martiniqués''' (oficialament en [[francés]] ''Parti progressiste martiniquais''), abreujat '''PPM''', es un [[partit politic]] [[Martinica|martiniqués]] creat en [[1958]] per [[Aimé Césaire]] e [[Pierre Aliker]]. Es, dempuèi [[2005]], presidit per Serge Letchimy. Se definiguèt dins l'article 3 de sos estatuts, coma «un partit [[Nacionalisme|nacionalista]], [[Democracia|democratic]] e [[Colonialisme|anticolonialista]], inspirat de l'ideal socialista». == Vejatz tanben == ==== Ligams extèrnes ==== * [https://www.facebook.com/ppmmartinique/ Facebook oficial] {{Politica}} [[Categoria:Partits politics nacionalistas en França]] [[Categoria:Martinica]] [[Categoria:Partit socialista o socialdemocrata]] k0om9j1xyfoc188ihb9fb08kr06spxu Sent Clemenç de Renhac 0 191801 2500421 2376920 2026-05-13T23:31:45Z Xqbot 4312 Robot: Robòt : repara una dobla redireccion cap a [[Sent Clamenç de Renhac]] 2500421 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Sent Clamenç de Renhac]] ey29zc1ti36mcpbhfcom2rbj74uhj2g Sayat 0 191810 2500418 2376982 2026-05-13T23:31:34Z Xqbot 4312 Robot: Robòt : repara una dobla redireccion cap a [[Saiac]] 2500418 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Saiac]] frybfnrpaf4zxwj5fz6rf9adx3srbv3 Sylvie Vartan 0 193858 2500479 2482170 2026-05-14T09:20:57Z Raymond Trencavel 26125 /* Cançons mai conegudas */ 2500479 wikitext text/x-wiki [[Imatge:13.12.1962. Queralto coiffe Sylvie Vartan. (1962) - 53Fi3120 (cropped).jpg|200px|thumb|right|La cantaira francesa '''Sylvie Vartan''' en [[Occitània]], a [[Tolosa]], en 1962]] '''Sylvie Vartan''' (en [[bulgar]] '''Силви Вартан''') es una cantaira [[francés|francesa]] d'origina [[Bulgaria|bulgara]] nascuda lo 15 d'agost de 1944 a [[Iskretz]] ([[Bulgaria]]). Arriba en [[França]] a [[París (França)|París]] en decembre de 1952 ambe sos parents e son fraire Eddie.<ref>https://www.purepeople.com/people/sylvie-vartan_p234</ref> S'es maridada lo 12 d'abril de 1965 amb lo cantaire francés [[Johnny Hallyday]], ambe qui aurà un filh, [[David Hallyday|David]], nascut lo 14 d'agost de 1966. Divòrcian en 1980. Comença sa carrièra musicala en 1961 per un duò ambe [[Frankie Jordan]], ''Panne d'essence''. Fòrça populara mai que mai dins las annadas 1960 e 1970, demest sos tubes mai coneguts en [[França]] se pòt citar ''Est-ce que tu le sais'' e ''Le loco-motion'' en 1962, ''Twiste et chante'' fin 1963, ''Si je chante'' e ''La plus belle pour aller danser'' en 1964, '' Quand tu es là'' en 1965 e en 1990, ''Comme un garçon'' e ''La Maritza'' en 1968, ''J’ai un problème'' en 1973 (en duò ambe son òme [[Johnny Hallyday]]), ''Qu’est-ce qui fait pleurer les blondes'' en 1976, ''Nicolas'' fin 1979, ''L’amour c’est comme une cigarette'' en 1981 etc. '''Sylvie Vartan''' canta mai que mai en [[francés]], mas tanben dins d'autras lengas coma lo [[bulgar]] (sa lenga mairala), l'[[anglés]] (''Watching you''), l'[[alemand]], l'[[Espanhòu|espanhòl]], l'[[italian]], lo [[japonés]], lo [[neerlandés]] e lo [[portugués]]. ==Cançons mai conegudas== * ''Panne d’essence'' (1961, ambe [[Frankie Jordan]]) * ''Quand le film est triste'' (1962) * ''Est-ce que tu le sais'' (1962, represa dels [[Les Chats sauvages|Chats sauvages]], adaptacion en francés de ''What'd I Say'' de [[Ray Charles]]) * ''Le loco-motion'' (1962, represa en [[francés]] de ''The Locomotion'' de [[Little Eva]]) * ''Tous mes copains'' (1962) * ''En écoutant la pluie'' (1963) * ''Watching you'' (1963, represa de [[Little Peggy March]]) * ''[[Twist and Shout|Twiste et chante]]'' (1963, represa en [[francés]] de ''[[Twist and Shout]]'') * ''Si je chante'' (1964) * ''La vie sans toi'' (1964) * ''Sha la la'' (1964) * ''La plus belle pour aller danser'' (1964) * ''L’homme en noir'' (1964) * ''Dans tes bras'' (1965) * ''Cette lettre-là'' (1965) * ''Quand tu es là'' (1965 e 1990) * ''C’était trop beau'' (1965) * ''Il y a deux filles en moi'' (1966) * ''Mister John B.'' (1966) * ''Ballade pour un sourire'' (1966) * ''Par amour, par pitié'' (1967) * ''2’35 de bonheur'' (1967, ambe [[Carlos]]) * ''Comme un garçon'' (1968) * ''Irrésistiblement'' (1968) * ''La Maritza'' (1968) * ''J’ai un problème'' (1973, ambe [[Johnny Hallyday]]) * ''Bye bye Leroy Brown'' (1974) * ''Da dou ron ron'' (1974, represa en [[francés]] dels [[The Crystals|Crystals]]) * ''La drôle de fin'' (1975) * ''Qu’est-ce qui fait pleurer les blondes'' (1976) * ''L’amour c’est comme les bateaux'' (1976) * ''Petit rainbow'' (1977) * ''Georges'' (1977) * ''Disco queen'' (1978) * ''Solitude'' (1978) * ''Nicolas'' (1979) * ''Disco queen'' (1980) * ''L’amour c’est comme une cigarette'' (1981, adaptacion en [[francés]] de ''Morning Train'' de [[Sheena Easton]]) * ''Ça va mal'' (1981) * ''Orient express'' (1982) * ''La sortie de secours'' (1982) * ''Mañana tomorrow'' (1982) * ''La première fois qu’on s’aimera'' (1983, ambe [[Michel Sardou]]) * ''L'Atlantique'' (1983, ambe [[Michel Sardou]]) * ''Déprime'' (1983, represa en [[francés]] de ''Sweet Dreams'' de [[Eurythmics]]) * ''C’est fatal'' (1989) * ''Tes tendres années'' (1993, version sus l'empont, represa de [[Johnny Hallyday]], adaptacion [[francés|francesa]] de ''Tender Years'' popularisat als [[Estats Units d'America|Estats Units]] per [[George Jones]]) * ''Je n'aime encore que toi'' (1996) ==Referéncias== {{ORDENA: Vartan, Sylvie}} [[Categoria:Cantaira francesa]] [[Categoria:Cantaira bulgara]] [[Categoria:Naissença en 1944]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1960|Vartan, Sylvie]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1970|Vartan, Sylvie]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980|Vartan, Sylvie]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1990|Vartan, Sylvie]] i30m4zrvwsr8l56bwqnppeo23m3cr6z 2500494 2500479 2026-05-14T09:55:53Z Raymond Trencavel 26125 /* Cançons mai conegudas */ 2500494 wikitext text/x-wiki [[Imatge:13.12.1962. Queralto coiffe Sylvie Vartan. (1962) - 53Fi3120 (cropped).jpg|200px|thumb|right|La cantaira francesa '''Sylvie Vartan''' en [[Occitània]], a [[Tolosa]], en 1962]] '''Sylvie Vartan''' (en [[bulgar]] '''Силви Вартан''') es una cantaira [[francés|francesa]] d'origina [[Bulgaria|bulgara]] nascuda lo 15 d'agost de 1944 a [[Iskretz]] ([[Bulgaria]]). Arriba en [[França]] a [[París (França)|París]] en decembre de 1952 ambe sos parents e son fraire Eddie.<ref>https://www.purepeople.com/people/sylvie-vartan_p234</ref> S'es maridada lo 12 d'abril de 1965 amb lo cantaire francés [[Johnny Hallyday]], ambe qui aurà un filh, [[David Hallyday|David]], nascut lo 14 d'agost de 1966. Divòrcian en 1980. Comença sa carrièra musicala en 1961 per un duò ambe [[Frankie Jordan]], ''Panne d'essence''. Fòrça populara mai que mai dins las annadas 1960 e 1970, demest sos tubes mai coneguts en [[França]] se pòt citar ''Est-ce que tu le sais'' e ''Le loco-motion'' en 1962, ''Twiste et chante'' fin 1963, ''Si je chante'' e ''La plus belle pour aller danser'' en 1964, '' Quand tu es là'' en 1965 e en 1990, ''Comme un garçon'' e ''La Maritza'' en 1968, ''J’ai un problème'' en 1973 (en duò ambe son òme [[Johnny Hallyday]]), ''Qu’est-ce qui fait pleurer les blondes'' en 1976, ''Nicolas'' fin 1979, ''L’amour c’est comme une cigarette'' en 1981 etc. '''Sylvie Vartan''' canta mai que mai en [[francés]], mas tanben dins d'autras lengas coma lo [[bulgar]] (sa lenga mairala), l'[[anglés]] (''Watching you''), l'[[alemand]], l'[[Espanhòu|espanhòl]], l'[[italian]], lo [[japonés]], lo [[neerlandés]] e lo [[portugués]]. ==Cançons mai conegudas== * ''Panne d’essence'' (1961, ambe [[Frankie Jordan]]) * ''Quand le film est triste'' (1962) * ''Est-ce que tu le sais'' (1962, represa dels [[Les Chats sauvages|Chats sauvages]], adaptacion en francés de ''What'd I Say'' de [[Ray Charles]]) * ''Le loco-motion'' (1962, represa en [[francés]] de ''The Locomotion'' de [[Little Eva]]) * ''Tous mes copains'' (1962) * ''En écoutant la pluie'' (1963) * ''Watching you'' (1963, represa de [[Little Peggy March]]) * ''[[Twist and Shout|Twiste et chante]]'' (1963, represa en [[francés]] de ''[[Twist and Shout]]'') * ''Si je chante'' (1964) * ''La vie sans toi'' (1964) * ''Sha la la'' (1964) * ''La plus belle pour aller danser'' (1964) * ''L’homme en noir'' (1964) * ''Dans tes bras'' (1965) * ''Cette lettre-là'' (1965) * ''Quand tu es là'' (1965 e 1990) * ''C’était trop beau'' (1965) * ''Il y a deux filles en moi'' (1966) * ''Mister John B.'' (1966) * ''Ballade pour un sourire'' (1966) * ''Par amour, par pitié'' (1967) * ''2’35 de bonheur'' (1967, ambe [[Carlos]]) * ''Comme un garçon'' (1968) * ''Irrésistiblement'' (1968) * ''La Maritza'' (1968) * ''J’ai un problème'' (1973, ambe [[Johnny Hallyday]]) * ''Bye bye Leroy Brown'' (1974) * ''Da dou ron ron'' (1974, represa en [[francés]] dels [[The Crystals|Crystals]]) * ''La drôle de fin'' (1975) * ''Qu’est-ce qui fait pleurer les blondes'' (1976) * ''L’amour c’est comme les bateaux'' (1976) * ''Petit rainbow'' (1977) * ''Georges'' (1977) * ''Disco queen'' (1978) * ''Solitude'' (1978) * ''Nicolas'' (1979) * ''Disco queen'' (1980) * ''L’amour c’est comme une cigarette'' (1981, adaptacion en [[francés]] de ''Morning Train'' de [[Sheena Easton]]) * ''Ça va mal'' (1981) * ''Orient express'' (1982) * ''La sortie de secours'' (1982) * ''Mañana tomorrow'' (1982) * ''La première fois qu’on s’aimera'' (1983, ambe [[Michel Sardou]]) * ''L'Atlantique'' (1983, ambe [[Michel Sardou]]) * ''Déprime'' (1983, adaptacion en [[francés]] de ''Sweet Dreams'' de [[Eurythmics]]) * ''C’est fatal'' (1989) * ''Tes tendres années'' (1993, version sus l'empont, represa de [[Johnny Hallyday]], adaptacion [[francés|francesa]] de ''Tender Years'' popularisat als [[Estats Units d'America|Estats Units]] per [[George Jones]]) * ''Je n'aime encore que toi'' (1996) ==Referéncias== {{ORDENA: Vartan, Sylvie}} [[Categoria:Cantaira francesa]] [[Categoria:Cantaira bulgara]] [[Categoria:Naissença en 1944]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1960|Vartan, Sylvie]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1970|Vartan, Sylvie]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980|Vartan, Sylvie]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1990|Vartan, Sylvie]] s6lbykkntmxwjyqvyr8yk0hmxk7egi3 Sent Bonet d'Orcival 0 194804 2500424 2431344 2026-05-13T23:32:03Z Xqbot 4312 Robot: Robòt : repara una dobla redireccion cap a [[Sent Bonet d'Orsivau]] 2500424 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Sent Bonet d'Orsivau]] fiumqhixsk5sy7nw64742fcumzm4u7d Sent Danís de Combarnasac 0 194806 2500417 2413719 2026-05-13T23:31:29Z Xqbot 4312 Robot: Robòt : repara una dobla redireccion cap a [[Sent Denin de Combarnasat]] 2500417 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Sent Denin de Combarnasat]] tipeciokdoluaez98erq3trl1rqhxul Sent Bonet de vès l-Orcivau 0 196201 2500425 2431017 2026-05-13T23:32:09Z Xqbot 4312 Robot: Robòt : repara una dobla redireccion cap a [[Sent Bonet d'Orsivau]] 2500425 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Sent Bonet d'Orsivau]] fiumqhixsk5sy7nw64742fcumzm4u7d Orizonts (Partit politic) 0 200830 2500503 2496096 2026-05-14T10:49:10Z Trigenibinion 58963 /* Notas e referèncias */ cat 2500503 wikitext text/x-wiki '''Orizonts''' ('''OR''') es un [[partit politic]] de centredrecha [[França|francés]] fondat en {{Data|2021}} pel cònsol màger del [[Le Havre|Havre]] e l'ancian primièr ministre [[Édouard Philippe]]. Lo partit ten una [[ideologia]] [[politica]] [[Liberalisme|liberala]] e [[Nacionalisme europèu|prò-europèa]] amb una leugièra perspectiva [[Conservatisme|conservatritz]]. {{Infobox/Debuta}} {{Infobox Partit politic|nom=Orizonts|nom_oficial=Horizons|estat=[[França]]|acronim=OR|creacion=9 d'octòbre de 2021|ideologia=[[Liberalisme economic]]|alienacion_politica=[[Drecha (politica)]]|partit_politic_europèu=Renew Europe|fondador=[[Édouard Philippe]]|sètis1=[[Assemblada Nacionala]]|1_sètis1=34|2_sètis1=577|3_sètis1=#0000CD|color=#0000CD|sètis2=[[Senat]]|1_sètis2=11|2_sètis2=348|3_sètis2=#0000CD}} Dins [[Renaissença (partit politic)|Renaissença]], lo partit obtenguèt pro de deputats a las eleccions legislativas de 2022 e puèi de [[Eleccions legislativas de 2024 en França|2024]] per formar un [[grop parlamentari]]. Fa partit dels partits pròches del [[President de la Republica Francesa|President francès]], [[Emmanuel Macron]], e de ço que se sòna en [[francés]] lo "[[Macaronisme|Macronisme]]", es a dire las personalitats e [[Ideologia|l'ideologia]] a l'entorn de Macron. == Istòria == Orizonts es presentat lo 9 d'octobre de 2021 al [[Le Havre|Havre]]<ref>{{Ref-web|lenga=fr|autor=William Galibert|url=https://www.rtl.fr/actu/politique/horizons-edouard-philippe-lance-son-nouveau-parti-7900083588|site=rtl.fr|consulté le=2021-10-09}}.</ref> per [[Édouard Philippe]], [[cònsol màger]] de la vila dempuèi 2010 e Primièr Ministre entre 2017 e 2020. De representant-as dels partits [[Renaissença (partit politic)|La Republica en Marcha]] <ref name=":1">{{Ref-web|lenga=fr|autor=Thibaut Le Gal|url=https://www.20minutes.fr/politique/3143775-20211009-horizons-nouveau-parti-edouard-philippe-joue-deja-pomme|site=20minutes.fr|consulté le=2021-10-09}}.</ref>, [[Movement Democrata|MoDem]]<ref name=":1" />e del movement [[Union dels Democratas e Independents|UDI]]<ref>{{Ref-web|lenga=fr|url=https://france3-regions.francetvinfo.fr/bretagne/horizons-le-nouveau-parti-d-edouard-philippe-seduit-des-elus-bretons-2286427.html|site=france3-regions.francetvinfo.fr|consulté le=2021-10-09}}.</ref>. En total, 3000 personas i assistisson <ref>{{Ref-web|lenga=fr|autor=Mathieu Normand|url=https://actu.fr/normandie/le-havre_76351/direct-suivez-le-lancement-du-parti-politique-d-edouard-philippe-au-havre_45546540.html|site=actu.fr|consulté le=2021-10-09}}.</ref>, amb 160 cònsols màgers e 600 elegits locals <ref name="4 questions">{{Ref-web|lenga=fr|url=https://www.francetvinfo.fr/elections/presidentielle/quatre-questions-sur-horizons-le-nouveau-parti-d-edouard-philippe_4801223.html|site=francetvinfo.fr|consulté le=2021-10-09}}.</ref> . Lo partit obtenguèt 58 candidaturas de la majoritat presidenciala per las eleccions legislativas de 2022, comparat a 400 per [[Renaissença (partit politic)|LREM]] e a l'entorn de 100 pel [[Movement Democrata|MoDem]]<ref>{{Ref-publicacion|lenga=fr}}.</ref>. Los 16 e 17 de setembre de 2022, lo [[Partit politic europèu|partit]] tenguèt la primièra edicion de sas jornadas parlamentàrias e de sas "assemblada de cònsols màgers" a [[Fontainebleau]]. <ref>{{Ref-web|lenga=fr|url=https://www.lesechos.fr/politique-societe/politique/comment-edouard-philippe-veut-installer-durablement-horizons-dans-le-paysage-1788355|site=Les Échos|consulté le=2023-02-27}}</ref> [[Cristian Estrosi|Christian Estrosi]] es alara elegit president d'aquela assemblada, e ven aital lo numèro dos d'Orizons. Dins una entrevista amb lo jornal quotidian ''Le Parisien'' l'8 d'octòbre de 2022, Édouard Philippe anoncièt qu'Horizons aviá 19 324 aderents amb un an d'existéncia. <ref>{{Ref-web|lenga=fr|url=https://www.leparisien.fr/politique/edouard-philippe-il-faut-bouger-sur-les-retraites-bouger-beaucoup-09-10-2022-4FZHPVEDCNH4FGVPSRUPXWO55I.php|site=leparisien.fr|consulté le=2022-10-09}}.</ref> Lo 25 de març de 2023, lo partit organizèt son primièr congrès al Parc Floral de París. Mai de {{Nombre amb unitat|3000|participants}} èran presents, dont [[Élisabeth Borne]], [[Francés Vairon|François Bayrou]] e tanben divèrses membres del Govèrn.<ref>{{Ref-web|lenga=fr|sit=Le HuffPost|consulté le=2023-03-28}}</ref> <ref>{{Ref-web|lenga=fr|sit=Franceinfo|consulté le=2023-03-28}}</ref> <ref>{{Ref-web|lenga=fr|sit=Ouest-France|consulté le=18 mars 2023}}</ref> Orizonts mostrèt quatre prioritats a sa fondacion: la [[demografia]], l'[[environament]], la geopolitica e la [[tecnologia]]<ref name="4 questions">{{Ref-web|lenga=fr|url=https://www.francetvinfo.fr/elections/presidentielle/quatre-questions-sur-horizons-le-nouveau-parti-d-edouard-philippe_4801223.html|site=francetvinfo.fr|consulté le=2021-10-09}}.</ref>. Aqueste partit a per ambicion de sortit la [[politica]] francesa d'una vision al cort tèrme per bastir una estrategia pel pais, amb l'eslogan: "Veire luènh per far plan".<ref name="Slate">{{Ref-web|lenga=fr|nom=Brustier|url=http://www.slate.fr/story/221478/edouard-philippe-temps-long-vie-politique-centralite-horizons-droite-republicains|site=Slate.fr|consulté le=2022-01-25}}</ref> <ref>{{Ref-web|lenga=fr|url=https://www.tf1info.fr/politique/presidentielle-202-le-parti-edouard-philippe-a-le-nom-de-horizons-2198499.html|site=tf1info.fr|consulté le=2025-03-13}}</ref> De per sos ligams amb los govèrns al poder e amb lo macronisme, lo [[partit politic]] a pas particularament desvolopat sa linha [[Ideologia|ideologica]]. En se referissent als vòtes a l'[[Assemblada Nacionala (França)|Assemblada Nacionala]], Orizonts sembla mai a [[Drecha (politica)|drecha]] sus l'[[Espèctre politic|escaquièr politic]] que [[Renaissença (partit politic)|Renaissença]], e mai al centre que [[Los Republicans (partit francés)|los Republicans]]. == Resultats electorals == === Eleccions legislativas === {| class="wikitable" ! rowspan="2" scope="col" |An ! colspan="2" scope="col" | 1èr ! colspan="2" | 2n torn ! rowspan="2" scope="col" | [[Assemblada Nacionala (França)|Sètis]] ! rowspan="2" scope="col" | [[Govèrn francés|Govèrn]] |- ! scope="col" | Vòtes ! scope="col" | % ! Vòtes ! % |- ! scope="row" | 2022<ref name=":0">Amb Renaissança. </ref> | align="right" |648 312 | 2,85 | 814 492 | 3,93 |30/577 | [[Élisabeth Borne|Borne]], [[Gabriel Attal|Attal]] |- ! scope="row" | [[Eleccions legislativas de 2024 en França|2024]]<ref name=":0" /> | align="right" |1 169 852 |3,65 | 1 270 368 | 4,66 |27/577 | Barnier, [[Francés Vairon|Vairon]], Lecornu I e II. |} === Eleccions europèas === {| class="wikitable" ! scope="col" |An ! scope="col" |Vòtes ! scope="col" |% ! scope="col" |Reng ! scope="col" |[[Parlament Europèu|Sètis]] ! scope="col" |[[Partit politic europèu|Grop]] |- !2024<ref><small>Lista comuna amb [[Renaissença (partit politic)|Renaissença]] (5 sètis), lo [[Movement Democrata|Movement democrata]] (4 sètis), l'[[Union dels Democratas e Independents|UDI]] (1 sètis) e lo Partit radical amb 1 elegit.</small></ref>  |3 614 555 |14,60 |2n |2/81 |RE |} === Eleccions presidencialas === {| class="wikitable" ! rowspan="2" scope="col" |An ! rowspan="2" scope="col" |Candidat-a ! colspan="2" rowspan="2" scope="col" |Partit ! colspan="3" scope="col" |1èr torn ! colspan="3" scope="col" |2n torn ! rowspan="2" |[[President de la Republica Francesa|Estatut]] |- ! scope="col" |Vòtes ! scope="col" |% ! scope="col" |Reng ! scope="col" |Votz ! scope="col" |% ! scope="col" |Reng |- ! scope="row" |[[Eleccions presidencialas de 2022 en França|2022]] |[[Emmanuel Macron]] | {{Infobox Parti politique français/couleurs|LREM}} | |[[Renaissença (partit politic)|LREM]] | align="right" |9 783 058 |27,85 |1 | align="right" |18 768 639 |58,55 |1 |Elegit |} == Membres == === Deputats === ==== Deputats de la XVI legislatura ==== Vaquí la lista dels membres d'Orizonts dins l'[[Assemblada Nacionala (França)|Assemblada nacionala]] al 12 de març de 2024. {| class="wikitable sortable" ! colspan="2" scope="col" |Nom ! colspan="2" scope="col" |[[Grop parlamentari|Grop]] ! scope="col" |[[Circonscripcions legislativas|Circonscripcion]] !Notas |- |[[Fichièr:Xavier_Albertini.jpg|ligam=Fichier:Xavier_Albertini.jpg|120x120px]] |Xavier Albertini | {{Infobox Parti politique français/couleurs|Horizons}} rowspan="29" | | rowspan="29" |Grop Orizonts e independents |1ra circonscripcion de la [[Departament de Marna|Marna]] |Vicepresident de la comission dels Afars economics Pòrtavotz del Grop Orizonts e independents |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Enric Alfandari |3na circonscripcion d'[[Endre e Léger]] | |- |[[Fichièr:Xavier_Batut.jpg|ligam=Fichier:Xavier_Batut.jpg|80x80px]] |Xavier Batut |10na circonscripcion de [[Sèina Maritima]] | |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Beatritz Bellamy |2da circonscripcion de [[Vendèa (departament)|Vendèa]] | |- |[[Fichièr:Thierry_Benoit_en_Juin_2014_à_Saint-Aubin_du_Cormier.jpg|ligam=Fichier:Thierry_Benoit_en_Juin_2014_à_Saint-Aubin_du_Cormier.jpg|111x111px]] |Thierry Benoit |6na circonscripcion d'[[Ille et Vilaine]] | |- | |Bertrand Bouyx |5na circonscripcion del [[Calvadòs (departament)|Calvados]] |President de la delegacion francesa a l'Assemblada parlementària del [[Conselh d'Euròpa]] |- |[[Fichièr:Paul_Christophe_salle_4_colonnes_18990.jpg|ligam=Fichier:Paul_Christophe_salle_4_colonnes_18990.jpg|109x109px]] |Pau Christophe |14na circonscripcion del [[Departament del Nòrd (França europèa)|Nòrd]] |Vicepresident de la comission dels Afars socials |- |[[Fichièr:Agnès_Firmin_Le_Bodo_(cropped).jpg|ligam=Fichier:Agnès_Firmin_Le_Bodo_(cropped).jpg|114x114px]] |Agnès Firmin-Le Bodo |7na circonscripcion de [[Sèina Maritima]] |Anciana ministre de la Santat del Govèrn [[Élisabeth Borne|Borne]] |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Félicie Gérard |7na circonscripcion del [[Departament del Nòrd (França europèa)|Nòrd]] | |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |François Gernigon |1era circonscripcion de [[Maine e Léger]] | |- |[[Fichièr:Pierre-Henriet.jpg|ligam=Fichier:Pierre-Henriet.jpg|102x102px]] |Pierre Henriet |5a circonscripcion de [[Vendèa (departament)|Vendèa]] |President puèi 1èr vicepresident de l'Ofici parlamentari d'evaluacion de las causidas scientificas e tecnologicas |- |[[Fichièr:François_Jolivet.jpg|ligam=Fichier:François_Jolivet.jpg|120x120px]] |François Jolivet |1era circonscripcion d'[[Endre (departament)|Endre]] |Vicepresident de la comission de las Finanças |- |[[Fichièr:Loïc_Kervran.jpg|ligam=Fichier:Loïc_Kervran.jpg|120x120px]] |Loïc Kervran |3na circonscripcion del [[Departament de Char|Char]] |Vicepresident de la comission de la Defensa nacionala e de las Fòrças armadas |- |[[Fichièr:Stéphanie_Kochert.jpg|ligam=Fichier:Stéphanie_Kochert.jpg|80x80px]] |Stéphanie Kochert |8a circonscripcion del [[Bas Ren]] | |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Luc Lamirault |3na circonscripcion d'[[Eure e Loir|Eure e Léger]] | |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Ana Le Henanff |1ra circonscripcion del [[Morbihan (departament)|Morbihan]] | |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Didièr Lemaire |3na circonscripcion del [[Naut Ren]] | |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Lisa Magnièr |4na circonscripcion de [[Departament de Marna|Marna]] | |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Laurent Marcangeli |1ra circonscripcion de [[Corsega del Sud]] |President del grop Horizons e independents |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Naïma Moutchou |4na circonscripcion del [[Val d'Oise]] |Tresena vice-presidenta de l'[[Assemblada Nacionala (França)|Assemblada nacionala]] |- | |Jerémie Patrièr Leitus |3na circonscripcion del [[Calvadòs (departament)|Calvados]] | |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Christophe Plassard |5na circonscripcion de [[Charanta Maritima]] | |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Marie Agnès Poussier Winsback |9na circonscripcion de [[Sèina Maritima]] |Vice-presidenta del grop Horizons e independents |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Philippe Pradal |3na circonscripcion dels [[Aups Maritims]] | |- |[[Fichièr:Isabelle_Rauch_Députée.jpg|ligam=Fichier:Isabelle_Rauch_Députée.jpg|100x100px]] |Isabèlle Rauch |9na circonscripcion de [[Departament de Mosèla|Mosèla]] |Presidenta de la comission dels Afars culturals e de l'Educacion |- |[[Fichièr:Vincent_Thiébaut_par_Claude_Truong-Ngoc_juillet_2017.jpg|ligam=Fichier:Vincent_Thiébaut_par_Claude_Truong-Ngoc_juillet_2017.jpg|120x120px]] |Vincent Thiébaut |9na circonscripcion del [[Bas Ren]] | |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Juliette Vilgrain |2a circonscripcion de [[Sèina e Marna]] |Suplèanta de Frederic Valletoux |- |[[Fichièr:André_Villiers.jpg|ligam=Fichier:André_Villiers.jpg|120x120px]] |André Villiers |2a circonscripcion d'[[Iona (departament)|Iona]] | |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Anne Cecile Violland |5na circonscripcion de [[Nauta Savòia]] |Secretari de la comission del Desvelopament sostenable e de l'Amenatjament del territòri |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Denis Bernaert | {{Infobox Parti politique français/couleurs|RE}} | |Grop [[Renaissença (partit politic)|Renaissença]] |4na circonscripcion de las [[Ivelinas]] |Suplement de Maria Lebec |} ==== Senators ==== Lo partit Orizonts compta actualament dètz [[Senat francés|senators]], devesits en dos grops . uèch son membres del grop "Los Independants - Republica e territòris", que son president es lo senator d'Allier Claude Malhuret (Orizonts), e dos son membres del grop "Union centrista", presidit per Hervé Marseille ([[Union dels Democratas e Independents|UDI]]). {| class="wikitable sortable" ! colspan="2" |Nom ! colspan="2" |Grop ! scope="col" |Circonscripcion !Notas |- |[[Fichièr:Emmanuel_CAPUS_au_Sénat.jpg|ligam=Fichier:Emmanuel_CAPUS_au_Sénat.jpg|80x80px]] |Emmanuel Capus | {{Infobox Parti politique français/couleurs|Horizons}} rowspan="8" | | rowspan="8" align="center" |Los Independents - Republica e territòris |[[Maine e Léger]] |Vicepresident de la comission de las Finanças |- |[[Fichièr:Christian_Chevalier_1502836.jpg|ligam=Fichier:Christian_Chevalier_1502836.jpg|107x107px]] |Cedric Chevalier |[[Departament de Marna|Marna]] |Vicepresident de la Comission de l'Amenatjament del territòri e del Desvelopament sostenable |- |[[Fichièr:Jean_Pierre_GRAND.jpg|ligam=Fichier:Jean_Pierre_GRAND.jpg|80x80px]] |Jean Pierre Grand |[[Departament d'Erau|Erau]] | |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Vincent Louault |[[Endre e Léger]] | |- |[[Fichièr:Claude_Malhuret,_président_du_groupe_Les_Indépendants_-_Sénat_(cropped).jpg|ligam=Fichier:Claude_Malhuret,_président_du_groupe_Les_Indépendants_-_Sénat_(cropped).jpg|107x107px]] |Claude Malhuret |[[Departament d'Alèir|Alèir]] |President del grop "Los Independents - Republica e territòris" |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Pierre Medevielle |[[Departament de la Nauta Garona|Nauta Garona]] |Vicepresident de la comission dels Afars economics |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Pierre Jean Verzelen |[[Sèina e Marna]] | |- |[[Fichièr:Louis_Vogel.jpg|ligam=Fichier:Louis_Vogel.jpg|124x124px]] |Louis Vogel |[[Sèina e Marna]] |Membre de l'Acadèmia de las sciéncias moralas e politicas Vicepresident de la comission dels Afars europèus |- |[[Fichièr:Edouard_Courtial.jpg|ligam=Fichier:Edouard_Courtial.jpg|120x120px]] |Eduard Courtial | {{Infobox Parti politique français/couleurs|AC}} rowspan="2" | | rowspan="2" |Union centrista |[[Oise (departament)|Oise]] | |- |[[Fichièr:Sin_foto.svg|ligam=Fichier:Sin_foto.svg|107x107px]] |Franc Dhersin |[[Departament del Nòrd (França europèa)|Nòrd]] | |} ==== Deputats europèus ==== {| class="wikitable sortable" ! colspan="2" |Nom ! colspan="2" |[[Grop parlamentari|Grop]] !Notas |- |[[Fichièr:Nathalie_Loiseau_sur_un_marché_durant_la_campagne_des_européennes_(cropped).jpg|ligam=Fichier:Nathalie_Loiseau_sur_un_marché_durant_la_campagne_des_européennes_(cropped).jpg|113x113px]] |Nathalie Loiseau | {{Infobox Parti politique européen/couleurs|RE}} rowspan="2" | | rowspan="2" align="center" |Renew Europe |Anciana ministre dels Afars europèus del [[Govèrn d'Édouard Philippe (2)|Govèrn Felip II]]. Presidenta de la soscomission seguretat e defensa del [[Parlament Europèu|Parlament europèu]]. |- |[[Fichièr:Gilles_boyer_1006549.jpg|ligam=Fichier:Gilles_boyer_1006549.jpg|113x113px]] |Gilles Boyer |Ancian conselhièr d'Édouard Philippe. Vicepresident de la comission del contraròtle bugetari del [[Parlament Europèu|Parlament europèu]]. |} === Elegits locals === * Édouard Philippe, cònsol màger del [[Le Havre|Havre]]. * Christophe Bechu, cònsol màger d'[[Angieus]]. * Delphine Bürkli, cònsol màger del 9n arrondiment de [[París]]. * Arnaud Robinet, cònsol màger de [[Rems]]. * Patrick de Carolis, cònsol màger d'[[Arle]]. * Stéphane Sbraggia, cònsol màger d'[[Aiacciu]]. * Christian Estrosi, cònsol màger de [[Niça]]. * Arnaud Péricard, cònsol màger de [[Saint-Germain-en-Laye]]. * Xavier Bonnefont, cònsol màger d'[[Engoleime]]. * Luc Bouard, cònsol màger de [[La Roche-sur-Yon]]. * Kadir Mebarek, cònsol màger de [[Melun]]. * Franck Raynal, cònsol màger de [[Peçac]]. * Stéphanie Guiraud-Chaumeil, cònsol màger d'[[Albi]]. * Laurent Degallaix, cònsol màger de [[Valencianas]]. * Pierre Cuny, cònsol màger de [[Diedenhofen]]. * David Robo, cònsol màger de [[Vannas]]. * Gregoire de Lasteyrie, cònsol màger de [[Palaiseau]]. * Christelle Morançais, presidenta del [[conselh regional]] dels [[Païses de Léger]]. * Arnaud Viala, president del [[Conselh departamental (França)|conselh departamental]] de l'[[Departament d'Avairon|Avairon]]. {{Partits politics franceses}} {{Politica}} == Notas e referèncias == [[Categoria:Politica]] [[Categoria:Partit politic francés]] o701sf7biq05hll7f6nax1zsnsgkng3 Categoria:Partits nacionalistas galècs 14 201092 2500408 2499638 2026-05-13T23:19:16Z Trigenibinion 58963 2500408 wikitext text/x-wiki [{{catmore}} [[Categoria:Partits politics en Galícia]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] 3lfcbbb2yht442b449tyqfwgi98bm88 Categoria:Partits nacionalistas per país 14 201141 2500406 2026-05-13T23:10:39Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « {{CategoryTOC}} [[Categoria:Partit politic per país|*]] [[Categoria:Categoria per país]] » 2500406 wikitext text/x-wiki {{CategoryTOC}} [[Categoria:Partit politic per país|*]] [[Categoria:Categoria per país]] id9nolkjoc9rfscpe3tbeffsaxlpyna 2500436 2500406 2026-05-13T23:52:33Z Trigenibinion 58963 cat 2500436 wikitext text/x-wiki {{CategoryTOC}} [[Categoria:Partit politic per país|*]] [[Categoria:Partit politic nacionalista]] [[Categoria:Categoria per país]] jqnwck0erdf0ig4clsymo9koilo36w2 2500437 2500436 2026-05-13T23:53:29Z Trigenibinion 58963 Normalizar 2500437 wikitext text/x-wiki {{CategoryTOC}} [[Categoria:Partit politic per país| ]] [[Categoria:Partit politic nacionalista]] [[Categoria:Categoria per país]] k2kmijqfo6u28iv6r76sx5mn27e0a10 2500438 2500437 2026-05-13T23:54:15Z Trigenibinion 58963 Normalizar 2500438 wikitext text/x-wiki {{CategoryTOC}} [[Categoria:Partit politic per país| ]] [[Categoria:Partit politic nacionalista| ]] [[Categoria:Categoria per país]] 73i5aaozw895mytxrhlk32lgmty7uwh Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha 14 201142 2500407 2026-05-13T23:16:44Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « {{catmore}} [[Categoria:Partits nacionalistas per país|Espanha]] [[Categoria:Partit politic espanhòl|Nacionalista]] » 2500407 wikitext text/x-wiki {{catmore}} [[Categoria:Partits nacionalistas per país|Espanha]] [[Categoria:Partit politic espanhòl|Nacionalista]] i6lbiy6yzlgx506yie2irs2d8ji4jey 2500443 2500407 2026-05-14T00:11:38Z Trigenibinion 58963 cat 2500443 wikitext text/x-wiki {{catmore}} [[Categoria:Partits nacionalistas per país|Espanha]] [[Categoria:Partit politic espanhòl|Nacionalista]] [[Categoria:Nacionalisme en Espanha]] eupaygh2e3uq71qtnvxpxarkw8eyi6c Categoria:Partits nacionalistas catalans 14 201143 2500409 2026-05-13T23:25:04Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [{{catmore}} [[Categoria:Partit politic catalan]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] » 2500409 wikitext text/x-wiki [{{catmore}} [[Categoria:Partit politic catalan]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] 84fguhmbp2dtxoe22nuruchlx3hb72h 2500427 2500409 2026-05-13T23:36:51Z Trigenibinion 58963 cat 2500427 wikitext text/x-wiki [{{catmore}} [[Categoria:Partit politic catalan]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas]] ixwpv84z66a447jni3vnkpobj1wcswb 2500435 2500427 2026-05-13T23:51:51Z Trigenibinion 58963 cat 2500435 wikitext text/x-wiki [{{catmore}} [[Categoria:Partit politic catalan]] [[Categoria:Partit politic nacionalista]] ahlsujb542hjigy4rywuibiptf2rr1n 2500504 2500435 2026-05-14T11:02:48Z Trigenibinion 58963 Net 2500504 wikitext text/x-wiki {{catmore}} [[Categoria:Partit politic catalan]] [[Categoria:Partit politic nacionalista]] lmn0phgusl6o2pgoj2ffa5ayn02wi6l Categoria:Partits nacionalistas en Catalonha 14 201144 2500426 2026-05-13T23:35:43Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [{{catmore}} [[Categoria:Partits politics en Catalonha]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] » 2500426 wikitext text/x-wiki [{{catmore}} [[Categoria:Partits politics en Catalonha]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] 4mszzbkn4gl11dp4oqw7yx5r5in6wrh 2500428 2500426 2026-05-13T23:38:22Z Trigenibinion 58963 cat 2500428 wikitext text/x-wiki [{{catmore}} [[Categoria:Partits nacionalistas catalans]] [[Categoria:Partits politics en Catalonha]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] f2h2jhpbc4lkk2ajduqc34p8jiiq9tn 2500429 2500428 2026-05-13T23:39:12Z Trigenibinion 58963 Net 2500429 wikitext text/x-wiki {{catmore}} [[Categoria:Partits nacionalistas catalans]] [[Categoria:Partits politics en Catalonha]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] 7tkxgi9el93nj4jxsr4kix0d0zs6i91 Categoria:Partits politics en Catalonha 14 201145 2500434 2026-05-13T23:47:16Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [{{catmore}} [[Categoria:Partit politic espanhòl|Catalonha]] [[Categoria:Politica de Catalonha]] » 2500434 wikitext text/x-wiki [{{catmore}} [[Categoria:Partit politic espanhòl|Catalonha]] [[Categoria:Politica de Catalonha]] eyxj7jpa80msp1slks2yozpyhy7pjoz Categoria:Politica d'Andalosia 14 201146 2500444 2026-05-14T00:15:33Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [[Categoria:Andalosia]] [[Categoria:Politica d'Espanha|Andalosia]] » 2500444 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Andalosia]] [[Categoria:Politica d'Espanha|Andalosia]] 7wrve0xkhzm8z8t1uh1yj6jn2hqisf2 2500446 2500444 2026-05-14T00:19:17Z Trigenibinion 58963 Trigenibinion a desplaçat la pagina [[Categoria:Politica de Andalosia]] cap a [[Categoria:Politica d'Andalosia]] : Títol mal escrit 2500444 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Andalosia]] [[Categoria:Politica d'Espanha|Andalosia]] 7wrve0xkhzm8z8t1uh1yj6jn2hqisf2 Categoria:Partits politics en Andalosia 14 201147 2500445 2026-05-14T00:18:42Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [{{catmore}} [[Categoria:Partit politic espanhòl|Andalosia]] [[Categoria:Politica d'Andalosia]] » 2500445 wikitext text/x-wiki [{{catmore}} [[Categoria:Partit politic espanhòl|Andalosia]] [[Categoria:Politica d'Andalosia]] pxi89iaalxvzj2a5cg5exxwuab67ml6 Categoria:Politica de Andalosia 14 201148 2500447 2026-05-14T00:19:17Z Trigenibinion 58963 Trigenibinion a desplaçat la pagina [[Categoria:Politica de Andalosia]] cap a [[Categoria:Politica d'Andalosia]] : Títol mal escrit 2500447 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[:Categoria:Politica d'Andalosia]] t6ca39pvaqbmeuthci8os3upb12eell Categoria:Partits nacionalistas andaloses 14 201149 2500448 2026-05-14T00:21:53Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [{{catmore}} [[Categoria:Partits politics en Andalosia]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] » 2500448 wikitext text/x-wiki [{{catmore}} [[Categoria:Partits politics en Andalosia]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] 46eg4vbcvg3t3mir7r2vywlguxal5ma Categoria:Politica d'Astúrias 14 201150 2500450 2026-05-14T00:34:58Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [[Categoria:Astúrias]] [[Categoria:Politica d'Espanha|Astúrias]] » 2500450 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Astúrias]] [[Categoria:Politica d'Espanha|Astúrias]] 6t2eywdy13e9ft9u6mk5m5iodlif8wr Categoria:Partits politics en Astúrias 14 201151 2500451 2026-05-14T00:36:49Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [{{catmore}} [[Categoria:Partit politic espanhòl|Astúrias]] [[Categoria:Politica d'Astúrias]] » 2500451 wikitext text/x-wiki [{{catmore}} [[Categoria:Partit politic espanhòl|Astúrias]] [[Categoria:Politica d'Astúrias]] c8dlu72nk0lnh8cpo66baqgepsukv0x Categoria:Partits nacionalistas asturians 14 201152 2500452 2026-05-14T00:39:06Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [{{catmore}} [[Categoria:Partits politics en Astúrias]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] » 2500452 wikitext text/x-wiki [{{catmore}} [[Categoria:Partits politics en Astúrias]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] 6iw6bi2chvo3e17of3y4izbpuz4xf31 Categoria:Politica d'Aragon 14 201153 2500454 2026-05-14T00:50:04Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [[Categoria:Aragon]] [[Categoria:Politica d'Espanha|Aragon]] » 2500454 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Aragon]] [[Categoria:Politica d'Espanha|Aragon]] es2egcnfn88nebjvvfbfpjc1uy269xp Categoria:Partits politics en Aragon 14 201154 2500455 2026-05-14T00:52:20Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [{{catmore}} [[Categoria:Partit politic espanhòl|Aragon]] [[Categoria:Politica d'Aragon]] » 2500455 wikitext text/x-wiki [{{catmore}} [[Categoria:Partit politic espanhòl|Aragon]] [[Categoria:Politica d'Aragon]] 1y2zpzfpvl63s9844abbfnmj5a1dqp6 Categoria:Partits nacionalistas aragonés 14 201155 2500456 2026-05-14T00:53:58Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [{{catmore}} [[Categoria:Partits politics en Aragon]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] » 2500456 wikitext text/x-wiki [{{catmore}} [[Categoria:Partits politics en Aragon]] [[Categoria:Partits politics nacionalistas en Espanha]] akju1w89lo5fj961w4cruc5vovcdzjb Bombai 0 201156 2500461 2026-05-14T03:39:49Z BlueBob44 63477 BlueBob44 a desplaçat la pagina [[Bombai]] cap a [[Mumbai]] per dessús una redireccion 2500461 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Mumbai]] r792ed65dnsb9pjwgjzgzedkpdwa4y5 Calcuta 0 201157 2500464 2026-05-14T03:44:15Z BlueBob44 63477 BlueBob44 a desplaçat la pagina [[Calcuta]] cap a [[Kolkata]] 2500464 wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Kolkata]] lg4wa24wvrfdvpj7ga4gj1y0am09xu1 Categoria:Partits politics nacionalistas en Estats Units 14 201158 2500497 2026-05-14T10:31:44Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « {{catmore}} [[Categoria:Partits nacionalistas per país|Estats Units]] [[Categoria:Partit politic american|Nacionalista]] [[Categoria:Nacionalisme en Estats Units]] » 2500497 wikitext text/x-wiki {{catmore}} [[Categoria:Partits nacionalistas per país|Estats Units]] [[Categoria:Partit politic american|Nacionalista]] [[Categoria:Nacionalisme en Estats Units]] tn2bahm1vuqjcq4cim7mw1v5ytf6mcg Categoria:Nacionalisme en Estats Units 14 201159 2500498 2026-05-14T10:36:45Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [[Categoria:Nacionalisme per país|Estats Units]] [[Categoria:Istòria dels Estats Units d'America per tèma]] [[Categoria:Politica dels Estats Units d'America]] » 2500498 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Nacionalisme per país|Estats Units]] [[Categoria:Istòria dels Estats Units d'America per tèma]] [[Categoria:Politica dels Estats Units d'America]] dhgx8tyqpffklpngaw6xd09gtw5sclj Categoria:Istòria dels Estats Units d'America per tèma 14 201160 2500499 2026-05-14T10:38:52Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [[Categoria:Istòria tematica per país|Estats Units d'America]] [[Categoria:Istòria dels Estats Units d'America| ]] » 2500499 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Istòria tematica per país|Estats Units d'America]] [[Categoria:Istòria dels Estats Units d'America| ]] c3d8ormxx0rs1f69y5piqxg9mfbsq73 2500500 2500499 2026-05-14T10:40:24Z Trigenibinion 58963 Reparar 2500500 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Istòria tematica per país|Estats Units d'America]] [[Categoria:Istòria dels Estats Units| ]] g34e0q9i8chakfjuv6o6jlurjiuzk9o Categoria:Partits nacionalistas bascs 14 201161 2500505 2026-05-14T11:03:58Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « {{catmore}} [[Categoria:Partit politic basc]] [[Categoria:Partit politic nacionalista]] » 2500505 wikitext text/x-wiki {{catmore}} [[Categoria:Partit politic basc]] [[Categoria:Partit politic nacionalista]] bowfn8epiibn3ummfiya36hib8zmxg2 2500507 2500505 2026-05-14T11:05:30Z Trigenibinion 58963 cat 2500507 wikitext text/x-wiki {{catmore}} [[Categoria:Partit politic basc]] [[Categoria:Partit politic nacionalista]] [[Categoria:Nacionalisme basc]] 8d643z8mboszsgvt25rsg5516mpyjzv Categoria:Partits politics nacionalistas en França 14 201162 2500509 2026-05-14T11:10:42Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « {{catmore}} [[Categoria:Partits nacionalistas per país|França]] [[Categoria:Partit politic francés|Nacionalista]] [[Categoria:Nacionalisme en França]] » 2500509 wikitext text/x-wiki {{catmore}} [[Categoria:Partits nacionalistas per país|França]] [[Categoria:Partit politic francés|Nacionalista]] [[Categoria:Nacionalisme en França]] hhzdgz4wxivaohbheew9k8wtlhtg29q Categoria:Nacionalisme en França 14 201163 2500512 2026-05-14T11:17:14Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [[Categoria:Nacionalisme per país|França]] [[Categoria:Istòria de França per tèma]] [[Categoria:Politica de França]] » 2500512 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Nacionalisme per país|França]] [[Categoria:Istòria de França per tèma]] [[Categoria:Politica de França]] f3zcp6v655awiwpfj3d6s5dtbvmuc5h Categoria:Nacionalisme en Reialme Unit 14 201164 2500521 2026-05-14T11:42:52Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [[Categoria:Nacionalisme per país|Reialme Unit]] [[Categoria:Istòria del Reialme Unit per tèma]] [[Categoria:Politica del Reialme Unit]] » 2500521 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Nacionalisme per país|Reialme Unit]] [[Categoria:Istòria del Reialme Unit per tèma]] [[Categoria:Politica del Reialme Unit]] 0i0o874092vt139bm0t9oykv1u5340m Categoria:Istòria del Reialme Unit per tèma 14 201165 2500522 2026-05-14T11:44:55Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « [[Categoria:Istòria tematica per país|Reialme Unit]] [[Categoria:Istòria del Reialme Unit| ]] » 2500522 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Istòria tematica per país|Reialme Unit]] [[Categoria:Istòria del Reialme Unit| ]] awv0jd3tp589r7va3f3igomkbtktf97 Categoria:Partits politics nacionalistas en Reialme Unit 14 201166 2500523 2026-05-14T11:49:33Z Trigenibinion 58963 Creacion de la pagina amb « {{catmore}} [[Categoria:Partits nacionalistas per país|Reialme Unit]] [[Categoria:Partit politic en Reialme Unit|Nacionalista]] [[Categoria:Nacionalisme en Reialme Unit]] » 2500523 wikitext text/x-wiki {{catmore}} [[Categoria:Partits nacionalistas per país|Reialme Unit]] [[Categoria:Partit politic en Reialme Unit|Nacionalista]] [[Categoria:Nacionalisme en Reialme Unit]] e8vr9w3g1ihyket56g0f7hho5vmdx5q 2500527 2500523 2026-05-14T11:54:09Z Trigenibinion 58963 Reparar 2500527 wikitext text/x-wiki {{catmore}} [[Categoria:Partits nacionalistas per país|Reialme Unit]] [[Categoria:Partit politic britanic|Nacionalista]] [[Categoria:Nacionalisme en Reialme Unit]] f8oxdz3zav7v1wfofzkkd3fgsspdygj