Amazones (mitologia)

De Viquipèdia

En mitologia grega les Amazones (en grec Ἀμαζόνες) foren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confinis del món. Les llegendes semblen tenir una part real basada en les dones guerreres dels escites, però els grecs antics mai deixaren de sorprendre's d'aquesta inversió dels rols clàssics. En un anticipat ús modern, la paraula fou emprada sovint per referir-se a dones fortes i independents, en contrast amb els estereotips convencionals de dones febles i passives, actualment «amazona» té en aquests contextos certs matissos irònics (compareu Valquíria.


[edita] Etimologia

El nom grec Ἀμαζὼν Amazon deriva probablement d'un etònim iranià, *ha-mazan-, que originalment significava ‘guerrers’. Un mot relacionat probablement sigui la glosa d'Hesiqui d'Alexandria ἁμαζακάραν· πολεμεῖν (‘fer la guerra’, contenint l'arrel indo-iraniana kar-, ‘fer’, present també a kar-ma).

La variant grega del nom estava relacionada per l'etimologia popular amb l' a- privatiu + mazo, ‘sense pit’, relacionat amb la tradició etiològica que deia que les amazones es tallaven o es cremaven el pit dret, per poder ser capaces d'usar l'arc amb més llibertat (els grecs de l'època tensaven la corda fins fins l'esternó, i criaven a les seves filles amb l'esquerre. Però no hi ha indicis d'aquesta pràctica en obres d'art, en què les amazones sempre són representades amb ambdós pits, encara que amb el dret freqüentment cobert. Altres derivacions que s'han suggerit són: a- (intensiu) + mazo, ‘pit íntegre’; a- (privatiu) + masso, ‘sense tocar [homes]’; maza, una paraula caucàsica que es diu que significa ‘lluna’, ha suggerit la connexió amb l'adoració a una deessa lunar, potser la representant asiàtica d'Artemisa.


[edita] Les amazones de la mitologia grega

Es deia que les amazones vivien al Regne del Pont prop de la costa del mar Euxino, on constituïen un regnat independent sota el govern d'una reina, anomenada amb freqüència Hipòlita (‘la que deixa anar els seus cavalls’). Se suposava que havia fundat moltes ciutats, entre elles Esmirna, Efes, Sinope i Pafos. Segons altres fonts, originalment arribaren al Termodont des del Palus Maeotis (‘Llac Mareotis’, el Mar d'Azov).

En moltes versions, cap home tenia permís per residir al país de les amazones, però un cop a l'any, per evitar l'extinció de la seva raça, aquestes visitaven els gargaris, una tribu veïna. Els nens mascles que naixien d'aquestes visites eren sacrificats o enviats un altre cop amb els seus pares; les nenes es quedaven amb elles i eren criades per les seves mares, i ensinistrades en les tasques del camp, la caça i l'art de la guerra.

A La Ilíada, s'anomena a les amazones com Antianares (‘les que lluiten com homes’). Herodot les anomenà Andròctones (‘assassines d'homes’).

Les amazones apareixen relacionades amb diverses llegendes gregues. Invaïren Lícia però foren derrotades per Belerofont, que havia estat enviat a lluitar contra elles per Iobates, el rei d'aquest país, amb l'esperança que trobés la mort en mans de les amazones. La reina les portà a la victoria contra els atlants i les gorgones.

Varen atacar els frigis, que foren ajudats per Príam que era jove. Tot i això durant la seva vellesa, i cap al final de la Guerra de Troia, les seves antigues oponents es posaren al seu costat contra els grecs sota el comandament de la reina Pentesilea, qui fou morta per Aquil·les

La novena feina imposada a Heracles per Euristeo fou aconseguir la possessió del cinturó de la reina amazona Hipòlita. Fou acompanyat pel seu amic Teseu, qui va raptar a la princesa Antíope, germana d'Hipòlita, un incident que va portar a la invasió d'Àtica en represàlia, on Antíope morí lluitant al costat de Teseo. Tanmateix en algunes versions, Teseo es casava amb Hipòlita i en altres ho feia amb Antíope, que no moria. La batalla entre els atenesos i les amazones es commemora amb freqüència en un gènere artístic expressament dedicat, l'amazonomaquia, escultures de marbre com els del Partenó.

També es diu que les amazones haurien emprès una expedició militar contra l'illa de Leuce, en la embocadura del Danubi, on les cendres d'Aquiles havien estat depositades per Tetis. El fantasma de l'heroi mort s'aparegué atemorit als cavalls, que llencaren i trepitjaren a les invasores, obligant-les a retirar-se. Es diu que Pompeu les va trobar a l'exèrcit de Mitrídates VI del Pont.

Se senten històries sobre elles en l'època d'Alexandre Magne, quan alguns dels seus biògrafs esmentaven que la reina amazona Talestris va visitar i fou mare amb ell. Tanmteix, altres biògrafs qüestionen aquesta afirmació, incloent a Plutarc, considerat àmpliament una font secundària. Als seus escrits, aquest esmenta que quan un comandant naval d'Alexandre, Onesicrit, estava llegint el passatge sobre l'amazona de la seva història d'Alexandre al rei Lisímac de Tràcia, que va participar en l'expedició original, aquest li somrigué i li digué «I on era jo, llavors?».

A l'Eneida, l'escriptor romà Virgili va prendre prestat molts mites de les amazones pel seu personatge de la donzella guerrera volsca Camilla.

[edita] Orígens escites

En una excavació de jaciments samartians el 2003 realitzada per la Dra. Jeannine Davis-Kimball fou trobada una tomba en què estaven soterrades dones guerreres, el que va prestar certa credibilitat als mites sobre les amazones. Darrere d'aquesta excavació, la Dra. Davis-Kimball i el Dr. Joachim Burger compararen material genètic del jaciment amb el de kurgan, trobant un sorprenent llaç genètic, verificat posteriorment per la [[Universitat de Cambridge] [1].

Abans que l'arqueologia moderna descobrís alguns dels soterraments escites de donzelles guerreres sepultades sota kurgan a la regió Altai de Sibèria, on per fi forma concreta als relats grecs de les amazones a cavall, l'origen de la història de les amazones ha estat objecte d'especulació entre investigadors clàssics. A l'Encyclopaedia Britannica de 1911 variava les següents hipòtesis que es detallen tot seguit.

Mentre alguns consideren a les amazones un poble purament místic, altres les suposen un fonament històric. Les deïtates a les que prestaven culte eren Ares (que sistemàticament se les asigna com un Déu de la guerra, i com un déu de Tràcia i generalment d'origen nòrdic) i Artemisa, no la deessa grega normal així anomenada, sinó la deïtat asiàtica equivalent en alguns aspectes. Es conjetura que les amazones eren originalment les sacerdoteses i serventes del temple (hierodulae) d'aquesta deessa, i que l'amputació del pit corresponia amb l'automutilació del déu Atis i els gals, els sacerdots romans de Cibeles. Una altra teoria és que, a mesura que s'extenia el coneixement de la geografia, els viatgers tornaven explicant històries de les tribus governades únicament per dones que tenien obligacions que a la resta de llocs es considerava exclusives de l'home, a qui s'assegurava els drets de la noblesa i l'herència, i que tenia el control suprem de tots els assumptes. D'aquí sorgí la creença en les amazones com una nació de dones guerreres, organitzada i governada totalment per dones. Segons J. Vurtheim les amazones eren d'origen grec «totes les amazones són arqueres, i la pròpia Diana fou una amazona». S'ha suggerit que el fet que la conquesta de les amazones s'atribueixi a dos famosos herois de la mitologia grega, Heracles i Teseu (a qui s'asignava generalment la tasca d'enfrontar-se a monstres i éssers impossibles, però utilitzats com exemples pel perill i el mal permanents) demostra que eren una il·lustració mística dels perills que aguaitaven els grecs en les costes d'Àsia Menor. Potser pot pensar-se que les amazones representaven el conflicte entre la cultura grega de les colònies del Mar negre i el barbarisme dels habitants nadius.

Herodot explicava que els samartians eren descendents de les amazones i els escites. Els seus orígens escites/sakas/cimeris/gomeris es veuen reforçats més encara per la seva procedència dels escites del Termodont que invaïren aquella regió procedents dels voltants del Mar d'Azov i el seu ús de l'arc i les fletxes com arma principal, així com el costum de lluitar en cavall.

Els autors de l'Edat Mitjana i el Renaixement acreditaven a les amazones la invenció de la destral de guerra. Això està probablement relacionat amb el sagaris, una arma semblant a una destral associada tant amb les amazones com amb les tribus escites pels autors grecs. Paulus Hector Mair expressa la seva sorpresa sobre que aquestes «armes hombrunes» haguessin estat inventades per una «tribu de dones», però accepta l'atribució per respecte a l'autoritat de Johannes Aventinus.