Afroamericà
De Viquipèdia
|
Afroamericans
|
|
|---|---|
| Població total | 35,624,779 |
| Territoris amb població significativa | Estats Units d'Amèrica: - 34,962,569, 12.1% de la població dels EUA (2005)[1] |
| Llengua | Anglès americà, altres |
| Religió | Predominantment cristianisme, islamisme, altres |
| Grups ètnics relacionats | subsaharians i altres grups africans, estatunidencs blancs |
Els afroamericans (Afroamerican en anglès, abans també anomenats negro) són els estatunidencs amb algun avantpassat negre africà, especialment si és físicament evident. Malgrat el prefix "afro-" és aplicat només als descendents de l'Àfrica Subsahariana. Hi ha casos excepcionals com el líder de la NAACP, Walter White, que tenia 5 rerebesavis negres i 27 de blancs i era blanc, ros i d'ulls clars, però s'autoconsiderava afroamericà.
Els "afroamericans" es troben escampats per tot el territori dels EUA, i encara que són majoria en algunes zones de l’anomenat Black Belt (Cinturó Negre), només n'hi viu una quarta part de la totalitat. Segons el cens del 2000 hi havia censats 34.658.190 individus (12,3 % de la població).
En total, l’extensió dels EUA és de 9.529.063 km². D’aquest territori, un grapat d’intel·lectuals en els anys seixanta n’arribaren a proclamar la República de Nova Àfrica amb els estats d’Alabama, Mississipí, Louisiana, Geòrgia i Carolina del Sud, o sia, uns 614.534 km². Tanmateix, els més radicals han exigit tot el sud de l’antiga línia Mason-Dixon (la vella Dixieland dels sudistes), que comprèn els estats ja anomenats i els de Florida, Carolina del Nord, Virgínia, Tennessee, Arkansas i Texas, amb un total de 1.946.404 km². D’altres afegeixen els dels antics estats esclavistes que no secundaren la secessió, o sia, Maryland, Districte de Colúmbia, Delaware, Kentucky i Missouri, amb un total de 2.264.141 km².
Nogensmenys, en el territori de Nova Àfrica els afroamericans són el 29,95 % de la població del territori, però només el 20,70 % del total de població afroamericana, cosa que ha fet fracassar qualsevol classe de nacionalisme afroamericà de base territorial.
[edita] REferències
- ↑ US Census Bureau, racial breakdown of the United States in 2005. Data d'accés; 2006-11-20.

