Mare Tranquillitatis
De Viquipèdia
El Mare Tranquillitatis («mar de la tranquil·litat» en llatí) és un mar lunar que es troba a la Conca Tranquillitatis de la Lluna. El material del mar a la conca està constituït per basalts intermitjos i recents de l'Imbrià superior. Les muntanyes que l'envolten pertanyen a l'Imbrià inferior, però la conca en si és probablement prenectariana. La conca té uns marges irregulars i no té una estructure multianul·lar definida. La topografia irregular de la conca i el terreny que l'envolta és causada per la intersecció de les conques dels mars Tranquillitatis, Nectaris, Crisium, Fecunditatis i Serenitatis amb dos anells de la conca de l'Oceanus Procellarum. El Palus Somni, a la vora nororiental del mar, està emplenat amb basalt provinent del mare Tranquillitatis.
El 1965, la sonda espacial Ranger 8 col·lidí amb el Mare Tranquillitatis després de transmetre 7.137 fotografies de la Lluna durant els últims 23 minuts de la seva missió. Aquest mar també fou el lloc on aterrà el mòdul lunar de l'Apollo 11, el primer viatge tripulat a la Lluna. El punt d'aterratge, situat a 0.8° N, 23.5° E, rebé el nom de Statio Tranquillitatis, i tres petits cràters al nord de la base foren anomenats Aldrin, Collins i Armstrong, en honor dels astronautes de l'Apollo 11.

