Nina Berberova

De Viquipèdia

Nina Berberova i el seu marit, l'escriptor Vladislav Khodasevich a Sorrento el 1925
Nina Berberova i el seu marit, l'escriptor Vladislav Khodasevich a Sorrento el 1925

Nina Nikolayevna Berberova (en rus Нина Николаевна Берберовa) (Sant Petersburg, 8 d'agost (26 de juliol segons el calendari julià) de 1901 - Philadelphia, 26 de setembre de 1993) escriptora russa que, entre altres coses, és famosa per narrar la vida dels exiliats russos a París.

Filla del funcionari Nikolai Ivanovič Berberov i de la Natalja Ivanovna Karaulova, la seva història com escriptora comença a Berlín, més tard a París i després als Estats Units com descriu a la seva autobiografia "Kursiv moj", (Курсив мой, "La cursiva és meva") publicada el 1957. Va viure a París des del 1925 al 1950, any que es va establir als Estats Units, on va treballar per a les universitats de Princeton i Yale.

Va morir el 27 de setembre de 1993 per complicacions després d'una caiguda.

[edita] Bibliografia

  • De capa y de lágrimas
  • La acompañante
  • Chaikovski(Чайко́вский), biografia del Piotr Ilitx Txaikovski.
  • Astachev en París
  • El junco rebelde
  • Historia de la baronesa Boudberg
  • Soy yo la que subraya
  • El mal negro
  • El asunto Kravtchenko
  • La resurección de Mozart
  • En memoria de Schliemann
  • Roquenval
  • Crónicas de Billancourt(Биянкурские праздники)


Aquest article és un esborrany sobre literatura i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.