Pactes de Laterà

De Viquipèdia

Pactes firmats entre l'11 de febrer del 1929 entre el govern d'Itàlia, representat per Benito Mussolini i la Santa Seu, representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gaspari.

La unificació d'Itàlia el 1870, va comportar la desaparició dels Estats Pontificis, territoris que feia més de mil anys que estaven sota la sobirania dels papes de Roma. El Papa Pius IX, que era el que regnava en aquells moments, va negar-se a recòneixer el nou estat italià, va excomunicar al rei Víctor Manuel II, i va viure la resta de la seva vida en situació d'aillament als palaus del Vaticà. Durant 50 anys Itàlia i la Santa Seu van mantenir un clima de hostilitat mútua.

Durant el pontificat de Pius XI es va trencar el clima d'aillament amb Itàlia i es van firmar els pactes del Laterà.

Els pactes van ser tres:

  • Un pacte que reconeixia la independència de la Ciutat del Vaticà, que d'aquesta manera es configurava com a Estat. A canvi, la Santa Seu va reconèixer Itàlia.
  • Un concordat que establia les relacions entre l'Església italiana i l'Estat italià.
  • Una compensació econòmica per les perdúes que va patir la Santa Seu el 1870.

Itàlia va declarar-se confessionalment catòlica, l'Església va rebre una posició avantatjada en el camp de l'ensenyament. Pius IX va prohibir als clergues prendre part en la vida política del país i va prescriure que els bisbes juressin fidelitat al regne d'Itàlia. Els membres del clergat van ser declartas exempts del servei militar i les lleis de matrimoni i divorci van adaptar-se a les de l'Església catòlica.

El 1984 els pactes es van revisar per eliminar el terme Església d'Estat.


Bandera d'Itàlia Aquest article sobre Itàlia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.