Complement circumstancial
De Viquipèdia
El complement circumstancial (CC) expressa matisos i circumstàncies de l'acció del verb i té una àmplia llibertat d'emplaçament dins l'oració. El complement circumstancial és, per definició, un complement no argumental, és a dir, no exigit pel verb i, per tant, prescindible. Quan trobem complements que tradicionalment s'han tractat com a circumstancials però que no siguin prescindibles és probable que estiguem davant un complement de règim verbal inherent o pseudocircumstancial.
Alguns CC, com els de lloc, temps, mode, quantitat, són els adverbis del mateix nom o hi equivalen; d'altres, com els d'instrument, companyia, causa, condició, finalitat, conseqüència, indiquen factors diversos de l'acció.
El complement circumstancial presenta les estructures següents:
- Adverbi o locució adverbial: De cop i volta va córrer molt
- Sintagma preposicional: De matinada saltava pels marges
- Sintagma nominal: Arribà el dimarts de la setmana passada
- Oració subordinada adverbial: tornaré quan vulguis

