Cancioneiro da Ajuda
De Viquipèdia
El Cancioneiro da Ajuda és un dels tres cançoners conservats de la literatura gallega medieval. Pren el seu nom de la ciutat portuguesa d'Ajuda, propera a Lisboa. Es conserva an la Biblioteca del Palau Reial d'Ajuda. És un pergamí manuscrit in folio, escrit per una sola persona amb lletra gòtica i nombroses miniatures. Restà incomplet: apareixen els texts poètics, però no s'acabaren les miniatures ni es copià la música, que té un espai reservat sota els versos de la primera estrofa de cada cantiga.
La data més probable és el 1280. Conté únicament cantigues d'amor, un tipus de composició lírica d'indubtables orígens provençals. Recull un total de 310 cantigues, de les quals 56 són comunes a les del Cancioneiro da Vaticana i 189 a les del Cancioneiro Colocci-Brancuti, ambdós posteriors al d'Ajuda. És el més antic dels tres principales cançoners galaicoportuguesos conservats i el més fiable de tots per estar elaborat en l'època trobadoresca a la cort de Alfons X de Castella.
Les primeres edicions completes daten de 1824 i 1849, encara que l'edició clássica és la realitzada per Carolina Micaëllis el 1904.

