Miquel Strubell i Trueta

De Viquipèdia

Miquel Strubell i Trueta (Oxford, Anglaterra, 1949) és un filòleg i sociolingüista català, de pare anglès i mare catalana.

És llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford, té un master en Psicologia de l'Educació de la Universitat de Londres, i la llicenciatura en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet recerques en temes de bilingüisme escolar i familiar i ha escrit sobre polítiques lingüístiques, planificació lingüística i temes relacionats.

El 1980 fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció primer d'Aina Moll i després de Miquel Reniu. També ha estat director de l'Institut de Sociolingüística Catalana. Fou secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual és membre des de 2005; i fou membre del consell d'administració, i després vice-president, del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Des del mes de setembre de 1999 treballa com a professor de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) a Barcelona com a director del programa d'Humanitats.

Endemés ha redactat dos informes per al Parlament Europeu: Lesser-used languages in States applying for EU membership (Cyprus, Czech Republic, Estonia, Hungary, Poland and Slovenia) i The European Union and Lesser-Used Languages (2002).

[edita] Obres

  • Llengua i població a Catalunya (1981),
  • La llengua catalana a l'àrea barcelonina (amb J.M. Romaní, 1986)
  • The Catalan Language: Progress towards normalisation (amb Jude Webber 1991)
  • Estudis i propostes per a l'extensió de l'ús social de la llengua catalana (coordinador, 1991)
  • Euromosaic. Production and reproduction of minority language groups in the EU (coordinador i co-autor, 1996)
  • Discussion manual on lesser-used languages (amb Jordi Bañeres, 1998)