Llitera

De Viquipèdia

la Llitera
Castellà: Litera / Aragonès: A Litera
Localització de la comarca de la Llitera respecte l'Aragó


Altres comarques de l'Aragó

Dades comarcals
Capital Tamarit de Llitera i Binèfar
Gentilici ?, ?
Població (any) ? hab.
Superfície ? Km2
Densitat (any) ? hab./km²
Municipis ?

La comarca de la Llitera limita al nord amb la Ribagorça, a l'est amb la Noguera al sud-est amb el Segrià i a l'oest amb el Cinca Mitjà.

La divisió provincial espanyola del 1833 va integrar la Llitera dins la província d'Osca, seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al segle XVII.

Situació de la Llitera en el context de la Franja de Ponent (postura integracionista).
Situació de la Llitera en el context de la Franja de Ponent (postura integracionista).

[edita] Propostes comarcals aplicades

Trobem, com és el cas de totes les comarques que conformen la Franja de Ponent (ço és, que formen part de les comunitats de l'Aragó on es parla el català), diferents postures pel que fa al referent d'aquest topònim. En el cas de la Llitera n'hi ha dos.

  1. La postura oficial, que inclou els 14 municipis indicats a sota.
  2. La postura catalanista, que designa com a Llitera la part lingüísticament catalana de la comarca oficial de la Llitera.

Per traçar els límits de la Llitera catalanista cal tenir en compte que:

  • Hi ha municipis que comprenen localitats pertanyents a diferents sistemes lingüístics. Aquest és el cas del municipi de Sanui i Alins, del qual es considera catalanòfon Sanui i aragonòfon Alins.
  • Hi ha localitats de formació recent, mitjançant immigrants de diferents indrets de l'estat espanyol als anys seixanta, que no tenen definida encara una lingua franca (o, més aviat, no pot assegurar-se si aquesta és el català o el castellà). Pel que fa a aquesta qüestió, el municipi de Vensilló, així com alguns nuclis o masos del municipi d'Esplucs, podrien ser catalogats de predomini lingüístic català.

[edita] Municipis

Llitera (2005)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Albelda 877
Baells 128
Binèfar 8.890
Campell, el 846
Camporrells 233
Castellonroi 406
Esplucs 750
Peralta i Calassanç 265
Sant Esteve de Llitera 541
Sanui i Alins 180
Tamarit de Llitera 3.655
Torricó, el 1.462
Valldellou 130
Vensilló 435
Total


[edita] Enllaços externs


Comarques naturals de la Franja de Ponent
la Ribagorça
Areny de Noguera - Benavarri - Beranui - Bissaürri (part) - Bonansa - Capella (part) - Castigaleu - Estopanyà - Graus (part) - Lasquarri - Monesma i Queixigar - Montanui - les Paüls - Isàvena (part) - el Pont de Montanyana - Sopeira - Tolba - Tor-la-ribera - Viacamp i Lliterà
la Llitera
Albelda - Baells - el Campell - Camporrells - Castellonroi - Peralta i Calassanç - Sant Esteve - Sanui i Alins (part) - Tamarit - el Torricó - Valldellou - Vensilló
el Baix Cinca
Fraga - Mequinensa - Saidí - Torrent de Cinca - Vilella de Cinca
el Matarranya
Aiguaviva - Arenys de Lledó - Bellmunt de Mesquí - Beseit - Calaceit - la Canyada de Beric - la Codonyera - Cretes - Faió - Favara - Fondespatla - Fórnols - la Freixneda - la Ginebrosa - Lledó - Maella - Massalió - Mont-roig de Tastavins - Nonasp - Pena-roja - la Portellada - Ràfels - la Sorollera - la Torre de Vilella - la Torre del Comte - Torredarques - la Vall de Tormo - Vall-de-roures - Valljunquera



Bandera d'Aragó Aquest article sobre l'Aragó és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.