Eutonia

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

viquificar i revisar categories

L'eutonia és una disciplina psico-corporal creada per Gerda Alexander que condueix la persona cap a la consciència del seu propi cos i proposa un aprenentatge per a la regulació del to muscular, adequant aquest to a qualsevol situació de la vida quotidiana. La paraula eutonia prové del grec Eu (bo, òptim) i del llatí Tonus (tensió, el grau de tensió o elasticitat de les nostres fibres musculars). Va ser creada per expressar la idea d'una "tonicitat harmoniosament equilibrada en adaptació constant i ajustada a l'estat o a l'activitat del moment".

Taula de continguts

[edita] Eutonia i to muscular

L'eutonia com a disciplina utilitza el coneixement del propi cos com a eina per a l'adquisició d'un ús adequat de les seves estructures. D'aquesta manera es desenvolupa la capacitat de fluir entre nivells de tensió òptima, entesos com els nivells apropiats per a satisfer les necessitats de l'individu en el moment d'afrontar les activitats de la seva vida quotidiana. Té en compte l'existència d'un component de la tensió muscular que no és conscient per a la major part de les persones.

El bon to muscular propi de l'estat eutònic és el que proporciona flexibilitat i adaptabilitat. En el cas contrari, trobar-se "distònic" és romandre en un estat d'excessiva tensió (hipertònic) o de poca tensió (hipotònic) que comporta la sensació de pesadesa o falta de força.

Tota alteració en la tonicitat muscular genera alteracions en els controls automàtics del sistema nerviós autònom, el qual regula la circulació, el metabolisme, el sistema glandular i les funcions de tots els òrgans i sistemes del cos. Es basa en la comprensió que tot trastorn físic té repercussions psíquiques i viceversa. Es pot comprendre així que actuant sobre la tonicitat es pot influir sobre tot l'ésser.

[edita] Orígens

L'eutonia com a disciplina sorgeix a partir de l'experiència personal de Gerda Alexander. De jove va contreure febre reumàtica i endocarditis i això la va obligar a crear formes de moviment que no compliquessin les seves afeccions. Va passar llargs períodes de repòs que la van animar a cercar per sí mateixa una forma de moviment més econòmica i espontània i que li proporcionés benestar. Això ho aconseguia a partir de l'aprenentatge de la regulació tònica muscular. Gerda afirmava que cal aprendre, cada dia una mica més, que som tot aquest cos, cos en el qual podem recolzar-nos. Per mitjà de l'observació i reflexió sobre els seus alumnes, sobre les seves pròpies malalties i dificultats en la mobilitat i aprofundint en els fonaments neuro-psicològics dels moviments de l'ésser humà, va anar donant forma al seu propi mètode.

Inicialment el treball personal d'Alexander en relació al moviment corporal tenia la premissa d'aconseguir la possibilitat de poder expressar-se sense models preestablerts que interferissin en les capacitats funcionals i creatives. En aquella època aquesta intenció l'anomenava "la recerca del moviment espontani" i trigaria uns 30 anys a concretar el que finalment va anomenar Eutonia.

El desenvolupament de l'Eutonia com a disciplina es nodreix de múltiples antecedents que configuren un univers de teories i pràctiques que s'han anat redefinint i desenvolupant. Representa una síntesi de la seva manera de comprendre els aspectes psiquícs i físics de l'ésser humà, entesos com una unitat. És una disciplina que té, d'una banda, una especificitat pedagògica ja que busca l'adaptabilitat del to muscular als constants canvis dels estímuls interiors i exteriors; això ho fa a partir de l'ensenyament i aprenentatge del desenvolupament de la sensibilitat i de la observació d'un mateix, a fi d'expandir la consciència sobre el funcionament corporal i la interacció constant d'aquest amb els estímuls externs (temperatura ambient, la presència d'altres persones, etc.) i interns (pensaments, emocions, etc.). De l'altra banda, conté una especificitat psico-corporal basada en l'experiència del propi cos, que condueix a la persona cap a una presa de consciència de si mateixa, que l'ajuda a desenvolupar els recursos que tot individu té per assolir l'equilibri psicofísic.

[edita] La pràctica

La transmissió de l'Eutonia es realitza en classes individuals o en grup. L'eutonista acompanya l'estudiant en un procés de reconeixement i exploració personal, mirant de no interferir o influir en l'esmentat procés i fomentant alhora el desenvolupament de les potencialitats pròpies de cada alumne.

Una sessió d'Eutonia comença amb una "fase d'inventari" en les quals l'estudiant mitjançant una sèrie de "posicions de control" pren consciència de l'estat inicial del seu to muscular. Després, mitjançant diverses activitats físiques guiades, que pot incloure l'ús d'objectes (pilotes, pals, coixins, etc.) o el contacte entre l'eutonista i l'estudiant, aquest darrer augmenta la seva consciència respecte a diferents "principis de l'eutonia". Al final de la sessió poden ser repetides les posicions de control inicials per permetre constatar les diferències en els estats i la consciència dels mateixos.

La pràctica de l'eutonia condueix a una millor autocomprensió, incrementant les capacitats cognitives i emocionals, l'harmonia i l'atenció. Propicia la presa de consciència i la regulació de la funció tònica a través del desenvolupament de l'individu com a auto-observador. Així és possible detectar fixacions en zones que van perdre la capacitat de fluir des de la seva tensió de base.

En desenvolupar-se la capacitat d'observar-se, acceptant el que ens succeeix, l'individu és testimoni de les seves pròpies accions i de la seva pròpia vida. I ser més observador, i ser-ho sense prejudicis, li permet arribar a un coneixement més profund d'ell mateix i, alhora, de l'altre.


[edita] Principis bàsics

Els principis constitueixen eines metodològiques per ser utilitzades en les classes, eines que possibiliten a l'alumne recuperar la fluïdesa del to.

Aquests són:

  • presa de consciència de la pell
  • presa de consciència de l'espai intern del cos
  • presa de consciència dels ossos
  • el contacte conscient (consciència de l'espai magnètic que envolta l'individu)
  • experiència del transport (reflex conscient del redreçament)
  • "repousser" (rebutjar-empènyer)
  • moviments actius i passius
  • micromoviments (moviments de descompressió articular)
  • posicions de control (seqüències de moviments per avaluar la flexibilitat muscular)
  • moviment eutònic
  • vibracions (vocals i òssies)


[edita] Bibliografia

  • Alexander, Gerda (1979). La eutonía. Un camino hacia la experiencia total del cuerpo. Buenos Aires: Paidós.
  • Alexander, Gerda (1981). Eutony. The holistic discovery of the total person. New York: Felix Morrow.
  • Vishnivetz, Berta (1994). Eutonia. La Educación del Cuerpo hacia el Ser. Buenos Aires / Madrid: Paidós.
  • Odessky, Alejandro (2002). Eutonía y Stress. Buenos Aires: Paidós

[edita] Enllaços externs

En altres llengües