Peto de ánimas

De Viquipèdia

Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la llista de pàgines sospitoses per a una major informació sobre el que es considera, en termes generals, no neutral.


Peto de ánimas de la Burata, Taragoña (La Corunya)
Peto de ánimas de la Burata, Taragoña (La Corunya)

Els petos de ánimas es troben en camins i cruïlles de tota Galícia, i són una de les manifestacions materials del culte als morts, de la devoció per les ánimas. Galícia és un poble profundament religiós, sentiment heretat dels seus avantpassats i establert en tradicions de sants repartits per tota la terra gallega. És general la creença en miracles, petits i grans, i per a tot es demana el favor del Cel.

Taula de continguts

[edita] Significat

El seu significat ve de la creença de la continuïtat de el ànima després de la mort i de l'existència d'un pas intermedi per a arribar al Cel, on es redimeixen els pecats i faltes comeses en vida (el purgatori), està molt arrelat en la mentalitat popular gallega. Dintre de les construccions populars, els petos de ánimas són els quals evidencien la importància del purgatori. La finalitat d'aquests elements populars és que els vius puguin oferir almoinas per a la salvació de les ànimes en pena que no troben descans en el purgatori, i així arribin a la felicitat en el Cel. Una vegada alliberades, intercediran per qui va fer l'ofrena. Per tant, es tracta de buscar la salvació dels morts però també d'assegurar-se la pròpia.

Molts d'ells van ser construídos per la devoció d'un feligrès o pels veïns d'un lloc. Són molt curioses els advertiments que es fan en el seu nom. Per exemple, en el de Famelga de Aguasantas (Cotobade) es llegix textualment: "Un ànima tens i no més, si la perds què faràs...". També es convida a recordar als nostres avantpassats: "Au María Purísima. Acordeu-vos de les ánimas dels vostres pares o avis o oncles o parents o amics". I, en altra part del oratorio, s'aprecia aquesta inscripció: "Pregueu per ens - Senyor i socorreu-nos amb els vostres sufragis que ens pidiremos per vós".

[edita] Origen

Les ànimes del purgatori són la mes gran devoció gallega, després dels sants, de Crist i de María; i, àdhuc que el culte tingui la seva arrel en el centre mateix de l'esperit gallec, les mostres que es conserven són moltes.

La idea de el purgatori, augmentada i revitalitzada a partir de el Concili de Trento (segle XVI), va fer que es desenvolupés la pràctica de la construcció d'aquests monuments populars amb una determinada iconografia. Però segons sembla, és en Galícia i en el segle XVIII quan es fan la major part d'aquests monuments dedicats a les ánimas; i els més antics conservats corresponen a el segle XVII.

[edita] Localització i dimensió

Les cruïlles encara inspiren temor als naturals de el País, i la seva causa està que perviu en les creences actuals considerar-les com lloc que fué destinat al soterrament, especialment dels apartats de la comunitat cristiana, d'aquí la creença que per les mateixes vaguin durant la nit les ànimes dels condemnats.

Tant la seva dimensió com iconografia són variades, pel que és difícil establir una morfologia general, encara que si es pot indicar que el cos central del peto està compost per una cavitat en la qual normalment es representa a les ánimas en el purgatori, en relleu, pintura,… i un peto o guardiola per a tirar les almoines. Aquests elements vénen la majoria de les vegades acompanyats d'altres secundaris: cornises, pilastres, porta de ferro, etc.

[edita] El culte als petos de ánimas

També és habitual que al passar per davant del peto, es resi una oració per les beneïdes ánimas perquè puguin sortir del purgatori. També se'ls agraïx algun favor fet, perquè acostumen a ajudar als vius. Se'ls demana ajuda per a solucionar algun problema i se'ls col·loquen flors en el seu record, doncs cal tenir-les sempre presents. A les ánimas, sobretot, se'ls té respecte i no es poden oblidar mai.