IsiXhosa
De Viquipèdia
|
' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Sud-àfrica |
| Regió: | Àfrica austral |
| Parlants: | > 7,9 milions |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Llengües nigerocongoleses Llengües atlàntico-congoleses |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Cap Oriental, Cap Occidental |
| Regulat per: | - |
|
|
|
| ISO 639-1 | xh |
| ISO 639-2 | xho |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | xho |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
IsiXhosa (IPA: [ˈkǁʰoːsa]) és una llengua nigerocongolesa parlada pels xhosa, un dels pobles dominants de Sud-Àfrica. Hom creu que la parlen 7.900.000 individus, el 18 % de la població sudafricana. És una de les vuit llengües oficials de Sud-àfrica. És parlada per aproximadament 7,9 milions de persones, un 18% de la població sudafricana. El nom de la llengua, "Xhosa", comença amb un clic consonàntic, tret característic de la llengua
Taula de continguts |
[edita] Història
El nom Xhosa es refereix a un dels seus caps legendaris. Els memrbes del gru ètnic que parla xhosa es refereixen a si mateixos com a amaXhosa i anomenen la seva llengua isiXhosa. Gairebé totes les llengües amb clics consonàntics sone llengües khoisànides i la presència d’aquests clics en el Xhosa demostra la forta interacció històrica amb els veïns khoisànids. El nom xhosa vol dir en khoisan "els homes enfadats".
[edita] Distribució geogràfica
La llengua representa la branca més sudoccidental de la subfamília Nguni de les llengües bantu. El xhosa és parlat com a llengua nadiua a Sud-àfrica, principalment a la província de Cap Oriental. El nom isiZulu per a aquesta província és KwaXhosa, que voo dir 'llar dels Xhosa' (KwaZulu té el significat corresponent - 'llar dels zulu'). L’isiXhosa també és parlat a Cap Occidental - inclosa Ciutat del Cap – i a Johannesburg. L’isiXhosa és la segona llengua més parlada arreu de Sud-àfrica.
[edita] Dialectes
Endemés de ser mútuament intel·ligible amb l’isiZulu i molt relacionat amb les llengües bantu, l’isiXhosa té nombrosos dialectes. Hi ha un debat acadèmic sobre una exacta divisió dialectal. Els dialectes reconeguts actualment són: (original) xhosa, ngqika (considerat "standard"), bhaca, mpondo, gcaleka, mfengu, thembu, bomvana, i mpondomise.
[edita] Llengua
[edita] Consonants
L’isiXhosa és ric en consonants no habituals, en total n'hi ha 15. Aquesta taula mostra els fonemes consonàntics de la llengua, segons la pronunciació en IPA a l’esquerra, i l’ortografia a la dreta:
| Labial | Dental / Alveolar |
Postalveolar / Palatal |
Velar | Glotal | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Central | consonant lateralLateral | ||||||
| Clic | pla | [kǀ] c | [kǁ] x | [kǃ] q | |||
| aspirada | [kǀʰ] ch | [kǁʰ] xh | [kǃʰ] qh | ||||
| sonora | [ɡǀʱ] gc | [ɡǁʱ] gx | [ɡǃʱ] gq | ||||
| nasal | [ŋǀ] nc | [ŋǁ] nx | [ŋǃ] nq | ||||
| sonora nasal | [ŋǀʱ] ngc | [ŋǁʱ] ngx | [ŋǃʱ] ngq | ||||
| Plosiva | ejectiva | [p’] p | [t’] t | [tʲ’] ty | [k’] k | ||
| aspirada | [pʰ] ph | [tʰ] th | [tʲʰ] tyh | [kʰ] kh | |||
| sonora | [bʱ] bh | [dʱ] d | [dʲʱ] dy | [ɡʱ] g | |||
| implosiva | [ɓ] b | ||||||
| Africada | ejectiva | [ʦ’] ts | [ʧ’] tsh | [kx’] kr | |||
| aspirada | [ʦʰ] ths | [ʧʰ] thsh | |||||
| sonora | [ʤʱ] j | ||||||
| Fricativa | muda | [f] f | [s] s | [ɬ] hl | [ʃ] sh | [x] rh | [h] h |
| sonora | [v̤] v | [z̤] z | [ɮ̈] dl | [ɣ̈] gr | [ɦ̤] hh | ||
| Nasal | sonora | [m] m | [n] n | [nʲ] ny | [ŋ] n’ | ||
| sonora | [m̤] mh | [n̤] nh | [n̤ʲ] nyh | ||||
| Aproximant | sonora | [l] l | [j] y | [w] w | |||
| sonora | [l̤] lh | [j̈] yh | [w̤] wh | ||||
Hi ha dues consonants adicionals, [r] i [r̤], Ambdúes es pronuncien com a r.
[edita] Literatura
La producció literària es va potenciar des del 1884, quan es va editar el diari en isiXhosa Imwo Zabantsundu. Els autors més destacats, molts d'ells activistes polítics en contra de l'apartheid, han estat Samuel Edward Kruse Mqhayi (1875-1945) amb els poemes Ityala lama wele (El procés dels bessons, 1012), Imihobe namibongo (Cant de lloança, 1927), l’autobiografia U Mqhayi wase Ntabozuku (Mqhayui de Mont Glòria, 1912), Inauzu (Guany), Ulimo (agricultura) i U don jadu (Qualsevol temps, 1933); James Ranisi Jolobe (1902-1976) amb Um yezo (Un hort, 1936), Uzagula (1923), A mavo (Impressions personals, 1951) i Poems of an African (1946); Archibald Campbell Jordan (1906) amb Ingqumbo Yeminyana (La còlera dels avantpassats, 1939); M. A. P. Ngani, amb Abantwana bethu; Davidson Don Tengo Jabavu (1885-1959) amb E Jerusalem, E America, imbumba yama nyama (1953), Isithuko (Insult, 1954) i Izidunsulwana (Monticles, 1948); H. H. Ndawi, J. Solelo, W. B. Rubasana i Guybon Bundlwana Sinxo (1902-1962) amb les novel·les Unomsa (1922), Ufundisi (Ministeri de religió, 1927), el poema Thoba sikutyeli (Vine i deixa que t'expliqui, 1932) i el drama Imfene da Debeza (Babuí de Debeza, 1925); i T. B. Soqa, autor d' Intlato ka xhosa (La vida dels xhosa).
[edita] Enllaços externs
- IsiXHosa (a UCLA Language Materials Project)
- Ethnologue = isiXhosa
- Xhosa -> English
- Llengua i cultura dels Xhosa
- PanAfrican L10n pàgina sobre l'isiXhosa
| Llengües oficials a Sud-àfrica | ||
|---|---|---|
| Afrikaans • Anglès • Ndebele • Sotho del nord • Sotho • Swati • Tsonga • Tswana • Venda • Xosa • Zulu | ||

