Fórmula 1
De Viquipèdia
La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilístic més prestigiosa de la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA),entitat governant de l'automobilisme mundial. Els participants disputen curses de Formula 1 seguint una "Formula" o reglamentació establerta pels òrgans reguladors de la competició d'obligat compliment per a tots els cotxes i participants a aquestes curses disputades en circuits o excepcionalment en circuits urbans. Els resultats de cada cursa es combinen per tal de determinar dos campionats: un per als pílots i un per als fabricants dels vehicles.
L'esport és seguit massivament per televisió, milions d'espectadors de més de 200 països solen seguir aquestes curses. Part de la espectacularitat de l'esport la posa la velocitat dels cotxes que pot arribar a ser major de 300 km/h i també la elevada velocitat de pas per curva (de fet la més alta de totes les especialitats d'automobilisme). No obstant el rendiment del cotxe depén clarament de l'electrònica, la aerodinàmica, la suspensió i els pneumàtics així que un pílot que no sigui al equip encertat en el moment oportú ho té complicat per a guanyar el campionat. La reglamentació de la Fórmula 1 ha canviat moltíssimes vegades adaptant-se a les noves evolucions tecnològiques que van introduint els equips i també per a millorar continuament la seguretat. Per exemple hi ha hagut diferents tipus de motors des dels d'1.5 litres als de 4.5 litres. La màxima potència aconseguida ha estat al voltant de 1200 cavalls als anys 80 durant la época en que s'usaven motors turbo.
El centre tradicional de la Fórmula 1 és Europa, no obstant es corren curses a molts països del món. Per exemple per tal d'internacionalitzar encara més l'esport es disputen curses a Bahrain, Xina, Malàisia i Turquia. La popularitat de l'esport ha fet que hi hagi un munt de merxandatge associat a l'especialitat que exerceix un efecte econòmic significant causant moltes disputes financeres i polítiques dins de la disciplina.
Taula de continguts |
[edita] Història
La Fórmula 1 té les seves arrels als Gran Premis europeus disputats durant la segona i tercera década del segle XX. La "fórmula" com hem comentat era un conjunt de regles que els vehicles dels participants havien de complir. Després de la segona guerra mundial es va arribar a un nou acord per a aquesta fórmula que es va anomenar com Fórmula 1, d'aquí prové el nom de la categoria.
El Campionat del Món de pilots no va ser formalitzat fins l'any 1947 i oficialment la primera cursa vàlida per a un Campionat del món de pilots va ser el Gran Premi d'Anglaterra de 1950 disputat al circuit de Silverstone. El Campionat de Constructors es va crear l'any 1958 i es varen disputar campionats nacionals seguint la mateixa fòrmula a Sud-àfrica i a Anglaterra els anys 60 i 70. A causa dels costos creixents de la competició les curses no oficials per al campionat varen desaparèixer, l'última va ser l'any 1983.
[edita] Professionalització (1950–1980)
. En aquella época la organització de les curses era molt menys formal, gairebé amateur, i era habitual que els pílots canviessin de vehicle durant la cursa si el seu cap d'equip ho necessitava. El primer campionat va ser guanyat per l'italià Giuseppe Farina amb Alfa Romeu l'any 1950 després de batre al seu company d'equip Juan Manuel Fangio. Tot i així, després Fangio va arribar a guanyar fins a 5 campionats del món els anys 1951,1954,195,1956 i 1957. Fangio és recordat com el gran dominador de la primera decada de la categoria.
Mica en mica durant els anys 60 i 70 la categoria va anar agafant forma i els equips van començar a fer recerca. Principalment es va començar a estudiar l'aerodinàmica dels vehiclesen concret l'efecte terra que aconseguia que els vehicles puguessin elevar substancialment la seva velocitat de pas per curva
Durant els últims anys d'aquesta época la formació de la Fédération Internationale du Sport Automobile (FISA) l'any 1979 va acabar desembocant en un enfrontament entre la FISA i la FOCA en la que el president de la FISA Jean Marie Balestre va xocar succesivament amb l'Associació de Constructors de la Fórmula 1 (FOCA) a causa dels drets televisius de la categoria.
[edita] Era V10(1980-2005)
- Popularitat(1981–1999)
L'any 1981 es va signar el primer Pacte de la Concòrdia, un contracte entre els equips per tal de repartir-se els beneficis obtinguts a través dels drets televisius. Aquest acord va posar fi a la coneguda guerra entre la FISA i la FOCA i va contribuir al domini economic que té Bernie Ecclestone en l'esport.
La FIA va prohibir els efectes de terra l'any 1983 en una época en que dominaven els motors turbo que tenien una potència d'uns 700 cavalls. L'any 1986 els cotxes turbo arribaren als 1100 cavalls (i fins i tot a 1400 cavalls en règims de qualificació), els cotxes van ser els més potents de la història. Per tal de reduir la velocitat la FIA va limitar la capacitat del diposit de gasolina l'any 1984 i va decidir finalment prohibir els motors turbo l'any 1989.
L'arribada de grans pílots a la categoria va fer que la popularitat cresques arreu del món. Entre d'altres seran recordats els duels entre Ayrton Senna i Alain Prost o els de Michael Schumacher i Mika Hakinnen. De fet la mort d'Ayrton Senna l'any 1994 al circuit d'Imola va ser un punt d'inflexió en la seguretat que ha anat millorant a passos gegants des de llavors.
- La era Ferrari(2000-2004)
Al principi del segle XXI l'alemany Michael Schumacher pilotant per la Scuderia Ferrari va trencar tots els records absoluts establerts a la categoria incloent els 5 campionats del món de Juan Manuel Fangio, el record de victories d'Alain Prost i el record de pole position d'Ayrton Senna.
- La mediatització a Espanya(2005)
Per tal de reduir els costos de la categoria la FIA va prohibir els motors V10 de cara al 2006. Així l'any 2005, any del primer campionat del món de Fernando Alonso amb l'equip Renault i de la popularització de l'esport a Espanya va ser també l'últim any dels motors V10 a la categoria.
[edita] La era V8 (2006-actualitat)
L'any 2006 a causa de les noves regulacions de la FIA la majoria d'equips van desenvolupar motors V8 . Fernando Alonso va ser campió també en l'any 2006 i amb 25 anys és el doble campió més jove per davant de Michael Schumacher qui va aconseguir aquesta fita amb 26 anys. L'alemany al final de la temporada 2006 és va retirar de la categoria després de 15 anys a la categoria posant el punt final a una de les carreres més exitoses de la categoria.
[edita] Fets històrics
Si el campionat del món de Fórmula 1 pren cos el 1950, la disciplina remonta, de fet, molt més lluny:
- 1906 Primera edició del « Gran Premi de França ».
- 1908 Primera edició del « Gran Premi dels Estats Units ».
- 1929 Primera edició del « Gran Premi de Mònaco ».
- 1947 Creació de la reglamentació « Fórmula 1 ».
- 1948 Ferrari alinea els seus primers cotxes en un Gran Premi.
- 1950 Creació del Campionat del Món modern.
- 1991 Primera cursa al Circuit de Catalunya
- 1994 Mor al circuit d'Imola Ayrton Senna, fins ara, l'últim pilot mort en accident.
- 2001 Debuta Fernando Alonso
- 2006 Es retira de la disciplina Michael Schumacher
[edita] Organització
L'esport és regulat per la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA) situada a la Plaça de la Concòrdia de París i que actualment presideix Max Mosley. Els drets comercials de la competició són gestionats pel Formula One Group presidit per Bernie Ecclestone i que actualment té com a accionista majoritari el grup Alpha Prema
[edita] Organismes
- La FIA (Federació Internacional de l'Automòbil), presidida per Max Mosley i amb seu a la Plaça de la Concòrdia de París s'encarrega de la direcció tècnica i esportiva i per tant determina la reglamentació i les sancions.
- La FOA (Formula One Association), presidida per Bernie Ecclestone, organitza les curses.
- La FOM (Formula One Management), presidida també per Bernie Ecclestone s'ocupa de la part comercial especialment dels drets de difusió televisiva.
[edita] Reglamentació
[edita] Seguretat
Els circuits de Fórmula 1 disposen dels darrers equipaments en matèria de seguretat i confort. Això no ha estat sempre cert i nombrosos drames van ser consequència directe d'aquestes mancançes. A causa d'això la llista dePilots de Fórmula 1 morts en accident arriba fins als 27 membres havent-hi entre elles la del 3 cops campió del món Ayrton Senna al Gran Premi de San Marino de 1994, que és de moment, l'últim dels pilots morts en accident.
Avui en dia, en canvi, cada centímetre quadrat d'un circuit és estrictament reglamentat en gran part gràcies a les peticions de Sir Jackie Stewart, i la Associació de pilots (GPDA) presidida Michael Schumacher. El Circuit de Catalunya des de la seva creació ha estat un dels circuits més segurs del campionat,en canvi altres circuits més antics han hagut de modificar el seu traçat per tal d'oferir les màximes garanties als pilots. No obstant el Gran Premi de Mònaco suposa una excepció a les regles de seguretat (no té escapatories prou grans) però el glamour i la tradició del circuit han aconseguit que aquest no caigui del calendari.
[edita] Estadístiques
[edita] Grans Premis disputats
Des de 1950, la Fórmula 1 ha conegut 35 Grans Premis diferents sobre els cinc continents. 17 d’entre ells són actius en F1 el 2007, els altres han passat de moda o continuen la seva existència fora de la Fórmula 1, com el de les 500 milles d’Indianàpolis.
El primer mundial de F1 va començar el 13 de maig de 1950 amb el Gran Premi de Gran Bretanya que va tenir lloc a Silverstone amb victòria de l'italià Giuseppe Farina conduint un Alfa Romeo.
- GP de Fórmula 1 2007
-
- Gran Premi d'Austràlia
- Gran Premi de Malaisia
- Gran Premi de Bahrain
- Gran Premi d'Espanya
- Gran Premi de Mònaco
- Gran Premi del Canadà
- Gran Premi dels Estats Units
- Gran Premi de França
- Gran Premi de Gran Bretanya
- Gran Premi d'Alemanya
- Gran Premi d'Hongria
- Gran Premi de Turquia
- Gran Premi d'Itàlia
- Gran Premi de Bèlgica (Torna de nou)
- Gran Premi del Japó
- Gran Premi de la Xina
- Gran Premi del Brasil
- GP de Fórmula 1 desapareguts
-
- Gran Premi d'Europa (corregut fins el 2006)
- Gran Premi de San Marino (corregut fins el 2006)
- 500 milles d'Indianàpolis
- Gran Premi de Les Vegas
- Gran Premi de Pescara
- Gran Premi d'Àfrica del Sud
- Gran Premi d'Argentina
- Gran Premi d'Àustria
- Gran Premi dels Estats Units Est
- Gran Premi dels Estats Units Oest
- Gran Premi dels Països Baixos
- Gran Premi de Luxemburg
- Gran Premi del Marroc
- Gran Premi de Mèxic
- Gran Premi del Pacífic
- Gran Premi de Portugal
- Gran Premi de Suècia
- Gran Premi de Suïssa
[edita] Rècords de títols per constructor
- 14 vegades : Ferrari
- 9 vegades : Williams
- 8 vegades : McLaren
- 7 vegades : Lotus
- 2 vegades : Cooper, Brabham, Renault
- 1 vegada : Benetton, BRM, Matra, Tyrrell, Vanwall,
[edita] Campionat del Món de constructors
Disputat a partir de 1958
[edita] Rècords de títols per pilot
- 7 vegades : Michael Schumacher
- 5 vegades : Juan Manuel Fangio
- 4 vegades : Alain Prost
- 3 vegades : Jack Brabham, Niki Lauda, Nelson Piquet, Ayrton Senna, Jackie Stewart
- 2 vegades : Alberto Ascari, Jim Clark, Emerson Fittipaldi, Mika Häkkinen, Graham Hill, Fernando Alonso
- 1 vegada : Mario Andretti, Giuseppe Farina, Mike Hawthorn, Damon Hill, Phil Hill, Denny Hulme, James Hunt, Alan Jones, Nigel Mansell, Jochen Rindt, Keke Rosberg, Jody Scheckter, John Surtees, Jacques Villeneuve,
[edita] Campionat del món de pilots
Disputat a partir de 1950.
| Any | Pilot | Nac. | Equip | Xasis | Motor | Poles | Vict. | Pod. | VRp. | Pun. | Dif. |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1950 | Giuseppe Farina | Itàlia | Alfa Romeo | Alfetta 158 |
Alfa Romeo | 2 | 3 | 3 | 3 | 30 | 3 |
| 1951 | Juan Manuel Fangio | Argentina | Alfa Romeo | Alfetta 158 |
Alfa Romeo | 4 | 3 | 5 | 5 | 31 | 6 |
| 1952 | Alberto Ascari | Itàlia | Ferrari | 500 F2 | Ferrari | 5 | 6 | 6 | 6 | 36 | 12 |
| 1953 | Alberto Ascari | Itàlia | Ferrari | 500 F2 | Ferrari | 6 | 5 | 5 | 4 | 34.5 | 6.5 |
| 1954 | Juan Manuel Fangio | Argentina | Maserati, Mercedes |
250 F, W196 |
Maserati, Mercedes-Benz |
5 | 6 | 7 | 3 | 42 | 16.9 |
| 1955 | Juan Manuel Fangio | Argentina | Mercedes | W196 | Mercedes-Benz | 3 | 4 | 5 | 3 | 40 | 16.5 |
| 1956 | Juan Manuel Fangio | Argentina | Ferrari | L-F D50 | Ferrari | 6 | 3 | 5 | 4 | 30 | 3 |
| 1957 | Juan Manuel Fangio | Argentina | Maserati | 250 F | Maserati | 4 | 4 | 6 | 2 | 40 | 15 |
| 1958 | Mike Hawthorn | Gran Bretanya | Ferrari | Dino 246 | Ferrari | 4 | 1 | 7 | 5 | 42 | 1 |
| 1959 | Jack Brabham | Austràlia | Cooper* | T51 F2 | Climax | 1 | 2 | 5 | 2 | 31 | 4 |
| 1960 | Jack Brabham | Austràlia | Cooper* | T53 F2 | Climax | 3 | 5 | 5 | 3 | 43 | 9 |
| 1961 | Phil Hill | Estats Units | Ferrari* | Dino 156 | Ferrari | 5 | 2 | 6 | 2 | 34 | 1 |
| 1962 | Graham Hill | Gran Bretanya | BRM* | P578 | BRM | 1 | 4 | 6 | 3 | 42 | 12 |
| 1963 | Jim Clark | Gran Bretanya | Lotus* | 25 | Climax | 7 | 7 | 9 | 6 | 54 | 21 |
| 1964 | John Surtees | Gran Bretanya | Ferrari* | 158 | Ferrari | 2 | 2 | 6 | 2 | 40 | 1 |
| 1965 | Jim Clark | Gran Bretanya | Lotus* | 33 | Climax | 6 | 6 | 6 | 6 | 54 | 14 |
| 1966 | Jack Brabham | Austràlia | Brabham* | BT19, BT20 |
Repco | 3 | 4 | 5 | 1 | 42 | 14 |
| 1967 | Denny Hulme | Nova Zelanda | Brabham* | BT20, BT24 |
Repco | 0 | 2 | 8 | 2 | 51 | 5 |
| 1968 | Graham Hill | Gran Bretanya | Lotus* | 49, 49B |
Ford | 2 | 3 | 6 | 0 | 48 | 12 |
| 1969 | Jackie Stewart | Gran Bretanya | Matra* | MS80 | Ford | 1 | 6 | 7 | 6 | 63 | 26 |
| 1970 | Jochen Rindt | Austria | Lotus* | 49C, 72 |
Ford | 3 | 5 | 5 | 1 | 45 | 5 |
| 1971 | Jackie Stewart | Gran Bretanya | Tyrrell* | 01, 03 |
Ford | 6 | 6 | 7 | 3 | 62 | 29 |
| 1972 | Emerson Fittipaldi | Brasil | Lotus* | 72D | Ford | 3 | 5 | 8 | 0 | 61 | 16 |
| 1973 | Jackie Stewart | Gran Bretanya | Tyrrell | 05, 06 |
Ford | 3 | 5 | 8 | 1 | 71 | 16 |
| 1974 | Emerson Fittipaldi | Brasil | McLaren* | M23 | Ford | 2 | 3 | 7 | 0 | 55 | 3 |
| 1975 | Niki Lauda | Austria | Ferrari* | 312 B3, 312 T |
Ferrari | 9 | 5 | 8 | 2 | 64.5 | 19.5 |
| 1976 | James Hunt | Gran Bretanya | McLaren | M23B | Ford | 8 | 6 | 8 | 2 | 69 | 1 |
| 1977 | Niki Lauda | Austria | Ferrari* | 312 T2 | Ferrari | 2 | 3 | 10 | 3 | 72 | 17 |
| 1978 | Mario Andretti | Estats Units | Lotus* | 79 | Ford | 8 | 6 | 7 | 3 | 64 | 13 |
| 1979 | Jody Scheckter | Sudàfrica | Ferrari* | 312 T4 | Ferrari | 1 | 3 | 6 | 0 | 51 | 4 |
| 1980 | Alan Jones | Austràlia | Williams* | FW07B | Ford | 3 | 5 | 10 | 5 | 67 | 13 |
| 1981 | Nelson Piquet | Brasil | Brabham | BT49C | Ford | 4 | 3 | 7 | 1 | 50 | 1 |
| 1982 | Keke Rosberg | Finlàndia | Williams | FW07C, FW08 |
Ford | 1 | 1 | 6 | 0 | 44 | 5 |
| 1983 | Nelson Piquet | Brasil | Brabham | BT52, BT52B |
BMW | 1 | 3 | 8 | 4 | 59 | 2 |
| 1984 | Niki Lauda | Austria | McLaren* | MP4/2 | TAG Porsche | 0 | 5 | 9 | 5 | 72 | 0.5 |
| 1985 | Alain Prost | França | McLaren* | MP4/2 | TAG Porsche | 2 | 5 | 11 | 5 | 73 | 20 |
| 1986 | Alain Prost | França | McLaren | MP4/2C | TAG Porsche | 1 | 4 | 11 | 2 | 72 | 2 |
| 1987 | Nelson Piquet | Brasil | Williams* | FW11B | Honda | 4 | 3 | 11 | 4 | 73 | 12 |
| 1988 | Ayrton Senna | Brasil | McLaren* | MP4/4 | Honda | 13 | 8 | 11 | 3 | 90 | 3 |
| 1989 | Alain Prost | França | McLaren* | MP4/5 | Honda | 2 | 4 | 11 | 5 | 76 | 7 |
| 1990 | Ayrton Senna | Brasil | McLaren* | MP4/5B | Honda | 10 | 6 | 11 | 2 | 78 | 7 |
| 1991 | Ayrton Senna | Brasil | McLaren* | MP4/6 | Honda | 8 | 7 | 12 | 2 | 96 | 24 |
| 1992 | Nigel Mansell | Gran Bretanya | Williams* | FW14B | Renault | 14 | 9 | 12 | 8 | 108 | 52 |
| 1993 | Alain Prost | França | Williams* | FW15C | Renault | 13 | 7 | 12 | 6 | 99 | 26 |
| 1994 | Michael Schumacher | Alemanya | Benetton | B194 | Ford | 6 | 8 | 10 | 8 | 92 | 1 |
| 1995 | Michael Schumacher | Alemanya | Benetton* | B195 | Renault | 4 | 9 | 11 | 8 | 102 | 33 |
| 1996 | Damon Hill | Gran Bretanya | Williams* | FW18 | Renault | 9 | 8 | 10 | 5 | 97 | 19 |
| 1997 | Jacques Villeneuve | Canadà | Williams* | FW19 | Renault | 10 | 7 | 8 | 3 | 81 | 39 |
| 1998 | Mika Häkkinen | Finlàndia | McLaren* | MP4/13 | Mercedes | 9 | 8 | 11 | 6 | 100 | 14 |
| 1999 | Mika Häkkinen | Finlàndia | McLaren | MP4/14 | Mercedes | 11 | 5 | 10 | 6 | 76 | 2 |
| 2000 | Michael Schumacher | Alemanya | Ferrari* | F2000 | Ferrari | 9 | 9 | 12 | 2 | 108 | 19 |
| 2001 | Michael Schumacher | Alemanya | Ferrari* | F2001 | Ferrari | 11 | 9 | 14 | 3 | 123 | 58 |
| 2002 | Michael Schumacher | Alemanya | Ferrari* | F2002 | Ferrari | 7 | 11 | 17 | 7 | 144 | 67 |
| 2003 | Michael Schumacher | Alemanya | Ferrari* | F2003-GA | Ferrari | 5 | 6 | 8 | 5 | 93 | 2 |
| 2004 | Michael Schumacher | Alemanya | Ferrari* | F2004 | Ferrari | 8 | 13 | 15 | 10 | 148 | 34 |
| 2005 | Fernando Alonso | Espanya | Renault* | R25 | Renault | 6 | 7 | 15 | 2 | 133 | 21 |
| 2006 | Fernando Alonso | Espanya | Renault* | R26 | Renault | 6 | 7 | 14 | 5 | 134 | 13 |
- Llegenda
- Nac. = Nacionalitat; Poles = Primeres Posicions d' Arrancada; Vict. = Victòries; Pod. = Podis; VRp. = Voltes Ràpides; Dif. = Punts de diferència amb el segon; * = Indica que l'equip també ha guanyat el titol del Campionat del món de Constructors que es dona desde 1958.
[edita] Altres Estadístiques
- Llista de Pilots de Fórmula 1 morts en accident a les curses del campionat.
- Calendari de la Temporada 2007 de Fórmula 1
[edita] Rècords de la F1
[edita] Enllaços externs
| Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
| Commons. | |
| [{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. | |
| [[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]]. | |
| [[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]]. | |
| [[Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|Viquiespècies]]. | |
| [[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]]. | |
| Viquinotícies. | |
| [[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]]. | |
| [[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]]. | |
- Pàgina oficial (anglès)
- Federació Internacional de l'Automòbil (F.I.A.) (anglès)
- Monaco Grand Prix

