Osor

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

viquificar
Osor
Escut d'Osor
(En detall)
Localització
Localització d'Osor respecte la Selva


la Selva

Dades municipals
Gentilici Osorenc, osorenca
Població (2001) 206 hab.
Superfície 52,1 km²
Densitat (2001) 4 hab/km²
Altitud 340 m
Coordenades 41°56'51"N, 2°33'25"E
Entitats de població 4

Osor és un municipi de la comarca de la Selva.

Taula de continguts

[edita] Descripció general

Vista parcial d'Osor des de prop de Sant Miquel de Solterra
Vista parcial d'Osor des de prop de Sant Miquel de Solterra

El terme d’Osor ocupa una extensió de 52 km2 situats a la subcomarca natural de les Guilleries. La vila és a 340 m sobre el nivell del mar. Dista 21 km de Santa Coloma de Farners, capital comarcal, 16 de Sant Hilari Sacalm, capital de les Guilleries, 9 d’Anglès vila més propera, 25 de Girona i 102 de Barcelona. El municipi comprèn el nucli urbà i els veïnats de les Mines d’Osor, Santa Creu d’Horta, Sant Gregori, el Coll i Sant Miquel de Maifré. Gaudeix d’una abrupta orografia: la Vall d’Osor es troba voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i Sant Gregori i pel massís de Solterra, encerclada pels pics més alts de les Guilleries, Sant Gregori (1088 m), Sant Benet (1144 m) i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1204 m). El terme és regat pel riu Ter, al nord-est, incloent-hi la presa de Susqueda, i per la riera d’Osor, la de més cabal de les Guilleries, que desemboca al Ter mitjà entre Anglès i la Cellera de Ter i té afluents diversos: torrent del Carbonell, sots de la Maduixa i de can Pellaringa, rieres Noguerola i Gironella. El clima, en línies generals, és mediterrani modificat per l’altitud car la presència de muntanyes i terres elevades provoca un augment de les precipitacions fins a 950 l/m2 anuals i una temperatura mitjana de12 graus.

[edita] Fauna

A rieres i torrents trobem crancs de riu, truites, barbs, bagres, granotes verdes, serps d’aigua, salamandres i aus aquàtiques com la cuereta, la merla d’aigua i el botiguer o blauet. A les zones forestals, senglars, guilles, conills, gats mesquers, teixons, esquirols, genetes,gorjablancs i visons americans – introduïts accidentalment i que malmeten molt la fauna autòctona–. Quant a l’avifauna, hi abunden espècies com el tudó, la merla, el gaig, les mallerengues,els pigots, els raspinells i pica-soques, el rupit o pit-roig, el pinsà vulgar, el pardal comú, les orenetes, l'aligot comú, l’esparver vulgar i de nocturnes com la xibeca o òliba, el mussol comú i el gamarús.

[edita] Flora

La vegetació ve caracteritzada per una àmplia superfície forestal amb una granvarietat d’espècies arbòries, arbustives i plantes herbàcies. En tractar-se de terrenysfortament accidentats i de diferents altures es dóna lloc a diversos microclimes queunits a l’elevada pluviometria faciliten l’existència d’un paisatge vegetal molt rici de gran bellesa. Fins a 500 m la vegetació principal és d’alzina amb marfull, pipinyoner, marítim o insigni, sureda, bruc, arboç, galzeran, lligabosc mediterrani iarítjol. Entre 500 i 1000 m alzinar muntanyenc, avellanoses, falguera, tremoledes,tell, grèvol i roure martinenc i de fulla gran al costat del castanyer, l’espècie méssigni.cativa. Més amunt, pins, cedres, altres coníferes i fageda acidò.la. A lesfondalades i prop de cabals d’aigua, roure, castanyer, vern, gatell, freixe, acàcia,plàtan, om i falguera. Existeixen arbres monumentals com l’alzina de la Coma, elpi i el roure de can Iglèsies, els castanyers del Cruset i el Sobirà i el grèvol i teixdel Cerver. A part, es pot veure la .or o herba de Sant Segimon, planta medicinali ornamental molt escassa peculiar de la zona.

[edita] Toponímia

El nom Osor és d’origen incert, però sembla que és preromà i es refereix a “.nesAusorum”, és a dir, . de la terra dels ausetans primer i del comtat i bisbat d’Ausonamés endavant. La primera datació és del 860 amb la forma Auzor, referida a un llocde la Vall d’on es donà un alou al monestir d’Amer.

[edita] Els símbols

Escut caironat truncat: al primer de sinople, dues claus passades en sautor amb lesdents a dalt i mirant cap enfora, la d’or en banda i per damunt de la d’argent enbarra –senyal de les claus de sant Pere, patró parroquial– i al segon, una cabra desable i bordura de peus de sable –senyal dels Cabrera, antics senyors de la Vall–.Per timbre, una corona mural de ciutat.

[edita] Comunicacions

El poble es comunica amb Anglès i Sant Hilari Sacalm per la carretera local GI-542amb servei diari d’autobús. La resta de comunicacions són vies forestals per on espot accedir a Santa Coloma de Farners per Castanyet, al Santuari del Coll –asfaltada–i a l’embassament de Susqueda.

[edita] Serveis

Dispensari municipal, escola pública la Vall, arxiu municipal i parroquial, salapolivalent, jutjat de pau, pista poliesportiva, camp de futbol, piscina municipal,càmping, cases de turisme rural, casa de colònies, bars i restaurants.

Cultura i lleure

Equip de futbol UE Osor, Casal de la Gent Gran i Simpatitzants de la Vall d’Osor,Associació de Caçadors, Associació Amics del Pessebre, Penya Barcelonista d’Osor,AMPA escola la Vall, Societat de Pesca, Club de Joves Rosó i Consell Parroquial.

Personatges famosos:

Joan Plademunt “Becaina” (?-1829) Trabucaire, el darrer esquarterat públicament aGirona.RP Joan Agustí Panella (1883-1965) Secretari general dels claretians de Barcelona,missioner, pedagog i autor d’obres religioses.Carles Obiols Taberner (1902-1985) President de l’Audiència Territorial deBarcelona i de la Mitja d’Urgell per a Assumptes d’Andorra.Antoni Obiols i Boix (1952-2000). Enginyer de camins, canals i ports, va ser capde carreteres de l’estat a Girona.Cristina Agustí Crous (1963) Atleta campiona d’Espanya en pista coberta

Gastronomia:

Els productes més coneguts d’Osor són el pa i la coca –de sucre o de greixons–cuits amb llenya. També són apreciades les carns i embotits així com la mongetad’Osor, de tavella vermella, avui, però, amb poca producció. Els bolets, les castanyesi els cuinats de cargols i senglar són molt recomanables al costat de les pilotilles,mandonguilles que en comptes de ser enfarinades són lligades per fora amb

Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.


[edita] Història

HISTÒRIA

S’han produït al terme municipal troballes prehistòriques de destrals de pedra, sílexi ceràmiques del Neolític que asseguren poblament a la zona en aquesta època.Així mateix, prop del mas la Codina, s’hi localitzaren unes restes arqueològiquesconsistents en uns fragments de ceràmica d’una urna acanalada pròpia de .nalsde l’Edat de Bronze o principis de la de Ferro, d’entre els anys 1200 i 650 aC. Delperíode romà, entre la muntanya del Coll i Sant Benet, es descobrí una ara romanavòtiva i les runes d’un petit templet.


Escultura d'homenatge al Ball del Ciri

La primera referència escrita la trobem de l’any 860 quan apareix en un documentel lloc Auzor quan fou atorgat un alou de la Vall al monestir d’Amer per un privilegidel rei franc Carles, indret en el qual més tard s’hi edi.cà el priorat benedictíde Santa Maria del Coll. Sembla que, en aquesta zona, els àrabs no s’hi establirenmai sinó que fou un lloc de refugi per als habitants de les planes. Aleshores, endemés,Osor ja formava part del comtat d’Osona.

En el s. X documentem per primera vegada Santa Creu d’Horta (902), la parròquiade Sant Pere d’Osor (917) i el Coll (949). Durant aquest mateix segle, els veguers osenyors de la Vall d’Osor foren el noble Sala, fundador del monestir de Sant Benetde Bages, i el seu .ll Isarn. Mort aquest, les terres anaren a parar a mans del comted’Osona que, el 993, les vengué al prevere Sanç. Un any després, el 994, el termed’Osor va esdevenir autòcton i independent, amb un senyor diferent dels del castellde Solterra i de Sant Hilari.


Imatge típica de la frondositat rierenca d'Osor

En el segle XI consta per primer cop la parròquia de Sant Miquel de Maifré (1068) iel XII, vers 1125, l’edi.ci parroquial fou substituït per una església romànica consagradapel bisbe de Vic Ramon Gaufred –restes de la qual es poden observar al braçmeridional de l’edi.ci actual–. El 1144, Ramon Berenguer IV concedí el privilegia la Vall d’Osor de què disposés de la facultat de constituir una mena de consellgeneral o reunió de tots els caps de casa per discutir problemes comuns queafectessin la vida de la Vall; també restaven eximits del pagament de la cugucia is’atorgava llibertat a les donzelles previ pagament de dos sous.

Senyors posteriors de la Vall durant els segles XIII i XIV, fruit de vendes o empenyoramentsdels comtes o reis, foren Bernat de Centelles, Bernat de Peratallada, Sibil·lade Saga, Isabel de Cabrera i Artau de Foces –de la família dels castlans de Cabrera–,a qui el 1352 Bernat II de Cabrera comprà els dominis de la Vall, moment a partirdel qual varen pertànyer pràcticament sempre al vescomtat de Cabrera. Osor teniaaleshores 95 focs, uns 380 habitants i es tractava d’un dels llocs amb més poblacióde les Guilleries. Famílies importants sota el senyoriu dels Cabrera foren la Paba, laMata, la Recs, la Romagueres, la Vilanova i la Sarriera, que n’esdevingueren senyorsquan Joan II els va cedir la Vall pel suport que li havien donat durant la Guerra CivilCatalana. En aquella època, el terme s’organitzava en tres parròquies, Santa Creud’Horta, Sant Daniel de Maifré –l’actual Sant Miquel de Maifré– i Sant Pere d’Osor ies repartia entre la Sagrera –cases i edi.cacions situades entorn de l’església– i unabona colla de masos escampats fora vila.


Església parroquial

En el s. XV es produí un fet extraordinari que afectà i trasbalsà notablement aquestsistema de vida: entre 1410 i 1430 es produïren un seguit de moviments sísmicsque enrunaren bona part de les cases de la vila, l’església, el pont i molts masos,cosa per la qual es va haver de reconstruir el terme com demostra la importantpresència de construccions immediatament posteriors a aquests anys –can Roure,el Pont, la Torre de Recs...–. La població se’n ressentí, a 1553, només era de 63focs, uns 252 habitants.Els segles XVI i XVII foren de relativa recuperació demogrà.ca i econòmica malgratel bandolerisme. Així, el 1592 el priorat del Coll s’uní a la dignitat abacial d’Amer iel 1632 es construí la capella de Sant Gregori; la població arribà, a 1687, a 80 focs,unes 320 persones. Els senyors de la Vall foren els Vilanova, els Puigferran, elsSarriera i el marquès d’Aitona. Paral·lelament, les muntanyes serviren de refugi acolles de bandolers amb incursions delictives a la vila i, sobretot, a masos. Entre elsde més anomenada, destacaren Perot Rocaguinarda, l’Escrivanet, Jaume Masferrer“Toca-son” i, especialment, el mític Joan Sala “Serrallonga”. La colla d’en Serrallongava cometre segrestos, robatoris i diferents enfrontaments amb les autoritats locals.En una d’aquestes batudes, a 1630, el batlle Benet Quintana ferí de mort un delscol·laboradors més pròxims de Serrallonga, Cristòfor Madriguera.

El s. XVIII i primera meitat del XIX fou una època d’augment demogrà.c, a 1782 lapoblació era de 1250 habitants i a 1855 de 1777, el nombre més alt de la història.Tot i això, aquest període es caracteritzà pels enfrontaments bèl·lics. Així, es vaviure la Guerra de Successió, en la qual destacà el general Moragues –originari deSant Hilari Sacalm– amb moviment de tropes seguint ordres del jutge d’Hostalric odel veguer de Vic a favor de Carles d’Àustria i contra Felip d’Anjou. Finalment, lesautoritats municipals, el 20 de setembre de 1714, es rendiren a l’exèrcit borbònicdel general Brancamon; l’ambient, aleshores, segons la documentació existent, erade desolació i pobresa a tot el terme.


Les mines d'Osor

Situats de ple en el s. XIX, les coses no variaren ostensiblement ja que les trescarlinades afectaren en major o menor grau el municipi. La primera, de 1833 a1840, anomenada la Guerra dels Set Anys, provocà segrestos, assassinats, afusellaments,saqueigs i incendis com el del santuari i el casal prioral del Coll que, amés, foren usats com a hospital de guerra. De la segona, entre 1847 i 1849, laGuerra dels Matiners, només es té constància de moviments de tropes pel termei estada de soldats a la vila. La tercera, de 1872 a 1876, la Darrera Carlinada, foula més violenta i intensa. Hi va haver enfrontaments entre columnes liberals delcoronel Cabrinety i de Font de Mora i faccions carlines de Savalls, Auguet i Piferrer“l’adroguer d’Anglès” –que hi va deixar la vida– entre Osor i el Coll, .ns al puntque la població, durant uns mesos de 1872 i de 1875, va caure a mans dels carlins,.ns que el novembre de 1875 es va restituir l’ordre; les baixes d’ambdós bàndolsforen nombroses, incloent-hi l’afusellament per part dels carlins de l’alcalde JosepBoscà. Entremig, podríem esmentar enfrontaments entre trabucaires i l’exèrcit, comel de 1842 entre el capità Boada i el trabucaire Ramon Felip que s’inicià prop delmas Sobirà i acabà amb un tiroteig enmig de la vila amb diversos ferits, entre ellsl’alcalde Josep Gravalosa. A més, alguns trabucaires eren originaris d’Osor com araen Xic Feliu, en Bou i Martí Plademunt “Becaina”, esquarterat a Girona el 1829, eldarrer públicament.

A les acaballes del s. XIX i les primeres dècades del XX, quan la població d’Osors’estabilitzà al voltant de les 1250 persones, la vila inicià un procés de modernitzacióque comportà la conducció d’aigua corrent a les llars a partir de 1886, la installaciód’enllumenat elèctric públic a partir de 1911, l’arribada del servei telefònicel 1921 i la inauguració de l’edi.ci escolar el 1936 i del Local el 1937. A part, el1905 es va acabar el tram de la carretera actual que uneix el poble amb Anglès iel 1925 el de Sant Hilari Sacalm. Socialment, els osorencs vivien bàsicament de lestasques forestals, destacant els carboners, els pipaires, els traginers, els bosquetansi, sobretot, els roders que a 1892 fundaren la Sociedad de Areros que a partir de1900 s’anomenà Arera Osorense, que existí .ns a 1939 i que, el 1913, durant lacelebració de la Festa del Treball organitzà un important acte a la vila en el quales donà a conèixer la unió de les diferents societats rodellaires de la comarca; estracta d’una de les associacions obreres de caràcter sindical més important de lapoblació al llarg de la història, la primera del seu ram, que participà activament enuna gran vaga entre 1913 i 1914, que impulsà el 1917 la cooperativa L’Econòmicai que arribà als 150 a.liats. A part, cal esmentar l’existència d’una empresa tèxtil,la Clerch, a les Mines d’Osor, l’ explotació minaire situada allà mateix –que, documentadades de 1821, va tancar a 1980 i es tracta d’una de les activitats més signi-.cativa del municipi durant molts anys–, d’una Associació de Carboners i diferentso.cis (espardenyers, fusters, ferrers, serradors, carboners, pagesos...).


La torre de Recs o de la Presó

La Segona República arribà a Osor sense estridències amb el republicà Julià SolerRipoll al capdavant de l’ajuntament .ns a 1934 i Lluís Obiols Taberner .ns a 1936.La guerra civil féu explotar moltes tensions acumulades i es produïren enfrontaments,col·lectivitzacions i morts: dotze a 1936, vuit a partir de 1939 –entre ells elsantics alcaldes Pere Obiols Clascar 1895-99; Antoni Corominas Coma, 1920-22 iPere Gamell Dull 1936 i 1937– i dinou al front. Demogrà.cament, els efectes de laguerra foren aclaparadors: Osor perdé prop d’un 20% del seu cens, passant a tenir1174 habitants al 1940.

La primera postguerra va ser dura i repressiva –exilis, temors, afusellaments,empresonaments, multes...– incloent-hi enfrontaments entre la guàrdia civil i grupsde maquis. En els anys cinquanta es produïren símptomes lleus d’obertura cultural:cantades corals i de caramelles en català a partir de 1953, representacions delsPastorets a partir de 1957 i audicions de sardanes. També es realitzaren milloresi obres importants com la construcció dels Nínxols a l’entrada del poble venintde Sant Hilari Sacalm per evitar esllavissades, a .nals dels quaranta; del Pont delsSoldats a la carretera que va al Coll entre 1940 i 1967; la pavimentació amb llambordesdels carrers de França, Pont i Verger a .nals dels quaranta principis delscinquanta; l’adequació de la plaça de l’Ajuntament el 1960; la reconstrucció del’edi.ci de l’Ajuntament i del Local polivalent, a 1965; la inauguració de la presade l’embassament de Susqueda a 1967 i la construcció del Parc Infantil a 1971.Referit a l’associacionisme cal esmentar la federació de la UE Osor a principis delscinquanta –malgrat que existia des de 1936–, la fundació de l’Agrupació Coral SantPere d’Osor a 1953, del Club Rosó a 1967, de la Societat de Pescadors a principisdels seixanta, la Societat de Caçadors l’any 1977 i de diferents grups teatrals.Successivament, els alcaldes foren Lluís Obiols Taberner (1939-1959), Josep BertranaMonteys (1959-1965) i Josep Cerver Coll (1965-1979). La població inicià un important retrocés degut a l’abandonament dels masos i al tancament de les mines,passant dels 1183 habitants a 1950 a 649 el 1975.


Els nínxols a la carretera direcció Sant Hilari

La democràcia municipal arribà el 1979 quan Osor tenia 484 habitants. Des d’aleshores,els alcaldes han estat Josep Bertrana Monteys (1979-1983), Pere Puig Boada(1983-1995), Jordi Vilaró Planas (1995) i Isidre Font Coromines. Exceptuant elperíode de 1979-1983, amb una llista independent, el govern municipal sempreha estat a mans de CiU que, de fet, ha estat el grup més votat a totes les eleccions,seguit del PSC, exceptuant les autonòmiques de 1992 quan ho fou ERC.

En els darrers anys, el municipi s’ha anat modernitzant, urbanitzant i promocionant.Els projectes de Delimitació del Sòl Urbà i de Normes Subsidiàries, l’obertura iconstrucció del carrer dels Països Catalans, la construcció de la piscina municipal,de la pista poliesportiva, del nou camp de futbol i del pont del Maroi, l’enjardinamentde diversos espais, la inauguració d’un càmping, d’una casa de colònies id’una casa de turisme rural, la rehabilitació i modernització de la casa consistorial,del Local, del dispensari municipal, de l’enllumenat públic de molts carrers, de lesinstal·lacions i captacions d’aigua corrent i de les escoles, a més de la de moltescases del nucli urbà, la urbanització del barri del Solaric i la futura rehabilitació delcasc antic, mostren els nous aires que es respiren en una població estabilitzada alvoltant de les 500 persones amb una lleu tendència a la baixa que, això sí, exceptuantel comerç tradicional, alguna empresa relacionada amb la fusta, l’explotacióforestal, la jardineria o la bijuteria, ha de treballar fora del municipi.


[edita] Enllaços externs

En altres llengües