Unua Libro

De Viquipèdia

Bandera de l'esperanto
Esperanto
Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto
Idioma
Esperanto | Gramàtica | Lletres | Fonologia | Ortografia | Vocabulari
Història
Història | Zamenhof | Protoesperanto | "Unua Libro" | Declaració de Boulogne | "Fonament" | Manifest de Praga
Cultura
Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cine | Internacia Televido | La Espero | Literatura | Música | Parlants natius | Cultura popular | Símbols | Dia del llibre en esperanto
Organitzacions i serveis
Amikeca Reto | Acadèmia d'Esperanto | Kurso de Esperanto | Enciclopèdia | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial | Congrés juvenil
Associacions d'esperanto
Catalunya | Espanya
Crítiques
Reformes | Riisme | Vs. ido | Vs. interlingua | Vs. novial
Temes relacionats
Llengua auxiliar | Llengua artificial | Ido | Interlingua | Novial | Volapük | Anacionalisme
Wikimedia
Portal | Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj

L'Unua Libro (Primer Llibre) va ser la primera publicació que va descriure l'idioma internacional esperanto (anomenat llavors Lingvo Internacia, "Idioma Internacional"). Va ser publicat inicialment en rus el 26 de juliol del 1887 a Varsòvia i amb el pas dels anys es van anar publicant edicions en hebreu, polonés, francés, alemany i anglés. Este manual incloïa el Parenostre, alguns versicles de la Bíblia, una carta, poesia, les 16 regles de l'esperanto i 900 arrels de vocabulari. L'autor, Zamenhof va dir que "un idioma internacional, com un idioma nacional, és una propietat comuna". Zamenhof firmà el seu treball amb el pseudònim "Doktoro Esperanto" i el nom "Esperanto" va quedar com a nom del mateix idioma (que en esperanto significa "el que té esperança" o "esperançat").

El 1905, Zamenhof tornà a publicar les 16 regles de la gramàtica, juntament amb un diccionari universal i una col·lecció d'exercicis en un treball titulat Fundamento de Esperanto (Fonament de l'Esperanto). En el primer Congrés Mundial d'Esperanto, a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, eixe mateix any es va redactar una declaració que assenyala el següent:

L'únic fonament de la llengua esperanto, obligatori per sempre i per a tots els esperantistes, és l'obra “Fonament de l’Esperanto”, en la qual ningú no té dret de fer canvis. Si algú es desvia de les regles i models donats en esta obra, no podrà mai justificar-se dient que "així ho aconsella o vol l'autor de l'Esperanto". Qualsevol esperantista té el dret d'expressar en la manera que considere més justa tota idea que no puga ser expressada de manera adequada amb el material que hi ha en el "Fonament de l'Esperanto", igual com es fa en qualsevol altra llengua. En benefici de la plena unitat de la llengua, però, a tots els esperantistes es recomana imitar en tot lo possible l'estil que hi ha en les obres del creador de l'esperanto, que és la persona que més ha treballat per l'esperanto i qui millor en coneix l'esperit.

Pel fet que Zamenhof declarara que un idioma internacional ha de ser una "propietat comuna" s'han fet comparacions entre l'esperanto i el que hui seria identificat com un projecte de codi obert (en realitat totes les llengües són així). Tanmateix, segons el context de la declaració, Zamenhof renunciava als seus drets i privilegis com a creador de l'idioma.