Dante Gabriel Rossetti

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

ortografia

Dante Gabriel Rossetti (Londres, 12 de maig de 1828 – Birchington-on-Siga, Kent, 10 d'abril, 1882) va ser un poeta, il·lustrador, pintor i traductor anglès.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Fill d'un erudit emigrat italià, Gabriele Rossetti, D. G. Rossetti va nàixer en Londres, Anglaterra i va rebre el nom de Gabriel Xarres Dante Rossetti. La seua família i amics ho cridaven "Gabriel", però en les seues publicacions posava primer el nom de Dante, a causa de les seues ressonàncies literàries. Era germà de la poetisa Christina Rossetti i del crític William Michael Rossetti, i va ser un dels fundadors de la Germanor Prerrafaelita, juntament amb John Everett Millais i William Holman Hunt.

Des de molt primerenca edat, va mostrar un gran interès en la literatura. Com tots els seus germans, aspirava a ser poeta. No obstant això, també desitjava pintar, havent mostrat un gran interès en el art italià medieval. Va estudiar amb Ford Madox Brown, amb qui va mantenir una estreta relació al llarg de la seua vida. Va estudiar idiomes en el King’s College i posteriorment en la Royal Academy.

Dante Gabriel Rossetti, Retrat fet per William Holman Hunt (1853).
Dante Gabriel Rossetti, Retrat fet per William Holman Hunt (1853).

Després de l'exposició de l'obra de Holman Hunt La vespra de Santa Inés, Rossetti va cercar l'amistat de Hunt. La pintura il·lustrava un poema d'un autor en aquells dies poc conegut, John Keats. El primer poema de Rossetti, %The Blessed Damozel era una imitació de Keats, així que va creure que *Hunt podria compartir les seues ideals artístics i literaris. Junts van desenvolupar la filosofia de la Germanor dels prerrafaelitas. Rossetti va estar sempre més interessat en la part medieval del moviment que en la moderna. Estava publicant traduccions de Dante i altres poetes italians medievals, i el seu art també cercava adoptar l'estil dels primitius renaixentistes italians.

Les primeres grans pintures de *Rossetti mostren algunes de les qualitats realistes del moviment prerrafaelita primerenc. En 1849 pinta el seu primer llenç inspirat en els antics pintors italians, La infància de la Verge. A l'any següent pinta Ecce ancilla Domini!, una representació de la Anunciación que exaltava la puresa. És una interpretació moderna de la Mare de Déu i de la Anunciación, en la qual María és representada com una adolescent indiferent i atemorida, pàl·lida no tant per candor espiritual quant per consunción. Destaca l'ús del cabell pèl-roig, senyal de sensualitat per al decadentismo i el simbolisme. La presència del lliri i de la cortina blava entre els tons blancs són elements ulteriors que afigen contingut simbòlic a la pintura. La seua obra és intensament mística i primitiva, acostant-se a l'eclecticisme dels nazarenos alemanys. La seua pintura incompleta Found (1854) va ser l'única dedicada a la vida moderna. Representava a una prostituta, treta del carrer per un pastor que era el seu antic enamorat. No obstant això, Rossetti progressivament va preferir imatges simbòliques i mitològiques a les realistes. Açò també pot predicar-se de la seua poesia posterior.

Encara que ho va donar John Ruskin, les crítiques que en l'any 1850 van rebre les seues pintures van fer que es retirara de les exposicions públiques i es dedicara sobretot a l'aquarel·la, que podien vendre's en privat. Prenia com assumpte preferit els textos de Dante, en particular de laVida nova, que havia traduït a l'anglès, i de la La mort d'Arturo de sir Thomas Malory. Les seues visions de les històries artúricas i del disseny medieval també van inspirar als seus nous amics d'aquell temps, menge William Morris i Edward Burne-Jones.

Aquestes tendències es van acréixer a causa de certs esdeveniments de la seua vida privada, en particular per la mort de la seua esposa, Elizabeth Siddal, qui es va suïcidar ingerint láudano després de donar a llum a un xiquet mort. Rossetti va caure en la depressió i va enterrar la major part dels seus poemes inèdits en la tomba de la seua esposa, en el cementiri de Highgate. Va idealitzar la seua imatge com la Beatriz de Dante en un bon nombre de pintures, com El somni de Dante davant la mort de la seua estimada (1856) i en Beata Beatrix (1863), obra que marca el camí del pintor cap a una major ornamentación i simbolisme; aquesta pintura *alegórica al·ludeix a la mort de la seua dona. Representa a Elizabeth en una pose lánguida i sensual, amb el seu cabell roig natural recollit en un pentinat desfet; sobre les seues mans s'està posant una coloma roja, símbol d'espiritualitat, que porta en el bec una ramita al·lusiva al láudano. A les seues esquenes, una escena difusa representa a dos personatges, potser Dante i Virgili. El complex simbolisme del retrat és encara font de debat entre els crítics.

Va deixar la Germanor Prerrafaelita en 1863, però va mantenir el seu mateix estil pictòric en obres posteriors: La núvia (1865), La dona de la finestra, El vestit de seda blava (1868), May Morris (1872), La donzella ferida (1879), Somni (1880), La pía (1881) i Juana d'Arc (1882). Monna Vana (1866) és l'arquetip de la feminitat decadent, el subjecte de la pintura és una dona de bellesa sensual i andrógina que es raspalla el pèl roig envoltada de composicions florals. La rosa és la flor decadentista per excel·lència. Va pintar diverses vegades el mite de Proserpina o Perséfone, raptada per el Hades, déu dels inferns i que va haver d'alliberar-la, però amb la condició que no menjara gens en el retorn; *Hades la va enganyar perquè menjara sis llavors de magrana, fruit dels morts, que l'obligaven a tornar sis mesos cada any, un per cada llavor. La deessa és representada segons un cànon comú al romanticisme i al simbolisme: la barreja de bellesa i mort s'indica amb el pèl negre i una pose sensual de dona fatal. En la seua mà, la magrana al·ludeix al mite i també, en clau simbòlica, a la mort i la sang.

La seua pintura va influir en el desenvolupament del moviment simbolista europeu. Rossetti representava a les dones obsessivament estilitzades. Tendia a retratar a la seua nova amant, Fanny Cornforth com el epitome de l'erotisme físic, mentre que una altra dels seus amants, Jane Burden, esposa del seu soci de negocis William Morris, la idealitzava com una deessa etèria.

Durant aquest temps, Rossetti va començar a obsessionar-se amb animals exòtics, i en particular amb els wombats. Amb freqüència demanava als seus amics que es trobaren amb ell en “el Cau del wombat”, en el zoo de Londres en Regent's Park, i allí passaria moltes hores. Finalment, al setembre de 1969 va adquirir la seua primera mascota de wombat. Aquest, que va viure poc temps i al que va cridar “Top”, sovint ho duia a la taula, i se li permetia dormir en el centre de la taula durant els menjars. De fet, es diu que va inspirar a el lirón de Alicia en el país de les meravelles, de Lewis Carroll.

Els amics de Rossetti van aconseguir que exhumara els poemes de la tomba de la seua esposa i els publicara: Poems (Poemes, 1870); van ser molt controvertits i atacats com el epítome de l'escola “de la poesia carnal”. Ofenia el seu erotisme i sensualitat. Un poema, Nuptial Sleep (Somni nupcial), descrivia a una parella que es quedava dormida després de el sexe. Aquesta era part de la seqüència de sonetos de Rossetti The House of Life (La casa de la vida), una sèrie de poemes que traçaven el desenvolupament físic i espiritual d'una relació íntima. Rossetti descriu la forma de soneto com el “monument al moment”, doncs cerca contenir els sentiments d'un moment fugaç, i reflectir el seu significat. Aquest va ser el major assoliment literari de Rossetti. En 1881 va publicar Ballads and Sonnets (Belades i sonetos).

Rossetti també típicament va escriure sonetos per a les seues pintures, tals menge Astarte Syriaca. Com dissenyador, va treballar amb William Morris para produir imatges per a vidrieras i altres elements decoratius.

Cap al final de la seua vida, Rossetti va caure en estat mórbido, enfosquit pel seu drogoaddicció i la seua creixent inestabilitat mental, possiblement empitjorada per la seua reacció als salvatges atacs de la crítica sobre la seua poesia desenterrada (1869). Va passar els seus últims anys retirat, com un reclús. Va morir en Birchington-on-Siga, *Kent, Anglaterra.

[edita] Obres pictòriques de Rossetti

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Dante Gabriel Rossetti

Wikiquote A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Dante Gabriel Rossetti