Enric Sagnier i Villavecchia

De Viquipèdia

Temple del Sagrat Cor al cim del Tibidabo
Temple del Sagrat Cor al cim del Tibidabo

Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 1858-1931) fou un arquitecte modernista català.

Si bé no es un dels arquitectes més originals i coneguts del Modernisme català, certament n'és un dels més prolífics amb més de 30 edificis només a Barcelona, i un dels preferits per la burgesia barcelonina de finals del segle XIX i principis del XX.

Va rebre el títol d'arquitecte el 1882, i compagina el seu treball com a dissenyador de cases d'habitatges amb la d'arquitecte d'edificis institucionals a Barcelona.

Edifici de la Caixa de Pensions a la Via Laietana de Barcelona, construït el 1917 en estil neogòtic.
Edifici de la Caixa de Pensions a la Via Laietana de Barcelona, construït el 1917 en estil neogòtic.

El seu estil és molt personal i va des d'una estètica neogòtica dintre del Modernisme, com es manifesta per exemple en els edificis que va construir per a la Caixa de Pensions, fins a estar també influenciat en alguns casos pel rococó, com a la Casa Arnús.

Va col·laborar amb Josep Domènech i Estapà en el projecte del Palau de Justícia, i amb Pere Garcia i Faria en la Duana Nova. També es l'arquitecte de edificis religiosos com l'Església i Convent de Pompeia, la Capella Francesa i el Temple expiatori del Tibidabo que va acabar el seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal.

Al final de la seva vida, va construir altres edificis en estils diferents com la Basílica de Sant Josep Oriol a Barcelona el 1926 d'estil Renaixement.