Tarragona

De Viquipèdia

Tarragona
Localització


Municipi del Tarragonès
País Catalunya Catalunya
Gentilici Tarragoní, tarragonina
Llengua pròpia Català
Superfície 65,2 km²
Altitud 69 m
Població (2006)
  • Densitat
131.158 hab.
2.011,63 hab/km²
Coordenades 41° 7′ 5″ N 1° 15′ 7″ E
Sistema polític
Entitats de població

16
Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Tarragonès

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època tals com l'amfiteatre o les muralles. Tenia 131.158 habitants el 2006.

Taula de continguts

[edita] Geografia

La ciutat està situada a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre de la desembocadura del Francolí. El terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb Constantí, els Pallaresos, el Catllar i la Riera de Gaià, a l'est amb Altafulla, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Vila-seca i Reus. A l'extrem nord-occidental inclou l'entitat municipal descentralitzada (EMD) de la Canonja, que és previst que se segregui l'any 2008.

Entitat de població Habitants (2005)
Arrabassada i la Savinosa, l' 1.966
Bonavista 7.970
Boscos de Tarragona, els 1.306
Cala Romana 865
Campsa 1.714
Canonja, la 4.744
Ferran 152
Monnars 1.856
Montgons, els 2.131
Oliva, l' 115
Pinedes, les 22
Sant Pere i Sant Pau 14.280
Sant Salvador 5.784
Tamarit 1.300
Tarragona 62.572
Torreforta 21.375

[edita] Història

[edita] Època antiga

Tarcon fenícia

Se suposa que fou fundada pels fenicis que li van donar el nom de Tarcon que vol dir ciutadella, a la vora del riu Tulcis, avui Francolí.

El segle III aC hi havia una població íbera de nom Kesse, que donà nom als cossetans, la tribu que habitava la zona de Tarragona. Aquest nucli no se sap amb seguretat si correspon a la Tarcon fenícia o a una altra ciutat veïna.

Tàrraco romana

Després de la conquesta romana, Tarcon (potser Kesse) fou engrandida i fortificada per Publi i Corneli Escipió que la van convertir en base contra els cartaginesos. Se li donà el nom de Tàrraco (en llatí Tarraco) i va esdevenir més tard capital de la província Tarraconense. Fou colònia romana i cap de convent jurídic.

Tarraconensis
Tarraconensis

August hi va passar l'hivern després de la campanya a Cantàbria i la ciutat va rebre els títols de Colònia Víctrix Togata i Colònia Júlia Víctrix Tarraconensis.

Les restes de l'amfiteatre, el circ, les muralles cíclops (probablement ja anteriors als romans) i altres edificis romans es conserven encara, però molt material es va reutilitzar després per la construcció de nous edificis.

Prop de la ciutat hi havia l'aqüeducte de Tàrraco, avui de les Ferreres, anomenat popularment Pont del Diable. Al nord-oest hi ha l'anomenada Torre dels Escipions, un sepulcre on no consta que hi fos enterrat cap Escipió. A uns 20 km al nord de la ciutat, prop de Roda de Barà, hi ha l'anomenat arc de Berà, que marcava l'arribada a Tàrraco per la Via Augusta.

El Conjunt arqueològic de Tàrraco amb catorze monuments de l’època romana fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'any 2000.

Tàrraco visigoda

Després de la caiguda de l'Imperi romà, arribaren els pobles germànics. El rei visigot Euric va saquejar, cremar i destruir la ciutat el 415. Així, la majestuosa capital romana esdevindria en poc temps una simple ciutat gairebé despoblada al sud de la nova capital, Barcelona.

Poc a poc, la població es recuperà fins a ser una de les metròpolis més importants d'Hispània, però no es va arribar als nivells de l'època romana. Hi fou important la comunitat cristiana, encapçalada per l'Arquebisbe de Tàrraco

[edita] Època medieval

Tarrakuna musulmana

Els àrabs arribaren a Tàrraco i el 719, els exèrcits de Mussa ibn Nussayr l'arrassaren. En desmembrar-se el Califat de Còrdova, formà part de la taifa de Saragossa i posteriorment de la taifa de Tortosa. Durant molts anys, la frontera entre cristians i musulmans s'establí entre el Gaià i el Llobregat, això provocà incertesa en els habitants del Camp de Tarragona, que impedí el seu progrés.

Tarragona cristiana

L'any 1116 es produí la reconquesta cristiana de Tarragona per part de les tropes de Ramon Berenguer III. Quan s'aconseguí recuperar tota la Catalunya Nova, la ciutat experimentà un creixement espectacular amb nous pobladors procedents de la Catalunya Central.

De seguida es produiren lluites per dominar la zona entre l'Arquebisbe de Tarragona i el Comte de Tarragona Robert d'Aguiló. Després d'uns anys de conspiracions i assassinats, els Aguiló foren expulsats.

A principis de segle XIII, s'urbanitza la gran plaça del Fòrum romà, i la ciutat continua creixent, esdevenint un important centre de poder a Catalunya. Ràpidament, sorgeixen els primers barris extramurs:

  • el Corral (antic circ romà), dedicat al comerç
  • la Vilanova, que s'extenia fins al port. Era ple de molins, horts i cultius
  • l'Horta, que arribava fins al Francolí. Era una zona amb cases aïllades amb camps de conreu

El maig de 1348 arribaria la Pesta Negra i el conseqüent replegament de població cap a l'interior de les muralles. A principis de segle XV, la ciutat es recuperà de la Pesta fins que, durant la Guerra civil catalana, les tropes reials l'assetjaren i la ciutat quedà molt afectada.

[edita] Època moderna

Al llarg dels segles XVI-XVII, la ciutat representà un centre important de poder al sud de Catalunya. Foren importants les escaramusses entre tropes castellanes i catalanes durant la Guerra dels Segadors i, especialment, la repressió posterior a la Guerra de Successió (Batalla de Torredembarra, Bandolerisme de Carrasclet, etc.)

[edita] Època contemporània

La ciutat tolerà el pas de les tropes de Napoleó per la zona, però es rebel·là quan volgueren instal·lar-s'hi. A mitjans de segle XIX, comença un procés d'insdustrialització de la zona propera al port i al Francolí. Es desenvolupà el comerç, sobretot amb Amèrica. La fil·loxera afectà el Camp de Tarragona i de retruc la ciutat. La República i la Guerra civil espanyola marcaren una època força convulsa per Tarragona. Durant la post-guerra, es va acollir a una gran quantitat d'emigrants procedents d'Aragó i Andalusia, d'entre altres regions.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica de la ciutat de Tarragona entre 1900 i 2005 (segons dades de l'INE).

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005
23.423 23.289 27.883 30.747 35.648 38.841 43.519 78.238 111.689 112.801 114.097 128.152

[edita] Llocs d'interès

Catedral de Tarragona
Catedral de Tarragona
L'aqüeducte de les Ferreres, més conegut com el pont del Diable
L'aqüeducte de les Ferreres, més conegut com el pont del Diable
  • El Conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Comprèn 14 monuments, 11 dels quals estan situats dins del municipi. Destaca l'Amfiteatre, construït pels romans, on van ser martiritzats sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Per aquest motiu, encara en època romana, es va construir una basílica sobre l'arena de l'amfiteatre. A aquesta basílica corresponen les runes en forma de creu que es poden veure a l'arena.
  • La Catedral, situada en el punt més alt de la ciutat, a uns 60m sobre el nivell del mar. Es creu que la catedral fou construïda sobre l'antic temple romà, reaprofitant carreus romans i fins i tot algun sarcòfag, com el que es veu a la façana, a la dreta de la porta principal. Recents excavacions arqueològiques han deixat al descobert un pany de paret de 9m d'alçada i uns 15m de llarg a la paret exterior del Claustre (sota el Pla de Palau) que formava part del temple romà original.
  • La Rambla Nova és el passeig més important de Tarragona.
  • El Balcó del Mediterrani, un mirador sobre el mar, al principi de la Rambla Nova.
  • El Portal de Sant Antoni.
  • La plaça de la Font, que ocupa una part de l'arena de l'antic circ romà. La presideix l'edifici del Palau Municipal, de façana neoclàssica.
  • La plaça de la Imperial Tàrraco, el punt on conflueixen la carretera de València i la de Lleida, i és una de les principals entrades a la ciutat. En aquesta plaça hi ha la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, l'edifici de la subdelegació del Govern, la seu central de Caixa Tarragona i l'estació d'autobusos.
  • El Mercat Central de Tarragona, un edifici modernista de l'any 1915, projectat per l'arquitecte municipal Josep Maria Jujol i de Barberà.

[edita] Cultura i tradicions

[edita] Festes tradicionals

[edita] Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Creada el 1991 a partir dels centres existents a Reus i Tarragona depenents de la Universitat de Barcelona. Significà la recuperació dels estudis universitaris a Tarragona d'ençà del segle XVI. Les instal·lacions de la universitat a Tarragona es troben dispersos en diversos campus: Centre, Sescelades i Part Alta. El Rectorat està situat a l'edifici de l'antic escorxador municipal.

Porta el nom de Rovira i Virgili, en honor del seu fill il·lustre.

[edita] Símbols

Tarragona no té ni bandera ni escut oficials. Malgrat això, hi ha usos que s'hi acosten per part de l'ajuntament de la ciutat i propostes per part de la Societat Catalana de Genealogia.

[edita] Fills i filles il·lustres de la ciutat

[edita] Esports

El Club Gimnàstic de Tarragona és l'entitat poliesportiva més important de la ciutat. El club es va fundar l'any 1886, però fins el 1916 no va tenir una secció de futbol. Actualment, el primer equip de futbol masculí del Nàstic milita a la primera divisió de la Lliga espanyola. El seu president és Josep Maria Andreu i l'estadi es diu Nou Estadi i té una cabuda d'uns 15.000 espectadors.

En bàsquet, el primer equip de la ciutat és el Club Bàsquet Tarragona (CBT), que competeix a la lliga LEB.

El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, fundat el 1982, ha militat molts anys en la divisió d'honor del voleibol espanyol (lliga ACEVOL). La temporada 2005-2006 va perdre aquesta categoria i va passar a competir a la primera divisió masculina.

El Club Natació Tarraco, fundat l'any 1963, és una altra entitat esportiva important a la ciutat, que compta amb uns 3200 socis, 200 dels quals federats en natació i waterpolo.

El Reial Club Nàutic de Tarragona, fundat el 1878, té seccions de Vela, Rem, Motonàutica, Pesca, ...

El Club Atletisme Tarragona, fundat el 1980, és el primer club d'atletisme de la província i compta amb atletes que han competit a nivell estatal i internacional. El club format per només un centenar de socis aspira a tornar a la Primera Divisió de la Lliga Catalana de Clubs d'Atletisme.

El Club Rugby Tarragona, fundat l'any 1986, és el club de rugby més important de la província de Tarragona, i un dels més dinàmics de Catalunya. La temporada 2006-2007, ha aconseguit l'ascens a primera divisió catalana. I la seva escola aporta jugadors a la selecció catalana.

[edita] Ciutats agermanades

Des de l'any 1968, Tarragona s'ha agermanat amb sis ciutats europees. A continuació s'ofereix la llista de les ciutats agermanades amb Tarragona.


[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Tarragona


Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.