Caucas

De Viquipèdia

Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit
Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit

El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d’Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi, de la qual formen part les repúbliques d’Armènia, Geòrgia i l'Azerbaidjan (la Transcaucàsia) i la resta pertany a Rússia (el Caucas del Nord o Ciscaucàsia) amb les repúbliques autònomes del Daguestan, Txetxènia, Ingúixia, Ossètia del Nord - Alània, Karatxai-Txerkèssia, Kabardino-Balkària i Adiguèsia, i algunes regions de la Rússia pròpiament dita.

Li dóna nom el sistema muntanyós del Caucas, amb el mont Elbrús, de més de cinc mil metres (5.642 m).

Administrative map of Caucasus in USSR, 1952-1991.
Administrative map of Caucasus in USSR, 1952-1991.

[edita] Esdeveniments històrics

Divisió política del Caucas
Divisió política del Caucas
  • Les guerres arabokhàzars.
  • Conquesta del Caucas per Rússia.
  • 1915: genocidi armeni.
  • 1944-1957: deportació dels txetxens i ingúixos a l'Àsia central.
  • 1991: restabliment de la independència d'Armènia, Geòrgia i l'Azerbaidjan.

En la mitologia grega, el Caucas, o Kàukasos, era un dels pilars que suportaven el món. Prometeu hi fou encadenat per Zeus.

En l'Edat Antiga, la regió va estar dominada per grecs, perses (només al sud, al nord de l’Iran) i, més tard, pels romans.

Durant els segles VIII i IX, restà sota la protecció de Pèrsia, de Bizanci i del califat àrab.

El segle XIII i XIV, foren els tàtars els qui envairen la regió, especialment el que avui coneixem com a Geòrgia.

Durant els segles XVI i XVIII fou motiu de disputes entre Pèrsia i Turquia, però el 1783, pel Tractat de Gueorguievsk, l’Imperi Rus va prendre part de la regió sota el seu protectorat. A partir d’aquest tractat, el govern rus prohibí els idiomes regionals i hi imposà el rus, i començà reformes malgrat la forta resistència de la població.

Durant la Primera Guerra Mundial, hi tingueren lloc les batalles entre Rússia i Turquia, en què moltes ètnies lluitaren al costat dels turcs.

És una regió de nombrosos conflictes nacionals i ètnics, encara avui dia (2004): entre Armènia i l'Azerbaidjan pel territori de l'Alt Karabagh; intents de secessió d’Abkhàzia de Geòrgia; intervenció russa a Txetxènia; genocidi d’armenis a mans dels turcs; rebel·lions kurdes a Turquia i l'Iran, etc.

Tots aquests conflictes han deixat a la regió un estigma similar al que pateixen altres parts del món que tenen guerres oblidades: les mines terrestres.

El 1991, Txetxènia hi declarà la independència, cosa que provocà que molts habitants no txetxens fugissin. El 1993 començaren les hostilitats entre el govern central txetxè i l’oposició. Això provocà que, el 1994, Rússia decidís intervenir directament, amb intensos bombardeigs sobre la capital Grozni, que van provocar una gran destrucció i la sortida del país d’unes 200.000 persones.

Actualment (2004) Rússia pateix freqüents atacs per part dels activistes txetxens que busquen la sortida de les tropes russes del país.

El 1992, a penes un any després de la dissolució de la antiga URSS, començaren les escaramusses per motius interètnics entre els ingúixos i els ossets del nord, que provocaren que al voltant de 50.000 ingúixos hagueren de fugir de la zona en conflicte, Prigorodni, a Ossètia del Nord.

[edita] Enllaços externs