Llista de comtes de Barcelona

De Viquipèdia

Aquest article és un candidat per a la «contribució de la quinzena».
Vegeu la candidatura per apuntar-vos com a voluntari o per discutir-hi sobre el tema.
Escut d'armes dels comtes de Barcelona que més tard serà també el dels reis d'Aragó.
Escut d'armes dels comtes de Barcelona que més tard serà també el dels reis d'Aragó.

Llista de comtes de Barcelona des de la conquesta franca de Barcelona i la creació del comtat l'any 801 fins als Decrets de Nova Planta i la integració al regne d'Espanya l'any 1714.

Taula de continguts

[edita] Comtes nomenats pels reis francs

Sepulcre del comte Guifré el Pilós al monestir de Ripoll.
Sepulcre del comte Guifré el Pilós al monestir de Ripoll.

Els primers comtes de Barcelona van ser nomenats pels reis dels francs (de la dinastia Carolíngia) que a partir del 843 esdevindrien reis de França i, com a tals, eren vassalls seus.

Nota: Molts comtes van ostentar el títol de marquès de la Gòtia (que era una altra denominació de la marca Hispànica), ja que aquest territori era una divisió administrativa fronterera. Si posseïen molts comtats (a la Gòtia o a Septimània), tenien el títol de duc, que se'ls donava quan el titular acumulava molts "honors", per concessió imperial (o per costum a Septimània). Sovint el duc de Septimània governava comtats a Gòtia i llavors el comte i marquès era també duc. El títol de "comte", doncs, corresponia a una entitat territorial, "marquès" era un títol vinculat a alguns comtats, però no a tots el de la marca, i "duc" era un títol personal.

[edita] Comtes hereditaris

Sepulcres de Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis a la Catedral de Barcelona.
Sepulcres de Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis a la Catedral de Barcelona.

A partir de finals del segle IX els reis van perdre el poder de nomenar els nous comtes. Per contra, el títol es transmetia de forma hereditària, normalment de pares a fills. Tot i això, els comtes de Barcelona continuaven sent vassalls dels reis de França.

[edita] Casal de Barcelona

947-966 : amb Miró I, germà de l'anterior

El 988 Borrell II es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, i instaura la independència de fet del comte de Barcelona respecte del rei de França.

992-1057 : amb Ermessenda de Carcassona, esposa de l'anterior, associada al govern pel seu marit, regent del seu fill Berenguer Ramon I i del seu nét Ramon Berenguer I
1052-1071 : amb Almodis de la Marca, esposa de l'anterior

L'any 1150 Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó Ramir II, cosa que comportarà la unió dinàstica amb el regne d'Aragó i la creació de la Corona d'Aragó. A partir d'aquí els comtes de Barcelona són també reis d'Aragó.

Jaume I conquereix Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, creant el regne de Mallorca i el regne de València. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de València però només alguns seran reis de Mallorca.

L'any 1410, Martí I mor sense descendència legítima.

[edita] Interregne

[edita] Dinastia Trastàmara

Entre el 1462 i el 1472 s'esdevé la Guerra contra Joan II (també coneguda com la Guerra civil catalana)

Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV.
Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV.

Comtes que ocuparen el tron durant la Guerra contra Joan II (no van regnar a València, on continuava regnant Joan II)

El 1472 Joan II entra a Barcelona, obliga els rebels a rendir-se i recupera el tron.

Amb el casament entre Ferran II i Isabel I de Castella, el 1469, es produeix la unió dinàstica entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella. A partir d'aquí, els comtes de Barcelona, a més de reis d'Aragó (entre d'altres títols), són també reis de Castella.

[edita] Dinastia Habsburg (o casa d'Àustria)

Entre el 1640 i el 1652 s'esdevé la Guerra dels Segadors.

Comtes que ocuparen el tron durant la Guerra dels Segadors (no van regnar a València, on continuava regnant Felip III)

Carles III de Catalunya, Arxiduc Carles d'Àustria.
Carles III de Catalunya, Arxiduc Carles d'Àustria.

El 1652 el rei francès renuncia al tron a canvi del Rosselló.

L'any 1700, Carles II mor sense descendència: comença la Guerra de Successió Espanyola.

[edita] Guerra de Successió Espanyola

Amb la derrota de l'Arxiduc i la victòria de Felip V en la Guerra de Successió (1714) i la promulgació dels Decrets de Nova Planta (1716), es deroga el Consell de la Corona d'Aragó i els estats de la Corona catalano-aragonesa excepte la Val d'Aran són annexionats al Regne de Castella posant-se sota la governació del Consell de la Corona de Castella, que esdevindrà més endavant el Consell Reial. Es pot considerar que de facto, neix el Regne d'Espanya, tot i que aquest Regne només existeix en virtut de la Constitució. El primer en usar el títol de Rei d'Espanya serà Josep Bonaparte al 1808, en virtut de l'article 4 de la Constitució de Baiona, i en plural, Rei de les Espanyes. El títol de comte de Barcelona esdevé un dels molts títols hereditaris del Rei d'Espanya.

[edita] Joan de Borbó

Durant el règim feixista de Franco (1939-1975), l'hereu exiliat al tron espanyol, Joan de Borbó, va fer servir el títol de Comte de Barcelona. La intenció d'això sembla que va ser una mesura intermitja, per reclamar un títol reial, sense reclamar el de Rei d'Espanya. A la mort de Franco, el 1975, Joan Carles I, fill de Joan de Borbó, va ser proclamat Rei d'Espanya. Dos anys més tard, Joan de Borbó va cedir el títol de Rei d'Espanya i els altres drets dinàstics al seu fill, fet que significà el veritable restaurament de la monarquia. L'únic títol que va conservar fou el de Comte de Barcelona, que va fer servir fins a la seva mort, l'any 1993, moment en què l'heretà definitivament el seu fill.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs