Penats
De Viquipèdia
En la mitologia de l'antiga Roma els Penats (Di Penates) eren les divinitats o genis protectors de la família i de l'estat. Estaven emparentats amb els Lars, Genis i Larvae.
Els Penates estaven vinculats per l'etimologia i pel culte amb el penus[1], el magatzem dels aliments o rebost. Les seves imatges es posen en el tablinum, davant el penus o a la cuina. Hom els adreçava precs abans de l'àpat principal, els oferia les primícies dels aliments i els n'agraïa l'abundància. [2]
Inicialment se'ls tenia per genis que vetllaven pels aliments que s'emmagatzemaven, però més endavant el seu esperit protector abastà a tota la casa i la família i es veneraven d'una manera similar als déus Lars. Eren els penats familiars o menors, ja que també van aparèixer els Penats públics o majors, que protegien l'estat. Els magistrats de la ciutat prestaven jurament davant dels Penats públics. Algunes vegades els Penats eren representats com un parell de joves. Al turó Velia a Roma hi havia un temple dedicat a ells.
[edita] Referències
- ↑ Ciceró, De natura deorum, II, 68.
- ↑ http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/religio/privata.htm

