Home de neu

De Viquipèdia

Segons la mitologia catalana, al Ripollès i la Cerdanya s'explica la història d'un matrimoni de vellets sense fills que va haver de pujar a un dia a la teulada de casa seva per treure'n la neu acumulada durant una tempesta de neu que va durar set dies i set nits seguides, per evitar que s'els enfondrés el sostre assobre seu.

Fent caure la neu a terra es va formar una muntanya davant la porta i la velleta mentre el seu marit treballava es va entretenir fent un ninot que va vestir de nena. El ninot de neu de sobte va cobrar vida davant la felicitat del matrimoni que veien en ella la filla que no havien pogut tenir mai. Els tres van ballar en corrua i van cantar d'alegria, però la felicitat va durar poc perquè quan arribà el desgel la nena es va fondre. L'any següent amb renovada esperança ho van tornar a provar però aquella vegada fent un noi...

Any rere any ho van intentar sense gaire èxit fins que finalment es donaren compte de que mai aconseguiríen el fill desitjat.

L'experiència però els donà l'idea de fer un home de neu gegant que, amb la seva força i mida, pogués fer la feina de tot l'any en pocs dies i després desaparèixer amb el desglaç. Els avis pensaven que el gegant podría aplegar llenya per tot l'any, construir una tanca per l'hort de la casa, treure la neu de la teulada i del camí i fer moltes altres cosses.

Però tan bon punt va ser viu, el gegant es va treure la roba que els avis li havien possat perquè l'estrenyava, es va cruspir tots els queviures que els vells tenien al rebost i se'n va anar muntanyes amunt allà on la neu és present tot l'any.

Desde llavors es conta que l'home de neu viu sol als cims nevats i surt i corre per tots els indrets nevats tant bon punt cauen els primers flocs de neu.