Castell de Rocafort

De Viquipèdia

El castell de Rocafort fou una fortificació al poble de Rocafort, al Bages, del qual n'és l'origen. En estat ruïnós, les seves restes estan situades en un petit turó, a mà esquerra de la carretera, poc abans d'arribar al poble pujant del Pont de Vilomara.

Rocafort, és esmentat per primera vegada el 909 en una escriptura de venda, atorgada pels comtes Sunyer i Riquilda, d'un alou situat a la vall de Néspola (de Nespres) al lloc anomenat Palau de Vesa, del comtat de Manresa. Aquest seria el seu nom primitiu.

La primera referència amb el nom actual seria en un altre document, del 1023, on ja és anomenat Rokaforte (castell fort). En el document s'especifica que ...el castell de Nèspola que diuen Rocafort.... Si bé la parròquia s'anomenà de Palau de Vesa fins a principis del segle XII.

Però el topònim Rocafort prevaldrà com a definitiu en la denominació del castell, la parròquia, el llinatge i la senyoria feudal del terme. La família Rocafort el mantindrà fins que l'any 1281, Humbert de Rocafort ven a Pere Sitjar, ciutadà de Barcelona, tot el seu domini. Fou un nét d'aquest, també anomenat Pere Sitjar, l'últim senyor laic de Rocafort, les restes del qual reposen en el sarcòfag que es conserva a l'església de Rocafort.

El 1377, la seva vídua, Guillema Nerell, deixa tot el senyoriu de Rocafort al monestir de Sant Benet, amb el qual la casa de Rocafort mantenia relacions des de segles abans. El monestir tindrà la jurisdicció senyorial del terme de Rocafort fins la desaparició dels drets senyorials i dels ordres religiosos el 1835.

El castell de Rocafort, abandonat pels monjos, fou destruït durant la guerra dels catalans contra Joan II, la Guerra civil catalana.