Prat de Cabanes-Torreblanca

De Viquipèdia

El Prat de Cabanes-Torreblanca és una estreta franja de terreny d'aiguamolls i pantans formada per dipòsits quaternaris. Aquest espai natural es troba situat a la planura costera que s’extén entre els termes municipals de Torreblanca i Orpesa, a la comarca de la Plana Alta, i està limitat per la Serra d’Irta i la serra de les Santes.

En un primer moment fou declarat paratge natural l'any 1988, però amb el decret de 1994 passà a ser considerat Parc Natural, i no es fins al 2003 quan es redactarà el seu Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN).

Taula de continguts

[edita] Descripció morfològica

El paisatge característic del Prat és el propi d’una zona humida litoral, separada del mar per un cordó de graves i còdols amb algunes zones de platja arenosa. Es tracta d’una antiga albufera tancada per un cordó litoral de graves i còdols, reblida per sediments de caràcter al·luvial (acumulacions de còdols calcaris amb potents intercalacions argiloses) procedents dels relleus circumdants.

Com qualsevol altra zona humida, es caracteritza per la presència d´una làmina d´aigua, permanent en alguns llocs i estacional a altres. Aquest factor resulta esencial per a la seua conservació a llarg plaç. La inundació periòdica de determinades zones està causada per les característiques de la pròpia marjal, ja que al ser una zona deprimida, el nivell freàtic pot aplegar fins a la superficie. Altres aports d´aigua, d´escassa importància, es produeixen sols com a conseqüència de precipitacions extraordinaries. No existeix cap flux fluvial de règim continu. La presència de manantials d´aigua contribueix a mantindre alguns llocs, molt localitzats, permanentment inundats.

[edita] Formació Natural

Es tracta d´una cubeta tectònica oberta a la mar, subsident des del Miocé i colmatada per sediments del Terciari i Quaternari, aportats pels rius San Miquel i Xinxilla, i pels barrancs del Toll i la Rabossa, Manyes i la font del Campillo. Aquesta marjal es troba en la zona oriental fallada de la península i al centre hi té una zona més elevada (horts).Aquestes falles es van reactivar al Quaternari i es van convertint en conques sedimentaries que rebien els aports dels rius del voltant. Durant la transgressió flandriense (fa uns 6000 anys), tots els materials dels rius i l´actuació de la deriva i les ones marines, formen una barra que delimita una albufera.

L´antigament anomenat Prat d´Albalat dels Anets, era una albufera comunicada amb la mar, però la formació d´aquest cordó de graves i cants, entre els segles XVII i XVIII, va fer començar el procés natural de colmatació, que li confereixen les característiques de zona humida que avuí coneixem. L´actual restinga tindra aproximadament l´edat d´uns 2000 anys, ja que als seus inicis va ser una calçada romana, que es va anar enfonsant i que va permetre que la mar entrara a la zona de marjal.

[edita] Activitat humana

Durant tot el temps d´evolució de l´albufera, les activitats que es realitzaven eren la ramaderia i l´agricultura. Ací acaba una gran ruta pecuaria que ve de les terres d'Aragó i Castella, per les quals arriben pastors transhumants amb els reus ramats. Per la zona hi passa una important xarxa de reg que desemboca a la mar, com la séquia mare, que aporta l'aigua per als conreus.

L´activitat que més importància ha tingut en l´evolució de l´ecosistema és l´extracció de turba. Es va començar a realitzar a mitjan segle XIX, quan l´enginyer Josep Soriano va realitzar un estudi del jaciment. Els resultats d´aquest estudi van ser favorables i es va sol.licitar la primera concessió per a traure la turba. Quasi un segle després, les extraccions continuaven siguent escases, ja que la turba sols s´utilitzava com a fertilitzant per als cultius de la zona. Fou a finals de la dècada dels cinquanta quan començà l´explotació industrial del jaciment. A l´actualitat, més de 60 Ha de marjal han estat transformades com a conseqüència d´aquesta activitat.

També trobem altres vestigis humans d'importància històrica, com són les antigues torres de vigilància i defensa costera de Torre de la Sal, Torrenostra i del Capicorb.

[edita] Fauna

La fauna del Parc Natural posseïx gran importància, ja que es poden trobar espècies endèmiques com la gambeta, el fartet o el samaruc, considerat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) com una de les 24 especies de vertebrats en major perill d'extinció d'Europa. Les aus són el grup faunístic millor representat al Prat, destacant entre l'avifauna nidificant la colònia més important del País Valencià d'una escassa i amenaçada espècies com la carregada. De gran interés és també l'arpellot cendrós, la xitxarra mostatxuda, que presenta al Parc Natural una de les seues majors poblacions ibèriques, la camallonga, el gomet, la mongeta, els cabuts, el sivert o a fotja.

Entre les aus hivernants, podem destacar la presència habitual de la corba marina grossa, l'arpellot de marjal, l'aligot comú, el blauet o el teixidor. Esta relació es completa amb les aus que visiten el Prat durant els seus viatges migratoris com el roncadell, l'àguila pescadora, el fusell de mar o el còlbit gris, entre d'altres. Poques són les espècies de mamífers presents al Prat, on destaquen les poblacions de rata d'aigua, conill i mostela.

Altres espècies ben representades al parc són la tortuga d'aigua europea i la serp d'aigua, entre els rèptils i el gripau comú, entre els amfibis.

[edita] Flora

Al Parc es troben fonamentalment tres grups de comunitats vegetals: les dels saladars, les pròpies del cordó litoral i les aquàtiques i palustres.

Les comunitats dels saladars estan compostes per plantes que desenvolupen diferents estratègies per a acumular o excretar l'excés de sals. Estes formacions, que ocupen els sòls fortament salins i estacionalment entollats per aigües salobres, estan representades al Prat per espècies com les ensopegueres o soses i els joncs.

Les comunitats vegetals aquàtiques són constituïdes per diferents formacions de plantes. En primer lloc tenim la vegetació flotant, amb la llentia d'aigua com a espècie més representativa. La comunitat d'herbassars subaquàtics d'aigües dolces i poc profundes, amb espècies com les Potamogeton nodosus, Pectinatus, P. natans i Ceratophyllum submersum, destaca entre les formacions de plantes aquàtiques que arrelen en el fons.

La vegetació palustre és conformada en este enclavament natural per plantes semiaquàtiques que posseïxen l'arrel i la base de la tija submergits. Dins d'este tipus de plantes destaquen les formacions de senillar, compost per espècies com el senill, la boga i el jonc de llacuna.

Campaneta de mar, espècie característica de les dunes
Campaneta de mar, espècie característica de les dunes

Les comunitats pròpies del cordó dunar estan formades per plantes que creixen sobre l'arena, entre les quals cap destacar l'alfals marítim, el rave marí, la campaneta de mar o la blanquinosa. En les zones costeres cobertes de còdols podem trobar-nos la rosella marina o el fenoll marí.

També tenen interés els mansegars, que ocupen els mateixos ecotops que els senillars, i estan representats, entre d'altres, per espècies com la mansega. El visitant pot trobar altres exemples de vegetació palustre en espècies com el jonc, el donzell marí o el llantén de platja. Per últim, cap destacar la presència al Prat d'espècies de flora com una distribució molt localitzada al País Valencià, com el càdec marí, l'aristolòquia de flor groga, l'ensopeguera fina o fins i tot endemismes exclusivament valencians com la ruda de marjal.