Preposició
De Viquipèdia
- Sobre el canvi i caiguda de preposicions en català, vegeu Complement de règim verbal.
Una preposició és una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintàctic, per exemple, un verb amb els seus complements. La preposició roman inalterada en nombre i gènere.
Una preposició encapçala un sintagma preposicional. En determinades llengües aquests sintagmes es marquen amb la declinació dels noms o adjectius. Una locució preposicional és un grup de paraules que funciona com una preposició.
En els idiomes que usen preposicions, acostumen a estar regides, és a dir, cada elment lèxic selecciona una determinada preposició. S'acostuma a dir que les preposicions són elements buits del lèxic, que no tenen significat propi sinó que només uneixen elements. Això no és del tot cert, perquè sí que es pot detectar una càrrega semàntica, si bé aquesta és més petita que la dels elements anomenats plens.
[edita] En català
Les preposicions catalanes vénen en la major part dels casos del llatí, on eren paraules plenes o prefixos. Les preposicions catalanes són les següents:
- Preposicions febles: a,amb, de, en, per, per a
- Preposicions fortes:
- Preposicions simples: cap, contra, devers, entre, envers, fins, malgrat, pro, segons, sense, ultra, vers
- Preposicions compostes: cap a, des de, fins a
Algunes paraules com ara els adverbis funcionen com a preposicions si es col·loquen en el seu lloc, per exemple "darrere". El mateix passa amb determinades formes no personals del verb, com ara "durant"
[edita] Les locucions prepositives
Una locució prepositiva és una expressió que consta de dues o més paraules i que equival a una preposició en sentit propi. Els components d'una locució són inseparables, i es presenten sempre en el mateix ordre. Vet aquí alguns exemples:
- a propòsit de = sobre
- amb la intenció de = per a
- en companyia de = amb
- a les espatlles de = darrera de
- a causa de = per

