Guerra dels Segadors
De Viquipèdia
La Guerra dels Segadors és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que alienava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.
Taula de continguts |
[edita] Causes
Els Estats monàrquics absolutistes i el règim senyorial sobre el qual es basaven, provocà un conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII.
A Catalunya es veié agreujat pel malestar que generà a diferents contrades catalanes la presència de tropes castellanes durant les guerres entre França i Espanya emmarcades en la Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648). Les tropes castellanes i italianes que havien entrat a Catalunya per combatre amb els francesos al Rosselló van causar grans mals al camp rural, actuant en determinats moments com un exèrcit d'ocupació.
Un altre detonant fou la crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat (Generalitat i Consell de Cent) i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les seves pretensions fiscals per sufragar les guerres en que estava immersa.
El comte duc d'Olivares, primer ministre o favorit, de Felip IV de Castella i III d'Aragó, estant obligat a cercar nous recursos financers per la corona per fer front a la política expansionista dels Àustria a Europa, proposà el 1626 un programa encaminat a obtenir dels regnes no castellans de la monarquia la mateixa contribució, tant en homes com en diners. Era l'anomenada Unió d'armes, que atemptava contra el règim constitucional català i arrossegava els catalans a les guerres exteriors hispàniques.
El 1638, el canonge de la Seu d'Urgell Pau Claris, conegut per la seva lluita contra els bisbes no catalans que sempre col·laboraven amb la corona, fou elegit diputat pel braç eclesiàstic i president de la Generalitat, mentre que Francesc de Tamarit era elegit diputat pel braç militar i Josep Miquel Quintana pel braç popular.
Al voltant del 1639, les dues causes s'entroncaren i es produí la natural identificació i solidaritat dels pagesos amb l'actitud de recel polític de les autoritats i s'anà configurant la doctrina política de l'aixecament i la ideologia popular de la revolta. Però la gran aristocràcia catalana i la cada vegada més important burgesia urbana tenien unes actituds polítiques més moderades envers la monarquia.
El mateix any, la caiguda d'Òpol i Salses en mans dels francesos, governades per alcaids no catalans, que es rendiren, sembla, per suborn, accentuà la tensió entre la cort i el Principat. Encara que la campanya del Rosselló acabà amb la recuperació posterior de Salses el 1640, el rei, temorós de nous atacs francesos, ordenà que l'exèrcit mercenari restés sobre el país, fet que produí greus incidents a petits nuclis camperols com Sant Esteve de Palautordera, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Palafrugell, etc.
[edita] Desenvolupament del conflicte
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat per l'autoritat reial, acusat de no facilitar, des del seu càrrec, les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig, possiblement amb la complicitat de les autoritats catalanes, i el posaren en llibertat.
El 7 de juny del mateix any, en el que es coneix com el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i s'origina un motí, en el qual fou assassinat (no del tot aclarit) el comte de Queralt i virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. Aquest fet marca l'inici del conflicte que es converteix de seguida en una autèntica revolta social.
Fou succeït per l'anterior virrei Enric III d'Empúries que tot i gaudir de molt mala salut, va acceptar el nomenament, i per tercera vegada prestà jurament com a virrei de Catalunya el matí del 19 de juny de 1640. Després d'arrestar els dos comandants més impopulars de l’exèrcit castellà, la seva malatia s'agreujà i moria el 22 de juliol. Catalunya estava altre cop sense virrei, i els diputats es destacaven com les úniques figures d’autoritat en un territori escombrat per la revolució.
El setembre, l'exèrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'aliança senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era políticament reialista. L'ocupació fou seguida d'una duríssima repressió contra el poble revoltat.
El 17 de gener de 1641, davant l’alarmant penetració de l'exèrcit castellà, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana, ara amb l'adhesió de la burgesia urbana descontenta per la pressió fiscal, acordant una aliança politicomilitar amb França. Tanmateix, per obtenir l'ajuda, es posava a Catalunya sota l'obediència de Lluís XIII de França.
Pocs dies després, i ja amb l'ajuda de l'exèrcit francès, la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc (26 de gener del 1641). Poc més tard moria Pau Claris, i la difícil situació local i internacional, dugué a la Generalitat a proclamar comte de Barcelona i sobirà de Catalunya al rei Lluís XIII, fins a la seva mort el 1643. El succeí Lluís XIV, el rei sol, fins el 1652.
Però durant la guerra, els mateixos conflictes anteriors amb els castellans es repetien ara amb els francesos. Les tropes franceses també provocaren malestar i entraren en lluita amb la població rural. De la mateixa manera, l'administració política francesa a Catalunya, tingué greus topades amb els organismes polítics i eclesiàstics catalans per no respectar les constitucions.
França aconsegueix, durant l’estiu del 1642, l’ocupació de Perpinyà i de Salses i amb això el control dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, el seu objectiu immediat. Després de dominar Tortosa, Felip IV aconseguia Tarragona i Lleida el 1644. Tortosa es mantingué sota sobirania castellana fins al 1648, en què fou conquerida pels francesos, que s’hi mantingueren fins al 1650. El conflicte s'allargà més enllà de la Pau de Westfàlia (1648), amb l'enfrontament de dos sobirans i de dues Generalitats. A França, la guerra de la Fronda del 1651, afeblia les possibilitats militars franceses a Catalunya.
El 1652 Barcelona, després d'un any de setge i l'entrada de la pesta, queia en mans de l'exèrcit de Felip IV comandat per Joan Josep d'Àustria. D'aquesta manera es posava fi al conflicte i les autoritats catalanes restaven novament sota l'obediència del rei castellà. Les tropes franceses encara es mantingueren a Catalunya durant set anys fins la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659, ocupant Roses, envaint l'Empordà, assetjant Girona, escometent el Vallès, ocupant temporalment Cadaqués, Castelló d'Empúries, Solsona i Berga.
Durant la major part de la guerra, la línia divisòria entre les dues sobiranies seguiria aproximadament el Llobregat amunt, trencaria vers Igualada i Cervera i la Seu d’Urgell, totes tres de la banda francesa. Incursions des d’una i altra banda feren oscil·lar aquesta línia. La dominació francesa va quedar reduïda des del 1652 als comtats de Rosselló i Cerdanya i a la fortalesa de Roses, que havia estat ocupada el 1645.
Amb el Tractat dels Pirineus, França renunciava al Principat de Catalunya però s'annexionava el Rosselló, el Conflent i part de la Cerdanya. Catalunya conservava les seves institucions i les seves constitucions, però França abolia totes les dels territoris controlats.
[edita] Cronologia
- 1618. Inici de la Guerra dels Trenta Anys.
- 1626. Trencament de les Corts de Barcelona. Oposició a la Unió d'armes.
- 1639. Els francesos ocupen Salses i Òpol.
- 1640. Revolució popular contra els soldats allotjats. Corpus de Sang (7 de juny).
- Revolució política. Inici de la Guerra dels Segadors.
- 1640. Revolta i independència de Portugal.
- 1641. Lluís XIII és proclamat comte de Barcelona.
- 1643. Lluís XIV és proclamat comte de Barcelona.
- 1652. Les tropes castellanes ocupen Barcelona.
- 1659. Tractat dels Pirineus.
- 1660. Lluís XIV aboleix les constitucions catalanes al Rosselló i la Cerdanya.
- 1667. S'inicia la revolta dels Angelets de la terra.
- 1688. Revolta dels Gorretes o barretines.
- 1697. Els francesos ocupen Barcelona i part del Principat. Vendôme jura les Constitucions catalanes en nom de Lluís XIV.
- 1697. Pau de Ryswick. França pacta la reintegració del Principat al patrimoni Habsburg.
[edita] Vegeu també
- Els Segadors - Himne nacional de Catalunya
- J.H. Elliott, La Revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d'Espanya traducció catalana de Josep Vallverdú. Barcelona: Vicens-Vives, 1966. Un estudi fonamental de les causes de la revolta.
[edita] Enllaços externs
- La Guerra dels Segadors al Museu d'Història de Catalunya

