Jaume Cascalls

De Viquipèdia

Jaume Cascalls, escultor gòtic català. (Berga, començament del segle XIV1378).

Representant de l'escola catalana d'escultura gòtica alliberada d'influències franceses i italianes. La seva escultura tracta les imatges de forma més naturalista, donant així major dolçor a les imatges femenines i més vigor a les masculines, dotades totes de poblades barbes i actituds varonívoles degut al seu avesament als retrats reials .

Cascalls estava casat amb la filla del pintor Ferrer Bassa amb qui tingué una relació professional i intercanvis artístics molt productius. La semblança entre la indumentària amb que vestia als seus personatges reials i la que feia servir Bassa en les seves pintures i el fet que ambdues famílies tinguessin el control del total dels encàrrecs de la cort, són significatives d’aquesta col·laboració.

L'obra més antiga que se li atribueix és el retaule de la Mare de Déu de l’església de Cornellà de Conflent, que data del 1345 i té el seu nom gravat.

Però l'obra a la que va dedicar la major part de la seva vida van ser els sepulcres de Poblet on va començar a treballar al 1349 amb el mestre Aloi de Montbrai i que es va allargar molt per culpa dels constants canvis que hi introduïa Pere el Cerimoniós. La influencia del mestre Aloi en Cascalls és enorme, fins al punt de comportar un problema de difícil solució establir quines obres pertanyen a cadascun d'aquests dos mestres.


Cascalls abandonà Poblet a mitja construcció al ser nomenat mestre d'obres de la Seu Vella de Lleida (1360). També féu algunes figures d'alabastre policromat per al monestir de Ripoll, així com algunes escultures per a la catedral de Girona, entre les que destaca Sant Carlemany, una peça d’alabastre policromat del rei Pere el Cerimoniós que fou objecte de culte a l'altar de la capella dels Sants Màrtirs des que el bisbe Arnau de Mont-rodon instituí l'any 1345 el culte a Sant Carlemany.

Passà a treballar a la seu de Tarragona a la dècada de 1370 d’on tornà a Poblet quan el rei va amenaçar en 1373 amb desproveir-lo de tots els sèus béns i utilitzar-los per contractar un altre mestre d'obra . Davant això, Cascalls s'afanyà a acabar la sepultura del rei Alfons el Benigne i les parts essencials de totes les altres tombes, però es va deixar dos oratoris que va haver de anar a fer anys després mentre treballava a Tarragona.

Es considera que la seva mort es va produir pels volts del 1378 ja que és la data de l’aflaquiment del seu esclau, i bon deixeble, Jordi de Déu, a qui el rei Pere el Cerimoniós va nomenar mestre major dels sepulcres reials en l'any 1381.