Karatxai-Txerkèssia

De Viquipèdia

Карача́ево-Черке́сская Респу́блика
(Karatxàevo-Txerkéskaia Respúblika)
Къэрэшей-Шэрджэс Республикэ
(Qereixei-Xerdges Réspublike)
Къарачай-Черкес Республика

Bandera de Karatxai-Txerkèssia Escut de Karatxai-Txerkèssia

Informació
Capital: Txerkesk
Població

 - Total
 - Densitat de població


439,470 h. (2005)
31,2 hab/km²

Superfície 14.277 km²
Governador Mustafà Batdiev
Idiomes oficials Rus, karatxai
i txerkès
Lloc web Govern
Situació de Karatxai-Txerkèssia a Rússia

La República de Karatxai-Txerkèssia (en rus Карача́ево-Черке́сская Респу́блика Karatxàevo-Txerkéskaia Respúblika, en karatxai-balkar Къэрэшей-Шэрджэс Республикэ Qereixei-Xerdges Réspublike, en txerkès Къарачай-Черкес Республика) és una república (subjecte federal) de la Federació Russa.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Limita al nord amb el Territori de Krasnodar, a l'oest amb el Territori de Stàvropol, al sud amb Abkhàzia i Geòrgia, i a l'est amb Kabardino-Balkària.

Ocupa el vessant septentrional del Gran Caucas, i la principal alçària és l’Elbrús (en karatxai-balkar Meñitaw). És drenada pel Kuban i pel Kuma. Altres rius són els Kahun, Karasu, Malka, Abazinka, Amanauz, Babuk, Dzeguta, Ginam i altres. El clima hi és continental, amb pluges que oscil·len entre 500 mm als plans i 1 000 mm a les regions muntanyoses.

[edita] Economia

La població és bàsicament rural. Els recursos econòmics principals són l'agricultura (blat, blat de moro, verdures, vinya), la ramaderia (ovina i bovina), que és transhumant, i la mineria (mines de carbó, conegut des de l'any 1840, de plom i de zinc); la indústria hi és poc desenvolupada (derivada de l'agricultura, tèxtil). Llur economia nacional es basava en l’agricultura (blat, moresc, verdures, vinya), en la ramaderia (ovelles i vaques) i l’artesanat. El subsol contenia recursos minerals importants, sobretot carbó, coure i zinc. Hi ha poca indústria, només de caire agrari o tèxtil.

[edita] Demografia

  • Població: 439,470 (2002)
    • Urbana: 193,531 (44.0%)
    • Rural: 245,939 (56.0%)
    • Masculina: 205,481 (46.8%)
    • Femenina: 233,989 (53.2%)
  • Grups ètnics

Segons el cens rus (2002), els karatxais eren el 38.5% de la població de la república, seguits pels russos (33.6%) i txerkessos (11.3%). Altres grups importants són els abazins (7.4%), nogais (3.4%), ossets (3,333, o 0.8%), ucraïnesos (3,331, o 0.8%), armenis (3,197, o 0.7%), tàtars (2,021, o 0.5%), i un grapat de petits grups, cadascun amb menys del 0.5% de la població.

cens 1926 cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Karatxais 52,875 (52.0%) 70,932 (29.2%) 67,830 (24.4%) 97,104 (28.2%) 109,196 (29.7%) 129,449 (31.2%) 169,198 (38.5%)
Txerkessos 16,186 (15.9%) 17,667 (7.3%) 24,145 (8.7%) 31,190 (9.0%) 34,430 (9.4%) 40,241 (9.7%) 49,591 (11.3%)
Abazins 13,731 (13.5%) 14,138 (5.8%) 18,159 (6.5%) 22,896 (6.6%) 24,245 (6.6%) 27,475 (6.6%) 32,346 (7.4%)
Russos 2,593 (2.6%) 118,785 (48.8%) 141,843 (51.0%) 162,442 (47.1%) 165,451 (45.1%) 175,931 (42.4%) 147,878 (33.6%)
Nogais 6,263 (6.2%) 6,869 (2.8%) 8,903 (3.2%) 11,062 (3.2%) 11,872 (3.2%) 12,993 (3.1%) 14,873 (3.4%)
Altres 9,961 (9.8%) 14,810 (6.1%) 17,079 (6.1%) 19,957 (5.8%) 21,917 (6.0%) 28,881 (7.0%) 25,584 (5.8%)

[edita] Enllaços externs


Subdivisió administrativa de Rússia Bandera de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia
Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk | Perm | Primórie | Stàvropol
Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk1 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka2 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità3 | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej |
Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg
Província autònoma Hebreus
Districtes autònoms Aga Buriàtia3 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia2 | Nenètsia | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia1
  1. L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
  2. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.
  3. L'11 de març del 2007 se celebrarà un referèndum per a determinar la possible fusió entre la província de Txità i el districte autònom d'Aga Buriàtia per formar el territori de Zabaikal.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga