Antoni de Clariana i de Gualbes
De Viquipèdia
Antoni de Clariana i de Gualbes (? 1683 - Barcelona 1756) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola. El Coronel Clariana era fill d'En Miquel Clariana-Seva i d'Ardena. Era Comandador de l'Ordre Militar de Sant Joan de Malta a Catalunya. Al 1705, ell i el seu pare foren expulsats pel Lloctinent (Virrei) de Catalunya, Francisco Fernández de Velasco, per ser progermànics.
A l'arribada de l'Arxiduc d'Àustria Carles III foren els primers nobles de l'aristocràcia catalana a jurar-li obediència. El pare, En Miquel de Clariana-Seva i d'Ardena, fou un dels 8 membres de la Junta del Braç Militar de Catalunya nomenada per l'Arxiduc d'Àustria; N'Antoni fou nomenat Coronel del Regiment de cavalleria nº2 "Clariana", conegut pel seu nom.
Una versió esmenta que la unitat de cavalleria alçada per l'aleshores Coronel Josep Moragues fou unida al Regiment del Coronel Clariana i de Gualbes.
Al 1706, el Coronel Clariana i de Gualbes i el seu pare, tot i la seva edat, lluitaren en la defensa de Barcelona. Sembla que el Coronel Clariana i de Gualbes caigué presoner en un dels atacs dels francesos.
Al 1708 fou la força terrestre que conquerí l'illa de Sardenya, i Jaume Carreras fou nomenat Sergent Major del Regiment. L'expedició estav sota el comandament de l'Almirall Leake i comptava amb una força de 40 navilis anglesos. Al 1709 participà a la Batalla de Montnegre contra els francesos. Al 1711 (o 1710), el Coronel Clariana i de Gualbes es retirà del servei.
Deixà les unitats de cavalleria i passà al servei de la marina veneciana; com a membre de l'Ordre Militar de Sant Joan de Malta, participà en l'expedició per a deslliurar l'illa de Corfú (Grècia) del setge Turc i publicà un "Resumen náutico de lo que se practica en el tretro naval o arte de la guerra" al 1731. Traduí i publicà una "Historia del reino de Argel", de Laugier de Tassy, a la qual afegí una detalladíssimia descripció de la conquesta de la Ciutat d'Ora per les forces borbòniques de Felip V, al 1733

