Baggara
De Viquipèdia
| Baggara | |
|---|---|
| Població total | Més d'1 milió |
| Regions amb població significativa | Regions on es creu que habiten: Sudan (oest) |
| Llengua | Predominantment shuwa, una variant de l'àrab. |
| Religió | Predominantment sunnites. |
| Grups humans relacionats | La resta de beduïns, àrabs, guhaynes |
Els baggara o baqqarah (àrab: البقارة) són un grup de beduïns nòmades que habiten l'Àfrica des del llac Txad fins al Nil, en els estats del Sudan (particularment el Darfur), el Níger, Txad, el Camerun, Nigèria, i la República Centreafricana. També són coneguts com a àrabs shuwa. Són pasturadors, emigren estacionalment, establint-se a les terres d'herbes en l'estació humida i en les ribes dels rius a la seca. Parlen majoritàriament el shuwa, dialecte de l'àrab.
[edita] Orígens i divisions
Els baggara són musulmans, i es creu que són parcialment descendents dels àrabs que es varen establir a la regió principalment entre els segles XIV i XVIII, descendents dels juhayness grup d'àrabs des que es traça la seva ascendència fins a Líbia. Els que es varen desplaçar cap al sud de les muntanyes Marrah, on les precipitacions eren més abundants, varen especialitzar-se en el pastoratge del vacum i varen començar a ser coneguts com els baggara, literalment "els de la vaca" o "gent de vaques". Els que no es varen moure del nord varen acabar sent coneguts com els abbala, (homes-camell).[1]
Es divideixen en diverses tribus com els rizeigat, ta’isha i habbaniya al Darfur; i misseiria, humur i hawazma al Kordofan. Els misseiria de Jebel Mun parlen una llengua nilosahariana anomenada, tama o miisiirii.
[edita] Història
Els baggara del Darfur i Kordofan foren l'espina dorsal de la revolta mahdista contra el control turcoegipci del Sudan de la dècada del 1880. El segon en l'escala de comandament, el califa Abdallahi ibn Muhammad, era un baggara de la tribu ta'aisha. Durant el període mahdista (1883-98) desenes de milers de baggares varen emigrar a Omdurman i el centre del Sudan on varen les tropes. Després de la seva derrota a la Batalla de Karari el 1898, els restants varen retornar al Darfur i a Kordofan. Sota el sistema britànic de govern indirecte, cada una de les tribus era governada pel seu propi cap suprem conegut com a nazir. La majoria d'ells eren membres del partit Umma Party, encapçalat d'ençà els anys 60 per Sadiq el Mahdi.
[edita] Notes i referències
- ↑ de Waal, Alex and Julie Flint, Darfur: A Short History of a Long War, Zed Books, London March 2006, ISBN 1-84277-697-5, p. 9

