Nació de Còrsega

De Viquipèdia

La Nació de Còrsega fou el nom del govern nacional de Còrsega de 1755 al 1769.

Clemente Paoli havia rebut l'oferta de ser elegit cap general de la nació però va renunciar considerant que son germà Pasquale Paoli era millor. A l'assemblea (Cunsulta) de San'Antone della Casabianca, el 13 i 14 de juliol de 1755 es van presentar dos candidats; Paoli i Emmanuel Matra, i el primer fou elegit. Paoli va establir una constitució aprovada per la Dieta general a Corté el 16, 17 i 18 de novembre.

Còrsega es proclamava regne amb la Verge Maria com a sobirana, això doncs en la pràctica era una república. Fou també Paoli qui va establir la nova bandera nacional, en la qual el cap del sarraí tenia la banda al front enlloc de estar tapant els ulls. El 14 de maig de 1761 es va crear la primera moneda nacional i el paper segellat.

Poc a poc els genovesos van quedar limitats a Calvi, Bàstia i alguns punts de la costa i poc més. El 1764 Gènova va cedir l'administració de l'illa a França. Paoli i els seus van fer la guerra als francesos i l'octubre de 1768 van obtenir la important victòria de Borgu, al sud de Bàstia. La batalla decisiva es va lliurar a Ponte Novu; Paoli, amb milers d'homes, va barrar el pas del francesos cap a Corté. La batalla va durar de fet de l'1 al 9 de maig de 1769 i els francesos van guanyar i van posar fi a la independència de Còrsega. 4500 corsos van morir. El 14 de juliol de 1769 Paoli va marxar cap a l'exili a Nàpols.