Eugene Gladstone O'Neill
De Viquipèdia
| Eugene O'Neill | |
|---|---|
| Eugene O'Neill, dramaturg nord-americà | |
| Naixement | 16 d'octubre, 1888 Nova York, Nova York, EUA |
| Defunció | 27 de novembre, 1953 Boston, Massachusetts, EUA |
| Premi Nobel de Literatura (1936) |
Eugene Gladstone O'Neill ( Nova York, EUA 1888 - Boston 1953 ) fou un dramaturg nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1936 i quatre cops, una d'elles a títol pòstum, amb el Premi Pulitzer.
O'Neill és considerat l'introductor d'un realisme dramàtic en el teatre nord-americà prenent com a base les obres d'Anton Txèkhov, Henrik Ibsen i August Strindberg. En les seves obres hi ha cabuda a personatges que viuen al marge de la societat, i que lluiten per mantenir les seves esperances i aspiracions, encara que solen acabar desil·lusionades i caient en la desesperació, explorant les parts més sòrdides de la condició humana.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 16 d'octubre de 1888 a la ciutat de Nova York. El seu pare, James O'Neill, fou un actor de teatre d'origen irlandès, que havia crescut enmig de la pobresa més absoluta. La seva mare, Ella Quinlan O'Neill, fou la filla delicada, emocionalment fràgil, d'un pare ric que havia mort quan ella tenia 17 anys. La senyora O'Neill mai va superar la mort per xarampió als dos anys del seu segon fill, Edmund, i es va fer addicta a la morfina després del difícil naixement d'Eugene.
A pesar que Eugene O'*Neill va néixer en l'habitació d'un hotel de Broadway, a la ciutat de Nova York, la seva infància està íntimament unida a New London, població situada a l'estat nord-americà de Connecticut. A causa de la professió del seu pare va passar els seus primers anys entre bambolines als teatres i trens en els quals la família es desplaçava d'un lloc a un altre. Finalment, als set anys, O'Neill fou enviat a un internat catòlic en el qual troba com únic consol la lectura.
Després de suspendre en la Universitat de Princeton va tenir bastants ocupacions precaris, i després de treballar en una oficina de venda per correu es va traslladar a Hondures a buscar or, i successivament va passar diversos anys com a mariner, va viure a Buenos Aires, on sofrí una depressió que l'empeny a l'alcoholisme. Després de la mort dels seus pares i del seu germà gran, com forma d'evasió O'Neill es va dedicar a escriure.
[edita] Obra literària
Alhora que s'uní a una companyia de teatre d'afeccionats, "Provincetown Players", que representaren alguna de les seves primeres obres, va ocupar una plaça al New London Telegraph de Connecticut, on escriu les seves primeres obres. A partir d'aquell moment decidí dedicar-se a l'escriptura d'obres de teatre a temps complet després de la seva experiència al Sanatori de Gaylord Farms, on havia acudit després de contreure tuberculosi.
Durant la dècada del 1910 O'Neill es convertí en un habitual de l'escena literària de Greenwich Village, on es reuneix amb molts amics radicals com John Reed, fundador del Partit Comunista dels Estats Units. A partir de 1914 començà a estudiar art dramàtic a la Universitat de Harvard.
El 1929 O'Neill es traslladà a la Vall del Loira, i passà a viure al Castell de Plessis, situat a Saint-Antoine-du-Rocher. El 1937 es traslladà a Danville, població situada a Califòrnia, on viurà fins el 1944. La seva casa, coneguda com Tao House, és avui el "Eugene O'Neill National Historic Site".
La primera representació d'una obra d'O'Neill Beyond the Horizon ("Més enllà de l'horitzó"), a Broadway el 1920 va ser un èxit absolut i li va valer el Premi Pulitzer. Aquell fou el moment de màxim esplendor en la seva obra, gràcies a Desire Under the Elms ("Desig sota els oms", 1924), Strange Interlude ("Estrany interludi", 1927), amb el qual guanya el Pulitzer per tercera vegada, Mourning Becomes Electra ("A Electra li queda bé el dol", 1931), on es nota la influència del drama grec i la seva única comèdia Ah, Wilderness ("Terres verges", 1932), una malenconiosa reescriptura de la infància que hagués desitjat tenir.
L'any 1936 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per l'energia, honradesa i sentiment profund d'emocions en els seus treballs dramàtics, que incorporen un concepte original de la tragèdia. Després d'una pausa de gairebé una dècada, O'Neill escriu l'obra The Iceman Cometh ("Arriba l'home de gel, 1939), i el 1943 Moon for the Misbegotten ("Una lluna per al bastard") esdevingué un fracàs, iniciant el seu declivi com a dramaturg.
[edita] Relacions familiars
E 1943 O'Neill va desautoritzar la seva filla Oona O'Neill per haver-se casat el 16 de juny de 1943 amb el cineasta Charles Chaplin quan ella només tenia amb 17 anys i ell 54. Tot i la diferència d'edat van tenir vuit fills. El dramaturg mai tornà a veure la seva filla.
També tingué problemes amb els seus fills Eugene O'Neill Jr, especialista en Lletres Clàssiques de Universitat de Yale alcohòlic que es va suïcidar l'any 1950 als 40 anys, i Shane O'Neill, addicte a l'heroïna que també es va suïcidar.
[edita] Els darrers anys
Després d'haver patit nombrosos problemes de salut, entre ells l'alcoholisme, durant molts anys, O'Neill va patir també en els seus últims anys la malaltia de Parkinson, el que li ocasionava tremolors a les mans que li van impedir escriure en les seves deu últims anys de vida. Va tractar de dictar, però li resultà impossible aquesta manera d'escriure. O'Neill va morir en un estadi avançat d'aquesta malaltia a l'habitació 401 de l'Hotel Sheraton de Boston, el 27 de novembre de 1953, als 65 anys.
Malgrat que les seves instruccions testamentàries estipulaven que les seves obres no havien de publicar-se fins a 25 anys després de la seva mort, el 1956 la seva tercera esposa va ordenar publicar Long Day's Journey Into Night ("Llarg viatge cap a la nit", escrita però l'any 1941). Aquesta obra fou aclamada per la crítica i avui dia es considera la seva obra més completa, permetent-li guanyar el seu quart Premi Pulitzer. Posteriorment es publicaren A Touch of the Poet ("Un toc de poeta", 1958) i More Stately Mansions ("Més mansions majestuoses", 1967). Amb part dels diners generats per aquestes obres, i seguint disposicions testamentàries del propi O'Neill, que desitjava mostrar el seu agraïment al país que li havia concedit el Premi Nobel, es va instituir el Premi O'Neill, que és atorgat cada any pel teatre Real Dramàtic de Suècia.
[edita] Obra seleccionada
- 1920 : Beyond the Horizon, Premi Pulitzer
- 1921: The Emperor Jones
- 1921: The First Man
- 1922: The Hairy Ape
- 1922: Anna Christie, Premi Pulitzer
- 1923: The Fountain
- 1923-1925: Marco Millions
- 1924: All God's Chillun Got Wings
- 1925: Desire Under the Elms
- 1925-1926: Lazarus Laughed
- 1926: The Great God Brown
- 1928: Strange Interlude, Premi Pulitzer
- 1929: Dynamo
- 1931: Mourning Becomes Electra
- 1933: Ah, Wilderness!
- 1933: Days Without End
- 1939: The Iceman Cometh, estrenada el 1946
- 1941: Hughie, estrenada el 1959
- 1941: Long Day's Journey Into Night, estrenada el 1956 i Premi Pulitzer
- 1941-1943: A Moon for the Misbegotten, estrenada el 1947
- 1942: A Touch of the Poet, estrenada el 1958
- 1967: More Stately Mansions, estrenada el 1967
- The Calms of Capricorn, publicada el 1983

