Fulla
De Viquipèdia
Una fulla és un un òrgan laminar de les plantes, habitualment verd i especialitzat en la fotosíntesi. Per a aconseguir la seva funció, una fulla és típicament plana i fina, amb l'objectiu d'exposar els cloroplasts que contenen les cèl·lules (chlorenchyma) a la llum sobre una àmplia superfície, i permetre que la llum penetri completament en els teixits fins. És a les fulles a on, en la majoria de les plantes, té lloc la respiració i la transpiració.
Les fulles poden emmagatzemar aliment i aigua, i en algunes plantes es troben modificades per a d'altres propòsits.
Una fulla consta de les següents parts, algunes de les quals poden mancar:
- Limbe: part laminar i mé extensa de la fulla.
- Pecíol: maneguet o cua que sosté la fulla.
- Base: part més eixamplada a l'extrem del pecíol oposat al limbe, on el pecíol s'uneix a la tija.
El limbe el trobem sostingut i comunicat per una xarxa de nervis (la nervadura foliar). Pot ser de diferents tipus:
- Nervadura pinnada: hi ha un nervi principal, continuació del pecíol, que recorre el limbe des de la base fins a l'extrem (l'àpex) i uns nervis secundaris, més prims, que surten del principal a banda i banda, recordant la forma de les barbes d'una ploma (d'aquí el nom pinnada, derivat de penna, que són les plomes grosses de les ales i la cua dels ocells).
- Nervadura palmada: no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten de l'extrem del pecíol.
- Nervadura paral·lela: tots els nervis neixen a la base de la fulla i la recórren paral·lels.
[edita] Referències
- FONT i QUER, P. Iniciació a la botànica 1938 (2a ed. 1979, amb BOLÓS, O., Ed. Fontalba. ISBN 84-85530-08-X)
| Aquest article sobre flora és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |

