Llengües ugrofineses
De Viquipèdia
Les llengües ugrofineses formen una subfamília de les llengües uralianes. La majoria dels llingüistes creuen que l'hongarès, el finès i l’ estonià, entre d’altres, s’haurien d’incloure en el grup. A diferència de moltes de les altres llengües parlades a Europa, les llengües ugrofinesas no formen part de la família indoeuropea de llengües. Les llengües uralianes inclouen també a les llengües samoièdiques, i alguns lingüistes usen els termes ugrofinès i uràlic com a sinònims. Moltes de les més petites llengües ugrofineses estan en perill d'extinció.
Taula de continguts |
[edita] Origens
El "urheimat" del proto-fino-úgric, la hipotètica proto-llengua de les modernes llengües ugrofineses, no és localitzable. L'àrea que es correspon amb l'actual Rússia europea central i nord (això és, a l'oest dels Urals) és la zona que s'estima com a més probable, per a una època que dataria del tercer mil·lenni aC. Això és suggerit per la gran diversitat interfamiliar en l'àmbit de la zona mitjana del Volga; tres branques bé diferenciades de la família, mordovià, mari i pèrrmic, són localitzades en aquesta regió. També determinats noms reconstruïts de plantes i animals (per exemple, piceas, pi siberiano, avet siberiano, etc.) són consistents amb aquesta localització. El proto-fino-úgric reconstruït conté estrangerismes presos de l'indoiranià, especialment les paraules per a mel i abella, probablement de l'època que les tribus indoiranianes (com els escites i els sàrmates) van habitar les estepes euroasiátiques.
Hi ha evidències que abans de l'arribada de les tribus de llengua eslava a l'àrea de l'actual Rússia, parlants d'ugrofinès podrien haver-se dispersat al llarg de tota l'àrea entre els Urals i el mar Bàltic. Aquesta era la distribució de la cultura de pintes de ceràmica (Comb Ceramic Culture), una cultura de l'edat de pedra que sembla adequar-se a la poblacions de parlants de fi-ugrio, c. 4200 aC – c. 2000 dC. Hi ha hagut intents de relacionar les llengües ugrofineseas amb les llengües indoeuropees, però no hi ha suficients similituds per a vincular-les amb alguna certesa. Existeixen semblants terminacions flexivas, però el fet que estiguin o no genèticament relacionades és irresoluble. El lèxic comú no atribuïble a préstecs és molt escàs, i no s'han establert cap lleis fonètiques. Per contra, s'ha suggerit que les llengües germàniques van evolucionar a partir d'una llengua indoeuropea com el cèltic impost sobre un substrat finès, encara que no hi existeixen proves suficientment satisfactòries.
Una part del lèxic fino-bàltic no és compartit amb la resta de les llengües ugrofineses, el que pot ésser a causa de un substrat pre-fínic, que pot coincidir en part amb el substrat de les llengües bàltiques indoeuropeas. En relació amb les llengües sami (làpic), s'ha suggerit la hipòtesi que els antecessors del sami parlaven originalment una llengua diferent, però que van adoptar la seva llengua actual sota la pressió dels seus veïns parlants de finès. La teoria que l'origen de l'ugrofinès es correspon amb una extensa àrea del nord d'Europa ha estat donada suport més per les dades arqueològiques i genètics que pels resultats lingüístics. Especialment, Kalevi Wiik ha afirmat que el proto-fino-úgric fou la llengua original en la major part de l'Europa central i nord, i que els primers parlants d'ugrofinès i les seves llengües es van originar en el territori de la moderna Ucraïna (la cridada Ucraïna refugiada) durant l'últim període glacial, quan la totalitat del nord d'Europa va ser coberta pel gel. Aquesta hipòtesi, no obstant això, ha estat rebutjada per gairebé tots els experts en lingüística comparada de l'ugrofinès; el model de Wiik ha estat criticat per confondre conceptes genètics, arqueològics i lingüístics, i molts experts veuen la teoria com pseudocientífica.
[edita] Classificació
És generalment acceptat que la subfamília Ugrofinesa de les llengües uralianes té els membres:
Llengües finopèrmiques
- Llengües pèrmiques
- Komi (Komi-Zyrian, Zyrian)
- Komi-Permiac
- Udmurt (Votyak)
- Llengües finovolgaiques (Finno-txeremisic, Finno-Mari, Volga-Finnic)
- Mari (Txeremisic)
- Mari (Cheremis)
- Mordovià
- Llengües Fino-Volgaiques extingides
- Merya
- Meshcherian
- Muromian
- Fino-Làpic (Fino-Sàmic)
- Sami (lapó)
- Sami Occidental
- Sami meridional
- Ume Sami — gairebé extingit
- Lule Sami
- Pite Sami — gairebé extingit
- Sami septentrional
- Sami Oriental
- Kemi Sami — Extingit
- Inari Sami
- Akkala Sami — Extingit
- Kildin Sami
- Skolt Sami
- Ter Sami — gairebé extingit
- Sami Occidental
- Llengües finobàltiques
- Estonià
- Finès - inclòs Meänkieli (conegut com a Tornedalen or Tornedalià), Kven i fines ingrià
- Ingrià (Izhorià) – gairebé extingit
- Careli
- Careli propi
- Lude (Ludic, Ludian)
- Careli d’Olonets (Livvi, Aunus, Aunus Karelian, Olonetsian)
- Estonià meridional, inclòs Võro(-Seto)
- Livonià (Liv) — gairebé extingit
- Vepse
- Vòtic ( Vod) — gairebé extingit
- Sami (lapó)
- Mari (Txeremisic)
[edita] Vocabulari comú
Aquí hi ha una petita mostra de vocabulary uràlic (basat en l’ Encyclopædia Britannica i Hakkinen 1979).
| Català | Finès | Estonià | Sami septentrional | Inari Sami | Mari | Komi | Khanti | Hongarès | Fino-Ugric reconstrucït |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| cor | sydän, sydäm- | süda, südam- | - | - | šüm | śələm | səm | szív | *śiδä(-mɜ) / *śüδä(-mɜ) |
| faldilla | syli | süli | salla, sala | solla | šəl | syl | jöl | öl | *süle / *sile |
| vena | suoni | soon | suotna, suona | suona | šön | sən | jan | ér | *sōne / *se̮ne |
| anar | mennä, men- | minna, min- | mannat | moonnađ | mije- | mun- | mən- | menni, megy | *mene- |
| peix | kala | kala | guolli, guoli | kyeli | kol | - | kul | hal | *kala |
| mà | käsi, käte- gen. käden, part. kättä |
käsi, kät- gen. käe, part. kätt |
giehta, gieđa | kieta | kit | ki | köt | kéz | *käte |
| ull | silmä | silm | čalbmi, čalmmi | čalme | šinča | śin | sem | szem | *śilmä |
| un | yksi, yhte- gen. yhden, part. yhtä |
üks, üht- gen. ühe, part. üht(e) |
okta, ovtta | ohta | ikte | ət'ik | ĭt | - | *ykte |
| dos | kaksi, kahte- gen. kahden, part. kahta |
kaks, kaht- gen. kahe, part. kaht(e) |
guokte | kyeh´ti | kokət | kyk | kät | kettő/két | *kakta / *käktä |
| tres | kolme | kolm | golbma | kulma | kumət | kujim | koləm | három | *kolme / *kulme |
| gel | jää | jää | jiekŋa, jieŋa | jiena | ij | ji | jöŋk | jég | *jäŋe |
| poll | täi | täi | dihkki | tikke | tij | toj | tögtəm | tetű | *täje |
(Notes ortogràfiques: La hacek (š) denota articulació postalveolar, mentre que l’acent (ś) denota una articulació palatal secundària. La lletra finesa 'y' [y] representa el mateix fonema (una [i] arrodonida) com la lletra 'ü' en altres idiomes. La veu aspirant dental [ð] és l’origen del fines estandart 'd', que es pronuncia de manera diferent en cada dialecte. El mateix só és marcat amb la lletra đ en les parles sami. La 'č' sami és una postalveolar africada sorda [ʧ].)
[edita] Nombres
Els nombre d’1 a 10 en fines, estonià, võro, sami septentrional, erzya, Meadow Mari, Mansi, hongarès, i Proto-Fino-Úgric.
| Nombre | Finès | Estonià | Võro | Sami septentrional | Inari Sami | Erzia | Meadow Mari | Mansi | Hongarès | Proto-F-U |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | yksi | üks | ütś | okta | ohta | vejke | ikte | akva | egy | *ykte |
| 2 | kaksi | kaks | katś | guokte | kyeh´ti | kavto | kokət | kityg | kettő | *kakte |
| 3 | kolme | kolm | kolm | golbma | kulma | kolmo | kumət | hurum | három | *kolm- |
| 4 | neljä | neli | nelli | njeallje | nelji | ńiľe | nələt | nila | négy | *neljä- |
| 5 | viisi | viis | viiś | vihtta | vitta | veƭe | wizət | at | öt | *vit(t)e |
| 6 | kuusi | kuus | kuuś | guhtta | kutta | koto | kuδət | hot | hat | *kut(t)e |
| 7 | seitsemän | seitse | säidse | čieža | čiččam | śiśem | šəmət | sat | hét | N/A |
| 8 | kahdeksan | kaheksa | katõsa | gávcci | käävci | kavkso | kandaš(e) | ńololov | nyolc | N/A |
| 9 | yhdeksän | üheksa | ütesä | ovcci | oovce | vejkse | indeš(e) | ontolov | kilenc | N/A |
| 10 | kymmenen | kümme | kümme | logi | love | kemeń | lu | lov | tíz | N/A |
[edita] Referències
- Benkő, Loránd: Etymologisches Wörterbuch des Ungarischen (Diccionari etimològic d’hongarès). Budapest: Akadémiai Kiadó, 1992-1997., ISBN 963-05-6227-8
- Collinder, Björn: Fenno-Ugric Vocabulary. Uppsala, 1955, ISBN 3-87118-187-0.
- Collinder, Björn: An introduction to the Uralic languages. Berkely, California
- Campbell, Lyle: Historical Linguistics: An Introduction. Edinburgh University Press 1998.
- Csepregi Márta (ed.): Finnugor kalauz (Finno-Ugric Guide). Budapest: Panoráma, 1998., ISBN 963-243-862-0
- Encyclopædia Britannica 15th ed.: Languages of the World: Uralic languages. Chicago, 1990.
- Häkkinen, Kaisa: Suomalais-ugrilaisten kielten etymologisen tutkimuksen asemasta ja ongelmista (Sobre la situació i problemes en la recerca etimològica de les llengües ugrofineses) (1979), in Nykysuomen rakenne ja kehitys (Structure and development of modern Finnish) volume 2, (NRJK 2) Pieksämäki 1984, ISBN 951-717-360-1.
- Laakso, Johanna: Karhunkieli. Pyyhkäisyjä suomalais-ugrilaisten kielten tutkimukseen (A Bear Tongue. Views on the Research of the Finno-Ugric Languages). Helsinki: SKS, 1999.
- Laakso, Johanna (ed.): Uralilaiset kansat (Uralic Peoples). Porvoo - Helsinki - Juva: WSOY, 1992, ISBN 951-0-16485-2.
- Marcantonio, Angela: What Is the Linguistic Evidence to Support the Uralic Theory or Theories? - A Linguistica Uralica 40, 1, pp 40-45, 2004.
- Marcantonio, Angela: The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics. 2003.
- Marcantonio, Angela, Pirjo Nummenaho, and Michela Salvagni: The "Ugric-Turkic Battle": A Critical Review. A Linguistica Uralica 37, 2, pp 81-102, 2001. Online version.
- Ruhlen, Merritt, A Guide to the World's languages, Stanford, California (1987), pp. 64–71.
- Sammallahti, Pekka: Historical phonology of the Uralic languages. - In: Denis Sinor (ed.), The Uralic languages. Description, history and foreign influences. Leiden - New York - København - Köln: Brill, 1998.
- Sammallahti, Pekka, Matti Morottaja: Säämi - suoma - säämi škovlasänikirje (Inari Sami - finès - Inari Sami School Dictionary). Helsset/Helsinki: Ruovttueatnan gielaid dutkanguovddaš/Kotimaisten kielten tutkimuskeskus, 1983, ISBN 951-9475-36-2.
- Sammallahti, Pekka: Sámi - suoma - sámi sátnegirji (Northern Sami - finès - Northern Sami Dictionary). Ohcejohka/Utsjoki: Girjegiisá, 1993, ISBN 951-8939-28-4.
- Sinor, Denis (ed.): Studies in Finno-Ugric Linguistics: In Honor of Alo Raun (Indiana University Uralic and Altaic Series : Volume 131). Indiana Univ Research, 1977, ISBN 0-933070-00-4.
- Vikør, Lars S. (ed.): Fenno-Ugric. In: The Nordic Languages. Their Status and Interrelations. Novus Press, pp. 62-74, 1993.
- Wiik, Kalevi: Eurooppalaisten juuret, Atena Kustannus Oy. Finland, 2002.
- (rus) Языки народов СССР III. Финно-угорские и самодийские языки (Languages of the Peoples in the USSR III. Finno-Ugric and Samoyedic Languages). (rus) Москва (Moscow): (rus) Наука (Nauka), 1966. (rus)
- A magyar szókészlet finnugor elemei. Etimológiai szótár (The Hungarian Vocabulary of Finno-Ugric Origin. Diccionari etimològic). Budapest: Akadémiai Kiadó, 1967-1978.
[edita] Enllaços externs
- Enllaços ugrofinesos
- FAQ sobre llengües ugrofineses
- Diccionari etimològic Ural-Altaic-Sumeri
- Ugri.info Infobase de llengües finoúgriques
- "Origens ètnics de les nacions ugrofineses i el nacionalisme ugrofinès modern a la Federació Russa" per Konstantin Zamyatin
- El ugrofinesos: el peix moribund nada en aigua The Economist, 20 de desembre 2005
|
|
|||
| Úgriques | Hongarès | Khanti | Mansi | ||
| Pèrmiques | Komi | Komi-Permyak | Udmurt | ||
| Fino-Volgaiques | Mari | Erzya | Moksha | Merya† | Meixtxerià† | Muromià† | ||
| Sami | Akkala Sami† | Inari Sami | Kemi Sami† | Kildin Sami | Lule Sami | Sami septentrional | Pite Sami | Skolt Sami | Sami meridional | Ter Sami | Ume Sami | ||
| Baltofinès | Estonià | Finès | Ingrià | Carelià | Kven | Livonià | Lude | Meänkieli | Estonià meridional | Vepse | Vòtic | Võro † llengua extingida |
||

