Cardenals naturals dels Països Catalans
De Viquipèdia
S'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).
- Ramon Nonat, sant (1239). El Portell (Segarra), 1200 o 1204 - Cardona (Bages), 1240. D'historicitat dubtosa.
- Nicolau Rossell, O.P. (1356). Palma de Mallorca, (?)- Barcelona?, 1362. Prior de l'Orde de Predicadors i inquisidor general del regne d'Aragó.
- Jaume d'Aragó (1387). València?, (?) – 1396. Bisbe de València, cardenal del títol de Santa Sabina.
- Jofre de Boïl i Codinats (1397). Manises?, (L'Horta) (?) – Avinyó, 1400. Referendari de la Santa Seu pseudocardenal.
- Pere Serra (1397). Barcelona?, (?) – Gènova, 1405. Bisbe de Catània, pseudocardenal.
- Berenguer d'Anglesola (1397). Barcelona?, (?) – Girona, 1408. Bisbe de Girona, pseudocardenal del títol de San Clemente.
- Vicenç Valentí de Ribes, O.S.B. (1408). Ribes de Fresser (Ripollès), (?) – Montserrat, 1408?. Prior del monestir de Montserrat.
- Joan Casanova (1430). Barcelona?, (?) – Florència, 1436. Bisbe successivament de Bossano, d'Elna, de Vic i de Girona.
- Ot de Montcada i de Luna (1440). Barcelona?, (?) – Tortosa (Baix Ebre), 1473. Bisbe de Tortosa.
- Jordi d'Ornós (1440). Perpinyà (Rosselló), (?). Bisbe de Vic i després de Carpentras (França), cardenal del títol de Sant'Anastasia i més tard del de Santa Maria in Trastevere.
- Alfons de Borja (1444). La Torre de Canals (Costera), 1378 – Roma, 1458. Bisbe de València, cardenal del títol de Santi Quattro Coronati, futur papa Calixt III.
- Antoni Cerdà i Lloscos (1448). Santa Margalida (Mallorca), 1390 – Roma, 1459. Arquebisbe de Messina (Sicília) i més tard de Lleida.
- Lluís Joan del Milà i de Borja (1456). Xàtiva (Costera), 1430 o 1432 – Bèlgida (Vall d'Albaida), 1510. Bisbe de Sogorb i més tard de Lleida, cardenal del títol de Santi Quattro Coronati.
- Roderic de Borja i de Borja (1456. Xàtiva (Costera), 1430 o 1432 – Roma, 1503. Ardiaca de Xàtiva, cardenal diaca de San Nicola in Carcere i més tard cardenal bisbe de Porto-Santa Rufina i d'Ostia, futur papa Alexandre VI.
- Jaume Francesc de Cardona i d'Aragó (1461). Balaguer? (Urgell), 1405 – Cervera (Segarra),(1466. Bisbe d'Urgell, cardenal del títol de Santi Pietro e Marcellino i més tard de San Pietro in Vincoli. President de la Generalitat de Catalunya (1443-1446).
- Ausiàs Despuig (1473. Xàtiva (Costera, 1423 – Roma, 1483. Arquebisbe de Monreale (Sicília), de Saragossa i de Capaccio (Campània), cardenal del títol de San Vitale i més tard de Santa Sabina.
- Pere Ferris (1476). Cocentaina (Comtat), 1415 o 1416 – Roma, 1478. Bisbe de Tarassona, cardenal del títol de San Sisto.
- Joan Margarit i de Pau (1483. Girona, 1421 - Roma, 1484. Bisbe de Girona, cardenal del títol de San Vitale i més tard del de Santa Balbina.
- Joan de Borja i Navarro d'Alpicat (1492. València, 1446 - Roma, 1503. Bisbe successivament de Monreale, de Ferrara, de Melfi i patriarca de Constantinoble, cardenal del títol de Santa Susanna.
- Joan Llopis (1496. València, 1455 - Roma, 1501. Bisbe de Perugia, de Capua i de Carcassona, cardenal del títol de Santa Maria in Trastevere.
- Joan de Castre-Pinós i de So (1496). València, 1431 - Roma, 1506. Bisbe d'Agrigento i més tard de Malta, cardenal del títol de Santa Prisca.
- Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada (1496). València, 1470 - Fossombrone, 1500. Arquebisbe de Capua, cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata.
- Bartomeu Martí (1496). València, 1430 o 1440 – Roma, 1500. Bisbe de Sogorb i més tard de Toul (França), cardenal del títol “pro illa vice” de Sant'Agata.
- Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i Montcada (1500). València, 1472 - Prop de Cassino, 1511. Arquebisbe de València, cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata i més tard del títol de San Marcello.
- Jaume Serra i Cau (1500). València, 1427 o 1430 - Roma, 1517. Bisbe d'Oristany (Sardenya), cardenal del títol de San Vitale, més tard del de San Clemente, després cardenal bisbe d'Albano i finalment de Palestrina.
- Francesc de Borja i Navarro d'Alpicat (1500). Xàtiva (Costera), 1441 - Reggio nell'Emilia, 1511. Arquebisbe de Potenza i administrador apostòlic de Teano, cardenal del títol de Santa Cecilia i més tard del de Santi Nereo ed Achilleo.
- Joan de Vera (1500). Alzira (Ribera Alta), 1453 - Roma, 1507. Bisbe de Salern, cardenal del títol de Santa Balbina.
- Joan de Castellar i de Borja (1503). València, 1441 - València, 1505. Bisbe de Trani, cardenal del títol de Santa Maria in Trastevere.
- Francesc de Remolins i de Pardines (1503). Lleida, 1462 - Roma, 1518. Arquebisbe de Sorrento, cardenal del títol de Santi Giovanni e Paolo, més tard del de San Marcello i finalment cardenal bisbe d'Albano.
- Francesc Desprats (1503). Oriola (Baix Segura, 1454 - Roma, 1504. Bisbe de Lleó, cardenal del títol "pro illa vice" de Santi Sergio e Bacco.
- Francesc de Lloris i de Borja (1503). València, [[1470 – Roma, 1506. Bisbe de Terni i més tard d'Elna, arquebisbe de Trani, cardenal diaca “pro illa vice” de Santa Sabina i posteriorment de Santa Maria Nuova.
- Guillem Ramon de Vic i de Vallterra (1517). València, 1470 – Casamari, 1525. Bisbe de Cefalù (Sicília) i de Barcelona, cardenal del títol de San Marcello.
- Enric de Cardona i Enríquez (1527). ?, 1485 – Roma, 1530. Bisbe de Barcelona i arquebisbe de Monreale (Sicília), cardenal del títol de San Marcello.
- Roderic Lluís de Borja i Castre-Pinós (1536). Gandia (Safor), 1524-1637, cardenal diaca de San Nicola in Carcere Tulliano.
- Enric de Borja i Aragó (1539). Gandia (Safor), 1518 – Viterbo, 1540. Bisbe de Squillace (Calàbria), cardenal diaca de Santi Nereo ed Achilleo.
- Pasqual d'Aragó-Folc de Cardona i Fernández de Córdoba (1660). Mataró (Maresme), 1627, - Madrid, 1677. Arquebisbe de Toledo, cardenal del títol de Santa Balbina.
- Benet de Sala i de Caramany (1712). Girona, 1646 – Roma, 1715. Bisbe de Barcelona, mai no rebé títol ni diaconia.
- Carles de Borja-Centelles i Ponce de León (1720). Gandia (Safor), 1663 – La Granja de San Ildefonso, 1733. Patriarca de les Índies Occidentals, cardenal del títol de Santa Pudenziana.
- Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí, O.P. (1775). Barcelona, 1703 – Roma, 1780. Mestre General de l'Orde de Predicadors, cardenal del títol de San Sisto.
- Antoni de Sentmenat i de Cartellà (1789). Barcelona, 1734 – Aranjuez, 1806. Patriarca de les Índies Occidentals, cardenal prevere al qual mai no fou assignat un títol.
- Antoni Despuig i Dameto (1803). Palma de Mallorca, 1745 – Lucca, 1813. Bisbe d'Oriola, arquebisbe de València i patriarca llatí d'Antioquia, cardenal del títol de San Callisto.
- Francesc Antoni Cebrià i Valdà (1816). Xàtiva (Costera), 1734 – Madrid, 1820. Patriarca de les Índies Occidentals, cardenal prevere al qual mai no fou assignat un títol.
- Miquel Payà i Rico (1877. Beneixama (Alcoià), 1811 – Toledo, 1891. Successivament bisbe de Conca, arquebisbe de Sant Jaume de Galícia, de Toledo i patriarca de les Índies Occidentals, cardenal del títol de Santi Quirico e Giulitta.
- Joaquim Lluch i Garriga (1882). Manresa (Bages), 1816 – Umbrete (Andalusia), 1882. Successivament bisbe de les Illes Canàries, Salamanca i Barcelona i arquebisbe de Sevilla, morí abans que li fos assignat títol o diaconia.
- Salvador Casañas i Pagès (1895). Barcelona, 1834 – 1908. Bisbe d'Urgell i de Barcelona, cardenal del títol de Santi Quirico e Giulitta.
- Josep de Calassanç Vives i Tutó, O.F.M.Cap. (1899) Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), 1854 – Monteporzio, 1913. Definidor General de l'Orde dels Caputxins, cardenal diaca de Sant'Adriano.
- Joan Baptista Benlloch i Vivó (1921). València, 1864 – Madrid, 1926. Administrador apostòlic de Solsona, bisbe d'Urgell i arquebisbe de Burgos, cardenal del títol de Santa Maria in Aracoeli.
- Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (1921). Cambrils (Baix Camp), 1868 – Friburg (Suïssa), 1943. Administrador apostòlic de Solsona i arquebisbe de Tarragona, cardenal del títol de Santa Sabina.
- Enric Reig i Casanova (1922). València, 1858 – Toledo, 1927. Bisbe de Barcelona i arquebisbe de València i de Toledo, cardenal del títol de San Pietro in Montorio.
- Enric Pla i Deniel (1946). Barcelona, 1876 – Toledo, 1968. Bisbe d'Àvila i Salamanca i arquebisbe de Toledo, cardenal del títol de San Pietro in Montorio.
- Anselm Maria Albareda i Ramoneda, O.S.B. (1962). Barcelona, 1892 – 1966. Monjo de Montserrat, prefecte de la Biblioteca Vaticana, bisbe titular de Gissana i cardenal diaca de Sant'Apollinare alle Terme Neroniane-Alessandrine.
- Vicent Enrique i Tarancón (1969). Borriana (Plana Baixa), 1907 – València, 1994. Successivament administrador apostòlic de Solsona i arquebisbe d'Oviedo, Toledo i Madrid-Alcalá de Henares, cardenal del títol de San Giovanni Crisostomo a Montesacro Alto.
- Narcís Jubany i Arnau (1973). Santa Coloma de Farners (Selva), 1913 – Barcelona, 1996. Bisbe de Girona i arquebisbe de Barcelona, cardenal del títol de San Lorenzo in Damaso.
- Ricard Maria Carles i Gordó (1994). València, 1926. Bisbe de Tortosa i arquebisbe de Barcelona, cardenal del títol de Santa Maria Consolatrice al Tiburtino.
- Antoni Cañizares i Llovera (2006). Utiel (Plana d'Utiel), 1945. Bisbe d'Àvila i arquebisbe de Granada i de Toledo, cardenal del títol de San Pancrazio.

