Monestir de Poblet
De Viquipèdia
El Monestir Reial de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Císter fundat l'any 1150. Està situat al peu de les Muntanyes de Prades, dins la comarca de la Conca de Barberà.
Pertany civilment al terme municipal de Vimbodí -recentment rebatejat com a Vimbodí i Poblet (2006)- i eclesiàsticament a la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (pertanyent a l'Arxidiòcesi de Tarragona), ambdues poblacions pròximes a la Vila Ducal de Montblanc, amb vincles molt estrets amb el monestir.
Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu.
És el panteó reial dels reis de la Corona d'Aragó des de Pere el Cerimoniós, tot i que també hi ha les tombes anteriors d'Alfons el Cast i Jaume el Conqueridor.
El 1921 fou declarat Monument Nacional pel Govern Espanyol.
El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El 2005 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya "per l'important paper que ha tingut en la història del nostre país a partir del segle XII, quan, amb la implantació de l'Orde de Cister, es configurà com un dels actius espirituals de la Corona Catalanoaragonesa, de les tombes reials de la qual el monestir és la seu principal. Declarat aquest cenobi Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l'adscripció a la Ruta del Cister constitueix avui un dels referents del turisme cultural".
Taula de continguts |
[edita] Història
El monestir de Poblet va ser fundat el 18 d'agost de 1150 quan Ramon Berenguer IV va donar a l'abadia de Fontfreda unes terres de la Conca de Barberà perquè hi establissin un monestir cistercenc.
El 1153, un cop conquerits els últims reductes sarraïns de Catalunya (Prades i Siurana de Prades), dotze monjos van prendre possessió de les terres i van començar la construcció del monestir el 1166, sota la protecció del rei Alfons el Cast.
Aquest monarca va fer nombroses donacions per a les obres i fou una peça clau per al futur prometedor del monestir, fins al punt que va decidir ésser enterrat a Poblet i, a la seva mort, va entregar al monestir la seva corona reial i les terres reials de Vinaròs i Palomera (Lleida).
El seu nét, Jaume el Conqueridor, va continuar engrandint el monestir. Va canviar la seva decisió de ser enterrat a Sigena (Aragó) -lloc de sepultura del seu pare Pere el Catòlic- per Poblet el 1232.
Va morir quan viatjava des del regne de València cap al monestir per ingressar com a monjo. El Llibre dels Feits del Rey en Jacme, autobiografia del monarca, acaba amb aquestes paraules: <<E, a en tant, par alguns dies, com nós haguéssin en cor d'anar a Poblet, e de servir la Mare de Déu en aquell llogar de Poblet, e fóssim ja partits d'Algezira, e fóssim en València, e nos cresqué la malaltia: e plagué a Nostre Senyor que no complíssim lo dit viatge que fer volíem>>.
En el seu testament, va donar al monestir cinc mil morabatins, la seva cinta d'or, vuit-cents kg en coberts de plata, pedres precioses i anells, i la seva capella oratòria personal. A més, va entregar moltes possessions, viles i castells, conquerides durant l'expansió de la Corona d'Aragó.
El rei Pere el Cerimoniós va fortificar el monestir, construint muralles i 12 torres de defensa i portals de fàcil protecció, i tingué una ferma voluntat d'acabar definitivament les obres del monestir de Poblet. En el seu testament regalava la seva col·lecció de llibres per a la biblioteca del monestir, amb una condició: que s'esculpís a la pared el seu escut amb les armes reials i un rètol que digués: Aquesta es la llibreria del rey en Pere III. També va nomenar Poblet com a Panteó Reial dels Reis de la Corona d'Aragó i va sol·licitar als millors escultors dels regnes que esculpissin les tombes dels reis, reines i prínceps i infants enterrats al monestir.
El seu fill Martí l'Humà es va fer construir un palau -que duu el seu nom- a l'entrada del recinte emmurallat.
Els reis de la dinastia Trastàmara també van cedir privilegis a Poblet i van fer-li nombroses donacions. Així, el rei Ferran d'Antequera va visitar Poblet diverses vegades i va recordar-se'n en el seu testament.
El seu fill Alfons el Magnànim va enviar des de Nàpols dos cofres amb ornaments per l'església i va atorgar-li una assignació anual de cent florins d'or per a misses.
El rei Joan el Gran féu enterrar el seu fill Carles de Viana a Poblet així com les seves esposes. En quedar vidu per segona vegada, va donar al monestir cent sous anuals per celebrar una missa perpètua, i en el seu propi fastuós enterrament, es van haver d'empenyorar les seves pròpies joies.
Fou l'última sepultura reial a Poblet, ja que el successor Ferran el Catòlic ja no està enterrat al monestir. Tot i això, el rei catòlic fou un gran benefactor del monestir i, el 1509, li féu donació perpètua del Santuari del Tallat com a priorat.
Al llarg dels segles, Poblet fou un important nucli de poder, protegit tan pels reis de les corones de Castella i la Corona d'Aragó com pels nobles catalans, que actuà com a vertader castell protector de la zona i com a potent senyor feudal fins la fi de l'Antic Règim.
El 1809 el monestir fou saquejat pels francesos i el 1811 confiscat, però el 1813 els monjos s'hi reinstal·laren.
Durant el Trienni Liberal (1820-1823), l'increment de la violència anticlerical va portar al saqueig de l'església cremant els altars, el cor del segle XVI, l'orgue, les sagristies, l'aixovar sagrat, les imatges i els bancs de fusta. L'església va resultar considerablement danyada i el Palau de l'Abat Copons i les granges dependents del monestir foren saquejades. Els liberals solament van respectar les tombes reials.
A l'inici de la Primera Guerra Carlina, el 1834, es van produir novament saquejos als temples cristians i Poblet no en fou una excepció. Aquest cop, però, els saquejadors van buscar els tresors del monestir i, finalment, van trencar les parets laterals dels sarcòfags a la recerca de les joies reials. D'aquesta manera van quedar escampades pel terra de l'església les despulles de Jaume el Conqueridor, Pere el Cerimoniós i Joan el Caçador. Altres tombes també van ser obertes, però els cossos no els van treure dels sarcòfags.
Així, en aquest estat decadent, el 1835 es produí l'exclaustració dels 70 monjos, fet que comportà el saqueig total del monestir. No fou fins dos anys més tard, el 1837, quan se li concedí permís al rector de L'Espluga de Francolí Mossèn Antoni Serret per recollir les restes escampades dels monarques catalans. Les van embolicar i les van traslladar en carro fins a la parròquia de Sant Miquel de L'Espluga de Francolí, on es guardaren juntament amb una vintena més de prínceps i princeses de la casa reial d'Aragó.
El 1841, davant de l'increment del vandalisme anticlerical i l'espoli i saqueig de Poblet, Josep Criviller i Mossèn Serret van rescatar els cossos que encara descansaven a les tombes, com els d'Alfons el Cast i Ferran d'Antequera.
L'Ajuntament de L'espluga de Francolí va decidir col·locar les restes en caixes; Jaume I fou dipositat en una caixa de fusta de noguera i la resta en set caixes de pi. La ciutat de València va demanar la custòdia de les restes de Jaume I, però el 1843 van ser traslladades a la Catedral de Tarragona.
Poblet va restar abandonat fins el 1930, quan començà la restauració amb el patrocini del Patronat de Poblet. El 1935 van tornar al monestir les suposades restes mortals del príncep de Viana. El 1940 s'hi van instal·lar permanentment els primers monjos des de feia 105 anys, el 1945 es creà la Germandat de Poblet i, finalment, les despulles de Jaume el Conqueridor van retornar el 4 de juny de 1952.
Les restes mortals d'el Conqueridor van patir un intent de segrest per part de militants antifeixistes que volien traslladar el cos fins al monestir nord-català de Sant Miquel de Cuixà com a protesta contra el dictador Franco.
El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
[edita] Panteó Reial de Santa Maria de Poblet
A l'església de Santa Maria s'hi poden admirar els sepulcres de monarques, infants i altres persones de la família real, així com tombes d'abats o monjos destacats del monestir al llarg dels segles.
A les bandes de l'Altar Major hi han les tombes dels reis. La resta estan a la cripta-ossari o repartides per l'església, com per exemple, el sepulcre del príncep de Viana que està a la dreta de l'entrada principal.
La següent llista de persones de la família reial enterrades al Panteó Reial de Poblet (segles XII - XVI) fou publicada a la Crónica del traslado de los restos de los reyes de Aragón desde la Santa Iglesia Catedral Primada de Tarragona al real Monasterio de Poblet, l'any 1952:
[edita] Sepulcres Reials
En els magnífics sepulcres esculpits a la pedra dels reis, els monarques tenen als peus lleons, símbols de força i poder. Per la seva banda, les reines tenen als peus gossos, símbols de fidelitat i lleialtat.
- Costat dret de l'Altar Major
- El Rei Alfons el Cast.
- El Rei Joan el Caçador.
- Mata d'Armanyac, primera esposa del rei Joan.
- Violant de Bar, segona esposa del rei Joan.
- El Rei Joan el Gran.
- Joana Enríquez, segona esposa del rei Joan.
- Costat esquerre de l'Altar Major
- El Rei Jaume el Conqueridor.
- El Rei Pere el Cerimoniós.
- Maria de Navarra, primera esposa del rei Pere.
- Elionor de Portugal, segona esposa del rei Pere.
- Elionor de Sicília, tercera esposa del rei Pere.
- El Rei Ferran d'Antequera.
- Columnes de l'Altar Major
- El Rei Alfons el Magnànim.
- El Rei Martí l'Humà.
[edita] Altres tombes reials
- Pere d'Aragó, fill del rei Pere el Gran.
- Joana Constança de Ribagorça, tia del rei Pere i esposa del Comte Pere de Prades i Ribagorça.
- Joana d'Aragó, filla del rei Pere.
- Joana d'Aragó, filla del rei Joan.
- Maria de Luna, esposa del rei Martí.
- Pere d'Aragó, fill del rei Ferran.
- Enric d'Aragó, fill del rei Ferran, i les seves esposes Catalina de Castella i Beatriu Pimentel.
- Beatriu d'Hongria, néta del rei Ferran.
- Marina d'Aragó, filla del rei Joan.
- Carles de Viana.
- Joan d'Aragó i de Foix, nét del rei Joan.
- Alfons d'Aragó, nét del rei Joan i 41è president de la Generalitat de Catalunya (1500-1503).
- Enric d'Aragó, nét del rei Joan.
[edita] Cripta-Ossari
La família dels Aragó-Cardona, emparentats amb la família reial, també s'enterraven en diferents sepulcres nobles de l'església de Poblet:
- Alfons d'Aragó i Sicília, besnét del rei Ferran d'Antequera, i la seva esposa Joana III de Cardona.
- Guiomar d'Aragó, rebesnéta del rei Ferran.
- Alfons d'Aragó i Cardona, rebesnét del rei Ferran.
- Joan d'Aragó i Sicília, besnét del rei Ferran.
- Enric Folc de Cardona i la seva segona dona Catalina Fernández Figueroa.
- Lluís Folc de Cardona, comte de Prades i la seva esposa Ana Enríquez de Cabrera.
- Pere Antoni d'Aragó.
- Joaquim d'Arago, duc de Cardona i la seva mare Teresa de Benavides.
- Caterina d'Aragó.
- Lluís de la Cerda i Aragó.
- Francesc Pau de la Cerda.
- Ana Fernández de Córdoba, duquessa de Feria.
- Diego Fernández de Córdoba i la seva esposa Joana Folc i Aragó, amb els seus fills Brianda, Magdalena i Francesc.
- Enric d'Aragó Infant Fortuna i la seva esposa Guiomar de Portugal.
- Ambrosi d'Aragó i Sandoval.
- Antoni d'Aragó Castro, canonge de Córdoba.
- Francesc Ramon Folc i Àngela de Cárdenas.
- Vicenç d'Aragó i Cardona.
[edita] Investigació científica al Panteó
L'estudi provisional determina, a hores d'ara, que les restes estan constituïdes per, com a mínim, 104 individus; 6 nens menors de 12 anys, 4 joves, 74 adults, 10 persones d'edat madura i 10 ancians.
Molts dels ossos confirmen que van estar exposats algun temps a l'aire lliure, període en què es van fer malbé de forma notable. També s'ha notat que hi ha molts pocs ossos petits, això fa suposar que hi hagué una selecció d'ossos quan es van recollir després dels saquejos del segle XIX.
La gran majoria dels ossos procedents del Panteó Reial no estan identificats, trets dels d'alguns monarques. Com a mostra, comentar que els cos del rei Jaume el Conqueridor està en un sepulcre amb dos caps, ja que no se sabia quin era realment el seu (si és que n'és algun dels dos).
[edita] Arxius
Al recinte de Poblet, hi trobem l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i l'Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli a Catalunya, a l'antic palau de l'abat. Darrerament també hi han estat cedits els arxius del periodista Carles Sentís.
L'arxiu propi del monestir es troba a Madrid des de la desamortització de Mendizábal.
[edita] El Bosc de Poblet
El Paratge natural de Poblet és al vessant nord de les muntanyes de Prades i correspon a la capçalera del riu Francolí. Ha estat declarat PNIN (Parc Natural d'Interès Nacional) per la Generalitat de Catalunya. A banda de la riquesa monumental i cultural del monestir de Poblet, aquest espai disposa de molts valors naturals. Ofereix moltes possibilitats de fer excursions i caminades o simplement de passejar fruint del paisatge i gaudint d'una cinquantena de fonts naturals, moltes d'aigua ferruginosa.
[edita] Llegendes
[edita] Llegenda de la fundació del monestir
Al segle XII s'instal·là en una vella ermita petita i mig ruïnosa en un bosc al peu de les muntanyes de Prades un sol ermità, de nom Poblet. El rei moro de Siurana de Prades, Almemoniz, propietari de les terres, el féu presoner tres cops, però tres cops el vell ermità desaparegué miraculosament de la presó. El musulmà, desconcertat, pensà que era un missatge diví. Així que prohibí als seus homes molestar el monjo per tal que pogués resar en pau.
El rei moro de Lleida se n'assabentà i ho considerà una mostra de feblesa. Aleshores va enviar un escamot de soldats que el van capturar i el van tancar a una masmorra. Però Poblet s'escapà tres cops més d'aquella presó lleidatana. Així, el rei moro de Lleida també li concedí la llibertat a l'ermità.
El comte Ramon Berenguer IV es posà secretament en contacte amb Poblet i li demanà ajuda en la reconquesta d'aquelles terres al musulmans. L'ermita del monjo Poblet serví de base des d'on atacar el reialme moro de Siurana. Els cristians aconseguiren vèncer i foragitaren els sarraïns.
Ramon Berenguer IV, agraït a Poblet, volia reconstruir de nou aquella ermita i engrandir-la. Demanà a dotze monjos cistercencs procedents de Fontfreda que s'instal·lessin allí sota la tutela del nou abat Poblet, que també donà nom al monestir. Així acaba la llegenda i comença la història del Monestir de Poblet
[edita] Llegenda del rei i l'abat
Conta una llegenda que durant un viatge a Barcelona, el rei Felip I d'Aragó va passar la nit a Arbeca. Tal i com era costum, va enviar un missatger al lloc on dormiria la nit següent, en aquella ocasió el Monestir de Poblet, per tal d'avisar el seu amfitrió.
Quan va arribar el missatger, va demanar per l'abat de Poblet, en aquells dies Francesc Oliver de Boteller (en aquell moment president de la Generalitat de Catalunya). Quan li va comunicar de part de qui venia, li digué: "No el conec!". El missatger no entengué res, com gosava un monjo enfrontar-se amb el monarca més poderós del món? Novament li comunicà que l'endemà arribaria el rei, però l'abat Oliver novament exclama: "No el conec!".
El missatger retornà a Arbeca, on s'ajornava Felip II. El servent entrà a la cambra reial i, amb la mirada baixa i temorosa, explicà al rei els fets succeïts amb l'abat de Poblet. El rei Felip es limità a dir: "Demà, de bon matí, torna-hi i anuncia l’arribada del comte de Barcelona".
L'endemà el missatger trucà a la porta de Poblet i va demanar per l'abat, al qui li digué: "Us anuncio l’arribada per demà de Sa Majestat el comte de Barcelona". L'abat respongué solemnement: "Les portes del monestir s’obriran de bat a bat per rebre’l amb tots els honors que li corresponen". L'abat Oliver feu recobrir els poms de la porta amb or, és per això que se l'anomena Porta Daurada.
[edita] Llegenda de l'Abat de Poblet i l'Emperador de la Xina
Conta una llegenda que un dia el rei Jaume rebé un missatge de l'emperador de la Xina. Al tractar-se d'algú tan important, volgué enviar-hi algú de confiança. És per això que envià l'abat de Poblet a l'Extrem Orient.
Un cop arribat al palau imperial, el governant xinès li mostrà totes les riqueses i sabiduries que tenia al reialme. El pare abat, veient la poca humilitat de l'emperador, volgué donar-li una petita lliçó:
-Heu de saber, senyor emperador, que el rei Jaume, mon senyor, viu en una ciutat alçada damunt de l'aigua i tota voltada de foc. Aquesta ciutat està feta amb ulls de serp i fetges de vedella i la van construir els galls i els conills. Heu de saber, també, que la tal ciutat està governada per porcells i que els morts es passegen pels carrers. La tal ciutat és un riu damunt del qual hi ha un pont i per damunt del pont pasturen més de cent mil caps de bestiar.
L'emperador quedà bocabadat. Es diu que l'abat li havia explicat la ciutat de Barcelona de forma enigmàtica i fantàstica;
- alçada damunt de l'aigua (segons la tradició, Barcelona està construïda damunt d'una rambla o riera anomenada "Riu de Sota" o "de Sta. Eulàlia")
- voltada de foc (les muralles de la ciutat estaven fetes de pedra de foguera de Montjuïc)
- feta amb ulls de serp i fetges de vedella (els edificis més antics estaven fets d'un granit anomenat popularment ulls de serp o fetge de vedella)
- la van construir els galls i els conills (dues importants famílies de constructors de l'època eren els Gall i els Conill)
- governada per porcells (una antiga tradició medieval qualificava els barcelonins de porcells i la ciutat era governada pel Consell de Cent, format per nobles barcelonins -o nobles porcells-)
- els morts es passegen pels carrers (hi havia una família prestigiosa anomenada Mor)
- és un riu damunt del qual hi ha un pont (Barcelona, en estar construïda damunt la llera d'un riu, faria de pont imaginar)
- per damunt del pont pasturen més de cent mil caps de bestiar (tota la superfície de la ciutat hi cabien ben bé cent mil caps de bestiar).
Es diu que aquest enigma que deixà bocabadat a l'emperador xinès és l'origen de l'expressió catalana enganyar com a un xino.
[edita] L'Abat de Poblet
[edita] Enllaços externs
|
|||
|
Obres d'Antoni Gaudí (Parc Güell · Palau Güell · Casa Milà · Cripta i façana del Naixement de la Sagrada Família · Casa Vicens · Casa Batlló · Cripta de la Colònia Güell) · Monestir de Poblet · Obres de Lluís Domènech i Muntaner (Palau de la Música Catalana · Hospital de Sant Pau) · Esglésies romàniques de la Vall de Boí · Conjunt arqueològic de Tàrraco · La Patum de Berga |

