Lliga de Nacions

De Viquipèdia

Fusió
Podeu col·laborar amb la Viquipèdia fusionant aquest article amb Societat de Nacions.

La Lliga de Nacions (en francès, Société des Nations, en alemany Völkerbund) va ser un organisme internacional, precedent de la ONU actual. Va ser fundada el 1919 a la Conferència de Pau de París, i va ser operativa fins al principi de la Segona Guerra Mundial, quan va caure en desús. La seva desaparició com a institució no es va formalitzar, però, fins després del final d'aquesta contesa, el 1946.

La Lliga va ser fundada amb un objectiu clar: evitar la guerra. El món sortia de la Primera Guerra Mundial, i la Lliga pretenia que els conflictes entre les nacions del món, en un futur, es dirimissin per la via diplomàtica per evitar més vessaments de sang. A més pretenia millorar les condiciones de vida del planeta, afavorint els treballadors, etc.

Inicialment fou una iniciativa de la Foreign Office britànica, i va tenir una entusiàstica acollida per part dels nord-americans, concretament pel president demòcrata] Woodrow Wilson. Aquest va especificar la necessitat de la creació de la Lliga en els seus Catorze Punts per a la Pau. Tot i això, els Estats Units mai vàren unir-se a la Lliga, en part per la oposició dels republicans.

La reunió fundacional, celebrada a Londres el 1920, incloïa 41 Estats membres, entre els quals fins i tot hi havia partidaris dels perdedors de la Primera Guerra Mundial. Aviat es va traslladar a Ginebra, que seria la seu definitiva fins la desaparició de l'organisme.

Durant la dècada dels anys 20 va obtenir una sèrie d'èxits importants gràcies al suport de les grans potències, aplicant bloquejos econòmics i altres mesures de pressió diplomàtica.

Però als anys 30 la Lliga va demostrar la seva incapacitat per contenir l'avanç del feixisme arreu del món. Les diferents nacions on el feixisme va triomfar abandonaren la Lliga, que quedà molt debilitada. L'expansionisme nazi i de Mussolini van donar els cops definitius a la moribunda Lliga de les Nacions, que no era capaç d'evitar el rearmament d'Alemanya ni les seves agressions a altres països.

Amb el començament de la Segona Guerra Mundial va deixar de reunir-se.

Els principals problemes de la Lliga durant tots els anys que va funcionar van ser la manca d'un exèrcit propi, per la qual cosa depenia totalment de les potències estrangeres per fer valer els seus dictàmens i efectuar les seves intervencions militars. També en dificultà l'acció el fet que no gaudís d'una representació permanent de tots els països, cosa que feia difícil organitzar assamblees generals.

A la Conferència de Ialta (1945), els líders aliats varen decidir la creació d'un nou organisme internacional, la ONU, i la conseqüent dissolució de la Lliga de les Nacions.