President de la República francesa

De Viquipèdia

El President de la República francesa (francès Président de la République française) és el cap d'estat de França i també ex-officio copríncep d'Andorra i Gran Mestre de la Légion d'honneur. Quatre de les Cinc Repúbliques de França han tingut presidents com a caps d'estat, i han fet de la presidència de França la més antiga d'Europa que encara és activa d'alguna manera. En la constitució de cadascuna de les Cinc repúbliques els poders presidencials han anat variant. L'actual president de França és Jacques Chirac.

Escut d'armes del President de la República.
Escut d'armes del President de la República.

Taula de continguts

[edita] Poders presidencials

A diferència d'altres presidents europeus, la tasca presidencial té força poders, especialment en afers exteriors. Encara que el primer ministre i el parlament detenen la major part del poder legislatiu i executiu, el president francès menté una forta influència.

Potser el més gran és el d'escollir el primer ministre.Tanmateix, des que momés l'Assemblea Nacional Francesa té el poder de fer dmitir el govern, el president és forçat a anomenar un primer ministre que tingui el suport de la majoria de l'Assemblea. Quan la majoria de l'Assemblea és d'un partit polític diferent al del president, es produeix allò que se'n diu cohabitació. Això fa minvar els poders presidencials, i augmenta els del primer ministre i els de l'Assemblea Nacional. Tot i així, la convenció constitucional és que el president dirigeix els afers exteriors, encara que la major part de la feina resta en mans del Ministre d'Afers Exteriors. Quan la majoria de l'Assemblea és del seu mateix partit, el president pot tenir un rol més actiu i dirigir la política interior. El primer ministre resta aleshores en un paper secundari i pot ser destituït si la seva administració esdevé impopular. Entre els poders presidencials hi ha:

  • Pot promulgar lleis
  • Té una petita i limitada forma de veto suspensiu: pot ordenar una altra lectura de la llei pel Consell Constitucional abans de la seva promulgació
  • Pot convocar lleis per Referèndum.
  • Pot nomenar alguns alts funcionaris (amb seient al gabinet)
  • Nomena alguns membres del Consell Constitucional.
  • Rep els ambaixadors estrangers.
  • Pot oferir un perdó (però no pas una amnistia) per a criminals convictes, i antigament podir conmutar penes de mort per cadena perpètua. Hi ha una tradició d'oferir perdons per a petits delictes després d'una elecció presidencial. Darrerament ha estat molt criticada aquest costum, particularment perquè es creu que incita a la gent a cometre infraccions de trànsit els mesos abans de les eleccions, però també és cert que redueix la sobrepoblació a les presons. L'últim perdó es va dictar el 2002, i no se sap si se n'oferirà un altre el 2007.
  • Conjuntament amb el Bisbe de la Seu d'Urgell, es reconegut per la Constitució andorrana com a Cap d'Estat d'Andorra

[edita] Elecció

Des del 2000, el President de França és escollit per sufragi universal directe per a un terme de cinc anys (fins aleshores el terme era de set anys). El president Chirac fou escollit el 1995 i novament el 2002. El seu mandat expirarà el 2007, i com no hi ha cap impediment legal, es podria presentar a la reelecció. François Mitterrand és l'únic president que ha complit els dos mandats complets de set anys. El sistema d'elecció consisteix en el vot directe dels candidats a la presidència. Si cap dels candidats obté una majoria de vots, es convoca una segona volta amb els dos candidats més votats. Aquesta practica ha estat molt criticada perquè arracona les minories.


[edita] Presidents de França

Aquesta llista continua a la Llista de reis de França.

[edita] Segona República (1848-1852)

No. (Rep.) Nom Inici Fi Partit
1.(1.) Lluis-Napoleó Bonaparte 10 de desembre 1848 2 de desembre de 1852 Cap

[edita] Tercera República (1870-1940)

No. (Rep.) Nom Inici Fi Partit
Interí Louis Jules Trochu 4 de setembre 1870 22 de gener de 1871 Cap
2. (1.) Adolphe Thiers 22 de gener de 1871 24 de maig 1873 Cap
3. (2.) Patrice Mac-Mahon, duc de Magenta 24 de maig 1873 30 de gener de 1879 Cap
4. (3.) Jules Grévy 30 de gener de 1879 2 de desembre de 1887 Cap
5. (4.) Marie François Sadi Carnot 2 de desembre de 1887 24 de juny de 1894 Cap
6. (5.) Jean Paul Pierre Casimir-Périer 24 de juny de 1894 14 de gener de 1895 Cap
7.(6.) Félix Faure 14 de gener de 1895 16 de febrer de 1899 Cap
8. (7.) Émile Loubet 16 de febrer de 1899 18 de febrer de 1906 Cap
9. (8.) Armand Fallières 18 de febrer de 1906 18 de febrer de 1913 Cap
10. (9.) Raymond Poincaré 18 de febrer de 1913 17 de gener de 1920 USF
11. (10.) Paul Deschanel 17 de gener de 1920 21 de setembre de 1920 Cap
12. (11.) Alexandre Millerand 21 de setembre de 1920 11 de juny de 1924 LRN
13. (12.) Gaston Doumergue 11 de juny de 1924 13 de juny de 1931 PRF
14. (13.) Paul Doumer 13 de juny de 1931 7 de maig de 1932 Cap
15. (14.) Albert Lebrun 7 de maig de 1932 10 de juliol de 1940 ARD

[edita] França de Vichy (1940-1944)

No. (Rep.) Nom Inici Fi Partit
1. Henri Philippe Pétain (Com a Mariscal) 10 de juliol de 1940 7 de setembre de 1944 Militar

[edita] França Lliure (1940-1944)

No. (Rep.) Nom Inici Fi Partit
1. Charles de Gaulle (Cap de la França lliure) 10 de juliol de 1940 7 de setembre de 1944 UDR

[edita] Govern Provisional de la República (1944-1947)

No. (Rep.) Nom Inici Fi Partit
1. Charles de Gaulle 7 de setembre de 1944 26 de gener de 1946 UDR
2. Félix Gouin 26 de gener de 1946 24 de juny de 1946 SFIO
3. Georges Bidault 24 de juny de 1946 16 de desembre de 1946 MRP
4. Léon Blum 16 de desembre de 1946 22 de gener de 1947 SFIO

[edita] Quarta República (1947-1959)

No. (Rep.) Nom Inici Fi Partit
16. (1.) Vincent Auriol 22 de gener de 1947 16 de gener de 1954 SFIO
17. (2.) René Coty 16 de gener de 1954 8 de gener de 1959 PRSF

[edita] Cinquena República (1959-actualitat)

No. (Rep.) Nom Inici Fi Partit
18. (1.) Charles de Gaulle 8 de gener de 1959 28 d'abril de 1969 UDR
19. (2.) Georges Pompidou 19 de juny de 1969 2 d'abril de 1974 UDR
20. (3.) Valéry Giscard d'Estaing 19 de maig de 1974 10 de maig de 1981 UDF
21. (4.) François Mitterrand 10 de maig de 1981 17 de maig de 1995 PS
22. (5.) Jacques Chirac 17 de maig de 1995 actualitat UMP


  • President del Senat Alain Poher dos cops President interí uns mesos inmediatament després de la dimissió de de Gaulle (1969) i la mort de Pompidou (1974).

[edita] Enllaços