Rhythm and blues

De Viquipèdia

El Rhythm and blues (R&B o RnB)) és un terme musical de màrqueting introduït als Estats Units el 1949 per Jerry Wexler des de la revista Billboard. Va ser definida com una mescla de jazz, gospel i blues.

El juny de 1949, Wexler va substituir al terme conegut com a "race records" (enregistraments de raça), considerat ofensiu, i a la categoria Billboard "Harlem Hit Parade". El terme s'utilitzava inicialment per identificar l'estil de música que combinava el format de blues de 12 compassos i un tipus de boogie-woogie, que més tard es convertia en un element fonamental de rock and roll. El 1948, RCA Victor estava comercialitzant música negra amb la denominació Blues and Rhythm. Però aquesta definició actualment no té res a veure amb el R&B d'avui en dia.


Taula de continguts

[edita] Rhythm and Blues original

Rhythm and Blues original
Orígens de l'estil: Jazz, blues, hard bop y gospel
Orígens culturals: Finals dels 40 en els Estats Units
Instruments comuns: Guitarra - Baix - Saxofon - Bateria - Piano
Popularitat: En els 40 i en els 60.
Formes derivades: Rock and Roll - Soul - Funk
Subgéneres
Doo wop

En la seva primera manifestació, el R&B va ser l'antecessor del rockabilly i del rock and roll. Va estar molt influenciat pel jazz i pel jump, a més de per la música gospel. En la seva evolució va rebre noves influències del món del jazz ja que el hard bop va ser un producte de la influència del rhythm and blues, el blues i el gospel en bebop, juntament amb compassos africans.

Els primers enregistraments de rock and roll eren cançons R&B com "Rocket 88" i "Shake, Rattle and Roll", fent aparició en les llistes de música popular i en les de R&B. "Whole Lotta Shakin Goin' On", el primer èxit de Jerry Lee Lewis, va ser una versió d'un tema de R&B que va assolir el lloc més alt en les llistes de pop, R&B i country.

Els músics no feien massa diferències entre el jazz i el R&B, i sovint gravaven per ambdós gèneres. Nombrosos artistes de swing, per exemple Jay McShann, Tiny Bradshaw i Johnny Otis, també van gravar música R&B. Count Basie tenia una emissió setmanal en directe des de Harlem. Fins i tot una icona del bebop com era Tadd Dameron va estar dos anys com a pianista de Bull Moose Jackson després d'establir-se en el bebop. La major part dels músics de R&B ho eren també de jazz. A més, molts dels músics per a qui Charlie Mingus tocava jazz eren veterans del R&B. Altres llegendes van ser Lionel Hampton i Eddie Vinson.

La dècada dels 50 va ser la primera del R&B. De la mateixa manera com va passar en altres gèneres com el jazz i rock and roll, el R&B també va desenvolupar altres variacions regionals. Alguns artistes destacats van ser Fats Domino, amb èxits com "Blueberry Hill" i "Ain't That a Shame", Professor Longhair, Clarence "Frogman" Henry, Frankie Ford, Dr. John, Irma Thomas, i The Neville Brothers.


[edita] R&B contemporani

R&B contemporani
Orígens de l'estil: Funk, soul y pop
Orígens culturals: Principis dels 40,Anys 1990/"00
Instruments comuns: Guitarra - Sintetitzadors - Piano - Caixa de ritmes
Popularitat: En els 80s a tot el món i recentment en els en els Estats Units
Subgèneres
Quiet Storm
Fusions
New Jack Swing - Hip-hop soul - Neo soul - 2Step

No va anar fins i tot la dècada dels 80 quan el terme "R&B" va recuperar el seu ús original. Durant aquell temps, la música soul de James Brown i Sly & the Family Stone havia adaptat elements de la música psicodèlica i altres estils a través de treballs d'artistes com George Clinton. El funk es va convertir també en una part principal de la música disc. A començaments dels 80, tanmateix, el funk i el soul s'havien convertit en estils sensuals i carregats de sexualitat, a causa, en gran part, de Prince. En aquells moments l'estil modern del R&B va arribar a ser un dels gèneres musicals més populars de la música americana.

El R&B avui en dia és un estil de música afroamericana, originat després de la mort de la música disc en els 80, que combina elements de soul, funk, pop i, després de 1986, de hip hop. En aquest context el que s'anomena és l'abreviatura "R&B", no l'expressió sencera. De vegades se'l coneix com a urban contemporary, que és el nom del format de ràdio que posava música hip hop i R&B, o urban pop. I contempla un estil de producció electrònica, amb una caixa de ritmes de fons i uns arranjaments vocals suaus.


[edita] Història

Amb la transició del soul al R&B de principis a mitjan dels 80, el solista Luther Vandross i noves estrelles com Prince (Purple Rain), i Michael Jackson (Off the Wall, Thriller) van dominar la dècada. L'àlbum Thriller de Michael Jackson va popularitzar de nou la música negra i es va convertir en el disc més venut de tota la història al món sencer.

Cantants femenines de R&B com Whitney Houston i Janet Jackson van adquirir molta popularitat durant l'última meitat de la dècada; i Tina Turner, que llavors s'acostava als 50 anys, va tornar a l'escena musical amb una sèrie d'èxits. També va ser popular New Edition, un grup d'adolescents, que van servir de prototip per a posteriors boy bands com New Kids on the Block, Backstreet Boys i NSYNC entre d'altres.

El 1986, Teddy Riley va començar a produir enregistraments de R&B que incloïen influències del cada vegada més popular gènere del hip hop. Aquesta combinació de l'estil R&B i els rítmes del hip hop va ser conegut com a new jack swing, amb artistes com Keith Sweat, Guy, Jodeci i BellBivDeVoe. Un altre popular, però efímer grup amb arrels de R&B més pronunciades va ser LeVert, liderat per Gerald Levert, fill d'Eddie Levert, líder vocalista d'O'Jays.

A començaments dels 90, el grup Boyz II Men va popularitzar de nou el soul clàssic inspirat en l'harmonia vocal, i diversos grups similars com Shai, Soul for Real i Dru Hill seguirien els seus passos. Boyz II Men, i alguns dels seus competidors, van beneficiar productors com Babyface i Jimmy Jam and Terry Lewis, qui va portar a la fama Janet Jackson, germana de Michael, a finals dels 80 i principis dels 90. Com a solista, Babyface, i contemporanis com Brian McKnight, es van abstenir de les destacades influències del hip hop, i van fer enregistraments en un estil de R&B tranquil i suau conegut com a quiet storm.

Per llavors, el rock alternatiu, la música adulta contemporània i el gangsta rap dominaven en les llistes, i els artistes de R&B van començar a afegir més d'un so de hip hop en els seus treballs. Va sorgir un nou gènere anomenta hip hop soul produït per Mary J. Blige. Ella i altres artistes com R. Kelly, Montell Jordan, Conyac i Aaliyah, més alguns predecessors del new jack swing, van portar l'argot, l'estil i les actituds del hip hop al R&B. Aquest subgènere també inclou una forta influència del gospel amb inflexions vocals i sons característics. L'estil es va fer menys popular cap a finals dels anys 90, però més tard va ressorgir. El so del hip hop soul va continuar sonant amb artistes com Jaheim, Ashanti, Amerie i Keisha Cole.

A mitjans dels 90, artistes com Mariah Carey, el grup femení TLC i els ja esmentats Boyz II Men, van aconseguir que el R&B contemporani traspassés la barrera del mainstream. Boyz II Men i Mariah Carey van gravar diversos #1 de Billboard Hot 100, incloent One Sweet Day, una col·laboració entre ambdós que va fer història a l'ésser el single que més setmanes va estar en el més alt dels Hot 100. A més, tant Boyz II Men com TLC van llançar àlbums el 1994, II i CrazySexyCool, respectivament, que van vendre al voltant de deu milions de còpies, rebent el certificat de disc diamant de la RIAA. Altres artistes supervendes de l'època eren la cantant Toni Braxton, el cantant, productor i compositor R. Kelly i el grup femení En Vogue.

A finals dels 90 i principis de segle XXI, les influències del pop en el R&B van poder ser escoltades en els treballs de diversos artistes de pop; els més notables han sigut Jennifer Lopez, *NSYNC i 98 Degrees. El líder de *NSYNC, Justin Timberlake, va continuar fent enregistraments en solitari en les que es mostrava una clara influència en la seva música tant de R&B com de hip hop. Altres estrelles de pop que fan una música molt influïda pel R&B, de vegades citada com a "dirty pop", "urban pop" o "hip pop", són Christina Aguilera, Britney Spears, Gwen Stefani i Pink.

Al Regne Unit, el R&B va trobar el seu camí en el 2step, subgènere de l'UK garage, tipificat per l'estil de cant del R&B i acompanyat per ritmes de breakbeat i jungle. L'artista més notable de 2step és Craig David, que va arribar al públic americà del R&B a començaments del 2000.


[edita] Present

A mitjan dels 90's Mariah Carey li va donar un gir a la musica fent història i marcant una fita en la unió del Pop/R&B amb el Hip-Hop, això va succeir el 1995 amb el tema Fantasy que va ser la primera cançó femenina en debutar directament en el #1 del Bilboard Hot 100. Amb això Mariah Carey es va consolidar com la més gran exponent del Hip-Pop i el R&B modern, sent considerada la "Reina del R&B".

A començaments de segle XXI, la unió entre el R&B i el hip hop va arribar a un punt en què, en molts casos, l'única diferència entre un enregistrament de R&B i de hip hop és la de si els vocals són rapejats o cantats. Amb els anys el R&B va començar a centrar-se més en artistes en solitari que en grups. Al dia d'avui, els artistes més populars del R&B són Usher, Beyoncé (membre de Destiny's Child), Mariah Carey, Ashanti, Nelly Furtado i Kanye West.

El R&B commovedor continua sent popular, amb artistes com Alicia Keys, John Legend, Toni Braxton i la guanyadora de l'American Idol, Fantasia Barrino. Alguns cantants de R&B han usat elements de la música del Carib, especialment reggaeton i dancehall.

El quiet storm, encara existent, no és una presència dominant en les llistes de pop, i generalment és reduït a la ràdio urbana contemporània. La majoria dels artistes més destacats del quiet storm, com són Babyface i Gerald Levert, van iniciar les seves carreres musicals els 80 i els 90, encara que artistes més recents com Kem siguin els exponents actuals del subgènere. La seva influència encara pot apreciar-se en singles com el We Belong Together de Mariah Carey, Confessions, Pt. 2 de Usher, i Cater 2 U de Destiny's Child.


[edita] Subgèneres del R&B contemporani

Aquests són els subgèneres principals del R&B contemporani, aproximadament en l'ordre cronològic de popularitat.

  • Quiet storm
  • New jack swing
  • Hip hop soul
  • Neo soul


Obtingut de "http://es.wikipedia.org/wiki/Rhythm_%26_Blues"