Llengua àrab

De Viquipèdia

Àrab
عربية Arabiyya
Pronunciació: AFI: {{{pronunciació}}}
Altres denominacions:
Parlat a: Algèria, Bahrain, Egipte, Gaza, Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líban, Líbia, Mauritània, Marroc, Oman, Qatar, Aràbia Saudita, Sudan, Síria, Tunísia, Emirats Àrabs Units, Cisjordània, Iemen i més països per minories
Regió: Orient Mitjà, Nord-Àfrica, i Àsia Occidental
Parlants: 225 milions
Rànquing: 4
Classificació genètica: Llengua afroasiàtica

  Llengua semítica
   Central
    Sud
     Àrab

estatus oficial
Llengua oficial de: Algèria, Bahrain, Comores, Txad, Djibouti, Egipte, Eritrea, Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líban, Líbia, Mauritània, Marroc, Oman, Palestina, Qatar, Aràbia Saudita, Sudan, Síria, Tunísia, Emirats Àrabs Units, Iemen
Regulat per: a Egipte per l'Acadèmia de la Llengua Àrab
codis de la llengua
ISO 639-1 ar
ISO 639-2 ara
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL ara
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

Com el seu nom indica, la llengua àrab (العَرَبِيَّة , ʾal ʿarabiyya en transliteració tradicional) és la llengua parlada en origen pel poble àrab. És una llengua semítica (com l'hebreu, l'arameu, l'accadi o el sirià). Pel fet de l'expansió territorial a l'edat mitjana i per la difusió de l'Alcorà, aquesta llengua s'ha estès per tota l'Àfrica nordsahariana i l'Àsia Menor.

Quan ens remuntem a l'origen de la llengua àrab al segle II de la nostra era. La tradició oral considera no obstant que es revela com una llengua revelada directament a Ismael, el fill d'Abraham amb Rebeca. Les primeres traces de l'escriptura àrab, pel que coneixem en els nostres dies, es remunten més enllà del segle VI.

Taula de continguts

[edita] Varietats de l'àrab

L'àrab és un terme genèric que agrupa nombroses varietats :

  • l'àrab clàssic : la llengua de l'Alcorà, parlada a l'època de l'expansió arabomusulmana ;
  • l'àrab literari : una forma moderna però una mica diferenciada de l'àrab clàssic, que és la llengua escrita comuna de tots els països arabòfons ;
  • els dialectes àrabs : llengües orals parlades en els països àrabs, derivades de l'àrab clàssic, amb els substrats, superstrats i usos diferents segons les regions, que fa que a vegades tan siguin tan diferents entre si com el català, l'italià o el romanès entre ells.

[edita] Influències de l'àrab

L'àrab ha llegat una sèrie de mots a d'altres llengües occidentals, sobretot al castellà i al portuguès. En trobem també en català els manlleus d'origen àrab com albercoc (mot que també prestà al llatí via el grec antic), alcohol, àlgebra, algorisme, quitrà o zenit.

Entre els escriptors no musulmans que han escrit en àrab, hi ha per exemple el metge i filòsof Maimònides.

És interessant recordar que nosaltres utilitzem les seves xifres.

[edita] L'àrab i l'islam

La llengua de l'islam es l'àrab, té nombrosos mots de domini religiós inicialment aparegudes en aràbic. Certes paraules religioses existents en àrab, o procedents o no existeixen en altres llengües o només es pot captar tota essència en aquell idioma.

Vegeu Llista de termes àrabs utilitzats en l'islam.

[edita] Països de llengua àrab

Vegeu Països Àrabs.

[edita] Llengües derivades de l'àrab

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

Viquipèdia
Existeix una edició en àrab de la Viquipèdia