Tintín

De Viquipèdia

Tintín i Milú
Tintín i Milú

Tintín (en francès Tintin) és un personatge de ficció portat al món del còmic pel dibuixant belga Georges Remi, més conegut com Hergé (apel·latiu compost de les primeres lletres del seu cognom i nom, segons la pronúncia francesa).

Tintín representa un jove reporter intrèpid que, acompanyat del seu inseparable gosset Milú, s'embarcarà en un seguit d'aventures que el portaran pels cinc continents i a enfrontar-se a tota una colla de malvats (Rastapópulos, Allan, el doctor Müller, etc.), envoltat dels seus amics (el capità Haddock, el professor Silvestre Tornassol o els poc afortunats detectius Dupont i Dupond).

Altres personatges que no cal oblidar són, per exemple: la Castafiore, el Xang, el general Alcazar, Nèstor i, en general, l'àmplia colecció de personatges (entre secundaris i anecdòtics) que apareixen en les aventures d'aquest personatge de tupé ros.

La primera aventura de Tintín escrita i dibuixada per Hergé fou Tintín al país dels soviets, un àlbum datat del 1929, en blanc i negre i de declarat contingut anticomunista. En aquest primer àlbum il·lustrat, el jove periodista viatjava a Rússia i comprovava personalment els perniciosos efectes que la revolució dels bolxevics havia provocat en la societat soviètica. Els comunistes europeus de l'època van arribar a amenaçar de mort Hergé pel contingut d'aquesta primera aventura que mostrava una societat corrupta i deshumanitzada. El seu segon àlbum, Tintín al Congo (1930), fou també força polèmic pel racisme que semblava veure's en algun dels seus passatges i perquè presentava els joves de raça negra com a simples escarrassos.

És a partir d'aleshores quan les aventures de Tintín fan un tomb radical i comencen a tenir un caràcter marcadament crític i en denúncia dels perills de la democràcia i de molts dels problemes de la societat mundial: tràfic de drogues (Els cigars del faraó), trames diplomàtiques (El lotus blau), els conflictes al voltant del petroli i els abusos de les multinacionals occidentals (Tintín al país de l'or negre), l'actual tràfic il·legal d'esclaus (Stoc de coc), els problemes de les dictadures de l'Amèrica Central (Tintín i els «Pícaros»), etc.

També hi surten temes clàssics de la literatura sense cap al·lusió a cap crítica política, com per exemple la recerca d'un tresor (El secret de l'Unicorn i El tresor de Rackham el Roig).

S'ha d'assenyalar, també, Tintín al llac dels taurons, la pel·lícula de dibuixos animats que es féu sobre Tintín, que posteriorment els Estudis Hergé convertiren en un àlbum de Tintín. Aquest àlbum ha despertat certa polèmica, tant per la seva qualitat (que hom podria definir només com a "acceptable") com també pel fet de ser un àlbum no escrit pel mateix Hergé, cosa que posa en discussió si s'ha de considerar o no com un àlbum oficial de Tintín.

[edita] Àlbums

Portada de la versió catalana d'El ceptre d'Ottokar
Portada de la versió catalana d'El ceptre d'Ottokar
  1. Tintín al país dels soviets
  2. Tintín al Congo
  3. Tintín a Amèrica
  4. Els cigars del faraó
  5. El lotus blau
  6. L'orella escapçada
  7. L'illa negra
  8. El ceptre d'Ottokar
  9. El cranc de les pinces d'or
  10. L'estel misteriós
  11. El secret de l'Unicorn
  12. El tresor de Rackham el Roig
  13. Les 7 boles de cristall
  14. El Temple del Sol
  15. Tintín al país de l'or negre
  16. Objectiu: la Lluna
  17. Hem caminat damunt la Lluna
  18. L'afer Tornassol
  19. Stoc de coc
  20. Tintín al Tibet
  21. Les joies de la Castafiore
  22. Vol 714 a Sidney
  23. Tintín i els «Pícaros»
  24. Tintín i l'Art-Alfa

Hom pot considerar, com un àlbum no oficial, Tintín al llac dels taurons.

[edita] Personatges

  • Tintín. Personatge central. Noiet jove (que sembla voltar els 16 anys d'edat), pentinat amb un tupè i sempre acompanyat del seu gosset Milú. Se'l pot descriure com un xicot aventurer, valent, altruista, intel·ligent, actiu i amistós, però també molt decidit a combatre i denunciar la maldat del món.
  • Milú. Petit fox-terrier, amant dels ossos i sempre fidel al seu amo Tintín, que ajuda quan es troba en algun destret, ja sigui causat pels enemics o simplement per qualsevol circumstància adversa; també el seu amo l'ajuda sempre que té problemes. Al principi tingué alguna picabaralla amb la gata del castell del Molí, però després acabà fent-se'n amic.
  • Capità Haddock. Vell llop de mar aficionat a la beguda i a la vida hedonista i tranquil·la. En Tintín conegué el capità quan aquest era enganyat i manipulat pel seu malvat contramestre Allan Thompson, però quan s'adonà de la situació perillosa en què es trobava s'alià amb Tintín i Milú, i des d'aleshores sempre l'acompanya en les seves aventures. És propietari del castell del Molí (que pertanyia als seus avantpassats), i convidà en Tintín a conviure amb ell, cosa que féu a partir de llavors en la resta de les seves aventures.
  • Silvestre Tornassol. Savi genial, polifacètic i distret, i una mica sord i irritable, però sempre de bona voluntat. Ajudà en Haddock a recuperar el castell del Molí i el tresor dels seus avantpassats. Des d'aleshores, el capità el convidà a viure amb ell al castell, cosa que acceptà. Des d'aleshores va tenir una participació destacada en bona part de les aventures posteriors de Tintín.
  • Dupont i Dupond. Policies germans bessons, simpàtics i una mica desorganitzats i ingenus, però sempre persistents, lleials i de bona voluntat. Es conegueren amb Tintín quan, per una falsa i premeditada denúncia, l'hagueren de detenir quan viatjava a bord d'un creuer. D'aleshores ençà, en ocasions com a perseguidors, però sempre al final com a aliats, acompanyaren en Tintin en gran part de la resta d'aventures.
  • Bianca Castafiore. Cantant d'òpera. Conegué en Tintín quan, dirigint-se a l'Òpera de Klow, es creuà amb ell pel camí. Des d'aleshores tingué un paper destacat en bastants de les aventures tintinaires, sempre com a amiga del xicot. Tot i ser una dona orgullosa, i de vegades una mica pesada, és a la seva manera amable i treballadora. La seva relació amb en Haddock és en general una mica tensa, però ell sempre, en certa manera, la respecta i la tolera. A part, ha despertat una mica d'admiració en el professor Tornassol, i ha tingut una "curiosa relació formal" amb els Dupont i Dupond.
  • Niko i Nuxka. Noiets de poca edat, que apareixen a Tintín i el llac dels taurons. El primer és un xicot pelroig, i la segona una noieta rossa amb trenes. Conegueren al Tintín (i als seus amics) quan els salvaren de morir estimbats per un abisme (eren dintre d'un avió sabotejat). Aviat ajudaren a en Tintín a detenir al malvat Rastapòpoulos. quan aquest intentava robar i falsificar objectes d'art a escala massiva. Van normalment acompanyats pel seu gos, de nom "Quisso".
  • Rastapòpoulos. Productor cinematogràfic malvat, que participa en molts "negocis" il·legals, com és ara el tràfic d'opi, el segrest (d'en Laszlo Carreidas) o fins el robatori d'objectes d'art. És considerat sempre el dolent principal de les aventures tintinaires. Apareix clarament per primer cop quan té una discussió amb Filemó Sicló; aleshores, mai li perdonà a en Tintín que li impedís utilitzar la violència contra l'egiptòleg distret i, per aquest motiu, i també perquè no fos un obstacle per als seus negocis criminals, intentà fer-lo empresonar per la llei, assassinar-lo o fer-li d'altres malifetes. És el líder de malvats com el japonès Mitsuhirato (avui difunt), el contramestre Allan Thompson, el comerciant Omar Ben Salat i d'altres, els quals per norma li són molt fidels en les seves maquinacions. Al final, segons l'àlbum de Tintín al llac dels taurons, en Rastapòpoulos, perseguit per en Tintín, acaba detingut per la policia sildava, i, aparentment, és l'última cosa que se'n sabrà.

[edita] Enllaços externs