Toni Lloret Grau

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Viquificar

L’AUTOR Toni Lloret Grau va nàixer a Igualada (l’Anoia) l’any 1957. És psicòleg i escriptor. Com a especialista en el maltractament d’infants ha estat director del centre d’acollida d’urgències per a infants “Llars Mundet” i de les “Llars Infantils” de la Casa de Maternitat de Barcelona. És col·laborador habitual a la premsa estatal (El Periódico, La Vanguardia) i comarcal (La Veu de l’Anoia). A més de El bord és autor de llibres sobre temes socials i d’infants maltractats: L’infant maltractat (1993, Llibres de l’índex), Drogas, síntomas y signos (coautor amb Albert Lahuerta,1994, Octaedro) i Centres d’Acolliment i Residencials per a Infants (coautor amb Albert Montejano,1995, Diputació de Barcelona). Amb la novel·la El bord va ser finalista del 16è Premi Enric Valor. <==Obra==

  • 'L'Infant Maltractat'. Ed. LLibres de l'Índex. (assaig)
  • 'Centres d'Acolliment i Residencials per a Infants'. Ed. Diputació de Barcelona (coautor amb Albert Montejano Freixinet) (assaig)
  • 'Drogas: Síntomas y Signos'. Ed. Octaedro (coautor amb Albert Lahuerta Montoliu) (assaig)
  • 'El Bord'. Edicions del Bullent. (novel·la)
  • 'Història d'un Almogàver'. Edicions del Bullent (novel·la).


EL BORD

L’ARGUMENT Per a alguns, els qui el volen malament, és el bord, el fill il•legítim d’una plebea i de Martí el Jove. Per a aquells i aquelles que l’estimen és Frederic, “fill del rei Martí el Jove i nét del rei Martí dit l’Humà. Però ell es presenta davant nostre com un jove a qui van separar de sa mare als cinc anys i no van deixar mai que la veiés. Aquest fet li produeix un neguit i una tristesa dels quals no se’n pot desfer i que l’impulsen a escriure a sa mare un munt de cartes que no sap si mai ella llegirà. Parlar amb la mare mitjançant el paper és, com ens confessa manta vegades, el seu únic consol. en la seua correspondència va contantla seua vida, els esdeveniments i els pensaments més importants per a ell. Ens explica com arriba a Barcelona al palau dels reis Martí l’Humà i Maria de Luna, els seus avis. Al poc d’arribar-hi, la seua àvia mor i el seu pare –Martí el Jove– també. El rei, doncs, es veu obligat a casar-se novament perquè no té un hereu legítim, però mor abans que la seua segona muller, Margarida de Prades, tinga cap fill. L’avi, però, hagués volgut -com li confessa quan té la mort trucant a la seua porta- que ell, Frederic, fós el nou rei de la Corona. Però hi ha més aspirants al tron (Jaume Comte d’Urgell i Ferran d’Antequera) i sobretot està el Papa Benet XIII que fa l’impossible perquè el d’Antequera regne. Efectivament, a Casp se signa un compromís que el converteix en rei. La reina vídua,Margarida, se’n torna a Prades i s’endu amb ella Frederic. Margarida serà el seu primer i gran amor, però després que es case novament, trist ara ja per sempre, decideix marxar cap a Sicília per buscar sa mare. De camí coneix Jordi el Poeta, que li dona dues cartes una confesant-li el amor deMargarida cap a ell i l'altra del papa Benet demenant disculpes per impedir que ell regne. Jordi confessa també el seu amor per Margarida, sentiment que l’ofega fins dur-lo a la mort. Frederic continua el seu viatge a Sicília per visitar sa mare i quan per fi arriba a Sicília comprova que la mort hi havia anat abans. Així les coses, només pot compartir amb sa mare el comiat, amb l’alegria almenys que ella havia llegit totes i cadascuna de les seues cartes.Però no havia respost cap perquè no sabia escriure.

MODIFICAT per Laura Gandia Martinez


Aquest article sobre biografies és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat com, per exemple, traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.