Beniparrell

De Viquipèdia

Beniparrell
Escut de Beniparrell
(En detall)
Localització

Localització de Beniparrell  respecte del País Valencià Localització de Beniparrell  respecte de l'Horta Sud


Municipi de de l'Horta Sud
País País Valencià País Valencià
Gentilici Beniparrellí, Beniparrellina
Predom. ling. Valencià
Superfície 3,71 km²
Altitud 20 m
Població (2005)
  • Densitat
1.880 hab.
506,74 hab/km²
Coordenades 39° 22′ 50″ N 0° 24′ 41″ O
Sistema polític
Nuclis
• Alcalde:

1
Lucinda Daviu Martí (PP)
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Horta Sud
Picassent

Beniparrell és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud. Té al voltant de 2.000 habitants concentrats al nucli i un terme d'uns 3,7 km2. Les localitats veïnes son Silla al sud, Alcàsser a l'oest i Albal al nord.

Actualment l'equip de govern està format per un regidor del PP, l'alcaldesa, i 4 de EUPV. Les anteriors legislatures, des de l'inici de la democràcia, havien corregut a càrrec de Severino Casañ Planells mentre formava part tant del Partit Comunista com d'EUPV.


Taula de continguts

[edita] Història

En els seus origens Beniparrell era una alqueria musulmana, però una vegada conquerit el Regne de València, passà a mans d'Arnau de Romaní en agraïment pels serveis prestats. Arnau seria senyor del poble fins el 1297 quan es va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 lliures. Més tard, el 1314 va ser comprat per un ciutadà de València. Després d'alguns canvis de propietari més, finalment tornà al llinatge dels Romaní.

A les acaballes del segle XIV, es va convertir en una propietat de la familia Escrivà els quals es convertiren en barons de Beniparrell. En 1600 es van vendre uns terrenys als monjos carmelites per a que construïren un convent. I fou al voltant d'aquest on va començar a establir-se la població. Durant les desamortitzacions del segle XIX el convent passa a mans privades, de nou al baró.

Al voltant de 1850, Beniparrell constituí el seu propi ajuntament encara que després passaria a formar part d'Albal durant un temps, fins que de nou es va establir con una ciutat independent per dictamen de la reina regent (1892).

A partir d'aquell moment la història del poble ha anat lligada a la del país. Per tant, els representants han sigut escollits a dit fins la arribada de la democracia, i amb ella de les primeres eleccions municipals amb sufragi universal.

[edita] Economia

Històricament l'agricultura ha sigut el sector que més pes ha tingut a la localitat, però amb el temps el desenvolupament industrial a l'àrea metropolitana de València i una bona política per part de l'ajuntament han convertit Beniparrell en un dels pobles més productius de la comarca. No de bades compta amb 7 polígons industrials i es considerà el segon poble més industrialitzat de l'Estat Espanyol. Entre els sectors industrials presents cal destacar el del moble, el químic (adobs, pinsos i plàstics) i l'alimentari.

Però els llauradors encara tenen el seu lloc a la balança econòmica amb importants extensions dedicades al conreu de regadiu. Les terres es reguen amb aigua del Xúquer mitjançant la Séquia Reial. Actualment són la taronja i el cacau els productes més importants degut a l'alt rendiment que ofereix el cultiu intensiu. En el passat dominaven les menudes explotacions familiars d'horta amb gran varietat de verdures i hortalisses.

Pel que fa al sector serveis, la gran quantitat d'empreses ha atret entitats bancàries i d'assegurances, així com gran quantitat de locals d'hosteleria tant pels treballadors com pels executius.

[edita] Monuments

  • Església Parroquial dedicada a Santa Bàrbera. Pintures del S. XVIII.
  • Claustre de l'Antic convent dels Carmelites.
  • Alqueries, entre les quals destaca l'Hort de Xambergo.
Església Parroquial
Església Parroquial

[edita] Festes

El 17 de gener festivitat de Sant Antoni amb la corresponent benedicció dels animals.

El dia de Sant Josep, 19 de març, com a tots els pobles del voltant se celebren les falles. Exiteix només una comissió fallera.

La festa major és el dia 16 de juliol i és en honor a la Verge del Carme. Entre els actes cal destacar la processó i la cordà, una de les poques que es continuen celebrant a la comarca.

El dia 4 de desembre és celebra la festivitat de Santa Bàrbera. Aquest culte ve de temps enrere quan es pregava a aquesta santa per la pluja o pel bon temps, i és que cal recordar que Santa Bàrbera és la patrona de l'oratge que és un factor important pels llauradors.

[edita] Gastronomia

La seua proximitat amb l'Albufera de València influeix a la seua gastronomia i és que els plats més típics són l'all i pebre i els plats on l'arròs és l'ingredient principal. Entre ells destaquen l'arròs en perol, l'arròs al forn i el putxero. Amb el brou del putxero es fa un arròs sofregit amb llonganissa, que a la comarca de l'Horta Sud es coneix com arròs de Beniparrell.

Pel que fa als productes de pastisseria, cal destacar les coques de cacau (substitut de l'ametlla), el torró de cacau i el rossegons. I es que el cacau és, com s'ha dit anteriorment, un dels productes agrícoles més important de la població.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Beniparrell

En altres llengües