L'alegria que passa
De Viquipèdia
L'alegria que passa és una obra teatral de caire simbolista de Santiago Rusiñol. Fou estrenada com a prova el 1891 al Teatre Íntim d'Adrià Gual i de forma comercial al teatre Tívoli de Barcelona l'any 1901. Té traduccions en castellà, francès i italià.
Taula de continguts |
[edita] L'argument
La trama de l'obra tracta al voltant d'un poble desconegut, en temps contemporanis, que rep la visita d'un carro de gimnastes. L'obra mostra el conflicte entre el conflicte entre prosa (poble) i poesia (gimnastes). Per una banda, els gimnastes, representatius de la bohèmia, pretenen esplaiar la gent del poble amb el seu espectacle, però el poble no els entén i els rebutja. Entre els dos mons, hi ha un personatge pont, en Joanet, el fill de l'arcalde, que, tot i pertànyer al grup del poble, ha pogut estudiar i prefereix la vida dels artistes. No obstant, els gimnastes se'n van del poble, enutjats pel materialisme del poble i en Joanet es resigna continuant ak poble.
[edita] Personatges
[edita] Gent del poble
- L'arcalde: és un personatge absolutament materialista, que considera inútil l'art: «Deixa't de llibres! Llegeix les lletres dels duros.»
- Tòfol: Rusiñol el defineix com «el panxacontent del poble». Es dedica a no fer res i a més, n'està acostumat i se n'enorgulleix.
[edita] Personatges pont
- Joanet: és el protagonista, alhora que també el que està enmig dels dos mons antagònics. És del poble, el fill de l'arcalde, però la seva estada a la ciutat a causa dels estudis l'ha il·lustrat i se sent presoner dins el poble i se'n vol deslliurar. Amb l'arribada dels gimnastes li arriba una oportunitat de evadir-se en la poesia, però es decanta per quedar al poble.
[edita] Gimnastes
- Clown: és l'arquetipus de bohemi, no té ni pàtria ni terra. Es guanya la vida com pot en el carro ambulant pels camins, amb Zaira i Cop-de-puny.
- Zaira: al·lota de 18 anys, desarrelada, que no té ni pare ni mare i que fou criada per Cop-de-puny. El seu exotisme —el seu nom n'és una mostra— encisa Joanet i ell se n'enamora, però ella se'n desentén.
[edita] El paisatge
L'acció transcorre en un poble somort, avorrit, i polsós que es nota en les descripcions: plàtans als que els cauen les fulles, «una església sense ordre ni arquitectura», camins polsosos, però també gent adormida i els ferrers canten per no quedar ensopits.
[edita] Moralitat de l'obra
La crítica moral consisteix en contraposar dos mons, el de la prosa, que simbolitza la monotonia, la tristesa, el materialisme i la malfeineria amb el de la poesia, que significava, per a Rusiñol, l'alegria, la bellesa i el progrés.

