Josep Marraco i Ferrer

De Viquipèdia

Josep Marraco i Ferrer (Barcelona, 6 d'abril del 18351913) va ser músic (pianista, organista, violinista), mestre de capella de la Catedral de Barcelona i compositor, especialment de música religiosa.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Rebé l'ensenyament musical del seu pare, músic i compositor, Josep Marraco i Xauxas. Fou un destacat violinista de les orquestres del Teatre Principal de Barcelona i del Liceu, on també dirigí els cors. A partir del 1863 rellevà son pare en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona (continuant-hi una llarga llista de grans mestres de capella, com Joan Pau Pujol, Joan Barter, Francesc Valls, Pere Rabassa, Francesc Mariner, Francesc Queralt, Carles Baguer, Mateu Ferrer). Ocupà la plaça una cinquantena d'anys -fins a la mort- i es feu famós per les seves improvisacions a l'orgue.

Com a compositor, gaudí de gran prestigi a l'època. La seva obra és extensa i comprèn un nombre important de peces de música sacra, com una dotzena de misses, motets i rosaris, danses i una simfonia feta per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona en obsequi a Isabel II. D'entre la seva producció hom n'ha destacat la Missa de Rèquiem pels morts de la Guerra d'Àfrica i un Te-Deum en commemoració dels vint-i-cinc anys de pontificat de Pius IX.

El 1880 va formar part del jurat que elegí el la música de Josep Rodoreda i Santigós per acompanyar la lletra del Virolai que havia escrit Jacint Verdaguer.

El seu fill, Alexandre Marraco i Roca, també va ser compositor [1]. El seu nebot i deixeble Josep Sancho i Marraco, músic i compositor, el substituí com a mestre de capella de la catedral.

[edita] Obres

  • Ballables:
    • Contradanses: Las avecillas de Mayo (1853), Busens (1851), Las dos tórtolas (1862), Los gorriones (1865), La juarata (1853), La mora (1853)
    • Rigodons: La Alhambra (1858), Faust (1848), Los moriscos (1852)
    • Valsos: El africano (1852), El almirante (1865), El Callao (1866), Los canarios (1866), Faust (1864), Gran vals a San Quintín (1867), Gran vals de dos trompas (1855), La inauguración del verano (1863), El látigo (1854), Los pajaritos (1862), El príncipe real (1858)
    • Xotis: El apasionado a las hermosas (1855), El arlequín (1853), El consolado (1853), El Gran Rossini (1862), El militar (1865)
  • Tres Capricho per a orquestra, dels anys 1853, 1855 i 1857
  • La corte (1860), simfonia dedicada a Isabel II en la visita d'aquesta a la ciutat
  • Dos Credo (1853 i 1856)
  • Letrilla al Corazón de Jesús (1879), lletra de Fèlix Sardà i Salvany
  • Misa alternada de Réquiem (1872), a quatre veus, contrabaix i harmònium
  • Misa de Réquiem (1860), per a dos cors i orquestra, en honor dels voluntaris catalans morts a la Guerra d'Àfrica
  • Misa de Réquiem (1869), per a viola, fagots, violoncels i contrabaixos, dedicada al general Dulce
  • O Salutaris, motet

[edita] Bibliografia

  • Fons Sancho Marraco Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2006 [1]

[edita] Notes

  1. Alexandre Marraco i Roca, conegut també per Mestre Marraco, fill, publicà un mètode de cant (La voz cantante, Barcelona 1914) i compongué diverses peces musicals: Alborada de amor. Op. 30 vals per a cant i piano (ca. 1900), Amor y odio: napolitana cuplet amb lletra de Lluís Suñer Casademunt (1918), Anema a Betlem, o, Els petits pastorets: nadalenca en un acte Pastorets amb lletra de Lluís Millà i Gació, música d'A.Marraco i S.S.Farrés (1935), Melodías per a veu i piano amb lletra de Manuel Marinello i Samuntà (1901), El Naixement de Jesús, o, Els pastorets catalans (Borrego i Carquinyoli): drama sacre en quatre actes i un pròleg amb lletra de Lluís Millà i música d'A.Marraco i S.S.Farrés (1931), La muntanya himne harmonitzat per a cor per Pere Jordà, El Pi de les tres branques sardana obligada de tible i tenora (1907), Santasusana: polca para piano i Visca l'autonomia de Catalunya: cant de llibertat per a piano (ca. 1900)