Lluís el Sifoner
De Viquipèdia
Nascut a Pedreguer (La Marina Alta), el 1945, Lluís el Sifoner (el nom autèntic del qual és Lluís Fornés) va ser un cantant d’estil eminentment populista.
Començà l’any 1973 formant part del grup de folk Crit i Cant. Quan el grup desapareix, continua en solitari. El 1975 és el primer classificat en el III Festival de Cançó de Xàtiva, i a partir d’este moment les seues actuacions es multipliquen arreu del País Valencià. L’any 1989, al Teatre Principal de València és esbroncat de manera considerable i pràcticament no el deixen cantar. Este escàndol, derivat de la seua col·laboració amb Amadeu Fabregat, el va fer declarar “el Sifoner és mort” i abandonà definitivament la cançó.
Personatge polifacètic amb un extens curriculum, s'ha dedicat també, entre altres coses, a la confecció de guions per a televisió i cinema i a la docència, tasca que desenvolupa en l'actualitat.
[edita] Discografia
- Tinc un mànec (1976)
- La mare que els ha parit (1978)
- Lluís el Sifoner canta: a, e, è, i, o, ò, u (1979)
- Lluís el Sifoner (1980)
- Llavors d'esperança (1980)
- Som (1981)
- Calla, dimoni! (1982)

