L'Hospitalet de l'Infant
De Viquipèdia
ANTECEDENTS HISTÒRICS
L'Hospitalet de l'Infant és un centre urbà de la costa tarragonina, integrat al terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i situat a l'extrem sud-occidental de a comarca del Baix Camp. El centre de la població actual es troba damunt d'un promontori rocós flanquejat per extenses platjes i travessat pel curs del Llastres, riu ara reduït a torrent. A la part alta d'aquest promontori es troben les restes de l'hospital construit a mitjans del segle XIV (1344), per voluntat de l'infant Pere d'Aragó, fill de Jaume II i Blanca d'Anjou i qui ha donat el nom a la població. L'Hospital del Coll de Balaguer (tal com es citat en documents medievals) va ser aixecat per oferir allotjament a religiosos, viatgers i mendicants que transitaven per la ruta entre Barcelona i València, per la ruta de l'antiga Via Augusta romana. De fet, la 'mansio Oleastrum' citada pels autors antics Antoní i Estrabó ha estat situada, ja des de finals del segle XIX, a l'Hospitalet de l'Infant. En són evidències també el mateix nom del riu Llastres (en català 'ullastre', del terme llatí 'oleaster') i les referències d'Aviè com a 'Oleum flumen' a l'obra 'Ora maritima', com les restes arqueològiques d'època romana trobades a la vila.
Les raons de la fundació de l'antic hospital gòtic per part de Pere d'Aragó, des de 1341 senyor del comtat de Prades i de la baronia d'Entença, obeixen al desig d'establir les bases per a la repoblació i resorgiment econòmic de la zona, i mitjançant aquesta construcció fortificada assegurar el control d'una costa aleshores exposada a les freqüents incursions corsàries. L'edifici fundat el 1344 era una estructura de planta quadrada d'uns 55 metres de costat, amb pati central, flanquejada per sis torres: quatre als angles i dues al centre dels costats nord i sud. Al recinte, un excel·lent exemple del gòtic civil català amb grans naus coronades per arcs diafragma sobre els que recolzava l'embigat de fusta, només s'hi accedia per la porta existent a la torre meridional. La construcció, que complí la seva missió d'acollida de viatgers fins a principis del segle XIX, es va veure involucrada, per ser una fortificació, a la guerra civil catalana del segle XVI, a la Guerra dels Segadors (batalla del Coll de Balaguer, 1640), va ser objecte d'atacs corsaris i greument afectada durant la Guerra del Francès, fets que implicaren el deteriorament. Actualment, l'hospital s'ha consolidat i resten una de les quatre torres aixecades, l'entrada a la plaça del Pou, tres façanes i tres arcs gòtics darrere els patis de les cases que hi ha a l'interior.
[edita] TORRES I FORTIFICACIÓ
L’hospital fou fundat per l’infant Pere el 8 de novembre de 1344.
Situat en un lloc de pas prop de l’antiga Via Augusta, la seva arquitectura és resultat de la combinació de la seva tasca assistencial amb la defensa de la religió front les incursions dels sarraïns i l’amenaça dels bandolers.
El caràcter fortificat de l’edifici queda reflectit en els murs, d’11, 70m d’alçada, i les torres de 18m. En un principi se’n van projectar sis, una a cada angle i dues més al mig dels paraments septentrional i meridional, si bé, pel que sembla, sola se’n feren quatre. L’edifici no presenta obertures, a excepció de vestigis a l’extrem nord-est i de les sageteres presents en tot l’hospital.
[edita] LA PLAÇA DEL POU
L’accés a l’interior del recinte es feia a través d’una porta situada a la torre del cantó del migdia, i no per l’accés actual que comunica amb la plaça. Aquesta plaça respecte el perímetre del pati de l’antic hospital on, com indica el seu nom, hi havia un pou amb una sínia.

