Serra de Guadarrama

De Viquipèdia

Imatge de satèlit de la localització de la Serra de Guadarrama.
Imatge de satèlit de la localització de la Serra de Guadarrama.
Circ i cim de Peñalara (en la dreta) i el seu reflex en la llacuna noia, d'origen glacera.
Circ i cim de Peñalara (en la dreta) i el seu reflex en la llacuna noia, d'origen glacera.

La Serra de Guadarrama (en castellà: Sierra de Guadarrama) és una alineació muntanyenca pertanyent a la meitat est del Sistema Central (sistema muntanyenc del centre de la Península Ibèrica) situat entre les serres de Gredos (Àvila) i de Ayllón (Segòvia - Guadalajara). S'estén en direcció sud-oest-nord-est i en les províncies de Madrid, al sud, i Àvila i Segòvia, al nord. Aquesta serra amida aproximadament 80 km. de longitud i el seu pic més alt és Peñalara amb 2.430 metres sobre el nivell del mar.

La flora d'aquesta serra es caracteritza per l'abundància de boscos de pi silvestre i la presència de rouredes i alzinars en zones més baixes. En els cims predominen els pasturatges i arbustos d'alta muntanya. En aquests ecosistemes abunden mamífers com ara els cérvols, senglars, cabirols, daines, teixons, diversos mustèl·lids, gats muntesos, guineus, llebres, etc.; una gran quantitat d'espècies d'aus aquàtiques en els embassaments, i grans rapaços com l'àguila imperial o el voltor negre, entre d'altres.

La proximitat a Madrid (60 km) d'aquesta serra ha fet que tingui un paper important en la història del país i que avui sigui travessada per bastants ports i vies ferroviàries. Des de la forest de l'Almenara, en Robledo de Chavela, per exemple, durant la invasió musulmana els àrabs encenien fogueres per a avisar a Madrid que s'acostaven tropes cristianes.

Aquestes muntanyes tenen una gran afluència de gent, el que fa que les infraestructures per al turisme i els esports de muntanya estiguin molt desenvolupats, condició perillosa en ocasions per al medi ambient.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Serra de Guadarrama

En altres llengües