Pey
De Viquipèdia
pey cognom d'origen gascó (occità o provençal), hi han dues afeccions del origen etimologic probablement superposades, una com a derivació de "podium" llatí o més propera, del "puy" occità i català que significa "puig" i l'altre com nom de persona (passat a cognom) com una de les moltes derivacions dialectals de "petrus" llatí en llengua d'oc. Es toponim d'una petita localitat al Nord del Pais Vasc francès o gasconia atlantica i d'una petita localitat a Echt(Limburg, Països Baixos), també Peij en limburg.És també acompanyament molt comú, de toponimic de nom de locatitats a Occtania, Provença i al Nord Occidental de Italia. A la Península Ibèrica és un cognom poc comú, unes 500 persones el tenen de primer cognom (segons el Instituto de Estadistica,2007) i l'area d'implantació es la franja pirenaica, País Vasc,Navarra,Huesca,Catalunya i Mallorca. Essent les branques més nombroses ubicades al nord (Berga) i centre (Vallès-Montseny) de la provincia de Barcelona,provincia de Girona (Figueres i rodalies), i pirineu de Lleida (Boí-Taull, Sort). Com a derivació dialectal,diferents variants donen arrel a molts altres cognoms,per ex. Peyró,Peyre,Peyrefitte,etc. Es molt probable,encara que es una hipotesi no contrastada, de que el cognom es va anar implantant al territori català i ibèric, en diferents migracions o repoblaments desde el Nord dels Pirineus a la vessant Sud (potser en els repoblaments amb població occitana despres de despobalció ocasionada per la pesta) i així es va anar extenent.David Pey Vilches, Barcelona

