Herero
De Viquipèdia
Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la llista de pàgines sospitoses per a una major informació sobre el que es considera, en termes generals, no neutral.
Els herero són un poble africà que viu a Namíbia, on són el 7,54 % de la població. Parlen una llengua bantú, otjiherero.
Es caracteritzen per emprar com a ferraters alguns estrangers (lemba). El seu nom prové del castellà herrero (també els anomenen helelo), i cap el segle XVIII adoptaren la parla dels bantús veïns. Se sotsdivideixen en dues tribus, mbanderu, que viuen al centre de Namíbia i a la frontera amb Botswana (són el 66 % dels efectius) i els ovahimba, l’altra 34 %, al Kaokovelt i Huila. Antigament tenien un foc sagrat vigilat per una casta de sacerdots hereditaris segons el clan patriarcal (oruzo), pel qual e diferencien tots ells, o bé pel matriarcal (eanda). Fabriquen cistelles i recipients de fusta, fang i metall.
Eren un poble força nombrós que va dur a terme una aferrissada resistència l'establement de l'Àfrica del Sud-Oest Alemanya, raó per la qual foren delmats. Per tal d'aprofitar la seva rivalitat amb els ovambo, durant els anys 1960 van crear per a ells el bantustan d'Hereroland. Políticament, han estat hostils al SWAPO i propers a altres grups com la SWANU.
[edita] Publicacions
- Hans Schinz, Deutsch Südwest-Afrika, (Oldenburg and Leipzig, 1891)
- S. Passarge, Südafrika, (Oldenburg and Leipzig, 1908)

