Potencial elèctric

De Viquipèdia

El potencial elèctric és una de les mesures que defineixen l'estat elèctric d'un punt de l'espai. La seva unitat és el volt, 1 volt = 1 J/C.

Taula de continguts

[edita] Analogia

Si observem el corrent d'aigua d'un riu:
Veurem que és la diferència d'altura entre dos punts de la llera del riu

G(a,b)=Z(a)-Z(b) \,

el que fa que existeixi el corrent entre dos punts. L'altitud Z és un potencial gravitacional (es coneix l'energia potencial lligada a l'altitud).

D'aquí l'analogia entre el desnivell geogràfic i la diferència de potencial elèctric, també anomenat tensió, pel al qual s'utilitza la notació U.

La diferència de potencial o tensió és un valor algebraic que pot ser positiu, negatiu o nul. La seva representació als esquemes elèctrics és una fletxa que va d'un punt B cap a un punt A, quan hom vol representar el potencial del punt A respecte al del punt B.

U(a,b)=V(a)-V(b) \,.

[edita] Mesura

La mesura del potencial elèctric es fa per mitjà d'un voltímetre o d'un oscil·loscopi posats en paral·lel respecte del circuit u objecte bipolar a mesurar.

El potencial es defineix sempre respecte a un altre que s'agafa com una constant i al qual se li assigna un valor nul. En electricitat és habitual que es prengui com a referència per als potencials (el potencial que serveix de zero) el potencial de la terra, però això no és obligatori. Sigui quina sigui l'elecció, el punt de referència del circuit es fixarà a 0 volt i s'anomenarà punt fred. Segons els dispositius pot estar connectat a la massa (carcassa metàl·lica del dispositiu), a terra o a totes dues.

[edita] Fórmules

El potencial elèctric en un punt de l'espai és un concepte que es defineix a partir de la distribució de les càrregues elèctriques a l'espai amb l'ajut de l'aplicació de llei de Coulomb a una distribució volúmica de càrrega i usant el principi de superposició.

V_1(x_2,y_2,z_2) = \frac{1}{4 \pi \epsilon_o}\int \int\int\frac{\rho(x_1,y_1,z_1)}{ r_{12}} dx_1dy_1dz_1

on :\vec{r}_{12}= \vec{r}_2-\vec{r}_1 et où \rho \, és la densitat de càrrega en 1 (al voltant del punt 1 hi ha una càrrega \rho dx_1dy_1dz_1 \, al volum dv = dx_1dy_1dz_1 \,)

El camp elèctric que deriva d'aquest potencial s'obté a partir de la següent fórmula:

\vec{E}_1(x_2,y_2,z_2) = \frac{1}{4 \pi \epsilon_o}\int \int\int\frac{\rho(x_1,y_1,z_1)\vec{r}_{12}}{  r_{12}^3} dx_1dy_1dz_1


De manera inversa, el coneixement del camp elèctric en un punt permet el càlcul del potencial:

V = - \int_s \vec{E} \cdot \vec{d\,\mathbf{l}}

on V \, és el potencial elèctric, i dl \, és l'element d'integració.

\mathbf{\vec {E}} = -\vec{\nabla}V = -\frac {\partial V}{\partial x} \vec{i}-\frac {\partial V}{\partial y} \vec{j}-\frac {\partial V}{\partial z} \vec{k}


[edita] Cas particular

El potencial elèctric creat per una càrrega puntual a l'espai que l'envolta és:

V = \frac{q}{ 4 \pi \epsilon_o \left| \vec{r} - \vec{r}_q \right|}

on q és la càrrega puntual, r és el vector de posició del punt on es calcula el camp i rq és el vector de posició de la càrrega puntual.

Matemàticament :

\vec{grad}(\frac{1}{\left|\vec{r}\right|}) =\vec\nabla (\frac{1}{\left|\vec{r}\right|}) = -\frac{\vec{r}}{\left|\vec{r}\right|^3} \;
\phi V  =\frac {1}{4 \pi \epsilon_o} \int  \frac {\rho}{r} d\,V

on \rho \, és la densitat de càrrega en funció de la posició i r és la distància de l'element de volum V.

Noteu que V és un escalar .

[edita] Veure també