Rossend Palmada i Teixidor

De Viquipèdia

Rossend Palmada i Teixidor (Banyoles, 30 de juliol del 189314 d'agost del 1988), va ser compositor de sardanes i teòric musical.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Fill del compositor i instrumentista de cobla Joaquim Palmada i Butinyà, de qui rebé les primeres lliçons de música. S'estrenà com a músic als tretze anys, com a flabiolaire i violinista de la cobla de son pare, Els Juncans; per a l'ocasió, aquest li va dedicar la sardana La primerenca, obligada per a dos flabiols, que interpretaren ells dos. Dos anys més tard en Rossend es lluí en una sèrie de concerts amb Els Juncans en el Palau de Belles Arts de Barcelona.

En desfer-se la cobla, el 1917, en Rossend cercà feina d'administratiu i, a l'any següent aconseguí, la plaça d'oficial de secretaria de l'ajuntament de Banyoles. Estudià Dret Administratiu i Ciències Exactes i això el permeté d'ocupar diversos càrrecs en l'administració local. Al 1945 ingressà en el Cos de Secretaris i Interventors Municipals. Fou interventor de l'Ajuntament de les Borges Blanques i, posteriorment, interventor municipal al de Banyoles, càrrec que ocupà fins a la jubilació el 1963.

Malgrat abandonar la feina d'instrumentista, tota la seva vida salvà de l'oblit i promogué activitats folklòriques de diversa mena, com la recuperació del Ball del Tortell d'Esponellà. Des del seu despatx col·laborà a fomentar i organitzar concerts, certàmens i concursos, com el concurs de sardanes per a cobla dels anys 1920 al 1923 i 1931; també contribuí al nomenament de Banyoles com a Ciutat pubilla de la sardana el 1965. A banda, fou autor d'estudis sobre folklore, història de la sardana, i el dodecafonisme.

Compongué una seixantena de sardanes, una vintena abans del 1923, i la resta després de la Guerra Civil. El 1947, el mestre Vicenç Bou dedicà la sardana Maria Carme, encís de nina a l'esposa del seu fill Albert Palmada, Maria Carme Roura.

El 1993, l'Ajuntament de Banyoles, el Foment de la Sardana, l'Esbart Fontcoberta i les comissions de festes del barri del Terme i del Barri de Sant Martirià li dedicaren un homenatge i afixaren una placa commemorativa la casa on havia viscut. L'Obra del Ballet Popular li dedicà el Premi Vicenç Bou el 1970. També s'ha convocat el Premi Rossend Palmada de composició de sardanes, que guanyà el 1990 en Joan Lluís Moraleda.

[edita] Obres

  • Harmonitzacions per a cobla de ballets tradicionals

[edita] Sardanes (selecció)

  • A la meva filla Carme (1940)
  • A Margalida (1969)
  • Aires de la rodalia (1969)
  • Albada (1917 per a piano; instrumentada el 1983 per a cobla)
  • L'aplec de Sant Ferriol (1943)
  • Banyoles sardanista (1981)
  • El Barri de Sant Martirià (1961)
  • Cançons muntanyenques (1909)
  • Cantem i ballem (1942)
  • Carme riallera (1966), a la seva filla Carme Palmada i Teixidor
  • Començant la tasca (1909), possiblement la seva primera composició
  • L'encant de Palera (1978), també anomenada Palera
  • Festa a les Illes (1962)
  • Finesa d'amor (1956)
  • La fira de la mel (1972)
  • La font del Rei (1972)
  • La font del Vilar (1980)
  • Gener (1948), dedicada al seu pare
  • Joguetona (1915). Composta com a obra a interpretar per a un concurs de cobles, podria ser una de les primeres sardanes obligades per a cobla
  • El llac de plata (1968)
  • Lliris i clavells (1956)
  • Mare (1974), lletra del propi compositor
  • Matinejant (1976)
  • Moixaines (1968)
  • Montserrat en festes (1971), premi Sardana de l'ofrena
  • Muntanyes de Ceret (1964)
  • La nostra Judith (1973)
  • Nova estrella (1909)
  • Nova garlanda (1971)
  • Núvols d'or (sobre el llac) (1954)
  • La petita Josefina (1966), a la seva neta Josefina Pladevall i Palmada
  • Els Pinetons (1949)
  • La poma d'or (1967)
  • El pomeró (1944)
  • Records de Banyoles (1923), obligada de tenora, dedicada al seu germà Joaquim. A aquest mateix, el compositor Tomàs Gil i Membrado li dedicà el 1982 la sardana Preuada.
  • Roda d'amor (1967)
  • Rosa gentil (1947)
  • Roses de jardí (1958), obligada de tible, reescrita el 1988 com a Roses del jardí del Terme
  • Sant Pere Sallavinera (1982), darrera sardana
  • La sardana del Tortell (1939), sardana curta
  • Setembre (1975)
  • Tot sospirant (1916)
  • Vilanova de la Muga (1955), lletra d'Antoni Vives i Batlle
  • Sardanes revesses: El cotiró, Desori (1950), Enginys de fada (1948), Fent palletes, Misteriosa, Tot segant (1949)

[edita] Enllaços