Eusebi Arnau i Mascort

De Viquipèdia

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 1864-1933) fou un escultor català.

Va estudiar en l'Escola de Belles Arts de Barcelona i va ser deixeble de Josep Gamot i de Venanci Vallmitjana. Va prosseguir els seus estudis a Roma l'any 1887, gràcies a una beca de l'Escola Llotja. A París va ampliar els seus coneixements a l'Acadèmia Julien; va exposar en aquesta capital francesa en els anys 1895 i 1902.

En el seu taller va tenir com deixeble a Pau Gargallo.

Juntament amb l'escultor Josep Llimona va treballar en el retaule de l'Església basílica de Santa Engràcia de Saragossa.

Les seves escultures aplicades a l'arquitectura com les de la casa Lleó Morera, casa Amatller[1], Fonda Espanya, Palau de la Música Catalana i Hospital de Sant Pau[2] (totes a Barcelona), el van catalogar totalment com a escultor destacat del modernisme.

Va destacar com a medallista, entre d'altres va realitzar la de l'Exposició Universal de 1888, la de la Solidaritat Catalana, la del Centenari de Colom i la commemorativa de l'enderrocament de les muralles de Barcelona.

Taula de continguts

[edita] Reconeixements

  • Diploma en l'Exposició Universal de Barcelona de 1888
  • 1891-Diploma Honorífic en l'Exposició de Belles Arts de Barcelona.
  • 1896-Premi en l'Exposició de Belles Arts de Barcelona.

[edita] Obres

  • Translació del cos de Santa Eulàlia. 1891
  • Ave Maria. 1891
  • Redempció. 1896
  • Sagrada Família. 1896
  • Petó de mare. 1898
  • Retrat de Marià Aguiló. 1898
  • Retrat de Jacint Verdaguer. 1902
  • Retrat de Teodor Llorente.
  • Relleu en la façana de la casa de Lactància a Barcelona. 1910

[edita] Notes

  1. Sant Jordi a la Casa Amatller
  2. Obres a l'Hospital de Sant Pau

[edita] Bibliografia

  • Santiago Alcolea i Gil (1980), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona,Fundació Caixa de Catalunya.
  • Volum 2 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5430 X
En altres llengües