Història del ferrocarril a Catalunya

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Caldria ampliar l'article: introducció, justificació, seccions, enllaços externs, referències i articles enllaçats que cal escriure


Taula de continguts

[edita] Introducció

Els orígens del ferrocarril a Catalunya, es remunten a la iniciativa privada de la meitat del segle XIX quan el mataroní Miquel Biada, a l'època de la febre d'or de la revolució industrial catalana, s'entesta en construir la primera línia de tren peninsular entre Mataró, la seva ciutat natal, i Barcelona, l'any 1848, superant tota mena de dificultats, que el porten fins i tot a perdre la vida, abans de veure acabada la seva obra. Biada havia estat a Cuba on va conèixer les avantatges del ferrocarril per a la indústria que avançava imparable, i va ser promotor del ferrocarril entre Güines i La Habana, i decidí portar-la a la seva estimada terra.

L'any 1914, la Mancomunitat de Catalunya va planificar i projectar la Xarxa de Ferrocarrils Secundaris de Catalunya, que havia de vertebrar Catalunya. Al contrari que la xarxa telefònica, mai s'arribarà a construir, ja que la dictadura de Primo de Rivera no la va veure amb bons ulls, malgrat les moltes gestions que consten que es van fer des de Catalunya [1]. A més en aquesta època les inversions es dirigeixen cap a la indústria automobilística, i Catalunya perd així l'ocasió única de completar una pionera xarxa de transport ferroviària que les interferències centralistes van malmetre.

La Primera Guerra Mundial posa de manifest la necessitat d’una major autonomia en l’elaboració de material ferroviari. A Espanya, això es concreta amb un pacte entre les dues grans companyies ferroviàries MZA i Norte i una industria del vapor La Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona que construirà la major part del material rodant fins el 1989, quan MTM i Macosa són comprades per Alstom.

La Guerra Civil (1936) arruïna totalment les companyies ferroviàries i malmet greument gran part de les seves infraestructures, acabarà de paralitzar qualsevol inversió, i després de la guerra, el govern franquista, nacionalitzarà els ferrocarrils, abandonarà i desballestarà els trams secundaris.

Els diversos governs espanyols dels segles XIX i XX van forçar, a partir de l'any 1845, l'adopció d'un ample diferent a l'europeu, amb la oposició dels industrials catalans interessats en l'exportació dels seus productes tèxtils, i amb unes minses subvencions, en comparació a les polítiques ferroviàries a Europa, a les línies que l'adoptessin. El fet que el premi a les línies que adoptaren aquest particular ample, fora la seva expropiació en ser nacionalitzades per Franco ha dut a que no hagin hagut mai més inversions en aquest sector, el que explica que el transport de mercaderies a Espanya sigui únicament per carretera, en comparació amb la resta d'Europa.

El tren de Sarrià, primer ferrocarril urbà de l’Estat espanyol i el segon del món, després del metro de Londres, que no havia estat subvencionat per no ser d'ample espanyol, es salvà de l'expropiació per aquest motiu. En canvi la primera línia de tren peninsular entre Mataró, i Barcelona, construïda l'any 1848, que tampoc havia estat subvencionada, per ser anterior a la llei de subvencions de l'any 1907, sí que fou expropiada, passant a formar part de Renfe.

L'arribada de la liberalització europea de 1991 ni tan sols ha servit per a què avui el tren d'alta velocitat connecti Catalunya al món.

[edita] Cronologia

[edita] La febre d'or i el tren Barcelona-Mataró de Miquel Biada

  • Concessió provisional d'una línia de Reus a Tarragona, que no s'arribà a construir - 1833.
  • Josep Maria Roca demana al Govern una línia de Barcelona a Mataró, 30 de juny de 1843 [2].
  • Concessió provisional a perpetuïtat de la línia de Barcelona a Mataró, el 13 d'agost de 1843.
  • Concessió d'una línia de Sant Joan de les Abadesses a Roses - 1844.
  • El govern espanyol, a proposta dels enginyers, Subercase [3] i Santa Cruz, força l'adopció d'un ample diferent a l'europeu, basat en la mesura de sis peus castellans (equivalents a 1.668 (mm), amb l'oposició dels industrials catalans - 1845.
  • Concessió d'una línia de Barcelona a Camprodon - 1845.
  • Concessió d'una línia de Barcelona a Camprodon el febrer de 1845.
  • Constitució de la Sociedad del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró (B.M.), l'agost de 1845.
  • El 28 d'octubre de 1848, circula entre Barcelona i Mataró, el primer tren peninsular, patrocinat pel mataroní Miquel Biada i Buñol (1789-1848), als pocs mesos de la mort d'aquest, a causa de la pulmonia que sembla que va agafar, vigilant personalment de nit les obres, amenaçades pels atemptats anarquistes??. Per la seva construcció, es forada el primer túnel d'Espanya, a Montgat.
  • Construcció del tren entre Madrid i Aranjuez - 1851.
  • Inauguració del ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei - 1853.

[edita] L'impuls del Bienni Progressista

  • El govern liberal del general Espartero, promulga la Llei General de Ferrocarrils - 1855 que amb la Llei Bancària fomentarà el negoci ferroviari fins a la revolució de 1868.
  • Inauguració del ferrocarril de Barcelona a Granollers - 1854, que fou el primer on es van fer servir travesses metàl·liques.
  • Fundació a Barcelona, de l’empresa La Maquinista Terrestre y Marítima (MTM), dedicada a tot tipus de maquinària pesant, situada a la Barceloneta, molt a prop de l’estació d’origen del ferrocarril Barcelona-Mataró- 1855.
  • Prolongació del ferrocarril de Montcada a Sabadell - 1855.
  • El 1855, enderrocades les muralles de la ciutat, l'empresari Lluís Simon forma l’empresa Compañía del Ferrocarril de Barcelona a Sarriá.
  • Continuació del ferrocarril de Sabadell a Terrassa - 1856.
  • Prolongació del ferrocarril de Molins de Rei fins a Castellbisbal - 1856.
  • Inauguració del tren de Sarrià, primer ferrocarril que va emprar a Catalunya i a tot l'estat espanyol l'energia elèctrica i primer ferrocarril urbà de l’Estat espanyol i el segon del món després del metro de Londres, obert sis mesos abans - 1863.
  • Reial Ordre del Ministeri de Foment per a dotar a Espanya de ferrocarrils secundaris - 1866.

[edita] Línia de París i primera democràcia a Espanya

[edita] La tria d'un ample diferent que condicionarà el futur

  • Una llei del Ministeri de Foment - 1904 distingeix entre ferrocarrils secundaris d'interès de l'Estat, amb un ample de via d'1 m i els executats sense subvenció, que han de dipositar una fiança del 3% del cost de les obres però decideixen lliurement l'ample de via.
  • Inauguració del tren de Mollerussa a Balaguer - 1905, impulsat per la Sociedad General Azucarera, que va construir una planta a prop de Balaguer, a Menàrguens.
  • S'electrifica el tren de Sarrià - 1906.
  • Primer funicular elèctric a Vallvidrera - 1906.
  • A petició de Prat de la Riba, l'estat promulga una nova llei, que suprimeix el sistema de grups de 200 km, que permetia construir trams aïllat més curts i augmenta el capital subvencionat fins a 80.000 pts /km. - 1907.
  • Aprovació de la Ley de Ferrocarriles Secundarios y Estratégicos, que amplia el termini de concessió a 99 anys - 26 de març de 1908.
  • Una nova llei, amplia de 20 a 50 anys el termini en que l'Estat pot exercir el dret de rescat de les concessions ferroviàries- 1912.

[edita] La Mancomunitat, la Xarxa de Ferrocarrils Secundaris

[edita] El Metro de Barcelona

[edita] Renfe i el franquisme

  • El 24 de gener de 1941, el govern del dictador Franco aprova la Llei de Bases d'Ordenació Ferroviària i dels Transports per Carretera que estableix la nacionalització i agrupament en una sola empresa de totes les companyies d'ample de 1.668 mil·límetres de l'estat espanyol, que passen a formar part de la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, RENFE. És la major operació nacionalitzadora d’Europa fins aquell moment.
  • En el moment de la expropiació Renfe disposa de 12.401 km de vies - 1941.
  • L'any 1958 l'alcalde Porcioles cobreix la rasa del tren del carrer d'Aragó, a Barcelona.
  • Darrer viatge del tren de Girona a Sant Feliu de Guíxols - 1969, inaugurat al 1892
  • Darrer viatge del tren de Girona a Olot - 1969, inaugurat al 1911.
  • El 27 de febrer de 1984, amb vistes a la entrada a la Unió Europea es signa el primer "contracte-programa" entre Renfe i l'Estat espanyol, que per primera vegada suprimeix les subvencions a fons perdut.
  • Tancament del tram de 10 km de la línia de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses - 1985, en compliment del contracte-programa, amb el que es van tancar 1.003 km de vies deficitàries en aquest mateix any.
  • Tancament de la línia de 3 km de Les Franqueses del Vallès a Granollers - 198?.

[edita] La liberalització arriba amb l'entrada a la Unió Europea

  • L'entrada a la Unió Europea l'any 1986 portarà que ...
  • La directiva europea 91/440, implica una gradual liberalització del transport a Europa, i obliga al ferrocarril a ser competitiu i a no dependre de les subvencions públiques.
  • L'abril de 1992, s'inaugura la Exposició Universal de Sevilla, i la primera línea d'Alta Velocitat d'Espanya. (AVE)
  • L'octubre de 2003 s'inaugura la línia del Tren d'Alta Velocitat Lleida-Madrid, amb forces problemes tècnics que han retardat la finalització del tram Barcelona-Lleida encara inacabat a març de 2007.

[edita] La Generalitat de Catalunya va assumint les línies cedides pel Ministeri de Foment

[edita] Algunes xifres: Evolució dels quilòmetres de la xarxa

  • L'any 1855 hi havien 405 km de vies d’ample espanyol.
  • L'any 1865 ja hi havien més de 5.000 km de vies d’ample espanyol.
  • Entre l’any 1877 i el 1900 es construïren uns 2.000 km de via estreta. Les xarxes que amb el temps es farien més extenses i importants es concentraren des de Galícia fins a Euskadi, al País Valencià i a Catalunya i es van posar en servei uns 5.500 km de via d'ample espanyol.
  • En el moment de la expropiació Renfe disposarà de 12.401 km de vies - 1941.
  • L'any 1985 Renfe tenia 3.065 km de vies deficitàries a tota Espanya.
  • A l'any 1985 Renfe tancà 1.003 km de vies deficitàries a tota Espanya.
  • Després de l'any 1985 Renfe ha tancat 1.003 km de via a tota la península.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs