Jacob Praetorius (el jove)
De Viquipèdia
Jacob Praetorius, també anomenat Jacob Schultz, i Jacob Praetorius el Jove (der Jüngere) (8 de febrer de 1586 –† octubre de 1651), va ser un compositor i organista alemany del Barroc, un dels més importants de la tradició organística d'alemanya del nord fins l'arribada de J. S. Bach. Fill d'Hieronymus Praetorius i net de Jacob Praetorius, també compositor, venia d'una il·lustre família d'organistes d'Hamburg no emparentada amb Michael Praetorius, un altre famós compositor contemporani.
[edita] Biografia
Va néixer i va morir a Hamburg. El seu pare va ser el seu primer professor. Des de 1603 va ser organista titular a l'Església de Sant Pere (Petrikirche) de Hamburg substituint a Heinrich Thor Molen, càrrec que ocuparia fins a la seva mort l'any 1651.
Cap el 1606, viatjà a Amsterdam per estudiar amb Sweelinck, amb qui també estudiria un altre celebre organista d'Hamburg, Heinrich Scheidemann. En el marc de la seva activitat d'organista, va ensenyar l'orgue i la composició. El seu alumne més cèlebre és sense cap dubte Matthias Weckmann que estudià amb ell entre 1633-1636 i que més tard seria organista de la Jakobikirche d'Hamburg. Un altre deixeble va ser Berendt Petri.
[edita] Obra
La seva obra comprèn essencialment motets, peces d'orgue i gallardes. L'estil de les seves composicions està format per una mescla d'elements tradicionals i progressistes. De la seves composicions només ens han arribat tres preludis que mostren la diversitat d'estils que dominava. L'estructura consisteix en una obertura lliure, rapsòdica, que presagia l'stylus phantasticus dels compositors alemanys.

