Anna Karènina

De Viquipèdia

Anna Karènina (Анна Карeнина) és una novel·la de l'escriptor rus Lev Tolstoi (1828-1910) publicada per primera vegada l'any 1877.

Retrat de Lev Tolstoi fet pel pintor rus Repin
Retrat de Lev Tolstoi fet pel pintor rus Repin

La novel·la va aparèixer inicialment com una sèrie al diari Ruski Vestnik ("El missatger rus"), en rus "Русский Вестник". Tolstoi, però, va topar amb el seu editor Mikhaïl Katkov sobre temes relacionats amb el final de la novel·la i l'obra no es va poder llegir completa fins que es va publicar en forma de llibre.

Altament respectat com a exemple del realisme, Tolstoi considerava que Anna Karènina era la seva primera autèntica novel·la. Segons sembla, el personatge d'Anna podria estar parcialment inspirat en la filla gran del poeta rus Aleksandr Puixkin (1799-1837), Maria Hartung. Poc després d'haver-la conegut personalment en un sopar, Tolstoi va començar a llegir l'obra en prosa de Puixkin i a perfilar el personatge d'Anna.

Malgrat que alguns crítics van qualificar la novel·la en el moment de la seva publicació com a "història d'amor de l'alta societat", Fiódor Dostoievski va declarar que era una "obra d'art". Vladimir Nabokov va compartir aquesta opinió, i va admirar especialment "la màgia de l'estil de Tolstoi" i la figura del tren, que s'introdueix des dels primers capitols (els nens jugant amb un tren de joguina), i es desenvolupa als capítols següents, fins que arriba al majestuós final.

Taula de continguts

[edita] Argument

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

La novel·la comença amb una de les frases més cèlebres i citades : "Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera."

[edita] La coneixença

Anna Karènina era una dama de l'alta societat russa, casada amb un funcionari de Sant Petersburg amb qui tenia un fill, Serguei. Anna va viatjar a Moscou per resoldre un assumpte familiar. El seu germà, Stepan Oblonski, li havia demanat que l'ajudés a fer les paus amb la seva muller, Dolly, que s'acabava d'assabentar que li havia estat infidel amb la institutriu dels seus fills. En el viatge, Anna va fer amistat amb una senyora que anava a Moscou a visitar el seu fill, el comte Vronski. Anna va conèixer Vronski a l'estació, i des del primer moment, se sentí atreta per ell. Pel que fa a en Vronski, va quedar perdudament enamorat d'Anna Karènina des d'aquell mateix instant. Un cop arreglats els problemes familiars del seu germà, Anna va tornar de seguida a Sant Petersburg, per evitar els gelos de Kitty, la germana de Dolly, que estava enamorada del comte Vronski. Aquest, així que va saber que Anna tornava a Sant Petersburg, va córrer a trobar-la, i li va declarar el seu amor dalt del tren de tornada. Anna Karènina va intentar rebutjar-lo i controlar els forts sentiments d'amor que Vronski li despertava. Ja a Sant Petersburg, el comte Vronski no va deixar de cercar l'amor de la seva estimada, i finalment aquesta va cedir.

[edita] Un gran amor

Van viure el seu amor amb una passió desenfrenada, buscant qualsevol lloc i qualsevol moment per trobar-se. Aviat la societat que els envoltava se'n va adonar, i Alexiei Karenin, el marit d'Anna, va començar a sospitar i a fer preguntes a la seva muller. Al cap d'un temps, Anna va quedar embarassada de Vronski i va caure en una profunda depressió. Va parlar-ne amb Vronski, i li va expressar la seva preocupació per la reacció que tindria el seu marit en assabentar-se'n. Vronski li va proposar que s'escapessin junts, però ella va rebutjar aquest pla. Anna Karènina va tenir una preciosa filla, en un part molt complicat, on li va faltar poc per deixar-hi la vida. Segura de la seva mort, Anna va demanar perdó al seu marit, que l'hi va concedir. Quan va estar restablerta, Vronski, Anna i la nena van marxar de viatge a l'estranger i es van instal·lar a Itàlia durant una temporada. Més endavant van tornar a Rússia, on van viure amb molta preocupació la situació creada pel seu estat social i legal. Finalment, el comte Vronski va demanar al germà d'Anna que intercedís perquè el seu marit li concedís el divorci i perquè ella recuperés els drets sobre el seu primer fill Serguei. Mentre esperaven el divorci, es van desencadenar els gelos desmesurats i la crisi neuròtica d'Anna. El llarg silenci de Karenin va agreujar aquesta crisi emocional.

[edita] La desesperació

L'amor d'Anna per Vronski es va anar convertint en una obsessió malaltissa, i cada vegada que ell no era al seu costat, ella se l'imaginava en companyia d'altres dones. Finalment, com que la resposta de Karenin sobre el divorci no arribava, van decidir anar-se'n a viure al camp, amb l'esperança de trobar-hi una mica de pau per a Anna. Abans d'anar-se'n, el comte Vronski va anar a fer una visita a la seva mare, que vivia fora de la ciutat. Aquest fet va fer caure Anna en un atac de desesperació, ja que es va imaginar que el seu company estava amb una altra dona amb la complicitat de la seva mare. Se'n va anar cap a casa de la mare de Vronski pensant que veuria confirmades les seves sospites, que eren totalment infundades, ja que Vronski li era fidel i seguia totalment enamorat d'ella. Durant el viatge a casa la comtessa mare, Anna no parava de donar voltes i més voltes als pensaments negatius, convençuda que la vida ja no tenia per a ella cap valor i que havia perdut l'amor de Vronski. En una parada del tren, Anna va baixar i pensant en la seva trista situacio, va arribar a la conclusió que la seva única sortida era la mort. Va caminar lentament cap a la via i es va llançar davant del tren. Vronski, quan es va assabentar de la tràgica mort d'Anna, va tenir un fort impacte emocional, va decidir abandonar-ho tot, i se'n va anar a la guerra.

En català, tenim una magnífica traducció d'Anna Karènina feta per Andreu Nin directament del rus. ISBN 8484372278