Badia del Vallès
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
| Dades municipals | |||||
| Gentilici | Badienc, badienca | ||||
| Població (2004) | 14.313 hab. | ||||
| Superfície | 0,9 km² | ||||
| Densitat (2004) | 15.903,3 hab/km² | ||||
| Altitud | 122 m | ||||
| Coordenades | 41°30'38"N, 2°7'1"E | ||||
| Entitats de població | 1 | ||||
Badia del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental. Limita amb Cerdanyola del Vallès , Barberà del Vallès i Sabadell. És un dels municipis amb la densitat de població més alta del país i un dels municipis més joves de Catalunya, el 14 d'abril de 1994, es va constituïr per primera vegada el nou consistori.
Taula de continguts |
[edita] Història
Badia es va crear als anys 70 durant les fortes migracions a Catalunya, mitjançant un pla de govern per crear habitatge a l'àrea metropolitana de Barcelona.
El municipi té el seu inici en la dècada dels 60 mitjançant un pla del govern que pretenia crear una zona d'habitatges en el extraradio de Barberà del Vallès constant 11.054 habitatges i tots els serveis corresponents a les mateixes, com a resposta a les fortes immigracions arribades a Catalunya des de la resta d'Espanya.
En l'any 1970 s'inicia la primera fase amb la construcció dels 4.156 primers habitatges, 98 locals i la urbanització interior. Abans de l'inici de la construcció de la 2ª fase, el Ministeri d'Obres Públiques duu a terme la construcció de l'autopista Barcelona-Terrassa i el tercer cinturó, ocupant tres quartes parts del terreny previst per a aquesta segona fase, amb el que només es poden construir 1.216 nous habitatges i 38 locals.
Les obres acaben l'any 1973 però no s'inaugura la ciutat, a càrrec del llavors Príncep Joan Carles, fins a l'any 1975.
El 14 d'abril de 1994, es va constituir per primera vegada l'ajuntament de Badia del Vallès, independitzant-se d'una mancomunitat formada per Barberà i Cerdanyola, deixant de ser una barriada extaperiferica d'aquestes i creant-se així l'actual poble.
La masia de Ca Sanfeliu, amb els seus terrenys corresponents i una zona de camp, propietat d'Emília Badia, van ser convertits en una ciutat plena de blocs de pisos, la majoria d'ells prefabricats amb un sistema francès de construcció de peces modulars, al costat d'espais oberts enjardinats i àmplies avingudes.
Aquest tipus d'habitatges eren la clara expressió del desarrollismo franquista que va voler crear un nou model de ciutat on convisquéssin diferents classes socials. Per a això es van distribuir el 66% d'aquesta habitatges entre funcionaris i empleats d'empreses públiques i el restant 34% habitatges van ser atorgades a treballadors a través de l'Obra Sindical del Hogar.
Les famílies a les quals se'ls havia atorgat l'habitatge tenien un termini d'un any per a traslladar la seva residència a la mateixa. Un nombre significatiu d'habitatges estaven desocupades transcorregut aquest termini i va originar un procés d'ocupació per part d'altres famílies coneixedores del procés.
La falta d'equipaments i serveis, exceptuant quatre col·legis d'Ensenyament Primari, va donar pas a un moviment associatiu i veïnal potent. Quatre col·legis d'Ensenyament Primari més, un centre de Formació Professional, un Institut de Batxillerat, tres guarderies públiques, un mercat municipal, un nou Centre d'Assistència Primària, un casal per a la gent gran i una biblioteca van ser els assoliments d'aquesta lluita veïnal, sent el Centre Cívic la demanda que més anys va trigar en complir-se, catorze anys, i que no es va inaugurar fins a l'any 2002.
Altra singularitat de Badia del Vallès és que, igual que els habitatges, tots els equipaments existents en el municipi són de titularitat pública. Aquest moviment associatiu i veïnal, després dels assoliments reivindicatius inicials, es va organitzar entorn de la Federació d'Entitats Culturals de Badia del Vallès. Aquesta entitat va ser la primera federació d'àmbit territorial que es va constituir a Catalunya i serveix com model organitzatiu.
Encara que és un dels municipis més petits d'Espanya i amb una de les densitats de població més altes, Badia del Vallés és una localitat tranquil·la. La població resideix en blocs de pisos, d'entre 5 i 16 plantes, envoltats de parcs i zones verdes.
[edita] Indústria
La indústria de la localitat és el comerç, els serveis i l'hostaleria. Bars, restaurants, cafeteries, botigues, el mercat municipal i els serveis socials, culturals i esportius constituïxen la major font d'ocupació de la ciutat.
La majoria d'habitants treballen en localitats properes, com Sabadell o Barberà del Vallès, amb les quals limita, o bé a Barcelona, situada a 18 km.
[edita] Comunicacions
Malgrat que dues autopistes la creuen (la C-58 Barcelona-Manresa i la AP-7 València-La Jonquera), no disposa de cap sortida ni entrada per aquestes vies. Per a accedir al municipi cal fer-lo, o bé mitjançant de la carretera de l'Aeroport de Sabadell (sortida Sabadell Sud de la C-58) o bé per un carrer que connecta amb Barberà del Vallés i a la qual es pot accedir gràcies a la N-150.
Tots els habitatges són de protecció oficial i tenen un preu màxim fixat per l'empresa pública de la Generalitat de Catalunya, ADIGSA.
[edita] Curiositats
El mapa de Badia del Vallès reprodueïx el mapa d'Espanya (la península Ibèrica, Portugal inclòs, i les Illes Balears). Les vies públiques tenen noms geogràfics (Av. Cantàbric, Av. del Mediterrani, etc.) i es troben situades aproximadament en el lloc corresponent del citat mapa.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Visió aèria via Google Maps
| Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |


