IsiXhosa

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

cal moure a xosa, nom català conjuntament amb "xhosa", mai isiXhosa! cal repassar l'ortografia i els apòstrofs
isiXhosa
'
Pronunciació: AFI:
Altres denominacions:
Parlat a: Sud-àfrica
Regió: Àfrica austral
Parlants: > 7,9 milions
Rànquing:
Classificació genètica: Llengües nigerocongoleses

  Llengües atlàntico-congoleses
   Llengües volta-congoleses
    llengües benue-congo
     llengües bantuides
      nguni
        isiXhosa

estatus oficial
Llengua oficial de: Cap Oriental, Cap Occidental
Regulat per: -
codis de la llengua
ISO 639-1 xh
ISO 639-2 xho
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL xho
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

IsiXhosa (IPA: [ˈkǁʰoːsa]) és una llengua nigerocongolesa parlada pels xhosa, un dels pobles dominants de Sud-Àfrica. Hom creu que la parlen 7.900.000 individus, el 18 % de la població sudafricana. És una de les vuit llengües oficials de Sud-àfrica. És parlada per aproximadament 7,9 milions de persones, un 18% de la població sudafricana. El nom de la llengua, "Xhosa", comença amb un clic consonàntic, tret característic de la llengua

Taula de continguts

[edita] Història

El nom Xhosa es refereix a un dels seus caps legendaris. Els memrbes del gru ètnic que parla xhosa es refereixen a si mateixos com a amaXhosa i anomenen la seva llengua isiXhosa. Gairebé totes les llengües amb clics consonàntics sone llengües khoisànides i la presència d’aquests clics en el Xhosa demostra la forta interacció històrica amb els veïns khoisànids. El nom xhosa vol dir en khoisan "els homes enfadats".

[edita] Distribució geogràfica

La llengua representa la branca més sudoccidental de la subfamília Nguni de les llengües bantu. El xhosa és parlat com a llengua nadiua a Sud-àfrica, principalment a la província de Cap Oriental. El nom isiZulu per a aquesta província és KwaXhosa, que voo dir 'llar dels Xhosa' (KwaZulu té el significat corresponent - 'llar dels zulu'). L’isiXhosa també és parlat a Cap Occidental - inclosa Ciutat del Cap – i a Johannesburg. L’isiXhosa és la segona llengua més parlada arreu de Sud-àfrica.

Províncies sudafricanes on l'isiXhosa és parlat de manera significativa per la població
Províncies sudafricanes on l'isiXhosa és parlat de manera significativa per la població

[edita] Dialectes

Endemés de ser mútuament intel·ligible amb l’isiZulu i molt relacionat amb les llengües bantu, l’isiXhosa té nombrosos dialectes. Hi ha un debat acadèmic sobre una exacta divisió dialectal. Els dialectes reconeguts actualment són: (original) xhosa, ngqika (considerat "standard"), bhaca, mpondo, gcaleka, mfengu, thembu, bomvana, i mpondomise.

[edita] Llengua

[edita] Consonants

L’isiXhosa és ric en consonants no habituals, en total n'hi ha 15. Aquesta taula mostra els fonemes consonàntics de la llengua, segons la pronunciació en IPA a l’esquerra, i l’ortografia a la dreta:

Labial Dental /
Alveolar
Postalveolar
/ Palatal
Velar Glotal
Central consonant lateralLateral
Clic pla [kǀ] c [kǁ] x [kǃ] q
aspirada [kǀʰ] ch [kǁʰ] xh [kǃʰ] qh
sonora [ɡǀʱ] gc [ɡǁʱ] gx [ɡǃʱ] gq
nasal [ŋǀ] nc [ŋǁ] nx [ŋǃ] nq
sonora nasal [ŋǀʱ] ngc [ŋǁʱ] ngx [ŋǃʱ] ngq
Plosiva ejectiva [p’] p [t’] t [tʲ’] ty [k’] k
aspirada [pʰ] ph [tʰ] th [tʲʰ] tyh [kʰ] kh
sonora [bʱ] bh [dʱ] d [dʲʱ] dy [ɡʱ] g
implosiva [ɓ] b
Africada ejectiva [ʦ’] ts [ʧ’] tsh [kx’] kr
aspirada [ʦʰ] ths [ʧʰ] thsh
sonora [ʤʱ] j
Fricativa muda [f] f [s] s [ɬ] hl [ʃ] sh [x] rh [h] h
sonora [v̤] v [z̤] z [ɮ̈] dl [ɣ̈] gr [ɦ̤] hh
Nasal sonora [m] m [n] n [nʲ] ny [ŋ] n’
sonora [m̤] mh [n̤] nh [n̤ʲ] nyh
Aproximant sonora [l] l [j] y [w] w
sonora [l̤] lh [j̈] yh [w̤] wh

Hi ha dues consonants adicionals, [r] i [r̤], Ambdúes es pronuncien com a r.

[edita] Literatura

La producció literària es va potenciar des del 1884, quan es va editar el diari en isiXhosa Imwo Zabantsundu. Els autors més destacats, molts d'ells activistes polítics en contra de l'apartheid, han estat Samuel Edward Kruse Mqhayi (1875-1945) amb els poemes Ityala lama wele (El procés dels bessons, 1012), Imihobe namibongo (Cant de lloança, 1927), l’autobiografia U Mqhayi wase Ntabozuku (Mqhayui de Mont Glòria, 1912), Inauzu (Guany), Ulimo (agricultura) i U don jadu (Qualsevol temps, 1933); James Ranisi Jolobe (1902-1976) amb Um yezo (Un hort, 1936), Uzagula (1923), A mavo (Impressions personals, 1951) i Poems of an African (1946); Archibald Campbell Jordan (1906) amb Ingqumbo Yeminyana (La còlera dels avantpassats, 1939); M. A. P. Ngani, amb Abantwana bethu; Davidson Don Tengo Jabavu (1885-1959) amb E Jerusalem, E America, imbumba yama nyama (1953), Isithuko (Insult, 1954) i Izidunsulwana (Monticles, 1948); H. H. Ndawi, J. Solelo, W. B. Rubasana i Guybon Bundlwana Sinxo (1902-1962) amb les novel·les Unomsa (1922), Ufundisi (Ministeri de religió, 1927), el poema Thoba sikutyeli (Vine i deixa que t'expliqui, 1932) i el drama Imfene da Debeza (Babuí de Debeza, 1925); i T. B. Soqa, autor d' Intlato ka xhosa (La vida dels xhosa).

[edita] Enllaços externs

Viquipèdia
Existeix una edició en isiXhosa de la Viquipèdia
Llengües oficials a Sud-àfrica Bandera de Sud-àfrica
Afrikaans • Anglès • Ndebele • Sotho del nord • Sotho • Swati • Tsonga • TswanaVendaXosaZulu