Cabó
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
|
|||
| Dades municipals | |||
| Gentilici | Cabonès, cabonesa | ||
| Població (2005) | 108 hab. | ||
| Superfície | 80,33 km² | ||
| Densitat (2005) | 1,34 hab/km² | ||
| Altitud | 768 m | ||
| Coordenades | 42°14'25"N, 1°14'55"E | ||
| Entitats de població | 3 | ||
Cabó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Cabó | 50 |
| Pujal de Cabó, el | 24 |
| Vilar de Cabó, el | 34 |
Cabó és un municipi que s'extèn al llarg de la vall del riu Cabó. La vall de Cabó és força ampla tenint en compte el cabal del riu, és orientada d'oest a est, amb forma de cóm que delata la seva formació glaciar i amb el riu formant un profund solc amb secció en forma de V. Tanquen la vall per l'oest la Serra de Boumort (que fa frontera amb la comarca del Pallars Jussà), pel nord la i pel sud la Serra de Sant Joan (frontera amb el municipi de ).
Per la Serra de Boumort hi passa la Cabanera, ruta molt important de transhumància usada des de l'època medieval per a portar els ramats d'ovelles des de les comarques del sud fins als Pirineus. Al peu del Boumort hi ha un pas, anomenat Pas Comptador, que els pastors usaven per a poder comptar les ovelles que guiaven i comprovar que no n'havien perdut gaires. Quan els ramats tornaven a la tardor dels prats del Pirineu, podien optar per fer estada a Taús (pocs quilòmetres més al nord, un important centre de compra i venda de ramats) o baixar a vendre'ls a la Fira de Sant Andreu a Organyà. Aquesta situació privilegiada i el Pas Comptador donaven a Cabó una gran importància estratègica.
El municipi comprèn diversos nuclis habitats i alguns altres abandonats que es disposen prop del riu però sempre amunt, a la zona del cóm d'origen glaciar, i no avall a la vora del riu, naturalment ocupant llocs estratègics prop dels camps. La principal població és Cabó, ubicada en la confluència del riu de Cabó (que neix al "Cap de la Vall") i el riu de Senyús (que neix al peu del pic de Boumort, a Prat Montaner). El següent nucli en importància és el Vilar, situat en la part central de la vall, on aquesta és més ampla i plana, i amb més terreny conreable. Més avall, prop ja d'Organyà, i molt amunt respecte al nivell del riu, trobem l'últim nucli d'importància el Pujal.
Cabó és un municipi que s'extèn al llarg de la vall del riu Cabó. La vall de Cabó és força ampla tenint en compte el cabal del riu, és orientada d'oest a est, amb forma de cóm que delata la seva formació glaciar i amb el riu formant un profund solc amb secció en forma de V. Tanquen la vall per l'oest la Serra de Boumort (que fa frontera amb la comarca del Pallars Jussà), pel nord la i pel sud la Serra de Sant Joan (frontera amb el municipi de ).
Per la Serra de Boumort hi passa la Cabanera, ruta molt important de transhumància usada des de l'època medieval per a portar els ramats d'ovelles des de les comarques del sud fins als Pirineus. Al peu del Boumort hi ha un pas, anomenat Pas Comptador, que els pastors usaven per a poder comptar les ovelles que guiaven i comprovar que no n'havien perdut gaires. Quan els ramats tornaven a la tardor dels prats del Pirineu, podien optar per fer estada a Taús (pocs quilòmetres més al nord, un important centre de compra i venda de ramats) o baixar a vendre'ls a la Fira de Sant Andreu a Organyà. Aquesta situació privilegiada i el Pas Comptador donaven a Cabó una gran importància estratègica.
El municipi comprèn diversos nuclis habitats i alguns altres abandonats que es disposen prop del riu però sempre amunt, a la zona del cóm d'origen glaciar, i no avall a la vora del riu, naturalment ocupant llocs estratègics prop dels camps. La principal població és Cabó, ubicada en la confluència del riu de Cabó (que neix al "Cap de la Vall") i el riu de Senyús (que neix al peu del pic de Boumort, a Prat Montaner). El següent nucli en importància és el Vilar, situat en la part central de la vall, on aquesta és més ampla i plana, i amb més terreny conreable. Més avall, prop ja d'Organyà, i molt amunt respecte al nivell del riu, trobem l'últim nucli d'importància el Pujal.
Hi ha diverses bordes i masos al llarg del riu: l'Anell, el Favà, cal Miquel, la Boixidera, la Borda, l'Oliva i l'Ametlla. D'entre totes aquestes destaca l'Oliva, que molt probablement era la casa dels Senyors de Caboet, ric linatge de terratinents que en l'època medieval competien en poder amb el bisbe d'Urgell, i que van arribar a la noblesa casant amb Arnaldeta, filla del compte Arnau. La casa té una situació estratègica, amb unes vistes imponents de la vall fins a Organyà.
Molt més amunt, pujant pel riu de Senyús trobem dos nuclis més, ara deshabitats: Senyús, sobre un tallant entre els dos rius, i les Escales, un conjunt de bordes i aixoplucs pel bestiar.
Cabó és un municipi que s'extèn al llarg de la vall del riu Cabó. La vall de Cabó és molt ampla i rica tenint en compte el cabal del riu, és orientada d'oest a est, amb forma de cóm que delata la seva formació glaciar i amb el riu formant un profund solc amb secció en forma de V. El riu passa per la banda nord de la vall, de forma que els camps de conreu i el bosc es disposen a la banda sud del riu (a la seva dreta). Tanquen la vall per l'oest la Serra de Boumort (que fa frontera amb la comarca del Pallars Jussà), pel nord el Solà (fronterer amb les Valls d'Aguilar) i pel sud la Serra de Sant Joan (frontera amb el municipi de Coll de Nargó). L'alçada mitjana de la zona poblada o conreada és d'uns 600 metres.
Per la Serra de Boumort hi passa la Cabanera, ruta molt important de transhumància usada des de l'època medieval per a portar els ramats d'ovelles des de les comarques del sud fins als Pirineus. Al peu del Boumort hi ha un pas, anomenat Pas Comptador, que els pastors usaven per a poder comptar les ovelles que guiaven i comprovar que no n'havien perdut gaires. Quan els ramats tornaven a la tardor dels prats del Pirineu, podien optar per fer estada a Taús (pocs quilòmetres més al nord, un important centre de compra i venda de ramats) o baixar a vendre'ls a la Fira de Sant Andreu a Organyà. Aquesta situació privilegiada i el Pas Comptador donaven a Cabó una gran importància estratègica.
El municipi comprèn diversos nuclis habitats i alguns altres abandonats que es disposen prop del riu però sempre amunt, a la zona del cóm d'origen glaciar, i no avall a la vora del riu, naturalment ocupant llocs estratègics prop dels camps. La principal població és Cabó, ubicada en la confluència del riu de Cabó (que neix al "Cap de la Vall") i el riu de Senyús (que neix al peu del pic de Boumort, a Prat Montaner). El següent nucli en importància és el Vilar, situat en la part central de la vall, on aquesta és més ampla i plana, i amb més terreny conreable. Més avall, prop ja d'Organyà, i molt amunt respecte al nivell del riu, trobem l'últim nucli d'importància el Pujal. Molt més amunt, pujant pel riu de Senyús trobem dos nuclis més, ara deshabitats: Senyús, sobre un tallant entre els dos rius, i les Escales, un conjunt de bordes i aixoplucs pel bestiar.
Hi ha diverses bordes i masos al llarg del riu: l'Anell, el Favà, cal Miquel, la Boixidera, la Borda, l'Oliva i l'Ametlla. D'entre totes aquestes destaca l'Oliva, que molt probablement fou segles enrere la casa dels Senyors de Caboet, ric linatge de terratinents que en l'època medieval competien en poder econòmic i influència política amb els bisbes d'Urgell, i que posteriorment van arribar a la noblesa casant amb Arnaldeta, filla del compte Arnau. La casa té una situació estratègica, amb unes vistes imponents de la vall fins a Organyà.
La carretera "nova" uneix els nuclis principals anteriorment esmentats així com la majoria de les bordes, però hi ha també un camí vell (anomenat el camí del bosc) que passa uns cent metres més alt i més al sud que l'actual carretera i que passa molt a la vora de quatre dels set dòlmens que hi ha a la vall. Un d'ells, prop del Favà va ser desgraciadament destruit fa uns anys, però la resta es conserva força bé, i alguns (com el de l'Oliva) són d'una mida considerable. L'existència d'aquests monuments megalítics demostra l'existència de pobladors a la Vall des d'èpoques prehistòriques. Això no és d'estranyar, donada la riquesa natural de la vall, la seva extensió i que és poc elevada en comparació amb les valls pre-pirinenques dels voltants, i per tant menys freda.
El camí del bosc, poc transitat ha tornat a tenir nova vida gràcies a rutes en bicicleta que visiten els esmentats dòlmens i a la presència molt nombrosa de boletaires tota la tardor i primavera. A l'extrem est de la vall, al terme del Pujal hi ha una zona amb una excel.lent reputació entre els amants del parapente, que de vegades l'anomenen la catedral d'aquest esport. Més amunt de Cabó podem ascendir fins l'ermita de Sant Serni, romànica, que mereix una visita tot i trobar-se en un estat de conservació força deplorable.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Dades generals des de Lleida
- Dades generals del municipi
- Dades generals des del consell comarcal
- Dades generals des de la Generalitat
- Dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya
| Aquest article sobre l'Alt Urgell és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |


