Supermotard

De Viquipèdia

El supermotard és una especialitat de motociclisme barreja entre el motocross i l'asfalt. Les motocicletes tradicionalment són de motocross però amb vàries modificacions, la més vistosa és el canvi de rodes, que passen a ser més petites (normalment de disset polzades davant i darrera front les 21 davant i 19 darrera que es fan servir al motocross) i amb la banda de rodadura dissenyada per l'asfalt. Aquesta, modalitat té molt seguiment a França, i en els últims anys han aparegut al mercat models específics de motocicletes supermotard aptes per circular pel carrer.

KTM Duke I 620, la primera KTM Supermotard que va apraèixer al mercat
KTM Duke I 620, la primera KTM Supermotard que va apraèixer al mercat

[edita] Història

Als anys 70, la cadena nord-americana ABC emetia un programa anomenat Wide World of Sports, aleshores el més vist. Al 1979 va crear un event per posar cara a cara els millors motociclistes de l'època. La sèrie, anomenada Superbikers es va convertir en un event anual a la Califòrnia del Sud, al circuit Carlsbad Raceway. Hi havia trams d'asfalt i de terra, per igualar les possibilitats de tots els corredors. EL programa va tenir molt d'èxit fins al 1985, any que la cadena va canviar de propietaris i d'objectius. Els europeus que van participar als events van portar el concepte de tornada, i va arrelar fort a llocs com França.

[edita] Màquines

Abans dels 90, les motocicletes eren de motocross o enduro, amb motors de dos temps. Les motos que s'utilitzen avui dia acostumen a tenir motors de cuatre temps, amb neumàtics de disset polzades amb neumàtics més asfàltics. No acostumen a ser llisos del tot ja que han de tenir un comportament acceptable sobre terra. La suspensió es rebaixa i s'endureix, i es modifiquen els frens per donar més potència de frenada i facilitar-ne la refrigeració.

Al 1991, el fabricant italià Gilera va posar al mercat el model Nordwest, que es convertia així en el primer model de supermoto del món. Altres marques, com KTM, Husqvarna, Husaberg AB i CCM Motorcycles, van posar al mercat models supermotard poc després. Totes aquestes companyies tenien com a productes principals motocicletes de terra. A mitjans dels anys 2000, els fabricants japonesos també es van introduïr al mercat, per exemple Yamaha (2004), Honda (2005) i Suzuki (2005), que són models més enfocats de cara a l'us diari que al món de la competició.

[edita] Competició

Les carreres de supermotard se solen fer a traçats que ténen aproximadament un 70% d'asfalt i un 30% de terra. Els pilots porten una combinació d'equip de carretera i de terra, normalment cuir (de carretera) i casc i botes de motocross. Els circuits se solen dissenyar tal que les velocitats no siguin molt elevades (sovint inferiors als 160 km/h), i amb traçats revirats on importa més la destresa del pilot que el comportament de la màquina.