Realitat virtual

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Enllaços, estil (3a persona, etc.), neutralitat, cal anar al gra i explicar els conceptes clarament i sense comentaris innecessaris...

Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la llista de pàgines sospitoses per a una major informació sobre el que es considera, en termes generals, no neutral.



La Realitat Virtual és una tecnologia que permet a un usuari interactuar amb un entorn simulat per ordinador, ja sigui real o imaginari.

La simulació pot ser només de tipus visual, en una pantalla d'ordinador o mitjançant dispositius per visualitzar imatges en tres dimensions, o més complexa, simulant altres informacions sensorials com l'auditiva o la tàctil.

A la pràctica, és molt complicat crear una experiència virtual amb un grau molt alt de fidelitat a la seva corresponent real, a causa de limitacions tècniques en potència de processament, resolució d'imatge i ample de banda. De totes maneres, s'espera que en el futur es puguin superar aquestes limitacions.

Hi ha hagut molts treballs al llarg de la història que són plenament reconeguts com a RV i que en canvi són experiències en dues dimensions i molt abstractes. Un exemple notable d’això és el treball de Myron Krueger.

La RA (realitat augmentada) és “germana” de la RV en el sentit que, també ha de generar els estímuls en temps reals per a la interacció de l’usuari, però aquests estímuls són sobreposats, mitjançant complexos sistemes de visualització o sonorització, sobre l’entorn físic de l’usuari. Per això es diu que aquests estímuls augmenten l’entorn físic. D’altra banda, la RM (realitat mixta) és l’altra “germana” en el sentit que l’experiència no solament pot generar i permetre la interacció amb els elements virtuals, si no que mitjançant sistemes de sensors especials, també pot permetre que objectes físics de l’entorn immediat de l’usuari serveixin com elements d’interacció en l’experiència.

Usos actuals

Alguns exemples actuals d'entorns simulats reals poden ser, per exemple, les simulacions pels pilots professionals o entrenament de mètodes de combat per soldats. També es pot utilitzar per tractar fòbies, amb bons resultats en el cas de vàries zoofòbies, i amb la acrofòbia. Un altre ús important el trobem en la docència dels cirurgians, amb simulacions del cos humà molt detallades.

En els entorns imaginaris simulats, el principal ús és per jocs VR.