Marc Porci Cató

De Viquipèdia

Cató el Vell
Cató el Vell

Marcus Porcius Cató (en llatí Marcus Porcius Cato) fou un cònsol, militar i escriptor romà que va néixer a Tusculum el 234 aC de família plebea i moria el 149 aC. Posteriorment també l'anomenaria Cató el Vell (Cato Maior) o Cató el Censor (Cato censor) per distingir-lo del seu net Marc Porci Cató el Jove.

Va destacar per les seves virtuts militars durant la Segona Guerra Púnica. Acabada la guerra va administrar la seva hisenda amb uns mètodes que han arribat fins a nosaltres i considerats exemples de bona i austera administració.

Taula de continguts

[edita] Joventut

Fill d'una família d'origen molt humil plebea, es va quedar orfe de molt jove, havent de dedicar-se per sobreviure al conreu d'unes terres obtingudes per herència del seu pare. D'aquí li vingué la gran afecció per l'agricultura, que no va deixar mai. De fet, en plenes campanyes, Cató sempre aprofitava els moments de pau per a retornar a casa seva on es dedicava al conreu de les seves terres, colze a colze amb els seus esclaus.

[edita] Ascens militar

Als disset anys (217 aC) es va incorporar a la milícia sota el comandament de Fabi Màxim. La seva escalada fou impressionant. Protegit per Lluci Valeri Flac, un noble que posseïa terres a Tusculum, fou elegit qüestor el 204 aC i assignat al cònsol Corneli Escipió a qui va acompanyar en les campanyes militars de Sicília i Àfrica, i amb qui s'enemistaria perquè desplegava un gran luxe i pompa.

El 199 aC fou elegit edil curul, i l'any següent el van destinar com a pretor de l’illa de Sardenya, on anava consolidant la seva fama de tenacitat, rectitud, d'honradesa, bona administració i austeritat, virtuts que el van ajudar a triomfar en la seva carrera diplomàtica i militar.

El 195 aC va ser designat cònsol juntament amb Lluci Valeri Flac, i després d'oposar-se sense èxit a l'abolició de la Lex Oppia (que sancionava el luxe de les dones romanes, i que havia estat en vigor durant la segona guerra Púnica) va ser enviat a Hispània.

[edita] Participació en la conquesta d'Hispània

Segons escriu Titus Livi, l'1 de març, el dia de la seva entrada en el càrrec, els cònsols Flac i Cató es dirigiren al senat en relació amb les províncies. Els senadors van ser de la opinió que "ja que la guerra prenia una expansió molt gran a Hispània, era necessari posseir un exèrcit consular. Aquell a qui li correspongués en sort Hispània conduiria dues legions i 15.000 aliats llatins, més 800 cavallers i 20 naus de guerra ...". El sorteig donà Hispània a Cató.

Al cap de l'exèrcit més poderós que mai els romans havien enviat a Hispània, instal·là un campament militar a Empúries que fou l'embrió d'una nova ciutat, creada a principis del segle I aC, i reprimí amb gran duresa la rebel·lió dels pobles ibers, començant pels indigets que poblaven la zona.

Quan va arribar a Empúries va trobar tota la província Citerior en rebel·lia, amb les forces romanes controlant només algunes ciutats fortificades. Cató va vèncer als rebels l'estiu d'aquell mateix any i va recobrar la província però sense aconseguir atraure's als indígenes ni als celtibers que actuaven com a mercenaris de qui requeria els seus serveis.

Triomfant, Cató va poder ajudar al pretor Manlius de l'Hispània Ulterior que també tenia dificultats. Però la submissió dels indígenes només fou aparent, i en saber la sortida de Cató, es va produir una nova revolta dels pobles de l'Ebre. La seva intervenció va ser ràpida i efectiva. Segons explica Polibi, en el seu llibre XIX, un cop vençuts, Cató va ordenar que fossin enderrocats els murs de les ciutats a l'altra banda del riu Ebre, n’hi havia moltes, i en elles hi vivia una gran quantitat d'homes bel·licosos. L'ordre es va complir i executar només en un dia. Tots els indígenes de la província van ser desarmats i Cató va vendre als captius com esclaus.

[edita] Tornada a Itàlia

El 191 aC va exercir com tribú militar (i com a cònsol a l'ombra) de Marc Acili Glabrio a Grècia. El 189 aC va desenvolupar una missió davant la Lliga Etolia; el 184 aC va ser designat censor, de nou al costat de Lluci Valeri Flac, al qual va proposar com a Senador en lloc del cruel Lluci Quint. També va expulsar del Senat a Manili per haver abraçat a la seva dona davant de la seva filla, fet que Cató va considerar immoral. Altres cinc senadors van ser exclosos durant la seva censura, la qual es va caracteritzar per un fustigament constant al luxe i a les influències desmoralitzadores hel·lèniques, i una constant vocació hereditària a l'austeritat, l'honradesa, la feina, i les antigues virtuts romanes. Acabada la censura va intentar restablir la llei Oppia, i va recolzar la llei Voconia (169 aC), així com altres lleis encaminades a aturar el luxe creixent de la societat romana.

El 157 aC va ser designat mediador romà entre el rei númida Masinissa i Cartago. Veient que Cartago desestimava repetidament totes les seves propostes, va quedar convençut de que tornaria a ser aviat una gran potència, per la qual cosa des d'aleshores, tots els discursos que va pronunciar, els acabava amb la frase: Ceterum censeo, Carthaginem esse delendam és a dir "...i a més d'això, Cartago ha de ser destruïda".

En la seva vida privada sembla haver estat avar, cruel, especialment amb els esclaus, i faldiller (va viure algun temps amistançat amb una esclava a la casa familiar, sent vidu de la primera dona, però després, a precs dels seus fills, la va deixar; més tard va tornar a casar-se per segona i última vegada); va acabar practicant moltes de les coses que criticava, com la bona taula i l'abundància de vi.

[edita] Obres

Fou el primer autor que va escriure historiografia en llatí, i es devia a raons ideològiques: malgrat que tenia un bon coneixement de la cultura grega i que en la seva obra era evident la influència de la literatura grega, era un acèrrim detractor de l'hel·lenització creixent que la societat i un defensor de la cultura romana, blasmant els annalistes que empraven el grec.

Algunes de les seves obres serien:

  • De Agricultura, un autèntic tractat d’economia rural on, per exemple, indica com cal governar una vinya.
  • Orígens (Origines), una obra que comprenia la història de Roma i d'altres ciutats itàliques, des dels mites fundacionals (Eneas) fins a les guerres púniques, en les quals havia participat ell mateix. Aquesta obra històrica està perduda en la seva major part.
  • Carmen de moribus, obra en vers, perduda.
  • Altres escrits sobre art militar, sobre l'educació dels nens i sobre les cartes i qüestions epistolars; un llibre titulat Apotegmes; i una col·lecció de sentències en prosa; va deixar a més nombrosos discursos.



Wikiquote A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Marc Porci Cató