Amílcar Barca

De Viquipèdia

Ruïnes de Cartago
Ruïnes de Cartago

Amílcar Barca (270 aC - 228 aC), va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca i pare d'Aníbal i sogre d'Asdrúbal.

Tingué una activa participació en la Primera Guerra Púnica. Al 247 aC va prendre el comandament en cap a Sicília quan l'illa estava pràcticament en mans dels romans. Va desembarcar per sorpresa a la costa nord-oest de l'illa amb una petita força de mercenaris i es va fer fort al Mont Erote ("Monte Pellegrino", prop de Palerm. Va resistir els atacs i fins i tota va fer incursions ràpides que van arrivar fins a la costa sud d'Itàlia.

L'any 244 aC va desplaçar el seu exèrcit a una posició semblant a la falda del Mont Eryx ("Monte San Giuliano"), des de on va poder donar suport a la guarnició assetjada a la veïna ciutat de Drepanum ("Trapani"). Quan es va signar la pau 241 aC, les forces d'Amilcar es van poder retirar de Sicília sense cap signe de submissió.

Conclosa aquesta i per tal de compensar la derrota dels cartaginesos, suggerí ampliar el control sobre Hispània tant per raons econòmiques com estratègiques. Cartago necessitava amb urgència obtenir metalls preciosos perquè les seues arques havien quedat buides després de la guerra. A més, li calia reclutar mercenaris hispans per als seus minvats exèrcits i, sobretot, el control militar de la Península era absolutament imprescindible a fi que Cartago pogués frenar la penetració romana. Hi havia, però, una facció del Senat cartaginès que era contrària a l'expansió, i que proposava l'alernativa d'intensificar l'explotació dels recursos naturals de les terres africanes. Rebutjada aquesta opció, tots els esforços humans i econòmics de Cartago es dirigiren cap a un únic objectiu: la conquesta d'Hispània. Els cartaginesos sota el comandament d'Amílcar Barca van fundar la ciutat de Barcino, l'actual Barcelona.

Després de la popularitat entre el poble i el partit patriòtic, adquirida a conseqüència del seu èxit, els seus adversaris no van poder impedir que arribés a ser pràcticament un dictador. Després de reclutar un nou exèrcit a Numídia, va organitzar una expedició a Hispània sota la seva responsabilitat, per a conquerir un imperi que permetés a Cartago recuperar-se de la pèrdua de Sicília i Sardenya, i per a servir com a base per a una campanya de venjança contra Roma.

En vuit anys, combinant la diplomàcia i la guerra, va assegurar un extens territori a Hispània, però la seva mort prematura en combat 228 aC no li van permetre acabar la conquesta. Amilcar va estar molt per sobre d'altes cartaginesos de l'època en habilitats diplomàtiques i militars, i només va ser superat pel seu fill Aníbal, al qual va preparar des de ben jove per que el succeís en aquest conflicte.

[edita] Dades biogràfiques

270 aC. Neix Amílcar Barca.

264 aC. Comença la Primera Guerra Púnica.

238 aC. Amílcar Barca pren el comandament de l'exèrcit cartaginès.

247 aC. Neix Aníbal.

241 aC. S'acaba la Primera Guerra Púnica. Els cartaginesos perden Sicília, Còrsega i Sardenya, però mantenen llurs possessions al sud d'Hispània (Gadir, principalment).

231 aC. Amílcar Barca desembarca a Hispània i estén l'àrea d'influència cartaginesa fins a Akra Leuké (a l'actual Tossal de Manises, a l'Albufereta d'Alacant), tot contravenint el tractat romano-cartaginès del 348 aC, que només permetia l'expansió fins a Cartagena. Davant aquest incompliment, Roma no pren cap mesura concreta.

228 aC. Mor Amílcar Barca en la batalla d'Helice (Elx), i el succeix el seu gendre Asdrúbal.