Tractat Angloirlandès

De Viquipèdia

Signants del Tractat Angloirlandès
Signants del Tractat Angloirlandès

El Tractat Angloirlandès del 1921 va suposar, per una banda, la divisió de l'illa d'Irlanda entre l'Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.

L'11 de juliol del 1921 es declarà definitivament una treva entre l'IRA i el govern britànic. S’havia produït un total de 1.500 morts. L’agost es convoca una cimera entre Eamon de Valera, cap del Sinn Féin per part irlandesa i David Lloyd George per part britànica. De Valera, però, no acceptà anar-hi i envià en el seu lloc Michael Collins, Arthur Griffith, Robert Barton, Eamon Duggan i George Gavan Duffy, que es reuniren amb Lloyd George, Churchill i Birkenhead.

Els britànics amenaçaren la delegació irlandesa amb la guerra total si no ho acceptaven, i Collins més que ningú era conscient que l’IRA no era preparat per a guanyar aquesta guerra. De fet, però, l'oposició al tractat no era tant per la partició (que consideraven com a inviable a llarg termini) sinó pel fet d’haver de jurar lleialtat al rei anglès.

Els delegats irlandesos se sotmeteren finalment a les pressions britàniques:

  • Jurament a la corona britànica
  • Formació d'una Comissió Fronterera que decidira com es partia el país.

El tractat fou signat del 5 de desembre del 1921. El 7 de gener del 1922 presentaren el projecte al Dáil Eireann, que l'acceptà després d’una agitada votació per 64 a favor i 57 en contra. De Valera, que era en contra, va dimitir i fou substituït per Arthur Griffith.

Les profundes divisions entre els partidaris i contraris al tractat provocaren la Guerra Civil Irlandesa (Juny de 1922 - Abril de 1923)