La Sarga
De Viquipèdia
L’estiu de 1951 un grup d’excursionistes alcoians descobriren un conjunt de pintures rupestres en el Barranc de la Cova Foradada, a la vora del caseriu de la Sarga. El conjunt està integrat per tres abrics, on els investigadors han trobat un total de 146 motius pertanyents als tres estils d’art rupestre postpaleolític identificats a la conca oriental mediterrània: l’art macroesquemàtic, llevantí i esquemàtic. La Sarga és l’únic conjunt descobert fins a l’actualitat on, de manera suficient, convergeixen estos tres estils artístics. L’any 1998 l’art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (dins del qual les pintures de la Sarga són un punt de referència) fou declarat patrimoni de la Humanitat.
En general, podem dir que la Sarga era un santuari neolític, un lloc de cohesió social de les diferents comunitats, on ni es viu ( ni tan sols al seu entorn immediat) ni és un lloc de caça –tal i com s’ha suposat durant molt de temps. Es el recinte sagrat molt complex, el més complet -com hem dit- de la façana oriental de la Península Ibèrica, on diferents generacions d’agricultors i ramaders van anar deixant paleses les seves creences, canviants amb el context socioeconòmic.
Els tres estils d’art rupestre es diferencien fàcilment pel seu color, temàtica i execució. L’art macroesquemàtic és un art neolític cardial, de profund contingut simbòlic. En la seua vessant pictòrica rupestre, es caracteritza per localitzar-se en abrics poc profunds, en elles s’usen pigments de color roig fosc, densa i d’aspecte pastós. Esta pintura s’aplica sobre les parets sense preparació prèvia. La temàtica d’este estil són les figures humanes i motius geomètrics de gran mesura. Hui per hui, esta manifestació artística es exclusiva del País Valencià, i on es concentren la major part del jaciments és en la zona delimitada per les serres d’Aitana, Benicadell i Mariola.
Els motius macroesquemàtics de la Sarga es distribueixen als tres abrics: a l’abric 1, com a conseqüència del mal estat de conservació, només ens trobem motius serpentiformes, alguns dels quals acaben en mans. L’abric 2 concentra les representacions macroesquemàtiques a la part central. Ací podem distingir entre dos motius: els antropomòrfics i els geomètrics. Pel que fa als primers, tenim tres figures humanes: la més coneguda és el bruixot (denominació que se li dóna per posseir uns apèndixs al cap, com si es tractés d’unes banyes de bou) de cos allargat, però bastant mal conservat. Tenim a la dreta del bruixot l’orant, format per línies sinuoses i amb decoració radial perpendicular al cap. I a l’esquerra, l’arquer, que té tant el cap com el cos format per dues barres paral•leles i unides pels extrems, i que té braços i cames ben definits, sostenint un dels braços un objecte que podríem considerar un arc. Entre els motius geomètrics tenim dos grups serpentiformes en forma de U, unides als extrems superiors en dos casos, i les restants acabades en mans. En altres punts del segon abric es conserven més representacions geomètriques, però de menor mesura i pitjor conservades.
Si interpretem el que hem comentat, els motius tenen tots ells un caràcter espiritual: la figura orant s’ha interpretat com a femenina a partir d’altres manifestacions artístiques contemporànies i correspon a una deessa o sacerdotessa possiblement amb un llarg vestit. Pel que fa al bruixot, pot tenir relació amb les tradicions religioses mediterrànies agrícoles. Per la seva banda, els temes geomètrics (acabats am dits) podrien fer referència a una sacralització de la vegetació.
El segon estil que hi trobem present és l’Art Llevantí, manifestació artística àmpliament distribuïda per la façana mediterrània oriental de la Península Ibèrica, de Hosca i Lleida a Almeria i Jaén. El seu tret fonamental és el de presentar figures antropomòrfiques o zoomòrfiques, tant aïllades com formant escenes, com a protagonistes principals i de forma naturalista. L’art llevantí es troba representat als abrics I i II del conjunt de la Sarga, i mostra unes figures humanes (totes elles masculines), portant arcs i fletxes, i en actitud de repòs o caça. Si parlem dels animals que hi són representats, tenim cèrvids i caprins. Així doncs, es pot establir tres tipus diferents de relació entre les figures humanes i els animals: els primers en posició de caça perseguint els grups d’animals, alguns dels quals tenen fletxes clavades al ventre o fins i tot, perboquen o perden sang. No només apareixen -com hem dit- escenes de caça, sinó que algunes de les figures humanes representades tenen una actitud de repòs, i, això relacionat amb la presència de grups d’animals (caprins) a les proximitats ens porta a pensar en la ramaderia. En darrer lloc, hi ha animals que aïllats, que no mostren signes d’agonia ni mort, i que poden ser una exaltació a la natura.
Les representacions ens han parlat, fins ara, de dues activitats econòmiques importants: la caça i la ramaderia. Però encara podem trobar més testimonis del context econòmic del Neolític, ja que si observem el panell 3 de l’abric I, descobrirem figures humanes duent a terme el batuda de dos arbres (ametllers segons els especialistes). Esta hipòtesi és, no obstant, discutida, i segons altres, com que les interpretades com a vares no connecten amb la mà de les figures, pot considerar-se que en lloc de vares es tracta de rajos, i que les ametlles que cauen no són tals, sinó una pedregada que obliga als caçadors a pregar als déus que l’aturen.
Siga com siga, el que és realment important és la informació que aporten els detalls de les figures: ens parlen de les característiques de l’armament, de les plomes com a ornament personal i de les fletxes, també de l’ús de polseres la presència d’uns pantalons de l’arquer 2.5 de l’abric II.
L’art llevantí en la Sarga evita superposar-se a les representacions prèvies macroesquemàtiques, i quan ho fan, eviten cobrir els elements més significatius (com el cap del bruixot, les mans dels motius geomètrics etc.), el que ens permet intuir que no són massa llunyanes en el temps i que hi ha una continuïtat en l’espiritualitat dels grups neolítics.
El darrer estil és l’art esquemàtic, una manifestació artística distribuïda per tota la Península i present també a la Sarga. Formalment es caracteritza per la simplicitat formal de les representacions antropomòrfiques i zoomòrfiques, que són reduïdes a les seves línies bàsiques. També és característica la presència de motius novament geomètrics, que en este cas remeten a parts del cos humà, i són una mena de ídols.
Les representacions esquemàtiques es distribueixen per diferents punts dels abrics II i III. Es considera que també són esquemàtiques unes barres, però es manté la possibilitat de que siguen macroesquemàtiques.

