Cultura dels Castros

De Viquipèdia

La Cultura dels Castros fou una cultura protohistòrica que es desenvolupà en el nord-oest de la Península Ibèrica des de finals de l'Edat del Bronze (segle IX o VIII adC.) fins el segle I.

Castro de Troña, a Ponteareas, Pontevedra
Castro de Troña, a Ponteareas, Pontevedra

Aparegué cap el segle VI aC, i segons Florentino Cuevillas es va desenvolupar fins el segle VI de la nostra era. Les principals fonts escrites es troben en les obres d’Aviè, Estrabó, Plini el Vell i els estudis de Manuel Murguía. Els principals jaciments són els de Penarrúbia, Borneiro, O Neixón, Castro de Mohías (el més recent, del 570), Santa Tecla, Troña, Boroña i San Cibrián de Lás. Encara hi ha censats un total de 5.800 castros o citanías.

Se'ls considera una mostra de la civilització del ferro hallstàtica, que arribà a Galícia de mans dels celtes. Els castros (el mot prové del llatí castra campament) eren recintes fortificats de forma oval o circular, amb un o més murs concèntrics, amb fossada i situats dalt d’un turó. Tenien un tarannà defensiu, però eren estables, de caire domèstic i funerari. Suposaren les primeres mostres d’urbanització a Galícia.

Alguns d’ells tenien barris i serveis col·lectius (Briteiros, Sanfins, etc). Segons Abel Bouhier, hi havia un total de 2.000-2.500, i molt concentrats a Deza, Tabeiros, A Ulloa i As Mariñas. També tenien agras, teres de cereals dividides en parcel·les obertes. També poden destacar les citanías, ciutats amb cases de pedra de planta circular (com la de Monte Santa Tecla, Pontevedra). La població era força bel·licosa, agrupada en famílies cadascuna amb un camp de conreu i territori de pastura, i que adorava nombrosos déus, entre els quals destacaven el guerrer mars-cosus i els lares viales com Bandua, Nabia etc.

La base era agrícola i ramadera, la cacera i el marisqueig: mill, blat, faves i pèsols conreats amb falç i aixada, i tenien molins. Explotaven també l’estany, el ferro, el plom i l’antimoni. S’ha trobat arracades, diademes, braçalets i torques. Es creu que el comerç era força actiu.

Castro a Terroso da Póvoa (Portugal)
Castro a Terroso da Póvoa (Portugal)

L’organització social era gentilícia. El poble, anomenat callaeci o celtici, es dividia en nombrosos populis, sotsdividits en castella (que vivien en castros), i els principals d’ells eren els rerios (a Bergantiños), caporos (a Compostela), grovios (a O Rosal), supertamaricos (als marges del Tambre), lemanos (a Monforte), limicos (A Limia), artabros (a Betanzos) i albiones (al Nord de Lugo).

[edita] Enllaços externs

En altres llengües