La Bohème
De Viquipèdia
La Bohème és una òpera de Giacomo Puccini, basada en l'obra Escenes de la vida bohèmia de Henry Muger. Està dividida en quatre actes, el “libreto” és de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, sobre "Scènes de la vie bohème", de Henri Murger; i van estrenar-la al Teatre Regio de Torí, l’u de febrer de l’any 1896; per tant, la classificaríem d’òpera verista, doncs relata uns arguments que s’adeqüen a la realitat del moment, a més de les seves característiques musicals que la fan, clarament, verista.
Taula de continguts |
[edita] Personatges
- Rodolfo, poeta: tenor.
- Marcello, pintor: baríton.
- Colline, filòsof: baix.
- Schaunard, músic: baríton.
- Mimí, brodadora: soprano.
- Musetta: soprano.
- Benoit, llogater: baix.
- Parpignol, venedor de joguines: baríton.
[edita] Argument
[edita] ACTE I. Nit de Nadal a un àtic bohemi
Els bohemis canten dins la taverna. Aleshores apaeix Mimí, i Marcello surt a trobar-la. Mimí li confessa que Rodolfo està esquerp amb ella, i ella no sap per què. Marcello promet palar amb Rodolfo, i Mimí s'amaga rera un arbre.
Llavors, surt Rodolfo, i Marcello li demana què passa amb Mimí. Rodolfo intenta esquivar-lo, però, al final, li ho confessa: Mimí està molt malalta, i ell no pot ajudar-la. De tal manera que vol deixar la relació que té amb ella per a que Mimí trobi un amant més ric, que la pugui ajudar.
Mimí, que no ho sabia, té un àtac de tos, i es descobreix. En aquell moment, Marcello sent com Musetta riu dins la taverna, i, mort de gelosia, entra. Rodolfo i Mimí volen separar-se, però el seu amor és tan fort que decideixen esperar fins a la primavera, per tant, segueixen junts. En canvi, Marcello i Musetta, finalment, se separen.
Escoltarem, a continuació, l’ària de Mimì d’aquest tercer acte (D’onde lieta uscì al tuo grido) i el dúo final entre Mimì i Rodolfo, quan es declaren l’amor fins la primavera (Dunquè è proprio finita!).
Moments més interessants de l'acte:
- SI PUÒ?(Ària de Benoit, el llogater) - SÍ: MI CHIAMO MIMÌ (Ària de Mimì) - O SUAVE FANCIULLA (Duet de Mimì i Rodolfo)
[edita] ACTE II. Al Cafè Momus
Els bohemis compren petits regals i s'asseuen a sopar. Aleshores apareix Musetta amb el seu nou amant, un Conseller d'Estat. Marcello, que havia sortit amb Musetta anys abans, està gelós, i la jove encara el provoca més.
Al final, Musetta fingeix un mal de peu, per a que el seu amant marxi, i Marcello i Musetta es diuen el seu amor. Porten el compte, que és masa car pels bohemis. Musetta, llavors, mana al cambrer que posi la factura dels bohemis amb la del seu amant, el Conseller d’Estat, i tots marxen amb la banda de música.
Escoltarem l’anomenat “vals de musetta” (Quando m’en vo) i la marxa final amb tota l’orquestra i el cor (Chi l’ha riquiesta), que la canten mentre marxen del cafè amb la banda de música.
Moments més interessants:
- QUANDO ME'N VO (Vals de Musetta) - CHI L’HA RIQUIESTO? (Orquestra i cor // marxa final)
[edita] ACTE III. Una entrada a París
Els bohemis canten dins la taverna. Aleshores apaeix Mimí, i Marcello surt a trobar-la. Mimí li confessa que Rodolfo està esquerp amb ella, i ella no sap per què. Marcello promet palar amb Rodolfo, i Mimí s'amaga rera un arbre.
Llavors, surt Rodolfo, i Marcello li demana què passa amb Mimí. Rodolfo intenta esquivar-lo, però, al final, li ho confessa: Mimí està molt malalta, i ell no pot ajudar-la. De tal manera que vol deixar la relació que té amb ella per a que Mimí trobi un amant més ric, que la pugui ajudar.
Mimí, que no ho sabia, té un àtac de tos, i es descobreix. En aquell moment, Marcello sent com Musetta riu dins la taverna, i, mort de gelosia, entra. Rodolfo i Mimí volen separar-se, però el seu amor és tan fort que decideixen esperar fins a la primavera, per tant, segueixen junts. En canvi, Marcello i Musetta, finalment, se separen.
Moments més interessants:
- D’ONDE LIETA USCÌ AL TUO GRIDO (Ària de Mimì) - DUNQUE È PROPRIO FINITA! (Duet final)
[edita] ACTE IV. L'àtic del principi
És primavera, Rodolfo i Marcello es dediquen a les seves arts, i anyoren les seves antigues parelles. A més, tenen gana, i confien en que Schaunard porti menjar, però el músic sols porta pa i aigua. Malgrat tot, els bohemis simulen un banquet. L'escena es veu trencada amb l'arribada de Musetta, que porta la moribunda Mimí. Tothom marxa per obtenir ajuda contra la malatia: Marcello i Musetta van a comprar un maneguet, Colline vol vendre la seva gabardina per comprar medicines, i Schaunard s'emporta una ampolla.
Escoltarem, precisament, el moment en que Musetta anuncia que arriba acomapnyada de la tísica, i moribunda, Mimì. En quedar sols, Mimí confessa el seu amor a Rodolfo. Recorden els temps passats. Al patir un altre atac, Schaunard entra. A poc a poc arriben Marcello i Musetta amb la medicina i el maneguet. Musetta resa una oració, però és inútil.
Mimí mor. Rodolfo, en adonar-se'n, la crida dos cops, però les seves paraules se les emporta el vent. I així, amb aquesta tristesa i impotència, acaba la brillant òpera de Giacomo Puccini, La Bohème.
Moments més interessants:
- SI SGOMBRINO LE SALE! - C’È MIMÌ… C’È MIMÌ CHE MI SEGUE - SONO ANDATI? FINGEVO DI DORMIRE - CHE AVVIEN?
| Òperes de Giacomo Puccini Le Villi (1884) | Edgar (1889) | Manon Lescaut (1893) | La Bohème (1896) | Tosca (1900) Madama Butterfly (1904) La fanciulla del West (1910) |

