Papir

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Papir

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Poales
Família: Cyperaceae
Gènere: Cyperus
Espècie: C. papyrus
Nom binomial
Cyperus papyrus
L.
Planta de papir
Planta de papir

El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte. Es tracta d'un jonc palustre de la família de les ciperàcees que s'utilitza per a fabricar objectes de cistelleria, sent la seva funció principal l'elaboració del suport dels antics manuscrits, anomenat també papir.

Taula de continguts

[edita] El papir, suport de l'escriptura

Papir egipci
Papir egipci

Les tiges es tallaven verticalment, en cintes, aferrades després unes sobre les altres, entrecreuant les fibres. La fulla obtinguda així era aplastada i assecada, proporcionant un bon paper (aquesta paraula paper prové del terme grec πάπυρος papiros). Generalment, empalmant diverses fulles s'obtenien rotlles, que poden arribar a varis metres i solien guardar-se enrotllats entorn a un suport cilíndric de fusta, per això el seu nom.

El papir més antic conegut està en blanc, i fou descobert a la tomba de Hemaka, el visir del faraó Den, de la Dinastia I, c. 3000 adC, a la necròpoli de Saqqara.

Gràcies als manuscrits sobre papir es coneixen molts textos de l'antiguitat, sobretot de l'Antic Egipte, així como altres textos bíblics. Aleshores es feia servir una tinta elaborada a partir de negre de fum, cola, aigua i oli de cedre.

[edita] Classificació dels papirs

A causa de la gran quantitat de papirs que s'han trobat, s'han fet servir una multitud d'esquemes diversos de classificació per a permetre la seva identificació:

Suport cilíndric de fusta per a conservar rotlles de papir, de l'època de Mentuhotep II. Museu del Louvre
Suport cilíndric de fusta per a conservar rotlles de papir, de l'època de Mentuhotep II. Museu del Louvre
  • Per la persona que posseïa el manuscrit: Papiro Westcar*
  • Pel seu lloc d'origen: Oxyrhynchus Papyri
  • Pel lloc on són conservats: Canon de Torí

A més s'assigna un nombre als papirs, per a facilitar la seva identificació quan s'ha de fer la seva classificació.

Abans se'ls classificava en funció de la seva qualitat, segons Plini el Vell, en vuit menes:

  1. Emporítics: els de qualitat inferior, utilitzats com a embolcalls.
  2. Taeneòtics: els de qualitat dolent.
  3. Saítics: els de qualitat baixa, elaborats amb materials sobrants.
  4. Amfiteàtrics: els de qualitat mitjana.
  5. Fanians: els de bona qualitat.
  6. Livis: els de molt bona qualitat.
  7. Augustics: els d'alta qualitat.
  8. Hieràtics o regis: els de més alta qualitat, utilitzats només per als textos sagrats.

[edita] Els papirs més famosos

  • El papir Westcar Plantilla:IV dinastia egípcia, Faraó Kheops,
  • El papir d'Abusir Plantilla:V dinastia egípcia, Neferirkare Kakai, (-2477/-2467),
  • El papir Prisse Plantilla:V dinastia egípcia, sota el regne de Djedkarê Isesi pel vizir Ptahhotep,
  • El papir matemàtic de Rhind, Plantilla:Dinastia egípcia i Plantilla:XIIena dinastia egípcia,
  • El papir matemàtic de Moscou, Plantilla:XIena dinastia egípcia,
  • Els papirs Kahun, finals del Plantilla:-s de El-Lahun,
  • El papir Ipuwer, -1674,
  • El papir Ebers, anys -1550,
  • El papir Edwin Smith, anys -1600,
  • El Llibre dels morts, Plantilla:XVIIIena dinastia egípcia,
  • El papir d'Ani, Plantilla:XIXena dinastia egípcia,
  • El papir de Torí, Plantilla:XIXena dinastia egípcia, [[Ramsés II|Ramsés Plantilla:II]],
  • El papir de Berlín, Plantilla:XIXena dinastia egípcia
  • El papir Harris, Plantilla:XXena dinastia egípcia, [[Ramsés III|Ramsés Plantilla:III]],
  • La carta papir de Turin, années -1160,
  • El papir Greenfield, Plantilla:XXIena dinastia egípcia -1025 [[Psusennés Ier|Psusennés Plantilla:Ier]],
  • El papir Hood (o papir Hood-Wilbour), Plantilla:XXIena dinastia egípcia, Amenemopé, -992 a -983,
  • El papir Berlín 3048, Plantilla:XXIIIena dinastia egípcia, [[Takelot III|Takelot Plantilla:III]],
  • Els papirs d'Elefantina, que conta la vie d'una comunitat jueva a Egipte al -Plantilla:Sav, redactats al Plantilla:-s :
    • El papir Pascal (appelé également « lettre pascale de [[Darius II |Darius Plantilla:II]] »),
  • El papir de Milan, Plantilla:-s,
  • Le papir Revenue Laws -259/-258,
  • Le papir Magdaleni, cap a 200,
  • El Còdex de Berlín, que va ser trobat el 1896, probablement del Plantilla:IVe siècle,
  • Els papirs d'Oxyrhynque :
    • El papir P52,
  • El papir 46,
  • El papir d'Astarté,
  • El papir d'Artemidor.


[edita] Veure també

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Papir