Fórmula 1

De Viquipèdia

Cursa de Fórmula 1, Gran Premi d'Indianapolis EUA (2003)
Cursa de Fórmula 1, Gran Premi d'Indianapolis EUA (2003)

La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilístic més prestigiosa de la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA),entitat governant de l'automobilisme mundial. Els participants disputen curses de Formula 1 seguint una "Formula" o reglamentació establerta pels òrgans reguladors de la competició d'obligat compliment per a tots els cotxes i participants a aquestes curses disputades en circuits o excepcionalment en circuits urbans. Els resultats de cada cursa es combinen per tal de determinar dos campionats: un per als pílots i un per als fabricants dels vehicles.

L'esport és seguit massivament per televisió, milions d'espectadors de més de 200 països solen seguir aquestes curses. Part de la espectacularitat de l'esport la posa la velocitat dels cotxes que pot arribar a ser major de 300 km/h i també la elevada velocitat de pas per curva (de fet la més alta de totes les especialitats d'automobilisme). No obstant el rendiment del cotxe depén clarament de l'electrònica, la aerodinàmica, la suspensió i els pneumàtics així que un pílot que no sigui al equip encertat en el moment oportú ho té complicat per a guanyar el campionat. La reglamentació de la Fórmula 1 ha canviat moltíssimes vegades adaptant-se a les noves evolucions tecnològiques que van introduint els equips i també per a millorar continuament la seguretat. Per exemple hi ha hagut diferents tipus de motors des dels d'1.5 litres als de 4.5 litres. La màxima potència aconseguida ha estat al voltant de 1200 cavalls als anys 80 durant la época en que s'usaven motors turbo.

El centre tradicional de la Fórmula 1 és Europa, no obstant es corren curses a molts països del món. Per exemple per tal d'internacionalitzar encara més l'esport es disputen curses a Bahrain, Xina, Malàisia i Turquia. La popularitat de l'esport ha fet que hi hagi un munt de merxandatge associat a l'especialitat que exerceix un efecte econòmic significant causant moltes disputes financeres i polítiques dins de la disciplina.

Taula de continguts

[edita] Història

La Fórmula 1 té les seves arrels als Gran Premis europeus disputats durant la segona i tercera década del segle XX. La "fórmula" com hem comentat era un conjunt de regles que els vehicles dels participants havien de complir. Després de la segona guerra mundial es va arribar a un nou acord per a aquesta fórmula que es va anomenar com Fórmula 1, d'aquí prové el nom de la categoria.

El Campionat del Món de pilots no va ser formalitzat fins l'any 1947 i oficialment la primera cursa vàlida per a un Campionat del món de pilots va ser el Gran Premi d'Anglaterra de 1950 disputat al circuit de Silverstone. El Campionat de Constructors es va crear l'any 1958 i es varen disputar campionats nacionals seguint la mateixa fòrmula a Sud-àfrica i a Anglaterra els anys 60 i 70. A causa dels costos creixents de la competició les curses no oficials per al campionat varen desaparèixer, l'última va ser l'any 1983.

[edita] Professionalització (1950–1980)

. En aquella época la organització de les curses era molt menys formal, gairebé amateur, i era habitual que els pílots canviessin de vehicle durant la cursa si el seu cap d'equip ho necessitava. El primer campionat va ser guanyat per l'italià Giuseppe Farina amb Alfa Romeu l'any 1950 després de batre al seu company d'equip Juan Manuel Fangio. Tot i així, després Fangio va arribar a guanyar fins a 5 campionats del món els anys 1951,1954,195,1956 i 1957. Fangio és recordat com el gran dominador de la primera decada de la categoria.

Mica en mica durant els anys 60 i 70 la categoria va anar agafant forma i els equips van començar a fer recerca. Principalment es va començar a estudiar l'aerodinàmica dels vehiclesen concret l'efecte terra que aconseguia que els vehicles puguessin elevar substancialment la seva velocitat de pas per curva

Durant els últims anys d'aquesta época la formació de la Fédération Internationale du Sport Automobile (FISA) l'any 1979 va acabar desembocant en un enfrontament entre la FISA i la FOCA en la que el president de la FISA Jean Marie Balestre va xocar succesivament amb l'Associació de Constructors de la Fórmula 1 (FOCA) a causa dels drets televisius de la categoria.

[edita] Era V10(1980-2005)

  • Popularitat(1981–1999)

L'any 1981 es va signar el primer Pacte de la Concòrdia, un contracte entre els equips per tal de repartir-se els beneficis obtinguts a través dels drets televisius. Aquest acord va posar fi a la coneguda guerra entre la FISA i la FOCA i va contribuir al domini economic que té Bernie Ecclestone en l'esport.

La FIA va prohibir els efectes de terra l'any 1983 en una época en que dominaven els motors turbo que tenien una potència d'uns 700 cavalls. L'any 1986 els cotxes turbo arribaren als 1100 cavalls (i fins i tot a 1400 cavalls en règims de qualificació), els cotxes van ser els més potents de la història. Per tal de reduir la velocitat la FIA va limitar la capacitat del diposit de gasolina l'any 1984 i va decidir finalment prohibir els motors turbo l'any 1989.

L'arribada de grans pílots a la categoria va fer que la popularitat cresques arreu del món. Entre d'altres seran recordats els duels entre Ayrton Senna i Alain Prost o els de Michael Schumacher i Mika Hakinnen. De fet la mort d'Ayrton Senna l'any 1994 al circuit d'Imola va ser un punt d'inflexió en la seguretat que ha anat millorant a passos gegants des de llavors.

  • La era Ferrari(2000-2004)

Al principi del segle XXI l'alemany Michael Schumacher pilotant per la Scuderia Ferrari va trencar tots els records absoluts establerts a la categoria incloent els 5 campionats del món de Juan Manuel Fangio, el record de victories d'Alain Prost i el record de pole position d'Ayrton Senna.

  • La mediatització a Espanya(2005)

Per tal de reduir els costos de la categoria la FIA va prohibir els motors V10 de cara al 2006. Així l'any 2005, any del primer campionat del món de Fernando Alonso amb l'equip Renault i de la popularització de l'esport a Espanya va ser també l'últim any dels motors V10 a la categoria.

[edita] La era V8 (2006-actualitat)

L'any 2006 a causa de les noves regulacions de la FIA la majoria d'equips van desenvolupar motors V8 . Fernando Alonso va ser campió també en l'any 2006 i amb 25 anys és el doble campió més jove per davant de Michael Schumacher qui va aconseguir aquesta fita amb 26 anys. L'alemany al final de la temporada 2006 és va retirar de la categoria després de 15 anys a la categoria posant el punt final a una de les carreres més exitoses de la categoria.

Juan Manuel Fangio va ser campió amb aquest Alfa Romeo 159 l'any 1951.
Juan Manuel Fangio va ser campió amb aquest Alfa Romeo 159 l'any 1951.

[edita] Fets històrics

Si el campionat del món de Fórmula 1 pren cos el 1950, la disciplina remonta, de fet, molt més lluny:

[edita] Organització

L'esport és regulat per la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA) situada a la Plaça de la Concòrdia de París i que actualment presideix Max Mosley. Els drets comercials de la competició són gestionats pel Formula One Group presidit per Bernie Ecclestone i que actualment té com a accionista majoritari el grup Alpha Prema

[edita] Organismes

  • La FIA (Federació Internacional de l'Automòbil), presidida per Max Mosley i amb seu a la Plaça de la Concòrdia de París s'encarrega de la direcció tècnica i esportiva i per tant determina la reglamentació i les sancions.
  • La FOA (Formula One Association), presidida per Bernie Ecclestone, organitza les curses.
  • La FOM (Formula One Management), presidida també per Bernie Ecclestone s'ocupa de la part comercial especialment dels drets de difusió televisiva.

[edita] Reglamentació

David Coulthard al volant del seu McLaren
David Coulthard al volant del seu McLaren
Vegeu Reglament de la Fórmula 1

[edita] Seguretat

Els circuits de Fórmula 1 disposen dels darrers equipaments en matèria de seguretat i confort. Això no ha estat sempre cert i nombrosos drames van ser consequència directe d'aquestes mancançes. A causa d'això la llista dePilots de Fórmula 1 morts en accident arriba fins als 27 membres havent-hi entre elles la del 3 cops campió del món Ayrton Senna al Gran Premi de San Marino de 1994, que és de moment, l'últim dels pilots morts en accident.

Avui en dia, en canvi, cada centímetre quadrat d'un circuit és estrictament reglamentat en gran part gràcies a les peticions de Sir Jackie Stewart, i la Associació de pilots (GPDA) presidida Michael Schumacher. El Circuit de Catalunya des de la seva creació ha estat un dels circuits més segurs del campionat,en canvi altres circuits més antics han hagut de modificar el seu traçat per tal d'oferir les màximes garanties als pilots. No obstant el Gran Premi de Mònaco suposa una excepció a les regles de seguretat (no té escapatories prou grans) però el glamour i la tradició del circuit han aconseguit que aquest no caigui del calendari.


[edita] Estadístiques

[edita] Grans Premis disputats

Des de 1950, la Fórmula 1 ha conegut 35 Grans Premis diferents sobre els cinc continents. 17 d’entre ells són actius en F1 el 2007, els altres han passat de moda o continuen la seva existència fora de la Fórmula 1, com el de les 500 milles d’Indianàpolis.

El primer mundial de F1 va començar el 13 de maig de 1950 amb el Gran Premi de Gran Bretanya que va tenir lloc a Silverstone amb victòria de l'italià Giuseppe Farina conduint un Alfa Romeo.


  • GP de Fórmula 1 2007


  • GP de Fórmula 1 desapareguts

[edita] Rècords de títols per constructor

[edita] Campionat del Món de constructors

Disputat a partir de 1958

Any Escuderia Pilots Punts
1958 Vanwall Stirling Moss, Tony Brooks, Stuart Lewis-Evans 48
1959 Cooper-Climax Jack Brabham, Stirling Moss, Maurice Trintignant 40
1960 Cooper-Climax Jack Brabham, Bruce McLaren, Tony Brooks 48
1961 Ferrari Phil Hill, Wolfgang Von Trips, Richie Ginther 40
1962 BRM Graham Hill, Richie Ginther 42
1963 Lotus-Climax Jim Clark, Trevor Taylor 54
1964 Ferrari John Surtees, Lorenzo Bandini 45
1965 Lotus-Climax Jim Clark, Mike Spence 54
1966 Brabham-Repco Jack Brabham, Dennis Hulme 42
1967 Brabham-Repco Jack Brabham, Dennis Hulme 67
1968 Lotus-Ford Graham Hill, Jim Clark, Jackie Oliver 62
1969 Matra-Ford Jackie Stewart, Jean-Pierre Beltoise, Johnny Servoz-Gavin 66
1970 Lotus-Ford Jochen Rindt, Emerson Fittipaldi, Reine Wisell 59
1971 Tyrell-Ford Jackie Stewart, François Cevert 73
1972 Lotus-Ford Emerson Fittipaldi, Dave Wolker, Reine Wisell 61
1973 Lotus-Ford Emerson Fittipaldi, Ronnie Peterson 92
1974 McLaren-Ford Emerson Fittipaldi, Dennis Hulme 73
1975 Ferrari Niki Lauda, Clay Regazzoni 72,5
1976 Ferrari Niki Lauda, Clay Regazzoni, Carlos Reutemann 83
1977 Ferrari Niki Lauda, Carlos Reutemann, Gilles Villeneuve 95
1978 Lotus-Ford Mario Andretti, Ronnie Peterson, Jean-Pierre Jarier 86
1979 Ferrari Jody Schekter, Gilles Villeneuve 113
1980 Williams-Ford Alan Jones, Carlos Reutemann 120
1981 Williams-Ford Alan Jones, Carlos Reutemann 95
1982 Ferrari Didier Pironi, Gilles Villeneuve, René Arnoux 74
1983 Ferrari René Arnoux, Patrick Tambay 89
1984 McLaren-TAG-Porsche Niki Lauda, Alain Prost 143,5
1985 McLaren-TAG-Porsche Alain Prost, Niki Lauda, John Watson 90
1986 Williams-Honda Nelson Piquet, Nigel Mansell 141
1987 Williams-Honda Nelson Piquet, Nigel Mansell, Riccardo Patrese 137
1988 McLaren-Honda Ayrton Senna, Alain Prost 199
1989 McLaren-Honda Alain Prost, Ayrton Senna 141
1990 McLaren-Honda Ayrton Senna, Gerhard Berger 141
1991 McLaren-Honda Ayrton Senna, Gerhard Berger 139
1992 Williams-Renault Nigel Mansell, Riccardo Patrese 164
1993 Williams-Renault Alain Prost, Damon Hill 168
1994 Williams-Renault Ayrton Senna, Damon Hill, Nigel Mansell 118
1995 Benetton-Renault Michael Schumacher, Johnny Herbert 137
1996 Williams-Renault Damon Hill, Jacques Villeneuve 175
1997 Williams-Renault Jacques Villeneuve, Heinz-Harald Frentzen 123
1998 McLaren-Mercedes Mika Häkkinen, David Coulthard 156
1999 Ferrari Michael Schumacher, Eddie Irvine, Mika Salo 128
2000 Ferrari Michael Schumacher, Rubens Barrichello 170
2001 Ferrari Michael Schumacher, Rubens Barrichello 179
2002 Ferrari Michael Schumacher, Rubens Barrichello 221
2003 Ferrari Michael Schumacher, Rubens Barrichello 158
2004 Ferrari Michael Schumacher, Rubens Barrichello 262
2005 Renault Fernando Alonso , Giancarlo Fisichella 191
2006 Renault Fernando Alonso , Giancarlo Fisichella 206

[edita] Rècords de títols per pilot

[edita] Campionat del món de pilots

Disputat a partir de 1950.

Any Pilot Nac. Equip Xasis Motor Poles Vict. Pod. VRp. Pun. Dif.
1950 Giuseppe Farina Itàlia Alfa Romeo Alfetta
158
Alfa Romeo 2 3 3 3 30 3
1951 Juan Manuel Fangio Argentina Alfa Romeo Alfetta
158
Alfa Romeo 4 3 5 5 31 6
1952 Alberto Ascari Itàlia Ferrari 500 F2 Ferrari 5 6 6 6 36 12
1953 Alberto Ascari Itàlia Ferrari 500 F2 Ferrari 6 5 5 4 34.5 6.5
1954 Juan Manuel Fangio Argentina Maserati,
Mercedes
250 F,
W196
Maserati,
Mercedes-Benz
5 6 7 3 42 16.9
1955 Juan Manuel Fangio Argentina Mercedes W196 Mercedes-Benz 3 4 5 3 40 16.5
1956 Juan Manuel Fangio Argentina Ferrari L-F D50 Ferrari 6 3 5 4 30 3
1957 Juan Manuel Fangio Argentina Maserati 250 F Maserati 4 4 6 2 40 15
1958 Mike Hawthorn Gran Bretanya Ferrari Dino 246 Ferrari 4 1 7 5 42 1
1959 Jack Brabham Austràlia Cooper* T51 F2 Climax 1 2 5 2 31 4
1960 Jack Brabham Austràlia Cooper* T53 F2 Climax 3 5 5 3 43 9
1961 Phil Hill Estats Units Ferrari* Dino 156 Ferrari 5 2 6 2 34 1
1962 Graham Hill Gran Bretanya BRM* P578 BRM 1 4 6 3 42 12
1963 Jim Clark Gran Bretanya Lotus* 25 Climax 7 7 9 6 54 21
1964 John Surtees Gran Bretanya Ferrari* 158 Ferrari 2 2 6 2 40 1
1965 Jim Clark Gran Bretanya Lotus* 33 Climax 6 6 6 6 54 14
1966 Jack Brabham Austràlia Brabham* BT19,
BT20
Repco 3 4 5 1 42 14
1967 Denny Hulme Nova Zelanda Brabham* BT20,
BT24
Repco 0 2 8 2 51 5
1968 Graham Hill Gran Bretanya Lotus* 49,
49B
Ford 2 3 6 0 48 12
1969 Jackie Stewart Gran Bretanya Matra* MS80 Ford 1 6 7 6 63 26
1970 Jochen Rindt Austria Lotus* 49C,
72
Ford 3 5 5 1 45 5
1971 Jackie Stewart Gran Bretanya Tyrrell* 01,
03
Ford 6 6 7 3 62 29
1972 Emerson Fittipaldi Brasil Lotus* 72D Ford 3 5 8 0 61 16
1973 Jackie Stewart Gran Bretanya Tyrrell 05,
06
Ford 3 5 8 1 71 16
1974 Emerson Fittipaldi Brasil McLaren* M23 Ford 2 3 7 0 55 3
1975 Niki Lauda Austria Ferrari* 312 B3,
312 T
Ferrari 9 5 8 2 64.5 19.5
1976 James Hunt Gran Bretanya McLaren M23B Ford 8 6 8 2 69 1
1977 Niki Lauda Austria Ferrari* 312 T2 Ferrari 2 3 10 3 72 17
1978 Mario Andretti Estats Units Lotus* 79 Ford 8 6 7 3 64 13
1979 Jody Scheckter Sudàfrica Ferrari* 312 T4 Ferrari 1 3 6 0 51 4
1980 Alan Jones Austràlia Williams* FW07B Ford 3 5 10 5 67 13
1981 Nelson Piquet Brasil Brabham BT49C Ford 4 3 7 1 50 1
1982 Keke Rosberg Finlàndia Williams FW07C,
FW08
Ford 1 1 6 0 44 5
1983 Nelson Piquet Brasil Brabham BT52,
BT52B
BMW 1 3 8 4 59 2
1984 Niki Lauda Austria McLaren* MP4/2 TAG Porsche 0 5 9 5 72 0.5
1985 Alain Prost França McLaren* MP4/2 TAG Porsche 2 5 11 5 73 20
1986 Alain Prost França McLaren MP4/2C TAG Porsche 1 4 11 2 72 2
1987 Nelson Piquet Brasil Williams* FW11B Honda 4 3 11 4 73 12
1988 Ayrton Senna Brasil McLaren* MP4/4 Honda 13 8 11 3 90 3
1989 Alain Prost França McLaren* MP4/5 Honda 2 4 11 5 76 7
1990 Ayrton Senna Brasil McLaren* MP4/5B Honda 10 6 11 2 78 7
1991 Ayrton Senna Brasil McLaren* MP4/6 Honda 8 7 12 2 96 24
1992 Nigel Mansell Gran Bretanya Williams* FW14B Renault 14 9 12 8 108 52
1993 Alain Prost França Williams* FW15C Renault 13 7 12 6 99 26
1994 Michael Schumacher Alemanya Benetton B194 Ford 6 8 10 8 92 1
1995 Michael Schumacher Alemanya Benetton* B195 Renault 4 9 11 8 102 33
1996 Damon Hill Gran Bretanya Williams* FW18 Renault 9 8 10 5 97 19
1997 Jacques Villeneuve Canadà Williams* FW19 Renault 10 7 8 3 81 39
1998 Mika Häkkinen Finlàndia McLaren* MP4/13 Mercedes 9 8 11 6 100 14
1999 Mika Häkkinen Finlàndia McLaren MP4/14 Mercedes 11 5 10 6 76 2
2000 Michael Schumacher Alemanya Ferrari* F2000 Ferrari 9 9 12 2 108 19
2001 Michael Schumacher Alemanya Ferrari* F2001 Ferrari 11 9 14 3 123 58
2002 Michael Schumacher Alemanya Ferrari* F2002 Ferrari 7 11 17 7 144 67
2003 Michael Schumacher Alemanya Ferrari* F2003-GA Ferrari 5 6 8 5 93 2
2004 Michael Schumacher Alemanya Ferrari* F2004 Ferrari 8 13 15 10 148 34
2005 Fernando Alonso Espanya Renault* R25 Renault 6 7 15 2 133 21
2006 Fernando Alonso Espanya Renault* R26 Renault 6 7 14 5 134 13
  • Llegenda
Nac. = Nacionalitat; Poles = Primeres Posicions d' Arrancada; Vict. = Victòries; Pod. = Podis; VRp. = Voltes Ràpides; Dif. = Punts de diferència amb el segon; * = Indica que l'equip també ha guanyat el titol del Campionat del món de Constructors que es dona desde 1958.

[edita] Altres Estadístiques

[edita] Rècords de la F1

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Commons
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
Viccionari
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
Viquidites
[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
Viquiespècies
[[Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|Viquiespècies]].
Viquillibres
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
Viquinotícies.
Viquitexts
[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
Viquiversitat
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].