Bàb
De Viquipèdia
El Bàb, de nom real Siyyid 'Ali-Muhammad, va néixer el 20 d'octubre de 1819 a Shiràz, Pèrsia (antic nom de l'Iran) i va morir afusellat el 9 de juliol de 1850 a Tabríz.
El 23 de maig de l'any 1844 va declarar ser el Qá’im que promet l'islam i el precursor del promès de totes les èpoques i religions ("Aquell a qui Déu farà manifest"), el qual hauria de portar la pau i unitat a tota la humanitat.
Amb aquestes ensenyances i altres, com el concepte que totes les religions tenen el mateix origen diví però que han aparegut adaptats a les circumstàncies i capacitat de la humanitat en cada època (concepte conegut com revelació progresiva) o com la igualtat entre homes i dones i la condemna de tota mena de prejudicis, va fundar una nova religió totalment independent de l'islam coneguda com la Fe babí. Els seus seguidors s'anomenaven babís.
La Fe babí va ser fortament perseguida per les autoritats perses i eclesiàstiques de l'Iran, que veien en la seva ràpida expansió una amenaça al seu poder. El Bàb va ser repetidament empresonat i finalment va se afusellat per 750 fusells el 9 de juliol de l'any 1850 a Tabríz. Més de 20000 babís van ser martiritzats per les seves creences en els anys immediatament posteriors. L'any 1863 Bahà'u'llàh va declarar ser el promès del Bàb i de totes les èpoques ("Aquell a qui Déu farà manifest"). Pràcticament tots els babís van acceptar la nova revelació, anomenada Fe bahà'í.
Els bahà'ís conmemoren el naixement, declaració com a Manifestació de Déu i el martiri del Bàb com a dies sagrats.

