Andreu Alfaro i Hernández

De Viquipèdia

Andreu Alfaro, nascut a València el 1929, és un escultor relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brancusi o Pevsner, i per Jorge Oteiza.

Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966 (My Black Brother), assoliren un ressò internacional

A finals de la dècada dels seixanta experimentà profusament amb elements metàl·lics.

El 1980 experimentà amb el filferro i el marbre. El mateix any rep el Premi d’Honor Jaume I i el 1981 el Premio Nacional de las Artes Plásticas.

El 1991 la diputació de València li concedí el Premi Alfons Roig d’Arts Plàstiques.

Les seves obres més importants són La rella (1961), La veu d'un poble (1964-1965), Monument a l’amor (1965-1967), Bon dia llibertat (1975) i Catalan power (1976). També projectà diversos monuments, el darrer dels quals és el Monument al Països Catalans, a Tàrrega (1981).

El cantant Raimon li dedicà una cançó.

[edita] Gal·leria

Algunes vistes de la seua obra Lebenskraft situada davant de l'Ajuntament de Magúncia, en la plaça Jockel-Fuchs.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Andreu Alfaro i Hernández

En altres llengües