Acadians
De Viquipèdia
Els acadians (en anglès: acadians; en francès: acadiens) són descendents dels habitants que vivien en els assentaments francesos originals fundats en certes zones de la regió nord-est de Amèrica del Nord, en la qual cosa hui són les províncies canadenques de Nova Escòcia, New Brunsvic i la Illa del príncep Eduard. Si bé tant acadians com quebequeses són franco-canadencs, Acàdia va ser fundada quatre anys abans que Quebec en una àrea geogràfica separada. A més, els acadians són descendents d'emigrants de moltes més zones de França que els quebequesos. Conseqüentment, els dos grups han format la seua pròpia cultura.
En l'expulsió de 1755, els acadians van ser obligats a l'exili pels britànics; molts es van assentar després en el que després seria l'estat de Luisiana, on van ser anomenats cajuns.
Taula de continguts |
[edita] Historia
En 1603, Enric IV, rei de França, va concedir a Pierre Dugua, Sieur de Monts, el dret a colonitzar les terres nord-americanes ubicades entre els 40é i els 60é de latitud nord. Dugua va arribar a Amèrica en 1604. Els colonitzadors van construir un fort en la isla de St. Croix, en la boca del río homònim, el qual hui en dia separa a Maine i New Brunsvic. En la primavera següent, els immigrants van navegar per la badia i van fundar Port-Royal, en la qual cosa hui és Nova Escòcia.
Per al segle XVII, al voltant de cent famílies franceses s'havien assentat en Akkàdia. Els acadians van desenvolupar relacions amigables amb els aborígens mon, aprenent i aplicant les seues tècniques de caça i pesca. Habitaven principalment en regions costaneres, en terres fèrtils arrabassades al mar a través de la construcció de dics. Al viure en la frontera entre els territoris francesos i britànics, els acadians es veien embolicats en cada conflicte entre ambdós poders. Acàdia va passar d'un costat a l'altre en repetides oportunitats, i els seus habitants van aprendre a sobreviure adoptant una actitud neutral i rebutjant lluitar per a qualsevol dels bans; per açò se'ls va cridar els “francesos neutrals”.
Després del Tractat d'Utrecht (1713), França va cedir la porció d'Acàdia que hui és Nova Escòcia (excepte l'illa Cap Bretó) als britànics per última vegada. En 1754, el govern britànic, no acceptant més la neutralitat que els acadians havien adoptat anteriorment, van exigir que juraran lleialtat al monarca britànic, la qual cosa requeriria que barallaren en el camp de batalla. Els acadians no volien lluitar contra familiars que habitaven territoris francesos, i van creure que el jurament comprometria el seu fe romana catòlica; a causa d'açò, es van negar. El coronel Charles Lawrence va ordenar la deportació dels acadians sense autorització de Londres i a pesar de les anteriors precaucions de les autoritats britàniques en contra d'accions dràstiques. L'historiador John Mack Faragher ha usat el terme contemporani “ethnic cleansing” (que podria traduir-se com “neteja ètnica”) per a descriure les accions britàniques.
En el que és conegut com la Gran Expulsió (en anglés: Great Expulsió; en francès: Gran Dérangement), més de 12.000 acadians (tres quarts de la llavors població de Nova Escòcia) van ser obligats a l'exili; les seues cases van ser cremades i les seues terres confiscades. Les famílies es van separar i es van dispersar al voltant de les terres britàniques d'Amèrica del Nord; alguns van tornar a França.
En 2003, per petició de representants acadians, una proclamació va ser publicada en nom de la reina Isabel II, actuant com a monarca canadenc, en la qual es reconeixia oficialment la deportació i l'establiment del 28 de juliol com el dia de commemoració.
[edita] Geografia
En l'actualitat, els acadians viuen principalment en les regions del nord i este de New Brunsvic, en la illa Miscou (en anglès: Miscou Island; en francés: Île Miscou) i en la illa de Llepaquè (en francés: Île de Llepaquè). Altres grups d'acadians poden ser trobats en les illes de la Magdalena i en altres parts de Quebec, en la Illa del príncep Eduardo i en Nova Escòcia, com per exemple en Chéticamp i en Clare. Una minoria habita encara el en sud i oest de New Brunsvic i també en Nova Anglaterra. Algunes d'estes últimes comunitats s'han enfrontat a diversos graus d'assimilació. Per a moltes famílies que habiten en comunitats predominantment anglòfobes, el francès ha caigut en desús, principalment en les generacions més jóvens. Els acadians que es van establir en el que es convertiria en Luisiana, coneguts com cajuns, han patit influències de la cultura dominant en moltes parròquies, particularment en aquelles ubicades en l'àrea sud-oest, la qual és coneguda com Acadiana.
[edita] Població
Segons el cens canadenc de 2001, a Canadà habiten 71.590 acadians que s'identifiquen a si mateixos com a tals, dels quals 26.220 viuen en Nou Brunsvic, 17.420 a Quebec, 11.180 en Nova Escòcia, 8.745 en Ontàrio i 3.020 en l'Illa del príncep Eduard. Pel fet que es desconeix la quantitat d'habitants acadians en Nova Anglaterra, tampoc se sap la dels Estats Units en general; no obstant, es té la dada que en l'estat de Luisiana hi ha uns 432.549 cajuns. Cal tindre en compte que en els seus formularis de cens, El Govern canadenc es nega a indicar l'origen acadià com a elecció possible. Així, el número real d'Acadians és més elevat. En Nou Brunsvic només, els Acadians són al voltant de 230.000.
[edita] Cultura
Hui en dia, els acadians constituïxen una minoria vibrant, especialment en Nou Brunsvic i Luisiana. Des de 1994, el Congrés Mundial Acadià ha unit d'una certa manera als acadians de les províncies Marítimes, Nova Anglaterra i Luisiana.
Els acadians destacats de les províncies Marítimes inclouen a:
- Angèle Arsenault, cantant;
- Aubin-Edmond Arsenault, ex-primerministre de l'Illa del príncep Eduardo, primer acadià a ser primer ministre de qualsevol província canadenc, primer acadià a ser membre de La Cort Suprema;
- Joseph-Octave Arsenault, primer acadià a ser membre del Senat Canadenc, pare d'Aubin-Edmond Arsenault;
- Edith Butler, cantant;
- Rheal Cormier, beisbòlista;
- Yvon Durelle, boxejador;
- Romeu LeBlanc, ex-governador General de Canadà;
- Antonine Maillet, escriptora;
- Louis Robichaud, ex-PrimerMinistre de Nou Brunsvic;
- Michel Bastarache, jutge al Tribunal suprem del Canadà.
El 15 d'agost, Asunción de María, és el dia nacional dels acadians, que són predominantment catòlics romans. El lema nacional acadià és “Au, maris Stella”.
[edita] Banderes
La bandera d'Acàdia és tricolor, semblant a la bandera de França però amb una estrela daurada en la banda blava, que simbolitza a la Mare de Déu de l'Assumpció, patrona dels acadians. Esta bandera va ser adoptada en 1884 en el Congrés Acadià Nacional, en Miscouche, Illa del príncep Eduard.
Els acadians que no viuen a Acàdia tenen altres símbols. La bandera de la regió Acadiana de Luisiana va ser designada per Thomas J. Arceneaux de la Universitat de Luisiana en Lafayette, i adoptada per la legislatura de Luisiana com l'emblema oficial de la regió Acadiana en 1974. Un grup d'acadians de Nova Anglaterra que va assistir al Congrés Mundial Acadià de Nova Escòcia 2004, va aprovar un disseny per a la bandera acadiana de Nova Anglaterra realitzat per William Cork.
[edita] Llengua
Els acadians parlen un dialecte del francès cridat francès acadià; l'anglès també està molt difós. A Luisiana, els cajuns parlen anglès majoritàriament, però molts encara utilitzen el francès cajun. En algunes àrees s'empra el chiac, i aquells que es van establir a Quebec parlen generalment francès quebequès.
[edita] Tributs a la deportació
Pélagie-la-charette, de l'escriptora canadenca Antonine Maillet, tracta sobre el viatge de tornada a Acàdia de diverses famílies deportades, el qual va començar 15 anys després de la Gran Expulsió.
Robbie Robertson va escriure una cançó popular basant-se en l'expulsió acadiana titulada Acadian Driftwood, la qual va aparèixer en l'àlbum de The Band de 1975, Northern Lights - Southern Cross.
En 1847, l'escriptor nord-americà Henry Wadsworth Longfellow va escriure el poema èpic Evangeline, basat en els esdeveniments de la deportació de 1755. El poema es va convertir en un clàssic americà, i també va contribuir al renaixement de la identitat acadiana tant a Luisiana com en les províncies Marítimes.
[edita] Llegenda
Es creu que la creació de l'heroi folklòric nord-americà Paul Bunyan va estar influenciada, a les històries acadianes sobre llenyaters.
[edita] Veja també
- Acàdia
- Cajuns
- Nova França
- Francocanadenc
[edita] Informació a la red
- Quebec History
- Lucie LeBlanc Consentino's Acadian Home - Història i genealogia acadiana, èmfasi en la població acadiana en Nova Anglaterra.
- l'Acadie Toujours! - Acadians en Nova Anglaterra.
- Acadian-English Dictionary de Webster'S Online Dictionary - La Rosetta Edition.
- Banished Forgotten and Reborn by Alkan Chaglar

