Lucrezia Bori

De Viquipèdia

Engranatges
Un o més viquipedistes estan duent a hores d'ara una tasca amb aquest article.

És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.

Lucrezia Bori o Lucrècia Borja (València, 24 de desembre de 1887 – Nova York, 14 de maig de 1960) va ser una cèlebre cantant borrianenca d’òpera, una soprano lírica. El seu nom era Lucrecia Borja i Gonzalez de Riancho però va actuar amb el pseudònim de Lucrezia Bori.

Passa la infantesa a Borriana (Plana Baixa) i estudia cant a València. Perfecciona a Itàlia on va canviar el cognom valencià-català Borja pel de Bori, perquè la llegenda negra dels Borja (família de Gandia que va comptar amb dos papes: Calixt III i Alexandre VI) podria perjudicar-ne la carrera artística. No està documentada la descendència dels Borja de Gandia i l’altra hipòtesi és que el cognom provingués d’una família vinguda des de l’illa de Malta.

A València va participar en un concert benèfic al principi de la seua carrera. Se’n va a Itàlia on estudia a Milà amb M. Vidal. En 1908 debuta oficialment al Teatro Adriano de Roma, amb “Carmen” en el paper de Micaela.

En 1910 canta en el San Carlo de Nàpols, al costat d’Enrico Caruso i Pasquale Amato en “Manon Lescaut” i “Madame Butterfly”. A la temporada següent debuta a la Scala de Milà amb Carolina en "Cimarosa’s Il matrimonio segreto", i estrena “El cavaller de la rosa” de Richard Strauss amb el paper d’Octàvia. Encara a Milà interpretarà "Il matrimoni segreto", "The merry wives of Windsor" i "Falstaff", entre altres òperes. En 1910, a París, canta "Manon Lescaut", amb Caruso.

El 9 de juny de 1910 arriba al Metropolitan de Nova York, amb “Manon Lescaut”. En aquesta sala interpretaria més de sis-centes representacions de vint-i-vuit òperes diferents. Des del 1911 al 1914 actua més de cinquanta vegades al Teatre Colón de Buenos Aires. En 1912 actua a Cuba.

El 1912, al Metropolitan Opera House de Nova York, interpreta "Manon Lescaut" amb Caruso. Triomfa durant quatre temporades fins que en 1915 li descobreixen nòduls a les cordes vocals. L’operen cirurgians recomanats per Caruso. Passa quatre anys sense parlar i torna a l’escena en 1919 a Montecarlo en el paper de Mimì en "La Bohème". Després de l’èxit torna al Metropolitan de Nova York el 1921 en el paper de Mimì. En 1921 va tornar als estudis Victor, on participa en diverses gravacions.

El 29 de març de 1936 acabaria oficialment la carrera artística en el Metropolitan, amb una gala de comiat en honor seu. Lucrècia va cantar escenes de "Manon" i "La traviata", amb contribucions de Flagstad, Melchior, Rethberg, Pinza, Ponselle, Martinelli, Tibbett i Richard Crooks. Mor a Nova York, el 14 de maig de 1960, víctima d’un vessament cerebral. Les seus despulles descansen al Cementeri Municipal de València, al mausoleu familiar.

Bibliografia • The Last Prima Donnas, Lanfranco Rasponi, Alfred A Knopf, 1982. ISBN 0-394-52153-6

• Lucrecia Bori, una voz excepcional. N. Mesado Oliver. Butlletí de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, abril 2005, ISSB 1137-4519

• Gràcies, Lucrezia Bori. Lourdes Díaz-Tendero. Butlletí de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, abril 2005, ISSB 1137-4519