Uigur

De Viquipèdia

Uigur
ئۇيغۇرچە
Uyƣurqə

уйғурчә
Pronunciació: AFI:
Altres denominacions:
Parlat a: república Popular de la Xina, Kazakhstan
Regió: Turquestan
Parlants: 10 milions
Rànquing:
Classificació genètica: Llengües altaiques

   Llengües turqueses
    Túrquic
Llengües turqueses orientals      Uigurs

estatus oficial
Llengua oficial de: Regió Autònoma Xinjiang Uigur
Regulat per: Comité de Treball de Llengües Ètniques de Xinjiang
codis de la llengua
ISO 639-1 ug
ISO 639-2 uig
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL uig
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

L'uigur és una llengua turquesa parlada pels uigurs uns 7.300.000 persones, incloent-n'hi uns 6.000.000 a la regió autònoma de Xinjiang (Xina) i 300.000 al Kazakhstan. L'uigur s'escriu en caràcters ciríl·lics i/o àrabs, tot i que existeixen projectes de conversió a l'alfabet llatí.

L'iugur es divideix en tres dialectes:

  • el central, al Nord de Xinjiang (6 milions de parlants),
  • el de l’Est o Lop Nor, a la part meridional (40.000 parlants)
  • el del Sud, Hotan o Na'tang a Hotan, Qargar i Qarkilik (2.200.000 parlants).

Exemple d'uigur amb traducció al català:

"Pêr l'änguz(a) ishke war nimi-dro. Pêr mla, pêr qïz war nimi-dro"

Hi havia un marit i una muller. Hi havia un noi i una noia.
Viquipèdia
Existeix una edició en uigur de la Viquipèdia
v  d  e
Llengües turqueses
Túrquic Occidental
Bolgar Bolgar† | Txuvaix | Húnic† | Khàzar†
Txagatai Aini²| Txagatai† | Ili Turki | Lop | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Tàtar de Crimea¹ | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaim | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Urum¹
Oghuz Afshar | Àzeri | Tàtar de Crimea¹ | Gagaús | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Turc | turcman | Urum¹
Túrquic Oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Khakàs | Altai septentrional | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental | Sakha / iacut
Vell turc†
Notes: ¹Es troba en més d'un grup, ²Llengües mixtes, †Extingida