Monestir de Santa Maria de Vilabertran

De Viquipèdia

El monestir de Santa Maria de Vilabertran es troba situat a l'Alt Empordà. Va ser declarat Monument històric-artístic en 1930.

Taula de continguts

[edita] Història

En l'any 1066, un prevere, Pere Rigau, va ser destinat a una petita església, la de Santa Maria en la petita localitat de Vilabertran. En el 1069 unes famílies de la zona li donaren els terrenys de l'església, incloent un perímetre de 60 passos per a construir un cementiri així com una font situada enfront de l'església.

A poc a poc es va anar formant una comunitat de canonges que residien en una casa annexa a l'església de Santa Maria. La nova comunitat va adoptar les normes de Sant Agustí. Rigau va ser el seu primer abat i es va decidir que, a la seva mort, els propis membres de la congregació triarien al seu successor´

En el 1080 es va iniciar la construcció del nou monestir. La nova església va ser consagrada el 11 de novembre de 1100. Rigau va intentar expandir els dominis del monestir; el seu intent d'annexionar el Monestir de Sant Joan de les Abadesses va fracassar, però el de Monestir de Santa Maria de Lladó va acabar convertint-se en filial de Vilabertran.

Rigau va morir en una data sense determinar entre el 1107 i el 1114. Encara que mai es va seguir un procés de beatificació, va acabar sent venerat com sant. El monestir va seguir prosperant després de la seva mort. Va ser un centre d'acollida dels pelegrins que es dirigirien a Terra Santa ja que disposava d'un hospital. El 29 d'octubre de 1295 es va celebrar a Santa Maria l'enllaç entre el rei Jaume II d'Aragó i Blanca de Nàpols, la seva segona esposa.

En 1410 va arribar al monestir un nou abat, Antoni Girgos. Ell va ser qui es va encarregar de fortificà el monestir, a causa de la inestabilitat que sofria la zona en aquesta època, assotada pels continus atacs de pirates. També va manar construir la torre del rellotge i el palau abacial.

El monestir va ser secularitzat en l'any 1592 i va passar a ser un conjunt de cases presbiterianes regides per un arxipreste. En 1794 va sofrir l'atac de les tropes napoleòniques. Finalment, en 1835 la llei de desamortització de Mendizábal va provocar que els pocs canonges que quedaven en Santa Maria es traslladessin a Albarrasí.

Finalitzada la Guerra Civil Espanyola, aquest edifici es va convertir en caserna militar. Entre 1945 i 1960 es van realitzar diverses reformes de l'edifici. Des de 1980 és propietat de la Generalitat de Catalunya i, més recentment, s'hi fa anualment un festival de música clàssica dedicat a Franz Schubert.

[edita] Edificis

L'església de Santa Maria és l'element més destacat del conjunt monacal. Es creu que no va ser acabada fins a després de la seva consagració en el 1100. És de base quadrangular dividida per dues fileres de columnes que parteixen l'espai en tres naus diferents. La nau principal està coberta amb una volta de canó. Està reforçada per quatre arcs recolzats en pilars.

El claustre es va construir en el segle XII. És senzill i auster i les seves galeries són bastant desiguals. Estan cobertes per una volta de mig arc i angles sostinguts per arcs diagonals. Els capitells de les columnes estan decorats amb dibuixos de fulles llises. Al voltant del claustre es distribueixen les diferents dependències de l'antic convent.

El campanar es va construir entre els segles XII i XIII. Està compost per tres galeries decorades a l'estil llombard. La façana és totalment llisa; no presenta cap adorn. A la dreta de la torre es poden veure encara les restes d'un campanar que mai va arribar a completar-se.

[edita] Enllanç extern

Història y fotografias de Santa Maria de Vilabertran

[edita] Bibliografia

  • Pladevall, Antoni: Els monestirs de Catalunya, Ediciones Destino, Barcelona, 1970 ISBN 842305112
  • Tomàs Bonell, Jordi: Descobrir Catalunya, Premsa catalana, Barcelona, 1994
En altres llengües