Mèxic

De Viquipèdia

Estados Unidos Mexicanos
Bandera de Mèxic Escut de Mèxic
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: cap
Localització deMèxic
Idiomes oficials Castellà1
Capital Ciutat de Mèxic
19° 24' N 98° 57' O
Ciutat més gran Ciutat de Mèxic
Govern República federal
Felipe Calderón
Superfície
 - Total
 - Aigua(%)

1.972.550 km² (14è)
2,5%
Població
 - Estimació 2005
 - Cens 2005
 - Densitat

(11è)
103 263 388
54,3 hab/km² (117è)
Moneda Peso mexicà (MXP, $)
Fus horari
 - Estiu (DST)
CHT (UTC-6) (UTC-8)
Sí, UTC (UTC *)
Independència
d'Espanya 16 de setembre de 1810
Himne nacional Himno Nacional Mexicano
l'himne nacional mexicà
Domini internet .mx
Codi telefònic +52
Gentilici Mexicà, mexicana
Membre de: NAFTA, G-3, ONU, OEA,OCDE, APEC

1Llengua oficial de facto. El govern reconeix el castellà i 62 llengües indígenes com a "llengües nacionals".

Els Estats Units Mexicans (en castellà: Estados Unidos Mexicanos) o simplement Mèxic (en castellà: México) és un país de l'Amèrica del Nord que limita al nord amb els Estats Units, al sud amb l'oceà Pacífic, al sud-est amb Guatemala, Belize i la mar Carib, i a l'est amb el Golf de Mèxic. Els Estats Units Mexicans són una federació, republicana constitucional conformada per 31 estats i un districte federal, la ciutat de Mèxic, la capital.

Taula de continguts

[edita] Toponímia

Després de la independència del virregnat de la Nova Espanya es va decidir que el país hauria de rebre el nom de la seva ciutat capital, la ciutat de Mèxic, el nom de fundació de la qual era México-Tenochtitlan, en referència a la tribu nahua asteca dels mexiques. La paraula nàhuatl Mexiko o Mexihko [meːʃiʔko] està formada per l'arrel Mexi i el sufix -co que significa lloc o ciutat. L'origen del nom de la tribu és incert. Alguns antropòlegs i filòlegs suggereixen que es deriva de la paraula nàhuatl Mexitl, un nom secret del nom del déu de la guerra i patró dels mexica, Huitzilopochtli, i en aquest cas Mèxic significa "lloc on viu Mexitl".[1] Una altra hipòtesi suggereix que es deriva de les paraules metztli ("lluna"), xictli ("melic", "centre" o "fill"), i el sufix -co ("lloc") i per tant significa "Lloc al centre de la lluna" o "Lloc al centre del Llac Lluna", en referència al Llac de Texcoco al centre del qual va ser construïda la ciutat de Mèxic.[2]

El nom de la ciutat es va transliterar al castellà com a México, amb el valor fonètic de la x en el castellà medieval, la qual representava la fricativa postalveolar sorda (/ʃ/). Aquest so, així com la fricativa postalveolar sonora /ʒ/), representada amb la grafia j, es van fusionar en una fricativa velar sorda (/x/) durant el segle XVI, la qual cosa va produir la variant ortogràfica Méjico en diverses publicacions, principalment a Espanya, mentre que a Mèxic, México seria la variant ortogràfica més utilitzada. Recentment, la Reial Acadèmia Espanyola, la institució encarregada de regular la llengua castellana, ha determinat que l'ortografia normativa recomanada en castellà és México,[3] i la majoria de les publicacions en castellà en l'actualitat utilitzen aquesta nova normativa. En català, la x de "Mèxic" no representa el so original, sinó la consonant doble /ks/ o col·loquialment la fricativa postalveolar sonora.

[edita] Història

Article principal: Història de Mèxic
Ruïnes maies de Palenque
Ruïnes maies de Palenque
Miguel Hidalgo y Costilla, pare de la independència
Miguel Hidalgo y Costilla, pare de la independència
La federació mexicana el 1847
La federació mexicana el 1847

Durant més de 3000 anys, diverses civilitzacions americanes es van desenvolupar a Mèxic, com ara l'olmeca, la maia i l'asteca, que hi van bastir grans ciutats. Els maies tenien amplis coneixements d’astronomia, com es pot comprovar a les ruïnes d'un observatori d’aquella època a Yucatán. El 1519, aquestes civilitzacions van ser envaïdes per Espanya; aquesta eria una de les empreses de conquesta més importants d'Amèrica. Dos anys més tard, el 1521, la capital asteca de Tenochtitlan va ser conquerida per l'aliança entre els espanyols i els tlaxcalteques, un dels enemics dels asteques. L'arribada dels europeus van produir una exterminació poblacional produïda per les guerres, el traball forçat i les malalties desconegudes al nou món. La ciuat de Mèxic es va convertir en el centre colonial del virregnat de la Nova Espanya que administrava els territoris de Nord-Amèrica i el Carib així com les Filipines a l'Àsia.

El 16 de setembre, 1810, Miguel Hidalgo y Costilla va declarar la independència de Mèxic des del petit poble de Dolores, Guanajuato, iniciant així una llarga guerra entre les forces independentistes republicanes i les forces reialistes lleials a Espanya. Després de 11 anys, i amb la unió de les dues forces, el 1821 Mèxic es va independitzar i es va constituir com a Imperi Mexicà. El 1823, tanmateix, les forces republicanes van prendre el poder, i el 1824 es va promulgar la primera constitució del país que declarava la Unió dels Estats Units Mexicans sota un sistema federalista de govern. Les primeres quatre dècades del Mèxic independent van estar marcades per una lluita constant entre els federalistes (que defenien el sistema federal de govern d'acord amb la constitució de 1824) i els centralistes (que proposaven una forma jeràrquica de govern en què les autoritats regionals eren designades i subjectes a l'autoritat central). El general Antonio López de Santa Anna, va ser un polític molt influent d'aquesta època, centralista i dictador en dues ocasions. El 1836 va aprovar les Set Lleis, una esmena radical a la constitució que institucionalitzava el centralisme com a forma de govern després de la qual Texas, Yucatán i altres estats van declarar la independència de Mèxic fins que no es restablís el sistema federalista de govern. Texas va assolir independitzar-se el 1836 i va ser annexat pels Estats Units el 1845. Uns anys després, aprofitant la confusió quant als límits territorials del nou estat de Texas, Estats Units va envair Mèxic en la Guerra d'Intervenció Nord-Americana, a la fi de la qual van prendre un terç del territori mexicà, corresponent als actuals estats de Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic, Colorado, Nevada i algunes seccions d'Utah i Wyoming.

La decepció amb el retorn al govern de Santa Anna, i el seu govern inconstitucional, va produir un aixecament armat conegut com la Revolució d'Ayutla després de la qual es van promulgar una sèrie de reformes liberals i es va promulgar una nova constitució federal de govern el 1857. El 1863 el país va ser envaït per França que volia establir a l'arxiduc Ferran Maximilià d'Habsburg com a emperador de Mèxic amb el suport del clergat catòlic els conservadors. Aquest segon Imperi Mexicà no va ser reconegut pel govern republicà exiliat al nord i encapçalat per Benito Juárez, el qual va restaurar el govern republicà quatre el 1867.

Porfirio Díaz, un general republicà durant la intervenció francesa, va governar Mèxic de 1876-1880 i de 1880-1911 en cinc reeleccions consecutives. Aquest període de govern, conegut com el Porfiriato, es va caracteritzat per assoliments econòmics sorprenents, la inversió i la immigració estrangera, el suport a les arts i les ciències, i alhora, un per la greu desigualtat social i la repressió política. Després d'un flagrant frau electoral, Francisco I. Madero va convocar el poble a aixecar-se en armes, iniciant així la Revolució Mexicana. El 1911 Díaz va renunciar i Madero va ser elegit com a president, però va ser assassinat en cop d'estat encapçalat pel general conservador Victoriano Huerta després d'una reunió secreta amb l'ambaixador nord-americà Henry Lane Wilson. La guerra armada va recomençar, amb generals com Pancho Villa i Emiliano Zapata, cadascú amb un exèrcit de seguidors. Un tercer exèrcit, l'exèrcit constitucionalista, encapçalat per Venustiano Carranza va vèncer les forces del dictador i va unificar a tots els generals revolucionaris. Va convocar un Congrés Constituent per esmenar la constitució per incloure les premisses socialdemocràtes que van inspirar la revolució. El text resultant va ser una nova constitució, encara vigent, promulgada el 1917. Carranza va ser assassinat el 1920 i va ser succeït per Álvaro Obregón i aquest per Plutarco Elías Calles. Obregón va ser reelegit el 1928, però va ser assassinat abans de prendre el poder. Calles va decidir unir tots els corrents polítics emanats de la Revolució en un partit, el Partit Nacional Revolucionari (PNR) predecessor del Partit Revolucionari Institucional, que es convertiria en el partit polític més influent de la política mexicana durant els següents setanta anys.

Durant les dècades de 1930 a 1970 Mèxic va tenir un nou creixement econòmic, però no suficient per a igualar el creixement demogràfic. També en aquesta època Mèxic va rebre milers d’immigrants sud-americans així com a un gran nombre de espanyols i catalans refugiats després de la Guerra Civil Espanyola.

Després de la crisi del petroli las dècades de 1970 i 1980, l’economia mexicana es va col·lapsar, duent a molta gent a la pobresa. En aquesta època el Partit Revolucionari Institucional, qui havia guanyat gairebé tots els llocs públics del país, va començar a perdre en moltes eleccions. Abans de 1990 ja havia perdut eleccions per a governadors d’estats, i el 1995 ja no tenia la majoria en la Càmera de Diputats. Finalment, el 2000 va perdre, després de més de 70 anys, les eleccions presidencials, on va guanyar Vicente Fox, del Partit Acció Nacional.

L'1 de gener, 1994 Mèxic, els Estats Units i el Canadà van crear el NAFTA, una Zona de Lliure Comerç per a Nord-Amèrica. El 23 de març, 2005, els presidents del tres països van signar la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amèrica (SPP), un pas cap a una major integració comunitària.

[edita] Geografia

Mapa de Mèxic
Mapa de Mèxic

Mèxic és situat en la regió meridional del continent nord-americà. Geològicament la frontera entre el continent nord-americà i l'Amèrica Central és l'istme de Tehuantepec, la qual cosa posa el 12% del territori mexicà (incloent-hi la península de Yucatán) en aquesta regió; fisiogràficament l'Eix Volcànic Transversal (o la Sierra Nevada) divideix les dues regions. Geopolíticament, tanmateix, la frontera entre l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central és la frontera amb Belize i Guatemala.

La superfície total de Mèxic es de 1.972.550 km², que inclou aproximadament 6.000 km² d'illes situades a l'oceà Pacífic (com ara les illes Guadalupe i Revillagigedo), a la mar Carib i al Golf de Califòrnia. Mèxic comparteix una frontera al nord amb els Estats Units de 3.141 km; al sud amb Guatemala de 871 km i amb Belize de 251 km.

[edita] Topografia i hidrografia

Pic d'Orizaba
Pic d'Orizaba

El territori mexicà és creuat de nord a sud per dues cadenes de muntanyes, la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, extensions de les Muntanyes Rocalloses de la regió septentrional de Nord-Amèrica. De est a oest el territori és creuat per l'Eix Volcànic Transversal també conegut com la Sierra Nevada. Una altra cadena de muntanyes, la Sierra Madre del Sud, s'estén des de Michoacán cap a Oaxaa. Com a tal, la major part del territori del centre i el nord de Mèxic és situat a altituds elevades, i els punts més alts es troben sobre l'Eix Volcànic Transversal: Pico de Orizaba (5.700 m), Popocatépetl (5.462 m), Iztaccíhuatl (5.286 m) i el Nevado de Toluca (4.577 m). Tres grans aglomeracions urbanes es troben en les valls enmig d'aquests pics: Toluca, la ciutat de Mèxic i Puebla.

Els rius principals dels país són: Río Bravo del Norte (Río Grande), Usumacinta, Grijalva, Balsas, Pánuco i Yaqui.

[edita] Clima

El Tròpic de Càncer divideix el país en dues àrees climàtiques: una temparada i l'altra tropical. El territori al nord del paral·lel vint-i-quatre experimenta temperatures molt més fredes durant l'hivern. No obstant, no totes les àrees al sud del Tròpic de Càncer experimenten climes comuns als tròpics atesa l'altitud de la major part del territori mexicà; els climes freds i la vegetació de muntanya, es troben només a 100 km. de la costes tropicals del Golf de Mèxic i a 20 km. de les costes pacífiques del Nayarit. El clima de la muntanya és relativament constant al llarg de l'any, amb una mitjana de 16ºC, però, les temperatures poden variar radicalment durant un mateix dia, sobretot durant l'hivern, des de els 0ºC als 20ºC.

[edita] Biodiversitat

Un pejelagarto, un lepisosteus endèmic de Mèxic
Un pejelagarto, un lepisosteus endèmic de Mèxic

Mèxic és un dels 17 països megadiversos del món. Amb més de 200.000 espècies diferents, Mèxic és la llar de 10-12% de la diversitat del món.[4] Mèxic és el primer país del món en biodiversitat en rèptils amb 707 espècies conegudes, segon en mamífers amb 438 espècies, quart en amfibis amb 290 espècies, i quart en flora amb 26.000 espècies diferents.[5] Mèxic també és considerat el segon país del món en nombre d'ecosistemas i quart en nombre total d'espècies. Aproximadament 2.500 espècies són protegides per les lleix mexicanes.[6] El govern mexicà ha creat el Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat, per estudiar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes del territori.

A Mèxic, 17 milions d'hectàrees són considerades "Àrees Naturals Protegides" i incoen 34 reserves de la biosfera (ecosistemes inalterats) 62 parcs nacionals, 4 monuments naturals (protegies pel seu valor estètic, científic o històric a perpetuïtat), 26 àrees de flora i fauna protegides, 4 àrees de protecció dels recursos naturals (conservació de la terra, les conques naturals i els boscos) i 17 santuaris (zones de riquesa abundant en espècies).[4]

[edita] Política i govern

Article principal: Política de Mèxic

[edita] Organització política

Palau de San Lázaro, Cambra dels Diputats
Palau de San Lázaro, Cambra dels Diputats

Els Estats Units Mexicans són una federació el govern de la qual és representatiu, democràtic i republicà basat en un sistema congressual d'acord amb la Constitució de 1917. La constitució estableix tres nivells de govern: la Unió federal, els governs estatals i els governs municipals. Tots els funcionaris públics en els tres nivells són elegits per mitjà del escrutini uninominal majoritari, per representació proporcional o són designats per altres funcionaris que han estat elegits per mitjà del sufragi.

El govern federal està constituït pels Poders de la Unió, les tres branques de govern separades:

  • Legislatiu: el Congrés de la Unió bicameral, constituït pel Senat de la República i la Cambra dels Diputats; el Congrés proposa i aprova lleis federals, declara la guerra, imposa o elimina impostos, aprova el pressupost nacional i els tractats internacionals i ratifica les nominacions dels altres executius diplomàtics.
  • Executiu: el President dels Estats Units Mexicans, cap de govern i cap d'Estat, així com comandant en cap de les forces armades mexicanes. El president també designa, amb l'aprovació del Senat, els membres del gabinet i altres oficials diplomàtics. El president és responsable d'executar i aplicar la llei, i sanciona o veta les propostes de llei.
  • Judicial: la judicatura està constituïda per la Cort Suprema de Justícia, integrada per onze jutges que interpreten les lleis i jutgen els casos de competència federal. Les altres institucions de la judicatura són el Tribunal Electoral i els tribunals col·legials, unitaris i de districte, així com el Consell de la Judicatura Federal.
Palau Nacional, seu del poder executiu
Palau Nacional, seu del poder executiu

El cap del poder executiu, el president, és elegit per mitjà de l'escrutini uninominal majoritari. La Cambra dels Diputats està conformada per 300 diputats elegits per escrutini uninominal majoritari als districtes en què es postulen i per 200 diputats elegits per mitjà de l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit obertes per les 5 circumscripcions electorals en què està dividit el territori nacional. El Senat està conformat per 64 senadors, dos per cada estat i el Districte Federal, electes al mateix temps per mitjà de l'escrutini uninominal majoritari; 32 senadors assignats a la primera minoría (un per cada estat i el Districte Federal); i 32 electes per mitjà de l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit obertes en què tot el país conforma una sola circumscripció.

Tots els estats de la federació han de tenir una forma republicana de govern dividida en tres branques: l'executiva, representada per un governador i el seu gabinet; la legislativa, constituïda per un congrés unicameral; i la judicatura.

En la Legislatura del 2006-2009, vuit partits hi són representats; cinc d'ells, tanmateix, no han rep ni en les últimes eleccions ni en les anteriors, més del 4% dels vots nacionals. Els altres tres partits han estat els partits dominants de la política mexicana:

El PRI va tenir un poder gairebé hegemònic en la política mexicana des de 1929 amb una participacío molt limitada dels partits d'oposició. Des de les reformes electorals de 1977, els partits d'oposició van començar a guanyar més posicions a nivell local i federal. Encara que des de 1947 el primer ajuntament d'oposició va ser elegit a Michoacán, no seria sinó fins el 1989 que el primer governador d'oposició va guanyar a un estat de la federació (Baixa Califòrnia). El 1997 cap partit va aconseguir la majoria absoluta, i el 2000 el primer president d'un partit d'oposició va ser elegit des de 1929.

El 2006, Felipe Calderón va guanyar Andrés Manuel López Obrador en les eleccions més competides de la història del país. El 6 de setembre, 2006, el Tribunal Electoral va declarar Calderón vencedor de les eleccions i president electe. Va jurar davant el Congrés en una cerimònia ràpida enmig de les protestes enèrgiques dels diputats de la coalició que encapçalava López Obrador que l'acusaven de frau electoral.

[edita] Divisió político-administrativa

Article principal: Organització territorial de Mèxic

Els Estats Units Mexicans són una federació de trenta-un estats lliures i sobirans quant al seu règim interior i independents els un dels altres. El govern de cada estat ha de tenir un congressual de govern presidit per un governador electe cada sis anys sense possibilitat de reelecció. El poder legislatiu dels estats recau sobre un Congrés dels Diputats unicameral, el nombre de seients del qual depèn de cada estat. La judicatura recau sobre un Tribunal Superior de Justícia. Cada estat té la seva pròpia constitució i codis civil i penal. Cada estat, al seu torn, es divideix en municipis que poden comprendre un o més pobles o ciutats. Els municipis són també autònoms en llur règim intern i tenen un poder limitat de recaptació fiscal. Els municipis són l'ens autònom de nivell administratiu més petit del país.

La ciutat de Mèxic és el Districte Federal, seu del poders de govern de la Unió, i capital dels Estats Units Mexicans. Com a districte o territori federal, tradicionalment ha estat administrat directament pel govern de la federació (el president i el Congrés de la Unió); però des de la dècada de 1990, ha rebut un major grau d'autonomia i els residents en l'actualitat elegeixen un cap de govern i els diputats d'un congrés unicameral anomenat l'"Assemblea Legislativa". El Districte Federal no té constitució pròpia, sinó un Estatut de Govern. Està dividit en setze delegacions les quals no són completament autònomes, encara que sovint es comparen als municipis dels estats.

Els estats de la federació mexicana són:

[edita] Economia

Economia
PIB (PPP) $1.134 bilions
PIB per càpita $10.600 (2006)
Creixement real PIB 4,8% (2006)
RNB per càpita $7.310 (2005)
Inflació anual 4,1% (2006)
Taxa d'atur 3,2% (2006)
Importacions $253 mil milions
Exportacions $249 mil milions
Font: CIA Factbook i el [1]
Article principal: Economia de Mèxic
Districte de Santa Fé, de la ciutat de Mèxic
Districte de Santa Fé, de la ciutat de Mèxic
Mercat Central de la ciutat de Mèxic
Mercat Central de la ciutat de Mèxic

Mèxic té una economia de lliure mercat orientada a les exportacions. És un país de renda mitja-alta,[7] amb la renda per capita més alta de Llatinoamèrica en termes nominals.[8] Mèxic és la 13a economia més gran del món d'acord amb el Producte interior brut en paritat de poder adquisitiu .[9] Després de la crisi de 1994, Mèxic s'ha recuperat ràpidament amb la construcció d'una economia moderna i diversificada.[8] Les administracions recents han millorat la infraestructura i han permès la competència privada en els ports marítims, aeroports, ferrocarrils, les empreses de telecomunicacions, la generació de l'electricitat (de manera limitada) i la distribució de gas natural.

D'acord amb el director del Banc Mundial per a les regions de Colòmbia i Mèxic, la població en pobresa extrema ha decrescut del 24,2% al 17,6% del 2000 al 2004.[10] No obstant, la desigualtat de la renda encara és un problema grau, i existeixen divisions entre rics i pobres, el nord i el sud, i les àrees rurals i urbanes. Els contrastos en el desenvolupament humà (IDH) mostren una gran disparitat entre municipis rics, com ara San Pedro Garza García, a Nuevo León amb un nivell de desenvolupament econòmic, educatiu i de sanitat similar al d'Alemanya, i el municipi de Metlatonoc, a Guerrero, amb un nivell d'IDH similar a Malawi.[11][12]

Molts dels efectes positius en la reducció de la pobresa i l'increment del poder adquisitiu de la classe mitjana han estat atribuïts a l'estabilitat macroeconòmica aconseguida en les últimes dues administracions presidencials. El creixement del PIB anual mitjà de 1995 al 2002 va ser del 5,1%.[13] La desacceleració econòmica dels Estats Units va produir un efecte similar, però més greu, a Mèxic, del qual es va recuperar ràpidament i va crèixer 4,1% el 2004, 3% el 2005 i 4,8% el 2006. La inflació s'ha reduït a mínims històrics de 3,3% el 2005, i les taxes d'interès també es troben a mínims històrics, la qual cosa ha estimulat el consum a crèdit de la classe mitjana. L'administració del president Fox va aconseguir l'estabilitat monetària: el dèficit del pressupost es va reduir, i el deute extern ara representa només el 20% del PIB.[13] Mèxic comparteix amb Xile, el grau més alt d'inversió basat en el crèdit a llarg termini del deute, de la regió llatinoamericana.

Atès que Mèxic és un dels països més oberts del món, gairebé el 90% del comerç mexicà es troba sota les estipulacions de diversos tractats de lliure comerç amb més de 40 països, dels quals, el NAFTA, amb els seus veïns nord-americans, és el més influent: gairebé el 90% de les exportacions de Mèxic es dirigeixen als Estats Units o el Canadà i gairebé el 55% de les importacions provenen d'aquests dos països. Altres tractats importants que Mèxic ha signat són els tractats amb la Unió Europea, amb Japó, amb Israel i altres països de Llatinoamèrica.

[edita] Demografia

Article principal:Demografia de Mèxic

[edita] Àrees metropolitanes

Les següents eren les àrees metropolitanes més poblades de Mèxic segons el cens del 2005:[14]

Ciutat de Mèxic
Ciutat de Mèxic
Monterrey
Monterrey
Rank Ciutat principal Estat(s) Population
1 Ciutat de Mèxic Districte Federal, Mèxic, Hidalgo 19,23 milions
2 Guadalajara Jalisco 4,10 milions
3 Monterrey Nuevo León 3,66 milions
4 Puebla Puebla, Tlaxcala 2,11 milions
5 Toluca Mèxic 1,61 milions
6 Tijuana Baixa Califòrnia 1,48 milions
7 León Guanajuato 1,43 milions
8 Ciudad Juárez Chihuahua 1,31 milions
9 Torreón Coahuila, Durango 1,11 milions

[edita] Dinàmica poblacional

Demografia
Població 104 milions
Taxa de natalitat 21,01/1000
Taxa de mortalitat 4,73/1000
Taxa de creixement 1,17%
Taxa de fecunditat 2,45 fills
Taxa neta de migració -4,75/1000
Esperança de vida 75,2 anys
Mediana d'edat 25 anys
Alfabetisme 92%
Font: CIA Factbook

Mèxic és el país castellanoparlant més gran del món, amb un població de 104 milions d'habitants, i és el segon país més poblat d'Amèrica Llatina, després de Brasil.

El creixement anual de la població mexicana ha decrescut dràsticament des del 3,5% el 1965 a només el 0,99% el 2005. L'esperança de vida el 2006 va ser estimada en 75,4 anys (72,6 homes i 78,3% dones). Els estats amb l'esperança de vida més alta són Baixa Califòrnia (75,9) i Nuevo león (75,6). Els estats amb l'esperança de vida més baixa son Chiapas (72,9), Oaxaca i Guerrero (73,2). La taxa de mortalitat el 1970 era de 9,7 per cada 1000 persones; el 2001 era només de 4,9 homes i 3,8 dones per 1000 persones.

La població mexicana és majoritàriament urbana (amb més del 75% de la població que viu en àrees urbanes). Les àrees urbanes més poblades de Mêxic (Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Monterrey, Puebla i Toluca) agrupen al 30% de la població del país. Els patrons de migració encara mostren una migració positiva cap als estats del nord-oest i el sud-est, i una migració negativa des del Districte Federal. Encara que la taxa de creixement anual encara és positiva, la taxa neta de migració nacional és negativa (-4,7/1000) atès el fenomen migratori intens de la població rural cap als Estats Units.

[edita] Etnografia

Vegeu també l'article: Pobles indígenes de Mèxic

Mèxic és ètnicament divers i la constitució defineix al país com a "nació pluricultrual". Llevat dels pobles indígenes, el govern mexicà no classifica la població ètnicament. S'estima que el 77% de la població es mestissa, és a dir d'ascendència europea i indígena. El 12% és indígena segons fonts governamentals, encara que altres fonts indiquen que el 30% és predominantment indígena. (La població indígena és molt diversa; oficilament el govern reconeix 62 pobles indígenes). El 9-15% és d'ascendència completament europea (principalment d'Espanya, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, França, Rússia i Polònia). Altres grups d'immigrants són turcs, japonesos, libanesos, coreans i xinesos. A Mèxic també van immigrar un nombre considerable d'argentins, colombians, xilens, cubans, centre-americans i brasilers, ja que el país tenia una política molt assequible per tal que els llatinoamericans obtinguessin asil polític quan aquests països estaven experimentant guerres civils i persecució política. Mèxic té la comunitat argentina a l'estranger més gran del món.[15]

A Mèxic és on el més gran nombre de nord-americans viu fora dels Estats Units (estimats en més d'un milió).[16] Això pot ser causa de la integració econòmica i demogràfica de ambdós països sota el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA).

[edita] Llengües

Article principal: Llengües de Mèxic
Indígenes maies de Chiapas
Indígenes maies de Chiapas

La llengua oficial de facto de Mèxic és el castellà. Les lleis, però, reconeixen que el castellà i les 62 llengües indígenes que s'hi parlen són "llengües nacionals" amb la "mateixa validesa en llur territori". L'educació primària i secundària és "bilingüe i intercultural" a les comunitats indígenes. Les llengües indígenes més importants són el nàhuatl (1,5% de la població el parla) i el maia (0,8% de la població el parla). El 6% de la població de Mèxic parla alguna llengua indígena.

Per altra banda, l'anglès s’ha convertit en la segona llengua en importància a Mèxic i és parlada principalment als estats que tenen frontera amb els Estats Units i a les grans ciutats. De les llengües europees, a més del castellà i l'anglès, es parla el vènet (a Chipilo), l'alemany (principalment a la ciutat de Mèxic i a Puebla, on es van establir importants colònies alemanyes), el plautdietsch (a les comunitats menonites dels estats de Chihuahua i Durango al nord de Mèxic), el francès (a diverses ciutats), i altres en menor proporció. Algunes d'aquestes tenen un major nombre de parlants que algunes de les llengües nacionals indígenes; però, no gaudeixen de cap reconeixement oficial.

El català és parlat només pels immigrants o descendents dels immigrants que hi van arribar després de la Guerra Civil Espanyola, i que es van establir principalment a la Ciutat de Mèxic i a Guadalajara.

[edita] Religió

La població mexicana és predominantment catòlica (el 89% de la població es considera catòlica, encara que un percentatge molt menor és practicant). El 6% de la població és protestant, del qual les branques pentecostal i la carismàtica són les més nombroses. També hi ha un nombre considerable de jueus (principalment a la ciutat de Mèxic) i el mormonisme ha avançat als estats fronterers amb els Estats Units. Encara que cap religió pre-hispànica no ha sobreviscut, a les comunitats indígenes el catolicisme ha fet un sincretisme amb elements asteques o maies.

[edita] Cultura i educació

La cultura mexicana és el resultat d'una sèrie de processos d'intercanvi d'idees violents i pacífics, així com de l'assimilació d'elements culturals exògens i la reinterpretació dels elements culturals endògens. Com va ser el cas de la majoria dels països llatinoamericans, quan Mèxic es va independitzar, va crear, lentament, una identitat nacional pròpia que continuava sent un país multiètnic.

L'era del Porfiriat (els últims vint-i-cinc anys del segle XIX i la primera dècada del segle XX) va estar caracteritzada pel progrés econòmic i l'estabilitat i pau que van permetre, després de quatre dècades de lluites internes, el desenvolupament de les arts, les ciències i la filosofia, totes promogudes pel president mateix i el seu grup de "científics". Durant aquest temps, encara que s'accentuaria a partir de la Revolució Mexicana, la identitat cultural va trobar el seu fonament en el mestissatge i en què l'element indígena era el seu cor. El filòsof mexicà, José Vansconcelos, considerant les diverses ètnies i pobles que conformaven la nació mexicana, provinents de tots els continents del món, en la seva publicació La Raza Cósmica (1925), va definir Mèxic i Llatinoamèrica com el gresol biològic i cultural de totes les races (i així estenia i exaltava el concepte del mestissatge). Aquesta exaltació del mestissatge era una idea revolucionària en contrast amb l'idea popular europea de l'època sobre una raça pura superior.

[edita] Les belles arts

Palau de Belles Arts
Palau de Belles Arts

L'art postrevolucionari a Mèxic va trobar la seva expressió en les obres d'artistes reconeguts com Frida Kahlo, Diego Rivera, José Clemente Orozco, Rufino Tamayo i David Alfaro Siqueiros, entre altres. Diego Rivera és l'artista mexicà més reconegut del muralisme contemporani. Alguns dels seus murals es troben al Palau Nacional, el Palau de Belles Arts, Hospitals i fins i tot al Centre Rockefeller dels Estats Units. En la música acadèmica destaquen Manuel M. Ponce, Mario Lavista, Silvestre Revueltas i Juventino Rosas, alguns dels quals van incorporar elements tradicionals i folklòrics en llurs composicions. Finalment, en la literatura destaquen Carlos Fuentes, Juan Rulfo, Elena Poniatowska, José Emilio Pacheco i el guanyador del premi Nobel, Octavio Paz.

[edita] Música i cine

La música popular mexicana mostra una gran diversitat en estils i ritmes. La música endògena inclou el mariatxi, banda, duranguense, ranxera, norteño i els corridos populars. La música contemporània inclou el rock nacional (amb representats com Maná, El Tri, Café Tacvba, Molotov i Jaguares), heavy metal, pop i alternativa.

L'era d'or del cine mexicà van ser les dècades de 1940 i 1950, amb actors com Pedro Infante, María Felix, Dolores del Río, Jorge Negrete i Cantinflas. La resurrecció del cine mexicà a nivell internacional va començar amb Como agua para Chocolate (1992), seguit de Cronos (1993). Altres pel·lícules mexicanes recents són Amores Perros (2000), Y tú mamá también (2001), i les coproduccions d'El Laberinto del Fauno i Babel (2006), dels directors Guillermo del Toro i Alejandro González Iñárritu, respectivament. El director mexicà Alfonso Cuarón va dirigir Harry Potter i el presoner d'Azckaban.

[edita] Educació

UNAM
UNAM
Tecnológico de Monterrey
Tecnológico de Monterrey

Mèxic ha assolit millorar el nivell educatiu durant les últimes dues dècades. El 2004 la taxa d'alfabetització general era del 92.2%, i la taxa d'alfabetització juvenil era del 96%. L'educació primària i secundària és gratuïta i obligatòria. Encara que els programes d'educació bilingüe han existit des de la dècada de 1960 en les comunitats indígenes, després d'una esmena constitucional durant la dècada de 1990, els programes s'han estès i els llibres de text gratuïts en l'actualitat es produeixen en moltes llengües indígenes.

Durant la dècada de 1970, Mèxic va establir un sistema d'educació a distància per satèl·lit per a les comunitats rurals i indígenes. Les escoles que utilitzen aquest sistema es coneixen com a telesecundarias. La programació educativa també es transmet a alguns països de Centreamèrica i Colòmbia, i a algunes regions del sud dels Estats Units com a mètode d'ensenyament bilingüe. En l'actualitat hi ha unes 30.000 telesecundarias amb un milió d'estudiants.[17]

La universitat pública més gran i prestigiosa de Mèxic, amb més de 200.000 alumnes, és la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), i la més antiga d'Amèrica, fundada el 1551. Els tres premis Nobels del país, i la majoria dels presidents de l'època moderna hi van estudiar. La UNAM realitza el 50% de la recerca científica del país. Va ser catalogada en la posició número 74 a nivell mundial,[18] i en la primera posició de totes les universitats de parla castellana i portuguesa. La segona universitat pública més important és l'Institut Politècnic Nacional (IPN).

La universitat privada més prestigiosa, és el Tecnològic de Monterrey, amb la setena posició en el l rànking del Wall Street Journal per a les Escoles de Negocis del món.[19] Opera en tot el país amb trenta-dos campus satèl·lits. Altres universitats privades són el Institut Tecnològic Autònom de Mèxic, la Universitat de les Amèriques i la Universitat Iberoamericana.

[edita] Ciència i tecnologia

Rodolfo Neri Vela, primer astronauta mexicà
Rodolfo Neri Vela, primer astronauta mexicà

Alguns dels enginyers i científics més reconeguts de Mèxic són Luis E. Miramontes, coinventor de la píndola anticonceptiva i Guillermo González Camarena, creador del adaptador cromoscòpic per a la televisió, el primer sistema de transmissió a color per televisió. Rodolfo Neri Vela, va ser el primer i únic mexicà que va viatjar a l'espai en la missió STS-61-B el 1985. El doctor, Mario J. Molina, premi Nobel de química actualment col·labora amb projectes de reducció de contaminants de la vall de Mèxic.

L'últim projecte científic a gran escala de Mèxic va ser la construcció del Gran Telescopi Mil·limètric (GTM), el telescopi d'obertura única més gran i més sensible del món, localitzat a l'estat de Puebla, a prop del Pic d'Orizaba. Va ser dissenyat per a observar les regions de l'espai enfosquides per la pols estel·lar.

No obstant, el govern actualment inverteix molt poc en ciència i tecnològica, únicament el 0,31% del seu PIB,[20] un percentatge molt baix en comparació amb altres països membres de l'OCDE. Mèxic té el percentatge més baix d'investigadors dels estats de l'OCDE: 6 per cada 10.000 habitants, i només un doctorat per cada milió d'habitants estudia a Mèxic.[20] A més a més, existeix una greu disparitat regional en la distribució dels recursos per a la recerca científica: el 75% dels estudis de doctorat nacional es realitzen a la ciutat de Mèxic.[20]

[edita] Esports

Estadi del Tecnològic de Monterrey
Estadi del Tecnològic de Monterrey

Mèxic va ser seu dels Jocs Olímpics d'estiu el 1968, i de la Copa del Món de Futbol de la FIFA el 1970 i el 1986. L'esport nacional de Mèxic és la charrería. La tauromàquia també és molt popular. La Monumental és la plaça de bous més gran del món, amb capacitat per a 50.000 persones.

L'esport més popular, tanmateix, és el futbol, amb dos lligues de primera divisió nacional. El beisbol, també es molt popular, sobretot als estats del Golf de Mèxic i el nord. La temporada de beisbol de la Lliga Nacional comença el març i acaba l'agost de cada any. La Lliga del Pacífic (dels estats de Sinaloa, Sonora i la Baixa Califòrnia) participen en les Sèries del Món i les Sèries del Carib. El bàsquet i el futbol americà també són molt populars. La pesca esportiva es practica a Baixa Califòrnia Sud i als centres turístics del Pacífic. Les sèries de Champ Car tenen lloc a l'Autòdrom Hermanos Rodríguez de la ciutat de Mèxic, i al Parc Fundidora de Monterrey.

[edita] Referències

  1. AGUILAR-MORENO M (2006) Handbook to Life in the Aztec World Facts of Life, Inc: New York, USA, p. 19
  2. Nombre del Estado de México Gobierno del Estado de México
  3. Real Academia Española Diccionario Panhispánico de Dudas
  4. 4,0 4,1 Biodiversidad SEMARNAT
  5. Biodiversidad en México
  6. Sistema Nacional de Información sobre la Biodiversidad en México
  7. List of upper middle-income countries by the World Bank
  8. 8,0 8,1 World Bank's Mexico Country Brief
  9. Countries Ranked by GDPCIA Factbook
  10. Baja pobreza en México de 24.2 a 17.6%: Banco Mundial d'El Universal
  11. 2004 UNPD Mexico Report on HDI.
  12. "Sobresale Nuevo León por su alto nivel de vida" El Norte, Requereix subscripció (en castellà): "Al realizar por primera vez un estudio a nivel municipal, el organismo de la ONU ubicó a San Pedro Garza García como el segundo municipio con mejor Índice de Desarrollo Humano, después de la delegación Benito Juárez; y a San Nicolás de los Garza como el sexto, de los 2 mil 426 municipios de todo el País."
  13. 13,0 13,1 CRANDALL, R (2004) "Mexico's Domestic Economy: Policy Options and Choices" in Mexico's Democracy at Work, Crandall, Paz and Roett (editors): Lynne Reinner Publishers, USA
  14. Consulta de datos del Conteo 2005, INEGI
  15. Argentinos en México.
  16. Americans Abroad
  17. Current Trends in Telesecundaria
  18. Rector: urgente, aumentar acceso a universidades El Universal
  19. http://online.wsj.com/public/resources/documents/MB_06_Scoreboard.pdf
  20. 20,0 20,1 20,2 Science and Technology in Mexico

[edita] Enllaços externs

Portal Articles relacionats amb Mèxic
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Mèxic

[edita] Govern

[edita] Periòdics i agències d'informació

[edita] Altres



Organització administrativa dels Estats Units Mexicans Flag of Mexico
Estats: Aguascalientes | Baja California | Baja California Sur | Campeche | Chiapas | Chihuahua | Coahuila | Colima | Durango | Guanajuato | Guerrero | Hidalgo | Jalisco | Mèxic | Michoacán | Morelos | Nayarit | Nuevo León | Oaxaca | Puebla | Querétaro | Quintana Roo | San Luis Potosí | Sinaloa | Sonora | Tabasco | Tamaulipas | Tlaxcala | Veracruz | Yucatán | Zacatecas
Districte Federal


 
Estats de l'Amèrica del Nord
Canadà Canadà | EUA Estats Units | Mèxic Mèxic
Dependències: Bermudes Bermudes | Grenlàndia Grenlàndia | Saint-Pierre i Miquelon Saint-Pierre i Miquelon