Batalla d'Stamford Bridge

De Viquipèdia

Batalla d'Stamford Bridge
Quadre de Peter Nicolai Arbo (18311892).
Conflicte Invasió víking d'Anglaterra
Data dilluns 25 de setembre de 1066
Localitat Stamford Bridge, Anglaterra
Resultat Victòria anglosaxona
Bàndols
víkings anglosaxons
Comandants
Harald Hardrade† Harold II
Forces
possiblement 7.000 homes desconegudes
Baixes
desconegudes desconegudes
Batalla anterior Batalla posterior
- -

La batalla d'Stamford Bridge o batalla del pont d'Stamford, entre forces víkingues i anglosaxones, tingué lloc el dia 25 de setembre de 1066, unes setmanes abans de la Batalla de Hastings. Es considera que marcà el final de la presència víking a Anglaterra.

[edita] Antecedents

Tostig, germà de Harold II, decidí ajudar a Guillem II de Normandia en la conquesta d'Anglaterra, llavors en mans de la dinastia saxona de Wessex amb Harold II al capdavant. Fou llavors quan Tostig viatjà a Noruega i pactà amb Harald Hardade, rei de Noruega i pretendent al tron anglès, la invasió de l'illa. L'exèrcit noruec desembarcà a l'estiu de 1066 i derrotà als comtes del nord Edwin de Mercia i Morcar de Northumbria en la Batalla de Gate Fulford, a pocs quilòmetres al sud de York.

[edita] La batalla

Harold II armà un exèrcit propi i sorprengué a l'exèrcit de Harald Hardade, que no estava preparat i anava sense cap protecció. Segons la Crònica anglosaxona, el pont d'Stamford fou defensat per un enorme berserker noruec que aterrí l'exèrcit anglès; protegí el pont durant una hora matant a tot aquell que intentés creuar-lo. Finalment els anglesos aconseguiren matar-lo amb una llança des de sota el pont.

El retard donà temps a Harald Hardrade a formar el seu exèrcit en un cercle en un turó, deixant l'exèrcit anglosaxó en desavantatge al tenir el riu al darrera i pujada al davant. La batalla fou molt crua i hi hagueren moltes baixes als dos bàndols, especialment al noruec ja que combatia sense arnesos i, per tant, desprotegits. L'arribada de reforços noruecs prolongà la batalla; però finalment l'exèrcit noruec fou derrotat i tant Tostig com el rei Harald foren morts en batalla. Harold II acceptà una treva amb els noruecs que havien sobreviscut, incloent-hi el fill de Harald Hardrade, Olaf, i els permeté marxar després que prometeren no atacar Anglaterra mai més.

Amb tot, l'èxit del rei Harold II no duraria gaire. Pocs dies després de la batalla, el 14 d'octubre, seria derrotat per Guillem I el Conqueridor a la Batalla de Hastings començant la conquesta normanda d'Anglaterra.