Praxíteles

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

viquipeditzar


Praxíteles (s. IV aC), escultor grec.

Un dels grans escultors grecs, treballà a Atenes i és de la mateixa època que Lisip i Escopes. El viatger i geògraf Pausànies esmenta un escultor anomenat Praxíteles, que alguns pensen que podria tractar-se d’una altra persona. Hom coneix, o bé li atribueix diverses obres.

[edita] Obres originals:

Poques són les obres que podem considerar originals de Praxíteles, i amb molts dubtes sobre la seva autoria:

Hermes amb Dionís
Hermes amb Dionís

Hom discuteix si l’autor d’aquesta extraordinària peça és el conegut Praxíteles o bé un altre escultor de segle II, amb el mateix nom, tot i que estilísticament és més propera a l’art del segle IV aC. És de marbre de Paros. Pausànies l’esmenta com a ex-vot situat a l’Herèon (temple d’Hera) d’Olímpia, on es va trobar el 1877. Té rastres de policromia. Curiosament no es troba esmentada en cap altra font.


  • Base d’estàtua amb tres muses (350-330 aC). Museu Nacional d’Atenes

Alguns autors consideren aquesta peça menor com un original de l’artista. Es tracta d’un relleu que representa a tres muses, una d’elles asseguda. Procedeix de Mantinea.


[edita] Obres conegudes amb còpies:

Veure l'article específic sobre aquesta obra.


  • Sàtir coper

Obra de bronze esmentada per Pausànies, que la situa al carrer dels Trespeus, a Atenes.

Còpies:

  • Sàtir coper, còpia romana de marbre de Carrara del segle II dC. Museu del Louvre, París
  • Sàtir coper, còpia romana. Museu de Pèrgam, Berlín
  • Sàtir en un altar, s. I dC. Museu Britànic, Londres


  • Eros de Tèspies

Desaparegut en un incendi.


  • Afrodita de Tèspies

Atribuïda a Praxíteles, es trobava a la ciutat de Tèspies (Beòcia). Hom suposa que la Venus d’Arle és una còpia d’aquesta obra, va ser trobada el 1651.

Còpies:

  • Venus d’Arle, còpia romana del segle I aC. Museu del Louvre, París
  • Afrodita tipus Arle, còpia. Museus Capitolins, Roma


L’Apol·lo “sauròcton”, és a dir “que mata el llangardaix” és còpia d’un original de Praxíteles datat entre el 350-340 aC, aquesta representació d’entrada força entranya podria tenir una simbologia de purificació. Escultura força popular i de la que es coneixen moltes còpies, potser la més important al Louvre. Una altra peça important és la que es conserva al Cleveland Museum, de bronze i que encara està per datar.

Còpies:

  • Apol·lo Sauròcton, còpia romana (s. I-II dC). Museu del Louvre, París
  • Apol·lo Sauròcton, de bronze. Cleveland Museum
  • Apol·lo Sauròcton, còpia romana. Museus del Vaticà
  • Apol·lo Sauròcton, de bronze, còpia romana. Villa Albani, Roma
  • Eros de Parion

[edita] Obres atribuïdes:

  • Sàtir en repòs

Podria tractar-se de la còpia d’una obra esmentada per Plini el Vell, de totes maneres, si fem cas la gran quantitat de còpies (més d’un centenar...) que es conserven, hauria de tractar-se d’una peça de reconeguda importància. Podria situar-se entre el 340 i 330 aC.

Còpies:

  • Sàtir en repòs, còpia romana, s. I dC, procedent del Palatí de Roma. Museu del Louvre, París
  • Sàtir en repòs, còpia romana. Museus Capitolins, Roma
  • Àrtemis Braurònia / Diana de Gabii

Estàtua esmentada per Pausànies a l’Acròpolis d’Atenes i que hom pensa que Praxíteles va realitzar cap el 330 aC. S’havia suposat que l’estàtua coneguda com “Diana de Gabii” era una còpia d’aquesta obra, però tot indica que no és cert.


  • Apol·lo del Liceu

El nom d’aquesta peça és degut al lloc on es conservava l’original: el gimnàs del Liceu d’Atenes. Tot i que no hi ha testimonis fidels, hom considera que els seu autor fou Praxíteles, 340-330 aC.

Còpies:

  • Apol·lo del Liceu, còpia romana del s. II dC. Museu del Louvre, París
  • Apol·lo del Liceu, còpia. Museu de Pèrgam, Berlín


Atribuïda a Praxíteles

Còpies:

  • Àrtemis, còpia romana del s. I-II dC. Museu del Louvre, París


Podria tractar-se d’una obra de Praxíteles, o de la seva escola.

Còpies:

  • Dionís, còpia romana. Museu Arqueològic de Nàpols