Porreres
De Viquipèdia
| Porreres | |||
|
|||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
|
|||
| Dades municipals | |||
| Gentilici | Porrerenc, porrerenca | ||
| Població (2005) | 4.597 hab. | ||
| Superfície | 86,84 km² | ||
| Densitat (2005) | 52,94 hab./km² | ||
| Altitud | 136 m | ||
| Entitats de població | 1 | ||
| Patró de la ciutat/vila | Sant Joan i Sant Roc | ||
| Batlle/essa | Joan Sastre Barceló (UM) (1999) | ||
Porreres és un municipi mallorquí situat al centre-sud de l'illa pertanyent a la comarca del Pla de Mallorca.
Limita amb els termes de Llucmajor, Montuïri, Sant Joan, Vilafranca, Felanitx i Campos.
Les seves coordenades són 39º 30' N i 6º 42' E.
Està agermanat amb el poble català de Porrera.
Actualment compta amb un institut d'educació secundària i dues escoles primàries.
Són destacables els seus vins acollits dins la DO Pla i Llevant.
L'actual batle és Joan Sastre Barceló (UM) que governa coaligat amb el PSM.
El ciclista Joan Llaneras és originari d'aquest poble.
Taula de continguts |
[edita] Economia
L’agricultura ha estat la principal riquesa del poble durant segles. Ho demostren els 36 molins de vent que encara es conserven i un bon nombre de possessions com són Sa Torre, Son Lluís, Es Pagos, Es Monjos, Son Porquer o Sa Bastida d'importància. La qualitat de la terra és apta per als cereals, l’ametller i la vinya. En algunes èpoques s’ha cultivat també el safrà i la producció d’albercoc ha estat durant dècades l’activitat per la qual Porreres s’ha distingit notablement. El marès i la pedra, matèries bàsiques dels diversos monuments religiosos que s’alcen per tot Porreres, també són símbols identificadors del poble i han servit d’alternativa a l’estancament actual del sector agrari. L'artesania (sabates, fusteria, pedra...) i les petites indústries alimentàries (formatges, sobrassada i altres embotits, vins, galletes, torrons, albercocs secs, derivats lactis, etc.) donen fama a diversos productes porrerencs.
[edita] Festes i celebracions
Encara que el patro de la vila es Sant Joan, (darrerament son considerats ambdós copatrons) les festes es celebren per Sant Roc (16 d'agost). Les festes comprenen moltes activitats: cercaviles, concursos, balls, torrada, verbenes, etc. que acaben amb Sant Roquet, menjant ensaïmada.
Celebra mercat setmanal tots els dimarts de l'any. Fira anual el darrer diumenge d'octubre i el dilluns següent, firó.
-Per Sant Antoni es fan els tradicionals foguerons el dissabte més proper a la festivitat i les beneïdes d'animals.
-El dissabte de Carnaval es fa la rua amb desfilada de disfresses i ball.
-Diumenge de l’Angel, Pancaritat a Monti-sion. La gent sol pujar a peu al santuari, on es fan actes religiosos i populars.
[edita] Història
L’època prehistòrica deixà alguns vestigis a Porreres d’entre els que són mostra els talaiots de Baulenes, Es Pagos i, sobretot, el conjunt del poblat del Pou Salat. La dominació romana s’ha pògut verificar per algunes làpides de sepultures descobertes el segle passat. Porreres era un nucli inclòs en el districte de Manaqur de l’època àrab en el que tambè s’hi comptava Manacor, Felanitx i part dels termes actuals de Campos i de Santanyí. Alguns pous públics que encara es conserven són el testimoni de l’estada del poble musulmà a Porreres.
El nom de Porreres prové d’un dels cavallers conqueridors, Guillem de Porrera, procedent d'aquesta localitat del Priorat (Tarragona). En el repartiment el gran beneficiari de les terres porrenques fou el comte del Rosselló Nuno Sanç.
Al 1300 apareix com a pobla reial segons les ordinacions de Jaume II de Mallorca.
L’any 1856 Jaume Mulet Escarrer hi fundà la Filharmònica Porrerenca gràcies a la convergència de petites agrupacions musicals anteriors.
La revoltina del setembre del 1868 va assaltar la casa de la vila i l'arxiu municipal fou cremat. Es destruïren la majoria dels documents que s’hi guardaven. D’aquesta manera s’acabà amb quasi 600 anys de la història documental de Porreres.
Els Germans de la Caritat a partir del 1873 hi tengueren al carrer Lluís casa pròpia. La congregació es va fusionar, 50 anys després, amb el Germans de La Salle.
[edita] Cultura
S'hi editen la revista Llum d'Oli el primer número de la qual va sortir a finals del desembre de 1978 a càrrec de l'Agrupació Cultural de Porreres i el Calendari Porrerenc des del 1994.
Fou el lloc escollit per acollir l'Acampallengua 2005.
[edita] Llocs d'interès
- Església Parroquial
- Santuari de Montision
- Rectoria
- Sa Plaça i Casa de la Vila
- Església de Sant Felip
- Museu (antic hospital)
- Església de l'Hospitalet
- Molins de vent
- Creus de terme i goigs de pujada a Monti-Sion
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
| Portal I.Balears | Illes Balears – Mallorca | |
| Municipis: | Alaró | Alcúdia | Algaida | Andratx | Ariany | Artà | Banyalbufar | Binissalem | Búger | Bunyola | Calvià | Campanet | Campos | Capdepera | Consell | Costitx | Deià | Escorca | Esporles | Estellencs | Felanitx | Fornalutx | Inca | Lloret de Vistalegre | Lloseta | Llubí | Llucmajor | Manacor | Mancor de la Vall | Maria de la Salut | Marratxí | Montuïri | Muro | Palma | Petra | sa Pobla | Pollença | Porreres | Puigpunyent | ses Salines | Sant Joan | Sant Llorenç des Cardassar | Santa Eugènia | Santa Margalida | Santa Maria del Camí | Santanyí | Selva | Sencelles | Sineu | Sóller | Son Servera | Valldemossa | Vilafranca de Bonany | |
| Illes: Mallorca | Menorca | Eivissa i Formentera | ||
| Aquest article sobre les Illes Balears és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |


