Gal·la Placídia
De Viquipèdia
Aelia Gal·la Placídia fou una princesa romana, filla de l’emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la. Era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
[edita] Joventut
Gal·la va nèixer vers l’any 389. En morir el seu pare, romangué a Roma amb la seva tia Constància, filla de l’emperador Constanci II i esposa de l’emperador Gracià. Quan els visigots d’Alaric saquejaren Roma l’agost del 410, va ser presa com a hostatge, i el gener del 414 es casà a Narbona amb el cunyat i successor d’Alaric, Ataülf; després de casar-se es refugiaren a Barcelona, fugint de les tropes de Constanci. Amb Ataülf tingué un fill, Teodosi, que morí al cap d’uns mesos i fou enterrat a Barcelona; anys després el cos fou exhumat i enterrat de nou al mausoleu imperial de la Basílica de Sant Pere, a Roma. Després de l’assassinat del seu marit (415), Gal·la fou restituïda per Walia al seu germà, l’emperador d’Occident Honori, a canvi de 600.000 mesures de blat; aquest va casar-la el 417 amb el futur Constanci III, amb qui tingué una filla (Justa Grata Honoria) i un fill (el futur Valentinià III).
[edita] Maduresa
Constanci esdevindria emperador quatre anys més tard i moriria pocs mesos després; aquesta mort prematura, així com l’acusació que pesava sobre ella d’haver conspirat contra el seu germà en connivència amb els visigots, l’obligaren a fugir a Constantinoble el 423, a la cort de Teodosi II. Aquell mateix any morí sense descendència l’emperador Honori, i aparegué a Roma l’usurpador Joannes; Teodosi II envià un exèrcit per tal de restablir l’ordre dinàstic i Joannes fou capturat i executat.
Gal·la tornà d’immediat a Roma amb el seu fill, on aquest fou nomenat emperador d’Occident l’octubre del 425 (Valentinià III); durant la seva minoria d’edat, Gal·la exercí de regent. El 437 es va retirar a la vida privada i es dedicà a obres religioses.
A la primavera del 450, la filla de Gal·la, Justa Grata Honoria, envià una carta a Àtila demanant-li ajut per evitar el seu casament amb un senador, al qual intentava obligar-la la família imperial; això donà a Àtila, que es dirigia a Constantinoble, una excusa per desviar-se i marxar sobre Itàlia. El darrer acte públic important de Gal·la consistí en convèncer el seu fill de que condemnés Honoria a l’exili, en comptes de fer-la matar.
[edita] Mort i llegat
El novembre del 450 Gal·la morí a Roma, de mort natural. Durant tota la seva vida va ser una catòlica devota, i en els seus darrers anys va fer construir dues basíliques a Ravenna: la de Sant Joan Baptista i la de la Santa Creu. De la segona només en resta l’oratori de Sant Llorenç, conegut com a mausoleu de Gal·la Placídia, que el 1996 fou inscrit com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO; aquí és on reposen les seves restes, junt amb les del seu germà Honori i les del seu espòs Constanci III. A Roma finalitzà la basílica de Sant Joan del Laterà.
El music català Jaume Pahissa li dedicà l’òpera Gal·la Placídia (1913).

