Maria Àngels Anglada

De Viquipèdia

Maria Àngels Anglada i d’Abadal, escriptora, va néixer a Vic el 1930 i morí a Figueres el 1999.

Llicenciada en filologia clàssica ha conreat la crítica literària, amb atenció especial als poetes catalans i italians i als mites grecs.

Va ser col·laboradora assídua de Canigó, El pont, Reduccions i 9 país, de Figueres, on ha exercit molts anys a l’ensenyament.

De la seva obra crítica cal destacar Salvador Espriu en els seus millors escrits (1974) i Viatge a Itaca amb Josep Carner (1982).

Conjuntament amb el seu marit Jordi Geli ha escrit Memòries d’un pagès del segle XVIII (1978).

Com a poetessa ha publicat Díptic (1972), juntament amb Núria Albó, i Kiparíssia (1980).

En la seva vessant de narradora guanyà el premi Josep Pla 1978 amb Les closes i ha editat l’aplec de relats No em dic Laura (1981).

Amb Sandàlies d’escuma obtingué el 1985 el Premi Lletra d'Or i el Premi Nacional de la Crítica.

La seva trajectòria com a narradora ha continuat amb les novel·les Artemísia (1989), L’agent del rei (1991) i El violí d'Auschwitz (1994) i en el recull La daurada parmèlia i altres contes ([[1991).

Ha aplegat tota la seva poesia a Columnes d’hores (1965-1990).

El 1994 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi.

Part de la seva obra va ser musicada per Josep Tero en l'espectacle Et deixaré la veu (2002), recollit en el disc del mateix nom.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües