Stadhouder

De Viquipèdia

L'stadhouder (en neerlandès «lloctinent») fou un càrrec polític de les antigues províncies del nord dels Països Baixos, que comportava funcions executives.

En unificar-se aquestes províncies per la Unió d'Utrecht, es va crear un càrrec suprem: el de stadhouder i el de Capità General de les Províncies Unides dels Països Baixos, controlats direcament pels Estats Generals. Les seves funcions eren dirigir la política i les activitats militars de les províncies neerlandeses. En 1747, després d'una revolta, el càrrec es convertí en hereditari.

Van exercir el càrrec de stadhouder els següents personatges:

  • Guillem I d'Orange anomenat el Taciturn (1559 - 1584)
  • Maurici de Nassau (1584 - 1625)
  • Frederic-Enric d'Orange-Nassau (1625 - 1647)
  • Gullem II d'Orange-Nasau (1647 - 1650)
  • Guillem III d'Orange-Nassau, també rei d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda. (1672 - 1702)
  • Guillem IV d'Orange-Nasau (1747 - 1751)
  • Guillem V d'Orange-Nassau (1751 - 1795)
  • Guillem VI d'Orange-Nassau (1813 - 1815)