L'Ametlla de Mar

De Viquipèdia

L'Ametlla de Mar
Localització

Localització del Baix Ebre a Catalunya Localització de l'Ametlla de Mar respecte del Baix Ebre


Municipi del Baix Ebre
Façana marítima de la Cala
Façana marítima de la Cala
País Catalunya Catalunya
Gentilici Caler (pron. calero), calera
Llengua pròpia Català
Superfície 66,87 km²
Altitud 19 m
Població (2006)
  • Densitat
6.744 hab.
100,85 hab/km²
Coordenades 40° 53′ 10″ N 0° 48′ 13″ E
Formació
Fundació
 
31 de desembre de 1891
Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde:

1
Andreu Martí i Garcia (CiU)
Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Baix Ebre
Tortosa
Codi postal 43860
Festes majors 2 de febrer i 29 de juny
Patró/Patrons Mare de Déu de la Candelera
i Sant Pere
Dies de mercat Dilluns i dijous
Agermanament Barra Patuca (Hondures) (2001)
Web

L'Ametlla de Mar, anomenat també la Cala, és un municipi de la comarca del Baix Ebre.

Taula de continguts

[edita] Història

Realment hi ha poques dades documentals dels primers nuclis de poblament de l'Ametlla de Mar fins al segle XVIII, quan —a conseqüència de l'impuls de poblament de Carles III— sorgí el poble modern com a nucli pescador adscrit al municipi del Perelló.

Coincidint amb l'arribada de pescadors valencians al poble (diverses fonts citen com a procedència Benidorm i el Grau de València), l'Ametlla fou creixent amb xifres importants durant el segle XIX i aconseguí començar el segle XX amb 2.500 habitants.

Els anys trenta foren una mala passada per als habitants del poble. Es produïren importants moviments migratoris a Palamós i, en menys mesura, a Roses. Aquests moviments es concentraren des de la postguerra civil fins la dècada dels seixanta, en què els corrents incipients d’immigrants i turistes transformaren els nuclis de poblament del poble.

[edita] Situació

Està situat a la zona costanera entre el Cap de Terme al nord i el barranc de l'Àliga al sud. Limita al sud amb el terme del Perelló, al nord-oest amb el de Tivissa (Ribera d'Ebre) i al nord-est amb el de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).

Pels 14 km de costa que s'estén el terme de l'Ametlla de Mar hi ha diferents nuclis dispersos de població: (De nord a sud, seguint la costa)

  • Calafat
  • Sant Jordi d'Alfama
  • Les Tres Cales
  • L'Ametlla de Mar (Nucli Urbà)
  • Roques Daurades (abans Roques Dorades)

[edita] Economia

La pesca continua sent una de les principals activitats del poble. El recinte portuari de l'Ametlla compta amb un ampli estol de barques que es dediquen a les arts de l'arrossegament, l'encerclament, el trasmall, etc., i que compta també amb la primera flota de tonyinaires del Principat.

L'altra activitat econòmicament potent del poble és el turisme i el sector serveis, que impulsen, conjuntament, la creació de nous establiments locals per donar un millor servei a tots els turistes de l'Ametlla de Mar.

[edita] Activitats

Festes locals:

  • El 2 de febrer, la Mare de Déu de la Candelera, patrona del poble. Es realitzen diversos actes durant uns quatre dies de contingut cultural, esportiu i religiós.
  • El 29 de juny, Sant Pere, patró dels pescadors. Es passeja el patró "a bord" d'una embarcació escollida i es realitzen diverses exposicions.
  • El 29 de maig, Corpus. Es decoren els carrers amb elements naturals.
  • La Diada al castell de Sant Jordi (Sant Jordi d'Alfama). Es realitzen activitats de caire esportiu i gastronòmic; sardinada popular, concurs de paelles i diversos tornejos de futbol platja i voleibol.
  • El primer cap de setmana d'Abril, la Fira Alternativa i de Productes Naturals, acompanyada de la Mostra d'oficis antics. Aquest esdeveniment té tradició de cel·lebrar-se a la Plaça Nova.

Esports:

  • Diada de la bicicleta. S'organitza l'1 de maig, i els participants realitzen el traçat L'Ametlla de Mar - Mas Platé en bicicleta, escortats per les autoritats. Un cop allí es fan diverses competicions i jocs esportius infantils i botifarrada i sardines per als més grans.
  • Futbol. Cada cap de setmana, a la nova zona esportiva es disputen diferents partits de futbol de totes les categories que disposa el Patronat Municipal d'Esports i la SCER Ametlla de Mar.
  • Rem. Tot i sent una de les noves seccions del Patronat, hi competeix a la lliga catalana de muletes amb dos tripulacions masculines i una de femenina.

[edita] Serveis

[edita] Serveis educatius:

  • IES Mare de Déu de la Candelera
  • Llar d'Infants Xerinola
  • CEIP Sant Jordi
  • Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya

[edita] Serveis sanitaris i de seguretat ciutadana:

  • CAP Ametlla de Mar
  • Bombers
  • Policia Local
  • Guàrdia Civil
  • Tanatori (en construcció)

[edita] Serveis d'oci i cultura:

  • Club Nàutic (225 amarratges de capacitat)
  • Biblioteca Municipal Dr.Frias
  • Sala SCER (Polivalent)
  • Telecentre (C/Pau Casals, 74 Tel. 977 45 72 69)
  • Circuit de Calafat (motor)
  • Zona esportiva municipal (camp de futbol, tennis, piscina (en construcció) i pista poliesportiva (en construcció))
  • Poliesportiu Municipal "Galetet"

[edita] Comunicacions

Es pot arribar a l'Ametlla de Mar per:

  • L'autopista AP-7 (Sortida 39)
  • La carretera N-340
  • La línia ferroviària Barcelona-València (Renfe)
  • Per mar: Club Nàutic L'Ametlla de Mar (977457240), Port de Calafat (977486181), Port Esportiu de Sant Jordi d'Alfama (977486189)

[edita] Curiositats

  • L'actual carrer d'Andreu Llambrich, referent a un antic alcalde de la població, anteriorment portava el nom del rei Amadeu de Savoia. Se'l va batejar així en una visita que el monarca va fer a la població, en la qual va demanar que li ensenyessin la mar, i el van conduir per aquest carrer fins a vora mar, a la punta de Bugarró. En l'actualitat és molt usual entre els veïns de la vila de referir-se a aquesta via com lo carrer Amadeo.
  • Al Coll de Balaguer s'hi col·locava un ancià bandoler, anomenat "el Vell Pistol", que atracava les diligències que feien pas per aquesta formació muntanyosa del nord del Baix Ebre. De dia era pescador en una petita embarcació del poble, on residia, i de nit feia la seua funció de lladre.
  • L'abril del 1947 un gran temporal va apallissar la Cala. Els pescadors ja feia estona que havien sortit a la feina, i les seues famílies (en terra) patien pel que els haguera pogut passar. Passaven les hores i els mariners encara no havien tornat. La desesperació era tan gran que el mossèn del poble va fer treure la Verge de la Candelera fins al moll. Com per art de màgia —conten els vells—, la foscor es fa esfumar del cel, el vent va parar de bufar i en poc temps les barques van tornar a port. Des d'aquest dia els caleros i caleres senten una forta devoció per la Verge.
  • Corrien els anys 19 quan un vaixell grec, el Theotocos ("Mare de Déu") que anava fora de rumb, va topar al port de l'Ametlla de Mar. Els seus tripulants, morts de gana i en una situació penosa, van ser acollits pels habitants de la Cala, que els van donar hostatge en cases particulars. Les restes dels vaixells no van tenir la mateixa sort. Els caleros en van desmuntar les fustes i les van aprofitar com a bigues a les cases. En l'actualitat, encara se'n conserven.

[edita] Gastronomia

[edita] Plats

  • Arrossejat
  • Fideuada (o fideus rossejats; també, per analogia, fideus arrossejats i, per ultracorrecció, fideus sejats)
  • Suquet de peix calero (propi del poble)

[edita] Dolços

  • Coraçons
  • Pastissets (de cabell d'àngel o de crema)
  • Panellets

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

[edita] Webs Oficials

[edita] Webs d'organismes i/o associacions oficials

[edita] Webs personals amb informació interessant

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

L'Ametlla de Mar