Ramon Carnicer i Batlle
De Viquipèdia
Ramon Carnicer i Batlle (Tàrrega, 24 d'octubre del 1789 – Madrid, 17 de març del 1855), va ser compositor d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Rebé els primers ensenyaments musicals de Bonaventura Feliu, mestre de capella de l'església de Tàrrega. A l'edat de set anys ingressà per oposició al cor de la catedral de la Seu d'Urgell (1796-1803); en la seva estada estudià orgue i composició. El 1806 es traslladà a Barcelona, on tingué per mestres l'organista i el mestre de capella de la catedral, Carles Baguer i Francesc Queralt, respectivament. La Guerra del Francès l'obligà a fugir a Maó, on treballà d'organista, feu classes de cant i de piano i hi conegué l'austro-alemany Karl-Ernest Cook, ex-deixeble de Mozart (1808-1813). En tornar a Barcelona, fou comissionat per la junta d'accionistes del Teatre de la Santa Creu (1815) perquè viatgés a Itàlia i hi contractés la millor companyia d'òpera que pogués. Carnicer aplegà una formació amb cantants com Angelo? Cantelli, Bassi, Giulio Marco? Bordogni, dirigida pel mestre i compositor Prieto Generali [1]. El 1818, i fins a 1820, Carnicer rellevà Generali en la direcció del teatre, i es dedicà a la composició. Seva és l'obertura escrita per a l'estrena a Barcelona (1818) d'Il barbiere di Siviglia, de Gioacchino Rossini, elogiada pel propi autor. Encoratjat per l'èxit creixent de les seves obres, Ramon Carnicer escrigué les òperes d'estil rossinià Adele di Lusignano, Elena e Costantino i Il dissoluto punito, aquesta darrera sobre el tema mític del Tenorio.
A la fi del Trienni Constitucional, i segurament per les seves idees lliberals, públiques i conegudes, Ramon Carnicer i la seva família s'exiliaren a Paris (1823? 1825?), primer, i després a Londres (1826). Anys a venir, en restablir-se l'absolutisme, aquests ideals li passaren factura [2]. La seva anomenada feu que el 1827 se li encarregués la composició de l'himne nacional de Xile, amb lletra de Bernardo de Vera y Pintado (reemplaçada el 1847 per una d'Eusebio Lillo, menys anti-espanyola).
Quan tornava a Espanya per a reincorporar-se al teatre de la Santa Creu, per Reial Ordre de Ferran VII fou forçat a establir-se a Madrid per a succeir Saverio Mercadante en la direcció dels teatres de la Cort, el Teatro de la Cruz i el Teatro del Príncipe (1827); en resistir-se a l'ordre reial, hom ordenà que fos portat a Madrid en qualitat de pres. Dirigí aquests teatres set temporades completes entre els anys 1828 i 1845. En crear-se el Conservatorio de Madrid, es feu càrrec de la càtedra de composició d'aquest (1831-1854) i més endavant en va ser nomenat director.
A més de diverses òperes, i cançons per incloure en les representacions d'òperes d'altres compositors, escriví música religiosa, peces instrumentals i diversos himnes de caire liberal. Hom el considera un dels precursors de la sarsuela i tingué per deixebles futurs compositors d'aquest gènere, com Francisco Asenjo Barbieri, Rafael Hernando Palomar i Joaquín Gaztambide y Garbayo.
Els dies 26 i 27 de novembre del 2005 es feren a Tàrrega unes jornades d'estudi amb el títol Ramon Carnicer i el seu temps, en ocasió del cent cinquantè aniversari de la mort del compositor [3]. També a Tàrrega es va constituir el 1994 la Coral Ramon Carnicer, i hom dedicà un monument al compositor a la cèntrica plaça del Carme (o del Pati). Té dedicats carrers a Tàrrega, a Santiago de Xile i a altres poblacions xilenes.
[edita] Obres
[edita] Òperes
(S'han perdut algunes de les obres esmentades a continuació, i només s'en conserven referències en documentació de l'època. L'atribució de tres o quatre d'aquestes ha estat discutida per estudiosos del gènere)
- Adele di Lusignano: Melodramma semiserio (1819), òpera en italià, en dos actes
- Cristóforo Colombo (1829), òpera
- Il dissoluto punito, o sia, Don Giovanni Tenorio: Dramma semiserio (1822, reestrenada el 2006), òpera en italià, en dos actes, amb llibret de Giovanni Bertati [2]
- Elena e Constantino: Dramma eroico-comico in due atti (1821, reestrenada el 2005), òpera en italià, amb llibret d'Andrea Leone Tottola [4]
- Elena e Malvina (1827), òpera en dos actes
- Eran due or sono tre, o sea, Gli esposti (1836), òpera bufa en dos actes amb llibret de Jacopo Ferretti
- Eufemia de Messina (1832), òpera
- Giglielmo Tell (1834), òpera
- Ipermestra (1843), drama en tres actes amb lletra de Pietro Metastasio. Autoria discutida
- Ismalia o Morte ed amore (1838), òpera en dos actes
- Laura y Don Gonzalo (1841), òpera en 4 actes. Música atribuïda a Carnicer i llibret a Manuel Bretón de los Herreros
- Lucrezia Borgia. Òpera atribuïda, altres autors diuen que únicament hi hauria col·laborat
- El sacristán de Toledo, òpera. Es diu que només hi hauria col·laborat amb música incidental
[edita] Instrumentals
- Fantasía en mi bemol mayor, per a clarinet
- Fantasía original para clarinete con acompañamiento de piano (1849) [5]
- Gran sinfonía en Re (1839)
- Melodía fantástica con acompañamiento de piano
- Sinfonía oriental
- Solo de flauta'
- Sonata nº 6 en fa mayor [6]
- Obertura (sinfonía) per a l'estrena barcelonina (1818) de l'òpera Il barbiere di Siviglia de Rossini [7]
- Una segona obertura per a aquesta mateixa òpera
[edita] Vocals
- El caramba: canción andaluza (ca. 1832), per a veu i piano o guitarra [8]
- Completas Fratres a 4 v., per a 4 veus, 6 instruments, acompanyament i baix continu
- La criada: canción española (ca. 1832), per a veu, guitarra i piano
- El currillo: canción andaluza (ca. 1835), per a veu, guitarra i piano
- La gitanilla (ca. 1831), cançó per a veu, guitarra i piano
- Himno a los defensores de Gandesa (1838), de caràcter liberal
- Himno patrio de la República de Chile (1828)
- Himno patriótico, con motivo de la publicación del Estatuto Real (1834)
- Himno patriótico [para el] cumpleaños de la Reina Doña Isabel II (1835)
- El julepe: polo (1823?), cançó per a veu i guitarra
- Misa de Réquiem (1929), per a quatre veus i orquestra, en llatí. En la mort de Maria Josepa de Saxònia, tercera esposa de Ferran VII
- Misa de Réquiem (1842), per a quatre veus i orquestra, en llatí [9]
- Misa solemne (entre 1806 i 1808), per a vuit veus i orquestra
- El músico y el poeta (Los maestros de la Raboso), tonadilla a dúo
- El no sé, cançó per a veu, guitarra i piano
- La noticia feliz: polo y seguidillas (1823?), cançons per a veu i piano
- El nuevo sereni (1825), cançó per a veu i piano o guitarra [10]
- Odas de Anacreonte (1832), text original grec d'Anacreont i traducció castellana de José del Castillo y Ayensa, comprèn les cançons per a veu i piano De si mismo, A una muchacha i Del amor y la abeja [11]
- El poder de las mugeres: canción española con acompañamiento de piano y guitarra (1836)
- Psalmodia que contiene todos los tonos (1818)
- Tantum Ergo
- Tonadilla de la cantinera (1813)
- Vigilias con orquesta para las exequias de Fernando VII (1833), en llatí
- El chairo: canción española cantada en la ópera "El barbero de Sevilla" (1833), lletra d'Agustín Azcona
[edita] El seu germà, Miquel Carnicer i Batlle
Miquel Carnicer i Batlle (Tàrrega, 1793 – Sevilla, 1866), guitarrista. De l'escola d'Aguado, s'establí a Sevilla i féu composicions i arranjaments per a guitarra. D'ell es conserven dues peces, Mazurka i Introducción y Variaciones sobre un tema del "Pirata" de Bellini
[edita] Bibliografia
- Antoni Miralles i Marsà Petita història de Ramon Carnicer Barcelona: Editorial Mediterrània, 2005
- Víctor Pagán, Alfonso de Vicente Catálogo de obras de Ramón Carnicer Madrid: Fundación Caja de Madrid, 1997
- Dossier Ramón Carnicer publicat a la revista Scherzo número 64 (1992)
- Andrés Ruiz Tarazona En el II centenario de Ramón Carnicer (1789-1855) publicat a la Revista de Musicología vol. XIII (1989)
- Juana Rodríguez Documentos del expediente de Ramón Carnicer (1830) publicat a la revista Recerca Musicològica VIII (1988). Accessible en línia
- Ramon Carnicer músic: bicentenari Tàrrega 1789-1989 Tàrrega: Museu Comarcal - Arxiu Històric Comarcal, 1989
- Federico Sopena Ibáñez Historia crítica del Conservatorio de Madrid Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, 1976
- José Subirá En el centenario de un gran músico: Ramón Carnicer publicat a la Revista de Biblioteca, Archivo y Museo núm. 69 (1958)
[edita] Enllaços
- Resum biogràfic de Carnicer i anàlisi i arxius de so de Laura y Don Gonzalo (castellà)
- Biografia i fotografia (castellà)
- [Resum biogràfic] (anglès)
- Breu resum biogràfic i llista d'òperes de Ramon Carnicer (alemany)
- Plana oficial del govern de Xile relativa a l'Himne Nacional (castellà)
[edita] Notes
- ↑ Pietro Generali (Masserano Itàlia, 1773 – Novara, 1832), nom artístic del compositor Pietro Mercandetti, va ser autor d'una quinzena d'òperes Article de la viquipèdia sueca
- ↑ En convocar-se el 1830 unes oposicions per a la plaça de Maestro de Música de la Capilla Real y Rector del Real Colegio de Niños Cantores, els seus contraris li retragueren la seva actuació política. Vegeu-ne la documentació
- ↑ Vegeu-ne el programa a [1]
- ↑ Ressenya periodística de la reestrena Editada: Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2005
- ↑ Editada modernament. Barcelona: Tritó, 2002
- ↑ Editada modernament. Ramon Carnicer. Sonata número 6 per a orgue o forte piano, edició de Maria Assumpció Ester-Sala. Sabadell: La Ma de Guido, 1988
- ↑ Reeditada recentment. Barcelona: Tritó, 1994
- ↑ Fragment de la partitura, en facsímil
- ↑ Encarregada pel banquer José Safont, una discussió sobre el preu de l'obra portà a un plet amb dictamen pericial inclòs
- ↑ Facsímil de la partitura
- ↑ Editada modernament en text original i traduccions catalana i castellana. Barcelona: Tritó, 1997

