Abkhàs (poble)
De Viquipèdia
| Abkhazos (Аҧсуа) |
|
|---|---|
| Població total | 600,000 est |
| Regions amb població significativa | Abkhàzia (de jure república autònoma de Geòrgia): 83,000 (est)[1] Rest de Geòrgia: |
| Llengua | Abkhaz |
| Religió | Ortodoxa, Islamisme Sunnita |
| Grups humans relacionats | Abazins, altres pobles "Circassians" |
Els abkhazos (abkhaz Аҧсуа) són un poble pertanyent al grup lingüístic caucasià, molt afí als adigue i abazins o txerkessos, que viuen a Abkhàzia, Geòrgia i a Turquia. Anomenen al seu país Apsny, que vol dir “Terra de l'Ànima”. Són famosos arreu del món per la seva longevitat i per la seva afició al iogurt.
Hom afirma que a començaments del segle XIX potser eren 321.000 (juntament amb els abazins). El 1860 eren 125.000, però després de les matances fetes pels russos molts emigraren a Turquia (potser 32.000), de manera que el 1892 només en restaven 72.500 al seu país, d'ells uns 60.432 a la vall de Tsebelda (aleshores al govern de Kutaisi), i uns 12.000 més al territori de Kuban.
El 1926 vivien a la república uns 72.600 abkhazos, però la repressió russo-georgiana de Stalin, Lavrenti Beria i altres els va delmar, de manera que el 1979 eren només 94.000 individus. El 1989 augmentarien a 103.000, dels quals el 93,54% parlaven la seva llengua.
Pel que fa a la religió, els de Gudauta i Abzhui són musulmans sunnites, però els samurzakan són ortodoxos.
Malgrat les diferències evidents, els nacionalistes georgians s'entesten en afirmar que els abkhazos són una fracció més el poble georgià, i que parlen un dialecte de les llengües kartvelianes.

