Dictadura

De Viquipèdia

La dictadura és un sistema de govern en el qual el poder recau sobre una persona (el dictador), o una organització (partit únic), que governen autoritàriament sense sotmetre's a eleccions periòdiques. Mentre que a les democràcies la sobirania pertany al poble, a les dictadures la sobirania és assumida per una persona, o, com a molt, per un grup minoritari.

La dictadura és una forma on es revesteix l’estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar qualsevol resistència dels seus enemics i/o opositors. Es caracteritza per la concentració legal o il·legal, però sempre il.legítima, de tots els poders polítics i llur exercici sobirà i absolut sota la forma d’un govern personal o col·legiat.

Tot i que es troben a l'antigor, a Grècia anomenat tirania, és a Roma on sorgí el terme dictadura. El concepte modern de dictadura és utilitzat sobretot per a designar els règims autoritaris sorgits després de la Primera Guerra Mundial, quan la dictadura es generalitzà per tota Europa i també per l’Amèrica Central i del Sud, també anomenada Llatinoamèrica. Aquests règims totalitaris (feixisme, nacionalsocialisme) prengueren la iniciativa política fins a la Segona Guerra Mundial, que significà llur gairebé total desfeta, tret del cas espanyol que es perllongà fins molt més tard amb el franquisme.

En contrast amb una democràcia, en una dictadura el govern no és elegit pel poble. Generalment, els governs dictatorials tendeixen a ésser repressius, i a cometre abusos greus dels drets humans. Des del punt de vista ideològic, els governs dictatorials han estat diversos, però, en la història moderna han predominat els de tendència feixista (per exemple, les dictadures de Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco a Espanya, la d'Adolf Hitler a Alemanya i la de Benito Mussolini a Itàlia) o comunista (la Unió Soviètica, la Xina, Cuba...). Un altre cas, són aquelles que consideren el país com una propietat del dictador (Somoza a Nicaragua), malgrat en molts de casos per mantenir-se al poder cerquen l'ajut de potències estrangeres.

Avui dia, el terme dictador s'acostuma a veure de manera pejorativa. Originalment, a la República Romana, el dictador era un militar que rebia els seus poders del Senat. Tenia poder absolut, però només per un temps determinat. Era un càrrec legítim, pensat per a situacions d'emergència. En temps moderns, els dictadors solen justificar el seu accés el poder adduint situacions d'emergència nacional.

[edita] Accés al poder

En alguns casos es poden fer servir els instruments democràtics (eleccions) per accedir al poder, com en el cas d'Adolf Hitler, però una vegada assolit aquest, es canvien les normes per no tornar-lo a perdre. En altres casos, la dictadura s'instal·la mitjançant un auto-cop d'estat, en què un cap d'estat, monarca o president dissol el parlament i s'auto-proclama dirigent. La forma més habitual, però es la del cop d'estat militar o la conquesta del país després d'una guerra civil.

[edita] Països amb antics govern dictatorials

[edita] Actuals dictadures