Egipte

De Viquipèdia

جمهوريّة مصر العربيّة
(Jumhuriyat Misr al-Arabiyah)
Bandera d'Egipte Escut d'Egipte
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Silenci i paciència, llibertat, socialisme, unitat
Localització d'Egipte
Idiomes oficials Àrab
Capital  El Caire
30º 2' N, 31º 13' E
Ciutat més gran El Caire
Govern
President
Primer Ministre
República
Hosni Mubarak
Dr Ahmed Nazif
Superfície
 - Total
 - Aigua(%)

1.001.449 km² (29è)
0,6%
Població
 - Estimació 2006
 - Cens 1996
 - Densitat

78.887.007 (15è)
59.312.914
74 hab/km² (93è)
Moneda Lliura egípcia (EGP)
Fus horari
 - Estiu (DST)
EET (UTC+2)
EEST (UTC+3)
Independència
 - Data
del Regne Unit
28 de febrer del 1922
Himne nacional Bilady, bilady, bilady
Domini internet .eg
Codi telefònic +{{{codi_trucada}}}
Gentilici Egipci, egípcia

La República Àrab d'Egipte, més coneguda habitualment com a Egipte, és l'estat més poblat de l'Àfrica nord-oriental.

Amb una extensió d'1.020.000 km2, inclou la península del Sinaí (considerada part de l'Àsia sud-occidental), mentre que la majoria del país se situa al nord d'Àfrica. Limita amb Líbia a l'oest, amb el Sudan al sud, amb la mar Roja a l'est, amb Israel al nord-est i amb la Mediterrània al nord.

La gran majoria de la població d'Egipte viu a les vores del riu Nil (uns 40,000 km2) i del canal de Suez. Hi ha extenses àrees del territori que són part del desert del Sàhara i que molt sovint estan deshabitades. La capital és El Caire, gran metròpoli de més de quinze milions habitants, i la segueixen en importància Alexandria, amb més de tres milions i mig, i Gizeh, dins l'aglomeració urbana cairota, amb més de dos milions; Shubra al-Khaymah (també dins l'aglomeració d'El Caire) i Port Saïd passen del mig milió d'habitants.

El país és famós per la seva antiga civilització i per alguns dels seus impressionants monuments, com ara les piràmides, el temple de Karnak o la Vall dels Reis. A hores d'ara, Egipte és àmpliament considerat el principal focus polític i cultural del món àrab.

El nom Egipte ve del llatí Aegyptus i del grec Αιγυπτος (Aígyptos), provinents de l'antic egipci Hi-ku-ptah, que era el nom d'un temple de Tebes. El nom àrab del país, مصر (Mişr), és d'origen semític, i possiblement vol dir 'país' o 'estat'.

Taula de continguts

[edita] Divisió administrativa

El país es divideix en 25 governadorats.

Vegeu: Governadorats d'Egipte


[edita] Història

Mapa d'Egipte (en anglès)
Mapa d'Egipte (en anglès)

La regularitat i la riquesa de la inundació anual del Nil, junt amb el semiaïllament que oferien les terres desèrtiques a l'est i a l'oest, van permetre el desenvolupament d'una de les grans civilitzacions del món. Pels volts de l'any 3200 aC hi va néixer un regne unificat, governat per una sèrie de dinasties que havien de regir Egipte durant els següents tres mil·lennis. L'última dinastia originària va caure sota els perses el 341 aC, que van excavar el que havia de ser el predecessor del canal de Suez i van connectar la mar Roja amb la Mediterrània. Més endavant Egipte passaria a estar sota el poder dels grecs, els romans, els bizantins i, novament, els perses.

Foren els àrabs els qui introduïren l'Islam i la llengua àrab al segle VII, amb la qual cosa Egipte passava a ser un país àrab per sempre més. Governants àrabs nomenats pel Califat Islàmic en van conservar el control durant els següents sis segles. Una casta militar local, els mamelucs, hi va prendre el poder pels volts de 1250 i van continuar governant-hi després de la conquesta d'Egipte pels turcs otomans el 1517.

Arran de la inauguració del canal de Suez el 1869, Egipte es va convertir en un important centre mundial del transport marítim, però també va contraure un deute asfixiant. Clarament per protegir-hi les seves inversions, el Regne Unit va agafar el control del govern d'Egipte el 1882, però la fidelitat nominal a l'Imperi Otomà va continuar fins al 1914.

Parcialment independent del Regne Unit el 1922, Egipte va adquirir la plena sobirania després de la Segona Guerra Mundial. El 1952, Gamal Abdel Nasser en va assumir el poder i va nacionalitzar el canal de Suez, cosa que va comportar la crisi de Suez del 1956. Entre 1958 i 1961 Egipte va estar formalment unit amb Síria en l'anomenada República Àrab Unida.


[edita] Economia

Article principal: Economia d'Egipte

L'economia d'Egipte depèn principalment de l'agricultura, les exportacions del petroli i el turisme. Hi ha més de tres milions d'egipcis treballant a l'estranger, principalment a l'Aràbia Saudita, el Golf Pèrsic i Europa. Als Estats Units també hi ha una població significativa d'immigrants egipcis. La construcció de l'Alta Presa d'Assuan el 1971 i el Llac Nasser han alterat l'agricultura i l'ecologia del riu Nil i d'Egipte. Una població en creixement ràpid, sumats a la limitada i escassa terra arable i dependència en el Nil continuen afectant negativament l'economia.

El govern ha treballat per a preparar l'economia per al nou mil·leni mitjançant reformes econòmiques i grans inversions en comunicacions i infrastructures. Egipte ha rebut des de 1979 ajuda econòmica externa dels EUA (2.200 milions de dòlars/any). Els seus principals beneficis provenen del turisme i del trànsit marítim del Canal de Suez.

Les condicions econòmiques han començat a millorar considerablement després d'un període d'estancament des de l'adopció de polítiques més liberals per part del govern, també de l'increment dels beneficis i del mercat de valors. En el seu informe anual, l'FMI ha classificat Egipte com un dels països del món que emprenen més reformes econòmiques. Alguns dels principals punts de les reformes econòmiques inclouen una rebaixa radical de duanes, una nova llei d'impostos en vigor des de 2005 que redueix els impostos sobre les empreses d'un 40% a un 20%, que han comportat un augment del 100% en els beneficis dels impostos el 2006.

La Inversió Estrangera Directa a Egipte ha augmentat considerablement en els últims anys a causa de les mesures de liberalització portades a terme pel ministre d'inversions Mahmoud Mohieddin, sobrepassant els 6.000 milions de dòlars el 2006. Egipte sobrepassarà Sudàfrica com a el màxim receptor d'Inversió Estrangera Directa el 2007 a Àfrica.

Un dels principals problemes de l'economia egípcia és la davallada de la riquesa de la població mitjana, ja que els preus dels béns bàsics continuen pujant mentre el poder adquisitiu de la població mitjana es perd. S'està millorant la infraestructura ferroviària mitjançant inversions del govern (3.000 milions de dòlars), després de la promesa del govern egipci després de l'accident ferroviari del 2006, que va costar la vida a més de 100 persones.

La moneda egípcia és la lliura egípcia.


[edita] Vegeu també

  • Antic Egipte
  • Història de l'antic Egipte (3000 aC - 332 aC)
  • Història de l'Egipte grec i romà (332 aC - 639)
  • Història de l'Egipte àrab (639 - 1517)
  • Història de l'Egipte otomà (1517 - 1882)
  • Història moderna d'Egipte (des 1882)

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Egipte


Estats de l'Àfrica
Àfrica del Nord : Algèria Algèria · Egipte Egipte · Líbia Líbia ·Marroc Marroc · Mauritània Mauritània ·Sudan Sudan ·Tunísia Tunísia · Dependències: Açores · Canàries Canàries ·Ceuta Ceuta · Melilla Melilla · Madeira Madeira · Sàhara Occidental Sàhara Occidental
Àfrica Occidental :Benín Benín ·Burkina Faso Burkina Faso ·Camerun Camerun ·Cap Verd Cap Verd ·Costa d'Ivori Costa d'Ivori ·Gabon Gabon ·Gàmbia Gàmbia ·Ghana Ghana ·Guinea Guinea ·Guinea-Bissau Guinea Bissau ·Guinea Equatorial Guinea Equatorial ·Libèria Libèria ·Mali Mali ·Níger Níger ·Nigèria Nigèria ·República del Congo República del Congo ·São Tomé i Príncipe São Tomé i Príncipe ·Senegal Senegal ·Sierra Leone Sierra Leone ·Togo Togo
Àfrica Central :Burundi Burundi ·República Centreafricana República Centreafricana ·República Democràtica del Congo República Democràtica del Congo ·Rwanda Rwanda ·Txad Txad
Àfrica Oriental :Djibouti Djibouti ·Eritrea Eritrea ·Etiòpia Etiòpia ·Kenya Kenya ·Seychelles Seychelles ·Somàlia Somàlia ·Tanzània Tanzània ·Uganda Uganda · Dependències: Territori Britànic de l'Oceà Índic
Àfrica Austral :Angola Angola ·Botswana Botswana ·Comores Comores ·Lesotho Lesotho ·Madagascar Madagascar ·Malawi Malawi ·Maurici Maurici ·Moçambic Moçambic ·Namíbia Namíbia ·Sud-àfrica Sud-àfrica ·Swazilàndia Swazilàndia ·Zàmbia Zàmbia ·Zimbabwe Zimbabwe · Dependències:França Mayotte · Reunió · Santa Helena
Nota: Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent a criteris diferents.