Espermatogènesi

De Viquipèdia

Tall transversal de l'epiteli d'un tub seminífer
Tall transversal de l'epiteli d'un tub seminífer

L'espermatogènesi és el procés mitjançant el qual s'originen els espermatozoides. És la gametogènesi masculina. Té una durada de 64 dies i es produeix als tubs seminífers dels testicles.

L'espermatogènesi consta de tres fases:

Taula de continguts

[edita] Fase proliferativa: 16 dies

Les espermatogònies (cèl·lules germinals), es multipliquen mitjançant mitosi. Alguns de les espermatogònies es divideixen per formar espermatòcits, també a través de mitosi, tanmateix la citocinesi no s'acaba de completar, de manera que cada espermatogoni es transforma en dos espermatòcits primaris units per un pont citoplasmàtic (sincitis).

[edita] Fase meiòtica: 25 dies

Els espermatòcits primaris fan la primera divisió meiòtica, i es converteixen en espermatòcits secundaris. Els espermatòcits primaris experimenten diversos canvis durant la profase I:

  • S'inicia la substitució d'histones somàtiques per histones testiculars: Es canvien les histones H1 i H2B per les TH1 i TH2B.
  • Se sintetitza ARNm (per exemple, de protamines).
  • Es sintetitzen proteïnes de la membrana de l'acrosoma.
  • Es produeixen canvis en els mitocondris.

Quan té lloc la segona divisió meiòtica, els espermatòcits secundaris es transformen en espermàtides

[edita] Espermiogènesi: 23 dies

En aquesta etapa, l'espermàtida es diferencia per tal d'esdevenir un espermatozoide madur.

[edita] Canvis en el citoplasma

S'elimina l'aparell de Golgi i es crea l'acrosoma. El flagel s'origina a partir del centriol. Els microtúbuls modifiquen l'estructura cel·lular i els mitocondris es col·loquen al voltant del flagel, a prop de la base del nucli haploide.

  • Fase Golgi
  • Fase caputxa
  • Fase acrosoma
  • Maduració de l'espermàtida

[edita] Canvis en el nucli

Es substitueixen les histones somàtiques i específiques de testicle per nucleoproteïnes TP2, TP3 i S1. Més tard aquestes nucleoproteïnes són substituides per les protamines P1 i P2. Finalment tot l'ADN queda unit a protamines per tal d'afavorir-ne la compactació i la protecció.

Espermatozoide humà madur
Espermatozoide humà madur