Tatarstan

De Viquipèdia

Респу́блика Татарста́н
(Respúblika Tatarstan)
Татарстан Республикасы
(Tatarstan Respublikasi)

Bandera del Tatarstan Escut del Tatarstan

Informació
Capital: Kazan
Població

 - Total
 - Densitat de població


3,779,265 h. (2005)
55,6 hab/km²

Superfície 67.836 km²
Governador Mintimer Xaimíev
Idiomes oficials Rus i tàtar
Lloc web Govern
Mapa Tartarstan a Rússia

El Tatarstan (en rus Респу́блика Татарста́н Respúblika Tatarstan; en tàtar Tatarstan Respublikası o oficialment Татарстан Республикасы Tatarstan Respublikasi) és una república (subjecte federal) europea de la Federació Russa. La capital és Kazan o Qazan, per tant es coneix als seus habitants, uns 3.773.000, com a tàtars de Kazan, per a dintinguir-los dels tàtars d'altres repúbliques.

Limita al nord amb Udmúrtia i la Província de Kírov, a l'est amb Baixkortostan i la Província d'Orenburg, al sud amb la Província de Samara i la Província d'Uliànovsk, i a l'oest amb Txuvàixia i Marí El.

Taula de continguts

[edita] Geografia

El territori del país és força pla, travessat només per les altures del Volga (Prizvolzhskoja Vozvyshennost’), turons que no arriben als 400 metres. De fet, el 90 % del territori tàtar es troba 200 metres sota el nivell del mar. L’alçària màxima, el Bugulma-Belibei, només té 343 metres. Orogràficament es divideix en tres regions:

  • El Cis Volga, a la banda dreta.
  • El Cis Kama, al Nord
  • El Transkama, al Sud i sudest del riu.

El país és banyat pels nombrosos afluents del Volga (Idel), tals com el Kazanka, Kama, Ik, Volga, Arya (Ärä), Bedenga (Bidanggë), Ilet (Illät), Belaja, Bolshoj Cheremsan (Zur Chirmesän), Zäy, Vyatka (Nokrat), Tsilna (Chïnlï) i Svijaga (Zöya). Equivalent a un llac, també és ocupat l’embassament Kuybyshevskoje Vdchr. El 18 % del territori de la república és ocupat per boscos.

[edita] Economia

La riquesa econòmica de Tatarstan es basa en la producció petrolera: 2.600 milions de tones produides del 1946 fins ara. Actualment, les reserves petrolers del país s’estimen en 0.8-1.0 bilions de tones. Els jaciments més coneguts són els de Romashkinskoye, Nova-Yelkhovskoye, Pervomaiskoye i Bondyuzhskoye. Junta amb el petroli, també s’extrau gas natural (40 m³ per tona de petroli). També tenen imporntants reserves de carbó, lignit, coure, grava, grafit, fostats i altres. També tenen importants reserves d’aigua (24.000 milions m³).

El sòl és força fèrtil i divers, i cobreix una tercer part del territori. També destaca la ramaderia de vaques, ovelles i animals de pell fina.

Tatarstan és un país força industrialitzat, amb força indústries químiques (cautxú, sintètic, plàstics i adobs, així com la petrolera Tatneft), construccions mecàniques (les d’avions Tupolev i Iliushin i la de camions Kazmaz, aixó com també compressors, cuines de gas, equipaments petrolers i aparells mèdics) i alimentàries. Endemés, Kazan és un important port fluvial per on circula bona part del comerç de les regions veïnes. Però el 98 % de les empreses són dirigides des de Moscou i amb tècnics forasters.

[edita] Població

  • Població: 3,779,265 (2002)
    • Urbana: 2,790,661 (73.8%)
    • Rural: 988,604 (26.2%)
    • Masculina: 1,749,050 (46.3%)
    • Femenina: 2,030,215 (53.7%)
  • Grups ètnics

Segons el Cens rus (2002), els tàtars són el 52.9% de la població de la república. Altresgrups inclouen els russos (39.5%), txuvaixos (3.4%), udmurts (24,207, o 0.6%), ucraïnesos (24,016, o 0.6%), mordovians (23,702, or 0.6%), mari (18,787, o 0.5%), i un grapat de grups petits amb menys del 0.5% de la població.

cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Tàtars 1,421,514 (48.8%) 1,345,195 (47.2%) 1,536,430 (49.1%) 1,641,603 (47.6%) 1,765,404 (48.5%) 2,000,116 (52.9%)
Russos 1,250,667 (42.9%) 1,252,413 (43.9%) 1,382,738 (42.4%) 1,516,023 (44.0%) 1,575,361 (43.3%) 1,492,602 (39.5%)
Txuvaixos 138,935 (4.8%) 143,552 (5.0%) 153,496 (4.9%) 147,088 (4.3%) 134,221 (3.7%) 126,532 (3.3%)
Altres 104,161 (3.6%) 109,257 (3.8%) 112,574 (3.6%) 140,698 (4.1%) 166,756 (4.6%) 160,015 (4.2%)

Al Tatarstan el rus és llengua oficial juntament amb el tàtar Segons la llei federal russa del 2002 (Sobre les llengües dels pobles de la Federació Russa), l’alfabet oficial és el ciríl·lic. El govern de Tatarstan, els grups a favor dels drets humans i alguns intel•ectuals russos s’oposen aferrissadament a aquesta llei. [1][2]. Les religions majoritàries del Tatarstan són l'islam i l'església ortodoxa.

[edita] Altres lectures

  • Lost Cosmonaut: Observations of an Anti-tourist Daniel Kalder
  • The Model of Tatarstan: Under President Mintimer Shaimiev Ravil Bukharaev
  • The Volga Tatars: A Profile in National Resilience Azadeayse Rorlich

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

[edita] External links


Subdivisió administrativa de Rússia Bandera de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia
Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk | Perm | Primórie | Stàvropol
Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk1 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka2 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità3 | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej |
Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg
Província autònoma Hebreus
Districtes autònoms Aga Buriàtia3 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia2 | Nenètsia | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia1
  1. L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
  2. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.
  3. L'11 de març del 2007 se celebrarà un referèndum per a determinar la possible fusió entre la província de Txità i el districte autònom d'Aga Buriàtia per formar el territori de Zabaikal.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga