Simbologia anarquista
De Viquipèdia
[edita] Bandera negra
La bandera negra, és la bandera utilitzada pels anarquistes, la bandera negra de la llibertat. Els llibertaris veuen en ella un simbol al voltant del qual ells hi troven les idees d'emancipació social, de solidaridad.
Bandera (del llatí drappellum) és un tros de tèxtil usat com la insígnia d'un país o associació. Amb el passar dels segles, les corporacions, clubs, entitats religioses, militars, polítiques i nacions van començar a tenir els seus pavellons amb els dibuixos i colors prèviament resolts. Les unions obreres també van debatre els seus emblemes, acceptant en les assemblees les seves banderes per a produir una representació més gran de la classe.
Els anarquistes mai es van donar al treball de discutir en congrés i aprovar el seu “Pavelló”, els colors més apropiats per a expressar la seva filosofia de vida.
Així com la paraula Anarquía adoptada per Proudhon, ja s'usà pel segle XIII – el rei Philipe de Bel ho usava per a cridar als desobedients que es van oposar a ell – la bandera negra dels anarquistes també ja havia estat usada per a demostrar el disgust, la tristesa, la revolta, el procediment dels polítics parisencs.
Hissada per primera vegada al cim de la Càmera de París, al juliol de 1830 – les persones amb la bandera negra – ells desitjaven expressar el seu rebuig al capitalisme, als polítics, a l'Estat!
L'eco produït era immediat i els paletes de Reims van escriure en aquest emblema “treball o mort”.
L'any següent, els Cannuts (obrers del tèxtil) de Lió, van protestar contra els patrons que solament els pagaven 20 patacos per 16 hores de treball, en estat de revolta ells van estendre la bandera negra amb l'emblema "viure treballant o morir combatent". El 21 de novembre del mateix any els teclones van tornar als carrers de Lió i van ser massacrats, però no es van espantar, al contrari, van incloure en la bandera un crani.
A la insurrecció de Dresden, Bakunin va agafar la bandera negra, i Luisa Michel, en Clamart.
A l'any 1871, els comunistes usaren la bandera vermella durant la revolució que donà origen a la Comuna de París, però Jules Valtes va proposar que es canviés per la bandera negra, per pareixer “més radical i trist”. Lluïsa Michel donà suport i alguna vegada va defensar la idea de la bandera negra, i al 1882 (el 18 de març) fent els discursos al primer aniversari de la Comuna va dir: ”no més banderes vermelles pintades amb sang dels nostres soldats! Jo onejaré la bandera negra que pren el dol dels nostres morts i els nostres dolors”.
Lluïsa Michel fou qui més va influenciar l'adopció d'aquest emblema, enrotllant la bandera negra en el seu cos “com si anés una pantalla en una tija” (L'Humanité – 1921).
Però fou al 1883, quan França va viure la intensa agitació social, quan l'anarquisme adoptà la bandera negra definitivament.
Al nord de Paranà, Brasil, els anarquistes italians que van anar a fundar la colònia Cecilia, als anys 1890-94, també van hissar a la cúspide de l'arbre mes alt la bandera negra que va onejar al vent com el símbol de l'experiència llibertària.
Ja al nostre segle, o més exactament, durant el curs de la revolució russa de 1917, Nestor Makhno, anarquista i revolucionari ucranià amb un combatiu exercit popular format per ell, va lluitar contra les tropes de Denikin, Petliura i altres conservadors partidaris de la monarquia. Makhno també va dur la bandera negra amb un crani.
Als anys 1918-22, Nestor Makhno i els seus companys van agafar la mateixa bandera en defensa de les comunes llibertàries ucranianes, destruïdes per l'exercit roig, ordenat des de Moscou per Trostky i Lenin.
Gairebé dues dècades després, Buenaventura Durruti, amb un petit exercit popular a Catalunya, va agafar la bandera negra amb el pavelló anarquista.
Però la bandera negra va produir l'impacte més gran quan es va onejar al maig del 1968, a París, sobre les barricades de llambordes aixecades pels joves per a enfrontar-se al poder i al govern.
Fa 137 anys que la bandera negra va onejar per primera vegada a la Torre de la Càmera de París, exactament quan un món intel·lectual, revolucionari i obrer va girar les seves mirades novament a la capital de França. Una vegada mes París va ser la seu d'una gran Convulsió social, amb la bandera negra com pavelló.
| Aquest article sobre Anarquisme és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |

