Ramon Folch i Camarasa
De Viquipèdia
Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 30 d'octubre de 1926) és un escriptor català.
Novè fill de l'escriptor Josep Maria Folch i Torres (Folch i Camarasa comenta amb ironia que li sap greu no haver aconseguit que Folch i Torres figuri a les enciclopèdies com "pare de l'escriptor Folch i Camarasa"). No es va arribar a llicenciar en Dret tot i faltar-li només algunes assignatures per culpa d'una greu malaltia. Els seus primers contactes amb la literatura professional van ser a l'editorial Janés, on va fer primer de corrector i després de traductor. A aquesta tasca professional es dedicaria llargament a Ginebra, per a la Organització Mundial de la Salut, des de 1973 a 1986 (any en el qual es va jubilar i tornar a Palau de Plegamans). Des de Suïssa i des de Catalunya, s'ha dedicat sempre a la literatura i la traducció. També va col.laborar amb la històrica revista En Patufet.
A part de l'extensa obra narrativa i les traduccions, una altra activitat artística de l'autor són els guions del còmic Massagran.
Taula de continguts |
[edita] Obra
[edita] Narrativa
- 1954 Camins en la ciutat
- 1957 La maroma
- 1958 El meu germà gran
- 1959 El nàufrag feliç
- 1961 La sala d'espera
- 1965 La visita
- 1965 Tota aquesta gent
- 1965 L'alegre festa
- 1966 Adéu, abans d'hora
- 1966 L'estiu més bonic
- 1967 El no
- 1967 Cap de setmana damunt l'herba
- 1968 Bon dia, pare
- 1969 No ploris, home
- 1972 Les meves nits en blanc
- 1973 Tota una altra cosa
- 1976 Històries Possibles, I (Antologia)
- 1977 Quan el terror truca a la porta
- 1980 Històries Possibles, II (Antologia)
- 1983 Sala de miralls
- 1983 Estrictament confidencial
- 1991 Manual del perfecte escriptor mediocre
- 1997 Testa de vell en bronze
- 2005 Manual de la perfecta parella mediocre
[edita] Teatre
- 1954 Un vailet entre dos reis
- 1955 Aquesta petita cosa
- 1957 Una crosta
- 1957 Dues hores
- 1991 Mans enlaire
- 1993 El primer plet
- 1993 El Pretendent
- 1993 Clara, però no gaire
- 1993 Pis per llogar
- 1993 L'única tàctica
- 1993 Bon Nadal, Mònica
- 1994 No, tia
- 1994 La veu que ens crida
- 1994 Amor de dentista
- 1994 Totes les roses
- 1994 Tres secrets
- 1994 El sopar de Gala
- 1994 Pobre senyoret
- 1994 Teatre al jardí alpí
- Una altra guerra
- No es pot servir dos senyors
- La pista
- Vent de març
[edita] Premis literaris
- 1954 Ciutat de Barcelona de teatre per Aquesta petita cosa
- 1956 Joanot Martorell per La maroma
- 1960 Víctor Català per La sala d'espera
- 1964 Sant Jordi per La visita
- 1982 Ramon Llull per Sala de miralls
- 1991 Pere Quart per Manual del perfecte escriptor mediocre
- 1997 Sant Joan per Testa de vell en bronze

