Cancioneiro da Vaticana
De Viquipèdia
El Cancioneiro da Vaticana és un dels tres cançoneros que recullen les cantigues de la poesia medieval galaicoportuguesa. Deu el seu nom al fet d'haver estat descobert el 1840 per Fernando Wolf a la Biblioteca Vaticana, a Roma. És un còdex de 210 fulles numerades, que conté un total de 1205 cantigues, atribuïdes a un centenar d'autors diferents. En el manuscrit s'evidencia l'existència de dos amanuenses: un va copiar els poemes i un altre va afegir els noms dels autors. Les cantigues pertanyen als tres gèneres principals de la lírica galaico-portuguesa: cantiga d'amor, cantiga d'amic i cantiga d'escarni. Igual que el Cancioneiro Colocci-Brancuti, pot datar-se al començament del segle XVI. Com ell, se suposa còpia d'un còdex anterior, que pot haver estat compilat per Pere de Portugal, comte de Barcelos, en la primera meitat del segle XIV

