La Vilella Baixa
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi del Priorat | |||
| País | |||
| Gentilici | Vilellà de Baix, vilellana de Baix | ||
| Llengua pròpia | Català | ||
| Superfície | 5,6 km² | ||
| Altitud | 220 m | ||
| Població (2001) • Densitat |
177 hab. 31,61 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 13′ 21″ N 0° 45′ 49″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
1 |
||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Priorat |
||
La Vilella Baixa és un municipi de la comarca del Priorat.
Es dedica principalment a l'agricultura, el vi, el comerç, la construcció i, últimament, el turisme.
Taula de continguts |
[edita] Demografia
La seva demografia ha passat dels més de 1.000 habitants a finals del segle XIX, a un mínim de 150 habitants a mitjans dels anys 90 dels segle XX, després de la fil·loxera i la industrialització, amb el consegüent despoblament rural. En el tombant del nou segle s'ha aconseguit un cert repunt de la població (molta de la qual treballa fora del municipi) i actualment hi ha censats més de 200 habitants, notable increment en una comarca on la recessió poblacional encara és ben viva.
[edita] Història
El seu orígen se sol atribuïr als àrabs, que hi haurien fundat una alqueria depenent de Siurana amb un nom derivat del mot àrab velazha, que significa meandre de riu. Altres historiadors -sense negar-ne l'orígen àrab- es refereixen al topònim com a derivat de vila.
[edita] Llocs d'interès
El poble el travessen el Riu de Montsant i el riuet d'Escaladei, i a l'aiguabarreig on s'ajunten hi ha l'impressionant pont romànic de dos arcs més un tercer arc que es va afegir per sortejar el riuet el 1886 i que segueix l'estil arquitectònic dels altres dos. A part del pont gran, destaca com a monument l'església de Sant Joan Baptista, del segle XVIII, d'estil renaixentista amb tres naus. La característica més peculiar del poble és l'alçada de les seves cases que donen al coster dels dos rius, que poden tenir 6 o més plantes a la banda del riu, quan les mateixes cases a la banda del carrer poden ser només d'una o dues plantes. L'escriptor Josep Maria Espinàs l'anomenà en un dels seus primers llibres de viatges La Nova York del Priorat, apel·latiu que ha fet fortuna. També destaca el Carrer que no Passa, de fortes reminiscències medievals i on se situa el nucli original del poble. Es passa per un porxo d'arcs apuntats i el carrer no té sortida. En el primer dels arcs encara s'hi poden veure els forats que es feien servir per tancar-se dins el recinte emmurallat en cas d'incursions enemigues.
[edita] Turisme
El poble compta amb dues botigues on s'hi poden comprar productes típics i embotits, dos restaurants, un d'ells fonda amb habitacions, i multitud de cases rurals completament equipades.
[edita] Comunicacions
Les comunicacions principals són la carretera T-710, provinent de Falset, on s'enllaça amb la N-420 (Reus i Tarragona), i la T-702, que es dirigeix a Poboleda per enllaçar amb la C-242 i a l'altra banda cap a Cabacés, on es pot enllaçar amb l'eix de l'Ebre.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
| Aquest article sobre el Priorat és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |

