Negra

De Viquipèdia

Una nota negra és el símbol utilitzat per indicar un so amb una duració de temps. Correspon a la quarta part d'una nota rodona. La negra és un òval colorejat de negre (d'aquí el seu nom), de la qual surt una línia recta vertical, sense cap adorn. El seu silenci equivalent és el silenci de negra que significa que durant un temps no s'efectua so.

Pentagrama amb tres símbols: dos notes negres i un silenci de negra
Pentagrama amb tres símbols: dos notes negres i un silenci de negra

La il·lustració mostra dos negres i un silenci de negra. La direcció de la barra vertical depèn de la posició de la nota dins del pentagrama. Des de la tercera línia cap amunt la negra es representa amb el pal cap avall sortint des de l'esquerra del cap de la negra. Per negras situades per sota la tercera línia del pentagrama, el pal es col·loca cap amunt sortint de la dreta del cap de la negra. Aquesta regla no és, no obstant, absoluta, podent variar quan és necessari lligar notes o quan hi ha més d'una veu.

En qüestions de ritme, la negra sol ser el patró utilitzat per la majoria de les peçes. Els compassos "per quatre" (tres per quatre, dos per quatre, quatre per quatre, ...), en els que la negra dura un temps del compàs són, en general, els més utilitzats. La mètrica d'una obra musical sol estar marcada en "negres per minut".



Portal de la música Terminologia musical Editar

A cappella | Accellerando | Acciaccatura | Accident | Accent | Acord | Acord aparent | Acord estructural | Acord ornamental | Ad líbitum | Adagietto | Adagio | Afinació | Agut | Allargando | Allegretto | Allegro | Alteració | Altura | Amalgama | Anacrusi | Andante | Andantino | Appoggiatura | Arc | Armadura | Arpegi | Aspiració | Assai | Baix continu | Barra de compàs | Batiment | Becaire | Bemoll | Bitonal | Blanca | Cadència | Clau | Coda | Compàs | Consonància | Contratemps | Contrapunt | Corxera | Crescendo | Da capo | Decrescendo | Diapasó | Diminuendo | Dinàmica | Dissonància | Dissonància característica | Doble bemoll | Doble sostingut | Dodecafonisme | Dominant secundària | Enharmonia | Enllaç compost | Enllaç harmònic | Enllaç progressiu | Enllaç regressiu | Escala | Figures | Floritura | Forte | Fortissimo | Frase | Freqüència | Funció formal | Fusa | Glissando | Grau | Greu | Grupet | Grups artificials | Harmonia | Instrument transpositor | Interval | Larghetto | Largo | Legato | Leitmotiv | Lento | Lligadura | Loco | Maestoso | Marcato | Melodia | Meno allegro | Meno mosso | Mezzoforte | Mezzopiano | Moderato | Modulació | Molto | Mordente | Moviment harmònic (música) | Moviment harmònic cadencial | Moviment harmònic de prolongació | Nachschlag | Negra | Non troppo | Nota | Nota vienesa | Octava | Ornament | Partitura | Pedal | Pentacordo | Pentagrama | Peu | Peus solapats Pianissimo | Piano | Picat | Più allegro | Più mosso | Pizzicato | Poco a poco | Portamento | Prestissimo | Presto | Rallentando | Ritardando | Ritenuto | Ruta cadencial | Semicorxera | Semifusa | Semipausa | Semitò | Signe de prolongació | Silenci | Síncope | Stringendo| Sostingut | Suspensió | Tacet | Tempo | Temps | Tetracord | Tierce coulée | Timbre | Tonalitat | To | Transposició | Trémolo | Trinat | Unitat formal | Veu | Vibrato | Vivace | 5/4 cadencial | 6/3 cadencial | 6/4 cadencial | 6/4 semicadencial | 6a afegida | 6a napolitana

En altres llengües