Tarja Halonen

De Viquipèdia

Tarja Kaarina Halonen
Càrrec: 11a Presidenta de Finlàndia (2000)
Naixement: 24 de desembre de 1943, (Helsinki, Finlàndia)
Mort:
Professió: Advocada
Partit polític: Partit Socialdemòcrata de Finlàndia

Tarja Kaarina Halonen (Helsinki, 1943) Política i advocada finlandesa, Presidenta de la República de Finlàndia des de 2000. És la primera dona que ostenta el càrrec en aquest país. Halonen és una advocada sindicalista. Es casà amb la seva parella durant molt de temps, Dr. Pentti Arajärvi, després de ser elegida presidenta.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Tarja Kaarina Halonen va nàixer el 24 de desembre de 1943 a un barri de tradició obrera conegut com a Kallio, a la ciutat finlandesa de Helsinki, filla de Vieno Olavi Halonen i Lyyli Elina Loimola. Es graduà en Dret per la Universitat d'Helsinki l'any 1968, obtenint el doctorat en lleis. Fou la secretària primera d'Afers Socials i la secretària general de la Unió Nacional d'Estudiants (SYL) de 1969 fins 1970, posteriorment obtenint un lloc com a advocada a l'Organització Central de Sindicats Finesos (SAK) de 1970 fins 1974. L'any 1971 s'afilià al Partit Socialdemòcrata de Finlàndia.

L'any 1974, el President de Finlàndia Kalevi Sorsa va escollir-la com a secretària parlamentària. A partir d'aleshores, començà obtenir coneixements del món de la política finesa, iniciant així la seva carrera política. Des de 1975 fins 1996, va ser membre del Consell municipal de Helsinki. L'any 1979 fou escollida diputada al Parlament. La seva primera posada en escena com a diputada parlamentària fou la de presidir el Comitè Social des de 1984 fins 1987.

L'any 1987, Halonen passà a ocupar el màxim càrrec del Ministeri de Sanitat i Afers Socials dins del govern encapçalat per Harri Holkeri fins l'any 1990. D'altra banda, Halonen també ocupà la cartera del Ministeri de Cooperació Nòrdica de Finlàndia des de 1989 fins 1991, any en que fou escollida presidenta de la Fundació per la Solidaritat Internacional, càrrec que va abandonar l'any 2000. De 1990 fins 1991 va actuar com a Ministra de Justícia en el govern d'Esko Aho. De 1995 fins la seva elecció com a Presidenta de Finlàndia, exercí el càrrec de Ministra d'Afers Exteriors en el govern de Paavo Lipponen.

[edita] El camí a la Presidència

Halonen anuncià l'any 1999 que desitjava aspirar a candidata a Presidenta a les eleccions presidencials de 2000. A les de 1994, per primera vegada, una altra dona, Elisabeth Rehn havia estat molt a la vora de la victòria, inspirant Halonen i els seus seguidors. Després de l'anunci de Halonen, el Partit Socialdemòcrata de Finlàndia va convocar unes eleccions primàries per decidir el seu candidat. En aquestes eleccions, Halonen competia contra Pertti Paasio, un membre del Parlament Europeu i anterior president del partit, i Jacob Söderman, el Defensor del Poble Europeu. L'actual President de Finlàndia, Martti Ahtisaari, havia rebutjat presentar-se a les primàries del partit, anunciat així que no aspiraria a una segona legislatura.

Mentre que les enquestes electorals de 2000 la col•locaven en quart lloc, Halonen fou escollida Presidenta de Finlàndia per majoria simple, un 40% dels vots emesos. El segon més votat fou l'anterior primer ministre Esko Aho del Partit de Centre, aconseguint un 34'4% dels vots escrutats. Com que cap dels candidats va obtenir més del 50% dels vots, calia fer una segona ronda tal i com manava la llei electoral finlandesa. En la segona ronda, Halonen derrotà per molt poc marge a Esko Aho: un 51'6% en front d'un 48'4%. Així doncs, es convertí amb en la primera Presidenta de Finlàndia. La seva primera legislatura començà l'1 de març de 2000. L'any 2006 fou reelegida com a presidenta per a un nou mandat.

[edita] Ia legislatura (2000-2006)

Després de la seva estreta victòria en les primeres eleccions, els índexs de satisfacció de Halonen augmentaren fins arribar a la cota màxima del 88% el desembre de 2003. En l'enquesta més recent feta el 12 de febrer de 2006 l'índex de satisfacció va arribar al 74%. Se la considera com una persona fàcilment accessible per la ciutadania. Halonen se l'ha comparat sovint amb "Moominmamma", un personatge fictici que encarna a una mare, que apareix sovint a les historietes de còmic creades per Tove Jansson. Molta gent aprecia que ha fet una carrera en circumstàncies modestes gràcies a la seva capacitat, fet molt valorat entre els finlandesos de mentalitat meritocràtica. Halonen fou nominada com un dels deu membres del rànquing del "Suuret Suomalaiset" (finlandesos més importants) en un programa de televisió l'any 2004, sent l'única persona en vida nominada.

El seu estil de vida ha provocat una mica de consternació, però la seva actitud independent també ha portat la seva admiració. Durant els anys 1960, deixà l'Església Luterana Evangelista de Finlàndia, a la qual la majoria de finlandesos pertanyen, per protestar contra la seva política de cobrament de taxes als membres, i el pocs drets que se li concedeix a la dona en els ritus religiosos.

Algunes altres crítiques cap a Halonen han inclòs la seva participació el maig de 2005 en la celebració del Dia de la Victòria a Moscou, i la seva oposició a l'ús de mines antipersones en la doctrina militar finlandesa. També s'ha afirmat que ha nominat algunes candidates per sobre dels seus companys de partit, mes ben qualificats per a alts càrrecs, en particular la Presidenta actual de la Cort Suprema de Finlàndia, Pauliine Koskelo.

[edita] Cronologia política

[edita] Article relacionat

  • Partits polítics de Finlàndia

[edita] Enllaç extern

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Commons
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
Viccionari
Viccionari.
Viquidites
Viquidites.
Viquiespècies
Viquiespècies.
Viquillibres
Viquillibres.
Viquinotícies.
Viquitexts
Viquitexts.
Viquiversitat
Viquiversitat.
Precedit per:
Martti Ahtisaari
President de Finlàndia
2000 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec