Atles Català

De Viquipèdia

Una part de l'atles català d'Abraham i Jafudà Cresques
Una part de l'atles català d'Abraham i Jafudà Cresques

L'Atles Català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham. No està signat ni datat, i se sap que la data aproximada de producció és el 1375 pel registre que figura al calendari que l’acompanya.

És el primer atles conegut que incorpora una rosa dels vents, i és una de les joies de la col·lecció de la Biblioteca Nacional de França (París).

Taula de continguts

[edita] Autoria

No es pot assegurar del cert que Cresques sigui l’autor de l’Atles Català, però està documentat que en aquella mateixa època va elaborar diversos mapes del mateix tipus i que els reis de la Corona d'Aragó els oferien com a presents. Concretament, i en referència al propi Atles, està documentat que el novembre de 1381, l’infant Joan, duc de Girona i primogènit de Pere el cerimoniós, va voler fer un present al nou rei de França, el jove Carles VI i decidí enviar-li un mapamundi de la seva propietat que estava dipositat als arxius de Barcelona. Amb aquesta finalitat va fer buscar l’autor del document, Cresques el Jueu (”Cresques lo juheu qui lo dit mapamundi a fet”), i al seu fill, Jafudà, perquè li facilités totes les informacions útils que serien trameses al rei de França, per la qual cosa van rebre 150 florins d'or d'Aragó i 60 lliures mallorquines.

[edita] L'Atles

Es tracta en essència d'un mapamundi del llavors món conegut - sempre des d'una òptica centrada en la mediterrània - que permet una visió sinòptica i amb una gran força comunicativa de tot el món conegut a finals del segle XIV. Les característiques aproximades de l'atles són: 6 fulls doblegats per la meitat, cadascun enganxat sobre taules de fusta. Cada full té unes dimensions de 65 x 50 cm, la qual cosa dóna una envergadura total de 65 x 300 cm.

[edita] Primer full - Cosmografia

Primer full de l'Atles
Primer full de l'Atles

L'obra s'inicia amb un resum dels 30 dies d'un mes lunar i dos diagrames circulars. El primer incorpora una rosa dels vents per calcular la marea alta durant la lluna plena. L'altre es creu que disposava d'un indicador mòbil, que permetia el càlcul de les festes mòbils de l'any: Carnaval, Pasqua, i Pentecosta (Segona Pasqua o Pasqua Granada).

A continuació s'hi troba una anatomia mèdica astrològica, amb una taula per trobar la lluna al zodíac. En aquesta segona taula existeix un text extens sobre la Terra, el seu origen, dimensions, i la interpretació d'alguns fenòmens naturals.

A la Terra, esfèrica, se li atribueix una circumferència màxima de 180.000 estadis. Calculant a raó de 200 m per estadi, s'obté un resultat d'uns 4.000 quilòmetres per sota de la xifra real (uns 40.000 Km), fet que, tanmateix, es pot considerar que va resultar d'utilitat per als descobriments del segles següents.

[edita] Segon full - Calendari

El segon full
El segon full

A aquest full s'hi poden trobar dos grans calendaris, un de solar i un altre lunar, envoltats per les quatre estacions de l'any.

Al costat dels calendaris s'hi troben dades astronòmiques basades en el model geocèntric de Ptolomeu, que no deixen de ser un recull de la cosmografia científica de l 'època. La humanitat sobre la terra, resta envoltada per els tres altres elements bàsics, l'aire, l'aigua, i el foc. A les successives anelles blaves s'hi poden trobar la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn, i el firmament amb 18 estrelles. El següent cercle conté al·legories clàssiques d'aquests astres: el sol és el Rei, Venus és una dama, etcètera, concloent amb un Mart guerrer.

A continuació s'hi poden trobar els noms i els símbols de les 12 divisions del Zodíac. Tot seguit les fases de la lluna, amb la lluna nova al nord, la lluna plena al sud, lluna minvant vers l'est i lluna creixent vers l'oest. Aquesta composició és un recordatori de la importància de la primera lluna nova de primavera, i de la seva relació amb el primer mes sagrat dels jueus.

La precisió i cura emprades per tal de marcar les estacions queden paleses en aquest exemple; la primavera, a l'angle NE, resta confinada entre Àries i Cranc, i els corresponents signes lunars d'Alnatha i Alvatra, i inclou tres divisions XXX, que corresponen a Àries, Taure i Bessons, en un quadrant de 90º.

[edita] Tercer i Quart fulls - Finisterre i la Mediterrània

Aquest fulls comprenen tot el món conegut al segle XIV, des dels 10º als 60º de latitud nord.

A la Mar Ocèana s'hi troben totes les illes conegudes i punts de referència, per un desig explícit del príncep Joan. Així, a l'illa de Tenerife es pot apreciar un punt blanc, que representa el Teide.

La representació de la línia de costa de la Mediterrània es força acurada, fet que reflecteix l'hegemonia de la Corona d'Aragó en aquell període. Les colònies marítimes i relacions de vassallatge a les tres penínsules, així com el domini de les illes, des de Balears a Xipre, fan en certa manera menys exagerada la frase que assegurava que "fins i tot els peixos duien les quatre barres".

Una de les característiques de l'escola cartogràfica mallorquina és la presència de moltes banderes i llegendes amb dades físiques, econòmiques i demogràfiques de gran interès. De vegades també queden anotades tradicions literàries, com és el cas de les paradisíaques Illes Afortunades (Canàries) i les faules sobre el seu or.

3r i 4t full a l'esquerra
3r i 4t full a l'esquerra

La rosa dels vents d'aquest mapa es la primera mai vista en una representació cartogràfica. Conté les 32 direccions i el nom dels 8 principals vents, fet que denota el domini per part dels Cresques dels instruments nàutics. Aquest model de 32 direccions i 8 vents ha restat el prototip conservat fins als nostres dies: el nord és el nord magnètic, amb 10º de desviament cap a l'est.

La continuïtat en el traçat de rumbs N-S i E-O ens permet observar una xarxa de de rumbs barrejada amb les coordinades rectangulars. Per cert, la distància entre els paral·lels es redueix quan més cap el Pol Nord i l'Equador, recordant-nos a una projecció de Lambert. Posteriorment la genialitat de la Projecció de Mercator va ser precisament la d'incrementar les distàncies entre els paral·lels cap als pols.

El primer rumb N-S creua l'illa de El Hierro, avançant la recuperació de la tradició de Ptolomeu. Cal recordar que l'any 1634, els matemàtics més eminents d'Europa, reunits a París, van adoptar com a meridià original precisament el de l'illa d'El Hierro.

Finalmet, a la rosa dels vents, el nord i l'est són indicats amb símbols. Trobem p.e. una representació de l'estrella polar al nord, i en una singularitat -feta servir enlloc de la clàssica creu llatina de l'est d'altres mapes-, trobem una estilització d'una creu que recorda el canelobre sagrat dels jueus, la menorah. Cercant aquest símbol a d'altres mapes d'aquell període, s'han pogut identificar altres treballs anònims dels Cresques.

Els noms geogràfics hi són escrits perpendicularment en relació a la costa. Els noms de l'hemisferi sud estan escrits en una direcció i els del nord en un altre. Les ciutats cristianes estan diferenciades de les musulmanes per una creu. L'única excepció és Granada, que conté la creu però presenta una senyera amb inscripcions aràbigues, en possible al·lusió del vassallatge de la dinastia Nasrid a la Corona de Castella.

El color dels accidents orogràfics és l'ocre, i en cas de trobar-s'hi vegetació, passa a ser verd. Així els fiords noruecs i les muntanyes de l'Atles són ocres, mentre que els Pirineus són verds.

Les conques hidrogràfiques i rius estan representats en color verd. El riu Nil, d'acord amb la tradició, neix a un llac de l'oest, fet basat sens dubte en la confusió amb el riu Níger .

[edita] Cinquè full - Mapa de Delli

Seguint cap l'oest el tercer mapa s'inicia amb el curs baix del riu Volga i les seves característiques boques al mar Caspi. El Caucas, el riu Èufrates i la Península Aràbiga completen, de nord a sud, la geografia d'identificació immediata d'aquest mapa.

Mapa de Delli
Mapa de Delli

El riu Amu Dària flueix envers la Mar d'Aral, naixent a les muntanyes del Pamir. Cap el sud, Delhi crida l'atenció, amb el Soldà que va governar l'Índia del 1206 al 1320. La majoria dels noms d'aquesta regió provenen del viatge de Marco Polo.

La serralada del nord, on es pot apreciar la caravana (Ruta de la Seda) de camí a Catai, correspon a les muntanyes asiàtiques del Tian Shan. Totes les línies costaneres estan fetes amb traç continu i amb menys detall, fet que denota un coneixement més aviat continental que no pas marítim del sector.

Entre les ciutats més destacades per explicacions i importància destaquen la Meca. Altres ciutats significatives són Bagdad, Samarkanda i Àstrakhan, que són les respectives rutes sud, central, i nord cap a Beijing. En el límit d'aquest mapa, al límit SO de l'Índia es troba representada Colombo, a l'illa de Ceilan. Donat que al 1173 Benjamí de Tudela va viatjar cap a aquestes terres per conèixer les comunitats jueves, és altament probable que els Cresques tinguessin accés a dades d'aquest viatge, així com als escrits del missioner Jordanus del 1340.

Les illes identificables del Golf Pèrsic i del Golf d'Aden són les illes de Hormoz i Socotora.

[edita] Sisè full - Mapa de Catai

La manca d'informació geogràfica queda compensada per una rica ornamentació, omplint així la sensació de buit, i alimentant alhora la curiositat dels humans de l'Edat Mitjana envers les fabuloses i enormes terres de Catai.

El sisè full
El sisè full

L'orografia i la hidrografia no són les típiques d'altres mapes. Ara contribueixen a estructurar els espais. Les ciutats són la informació cartogràfica més rellevant, essent la més important Chanbalech, la ciutat del Gran Khan, actual Beijing. També hi ha els ports més importants a la costa.

El riu Indus marca el límit de Catai, i tal i com recollia la tradició, neix en una vall de muntanyes de gran magnitud, en una possible al·lusió a l'Himàlaia.

A l'oceà Índic trobem dues grans illes, Iana, en una possible al·lusió a Java, i Trapobana (que fa al·lusió probablement a Ceilan).

Es fa esment de la riquesa de la resta d'illes , així com al seu número, 7.548. Marco Polo havia anotat 7.459. El 14 de Novembre de 1492 Colom digué "aquestes illes són aquelles sense numerar que en el mapamundi són ubicades als confins de l'est" i quan va trobar l'illa de Cuba digué: "La vaig trobar tan gran, que vaig pensar que podria ser la terra seca de la província de Catai".

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Atles Català

En altres llengües