Discussió:Taula dels temps geològics

De Viquipèdia

La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.

S'estima que la Terra té al voltant de 4.570 milions d'anys. La taula dels temps geològics s'ha organitzat en períodes, normalment anomenats a partir d'esdeveniments geològics o paleontològics rellevants.

Cada quatre anys, la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) organitza el Congrés Geològic Internacional. La darrera edició i (32a es celebrà l'agost del 2004 a Florència, Itàlia. En aquesta ocasió, la Commissió International d'Estratigrafia (International Commission on Stratigraphy (ICS)), que depèn de l'UIGS, donà una sèrie de termes oficials de les diferents divisions i subdivisions dels temps geològics. Aquest congrés també ha estat apadrinat per d'altres organismes, com ara la Commission de la carte géologique du monde (CCGM), establerta a París.

Les darreres escales publicades integren sobretot les magnetocronies (inversions del camp magnètic terrestre) i comporten uns cinc o sis nivells i subnivells normalitzats. Les antigues nomenclatures, sobretot les de les eres Primària, Secundària, Terciària i Quaternari, han estat abandonades en favor de subdivisions més precises i riguroses.

La taula que es presenta a sota utilitza les dades i nomenclatura proposats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia.

Era Període1 Sèrie/
Època
Esdeveniments importants Data de començament
en milions d'anys en el passat2
Fane-
rozoic
Cenozoic Neogen3 Holocè Fi de l'edat glacial més recent i aparició de la civilització. 0.011430 ± 0.00013 9
Plistocè Expansió i posterior extinció de molts grans mamífers (megafauna del Plistocè); evolució dels humans moderns. 1.806 ± 0.005 *
Pliocè Intensificació de l'edat glacial. Clima fred i sec; apareixen els australopitecs, molts dels gèneres actuals de mamífers i els mol·luscs moderns. 5.332 ± 0.005 *
Miocè Clima moderat; orogènia a l'hemisferi nord; les famílies modernes de mamífers i aus esdevenen reconeixibles. Els cavalls i mastodonts es diversifiquen. L'herba s'estèn arreu. Apareixen els primers homínids. 23.03 ± 0.05 *
Paleogen
3
Oligocè Clima càlid; la fauna evoluciona i es diversifica ràpidament, especialment els mamífers. volució i propagació dels tipus moderns d'angiospermes. 33.9±0.1 *
Eocè Els mamífers arcaics (e.g. creodonts, condilarts, uintateris, etc) prosperen i continuen desenvolupant-se durant el període. Aparició de diverses famílies "modernes" de mamífers. Les balenes primitives es diversifiquen. Aparició de l'herba. Reglaciació de l'Antàrtida i començament de l'edat glacial actual. 55.8±0.2 *
Paleocè Clima tropical amb plantes modernes; els mamífers es diversifiquen en una sèrie de lliatges primitius després de l'extinció dels dinosaures. Primers mamífers grans. 65.5±0.3 *
Mesozoic Cretaci Superior Aparició de les plantes de flor, juntament amb nous tipus d'insecte. Apareixen peixos teleostis moderns. Els ammonites, belemnites, rudists, equinoides i esponges marines són comuns. A la terra hi evolucionen molts nous tipus de dinosaure (tiranosaures, titanosaures, hadrosaures i dinosaures banyuts...) i hi apareixen els cocodrils moderns; al mar hi evolucionen els mosasaures i els taurons moderns. Poc a poc, les aus primitives substitueixen els pterosaures. Apareixen els monotremes, els marsupials i els mamífers placentaris. Fragmentació de Gondwana. 99.6±0.9 *
Inferior 145.5 ± 4.0
Juràssic Superior Els gimnospermes (especialment els conífers, les Benettitales i les ciques) i les falgueres són comuns. Hi ha molts tipus de dinosaure, com ara els sauròpodes, carnosaures o estegosaures. Els mamífers són comuns però petits. Primeres aus i sargantanes. Gran varietat d'ictiosaures i plesiosaures. Els bivalves, ammonites i belemnites són abundants. Els equinoides, els crinoides, les estrelles de mar, les esponges de mar i els braquiòpodes terebratúlids i rinconèl·lids són molt comuns. Divisió de Pangea en Gondwana i Lauràsia. 161.2 ± 4.0
Mitjà 175.6 ± 2.0 *
Inferior 199.6 ± 0.6
Triàsic Superior Els arcosaures dominen i es diversifiquen a la terra, incloent-hi moltes formes grans; els cinodonts es tornen més petits i més similars als mamífers. Primers dinosaures, mamífers, pterosaures i cocodrils. Els Dicrodium són comuns a la terra. Molts grans amfibis temnospòndils aquàtics. Els ictiosaures i notosaures són comuns al mar. El ammonites són extremament comuns. Els coralls moderns i els peixos teleosts fan la seva aparició, així com molts clades d'insectes moderns. 228.0 ± 2.0
Mitjà 245.0 ± 1.5
Inferior 251.0 ± 0.4 *
Paleozoic Permià Lopingià Les masses continentals s'uneixen per formar Pangea. Els rèptils sinàpsids (pelicosaures i teràpsids) esdevenen comuns, i els pararèptils i amfibis temnospòndils encara són comuns. Els gimnospermes substitueixen la flora del Carbonífer a mitjans del període. Evolucionen els escarabats i les mosques. La vida marina prospera als coralls d'aigües càlides i someres. Els braquiòpodes espirifèrids i prodúctids, els bivalves, els foraminífers i els ammonites són abundants. Fi de l'edat glacial permianocarbonífera. A finals del període té lloc l'extinció permiana - el 95% de la vida a la Terra s'extingeix. 260.4 ± 0.7 *
Guadalupià 270.6 ± 0.7 *
Cisuralià 299.0 ± 0.8 *
Carbo-
nífer
4 /
Pennsil-
vanià
Superior Apareixen els insectes amb ales i prosperen aviat, i alguns d'ells (Protodonata i Palaeodictyoptera) assoleixen grans dimensions. Els amfibis són comuns i diversos. Primers rèptils i boscos carbonífers (Lepidodendron, Sigillaria, Calamites, Cordaites, etc.). Contingut atmosfèric d'oxigen molt alt. Al mar, són comuns els goniatites, braquiòpodes, briozous, bivalves i coralls. 306.5 ± 1.0
Mitjà 311.7 ± 1.1
Inferior 318.1 ± 1.3 *
Carbo-
nífer
4 /
Missis-
sippià
Superior Grans arbres primitius, primers vertebrats terrestres, aigua salobre i amfibis euriptèrids; els rizodonts són els depredadors d'aigua dolça dominant. Al mar, els taurons primitius són comuns i molt diversos, els equinoderms (especialment els crinoides i els blastoides) són abundants. Els coralls, briozous i els braquiòpodes són molt comuns, així com els goniatites. Els trilobits i els nautiloides es troben en declini. Glaciació a l'oest de Gondwana. 326.4 ± 1.6
Mitjà 345.3 ± 2.1
Inferior 359.2 ± 2.5 *
Devonian Upper/Late First clubmosses and horsetails appear, progymnosperms (first seed bearing plants) appear, first trees (Archaeopteris). First (wingless) insects. In the sea strophomenid and atrypid brachiopods, rugose and tabulate corals, and crinoids are abundant. Goniatitic ammonoids are common, and coleoids appear. Trilobites reduced in numbers. Armoured agnaths decline; Jawed fish (Placoderms, lobe-finned and ray-finned fish, and early sharks) important life in the sea. First amphibians (but still aquatic). "Old Red Continent" (Euramerica) 385.3 ± 2.6 *
Middle 397.5 ± 2.7 *
Lower/Early 416.0 ± 2.8 *
Silurian Pridoli First vascular land plants, millipedes and arthropleurids, first jawed fish, as well as many types of armoured jawless forms. sea-scorpions reach large size. tabulate and rugose corals, brachiopods (Pentamerida, Rhynchonellida, etc), and crinoids all abundant; trilobites and molluscs diverse. Graptolites not as varied. 418.7 ± 2.7 *
Ludlow 422.9 ± 2.5 *
Wenlock 428.2 ± 2.3 *
Llandovery 443.7 ± 1.5 *
Ordovician Upper/Late Invertebrates very diverse and include many new types. Early corals, Brachiopods (Orthida, Strophomenida, etc), bivalves, nautiloids, trilobites, ostracods, bryozoa, many types of echinoderms (cystoids, crinoids, starfish, etc), branched graptolites, and other taxa all common. Conodonts were planktonic primitive vertebrates that appear at the start of the Ordovician. Ice age at the end of the period. First very primitive land plants. 460.9 ± 1.6 *
Middle 471.8 ± 1.6
Lower/Early 488.3 ± 1.7 *
Cambrian Furongian Major diversification of life in the Cambrian Explosion; more than half of modern animal phyla appear, along with a number of extinct and problematic forms. Archeocyatha abundant in the early Cambrian. Trilobites, Priapulida, sponges, inarticulate brachiopods, and many other forms all common. First chordates appear. anomalocarids are top predators. Edicarian animals rare, then die out. 501.0 ± 2.0 *
Middle 513.0 ± 2.0
Lower/Early 542.0 ± 1.0 *
Proter-
ozoic

5
Neo-
proterozoic
Ediacaran First multi-celled animals. Ediacaran fauna (vendobionta) flourish worldwide. Simple trace fossils from worm-like animals. First sponges. 630 +5/-30 *
Cryogenian Possible snowball Earth period, Rodinia begins to break up 850 6
Tonian First acritarch radiation 1000 6
Meso-
proterozoic
Stenian Narrow highly metamorphic belts due to orogeny as Rodinia formed. 1200 6
Ectasian Platform covers continue to expand 1400 6
Calymmian Platform covers expand 1600 6
Paleo-
proterozoic
Statherian First complex single-celled life. Columbia (supercontinent). 1800 6
Orosirian The atmosphere became oxygenic. Vredefort and Sudbury Basin asteroid impacts. Much orogeny. 2050 6
Rhyacian Bushveld Formation formed. Huronian glaciation. 2300 6
Siderian banded iron formations formed 2500 6
Archean
5
Neoarchean Stabilization of most modern cratons, possible mantle overturn event 2800 6
Mesoarchean First stromatolites 3200 6
Paleoarchean First known oxygen producing bacteria 3600 6
Eoarchean Simple single-celled life 3800
Hadean
5,7
Lower Imbrian8   c.3850
Nectarian8   c.3920
Basin groups8 4100 Ma - Oldest known rock c.4150
Cryptic8 4400 Ma - Oldest known mineral; 4570 Ma - Formation of Earth c.4570
  1. Paleontologists often refer to faunal stages rather than geologic periods. The stage nomenclature is quite complex. See Harland for an excellent time ordered list of faunal stages.
  2. Dates are slightly uncertain with differences of a few percent between various sources being common. This is largely due to uncertainties in radiometric dating and the problem that deposits suitable for radiometric dating seldom occur exactly at the places in the geologic column where they would be most useful. The dates and errors quoted above are according to the International Commission on Stratigraphy 2004 time scale. Dates labeled with a * indicate boundaries where a Global Boundary Stratotype Section and Point has been internationally agreed upon.
  3. Historically, the Cenozoic has been divided up into the Quaternary and Tertiary sub-eras, as well as the Neogene and Paleogene periods. However, the International Commission on Stratigraphy has recently decided to stop endorsing the terms Quaternary and Tertiary as part of the formal nomenclature.
  4. In North America, the Carboniferous is subdivided into Mississippian and Pennsylvanian Periods.
  5. The Proterozoic, Archean and Hadean are often collectively referred to as Precambrian Time, and sometimes also as the Cryptozoic.
  6. Defined by absolute age (Global Standard Stratigraphic Age).
  7. Though commonly used, the Hadean is not a formal eon and no lower bound for the Eoarchean has been agreed upon. The Hadean has also sometimes been called the Priscoan or the Azoic.
  8. These era names were taken from Moon geology. Their use for Earth geology is unofficial.
  9. The start time for the Holocene epoch is here given as 11,430 years ago ± 130 years (i.e. between about 9560BC and 9300BC). For further discussion of the dating of this epoch, see Holocene.
Sens dubte és molt millor.--Aljullu (discussió) 13:51, 10 jun 2006 (UTC)

[edita] noms

no hi entenc gens però aquest article em sembla bàsic per a la geologia i la biologia, caldria omplir tots aquests enllaços en veremll, però tinc un dubte: es diu arquèa o arquià? perquè el període general té un nom i els subperíodes uns altres --barcelona 11:12, 29 set 2006 (UTC)