Senescal

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

viquificar

Oficial major de palau de la majoria de corts feudals d’ Europa a l’ edat mitjana. La paraula té arrels en el “siniskalk” germànic. Es pot traduir com de servidor de més categoria, ó servidor més antic. En català té com a sinònim: “dapífer”, que provinent del llatí del baix imperi designava l’ ofici de reboster.

Poc a poc els oficis de la cort esdevindrien càrrecs de govern. Avuí, al Dapífer ó Senescal el coneixeriem per primer ministre ó ministre de guerra.

El “marjordorm” merovingi es considera l’ antecedent que fa el traspàs des de l’ ofici domèstic al de govern. A Catalunya és Ermessenda de Carcassona entre els anys 1035 i 1043 qui nomena el primer senescal en la persona d’ Amat Elderic d’ Oris. Ermessenda, vídua de Ramon Borrell era senyora d’ un bon grapat de castells a Girona i Ausona. El castell d’ Orís n’ era un. Aquest conjunt de bens, combinat amb el fet de la minoria del nét Ramon Berenguer I, orfe als 11 ó 12 anys i sota una tàcita tutela d’ Ermessenda, dóna a aquesta una preponderància en el comtat.

Amb innegables dots de govern, Ermessenda organitza una Cort reduïda on destaca el nou càrrec de senescal, a qui infeuda els castells patrimonials. Un únic càrrec serà el responsable de la defensa. De fet, el coordinador dels varvassors ó castlans.

Però i tal com ja havia passat en els primers anys de viduetat, en la minoria del fill Berenguer Ramon I ‘’el Corbat’’, quan el menor comença a assumir funcions pròpies de govern, es creen tensions amb Ermessenda , gelosa del seu domini.

Aquesta vegada els magnats que envoltaven Ramon Berenguer I eren una generació més jove i amb mentalitats mes innovadores. Es desferma una crisi en el comtat en la que Mir Geribert l’ any 1039 es proclama príncep d’ Olèrdola i es produeix la sedició del vescomte Udalard de Barcelona. Ambdós amb molts interessos comuns amb Ermessenda. Rovira i Virgili va dir que hi havia dos partits contraposats.

Són especialment les dignitats eclesiàstiques les que recondueixen la situació. Ramon Berenguer I en resulta enfortit. No hi ha grans càstigs pels sediciosos. El 1057 Ermessenda acaba venent els drets al seu nét.

Però Amat Eldereic continua com a senescal fins a la seva mort. i encara el va succeir el fill Pere Amat, amb l’ empar dels Gurb-Queral. En mig de l' enrenou perdura el càrrec de senescal. Ramon Berenguer I no l’ elimina. Podria ser que també ell tingués Dapífer. De fet, entre els magnants que signen la promulgació dels Usatges hi figura un Guillem Dapifer.

L’any 1088, ja en temps de Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, arriba a la senescalia Guillem I i comença una escalada de la importància del càrrec.

Aquest senescal era fill de Ramon, la branca cabalera dels vicaris del castell d’ Hostoles (ó Estel.la). Aquest castell havia estat també d’ Ermessenda. El nomenament d’ un senescal de Barcelona de l ‘antiga facció d’ Ermessenda s’ ha interpretat com un intent d’ enfortiment de la con ciència nacional. S’ ha dit també que Guillem I ja va heretà el càrrec del seu pare Ramon. Aixó podria ser versemblant però no és segur.

La senescalia arriba a un màxim en la persona del fill de Guillem I, Guillem Ramon I. Amb aquest senescal, casat amb Beatriu de Montcada, aquesta família queda vinculada al càrrec fins que els propis comte-reis l’ atrauen cetrípedament vinculant-lo, com a títol secundari al comtat de Prades. Acaba en el segle XV quan aquest comtat passa als Cardona.