Comtat d'Osona

De Viquipèdia

El Comtat d'Osona va ser constituït cap el 798, sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital a Vic (Vicus).

El primer comte, Borrell d'Osona, va morir abans del 820, potser cap al 813 i el comtat va passar a Berà, comte de Barcelona. El 826 va ésser ocupat pel rebel comte de Conflent i Rasès, Guillemó, i el cap dels gots, Aissó, quedant despoblat durant molts anys. Va tornar a Barcelona el 827 i ja no se'n va separar.

El 879 el comte Guifré I el Pilós en va començar la repoblació. Del 939 al 943 va ser-ne comte Ermengol I, fill del comte Sunyer I de Barcelona, i després el títol s'uní a la casa de Barcelona. El 990 se'n separà el pagus de Berga que s'uneix al comtat de Cerdanya (i que el 1003 passarà a Besalú). El comtat es va separar del dominis troncals de Barcelona el 1035 quant el comte Berenguer Ramon I el llega a la seva vídua Guisla de Lluçà i al seu fill Guillem, retornant després al casal de Barcelona pel casament de Guisla i la renúncia de Guillem. En aquesta època, s'expandí i incorporà territoris més al sud, que són anomenats comtat de Manresa, nom que també es donà a tot el comtat d'Osona. Ramon Berenguer III el va donar el 1107 a la seva filla Ximena com a dot per la seva boda amb Bernat III de Besalú retornant a la corona a la mort d'ambdós sense descendents. El 1356 el rei Pere el Cerimoniós el va concedir a Bernat III de Cabrera (I d'Osona) però li va ser confiscat el 1364 i va tornar a la corona. En aquesta època la denominació "Comtat d'Osona", que ja s'utilitzava poc, ca desaparèixer completament. El títol va ser retornat als Cabrera el 1373 i 1383 però ja no van dominar de fet la regió.

El 1574 el títol va passar als Montcada marquesos d'Aitona i el 1722 als Medinaceli per matrimoni.

El 1351, el rei Pere el Cerimoniós, en nomenar Joan I el seu hereu, li va atorgar el títol de Duc de Girona, elevant aquest comtat a ducat, el qual abraçava territoris dels comtats de Girona, part del d'Osona, que a partir d'ara formaria part d'aquell, juntament amb els comtat de Besalú i d'Empúries, instituïnt així el títol de Príncep de Girona, que per tant, ve de la Corona d'Aragó.

Taula de continguts

[edita] Llista de comtes electius

[edita] Llista de comtes hereditaris

[edita] Casal de Barcelona

a la mort del seu marit el 1111 el comtat s'integra definitivament al Comtat de Barcelona

[edita] Casal de Cabrera

el 1356 el rei Pere el Cerimoniós crea de nou un efímer comtat d'Osona
el 1364 passa definitivament a la Corona d'Aragó

[edita] Casal de Montcada

el 1574, el comte d'Aitona Francesc I de Montcada compra el títol de Comte d'Osona i el rei Felip I d'Aragó l'intitula Marquès d'Aitona
  • 1574-1594 : Francesc I d'Osona i de Montcada
  • 1594-1626 : Gastó I d'Osona i II de Montcada, fill de l'anterior
  • 1626-1635 : Francesc II d'Osona i de Montcada, fill de l'anterior
  • 1635-1670 : Guillem Ramon I d'Osona i IV de Montcada, fill de l'anterior
  • 1670-1674 : Miquel I d'Osona i de Montcada, fill de l'anterior
  • 1674-1727 : Guillem Ramon II d'Osona i V de Montcada, fill de l'anterior
  • 1727-1756 : Teresa I d'Osona i de Montcada, filla de l'anterior
el 1722, Teresa I es casà amb Luis Antonio Fernández de Córdoba-Figueroa y Spinola, duc de Medinaceli.

[edita] Vegeu també

[edita] Pàgines relacionades

[edita] Enllaços externs

Història dels comtats catalans

En altres llengües