Koriàkia

De Viquipèdia

Коря́кский автоно́мный о́круг
(Koriakski avtonomni ókrug)
Чав’чываокруг
(Txavtxovaokrug)
Bandera de Koriàkia
Informació
Capital Palana
Població

 - Total
 - Densitat de població


25.157 h. (2005)
0,08 hab/km²

Superfície 301.500 km²
Governador Oleg Kozhemiako,
Idiomes oficials Rus i koriak
Mapa Khakàssia a Rússia

Koriàkia (en rus Коря́кский автоно́мный о́круг (Koriakski avtonomni ókrug)]) és un districte autònom (subjecte federal) de la Federació Russa. Pertany a la província de Kamtxatka.

[edita] Geografia

El territori és en la península de Kamtxatka, situada a l'extrem més oriental de Rússia (1 200 km de llargària i 450 km d'amplada màxima). És banyada a l'oest pel mar d'Okhotsk i a l'est per l'Oceà Pacífic i la mar de Bering. La part central és travessada per dues serralades paral·leles (Sredinnyj i Vostocnyj), entre les quals s'estén la plana central de Kamtxatka, amb el riu del mateix nom.

[edita] Població

La població és de 25.157 habitants segons el Cens rus (2002) i era estimada en 23.800 el 2005. Un 40% del total de la població són indígenes, i els 6.710 koriaks són el grup més important. Tanmateix, hi ha censats 12.719 russos. Segons el Cens rus (2002) la composició nacional era • russos 50,56% • koriaks 26,67% • txuktxis 5,61% •itelmens 4,69% • ucraïnesos 4,09% • evens 2,99% • tàtars 0,86% • bielorussos 0.56% • kamtxadal 0,53% • i altres grups menors inferiors al centenar de persones. Endemés, el 0,76% dels habitants no informaren de la seva procedència ètnica.

cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Koriaks 6.855 (27,2%) 5.010 (18,2%) 5.893 (19,1%) 5.660 (16,2%) 6.572 (16,5%) 6.710 (26,7%)
Txuktxis 1.267 (5,0%) 1.062 (3,9%) 1.164 (3,8%) 1.222 (3,5%) 1.460 (3,7%) 1.412 (5,6%)
Itelmens 801 (3,2%) 900 (3,3%) 970 (3,1%) 1.002 (2,9%) 1.179 (3,0%) 1.181 (4,7%)
Evens 714 (2,8%) 520 (1,9%) 613 (2,0%) 476 (1,4%) 713 (1,8%) 751 (3,0%)
Russos 13.794 (54,8%) 16.674 (60,6%) 19.522 (63,1%) 22.493 (64,5%) 24.773 (62,0%) 12.719 (50,6%)
Ucraïnesos 847 (3,4%) 1.310 (4,8%) 1.186 (3,8%) 1.999 (5,7%) 2.896 (7,3%) 1.029 (4,1%)
Altres 882 (3,5%) 2.049 (7,4%) 1.569 (5,1%) 1.999 (5,7%) 2.347 (5,9%) 1.355 (5,4%)



Subdivisió administrativa de Rússia Bandera de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia
Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk | Perm | Primórie | Stàvropol
Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk1 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka2 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità3 | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej |
Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg
Província autònoma Hebreus
Districtes autònoms Aga Buriàtia3 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia2 | Nenètsia | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia1
  1. L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
  2. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.
  3. L'11 de març del 2007 se celebrarà un referèndum per a determinar la possible fusió entre la província de Txità i el districte autònom d'Aga Buriàtia per formar el territori de Zabaikal.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga