Arquitectura gòtica
De Viquipèdia
L’arquitectura gòtica s’inclou dins del moviment cultural conegut com estil gòtic, que, a la seva vegada, sorgeix en un context més ampli de l’anomenat Renaixement del segle XII. Aquest estil arquitectònic s’estén per un llarg període de l’Edat Mitjana i varia d’un lloc a un altre, podent ubicar-ho des de meitat del segle XII a inicis del segle XVI, marcant la fi del període medieval. El primer gest impulsor d’aquesta nova filosofia constructiva es dóna a França, estenent-se a tota Europa en un període conegut per les grans catedrals.
[edita] Naixement d’un nou estil
El gòtic sorgeix del no res a l’Illa de França, a una regió que no era especialment emprenedora arquitectònicament. La lleialtat de Cluny i Cister al Papa era una amenaça a les intencions nacionalistes de la casa reial. Es volia un estil arquitectònic propi.
L’Abade Suger, responsable del projecte de la basílica de Saint-Denis, fa una mediació entre la reialesa i l’església. Suger servia en primer lloc als reis en la lluita contra la noblesa feudal en les ambicions internacionals de l’imperi.
Saint Denis estava localitzada al centre del domini real. Va ser com un projecte de l’Abad de Suger per a la basílica de Saint-Denis que s’inicià en estil gòtic. La difusió de l’estil te relació directa com a ampliació de la jurisdicció del rei. Les primeres creacions varen ser a les ciutats de domini reial: Chartres, Amiens, Reims i Bourges. Suger afirmava la novetat de la seva obra arquitectònica en termes teològics: nou cor i nova façana per a un nou edifici cristià. Saint Denis era també l’apòstol de França, el sant patró nacional. La seva església despertava sentiments tant a nacionalistes com a religiosos. Es tractava d’una arquitectura rica en significats: filosofia neoplatònica i teologia cristiana. Simbologia de la llum, pensament racional i matemàtic. S’utilitza la creu llatina en analogia al cos humà.
El gòtic no és en si mateix un estil, ni un sistema: usa l’arquitectura com una catedral romànica i cap dels seus elements estructurals és invenció dels constructors gòtics. L’arc ogival és una invenció de Mesopotamia portada pels croats cap a Europa i pels Víkings cap a Normandia. Era utilitzada en caves i llocs amagats. En un salt conceptual difícil d’explicar, és torna un estil madur en un termini de 40 anys. Un segle més tard, ja domina tota Europa.
[edita] Sistema estructural
L'arquitectura d'estil gòtic sorgeix d'una modificació estructural important de l'arquitectura romànica. Les construccions típiques són els castells fortificats, les torres de defensa i les catedrals. Aquestes innovacions, principalment, són:
- Les voltes són construïdes amb nervadures de pedra i totxo a les voltes (volta de creuer), el que fa que siguin mes lleugeres que les voltes romàniques
- L’arc preferencial deixa de ser un arc de mig punt i passa a ser un arc ogival
- Els contraforts, degut a les tensions inferior, es transformen en arcbotants – braços externs perpendiculars a la superfície del edifici, que sustenten, en les esglésies, la nau central. Els arcbotants són una mena de mitjos arcs construïts per sobre de la coberta de les naus. Amb aquesta ubicació, les pressions de les voltes mes altes són transferides cap a l'exterior, cap als arcbotants, i d'aquests cap als fonaments, fent possible el seu equilibri. Amb voltes més altes s’utilitzen arcbotants dobles o de doble arcada que neutralitzaven les pressions del major pes de la volta.
Les estructures mes lleugeres permeten la utilització de rosasses i vitralls amb escenes religioses. Predomina la verticalitat. Les plantes són en forma de creu llatina i les façanes es vesteixen d’escultures i relleus.
A França i a Anglaterra prevalen les esglésies gòtiques amb torres truncades, sense punxa; a Alemanya, però, son freqüents altes torres punxegudes. Entre les catedrals gòtiques franceses, destaquen: la Catedral de Notre Dame, a París; i entre les alemanyes, la de Colònia, la construcció de la qual començà en 1270 i es perllongà 52 anys.

