Riu-rau

De Viquipèdia

El riu-rau és una construcció característica de l'arquitectura rural de diverses comarques del País Valencià, sobretot a la Marina Alta, que té la funció de proporcionar aixopluc als canyissos amb pansa mentre plou o fa humitat.

Taula de continguts

[edita] Situació

Els riu-raus estan, per regla general, orientats cap al migjorn, però per excepció n'hi ha que miren cap a sol ixent. Això sí, no en trobareu cap que estiga encarat vers al nord o l'oest.

Pel que fa al seu emplaçament, hi ha riu-raus que estan adossats a la casa de camp; uns altres es troben separats d'ella. Davant del riu-rau està situat el sequer, on es posen els canyissos amb raïm a fi que s'asseque per l'acció directa del sol i es convertisca en pansa.

[edita] El nombre d'ulls

Els nombre d'ulls d'un riu-rau sol ser senar i pot variar entre 3,5,7 i fins i tot 11 arcs, que fan possible que aquesta construcció tinga una adequada ventilació, ja que s'ha de recordar que l'aire, junt amb el sol, són els dos elements que afavoreixen el procés de pansificació del raïm, mentre que la pluja i la humitat el posen en perill.

[edita] Els riu-raus com a herència cultural

El dia 9 de febrer de 2007 es va constituir a Jesús Pobre (Dénia) l'associació "Riuraus Vius", que té com a objectiu específic promoure i difondre la idea que els riuraus i els altres elements de l'arquitectura rural han de ser conservats davant de la creixent pressió urbanística i, per això, aquest col·lectiu pretén que la gent prenga consciència de l'importància que tenen aquestes construccions com a herència cultural de les generacions que ens han precedit.

Una altre col·lectiu comarcal que defensa la conservació dels riuraus i la resta d'instal·lacions de la pansa és "L'Associació de Veïns del Camí del Cementeri", que té la seua seu a la partida de Benibrai de Xaló. Aquest grup defensa que la protecció d'un riurau o de qualsevol altre element de l'arquitectura tradicional no es pot fer aïllant-lo del seu entorn immediat. Una caseta de camp amb el seu riurau no pot ser privada del seu sequer. Les casetes, els riuraus, les naies, els sequers i les eres formen una unitat o conjunt funcional que no pot ser segregat i adjudicat a dues parcel·les distintes per l'aplicació d'una reparcel·lació que no respecta aquests valors patrimonials.

Des del segle XIX les casetes de camp amb els seus annexos de riuraus, naies, eres i sequers formen part del paisatge rural de la nostra comarca, i cal tenir molt en compte que aquestes instal·lacions corren un perill objectiu amb reparcel·lacions que no respecten la configuració històrica de les propietats.

[edita] Origen i denominació

La que a hores d'ara es considera la primera referència documental sobre aquesta construcció apareix en el Diccionario geográfico, estadístico e histórico de España y sus posesiones de Ultramar, escrit per P. Madoz a mitjans del segle XIX. En el volum IX d'aquesta magna obra el seu autor defineix el riurau com un cubierto para secar la pasa.

Pel que fa a la seua grafia es tracta d'una qüestió encara no tancada. Els autors Josep Buïgues i Jaume Soler en el seu llibre Arquitectura tradicional de Benitatxell(2002) diuen el següent: Coromines condemna la grafia riu-rau per inexacta. Madoz va ser el primer a emprar aquesta forma escrita, riu-rau, probablement errònia també a mitjan segle XIX, que ha fet fortuna en molts autors posteriors: Figueras, Pacheco, Seijó, Ginés de Alberola, Eduard Mira, etc. Un document privat de Benitatxell documenta l'any 1906 la forma riurau.

El Diccionari Català-Valencià-Balear opta per la grafia riurau, i el Gran Diccionari de la Llengua Catalana també s'inclina per aquesta forma. L'associació comarcal que defensa la conservació d'aquest tipus de construccions s'autodenomina Riuraus Vius, i no Riu-raus Vius.

D'altra banda, des d'un punt de vista generatiu res no indica que es tracte d'un mot compost que provinga de la fusió de riu i rau, com ara en Penya-roja < penya + roja; per tant, sembla que el guionet no hi té cap funció. Aquesta interpretació és la que defensava Nicolau Primitiu en un article seu publicat l'any 1933: Riurau, no riu-rau. No sabem perquè alguns escriuen d'esta darrera forma, car es tracta d'una sola paraula, no composta per més d'una arrel.

[edita] Alguns dels riuraus més coneguts de la Marina Alta

  • El Riurau de Benarrisc, Teulada
  • El Riurau Gran, Jesús Pobre (Dénia)
  • El Riurau Llarg, Benibrai (Xaló)
  • El Riurau de les Ferranes, La Solana, Xaló
  • El Riurau de la Durana, Benibrai (Xaló)
  • Els Riuraus del casc urbà de Llíber
  • El Riurau de la Torra, el Poble Nou de Benitatxell
  • El Riurau dels Agostinos, el Poble Nou de Benitatxell
  • El Riurau del Cabrera, Partida de Senioles (Xàbia)
  • El Riurau dels Benimelis, Partida de Mesquida, Xàbia
  • Els Riuraus de l'entrada de Parcent

[edita] Els riu-raus al cançoner popular

Mare, mare, mare,
que el riu-rau es crema.
Mare, mare, mare,
i els canyissos també.
Mare, mare, mare,
que el riu-rau es crema
i a mi se me crema
la nóvia també.

Mare, mare, mare,
que la pansa es banya.
Mare, mare, mare,
l'haurem d'empilar.
Mare, mare, mare,
que la pansa es banya.
¿On estan les veles?.
No les puc trobar.