Evenki

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

els exemples són en caràcters llatins...


Evenki
Эвэнки Ėvėnki'
Pronunciació: AFI:
Altres denominacions:
Parlat a: Rússia, República Popular de la Xina, Mongòlia
Regió: Sibèria
Parlants: 29.000
Rànquing:
Classificació genètica: Llengües altaiques

   Manxú-tungús
    Tungús del nord

estatus oficial
Llengua oficial de: Mongòlia Interior i Heilongjiang a Xina; Província de Selenge a Mongòlia; Territori de Krasnoiarsk a Rússia (antic districte d’Evènkia)
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2 evn
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

L'evenki és una llengua de la família de llengües manxú-tungús parlada per unes 40.000 persones (els evenkis) a Rússia, la Xina i Mongòlia. S'escriu amb caràcters mongols i ciríl·lic.

És parlat pels evenkis de Rússia, Mongòlia, i la República Popular de la Xina. D'acord amb el cens rus de 2002 té 7.584 parlants.

El vocabulari bàsic i els morfemes d'inflexió no tenen gairebé res en comú amb el mongol i el turc, amb els quals sovint són agrupats. A algunes àrees són fortes les influències del iacut i el buriat. La influència del rus és abassegadora (el 1979, el 75,2% dels evenkis parlava rus, i augmentà al 92,7% el 2002). L'evenki varia considerablement en els seus dialectes, que són dividits en tres grups grans: septentrional, meridional i oriental. Són dividits en parles més petites. L'escriptura es fa en alfabet ciríl·lic creat el 1920 per als evenkis de la Unió Soviètica. A la Xina, l'evenki és escrit en alfabet mongol. [1]

[edita] Característiques

La seva parla es caracteritza per:

  • Harmonia vocàlica en vocals e i i (o a i u palatals) poden concordar amb posteriors (a, o i u velars)
  • El nominatiu no necessita un sufix especial
  • El genitiu –n i col·locació inversa, com mini akini oror (els rens del meu germà).
  • L'objecte pot seguir el predicat, com a bi bakûc’an xögdynowo orommo (jo posseeixo un ren gran).
  • La *p protoaltaica que en manxú i en turc i mongol passa a F desapareix.

[edita] Literatura

Es va desenvolupar a l'antiga URSS, i entre els més destacats hi ha A. M. Salatkin (1908-1943), A. N. Platonov (1912-1939) , G. Ja Chindov, (1915-1970), amb Garpanindia (1939), A. Nemtushkin (1938), I. M. Udygi (1930) i V.D. Lorgaktojev (1934).

[edita] Referències

  • Bulatova, Nadezhda & Grenoble, Lenore. 1999. Evenki, Lincom Europa, Munich, ISBN 3895862223
  • Nedjalkov, Igor. 1997. Evenki, Routledge, London, ISBN 0415026407
v  d  e
Llengües manxú-tungús
Septentrional
Even | Evenki | Manegir | Negidal | Oroqen | Solon
Meridional
Sud-est: Akani | Birar | Kile | Nanai | Orotx | Orok | Samagir | Udege | Ulch
Sud-oest: Jurchen | Manxú | Xibe