RSS Carelo-Finlandesa

De Viquipèdia

Karjalais-Suomalainen sosialistinen neuvostotasavalta
Bandera de la RSS Carelo-Finlandesa Escut de la RSS Carelo-Finlandesa
Lema:
Kaikkien maiden proletaarit, liittykää yhteen! (Treballadors del món, uniu-vos!)
Image:SovietUnionKarelia.png
Llengua oficial Finès i rus.
Capital Petrozavodsk
Cap del Consell Suprem Otto Kuusinen
Creació
Com a membre de la URSS:
 - Des del
 - Fins el
31 de març de 1940
16 de juliol de 1956
Superfície
 - Total
 - % aigua
10a de l'antiga Unió Soviètica
172.000 km²
--
Població


 - Total (1989)
 - Densitat

9a de l'antiga Unió Soviètica


651.300
3,8 hab/km²

Moneda Ruble (rupla)
Fus horari UTC + 3

La República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa (finès Karjalais-Suomalainen sosialistinen neuvostotasavalta, rus Карело-Финская Советская Социалистическая Республика o Karelo-Finskaja Sovietskaja Sotsialisticheskaja Respublika) fou una república de la Unió Soviètica que va existir entre 1940 i 1956 amb l'antiga República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia.

[edita] Història

El 30 de novembre del 1939 l'Exèrcit Roig utilitzà Carèlia com a base per atacar Finlàndia. El VIII Exèrcit Soviètic atacà Agiajervi, Taipale, Terijolki i Viipuri amb 300.000 homes, però l’hivern i el fet de no saber emprar els esquís pels boscos els van fer perdre 200.000 homes. El 22 de desembre les tropes finlandeses de Carl Gustav Mannerheim contratacaren i els venceren a Soumussalmi el 31 de desembre del 1939 i el 8 de gener del 1940.

Els soviètics organitzaren un govern popular a Terijolki el febrer del 1940, i hi enviaren 600.000 homes més, de manera que el 2 de març conqueriren Viipuri i el 12 de març del 1940 els obligaren a signar la Pau de Moscou, per la qual els finlandesos cediren Petsamo i Viipuri a Rússia. D’aquesta manera, el 31 de març del 1940 crearen la República Socialista Soviètica Carèlio-Finlandesa (Suomen Karjalaiset ASST), amb la finalitat d’acabar incorporant-hi tota Finlàndia. Hi nomenaren president el comunista finlandès Otto Kuusinen (1881-1964), qui conservarà el càrrec fins el 1958.

Però el 22 de juny del 1941 es va veure embolicada en la Segona Guerra Mundial, i el 10 de juliol fou atacada per tropes finlandeses i alemanyes. Uns 100.000 habitants de la república combatiren al costat dels soviètics, formant grups de partisans. Pel setembre del 1941 el mariscal Mannerheim formà l’Exèrcit de Carèlia i atacà els marges del Ladoga, de manera que el novembre passaren a posicions defensives, tot i qu el desembre atacaren Soroka. Mantingueren les posicions durant tot 1942 i 1943, però el 1944 els soviètics iniciaren una contraofensiva, i el 21 de juny del 1944 expulsaren els finlandesos, ocupant Petrzavodsk el 28 de juny. Unes 200 empreses foren destruïdes durant la guerra, i 26 ciutadans del territori reberen el títol d’Heroi de la Unió Soviètica.

La república mantingué l'estatut fins el 1956, quan les autoritats soviètiques renunciaren a incorporar Finlàndia a la URSS.