Tritó del Montseny

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Tritó del Montseny

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Amphibia
Ordre: urodela
Gènere: Calotriton
Nom binomial
Calotriton arnoldi

A finals del 2005 es va donar a conèixer el descobriment d'una nova espècie de vertebrat pròpia dels Països Catalans (endèmica de Catalunya).

La determinació de la nova espècie ha estat treballada pels biòlegs Salvador Carranza (investigador del Departament de Biologia animal de la Universitat de Barcelona) i Fèlix Amat (de l'àrea Herpetologia del Museu de Granollers de Ciències Naturals), amb estudis efectuats el 2002 (emmarcats en el Pla de Seguiment de paràmetres ecològics del Parc Natural del Montseny), de morfologia externa i osteologia de l'animal, així com l'anàlisi poblacional i d'ADN (diferenciació genètica), que permeten assegurar que el tritó del Montseny té característiques biològiques diferenciades a la resta de catalogades com queda patent a la publicació del a revista Zoological Journal of the Linnean Society. El nom científic que se li ha assignat és el de "Calotriton arnoldi".

El tritó del Montseny, el ferreret de Mallorca, la sargantana pallaresa, la sargantana de les Pitiüses, la sargantana balear i la baldriga balear són els únics vertebrats vius endèmics del Països Catalans.

L'amfibi més proper és el tritó pirinenc, el Calotriton asper (abans anomenat "Euproctus asper") observat per primer cop el 1979 també al Montseny.

[edita] Particularitats del tritó del Montseny i el Parc Natural del Montseny

El Massís del Montseny demostra un cop més la seva singuralitat biogeogràfica ja que hi perviuen poblacions residuals d'espècies, tal i com ens diuen BIGUES, J et SAIZ, E. (2006:94) «com a resultat de la lenta retirada cap al nord de la darrera glaciació, fa un milió i mig d'anys i gràcies al perllongament de les condicions idònies, a causa de l'altitud».

Així doncs amb el pas del temps, i la separació física d'ambdues poblacions, feren que els tritons del Montseny s'adaptessin a unes condicions més mediterrànies tot evolucionant independentment fins a diferenciar-se com a espècie única.

A més val a dir que «el tritó és un bon indicador de la qualitat ecològica de les aigües del Parc Natural del Montseny. Aquests amfibis necessiten aigües fredes, netes i ben oxigenades» (Informatiu del Parc del Montseny: 2006)

[edita] Situació de l'espècie

És una de les poblacions d'amfibis més petita d'Europa, es calcula que hi ha uns 1.500 exemplars en una extensió de prop de 40 km2, val a dir que amb un futur incert i fràgil, i no cal dir que necessiten de mesures de protecció conservacionistes.

[edita] Fonts i enllaços externs