Agamèmnon

De Viquipèdia

La màscara d'Agamèmnon és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat és de cap al 1500aC, uns segles abans de l'època en que se situa la guerra de Troia
La màscara d'Agamèmnon és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat és de cap al 1500aC, uns segles abans de l'època en que se situa la guerra de Troia

Agamèmnon fou el rei d'Argos que, d'acord amb l'Il·líada va participar a la guerra de Troia, esdevenint un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat. Se l'anomena rei d'Argos o rei de Micenes, per la capital del regne. Estava casat amb Clitemnestra i tenia tres fills (Orestes, Ifigènia i Electra)

Com a germà de Menelau, que va ser abandonat per Hel·lena, no va trigar a reunir un poderós exèrcit; primer va viatjar amb Palamedes cap a Ítaca, on va convèncer a Odisseu que s'unís a l'empresa. També va enviar missatgers a Xipre, on el rei Cinires li havia promès cinquanta vaixells de guerra. Enlloc d'això, però, el rei va enviar-li un vaixell de veritat i quaranta-nou de juguet.

Abans de sortir amb les naus cap a l'Hel·lespont (la platja de Troia), va veure castigada la seva gosadia quan, dies abans va matar un cérvol de la mare Àrtemis i va blasfemar que ni ella mateixa ho hauria fet millor. La deessa, enutjada, li va fer pagar tal blasfèmia amb la vida de la seva filla Ifigènia.

Agamèmnon va trobar just el tracte i no va dubtar en sacrificar ell mateix a la seva filla per aconseguir el vent propici per creuar el mar Egeu. Un cop a Troia va passar deu llargs anys éssent un dels millors guerrers però sobretot com un gran estadista, encara que va tenir baralles amb molts dels seus "subordinats", amb Aquil·les especialment.

En acabar la guerra i recuperar Helena seu germà, va tornar cap a Micenes on l'esperava la seva esposa, Clitemnestra i el seu amant Egist.

Just abans de marxar cap a Troia, Agamèmnon havia consultat un oracle que li havia dit:

<<Agamèmnon no morirà ni dins ni fora d'un palau
ni en aigua ni a terra
ni vestit ni despullat
ni menjat ni afamat>>

En arribar a casa seva, es va prendre un bany al jardí. Quan va treure un peu, la seva dona li va donar una poma i li va llençar una xarxa de pescar a sobre. Aleshores, Egist va matar-lo amb l'espasa i després, Clitemnestra va tallar-li el cap. S'havia acomplert la profecia: ni dins ni fora d'un palau (estava al jardí de palau) ni en aigua ni a terra(tenia un peu fora la banyera) ni vestit ni despullat (la xarxa li cobria el cos, però no és un vestit) ni menjat ni afamat (s'estava acostant una poma a la boca ne el moment de la mort)

Als descendents d'Agamèmnon, se'ls anomena Agammenònides.