Miquel Santaló i Parvorell
De Viquipèdia
Miquel Santaló i Parvorell (Vilaür, 1887 – †Guadalajara, Mèxic, 1962) fou un geògraf, pedagog i polític català.
Format dins el nucli del republicanisme gironí del primer quart del segle XX a Girona, juntament amb Carles i Darius Rahola –que acabaria convergint dins Esquerra Republicana de Catalunya–, fou escollit alcalde de la dita ciutat al 1931, amb l'adveniment de la II República Espanyola. A les eleccions generals del 28 de juny, fou escollit diputat a Corts. No abandonà mai aquest escó per la circumscripció de Girona i el revalidà successivament a totes les eleccions legislatives de la República. Ocupà el càrrec d'alcalde de Girona fins al 1933, quan hi renuncià per la multiplicitat de càrrecs que acumulava, atès que l'havia de compaginar amb el de ministre de comunicacions al govern espanyol (1932-1933) i el de Conseller Primer del govern de la Generalitat de Catalunya, sota l'etapa final de la presidència de Francesc Macià i el primer govern de Lluís Companys (1933-1934). Al 1934, amb la resta del govern català, fou detingut i empresonat pels fets d'octubre de 1934. Tanmateix, al judici de 1935 fou absolt.
Al camp acadèmic destacà en tant que geògraf i membre fundador de la Societat Catalana de Geografia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans,
Al 1939 partí a l'exili amb 62 diputats de les Corts per la frontera amb França a Catalunya. Després de romandre fins al 1942 a Cotlliure, París, Bordeus, Seta i Marsella, aconseguí d'embarcar-se en un dels vaixells que el govern de Mèxic posà a disposició dels exiliats espanyols situats a la part francesa no ocupada pels alemanys. S'instal·là a Mèxic el mateix any, on morí el 1962.
[edita] Bibliografia
- CLARA, Josep, "Trajectòria d'un empordanès (1887-1962)", a Revista de Girona, 127 (1988), pp. 21-27.
| Precedit per: Francesc Coll i Turbau |
Alcalde de Girona 1931 - 1933 |
Succeït per: Josep Maria Dalmau i Casademont |
| Precedit per: Carles Pi i Sunyer |
Conseller Primer 1933 - 1934 |
Succeït per: Càrrec suprimit |

