Barcelona

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre Barcelona, capital de Catalunya. Per a altres significats, vegeu «Barcelona (desambiguació)».


Barcelona
Escut de Barcelona Bandera de Barcelona
(En detall) (En detall)
Localització


Municipi del Barcelonès
Barcelona des d'un avió
Barcelona des d'un avió
País Catalunya Catalunya
Gentilici Barceloní, barcelonina
Llengua pròpia Català
Superfície 100,39 km²
Altitud 12 m
(màx.:512 mín.:0)
Població (2006)
  • Densitat
1.605.602 hab.
15.993,64 hab/km²
Coordenades 41° 24′ 7″ N 2° 10′ 17″ E
Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde:

1
Jordi Hereu i Boher (PSC)
Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Barcelonès
Codi postal 080xx
Web
Sagrada Família
Sagrada Família
Estàtua humana a la Rambla
Estàtua humana a la Rambla
Diagrama ombrotèrmic de Barcelona
Diagrama ombrotèrmic de Barcelona
Evolució demogràfica de Barcelona, 1900-2005, segons dades de l'INE
Evolució demogràfica de Barcelona, 1900-2005, segons dades de l'INE

Barcelona és la capital de Catalunya, la comarca del Barcelonès i la província de Barcelona. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. És el nucli principal de la regió metropolitana de Barcelona, que aglutina 4.841.365 habitants[1].

Taula de continguts

[edita] Emplaçament geogràfic

Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat, al sud, i Besòs, al nord-est, limita, de sud a nord-est i en el sentit de les agulles del rellotge, amb els municipis d'El Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.

El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo, 512 m, com a punt més alt), el pla, i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que, juntament amb el litoral marítim, tanquen els límits de la ciutat.

La part del pla de Barcelona més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). A tocar del litoral, dominant el port, s'aixeca la muntanya de Montjuïc (Barcelona) (173 metres).

[edita] Història

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans.

En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou emmurallada per ordre de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle XIX. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. Al segle IV les muralles van ser reformades augmentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Aquestes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.

Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període de temps. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potència econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durant uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al període comtal

Diversos pergamins medievals del segle X, parlen d'Ardena, una població situada a l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre Les Corts i Sarrià.

A partir del segle XIV la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714), que comportà el setge de la ciutat i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.

Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa afavorir la progressiva industrialització al següent segle. Al llarg de la segona meitat del segle XIX coincidint amb el projecte de derrocament de les muralles que envoltaven la ciutat es va procedir a incorporar les altres poblacions del pla de Barcelona. Així es van incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de Gràcia, Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles, Les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, això va permetre a la ciutat poder aplicar llurs projectes d'Eixample i de desenvolupament de la industria, fet que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929.

L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra.

Després d'una postguerra dura Barcelona inicià una fase de desenvolupisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer, així va ser com la totalitat del pla de Barcelona, que encara mantenia certa herència del seu passat agrícola i rural es va urbanitzar en grans barris dormitoris plens dels immigrants procedents d'altres parts d'Espanya. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infraestructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

[edita] Esdeveniments

[edita] Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística.

Els districtes de Barcelona
Els districtes de Barcelona

Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren els barris oficials i alguns no reconeguts oficialment):

La divisió dels barris oficials fou proposada per l'ajuntament de Barcelona a finals del 2006 i ratificada i aprovada pel consistori barceloní a començaments del 2007. Encara després de l'aprovació definitiva hi ha queixes de veïns sobre els noms donats a alguns barris (com, per exemple, Antics Palaus) així com als límits dels mateixos.

[edita] Llocs d'interès

[edita] Barri antic

Concert a la plaça del Rei
Concert a la plaça del Rei

El nucli històric conserva les edificacions més antigues de la ciutat. La Barcelona romana es troba representada, per exemple, per les columnes del temple d'August dins l'edifici del Centre Excursionista de Catalunya, les restes de Bàrcino sota el subsòl (integrades dins el Museu d'Història de la Ciutat) o les antigues muralles. També guarda testimonis romànics com Sant Pau del Camp o la capella d'en Marcús i un important patrimoni gòtic com el que formen la Catedral, el Palau Reial Major o l'església de Santa Maria del Mar al barri de la Ribera, entre molts altres testimonis d'aquesta època. La plaça de Sant Jaume alberga dos dels edificis més emblemàtics de la ciutat: el Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat.

Al barri antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del barri antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic.

La Rambla és el carrer més visitat de la ciutat; on es troben edificis emblemàtics com el Liceu o el mercat de la Boqueria.

[edita] Montjuïc

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc) i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instal·lacions esportives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de 1992¨de Barcelona, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell.

Arc de Triomf
Arc de Triomf

També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar de Barcelona, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec).


[edita] Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal.

El parc es va construir sobre els terrenys de l'antiga fortalesa de la Ciutadella, construida per Felip V el 1716, d'on li ve el nom. D'aquesta en resten edificis com ara la Capella castrense, el Palau del Governador (actual Institut) i el Polvorí (Parlament de Catalunya). La Ciutadella va ser enderrocada a partir del 1868.

D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.

Foto aèria des del mar
Foto aèria des del mar

[edita] Port Olímpic

Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.

  • Hotel Arts
  • Torre Mapfre
  • Casino de Barcelona
  • Maremàgnum

[edita] L'Eixample

Es tracta del barri que es va començar a construir a partir del 1860 a partir del projecte d'Ildefons Cerdà, per tal d'eixamplar la ciutat cap al Pla de Barcelona.

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample.

[edita] Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:

Casa Milà
Casa Milà
Pavelló d'entrada al Parc Güell
Pavelló d'entrada al Parc Güell

[edita] Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però només es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen.

Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona

[edita] El Patrimoni de la Humanitat a Barcelona

Llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a Barcelona:

[edita] Esport

Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el nombre de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou hi caben 98.600 persones. Hi ha molts altres clubs a Barcelona, Europa, Jupiter, Espanyol, el nom complet del qual és Reial Club Deportiu Espanyol i que disputa els seus partits a l'estadi olímpic Lluís Companys, situat a la muntanya de Montjuïc.

[edita] Transport

A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior i que és conegut amb les sigles BCN.

Barcelona és un centre molt important de Renfe (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des de fa poc temps Madrid amb Lleida (a la Catalunya occidental), i s'espera que arribi a Barcelona per l'any 2007. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies. Barcelona també és l'origen d'un nombre important de trens regionals gestionats per Renfe que comuniquen la ciutat amb poblacions catalanes a més de 80 quilòmetres de distància, incloent-hi les altres tres capitals de província. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves xarxes: el Trambaix i el Trambesòs.

[edita] Ciutats agermanades

[edita] Galeria fotogràfica

[edita] Pàgines relacionades

[edita] Referències

  1. Nombre d'habitants de la regió metropolitana segons l'IDESCAT

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Commons
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
Viccionari
Viccionari.
Viquidites
Viquidites.
Viquiespècies
Viquiespècies.
Viquillibres
Viquillibres.
Viquinotícies.
Viquitexts
Viquitexts.
Viquiversitat
Viquiversitat.


Districtes i Barris de Barcelona
Ciutat Vella: Barceloneta • Barri Gòtic • La RiberaRaval
L'Eixample: Esquerra de l'Eixample • Dreta de l'Eixample • Barri de Sant AntoniFort Pienc
Sants-Montjuïc: Hostafrancs • La Bordeta • MontjuïcPoble-SecSants
Les Corts: Camp de la Creu • Camp Vell • Can Batllori • Can Sòl de Baix • Centre de les Corts • Can Bacardí • La Mercè • Pedralbes • Sant Ramon • Zona Universitària
Sarrià-Sant Gervasi: Can Caralleu • CollserolaEl FarróEl Putget • El Rectoret • Font del Món • GalvanyLa Bonanova • Les Planes • Les tres torres • Mas Guimbau • Mas Sauró • Sant Gervasi de CassolesSarriàTibidabo • Turó Parc • Vallvidrera
Gràcia: El Camp d'en Grassot i Gràcia Nova • Vila de Gràcia• El Coll • La Salut • Vallcarca i els Penitents
Horta-Guinardó: Baix GuinardóCan BaróCarmelFont d'en FargasFont del GosGuinardóHortaLa ClotaMontbauSant GenísTaxoneraVall d'Hebron
Nou Barris: Barri de VallbonaCan PegueraCanyellesCiutat MeridianaGuineuetaPortaProsperitatRoquetesTorre BaróTorre LlobetaTrinitat NovaTuró de la PeiraVerdumVilapicina
Sant Andreu: Baró de ViverBon PastorCongrésLa SagreraNavasSant Andreu de PalomarTrinitat Vella
Sant Martí: BesòsClot-Camp de l'ArpaLa CiutadellaLa VernedaPoblenouSant Martí de Provençals
v  d  e
Llocs d'interès turístic de Barcelona MTR Logo