Discussió:Mar Catalana

De Viquipèdia

Pel que fa a la qüestió (sempre polèmica) de les majúscules i minúscules, vegeu Usuari Discussió:Marcbel#Majúscules i minúscules. Jo defenso que ho tornem a deixar tal com ho havia deixat jo, és a dir: mar Catalana, cap de Sant Sebastià, península Ibèrica, etc. A part de la resta de petites esmenes fetes, que ara han desaparegut. –Enric, 13:19, 23 maig 2006

El tema de les majúscules em remeto a la meva pàgina de discussió, tot i que resumiré: l'equip de filòlegs i geògrafs de l'ICC (la institució oficial en la fixació de la toponímia, en col·laboració amb l'IEC) ho posa en majúscules. He posat alguns dels altres canvis teus, que no havia vist. Conservo un catalano-balear, ja que és així com ho fa escriure en Fontserè (per això la cursiva). L'article l'aniré ampliant successivament. Ara deu estar a un 25% del que m'agradria posar. Salut.--Marcbel 12:54, 23 mai 2006 (UTC)
Estic d'acord amb l'Enric. Una cosa són els mapes, com les llistes, on sempre es pot començar per majúscula, i una altra és un text. Per posar dos exemples de fonts que cites: l'entrada "mar" de la GEC [1] on hi ha diferents exemples, i la gramàtica de l'IEC [2], apartat "Tipus de lletra" d'on copio: "Les denominacions genèriques que, de vegades, acompanyen els noms geogràfics també s’escriuen en minúscula, excepte si aquestes denominacions han passat a formar part del mateix topònim: l’avinguda Diagonal, la mar Roja, el delta de l’Ebre, l’estany Rodó, la plaça del Diamant, la ronda de Dalt, el raval de Santa Anna (però Mas de Barberans, Castell-Platja d’Aro)." --VRiullop (parlem-ne) 15:32, 23 mai 2006 (UTC)
Però als mapes hi ha molts topònims que comencen per minúscules. Quan convé, es posa en minúscula. Tanmateix, jo no veig enlloc que la normativa sigui clara. No veig la diferència entre la Depressió Central Catalana, i la conca de Tremp. Si la primera va en majúscula, la segona també hauria d'anar (de fet, tots els geòlegs posem Conca de Tremp). Potser el problema ve de barrejar la toponímia política amb la toponímia geogràfica. Davant del dubte, prefereixo seguir a l'especialista (oficial) en toponímia, que és l'ICC. --Marcbel 17:54, 23 mai 2006 (UTC)
Als mapes de l'ICC surten coses com "Hospital comarcal" o "Camp de golf". Són majúscules d'inici, no de nom propi. En canvi quan es posen a escriure text fan "mar d'Aral" [3] o "mar Mediterrani" [4]. El criteri continua sent el mateix que l'IEC o la GEC. --VRiullop (parlem-ne) 20:38, 23 mai 2006 (UTC)
Mmm. Interessant. Tanmateix, als mateixos mapes (i en llistes) l'ICC no posa majúscula d'inici i conserva la minúscula en noms de municipis ("l'Estartit") i en accidents geogràfics menors (com per exemple la punta "el Catifoll" o "la Roca Foradada", però el "Cap d'Oltrera"). En tot cas, jo separaria la toponímia política de la toponímia geogràfica. També caldria determinar si això que diu l'IEC són orientacions (discutible), o és normativa (alavat sia el Senyor). Tanmateix, continuo dient que el que diu l'IEC pel que fa a la toponímia geogràfica és contradictori i confús. --Marcbel 12:56, 24 mai 2006 (UTC)
Curiosament, a la pàgina donada com a enllaç extern, es diuen coses com: "el mar Catalano-Balear a excepcio del golf de Lleó", amb tant mar com golf en minúscules... A part, tots els altres articles de la viquipèdia usen la normativa estàndard. --81.39.161.235 15:57, 23 mai 2006 (UTC)
Mira, mira, mira en Belzunces ací, quina gràcia! Benvingut siguis! Solament vull dir dues coses: llevat d'excepcions la composició de mots no duu guionets ex.:sostveguer, italoamericà; els gentilicis no van mai en majúscules ex.: República francesa, costa italiana. Em sorprèn que l'ICC ho posi en majúscules... Vilallonga 16:21, 23 mai 2006 (UTC)

[edita] Mar Catalana vs. Mar Balear

El que aquí ve definit com a mar Catalana és el mateix que la mar Balear o mar Ibèrica, segons l'International Hydrographic Organization (IHO) que és l'autoritat mundial encarregada de la definició i delimitació dels diferents mars. Aquí teniu una publicació ón ho podeu comprovar: Limits of Oceans and Seas(a la pàgina 18). Per tant, aquest article s'hauria de reestructurar tenint en compte que tots tres noms fan referència al mateix mar. --Alfàndec 17:43, 27 febr 2007 (CET)

Per altra banda, penso que el nom més apropiat per a aquest article seria mar Balear, que és el més utilitzat per la comunitat científica (perquè la resta de gent penso que no anomena aquest mar de cap manera) i això de "el nom Mar Catalana ha estat àmpliament utilitzat" on? per qui? Us asseguro que jo m'hai ho havia sentit, en canvi si havia vist mar Balear --Alfàndec 17:55, 27 febr 2007 (CET)

Vols dir que és mentida el que es diu a l'article que són coses diferents, la mar balear i la catalana? --81.38.184.253 23:44, 27 febr 2007 (CET)
Sí, només cal observar que els límits definits a l'article són els mateixos que els de la "mar Balear" en la publicació anterior, en la qual apareixen els límits oficials vigents. El nom de "mar Catalana" sembla molt més recent, fixeu-vos que comença a emprar-se al segle XX. --Alfàndec 08:18, 28 febr 2007 (CET)
Actualment la Mar Catalana i la Mar Balear (o Mar Catalanobalear) són dues mars diferents. Més concretament, la Mar Catalana està dins de la Mar Balear. N'és una part. És una qüestió de noms. Aquests noms no tenen gran tradició, no estan molt assentants, i molta gent els empra imprecissament. Treballo a l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona, i conec personalment als investigadors que tracten el tema (inclòs els que han fixat la toponímia). N'he parlat amb alguns sobre això. Encara no he acabat l'entrada de Mar Catalana (vull afegir-hi moltes coses), i caldria fer una de nova de la Mar Balear. La Mar Balear seria la mar al voltant de les Illes Balears, però els seus límits són imprecissos, fonamentalment a la banda est. El document que cites és de l'any 1953, en un moment en què aquests país no havia fet recerca marina, i enmig d'una dictadura que no propagaria internacionalment un nom com Mar Catalana. A més, també serveix d'exemple que els documents oficials o científics també s'equivoquen ;-). --Marcbel 11:24, 28 febr 2007 (CET)

Però fora de Catalunya s'empra el terme mar Catalana? A les illes Balears i al País Valencià sempre he vist emprar "mar Balear" i no crec que s'accepti el terme "mar Catalana". --Alfàndec 11:31, 28 febr 2007 (CET)

Bé, és que per a referir-te a la Mar Catalana pots utilitzar Mar Balear (o Catalanobalear), ja que la Mar Balear inclou la Mar Catalana. Com també pots utilitzar Mar Mediterrània. Però són coses diferents. En l'àmbit científic s'utilitza Mar Catalana, tant en català com en anglès o altres llengües. Només cal fer una cerca en les bases de dades d'articles científics. I el nom el van fixar els francesos. Tanmateix, és veritat que tant un nom com l'altre (Catalana, Balear o Catalanobalear) no són vox populi, no tenen tradició històrica, la qual cosa ha fet que sempre s'hagin utilitzat (o s'utilitzin) de manera poc clara o directament de forma errònia. Ha estat modernament que s'han mirat de fixar els límits com he intentat explicar a l'article, just quan s'ha començat a fer recerca científica a l'àrea (segona meitat del XX). Per a la delimitació d'un mar s'ha de conèixer al batimetria (els fons) i això no s'ha començat a fer fins als 80 del XX. I aquesta discussió no fa més que demostrar el que s'explica a l'apartat "Denominació" de l'entrada ;-).--Marcbel 12:06, 28 febr 2007 (CET)
Per curiositat, si la mar Balear inclou la mar Catalana, quins són els trossos de la mar balear que no són la catalana? --81.38.184.253 01:40, 1 març 2007 (CET)
Busca en el google "Catalan Sea" i veurà si es fa servir o no. Aproximadament el mateix nombre de resultats que "Balearic Sea". --81.38.184.253 11:37, 28 febr 2007 (CET)

M'haveu convençut. Per a tancar aquesta discussió, he afegit la informació que disposava a l'apartat sobre la denominació, per afegir una mica més de confusió en la ja existent confusió. La resta de l'article penso que pot quedar com està. --Alfàndec 22:14, 28 febr 2007 (CET)