Batalla de Verges
De Viquipèdia
La batalla de Verges, també coneguda com la batalla del Ter o la batalla de Torroella, fou un episodi de la guerra dels Nou Anys i més concretament de la invasió francesa de finals del segle XVII, que va tenir lloc el dia 27 de maig de 1694 al llarg dels bancs i guals del riu Ter, entre els termes de Verges, Torroella i Foixà.
[edita] Preludi
Durant l'any 1694 el rei francès Lluís XIV va decidir fer un esforç a Catalunya, i posar l'exèrcit del general Nicolas Catinat al Piemont a la defensiva, reservant més tropes pel front català.
El virrei de Catalunya, Juan Manuel Fernández Pacheco i Cabrera, duc d'Escalona, que era també el capità general de l'exèrcit, havia desplegat al llarg dels bancs del riu Ter pràcticament totes les tropes que podia reunir per oposar-se al important cos expedicionari francès, dirigit pel duc Mariscal francès Anne-Jules de Noailles, el qual volia capturar Girona.
Els dos exèrcits estaven composats aproximadament dels mateixos efectius (uns 20.000 a peu i uns 4-5.000 a cavall). Però els regiments francesos estaven formats principalment per tropes veteranes, mentre a les forces espanyoles la gran majoria eren reclutes i constituïen unitats inexpertes que mai havien lliurat cap batalla. A més a més, l'exèrcit francès era superior en el nombre i potència de les seves peces d'artilleria i era comandat per bons i entrenats oficials.
[edita] La batalla
L'exèrcit espanyol es va dividir en tres cossos per vigilar els guals a Verges, Ullà i Torroella, per impedir que les tropes franceses travessessin el riu. Els francesos van intentar sense èxit forçar la travessa a Verges, i posteriorment a Ullà i Torroella.
El 27 de maig una boira densa penjava sobre els bancs del riu i els francesos se'n van aprofitar aconseguint travessar, prop de Torroella, almenys 2.000 homes a peu i a cavall, seguida per un gran nombre de granaders d'infanteria, carregant contra la infanteria espanyola que els esperava en aquella posició sense atrinxerament mentre eren colpejats per l'artilleria francesa des de l'altre costat del riu.
Després de la primera descàrrega dels seus mosquetons els espanyols ja no podien oposar-se eficaçment als enemics que anaven travessant, començant a fugir del camp de batalla amb el conseqüent desordre de la resta de l'exèrcit. Una gran part dels que anaven a peu hi deixaren la vida mentre la cavalleria es retirava deixant tota la infanteria sense protecció. Avisats d'aquesta derrota i sense poder fer front al gran nombre de tropes franceses que havien travessat i que ara es reorganitzaven, l'exèrcit espanyol sencer queia en la confusió i la cavalleria fugia juntament amb la rereguarda fins a arribar a Girona.
Els francesos feien un avenç general contra els espanyols, que no oferien oposició, matant molts de soldats i captant les seves peces d'equipatge i artilleria.
[edita] Seqüeles
Segons la versió oficial dels espanyols, les pèrdues foren de 2.931 homes i 324 cavalls, entre morts, ferits i desertors. Segons fonts franceses les pèrdues espanyoles excedien els 9.000 homes incloent-hi 2.000 presos, mentre que les seves pròpies pèrdues van ser només d'aproximadament 500 homes.
En aquesta situació el virrei no va tenir cap altra elecció que enviar algunes tropes a Girona i la part més gran del seu exèrcit cap a Barcelona, on hi van romandre tot el mes de juny. Mentrestant els francesos van saquejar més de 10 pobles als voltants del riu Ter.
El 30 de maig, tres dies després de la desfeta espanyola al riu Ter, Noailles començava el setge per terra i mar de la fortalesa de Palamós, que es rendia el 10 de juny. La ciutat de Girona es prenia el 29 de juny.

