Rabindranath Tagore
De Viquipèdia
| Premi Nobel de Literatura (1913) |
Rabindranath Tagore (
escolteu (?) en bengalí: রবীন্দ্রনাথ ঠাকুর ) ( Calcuta, Índia 1860 - íd. 1941 ) fou un escriptor i poeta indi guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1913.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Primers anys
Va néixer el 7 de maig de 1860 a la ciutat de Calcuta, en una Índia que en aquells moments formava part de l'Imperi Britànic. Fou el petit dels catorze fills d'una família selecta de Calcuta i amant de les arts.
El seu germà gran, Dwijendranath, fou un respectat poeta i filòsof, Satyendranath fou el primer membre d'una ètnia índia admès en l'elitista Servei civil indi i Jyotirindranath fou un músic i compositor cèlebre en el seu moment. El 1878 aconseguí viatjar fins a Anglaterra per estudiar a l'escola pública de Brighton i posteriorment aconseguí ser admès a la Univeristat de Londres, no obstant, no va acabar els seus estudis i va abandonar Anglaterra al cap d'un any. Aquesta exposició a la cultura anglesa i la seva llengua es filtraria en els seus primers passos amb la tradició de la música Bengalí per crear nous estils musicals. Tagore no va abraçar mai completament les rígides normes angleses ni l'estricta interpretació de la tradicional religió Hindú per part de la seva família en la seva vida o en el seu art, escollint en lloc seu prendre el millor d'ambdues esferes d'experiència.
[edita] Vida a Shelaidaha
El 9 de desembre de 1883 es va casar amb Mrinalini Devi, amb la qual va tenir dos fills i tres filles, diversos dels quals van morir ben petits. En aquell moment ja s'havia convertit en el centre d'atenció del món literari amb diverses obres, incloent un poema llarg adaptat a l'estil Maithili del que va ser pioner Vidyapati, que al seu torn reclamava que pertanyia al poeta perdut anomenat Bhanu Simha. La seva reputació es va consolidar amb recopilacions com Sandhya Sangit (1882), que inclou el famós poema Nirjharer Svapnabhanga (El crit de la cascada).
L'any 1890 començà a gestionar les propietats familiars de Shelaidaha, una regió estuària situada a l'actual Bangla Desh, on va viure en una casa-vaixell sobre el sistema tributari del riu Padma. Treballs d'aquest període tals com Sonar Tari (1894), Chitra (1896) i Katha O Kahini (1900) van acabar de crear-li una gran fama com a poeta. A més, estava guanyant-se també una reputació com assagista, escriptor d'obres i d'històries curtes, reflectint la vida del poble que veia al seu al voltant, cosa que li feu obtenir considerables elogis.
[edita] Vida a Santiniketan
El 1901 va abandonar Shilaidaha i es va traslladar a Santiniketan, població situada a Bengala Occidental, on va posar en funcionament una escola experimental en unes propietats donades pel seu pare. Aquesta escola, establerta segons la tradicional estructura *Brahmacharya dels estudiants vivint al costat del seu Gurú en una comunitat autosuficient, fou un iman per a grups internacionals d'estudiants, artistes, lingüistes i músics. Tagore va dedicar prodigioses quantitats d'energia a obtenir fons per a aquesta escola, utilitzant per exemple l'import concedit amb Premi Nobel. Avui dia la institució és coneguda com Universitat Visva Bharati (en bengalí: বিশ্বভারতী, Índia al món), sota el control del govern indi.
Vers l'any 1906 va morir la seva esposa així com diversos fills, la qual cosa el sumí en una gran pena. En aquells moments però ja tenia un ampli nombre de seguidors entre els lectors bengalís, i gràcies a les primeres traduccions de les seves obres començà a ser reconegut fora de les fronteres del seu país.
En resposta a alguns admiradors anglesos, com el pintor William Rothenstein, va començar a traduir alguns dels seus poemes en vers lliure. El 1912 marxa a Anglaterra per realitzar diverses xerrades i donar a conèixer el seus versos, deixant impresionats, entre d'altres, el poeta irlandès William Butler Yeats. Posteriorment aquest autor va escriure el prefaci de la versió anglesa de l'obra de Tagore Gitanjali. L'any 1913 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu vers profund i sensible, fresc i bell, pel qual, amb habilitat consumada, ha fet del seu pensament poètic, expressat en les seves pròpies paraules angleses, una part de la literatura d'Occident
El 1916 va iniciar un seguit de conferències que el van dur al Japó i els Estats Units d'Amèrica, moment en el qual va denunciar el xovinisme nacionalista així com els nacionalismes bel·ligerants. Aquest possicionament polític el va fer rebre moltes crítiques però també rebé l'elogi del pacifistes com Romain Rolland. La seva experiència en aquests països fou recollida en el seu llibre Japanyatri, i la visita el 1927 a Bali, Java, Kuala Lumpur, Malacca, Penang, Siam i Singapur s'observà en la seva obra Jatri.
L'any 1915 fou nomenat Cavaller de l'Imperi Britànic pel rei Jordi V del Regne Unit, però l'any 1919 renuncià a aquesta condecoració com a protesta per l'acció de l'exèrcit britànic a la massacre de Jaliyaanwala Bagh. Al llarg de la seva vida va mantenir múltiples contactes amb altres intel·lectuals del seu temps, entre d'altres Henri Bergson, Albert Einstein, Robert Frost, Mahatma Gandhi, Thomas Mann, George Bernard Shaw, H.G. Wells i Romain Rolland.
Va morir el 7 d'agost de 1941 a la seva residència de Calcuta, un dia que encara és recordat en actes públics en el món de parla bengalí.
[edita] Obra literària
Reconegut internacionalment per la seva obra poètica, Tagore també va escriure novel·les, assajos, històries curtes, diaris de viatge, obres de teatre així com nombroses cançons.
[edita] Històries curtes
De la prosa de Tagore les obres que es tenen mes en consideració són les seves històries curtes i se li atribueïx ser el pioner a escriure històries breus en bengalí. Les seves històries curtes estan escrites en una prosa rítmica, sovint fins al punt de ser poètica, i la principal temàtica de la qual són les vides de la gent corrent.
Tagore va començar a escriure històries curtes tan sol amb setze anys, el 1877, començant amb Bhikharini (La captaire). Entre 1891 i 1895 són definits pels historiadors com el període "Sadhana" de Tagore, en el qual escrigué al voltant de la meitat de les històries contingudes en els tres volums del Galpaguchchha, una col·lecció de 84 històries. Tagore solia associar aquestes primeres històries, com des del període "Sadhana", amb una exuberant vitalitat i espontaneïtat, característiques ques estaven íntimament relacionades amb la vida de l'autor en els diversos pobles on gestionava les àmplies propietats familiars.
[edita] Obra seleccionada
[edita] Poesia |
[edita] Teatre |
[edita] Novel·les[edita] Assaigs |


