Aga Buriàtia

De Viquipèdia

Аги́нский-Буря́тский автоно́мный о́круг
(Aguinski-Buriatski avtonomni ókrug)
Агын Буряадай автономито округ
(Aguin Buriaadai avtonomito okrug)
Bandera d'Aga Buriàtia
Informació
Capital: Aguinskoie
Població

 - Total
 - Densitat de població


72.773 h. (2005)
3,8 hab/km²

Superfície 19.312 km²
Governador Bair Zhamsuyev,
Idiomes oficials Rus i buriat
Mapa d'Aga Buriàtia dins Rússia

Aga Buriàtia en (rus Аги́нский-Буря́тский автоно́мный о́круг (Aguinski-Buriatski avtonomni ókrug), i en buriat Агын Буряадай автономито округ (Aguin Buriaadai avtonomito okrug)), és un districte autònom (subjecte federal) de la Federació Russa. Pertany a la província de Txità. Té una extensió de 19.312 km² i una població de 72.773 habitants segons el Cens rus (2002).

[edita] Població

Pel que fa a l'origen ètnic dels habitants del districte (segons el cens rus del 2002), n'hi havia de 54 procedències diferents, de les que les principals grups són els buriats (62.5%) o russos (35.1%), els tàtars uns 390 (0.5%) i altres grups encara més petits. Darrerament hi ha hagut algunes peticions d'integrar el districte dins la república de Buriàtia. El buriat i el rus són els idiomes oficials.

cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Buriats 23,374 (47.6%) 33,117 (50.4%) 35,868 (52.0%) 42,362 (54.9%) 45,149 (62.5%)
Russos 23,857 (48.6%) 28,966 (44.0%) 29,098 (42.1%) 31,473 (40.8%) 25,366 (35.1%)
Altres 1,878 (3.8%) 3,685 (5.6%) 4,069 (5.9%) 3,353 (4.3%) 1,698 (2.4%)


Subdivisió administrativa de Rússia Bandera de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia
Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk | Perm | Primórie | Stàvropol
Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk1 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka2 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità3 | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej |
Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg
Província autònoma Hebreus
Districtes autònoms Aga Buriàtia3 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia2 | Nenètsia | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia1
  1. L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
  2. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.
  3. L'11 de març del 2007 se celebrarà un referèndum per a determinar la possible fusió entre la província de Txità i el districte autònom d'Aga Buriàtia per formar el territori de Zabaikal.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga