Paco Cabanes Pastor
De Viquipèdia
Paco Cabanes Pastor, Genovés I (El Genovés, 20 de desembre de 1954) és un ex-jugador professional de pilota valenciana que ha dut el nom del seu poble com a malnom i, de retruc, ha encetat una saga de pilotaris amb el seu fill, Genovés II. Ha sigut qualificat pels aficionats, i pels companys i rivals al trinquet, com a un dels millors pilotaris de la història, fent-se un lloc al costat de figures com El Nel de Murla, Juliet d'Alginet i el Rovellet. Ha sigut també membre de la Selecció Valenciana de Pilota.
Com és normal al Genovés, i a la Costera, es va iniciar jugant al raspall, però a l'edat de 17 anys ja comença a competir a escala i corda, modalitat que va dominar durant vora 20 anys. La seua arribada va significar el final de l'etapa del Rovellet, i el seu final va ser obrir pas a Álvaro; més difícil ho tingueren les figures amb qui va coincidir (com és el cas d'Eusebio i de Fredi), a qui va donar poques oportunitats de lluir-se.
El 1975, un any després de debutar a la màxima competició del moment, el Campionat Nacional d'Escala i Corda, ja se'n va proclamar guanyador sense discussió, tal com féu a l'any següent. És per això que, a partir del 1977, l'organització el va obligar a jugar "per baix", o siga, a veure's limitat a colpejar la pilota només després que aquesta haguera botat en terra o en la paret, mai de volea. Però això tampoc no li impedí guanyar-ne altres tres edicions. Més tard, els anys 1984 i 1985 hagué de jugar de "mitger", una posició estranya per a ell, ja que feia de "dauer". Però així tampoc.
Com a mostra de superioritat, i per a fer més interessants les apostes, ha hagut de jugar amb son germà Pepe (d'escasses facultats) i , fins i tot, jugar amb una sola mà. I malgrat tots aquests hàndicaps el Genovés I ha mostrat un doll de tècnica i un gran esperit competitiu. S'acomiadà dels trinquets com a jugador professional en una emotiva final, el 1995, del Trofeu Individual Bancaixa contra Álvaro, a qui doblava en edat i va arribar a remontar fins guanyar 60-55.
Des de la seua retirada ha treballat com a monitor de les escoles de tecnificació, i no és estrany veure'l a les llotgetes dels trinquets acompanyant son fill. És recordat amb afecte pels aficionats i amb respecte pels pilotaris.
[edita] Palmarés
- Campió del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989
- Sub-campió del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1977, 1980, 1985, 1986 i 1988
- Campió del Trofeu Individual Bancaixa 1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995
- Sub-campió del Trofeu Individual Bancaixa 1992, 1993 i 1994
Campionats Internacionals de Pilota
- Campió del Torneig 5 Nacions València 1993, i el Mundial de Llargues València 1996
- Sub-campió del Campionat d'Europa Valenciennes (França) 1994

