Davanter (futbol)

De Viquipèdia

El davanter (amb samarreta vermella) apunta a la porteria
El davanter (amb samarreta vermella) apunta a la porteria

Un davanter o atacant, és un jugador de futbol que s'ocupa en la posició d'atac, la més propera a la porteria rival, sent així els responsables de marcar els gols.

Aquesta posició tan avançada i les seves limitades responsabilitats defensives, conclouen que els davanters marquin molts més gols que la resta dels seus companys, i normalment, aquests jugadors són els més coneguts i estimats pel públic, igual que solen ser els més cars de la plantilla.

Tradicionalment, la numeració clàssica en els països hispans per als davanters és la del número 9 per al davanter centre i el 7 per a l'extrem. Encara que també és freqüent que se'ls assigni el dorsals número 8, 11, i fins i tot, en països anglosaxons, el 10. No obstant, avui en dia s’utilitzen també els números superiors a l’11.

Taula de continguts

[edita] Formacions

Les formacions modernes usualment empren entre un i tres davanters, sent el més comú que hagi dos. Els entrenadors normalment situen a un d'aquests dos davanters a l’eix del camp, enfrontat a la porteria rival, mentre que l'altre ocupa el seu lloc per darrere del primer o per les bandes del camp, buscant constantment donar passades de gol al seu company dintre de l'àrea. El primer cas s’anomena davanter centre i el segon extrem dret o esquerre.

A continuació s'exposen les maneres més usuals d'alinear als davanters (en vermell):


[edita] Davanter centre

Els davanters centres són normalment els màxims golejadors de l’equip. La seva funció és la de ficar la pilota dintre de la porteria, pel que la punteria, la potència i la rematada de cap són les característiques més buscades en aquests jugadors. Tant els Centrecampistes com l'extrem han de facilitar-li el baló constantment.

Un tipus de davanter centre és aquell que es queda prop del punt de penal esperant que els seus companys li passin la pilota. Són jugadors amb molt bona punteria, reflexos ràpids, alts i forts físicament. Sovint són criticats per la seva falta de joc i per ser oportunistes. Exemples d'aquests davanters són: Gerd Müller, Ruud van Nistelrooy, Pauleta, David Trézéguet, Gary Lineker, Ian Wright, Filippo Inzaghi, Michael Owen i Martín Palermo. Per contra, altres davanters centres retrocedeixen diversos metres de l'àrea rival per a donar suport al centre del camp i recuperar el baló, per exemple Samuel Eto'o, Craig Bellamy, Thierry Henry i Ronaldo.

Aquesta posició depèn molt de la tàctica i de la formació, i no és inusual que ambdós davanters siguin davanters centres, encara que molts entrenadors argumenten que l'ús de dos davanters centres dificulta la tasca d'ambdós en l'àrea. Tal va ser el cas de Marcelo Bielsa al capdavant de la selecció argentina, quan en la Copa del Món 2002 es negava a alinear junts a Gabriel Batistuta i a Hernán Crespo. [1]

[edita] Extrems

Els extrems, de vegades anomenats a llatinoamèrica wings o wines, són jugadors que s'ocupen normalment dels costats de l'àrea, enviant centres al davanter o passades de gol. Solen ser jugadors més veloços i amb un major control del baló, igual que una mica més petits físicament que els davanters centres. Exemples d'aquesta posició són: Guillermo Barros Schelotto, Claudio Caniggia, Simão Sabrosa, Joaquín, Cristiano Ronaldo, Ricardo Quaresma, Vicente, Arjen Robben i Robinho.

Cal destacar, que per al món anglosaxó, el winger complix un rol principalment del centre del camp, per això, sovint es tracta de wingers a jugadors com Damien Duff, Ryan Giggs o David Beckham. Altra diferència resideix en el lloc de mitja punta, o enganx, que, al ser un lloc intermedi entre el centre del camp i l'àrea rival, la cultura anglosaxona ho pren com un lloc de davanter, mentre que per als països hispans és un centrecampista.


[edita] Vegeu també


[edita] Referències