Guillem Ramon I de Bearn
De Viquipèdia
Fill de Guillem I de Montcada i de Maria, vescomtessa de Bearn i nét de Guillem Ramon I de Montcada, el Gran Senescal, qui segurament va arreglar el casament dels pares vers l’ any 1170, entroncant també així la seva família amb un soli de vescomtat.
Va tenir un germà bessó, Gastó VI de Bearn. El pare va morir jove vers l’ any 1172, la mare ¿?, i l’ avi el 1173..
Gastó va heretar de la seva mare en el soli de Bearn.
Guillem Ramon (de jove només se'l coneixia per Ramon) va heretar les moltes propietats de l’ avi, a excepció de les que corresponien a l’increment patrimonial degut a les noves conquestes de Tortosa i Lleida, les quals, igual que el càrreg de senescal, varen anar a parar a la nova branca dels Montcada de Tortosa.
L’ any 1193 es casa amb Guillema I de Castellvell. Segons les dades, uns quans anys mes gran que ell. Varen tenir un fill, el futur Guillem II de Bearn. Però l’ any 1194 Guillem Ramon mata a l’ arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls, precisament oncle de la seva dona, i segurament amb funcions de tutor dels germans Castellvell. Els motius són confusos.
La justícia per aquest assassinat sacríleg era de competència de l’ Església. El rei Alfons el Cast va evitar d’intervenir-hi directament. El 1198 Guillem Ramon va ser passejat i escarnit per Tarragona, i assotat públicament per un capellà. No el van matar, i aquí comença un període de la seva vida fosc i apte per a qualsevol fantasia:
1ra.- Va marxar a Terra Santa com a peregrí i croat ?
2na.- Va anar a Roma penitent a demanar perdó?
3ra.- Es va refugiar a la Cort del rei d’ Anglaterra……..?
4ta.- Va restar amagat emparat pel seu germà Gastó?
Desapareix fins el 1205. Va deixar tant poc rastre, que la seva dona Guillema (ja amb 50 anys) es va poder casar com a vídua amb el vescomte Eimeric III de Narbona, un home molt mes jove que ella. Per aquest casament cal buscar-hi raons d’ interessos.
No es coneix tampoc cap escàndol de separació d’ aquest matrimoni. Es devia desfer. Eimeric es torna a casar aviat amb Margarita de Montmorency-Marluy, i va morir el 1239 deixant cinc fills. Mentrestant, Guillem Ramon es belluga lliurement per Occitània i Catalunya.
Es el temps dels Càtars. El seu germà Gastó n’era simpatitzant i va ser excomunicat, si be durant poc de temps. No es coneix si aquesta simpatia pels càtars la va compartir Guillem Ramon. Però als càtars de l' occitània i als de Bearn, se'ls oferien possibilitats d’ emigrar cap a terres per repoblar, de la Catalunya central i nova. Bastants occitants varen repoblar territoris de Montcades i de Castellvells. I aquesta realitat no podia passar desapercebuda ni al seu germà Gastó, ni a ell mateix ni a la seva dona Guillema ni a la seva cunyada Alamanda de Castellvell.
La determinació d’ Innocenci III d’acabar amb l’ heretgia, desencadenà la croada albigesa . El vescomte de Bearn i Guillem Ramon, participen a la batalla de Muret. Tornen vius. El fill Guillem potser estava en camí, però no hi va arribar segons la crònica de Jaume I.
Aquest Guillem es va casar amb Garsenda de Provença, pel voltants de 1218, quan eren vius el seu pare i la seva mare. Es podria suposar que junts devien anar a les cerimònies.
L’any 1215 mor Gastó i el soli de Bearn passa a Guillem Ramon, si be a contracor d’ una part dels seus súbtits. Però amb pocs anys, aquest és capaç d’ una reforma institucional pionera i de magnitud.
Mor el 1223. El succeeix el fill. L’ esposa viu encara fins el 1228.
| Precedit per: Maria i Guillem I de Montcada |
Guillem Ramon de Montcada I de Bearn 1215–1223 |
Succeït per: Guillem II |

