Pigmeu
De Viquipèdia
El Pigmeu, del grec πυγμαιος, pygmaios, de mida petita) és el membre d'un grup humà que es caracteritzen per la seva baixa estatura, ja que els homes mesuren menys de 1.50 m de mitjana. Aquests grups humans conformen pobles caçadors i recol·lectors que viuen en la selva equatorial.
Taula de continguts |
[edita] Distribució
Els pigmeus es troben a través de tota l'Àfrica central i en menor nombre al sud-est d'Àsia. Els grups més estudiats són els Mbuti de la selva d'Ituri a la República Democràtica del Congo, que van ser el tema d'un estudi de Colin Turnbull [1]. Entre els altres grups africans hi ha els aka, els baka, els binga, els efé i els twa.
Entre els grups asiàtics hi ha els aeta de les Filipines, els semang de la península de Malaisia, els jarawa i altres nadius de les illes Andaman, que tenen el seu propi idioma aïllat.
[edita] Cultura
Amb xarxes i fletxes, cacen antílops, mones, granotes, porcs, aus i altres animals; recullen fruites, tubercles i mel i a més practiquen intercanvis amb els pobles veïns. Alguns treballen per a aquests veïns dels qui, en la majoria dels casos, han adoptat l'idioma. Existeixen algunes paraules comunes per a les tribus pigmees africanes, fins i tot les més separades, el que indica que en el passat podrien haver tingut una llengua comuna. Una d'aquestes paraules és el nom de l'esperit de la selva, Jengi.
[edita] Música
Els pigmeus africans són particularment coneguts per la seva música vocal, habitualment caracteritzada per una improvisació comuna que genera un dens contrapunt. Simha Aron diu que el nivell de complexitat polifònica de la música dels pigmeus, a Europa va ser assolida en el segle XIV, tot i que la cultura pigmea no té l'escriptura i és molt antiga; alguns grups pigmeus representen les primeres cultures conegudes en algunes zones de l'Àfrica. La música forma part de la vida diària i hi ha cançons per a l'entreteniment així com per a esdeveniments i activitats específics.
Formalment la música consisteix en, com a màxim, una estructura de quatre parts i pot ser descrita com un ostinato amb variacions o similar a una passacaglia. De fet, està basada en la repetició de períodes d'igual longitud, períodes que cada cantant divideix usant diferents valors rítmiques concrets, amb diferents repertoris de cançons. Aquest interessant cas d'etnomusicologia crea un dircurs musical de variacions sense fi on, no solament és repeteix el mateix període, sinó la mateixa peça de música. Com en el cas d'alguns gamelan de Bali, aquests patrons estan basats en un superpatró. Els pigmeus mateixos no aprenen la seva música o pensen en ella dins marc teòric, sinó que l'aprenen en créixer per immersió cultural.
[edita] Referències
- ↑ Colin M. Turnbull: The Forest people. Simon and Schuster, New York (N.Y.), 1962
[edita] Enllaços externs
- Cultura i música dels pigmeus baka
- Treballs d'antropologia entre pigmeus africans
- Banc de recursos de poblacions indígenes en els boscos d'Àfrica Central(pigmeus i altres grups)
- KLEINOOD, fundació dels Països Baixos d'ajuda als pigmeus
- Baka Pygmies Vida i cultura musical del pigmeus baka, per Mauro Campagnoli
- Congo desconegut
- Pigmeus Mbuti. National Geographic, setembre de 2005

