Guerra de les Taronges
De Viquipèdia
La Guerra de les Taronges va ser un breu conflicte militar que va enfrontar Portugal contra França i Espanya durant el 1801.
L'any 1801, Napoleó commina a Portugal que trenqui la seva aliança tradicional amb Anglaterra i tanqui els seus ports als vaixells anglesos. En aquesta pretensió va arrossegar a Espanya (governada llavors pel ministre Manuel Godoy), mitjançant la signatura del segon tractat de San Ildefons. Segons aquest tractat, Espanya es comprometia a declarar la guerra a Portugal si aquesta mantenia el seu suport als anglesos. Davant la negativa portuguesa a sotmetre's a les pretensions franc-espanyoles, es desencadena la Guerra de les Taronges.
La campanya militar tot just dura divuit dies entre el maig i el juny de 1801. En aquesta guerra, l'exèrcit espanyol estava sota el comandament del propi Godoy, ocupa successivament una dotzena i mitjà de poblacions portugueses (entre elles Olivenza, Juromenha i Camp Maior). La resistència portuguesa és mínima, en la creença que Espanya no té pretensions territorials. La pau se signa a Badajoz el 6 de juny (Tractat de Badajoz), retornant-se totes les conquestes a Portugal, amb l'excepció de Olivenza i el seu territori, que ja era un vell contenciós fronterer entre els dos països. La línia divisòria entre Espanya i Portugal es fixa en el riu Guadiana en aquella zona.
Encara que l'acord entre França i Espanya preveia que Portugal cedís a Espanya una o diverses províncies portugueses que representessin el vint-i-cinc per cent de la població metropolitana per a poder usar-lo com moneda de canvi i aconseguir la devolució o cessió de Gibraltar, l'illa de Trinitat i Malta, aquesta clàusula va ser obviada per Carles IV d'Espanya, amb el greu disgust de Napoleó.
La Guerra de les Taronges rep aquest nom a causa del ram de taronges que Godoy va enviar a la reina Maria Lluïsa quan assetjava la ciutat d'Elvas.

