Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg
De Viquipèdia
Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg, emperadriu romanogermànica (Brunsvic 1673 - Viena 1742). Princesa de Brunsvic-Lüneburg amb el tractament d'altesa que es maridà amb l'emperador Josep I, emperador romanogermànic.
Nascuda a la ciutat de Brunsvic, a l'Alemanya septrentional, el dia 21 d'abril de 1673, essent filla del duc Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg i de la princesa Benedicta del Palatinat-Simmern. Amàlia Guillema era néta per via paterna del duc Jordi de Brunsvic-Lüneburg i de la landgravina Anna Elionor de Hessen-Darmstadt; en canvi, per via materna era néta del comte Eduard del Palatinat-Simmern i de la princesa Anna de Màntua.
L'any 1699 contragué matrimoni a Viena amb l'emperador Josep I, emperador romanogermànic, fill de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic i de la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg. La parella tingué tres filles:
- SAIR l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria, nada a Viena el 1699 i morta a Dresden el 1757. Es casà amb l'elector Frederic August II de Saxònia.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria, nada a Viena el 1701 i morta a Munic el 1756. Es casà amb l'elector Carles Albert de Baviera.
L'any 1711 Amàlia Guillema restà viuda del seu marit i com a conseqüència de l'absència d'un hereu masculí directa, la corona passà al seu cunyat, l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Des de 1711 fins a la seva mort, 31 anys després, Amàlia Guillema visqué apartada de la vida palatina moprint en el convent dels salesians a Viena.

