Brachypodium
De Viquipèdia
|
|
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Brachypodium pinnatum
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||||||||||
Brachypodium és un gènere de plantes de la a la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse dels commelínids, classe dels liliòpsids i divisió dels magnoliofitins.
Taula de continguts |
[edita] Espècies
[edita] Espècies autòctones dels Països Catalans
- Brachypodium distachyon (L.) Beauv. És l'únic teròfit (planta anual) autòcton d'aquest gènere, ja que les altres quatre espècies són perennes. Rarament fa més de 20 cm. d'alçada. En són característiques les espiguetes aplanades i divergents (o sigui, formant un angle molt obert amb la tija). Té fulles estretes (normalment al voltant de 4 mm) i el raïm curt. Relativament comuna als prats d'herbes anuals en llocs secs, a totes les contrades de clima mediterràni dels Països Catalans[1]. Es troba des del sud d'Europa i el nord d'Àfrica fins a l'Àsia oriental i l'Índia, i també a Austràlia, algunes illes de l'Atlàntic i algunes zones d'Amèrica del nord i del sud[2].
- Brachypodium phoenicoides (L.) Roemer et Schultes. Fenàs de marge. Les fulles surten de la base de la planta, i són molt agudes i amb els nervis prominents, i es cargolen per un marge quan el temps és sec, formant un tub, per tal d'oferir menys superfície a l'evaporació. És un hemicriptòfit. És una herba molt comuna en marges i boscs clars, tant a Catalunya com al País Valencià i les Illes Balears. Només esdevé rara a l'extrem sud del País Valencià[1]. En general, distribuida a tota la Mediterrània occidental i també al sud de Grècia[3]. És l'espècie dominant dels fenassars[4], que són prats relativament secs que es formen on hi ha prou gruix de sòl.
|
Brachypodium phoenicoides, fenàs de marge, al mes d'abril al Jardí Botànic de Madrid. Podem veure les fulles molt planes (gens convolutes), pel que podem suposar que en aquest moment no els deu faltar aigua |
Brachypodium phoenicoides, fenàs de marge. Espigues al mes de juliol a Castelltallat |
Fenàs de marge al mes de febrer, a la Serra de les Torretes, Martorell (Baix Llobregat). Observeu que la planta conserva les espigues seques de l'any anterior |
- Brachypodium pinnatum (L.) Beauv. Té les fulles basals, com el fenàs de marge, però són poc o gens convolutes, i són flàcides i amb els nervis gens prominents. Hemicriptòfit. Es troba al prats de pastura al Pirineu[1]. Força rara als Països Catalans, però distribuida des del nord de la Península Ibèrica fins al centre-sud de Sibèria, i del sud d'Escandinàvia al nord de Grècia[3].
- Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. Llistó. Té les tiges folioses ramificades, amb fulles disposades a banda i banda (dístiques), de vegades gairebé perpendiculars a la fulla. És un camèfit, o sigui, no perd les parts aèries a l'estació desfavorable. Herba molt comuna a les contrades mediterrànies en comunitats més o menys obertes, des del carrascars i les garrigues a diferents tipus de prats. En sòls prims i eixuts es s'hi fa una comunitat, el llistonar, en que és l'espècie dominant[4]. Als Països Catalans el llistó és comú arreu, excepte cap al Pirineu, on esdevé més rara.[1] Es troba a tot el sud d'Europa, el nord d'Àfrica i el proper orient fins a Aràbia[2].
|
Brachypodium retusum, llistó, a la Serra de Collserola, prop de Can Sauró |
Espiguetes seques de l'any anterior, a la Serra de les Torretes, prop de Martorell |
- Brachypodium sylvaticum (L.) (Hudson) Beauv. Fenàs de bosc. Té les fulles amples i d'un verd franc, i no surten de la base sinó de la tija ni es troben cargolades. Molt comuna en boscos i llocs ombrívols. Hemicriptòfit. Es troba a Mallorca i Menorca, al nord i l'interior del País Valencià, i a tot Catalunya, excepte a la zona més seca de la Depressió Central[1]. Distibuït pel centre i sud d'Europa i també pel sud-est d'Àsia[5].
|
Brachpodium sylvaticum, fenàs de bosc. Aspecte de la planta a l'hivern. Observeu a l'esquerra algunes espigues seques de l'any anterior (per veure-les cal clicar sobre la imatge per ampliar-la). Serra de Collserola, prop de Sant Bartomeu de la Quadra. |
Brachpodium sylvaticum, fenàs de bosc. Detall de l'aspecte hivernal de les espiguetes de l'any anterior. Observeu la llargada de les arestes (els filaments llargs), que és un dels trets que distingeix aquesta espècie, ja que les altres espècies autòctones (excepte B. distachyon) tenen l'aresta clarament més curta que la glumel·la inferior[1] |
[edita] Llista completa d'espècies
Llista completa d'espècies del gènere[6]:
- Brachypodium arbusculum
- Brachypodium bolusii
- Brachypodium distachyon - Veure espècies autòctones
- Brachypodium firmifolium
- Brachypodium flexum
- Brachypodium kawakamii
- Brachypodium kotschyi
- Brachypodium madagascariense
- Brachypodium mexicanum Link
- Brachypodium perrieri
- Brachypodium phoenicoides - Veure espècies autòctones
- Brachypodium pinnatum - Veure espècies autòctones
- Brachypodium pringlei Scribn. - Distribuïda a Mèxic[2]
- Brachypodium retusum - Veure espècies autòctones
- Brachypodium sylvaticum - Veure espècies autòctones
[edita] Referències
- Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual de les Illes Balears - Imatges detallades i informació de les espècies d'aquest gènere
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 BOLÒS, O. et al. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Clayton, W.D., Harman, K.T. et Williamson, H. Brachypodium distachyon, Brachypodium pringlei i Brachypodium retusum dins de GrassBase - The Online World Grass Flora - Informació sobre aquestes espècies (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 Mapa de distribució de B. pinnatum i B. phoenicoides (anglès) a Den virtuella floran (suec)
- ↑ 4,0 4,1 FOLCH, R. Vegetació dels Països Catalans. Barcelona, 1980 (1986, 2a ed.). Ketres. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X
- ↑ .Mapa de distribució de B. sylvaticum (anglès) a Den virtuella floran (suec)
- ↑ Clayton, W.D., Harman, K.T. et Williamson, H. Índex d'espècies (lletra B) dins de GrassBase - The Online World Grass Flora - Informació sobre 11.000 espècies de gramínies (anglès)
[edita] Enllaços externs
- Brachypodium.org - Informació abundosa sobre la genètica de Brachypodium dystachion i d'altres espècies(anglès)
- Full d'herbari amb l'isotipus de l'espècie Brachypodium pringlei

