Joan Casanovas i Maristany

De Viquipèdia

Joan Casanovas i Maristany
Joan Casanovas i Maristany

Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 1880 - Valràs (Llenguadoc), 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador dEsquerra Republicana de Catalunya i President del Parlament de Catalunya.

Placa a la façana de l'edifici on va néixer Joan Casanovas, a Sant Sadurní d'Anoia
Placa a la façana de l'edifici on va néixer Joan Casanovas, a Sant Sadurní d'Anoia

[edita] Trajectòria professional

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, començà a exercir com a passant l'any 1911, en el despatx del prestigiós advocat Josep Bertran i Musitu, membre de la Lliga Regionalista.

El 1914, començà la seva activitat com a advocat, destacant com a advocat sindicalista.

[edita] Trajectòria política

L'any 1919 va ser elegit Diputat a Corts per la legislatura que concloïa el 1923. En el decurs d'aquella legislatura, també fou nomenat Conseller de la Mancomunitat de Catalunya, l'any 1921.

Defensor dels sindicalistes perseguits i militant del Partit Republicà Català, durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, fou empresonat l'any 1924 i novament el 1925. El seu alliberament, assolit mitjançant la intervenció del seu oncle Pere Grau Maristany i Oliver, comte de Lavern i amic del rei Alfons XIII, es condicionà a la seva expatriació.

La fi de la dictadura permeté el seu retorn a Catalunya, l'any 1930.

Donà suport a Francesc Macià i a l’Estat Català, partit al que pertanyia i des del qual cofundà Esquerra Republicana de Catalunya; així mateix, fou elegit Diputat de la Mancomunitat, Regidor de l’Ajuntament de Barcelona el 1931 i membre de la Diputació Provisional per Vilafranca del Penedès.

Restablerta la Generalitat fou elegit Diputat del Parlament de Catalunya, del qual esdevingué membre de la Comissió de Govern Interior (substituït el 21 de juliol de 1933), de la Comissió de Constitució (de la qual fou President en substitució de Joan Casanellas), de Finances i de Llei Municipal (substituït el 29 de juliol de 1933); així mateix, fou Vicepresident del Parlament.

En el primer Govern de la República Cataluna, presidit per Francesc Macià, ocupà la cartera de Defensa del 14 al 17 d'abril del 1931; fou Conseller de Governació del 28 d'abril al 29 de desembre de 1931, i Vicepresident i Conseller de Foment en el Govern des del 29 de desembre del mateix any, fins al 3 d'octubre de 1932.

El 26 de desembre de 1933, arran de la mort del President Francesc Macià, ocupà interinament la Presidència de la Generalitat i, en esclatar la guerra, en fou nomenat Conseller Primer i President del Consell Executiu.

Per divergències respecte a l’evolució del país quant al que ell considerava excessos de l’anarquisme, dimití el setembre del mateix any, i, pel novembre, travessà la frontera.

L'any 1937 va retornar per intentar declarar la neutralitat de Catalunya i posar-la sota la protecció dels governs anglès i francès. L’intent, tanmateix, fracassà i s’hagué d’exiliar definitivament al Rosselló.

[edita] Enllaços externs


Precedit per:
Lluís Companys i Jover
President del Parlament de Catalunya
19331938
Succeït per:
Josep Irla i Bosch