Abat de Poblet

De Viquipèdia

L'Abat de Poblet és el director i pare espiritual del Monestir Reial de Santa Maria de Poblet, al terme municipal de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).

Des del 18 de Maig de 1375, l'abat de Poblet és també Almoiner Major del Rei, títol concedit per Pere el Cerimoniós a l'abat Guillem d'Agulló i als seus successors.

A més, l'abat tenia el control de multitud de viles i terres arreu dels Països Catalans, gràcies a donacions de monarques i nobles catalans, valencians i balears.

Entre els abats, es distingeixen tres períodes:

  • 1153-1623: Abats Perpetus. En aquest període, quan un monjo era nomenat Abat, ho era de per vida. Només podia ser recusat per decisió judicial (p.ex. Pere Caixal el 1531), reial o papal (p.ex. Jaume Carbó el 1413).
  • 1623-1835: Abats Quadriennals. Escollits per un període de quatre anys, podien repetir en períodes no consecutius.
  • 1835-1940: Sense vida monacal
  • 1940-...: Abats contemporanis

[edita] Abaciologi de Poblet

Abats i priors al capdavant del monestir de Poblet. La numeració pot variar depenent de les fonts, degut a reeleccions, guerres, exclaustracions i altres motius extraordinaris:

Núm. Nom Període Ressenya Biogràfica
0 Poblet - Ermità i primer abat segons la llegenda
1 Sanche - Abat de Fontfreda en el moment de la fundació del monestir de Poblet
2 Guerau de Marbons 1153-1154 Cap espiritual del primer grup que es va instal·lar a Poblet: dotze monjos procedents de Fontfreda el 1153
3 Grimoald 1154-1160 -
4 Esteve de Sant Martí 1160-1165 Abat el 1160. Fou bisbe d'Osca (1165-1186)
5 Hug 1165-1181 -
6 Esteve Droc 1181-1185 -
7 Pere del Talladell 1185-1187 -
8 Esteve 1187-1190 -
9 Pere de Maçanet 1190-1196 Fundà el monestir de Piedra a Saragossa
10 Arnau Amalaric 1196-1198 Va lluitar contra els càtars amb Simó de Montfort i contra els musulmans a les Navas de Tolosa. A la batalla de Besiers se li atribueix la frase: Mateu-los a tots; Déu ja reconeixerà els seus!. Van morir-hi 7000 persones.
11 Berenguer o Pere? de Concabella 1198-1204 -
12 Pere de Curtacans 1205-1214 -
13 Arnau de Filella 1214-1220 -
14 Ramon d'Hostalric 1221-1224 -
15 Ramon de Cervera 1224-1229 Va anar amb el rei Jaume a la conquesta de Mallorca
16 Arnau de Gallard 1229-1231 -
17 Vidal d'Alguaire 1232-1236 Fundà el monestir de Benifassà el 1233
18 Simó Ximeno 1236-1237 -
19 Ramon de Siscar 1237-1238 Natural de la Ribagorça, fou bisbe de Lleida.
20 Ramon Donat 1238-1241 Fundà el Monestir de La Real a Mallorca (1239)
21 Vidal 1241-1242 -
22 Domènec de Ximeno 1243-1245 -
23 Berenguer de Castellots 1246-1253 -
24 Arnau de Preixens 1254-1267 -
25 Arnau d'Oliola 1267-1276 -
26 Bernat de Cervera 1276-1287 -
27 Guillem d'Estanyol 1288-1297 -
28 Gil de Rosselló 1297-1302 -
29 Pere d'Alferic 1302-1312 Fundà el Priorat de Natzaret el 1311 a Barcelona
30 Andreu Timor 1312-1315 -
31 Ponç de Copons 1316-1348 El 1343 féu copiar el Llibre dels Feits del Rey En Jacme, se'n conserva el manuscrit
32 Bernat de Palau 1348 Cavaller a la cort d'Alfons III que abandonà les armes
33 Arnau d'Eixamús 1348-1361 -
34 Guillem d'Agulló 1361-1393 El 1375, el Rei Pere III li concedeix el títol d'Almoiner Major del Rei
35 Vicent Ferrer 1393-1409 -
36 Jaume Carbó 1409-1413 Majoral de Quart de Poblet (València), posteriorment nomenat per Benet XIII durant el Cisma d'Occident
37 Josep o Joan? Martínez de Mengucho 1413-1433 Nomenat per Benet XIII durant el Cisma d'Occident
38 Guillem de Queralt 1434-1435 Amb el suport de Fra Pere Marginet, ex-monjo i home venerable, acceptà l'abadiat.
39 Miquel Roures 1435-1437 -
40 Bartomeu Conill 1437-1458 Escollit de nou pels monjos
41 Miquel Delgado 1458-1478 33è president de la Generalitat de Catalunya (1476-1478) i abat durant la Guerra civil catalana. Havia participat al costat del rei, mentre la seva comunitat feia costat a la Generalitat revoltada.
42 Joan Estanyà 1478-1480 -
43 Juan Payo Coello 1480-1498 Natural de Zamora. Cavaller, deixà les armes per fer-se monjo. Ferran II el nomenà 37è president de la Generalitat de Catalunya (1488-1491)
44 Miquel Gastó 1498-1499 Prior president
45 Joan Boada 1499-1502 -
46 Domènec Porta 1502-1526 Nomenat Reformador de tots els Monestirs del Císter a Espanya el 1508
47 Pere Caixal 1526-1531 Consagrà el retaule central renaixentista d'alabastre de Damià Forment, posteriorment, jutjat per la Inquisició, excomunicat i condemnat a la presó de Xàtiva (1534-1543)
48 Fernando de Lerín 1531-1545 -
49 Gabriel Forès 1545-1546 -
50 Pere Boquers 1546-1564 -
51 Joan de Guimerà 1564-1583 -
52 Francesc Oliver de Boteller 1583-1598 75è president de la Generalitat de Catalunya (1587-1588) i (1596-1598)
53 Joan Tarròs 1598-1602 -
54 Simó Trilla 1602-1623 Lluità aferrissadament contra l'erecció de la Congregació Cistercenca d'Aragó, erigida finalment el 1616; a la seva mort, Poblet hi fou inclòs i els abats esdevingueren quadriennals
55 Miquel Merola 1623-27 -
56 Domènec Quiles 1627-1631 -
57 Miquel Mayor 1631-1636 -
58 Jaume Pallarès 1636-1640 Abat durant el Corpus de Sang
59 Rafael Llobera 1640-1644 -
R Jaume Pallarès 1644-1648 Reescollit abat
R Rafael Llobera 1648-1652 Reescollit abat
60 Josep Sanç 1652-1656 -
61 Joaquim Arbolí 1656-1660 -
62 Antoni Rossell 1660-1664 -
63 Josep Reduà 1664-1668 -
R Antoni Rossell 1668-1672 Reescollit abat
64 Josep Serra 1672-1677 -
R Antoni Rossell 1677-1680 3a reelecció com a abat
65 Vicenç Prada 1680-1684 -
66 Josep Tresánchez 1684-1688 -
67 Pere Virgili 1688-1692 -
68 Pere Albert 1692-1696 -
69 Josep Rosers 1696-1700 -
R Josep Tresánchez 1700-1704 Reescollit abat
70 Francesc Dorda 1704-1708 Abat austriacista. Després fou bisbe de Solsona fins que fou destituït pel nou rei borbó
71 Baltasar Fontanilles 1708-1713 Prior president
72 Josep Escuder 1713-1716 -
73 Bahasar Sayol 1716-1720 -
R Baltasar Fontanilles 1720-1724 -
R Bahasar Sayol 1724-1728 Reescollit abat
74 Fèlix Genover 1728-1732 -
R Bahasar Sayol 1732-1736 3a reelecció
75 Francesc Fornaguera 1736-1741 -
76 Josep Antoni de Lledó 1741-1744 -
R Francesc Fornaguera 1744-1748 Reescollit abat
77 Pere Parellada 1748-1752 -
78 Miquel Cuiàs 1752-1756 -
79 Agustí Oliva 1756-1760 -
R Miquel Cuiàs 1760-1764 Reescollit
80 Josep Baldrich 1764-1768 -
81 Joan Beltrí 1768-1772 -
82 Josep Fibla 1772-1776 -
83 Josep Güell 1776-1780 -
84 Francesc Ferrer 1780-1784 Prior president
85 Josep Salvador 1784-1786 Destituït forçosament pel rei a la meitat del seu mandat
86 Agustín Vázquez de Varela 1786-1793 Nomenat per Carles III
87 Anselmo Troncoso 1793-1794 Prior president
88 Pere Cerarols 1794-1797 -
89 Josep Sabater 1797-1800 -
90 Antoni Mas 1800-1804 -
91 Joaquim Casanovas 1804-1808 -
92 Josep Barba i Suris 1810-1811 Jutjat, exiliat a les Balears
Sense vida monàstica (1811)-(1813): El 1809, durant la Guerra del Francès, el monestir és saquejat pels francesos i el 1811 confiscat, però el 1813 els monjos s'hi reinstal·laren
93 Josep Roca 1813-1815 Prior president
94 Jaume Pàmies 1815-1819 -
95 Esteve Torrell 1819-1822 Decret de Supressió d'ordes Monacals el 1820. El monestir resta com a casa de reunió d'ex-monjos fins la supressió definitiva el 1822
R Josep Barba i Suris 1822-1823 Al capdavant de la casa d'ex-monjos
R Esteve Torrell 1823-1825 Retorn dels monjos en actiu
96 Josep Queralt 1826-1831 -
97 Sebastià Gatell 1831-1834 -
98 Ramon Bertran 1834-1835 Prior president
R Sebastià Gatell 1835 Reescollit i abat en el moment de l'exclaustració
Sense vida monàstica (1835)-(1940):Amb la Desamortització de Mendizábal acaben 684 anys de vida monàstica al Monestir de Santa Maria de Poblet.

Els monjos no tornarien fins el 1940 quan l’Abat General del Cister restaurà la vida monàstica amb quatre monjos italians.

99 Giovanni Mª Rosavini 1940-1950 Prior
100 Gregori Jordana 1950-1953 Prior president
101 Edmond Mª Garreta i Olivella 1953-1966 Prior president de 1953-1954 i abat de 1954-1966
102 Robert Saladrigues 1966-1970 Prior administrador. Es fundà el monestir de Solius el 1967
103 Maur Esteva i Alsina 1970-1998 Abat durant la fi del franquisme. Aconsegueix nomenar el monestir Patrimoni de la Humanitat. Dóna l'empenta definitiva a la restauració del monestir.
104 Josep Alegre i Vilas 1998- Actual abat des de 1998