Penats

De Viquipèdia

Altar de Penats en las runes de Pompeia
Altar de Penats en las runes de Pompeia

En la mitologia de l'antiga Roma els Penats (Di Penates) eren les divinitats o genis protectors de la família i de l'estat. Estaven emparentats amb els Lars, Genis i Larvae.

Els Penates estaven vinculats per l'etimologia i pel culte amb el penus[1], el magatzem dels aliments o rebost. Les seves imatges es posen en el tablinum, davant el penus o a la cuina. Hom els adreçava precs abans de l'àpat principal, els oferia les primícies dels aliments i els n'agraïa l'abundància. [2]

Inicialment se'ls tenia per genis que vetllaven pels aliments que s'emmagatzemaven, però més endavant el seu esperit protector abastà a tota la casa i la família i es veneraven d'una manera similar als déus Lars. Eren els penats familiars o menors, ja que també van aparèixer els Penats públics o majors, que protegien l'estat. Els magistrats de la ciutat prestaven jurament davant dels Penats públics. Algunes vegades els Penats eren representats com un parell de joves. Al turó Velia a Roma hi havia un temple dedicat a ells.

[edita] Referències

  1. Ciceró, De natura deorum, II, 68.
  2. http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/religio/privata.htm