Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona

De Viquipèdia

El Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona va ser un sindicat d'estudiants de caràcter unitari constituït formalment a Barcelona el 9 de març de 1966.

Taula de continguts

[edita] Antecedents directes

Sota la dictadura franquista era obligatòria l'afiliació de tots els estudiants al Sindicat Espanyol Universitari (SEU). Davant de la creixent contestació estudiantil 1966 el règim substitueix el SEU per una altra organització oficial d’afiliació obligatòria: les Associacions Professionals d’Estudiants (APE) i el rector de la Universitat de Barcelona, Francisco García-Valdecasas, convoca eleccions per a la tardor de 1966.

[edita] Les eleccions de la tardor de 1966

El moviment estudiantil, després de rebutjar les APE, inicia un debat sobre com encarar la convocatòria electoral. El resultat és la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) i la realització d’unes eleccions alternatives a les oficials, així com la crida a no participar en aquestes.

Les eleccions alternatives tenen lloc entre el 25 d'octubre i el 30 d'octubre a les facultats d'Econòmiques, Filosofia, Ciències, Dret, Arquitectura, Enginyers i Enginyers Tèxtils de Terrassa. Tres setmanes més tard, seguint les consignes de l’SDEUB, les eleccions oficials van anar acompanyades de forts índexs d’abstenció o de vot en blanc.

[edita] La Caputxinada

Fruit d'aquest èxit, l'assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona es reuneix el 9 de març de 1966 al convent dels caputxins de Sarrià (Barcelona), amb el suport dels religiosos, i cercant la protecció jurídica de que gaudia el convent gràcies als acords subscrits entre el règim franquista i l'església catòlica. A l'acte hi assisteixen 500 delegats estudiantils, diversos professors i 33 personalitats destacades del món de la cultura, com Jordi Rubió i Balaguer, Joan Oliver, Salvador Espriu, Antoni Tàpies i Maria Aurèlia Capmany, entre d'altres.

La policia del règim però detecta el moviment i sotmet el convent a un setge de tres dies, a l'espera de detenir els participants a l'acte. Els religiosos donen suport als estudiants i es neguen a entregar-los a la policia i comparteixen amb ells aliments i estances.Aquests fets són coneguts com La Caputxinada.

El setge policíac provoca grans manifestacions de solidaritat i la vaga general universitària de Barcelona. L'acció policial finalment acaba desarticulant formalment el sindicat, però desencadena un seguit de mobilitzacions en l'àmbit universitari que ja no s'aturarà fins a la transició.

[edita] Inicidència històrica

Més enllà de la incidència en el món estríctament universitari,després de més de vint anys de dictadura militar, és el primer cop en que l'oposició antifranquista aconsegueix desmuntar un dels organismes del règim. Aquesta lluita es va caracteritzar, per primer cop sota el franquisme, per la sòlida unitat de totes les forces democràtiques: Les forces més moderades no només no van excloure els comunistes del PSUC, sinó que en van acceptar el paper hegemònic. L’experiència unitària del SDEUB va ser el primer assaig d'una nova estratègia de l'oposició que desembocaria en la creació de l'Assemblea de Catalunya el 1971.

[edita] Vegeu també