Abadia de Senanca

De Viquipèdia

Abadia de Senanca
Abadia de Senanca

L'abadia de Senanca (en francès Sénanque) és un edifici religiós cistercenc prop de la localitat de Gordes al departement de la Valclusa, a la Provença, França.

[edita] Història

Neix com a comunitat de monjos cirstercencs l'any 1148, provinents de l'Abadia de Mazan al Vivarès, Ardecha, sota el patronatge d'Alfant, bisbe de Cavaillon, i Ramon Berenguer II, Comte de Provença. Consagrada l'any 1178, coneix el seu màxim esplendor del segle VIII al segle XIV, arribant a posseïr quatre molins, set granjes i nombroses terres a la Provença. L’any 1544, amb les guerres de religió, el monestir és desvastat.

L'abadia envoltada d'espígol
L'abadia envoltada d'espígol

No és fins a l'any 1854 que el lloc fou recomprat per una comunitat nova de monjos cistercencs de la Concepció Immaculada, sota una regla menys estricta que la de l'orde de la Trapa. La comunitat fou expulsada entre 1903 i 1926 i marxava a la seu de l'Ordre, l'Abadia de Lerins a l'illa de Sant Honorat, prop de Canes. El 1988, amb el renaixement de les vocacions a la casa mare de l'Abadia de Lerins, s'hi reinsereix una petita comunitat de monjos.

[edita] Arquitectura

El claustre
El claustre

L’església construïda en forma de creu de tau amb un absis que projecta més enllà de les parets exteriors de l'abadia, és extremadament austera, com és típic als edificis cistercencs. El claustre és el lloc de pas que comunica les diferentes parts del monestir. La sala capitular, gràcies a les sis voltes de creu ogivals, es caracteritza per la finesa de la seva acústica (era la única estança on era permès parlar), amb l’abat al centre i la Tarasca, figura del dimoni, esculpida al claustre del davant.

Una mica inusualment, el seu extrem oriental litúrgic mira a cap al nord, perquè la vall estreta i aïllada no oferia cap espai per a l'acolliment convencional.