Alfons IV de Ribagorça
De Viquipèdia
Alfons IV d'Aragó i Foix, el Vell , ( 1332 - 1412 ), Marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), i senyor de Gandia (1359-1399) després duc de Gandia (1399-1412). Candidat al tron de la Corona d'Aragó durant el Compromís de Casp.
Fill gran de l'infant d'Aragó i comte de Ribagorça Pere IV, i la seva muller Joana de Foix.
El 1399 el rei Martí l'Humà va crear el Ducat de Gandia com a recompensa per a Alfons. Fou un dels aspirants a succeir el rei Martí durant el Compromís de Casp com a nét de Jaume el Just. El 18 d'Abril de 1412va començar la seva argumentació per ser rei però va morir poc després i els seus drets passaren, ja sense gaire força, al seu fill Alfons el Jove, que va rebre 0 vots durant la votació del nou monarca.
Amb la seva mort, el seu germà petit Joan de Prades s'autonomenà successor seu i també es presentà al Compromís de Casp.
Es casà el 1355 amb Violant d'Eiximenis i d'Arenós, amb la qual tingué:
- l'infant Joan de Ribagorça, mort molt jove
- l'infant Jaume de Ribagorça, baró d'Arenós
- l'infant Alfons V de Ribagorça (v1358-1425), comte de Ribagorça
- l'infant Pere de Ribagorça (1362-1385), marquès de Villena
- la infanta Joana de Ribagorça o Joana de Gandia, casada el 1391 amb Joan Ramon Folc I de Cardona
- la infanta Violant de Ribagorça, casada el 1393 amb el seu cosí Jaume de Prades
| Precedit per: Pere IV |
Comte de Ribagorça 1381–1412 |
Succeït per: Alfons V |
| Precedit per: Nou títol |
Duc de Gandia 1399–1412 |
|
| Precedit per: - |
Pretendent al tron d'Aragó 1410–1412 |
Succeït per: Alfons d'Aragó i Joan d'Aragó |

