Ernesto Sábato
De Viquipèdia
Ernesto Sábato nascut al 1911, és un novelista argentí, amb una obra caracteritzada per un profund contingut intel·lectual sobre la separació entre el bé i el mal.
[edita] Biografia
Va néixer al 1911 a Rojas (Buenos Aires), Argentina. Penúltim d'onze fills, és enviat a la ciutat de La Plata a iniciar els seus estudis secundaris. Allà es va matricular a la Facultat de Ciències Físiques i matemàtiques i s’afilià al partit comunista, el qual abandona després d’un viatge a Brussel·les al qual obté informació dels crims comesos pel règim de Josef Stalin. Al 1937 viatja a París amb una beca i estableix contactes amb els surrealistes. A principis de la dècada dels quaranta decideix deixar la seva professió i instal·lar-se en un modest terreny a les serres de Còrdova (Argentina). Allí escriu el llibre d’assatjos Uno y el universo (1945), amb el qual obté la Faixa d'Honor de la Societat Argentina d'Escriptors. Treballa a París amb la UNESCO. De nou a Buenos Aires és anomenat director general de Relacions Culturals del Ministeri de Relacions Exteriors, càrrec que abandona per la literatura.
Sábato va rebre l'anomenament de Cavaller de la Legió d'Honor de França a 1979, i el Premi Miguel de Cervantes a 1984. Des de fa anys, la seva progressiva disminució de la vista l'ha allunyat de l'escriptura, encara que ha descobert la pintura a la qual dedica gran part del seu temps.
[edita] Obres
La seva producció assatgística, els temes de la qual es centren en els problemes de l'art i la literatura, de l'artista i de l'escriptor i la seva relació amb la realitat, està reunida en Homes i engranatges (1951), Heterodòxia (1953), L'altre rostre del peronisme (1956), L'escriptor i els seus fantasmes (1963), Tango, discussió i clau (1963), Itinerari (1969), Tres aproximacions a la literatura del nostre temps (1970), Claus polítiques d'Ernesto Sábato (1972), Apologies i rebutjos (1979), Robotització de l'home (1981), i Pàgines escollides (1984). La seva producció narrativa es concentra en la trilogia composta per el Túnel (1948), Sobre heroïs i tombes (1961), i Abadddón l'exterminador (1974).

