Joan Vilà Reyes
De Viquipèdia
Joan Vilà Reyes ( Barcelona, 1925- 19 de gener de 2007) fou un industrial i president del RCD Espanyol.
Durant la guerra civil va pelegrinar per França i Itàlia i va acabar instal·lant-se a Zarautz, on el seu pare va rellançar una modesta fàbrica tèxtil. Acabada la guerra va acabar el batxillerat a Barcelona i als vint anys va obtenir el títol d'Enginyer Tècnic Industrial Tèxtil. El 1942 la familia Vilà va obrir a Pamplona un taller escola que quatre amys més tard es convertí en fàbrica, Manufacturas Arga.
Als 25 anys es va casar amb María Concepción Costa Oller, amb la que va tenir set fills. A principis dels 1950 va fundar la seva pròpia empresa, anomenada Iwer, dedicant-se a la investigació i creació tecnològica tèxtil, produïnt patents que vendria a Espanya i l'extranger. El 1956 va néixer Maquinaria Textil del Norte de España (Matesa), amb dotze de milions de capital social, on va ser el conseller delegat. L'empresa radicada a Pamplona es va convertir en una de las més pròsperes dels anys seixanta, sobre tot per l'explotació del tel·ler sense llançadora.
Va ser directiu del RCD Espanyol amb els presidents Cesáreo Castilla Delgado (1962) i Josep Fusté Noguera (1963-1966), i va arribar a la presidència el juliol de 1967 amb el suport de Juan Antonio Samaranch. Sota el seu mandat, l'Espanyol va juntar a cinc futbolistes excepcionals -José María, Cayetano Re, Rodilla, Amas i Marcial- que han passat a la història com els cinc dofins. Sota la seva presidència, l'Espanyol va inaugurar unes noves i confortables oficines del club al carrer de Villarroel, de Barcelona, que substituïen les del carrer de Còrsega.
La presidència de Vilà Reyes va estar marcada per l'escàndol Matesa, que va fer trontollar fins i tot les estructures del franquisme. Vilà Reyes, amic íntim del ministre del 'Plan del Desarrollo', Laureano López Rodó, va ser acusat d'un frau gegantí d'11.000 milions de pessetes, pel que va ser condemnat a 223 anys de presó i dels que va estar 6 anys, 6 mesos i 415 dies a la presó de Carabanchel (Madrid). La crisi de govern va acabar amb el cessament d'entre altres de Manuel Fraga al front del Ministeri d'Informació i Turisme. Fraga va permetre que la premsa tractés l'afer amb una mica més de llibertat de l'habitual i això va preocupar a importants sectors del règim. Franco va indultar Vilà Reyes amb motiu del seu 35è aniversari en el poder. Vilà Reyes va deixar la presidència de l'Espanyol després de poc més de dos anys en el càrrec a causa de tot aquest escàndol.

