Ernest II de Saxònia-Altenburg
De Viquipèdia
Ernest II de Saxònia-Altenburg (Altenburg 1871 - Castell de Fröhliche Wiederkunft 1955). Darrer duc sobirà de Saxònia-Altenburg. Ostentà la sobirania del ducat centreuropeu des de 1908 fins a 1918.
Nascut a Altenburg, capital del ducat de Saxònia-Altenburg, el dia 31 d'agost de 1871, essent fill del príncep Maurici de Saxònia-Altenburg i de la princesa Augusta de Saxònia-Meiningen. Ernest era nét per via paterna del duc Jordi I de Saxònia-Altenburg i de la duquessa Maria de Mecklenburg-Schwerin; mentre que per via materna ho era del duc Bernat II de Saxònia-Meiningen i de la princesa Maria de Hessen-Kassel.
El dia 27 de febrer de 1898 es casà a la ciutat de Bückeburg, capital del principat de Schaumburg-Lippe, amb la princesa Adelaïda de Schaumburg-Lippe, filla del príncep Guillem de Schaumburg-Lippe i de la princesa Bathildis d'Anhalt. La parella tingué quatre fills:
- SA la princesa Carlota de Saxònia-Altenburg, nada a Potsdam el 1899 i morta a Hemmelmark el 1989. Es casà a Hemmelmark el 1919 amb el príncep Segimon de Prússia.
- SAR el príncep Jordi Maurici de Saxònia-Altenburg, nat a Potsdam el 1900 i mort a Redensburg el 1991. Darrer duc titular de Saxònia-Altenburg.
Ernest II i la princesa Adelaïda de Schaumburg-Lippe es divorciaren l'any 1920. Immediatament després, el duc Bernat II inicià una relació morganàtica amb Maria Triebel amb qui es casà el 1934 al Castell de Fröhliche Wiederkunft. D'aquesta segona unió no en nasqué cap fill.
Ernest II rebé formació militar en el si de l'exèrcit prussià. Des de ben jove fou designat pel seu oncle hereu al tro altenburguès davant de l'absència d'un hereu per línia directe. Així, Ernest heretà el tro d'Altenburg el 1908. Durant deu anys regí el ducat.
Amb la derrota militar a la Primera Guerra Mundial, el sistema de prínceps alemanys caigué i amb ells el ducat de Saxònia-Altenburg. Així, el dia 13 de novembre de 1918 hagué d'abdicar.
Malgrat tot, la pèrdua del tro no significà una pèrdua de poder si més no de caràcter informal. Els Saxònia-Altenburg seguien mantenint una posició privilegiada en la vida pública de Turíngia ja que la República de Weimar els havia indemnitzat amb fortes sumes econòmiques.
Amb l'avenç de les tropes soviètiques, el duc Bernat decideix romandre a Saxònia aconseguint poder seguir vivint al Castell de Fröhliche Wiederkunft. Així, morí al Castell el dia 22 de març de 1955 a l'edat de 84 anys. A la seva mort, el príncep Jordi Maurici de Saxònia-Altenburg fou dipositari dels drets històrics de la família dels Altenburg.

