Reacció d'oxidació-reducció

De Viquipèdia

Reducció (captació d'electrons) de la molècula de FAD.
Reducció (captació d'electrons) de la molècula de FAD.
La pila Cu-Ag, un exemple de reacció redox.
La pila Cu-Ag, un exemple de reacció redox.

Les reaccions d'oxidació -reducció (abreujades Redox) inclouen tots els processos químics en que els àtoms canvien el seu estat d'oxidació.

Un simple procés redox, tal com l'oxidació del carboni a diòxid de carboni, i la reducció del carboni per l'hidrogen a metà (CH4), o un procés complexe com la oxidació del sucre en el cos humà, a través d'una sèrie de processos de transferència d'electrons.

[edita] Mètode d'igualació de l'ió-electró

Aquest mètode d'ajustar processos redox es basa en l'existència d'ions i s'efectua a través d'electrons. En podem distingir els següents passos ordenats:

  1. Determinació dels semiprocessos: escriurem les dues semireaccions d'oxidació i de reducció a partir només de les espècies químiques que segueixen aquests processos i en la forma microscòpica en que es troben a la naturalesa (àtoms, molècules o ions).
  2. Ajust atòmic: a partir dels coeficients numèrics adequats farem que el nombre i tipus d'àtoms siguin els mateixos en els dos membres de les respectives semireaccions. si és medi àcid utilitzarem protons (H+) i si és bàsic utilitzarem hidroxils (OH-) que normalment es complementaran amb molècules d'aigua.
  3. Igualació de càrrega elèctrica: a partir de la igualació atòmica caldrà ara ajustar la càrrega elèctrica i això es farà mitjançant el guany (reducció) o pèrdua (oxidació) d'electrons.
  4. Determinació del procés "redox": es tracta ara de sumar les dues semireaccions, prèvia multiplicació d'aquestes, pels coeficients numèrics adequats de manera que el nombre d'electrons guanyats i perduts siguin els mateixos.
  5. Determinació de la reacció total: de vegades, caldrà complementar el procés redox amb les espècies químiques que no s'han oxidat ni reduït però que acompanyen la reacció.