Genètica de poblacions
De Viquipèdia
La genètica de poblacions és l'estudi de la distribució i canvis de la freqüència dels al·lels sota la influència de les quatre forces evolutives: la selecció natural, la deriva genètica, la mutació i el flux genètic. També té en compte la subdivisió de les poblacions i la distribució d'aquestes en l'espai. De fet, intenta explicar fenòmens com l'adaptació i l'especiació. La genètica de poblacions és un ingredent escencial en la síntesi evolutiva moderna, fou fundada per Sewall Wright, J. B. S. Haldane i R. A. Fisher, que també van establir els fonaments de la disciplina relacionada de la genètica quantitativa.
La variació genètica dins d'una població i entre poblacions d'una espècie apareix com a conseqüència de la existència de diversos al·lels de diferents loci.
[edita] Fonaments matemàtics
Suposem una població de mida infinita i mantenint l'estudi d'un sol locus autosòmic amb dos al·lels de freqüència gènica p i q respectivament. També suposem que no hi ha diferencials reproductius entre els diferents genotips d'aquest locus i l'absència de mutació i de flux gènic entre poblacions Definicions:
- P - Freqüència d'individus homozigots per a l'al·lel de freqüència p
- Q - Freqüència d'individus homozigots per a l'al·lel de freqüència q
- H - Freqüència d'individus heterozigots.
p+q=1 P+Q+H=1 Llavors p=P+1/2H i q=Q+1/2H
Podem aïllar H a la última equació H=1-P-Q
[edita] Veure també
- Efecte fundador
- Microevolució
- Selecció natural
- Efecte coll d'ampolla
| Aquest article sobre biologia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |

