Catedral de Wells

De Viquipèdia

Façana oest de la catedral
Façana oest de la catedral

La catedral de Wells està situada al centre de Wells, Somerset, Anglaterra, i és la seu del bisbat de Bath i Wells.

És la segona ciutat catedral més petita d'Anglaterra, sent la ciutat de Londres la que té una població resident més petita. Els pous que els romans ja coneixien, rededicats ara a sant Andreu, encara sorgeixen abundantment al jardí del bisbe i omplen el fossar del seu palau, on els famosos cignes muts estiren les cadenes sota d'una finestra adjuntades a una petita campana, per a una recompensa de menjar.

[edita] Història

La construcció de la catedral, la primera erigida en gòtic anglès primitiu, va durar prop de tres segles, de 1175 a 1508.

Encara que és principalment d'estil gòtic, romanen algunes parts dels fonaments d'una primitiva església del segle X al claustre. La primera església s'hi establia el 705 pel rei Ine de Wessex, dedicada a sant Andreu. La font baptismal en el transsepte és la part més antiga que ha sobreviscut de la catedral, datada al voltant de l'any 700.

Dos segles més tard, la seu de la diòcesi es canviava a Wells: el primer bisbe de Wells fou Athelm (v 909), que coronava el rei Athelstan. Athelm i el seu nebot sant Dunstan esdevingueren arquebisbes de Canterbury.

[edita] Arquitectura

Plànol, mostrant els quatre pilars massius del transsepte (centre), la sala capitular octogonal (part superior) i l'extrem oriental estès (a la dreta)
Plànol, mostrant els quatre pilars massius del transsepte (centre), la sala capitular octogonal (part superior) i l'extrem oriental estès (a la dreta)

La façana imponent modula harmoniosament la llum amb els entrants i sortints i constitueix el producte més genuí del gòtic anglès. La seva espectacularitat se'ns mostra amb la seva alçada, dues vegades més alta que ampla, amb una longitud de 46 m entre torre i torre, pel qual se li ha donat el nom de de façana-pantalla. A la seva superfície es desplega un dels més rics conjunts d'escultòrics, 300 estàtues, del segle XIII a Anglaterra. Es pot accedir al recinte per tres portes del segle XV es pot accedir al recinte, des del qual hi ha una extraordinària vista de la catedral.

Situat del costat sud de la catedral, el palau episcopal (Bishop's Palace), sòlidament fortificat i cenyit per una fossa, va ser construït fa 700 anys.

La nau amb l'arc anomenat de tisora
La nau amb l'arc anomenat de tisora

En entrar a la nau, la mirada queda immediatament captivada per l'anomenat arc de tisora, un enorme tirant construït entre 1338 i 1348. Els capitells són excel·lents i no ho és menys, al presbiteri, l'Arbre de Jessé, representat en una vidriera medieval de l'anomenada finestra d'or. Darrere el cor, un autèntic bosc de nervadures sorgeix de les columnes per sostenir una complicadíssima volta de terceletes. La capella de la Verge és un octàgon regular disposat entorn d'una volta estavellada rematada per una bella clau pintada. La sala capitular, octogonal, data de 1306. Del pilar central, format per columnetes adossades, irradien 32 nervadures que es reuneixen elegantment amb les que surten de cada angle de l'octàgon.