Licòsid

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Licòsids
Aranya llop
Aranya llop
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Arachnida
Ordre: Araneae
Superfamília: Lycosoidea
Família: Lycosidae
Sundevall, 1833
Diversitat
104 gèneres, 2304 espècies

Els licòsids (Lycosidae) són unes aranyes del subordre dels araneomorfs. A Europa, a una part de les seves espècies, es coneixen com a taràntules. Les aranyes més grans d'Europa (fins a 30 mm) s'enquadren en aquesta família, que també inclou membres ben petits (3 mm). Tenen potes i quelícers robusts, essent el quart parell de potes el més llarg. Dos dels seus vuit ulls són relativament grans i frontals.

[edita] Aranyes llop

 Arctosa sp.
Arctosa sp.

Lycos és una paraula grega que significa "llop" i en molts idiomes, com l'anglès, s'ha adoptat l'expressió "aranyes llop" (wolf spiders) com a denominació popular dels Lycosidae. En realitat, seguint la norma, el nom de la família deriva d'un dels seus gèneres més habituals, el gènere [[Lycosa]]. El seu nom pot fer referència a la seva manera de caçar, que és perseguint a les preses i capturant-les a la carrera, a diferència d'altres aranyes que usen els fils de seda.

El seu bon sentit de la vista els serveix per a la captura de les preses i l'exhibició de seducció del mascle; tenen una bona visió, tot i que no tan bona com la dels saltícids. Molt curiosament tenen dos ulls posteriors, de gran talla, que estan disposats per tal de mirar cap endavant.

Es coneixen actualment 2.304 espècies i 104 gèneres i formen la superfamília dels Lycosoidea. La seva distribució geogràfica és molt àmplia, i es poden trobant en una gran diversitat d'hàbitats.

Disposició dels ulls d'un licòsid
Disposició dels ulls d'un licòsid

[edita] El nom de taràntula

Entre els Lycosidae, cal citar la Lycosa tarentula, situada a la regió de Tàrent, però també per tota la mediterrània. La seva picada o mossegada era considerada tan greu que calia organitzar una tarantel·la, una dansa napolitana de moviment frenètic que es ballava al sud d'Itàlia ja en el segle XIV, per tal d'aconseguir la guarició de la persona.

Se sap avui que els rars casos de picades de taràntula no són perilloses, amb un dolor similar a la picada d'una vespa. Existeixen tanmateix algunes espècies a Amèrica del Sud del qual la picada pot deixar cicatriu ja que el seu verí és necrosant.

[edita] Comportament

Femella de Pardosa sp. portant el seu sac d'ous.
Femella de Pardosa sp. portant el seu sac d'ous.

Són aranyes errants, que excaven petites galeries verticals o ocupen esquerdes naturals des de les quals esperen les seves preses, la presència de les quals detecten per les vibracions del terra. Les del gènere Pirata habiten ambients humits i són capaces de córrer sobre l'aigua o submergir-se en aquesta per escapar dels predadors.

Habitualment no fabriquen una teranyina, llevat de membres dels gèneres Sosippus, Aglaoctenus i Diapontia (Amèrica del Sud), però algunes el que si fan és entapissar amb seda els seus refugis.

Els mascles fan la cort a les femelles amb moviments rítmics dels seus palps i aixecant les potes del davant. Una vegada la femella l'ha acceptat, el mascle es col·loca sobre el cefalotòrax de la femella i la fecunda amb els seus palps carregats d'esperma.

Les femelles fabriquen per guardar els ous un sac esfèric que porten penjant de l'extrem posterior i inferior de l'abdomen. Quan els ous fan eclosió, porten les cries sobre l'abdomen fins que realitzen la seva primera muda. En alguns casos s'ha observat que les femelles exposen el sac d'ous al sol.