Sant Julià del Llor i Bonmatí

De Viquipèdia

Sant Julià del Llor i Bonmatí
Bandera de Sant Julià del Llor i Bonmatí
Escut de Sant Julià del Llor i Bonmatí
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de Sant Julià del Llor i Bonmatí respecte la Selva


la Selva

Dades municipals
Gentilici XXX
Població (2001) 989 hab.
Superfície 9,8 km²
Densitat (2001) 101,1 hab/km²
Altitud 117 m
Coordenades 41°45'49"N, 2°39'57"E
Entitats de població 2

Sant Julià del Llor i Bonmatí és un municipi de la comarca de la Selva.

[edita] Descripció general

El terme de Sant Julià de Llor i Bonmatí ocupa 11 km2 de l’extrem N-E de la comarca de la Selva. L’emmarca un paisatge mediterrani de pujols boscosos, que no superen els 300 m d’altitud, delimitat: al nord pel Pla del Verdeguer, sota els cingles calcaris de la Barroca i Sant Roc; al sud pel riu Ter; a l’est per la riera de Calders i a l’oest pel torrent del Rajolet. El cap de municipi, Bonmatí, a 186 metres sobre el nivell del mar, dista 18 quilòmetres de Santa Coloma de Farners, 15 de Girona, 45 de la Costa Brava i 108 de Barcelona. La població, passa de mil habitants, es troba dispersa: colònia industrial, urbanitzacions Bondia i Massana i parròquia de Sant Julià del Llor. Una trentena de masos escampats exploten unes 100 ha agrícoles i més de 400 ha forestals. La major part de la població activa treballa al sector industrial.

Fauna: Mamífers destacats: porc senglar, mostela, fura i esquirol. Campen pels conreus: conill, talp, ratolí de camp, musaranya i eriçó. Cars de veure: gat mesquer, guilla i teixó. Còrvids abundants: gaig i garsa. Aus amb valor cinegètic: tudó, merla, perdiu i estornell. Ocells: pardal, reientí, picot, mallerenga, gafarró, verdum, cardina, oriol... Hi passen l’estiu: guatlla, tórtora, cucut, puput, rossinyol, abellerol i oreneta. S’hi refugien a l’hivern: passerell, pinsà i tord. L’hàbitat del Ter atrau aus aquàtiques: ànec collverd, polla d’aigua, cogullada, blauet i bernat pescaire, també gavians i altres aus marines intruses. S’hi veuen algunes aus de rapinya. Als cursos d’aigua hi proliferen els amfibis: granotes, salamandres... Al Ter predominen les carpes; també hi neden anguiles, barbs, bagres, sols, gardís i alguna truita. Les galeries de les mines, no investigades, podrien acollir comunitats zoològiques singulars.

Flora: Predomina el bosc mediterrani densament poblat d’alzinar típic, clapissat de suro, arboç i pins. El sotabosc assolellat presenta un estrat arbustiu dens: bruc, estepa, ginesta, esbarzer i brolla. Als vessants obacs predominen l’esparreguera, el galzeran, l’heura, el lligabosc i l’estrat herbaci. Les ribes conserven el bosc de ribera: verns, homs, freixes, acàcies, avellaners... Els marges del Ter estan replantats de pollancredes i plàtans. Les espècies de bolets s’hi fan amb varietat i, per qui en sap els topants, amb abundància. Cal fer esment de l’arbre monumental de la Font de l’Aulina. Recentment sembla haver-se descobert una subespècie de llorer endèmic d’aquesta zona. Al jardí botànic del mas Bonmatí s’hi troben xiprers dels aiguamolls de Florida.

Toponímia: El topònim compost, llarguíssim, resumeix la història del municipi en tres parts: del llatí Julianus, nom propi de persona, elevada a la categoria de sant i venerada pels benedictins que cristianitzaren l’indret. Del Llor (Lauro) no evoca una zona de llorers, sinó que, segons Balañà i Abadia, deriva de l’àrab clàssic (al) càrb “(de la) riba” o, segons Marquès o Calzada, del preromà Lauronem = puig. La segona part designa un altre topònim, Bonmatí, que pren el cognom del fundador de la colònia industrial.

Els símbols: L’escut, creat el 1990, porta per timbre una corona mural de poble i està partit en dos campers: a l’esquerra té un llorer d’or damunt de vermell, símbol de Sant Julià del Llor; al dret té una roda de molí vermella damunt d’argent, símbol de la riquesa derivada de la força hidràulica dels antics molins. La bandera, proporcions 2:3, es parteix en dos campers: vermell a l’esquerra i argent/blanc a la dreta.

Comunicacions: El municipi es comunica per la carretera N-141 amb Girona, on enllaça amb el ferrocarril i l’autopista Barcelona-França. La C-63 comunica amb Olot i Santa Coloma de Farners, on enllaça amb la C-25 o Eix Transversal Girona-Lleida. El pont de Bonmatí enllaça amb: la GI-532 de la vall de la Llémena, la N-141 i la via verda o carril bici Olot-Girona.

Serveis: Ajuntament: Registre Civil, Jutjat de Pau, serveis tècnics, servei de notaria i serveis socials. Consultori mèdic públic. Una farmàcia. Escola pública Sant Jordi: educació infantil i primària, amb menjador, agrupament escolar rural Osor-Bonmatí, transport escolar a l’IES, a Anglès. Correus. Estanc. Local d’entitats. Centre cívic L’Esplai. Associació de veïns de Sant Julià del Llor, Lauro. Envelat polivalent. Llar de jubilats. Camp d’esports. Pista de petanca. Mercat ambulant els dijous. Dos restaurants. Cases d’agroturisme. Una caixa d’estalvis i dues oficines bancàries.

Cultura i lleure: Comissió de festes. Associació de gent gran i jubilats Nova Frontera. AMPA. Associació d’ex-alumnes de les escoles de Bonmatí. Grup de sardanes. Coral. Grup de teatre La Tetera. Colla excursionista de Sant Julià del Llor. Casal d’estiu. Parròquia de Santa Maria de Bonmatí. Patronat de l’Habitatge. Club de futbol Bonmatí (2a regional). Cavalcada de reis, Grup Il·lusió. Marxa Anar-hi anant. Revista L’Amic.

Personatges famosos: Don Manuel Bonmatí de Cendra (1853-1914): Fundador de la colònia industrial. Germans Torras i Domènech (1903): s’estableixen com a paperers a Bonmatí. Eugeni Casacuberta (1915-1988): Fundador del Patronat de l’Habitatge. Josep Puigdemont i Oliveres (1925): Alcalde honorari de Bonmatí. Benet Valentí i Guitart (1922): Recopilador de la història i les tradicions del poble

Gastronomia: Agredolç de menuts de xai. Sang i fetge. Ànec amb salsafins. Farinetes de fajol i de blat de moro o farro. Botifarres dolces amb torrades fregides en el suc caramelitzat

[edita] Història

HISTÒRIA

Aquest territori té una prehistòria encara poc investigada. Hi ha constància d’assentaments ibèrics dalt d’alguns pujols de la vall del Taceram (Ter) i de la colonització romana que explotava les planes fèrtils del riu Alba (Ter). La història recent va lligada al procés d’expansió del cristianisme sobre aquests assentaments ibèrics i romans. Hi ha indicis que els monjos benedictins establerts al monestir de Sant Gregori (820) funden per aquestes valls del Ter i del Brugent, a partir de l’any 884, diverses celleres o estades d’eremites com la de Sant Julià del Llor. Els primers documents del molí del Llor i del veïnat de Cabanyes, nom medieval del territori on s’estableix la colònia i l’actual nucli urbà modern de Bonmatí, els esmenten com a pertinences de la més antiga parròquia de Constatins: Sancti Vincencii (887) o Constantinis (1182). A l’alta edat mitjana, aquest territori tot just cristianitzat, es troba sota la jurisdicció religiosa de Santa Maria d’Amer, i sota la jurisdicció comtal de la casa de Barcelona, probablement dins la demarcació del Palau o Merlac d’Anglès, afrontant amb els dominis del Palol d’Amer i del castell de Tudela.


La Casa de la Vila. Antiga casa del director de la colònia

El nom de Llor es documenta per primera vegada l’any 949, en l’acte de consagració del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer, on el comte de Barcelona, Borrell II, fa donació de l’alou de Lauro (Llor) que té al comtat de Girona, a la vall d’Anglès. Al testament de Borrell II s’esmenta Lauro (993). Més endavant, el topònim queda lligat a la possessió d’una església consagrada a Sancti Juliani de Lauro. El castell d’Anglès té jurisdicció civil i possessions al veïnat de Cabanyes (1202) i Dalmau Anglasell, habitant d’un dels set focs de Sant Julià del Llor, actua de notari del castell d’Anglès (1306). El molí fariner del Llor és citat per primera vegada l’any 1229, relacionat amb el topònim medieval de Cabanyes (1231) que es refereix a l’alou on hi havia les possessions dels masos Joan, Adroer, Llunell i Jofre.

El 1339 Guillem de Bonmatí adquireix una gran peça de terra de 65 vessanes de cabuda situada al costat del riu Ter, que va des de la roca de l’Anglasell de Sant Julià fins al torrent de Basquera del terme de Constantins. L’any 1359, Jaume Bonmatí, del veïnat de Cabanyes, consolida el seu ascens social amb el càrrec de batlle. El patrimoni s’engrandeix quan Vicenç Bonmatí adquireix el mas Adroer. Pere Bonmatí (1426) compra el molí del Llor, al veïnat de Cabanyes de dit terme de Constantins, i obté el privilegi per utilitzar l’aigua del Ter per moure el molí del Llor, com també per pescar. Bona part d’aquest patrimoni arquitectònic, tant civil com religiós, queda malmès per una sèrie de terratrèmols el 1427.


Grup Bondia i urbanització Massana. Cingles de Sant Roc i la Barroca

Entre els segles XIII i XVI el veïnat de Cabanyes s’estanca en el règim rural feudal fins que, deslliurats de la remença, alguns masos prosperen, sobretot a partir de finals del segle XVII, quan esdevé definitivament lloc reial i es deslliura del vassallatge a l’abat del monestir d’Amer. L’expansió del mas Bonmatí aprofita els alous o terres lliures pròpies adquirides sota el privilegi hereditari de batlle de la parròquia, i ara obté grans rendes del molí del Llor, que mol per als pagesos de Vilanna, Trullàs, Constantins i Sant Climent d’Amer. Aquesta riquesa també atrau el bandoler Serrallonga i, en cert moment, de grat o per força, un Bonmatí fa de protector del bandoler.

El segle XVIII s’enceta amb la guerra de Successió. El 1711 Felip V assetja i derrota la ciutat de Girona. Francesc Anglasell, de Sant Julià del Llor, és recompensat amb el càrrec de veguer de Girona per la seva adhesió als invasors felipistes. El 1734 s’inicia l’explotació de les mines de galena (plom) de Sant Julià. També s’inicien explotacions mineres a Anglès i Osor. El ferro, escàs, havia estat explotat de temps immemorial i alimentava les fargues artesanals d’aquests pobles. La barita, mineral associat a la galena, va ser aprofitada més tard.

A mitjan segle XVIII els aiguats inutilitzen el pont vell de Sant Julià. “...había en la Cellera un puente muy dilatado sobre el río, el cual, al no estar muy bien apoyado, se lo ha llevado, pocos años hace” (Zamora, 1790). El pont és substituït per passeres i per barques de llibant.


La font de l'Aulina

L’any 1853 Joan Bonmatí i Masachs converteix el rec de l’Anglasell en un canal per portar l’aigua del Ter des del mas Nou (can Tulsà), fins al molí nou del Llor i a la Fundaria, on Domingo Naspleda fon el plom que extreu de la muntanya del Llor.

El 1867, Joan Bonmatí, el pare del fundador de la colònia, mor prematurament i misteriosament en caure en un pou de mina d’un veí. El 1878 D. Manuel Bonmatí sol·licita el desviament d’aigües del Ter i l’ampliació del canal del molí del Llor, davant la casa pairal, per dotar de força motriu la colònia industrial. El 1896 es construeix una gran resclosa i el canal. S’inicia l’edificació de la colònia industrial i s’acaba el 1903.

L’any 1900, per la Mare de Déu de Setembre, se celebra la primera festa Major de Bonmatí a l’ermita de Calders, perquè la capella dels Bonmatí està en obres d’ampliació.


D.Manuel Bonmatí de Cendra (1853-1914). Fundador de la colònia

El 1898 la indústria cotonera Joaquim Estrany i Fills s’instal·la a la colònia i dóna feina unes 400 persones, sobretot dones i mainada. El 1901 l’empresa H. Vicente Casacuberta arrenda la segona nau per a produir fil de cotó i, a partir de 1912, controla les dues plantes tèxtils. El 1903 Salvador Torras Domènech instal·la a la tercera nau una planta paperera que dóna feina a un centenar d’obrers especialitzats.

La situació laboral és precària i, per subsistir, els obrers s’organitzen en dues cooperatives de consum: La Econòmica i La Bonmatinense (1906-2002) i la germandat de San Joaquín y la Immaculada Concepción (1910) creada pels amos per atendre les malalties i baixes laborals dels obrers.

El 1910 Manuel Bonmatí instal·la una central hidroelèctrica al costat del salt del molí fariner del Llor. Industrias Eléctricas Bonmatí subministra electricitat a les fàbriques, als habitatges de la colònia i a les mines de Sant Julià.


Mas de la Rovira

L’any 1907, la gent de la colònia Bonmatí i de Sant Julià del Llor es suma als interessos de Don Manuel Bonmatí per segregar-se d’Amer i agregar-se a Bescanó. Les lluites entre cacics locals troben ressò a Madrid i, el 1912, les forces polítiques conservadores i liberals fan front comú contra aquesta iniciativa liderada per un carlí. Les raons polítiques s’imposen i conculquen el dret i la llei que assisteix el clam unànime de tot el poble. El 1913, un any abans de morir, D. Manuel Bonmatí i la Joventut Jaumista apleguen més de cinc mil persones de tot Catalunya a la Creu de Vilanna. És un acte d’exaltació carlina i una mostra tardana de la seva força política. S’apleguen sota el pretext de la commemoració dels afusellaments de 9 carlins (1851) capturats a Vilanna pels mossos d’esquadra de Santa Coloma de Farners. L’any següent mor el fundador de la colònia i estrena el cementiri, és enterrat a la cripta d’un panteó inacabat.

A la dècada de 1910 es fan prospeccions mineres a la riba dreta del Ter. Els nous filons no són rendibles. Però a partir del 1914 la Compañía Minera Pirenaica torna a obtenir rendiments importants de galena de la mina La Carlota. El 1921 una esllavissada provocada per les filtracions del Ter inunda una galeria, provoca set morts i el tancament de la mina.

La crisi del sector miner queda parcialment compensada l’any 1927 quan els Padrosa, un rodellaire d’Anglès i els seus dos fills, comencen a fabricar embalatges de caixes, botes i barrils de fusta en un local arrendat a Josep M. Bonmatí i Pujol al costat de la central. La indústria d’embalatges es trasllada el 1942.


Sant Jordi matant el drac

El 1939 el comandant Líster dinamita el pont de la colònia durant la retirada de les tropes republicanes. Les naus industrials, tot i estar reconvertides a la producció militar, no pateixen danys. L’empresa Fábricas L. Matas y Pons S.A. compra les naus de la colònia a Josep M. Bonmatí i reprèn la producció tèxtil.

L’any 1940, reconstruït el pont pels presoners de guerra, una riuada n’ensorra una part i l’aigua arriba a dos metres d’alçada dins les naus de la colònia. Després de tantes maltempsades, es reprèn amb intensitat la producció industrial. L’any 1945 la paperera Torras marxa a Flaçà i la industria Casacuberta acaba el contracte d’arrendament de la nau. Però l’empresari tèxtil Armengol assumeix l’activitat de l’empresa Casacuberta i acaba ocupant també la nau de la paperera.

El 1955 l’empresa Minas de Osor intenta reobrir les explotacions de barita, galena i calcopirita a les mines Vigilada i Serrat Blanc.


Capella dela Puríssima del Mas Bonmatí

Entre 1968 i 1972 els pous de plom i barita del Serrat Blanc i Carmen, entre el mas de la Rovira i can Rigau, són explotats per Indústrias Metálicas Sacosta. Després l’empresa Minerales, Baritas y Productos Industriales s’especialitza en el rentat gravimètric de diverses menes, òxids i escòries procedents del mercat nacional. Es reconverteix en Oxivolt SL i es dedica al reciclatge de plom de bateries. Actualment fa el 15% d’aquest reciclatge a l’Estat Espanyol.

La família Bonmatí té la propietat de tots els immobles, les infraestructures i l’energia de la colònia, que arrenda a empreses industrials. També és propietària dels habitatges, que arrenda a qui vol. Aquesta singularitat trenca el concepte clàssic de colònia industrial. Però, l’any 1951, l’empresari Mata i Pons es fa amo i propietari de tota la colònia, inclosos els habitatges dels obrers. Reobre 50 pisos en estat ruïnós i hi posa famílies obreres, sense fer-hi cap millora. Els obrers queden tancats en un cercle de dependència despòtica colonial, propi del segle XIX. Però no es sotmeten a aquesta gestió anacrònica i prepotent de l’amo.

La colònia industrial ressorgeix com a poble en urbanitzacions perifèriques a la colònia i els obrers prenen consciència de ciutadans. Bonmatí inicia un nou cicle històric.

Hi ha una reacció obrera que els porta a fer-se promotors i propietaris modestos del Patronat de l’Habitatge, constituït el 1967 amb l’objectiu de solucionar el problema dels habitatges ruïnosos. La primera fase s’inaugura el 1969, un grup de 40 habitatges formen el nucli de la urbanització Bondia. La forta demanda d’habitatges fa necessari edificar fins a 169 habitatges, en cinc fases. El 1972 s’inicia l’ampliació urbanística del sector Massana, que es dota d’alguns serveis: església parroquial; camp d’esports i escola.


Local social

Sant Julià del Llor ja tenia escola pública a finals del segle XIX. Tot just el 1923 els amos de les fàbriques contracten el primer mestre. Els nens de la colònia reben les classes en un pis, on s’aplega també mainada de Sant Julià, Vilanna i Trullàs. El 1933 les noies de la colònia tenen un centre cultural femení que les prepara per al matrimoni. El Patronat de l’Habitatge aconsegueix la promoció d’una escola pública que s’inaugura l’any 1972. Com que atén alumnes de Bonmatí, Sant Julià del Llor, Constantins, Vilanna i Trullàs, el 1980 s’amplia.

La crisi industrial dels setanta queda compensada a partir de 1980 amb la instal·lació d’un polígon industrial a Bonmatí i d’una indústria de productes carnis a Constantins.

El 1980, degut al creixent sentit d’identitat local i al descontentament vers l’administració del cap de municipi, els bonmatinencs i els habitants del territori de Sant Julià del Llor inicien un procés de demanda de segregació i d’autogovern municipal. El 22 de febrer de 1983, després de dos anys d’intensa mobilització social i política, la Generalitat de Catalunya autoritza la constitució del municipi independent de Sant Julià del Llor i Bonmatí.

Aquesta reivindicació històrica, llargament esperada, suposa un renaixement social i allibera una voluntat decidida de prosperar. El nou municipi esmerça els primers esforços en dotar-se de serveis bàsics i en millorar les infraestructures de comunicació, que han de consolidar la cohesió del territori. Tot just el 1989 Sant Julià del Llor i Bonmatí queden comunicats per una carretera i es fa la pavimentació dels carrers, la xarxa d’aigua potable i de clavegueram. L’escola s’amplia. El 1990 es fan els primers intents de rehabilitació dels pisos de la colònia, que el 1978 havien estat venuts als obrers i a particulars. S’urbanitza el sector Massana.

L’any 2002 el municipi supera els mil habitants. El nou planejament urbanístic impulsa inicialment, la creació de més de cent habitatges de diversa tipologia, que vol acollir un ample espectre sòcio-econòmic. El creixement de Sant Julià es vertebra a l’entorn del carrer Nou. Es comença a urbanitzar el sector SW de la colònia, preveient un corredor verd que comunica totes les zones urbanitzades i les cohesiona entorn d’una nova zona de serveis socials, culturals i esportius.

Arrelat al turó del Llor, a la Catalunya més vella, creix el poble més nou d’aquest país: Bonmatí.

[edita] Enllaços externs


Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.
En altres llengües