Dinosaure
De Viquipèdia
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||
|
Extingit (fòssil)
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Els dinosaures (dinosauria) són un grup d'animals majoritàriament fòssils, descendent dels Ornithodira, que constitueix un superordre dels Archosauria. Actualment, es creu que les aus són dinosaures, d'ací que se'ls classifiqui com a tals.
Es considera que formen un grup natural per presentar una sèrie de sinapomorfies que els uneixen, ja que presenten un fèmur articulat amb la pelvis pel mig de còndil, disposada en angle respecte del fèmur, i buit en la pelvis. Es tracta de la mateixa disposició que es presenta en els mamífers, i que permet que les potes de darrere sostinguin el cos com a un pilar.
Taula de continguts |
[edita] Història
Els dinosaures proliferaren des de mitjans del període Triàsic fins al final del Cretaci (210-225 a 65 milions d'anys), moment en què la majoria, excepte les aus, es van extingir. Existeixen hipòtesis per explicar aquesta extinció, encara que la teoria més popular és la proposada per Walter Alvarez, segons la qual, l'extinció dels dinosaures fou una de les conseqüències provocades per l'impacte d'un enorme meteorit a la Terra, que donà lloc a tot un seguit de desastres naturals, entre els quals, un llarg hivern nuclear, la contaminació de totes les aigües, una alteració dels corrents d'aire, un vulcanisme extremadament actiu, etc.
Avui dia, de forma científica està totalment acceptada la condició dinosauriana de les aus. Malgrat el cop que van rebre a l'extinció K-T (fa 65 milions d'anys), avui dia es troben a la seva "Edat d'Argent", puix que es compten mes 10.000 espècies superant les 5.000 existents de mamífers.
[edita] Introducció
[edita] Etimologia
El clade o superodre dinosauria fou proposat per Richard Owen l'any 1842 per a anomenar als enormes i extints rèptils que s'havien trobat per primera vegada a Gran Bretanya. Aquesta paraula deriva del grec: δεινός (Deinos, "terrible") i σαύρα (Saura, "llangardaix" o "rèptil").
[edita] Nomenclatura
Un aspecte que estimula la curiositat en el neòfit és el dels complicats noms que identifiquen la majoria de dinosaures. Com tots els éssers vius, actuals o desapareguts, aquestes criatures s'han anomenat seguint els principis de nomenclatura binomial establerts pel suec Carl von Linné al segle XVIII. Normalment aquests noms són creats a partir de les arrels gregues o llatines i solen referir-se a una particularitat de l'animal o de les condicions de la troballa. Així, el nom del primer dinosaure descrit científicament (l'any 1824), Megalosaurus, prové de les paraules gregues Megalos (gran) i Sauros (llangardaix). Existeixen algunes, cada vegada menys, escasses excepcions a l'origen grec o llatí en la nomenclatura, com en el cas de l'ornitòpode Drinker o els teròpodes Unenlagia, Dilong, Mei long i Mapusaurus.
[edita] Comportament
Les interpretacions sobre el comportament dels dinosaures estan generalment basades en la posició de les restes fòssils, en el seu hàbitat, en simulacions per ordinador de la biomecànica del seus organismes, i en comparacions amb animals moderns de nínxols ecològics similars. Com a resultat de la falta de rigor d'aquestes fonts, l'enteniment actual del comportament recau principalment en l'especulació científica i poseeix un esperit fortament controvertit. Tot i això, els científics consideren que les actituds pròpies de cocodrils i ocells, els éssers vius més emparentats amb els dinosaures, puguin ser extrapolades en certa mesura amb la finalitat de presentar un esquema de comportament possible per a caracteritzar al grup.
[edita] Estudi
El coneixement sobre els dinosaures s'ha obtingut a partir d'una àmplia diversitat de registres fòssils, ossis i no ossis, com són els ossos fossilitzats, copròlits, gastròlits, plumes, impressions de pell, òrgans interns i teixits tous. Diversos camps d'estudi contribueixen al coneixement paleontològic d'aquests animals, incloent-hi la biologia, la física i la química.
[edita] El "renaixament dels dinosaures"
El camp d'investigació dels dinosaures ha gaudit d'un increment en l'activitat que començà en els anys 1970 i que continua actualment. Aquest "boom" fou provocat, en part, pel descobriment de John Ostrom del Deinonychus, un depredador actiu que podria haver estat de "sang calenta" (endotèrmia), en contrast marcat amb la imatge predominant dels dinosaures com inactius i de "sang freda" (ectotèrmia). La paleontologia de vertebrats, possiblement la disciplina científica primària en la investigació de dinosaures, s'ha convertit en una ciència global. Nous i importants descobriments de dinosaures han sigut realitzats per paleontòlegs que treballen en regions abans inexplotades, incloent-hi la India, Amèrica del Sud, Madagascar, l'Antàrtida, i la més considerable, Xina (els dinosaures increiblement ben conservats emplumats a Xina han solidificat encara més la teoria sobre el llaç entre dinosaures i els seus descendents vius, els ocells moderns). L'ús extés de la cladística, que analitza rigurosament les relacions entre organismes biològics, també ha demostrat ser tremendament útil en la classificació de dinosaures. L'anàlisi cladístic, entre d'altres tècniques modernes, ajuda a compensar un registre fòssil sovint incomplet i fragmentari.
[edita] Classificació
Els dinosaures es divideixen en dos grups importants, Saurischia i Ornithischia, atenent a l'estructura de la pelvis.
- Ordre Saurischia
- Theropoda
- Ceratosauria (p.ex. Coelophysis, Procompsognathus, Dilophosaurus
- Neoceratosauria (p.ex. Carnotaurus, Rajasaurus)
- Spinosauridae (p.ex. Spinosaurus)
- Allosauroidea (p.ex. Allosaurus)
- Coelurosauria
- Tyrannosauroidea (p.ex. Tyrannosaurus rex, Nanotyrannus)
- Ornithomimidae (p.ex. Ornithomimus, Struthiomimus, Gallimimus)
- Dromaeosauridae (p.ex. Valdoraptor, Velociraptor)
- Oviraptoridae (p.ex. Oviraptor)
- Troodontidae (p.ex. Troodon)
- Aus (p. ex. el pardal, Archaeopteryx)
- Sauropodomorpha
- Prosauropoda
- Sauropoda
- Diplodocidae (p.ex. Apatosaurus, Diplodocus, Mamenchisaurus)
- Brachiosauridae (p.ex. Brachiosaurus)
- Titanosauridae (p.ex. Titanosaurus, Saltasaurus)
- Theropoda
- Ordre Ornithischia
- Thyreophora
- Stegosauria (p.ex. Stegosaurus)
- Ankylosauria (p.ex. Ankylosaurus, Euplocephalus, Nodosaurus)
- Neornithischia
- Ornithopoda (p.ex. Anatosaurus, Parasaurolophus, Maiasaura, Iguanodon)
- Pachycephalosauria (p.ex. Stegoceras)
- Ceratopsia (p.ex. Psittacosaurus, Protoceratops, Triceratops)
- Thyreophora
[edita] El mite dels dinosaures
Els dinosaures han captivat la imaginació humana des que es va començar a investigar de forma científica les seves restes, vers el segle XIX. Són els protagonistes de novel·les, pel·lícules cinematogràfiques, còmics i videojocs.
Algunes de les películes en les que apareixen dinosaures:
- King Kong (1933).
- La illa desconeguda (1948).
- Viatge a la prehistoria (1955).
- La bèstia de la muntanya (1956).
- El món perdut (1960).
- Quan els dinosaures dominaven la Terra (1969).
- La terra que el temps oblidà (1974).
- El meu experiment científic (1985).
- Baby, el secret d'una llegenda perduda (1985).
- Jurassic Park (1993).
- Jurassic Park. El món perdut (1997).
[edita] Enllaços externs
- http://www.dinosaurios.net (castellà)
- Dibuixos de dinosaures (anglès)
- Caminant entre dinosaures (anglès)

