Illa d'Alexandre I

De Viquipèdia

Mapa de l’illa d’Alexandre I
Mapa de l’illa d’Alexandre I

L’Illa d’Alexandre I és una illa de l’Antàrtida, situada al sud-est del mar de Bellingshausen i al sud-oest de la península Antàrtica, de la qual està separada pel canal de Jordi VI, majoritàriament cobert per gel permanent. Té un àrea de 49.070 km². Amb 435 km de longitud per 200 km d'ample és la més extensa de les illes antàrtiques.

La zona és extremadament abrupta, al llarg del canal de Jordi VI s'estén la serralada Douglas, que arriba fins els 2.987 m. La major part del litoral es troba bloquejat per barreres de gel. Cap a l'oest es troba la badia de Wilkens. Al sud-oest de l’illa sobresurt la península de Beethoven.

Va ser descoberta per l'expedició russa al comandament de Fabian Gottlieb von Bellingshausen el 28 de gener de 1821, però fins a 1940 s’hi pensava que formava part del continent, per la qual cosa era anomenada "Terra d'Alexandre I".

L’illa es reclamada per Argentina (excepte la península de Beethoven), Xile i el Regne Unit. Argentina la inclou dintre del departament Antàrtida Argentina que forma part de la província de Terra del Foc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud, per a Xile forma part del Territori Xilè Antàrtic i per al Regne Unit del Territori Antàrtic Britànic, però aquestes reclamacions estan suspeses en virtut del Tractat Antàrtic.

En la dècada de 1950, va ser instal·lada la base britànica de Fossil Bluff, la qual és actualment usada com a refugi i centre meteorològic.