Llagosta (crustaci)
De Viquipèdia
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Llagosta americana, Homarus americanus
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
La llagosta forma part d'una gran família de crustacis marins, però no es tracta d'una denominació taxonòmica. Les varietats més petites s'anomenen llagostins. Les llagostes són invertebrats i posseeixen un exosquelet molt dur que les protegeix. De la mateixa manera que tots els artròpodes, les llagostes han de mudar el seu exosquelet per poder créixer, fet que les deixa vulnerables durant aquest període de canvi. Les llagostes són considerades un exquisit menjar arreu del món.
Taula de continguts |
[edita] Hàbitat
Les llagostes viuen en fons rocosos, sorrencs o fangosos des de la línia costanera fins més enllà de la plataforma continental. Generalment viuen de manera solitària en fenedures o en caus sota les roques. Les condicions ambientals de l'hàbitat en el qual viuen poden variar d'un oceà a un altre, però la temperatura ambient no posseeix grans fluctuacions posat que habiten en una immensa massa d'aigua: l'oceà.
[edita] Característiques
Són bàsicament carronyaires i s'alimenten de mol·luscs i matèria en descomposició d'altres animals. Tanmateix no són totalment carronyaires ja que també mengen peixos, caven per trobar cloïsses o escopinyes i s'alimenten d'algues i de petits peixos que hi viuen. La llargada mitja d'un adult és aproximadament de 23 centímetres i pesa de 700 a 900 grams. Les llagostes creixen durant tota la seva vida i són molt longeves, fet que els permet aconseguir dimensions gegants. Segons el Llibre Guinness dels rècords, la llagosta més gran es va capturar a Nova Escòcia (Canadà) i pesava 20,14 kg. Com la resta d'artròpodes són bilateralment simètriques. L'anatomia de la llagosta inclou el cefalotòrax, que és la combinació del cap amb el tòrax i l'abdomen, ambdós coberts per la closca. El cap de la llagosta està format per les antenes, les mandíbules, el primer i el segon maxil·lar superior i el primer, segon i tercer maxil·lars. Posat que les llagostes viuen en un ambient tèrbol en el fons de l'oceà, la seva visió és pobra i per això utilitzen principalment les seves antenes i els seus sensors. L'abdomen de la llagosta inclou l'apèndix natatori i la cua.
[edita] Algunes varietats
- Llagosta americana (Homarus americanus)
- Llagosta europea (Homarus gammarus)
- Llagosta vermella (Eunephrops bairdii)
- Llagosta de Nova Zelanda (Metanephrops challengeri)
- Llagosta de Juan Fernández (Jasus frontalis)
- Llagosta japonesa (Metanephrops japonicus)
- Llagosta africana (Metanephrops mozambicus)
- Llagosta de l'Atlàntic (Acanthacaris caeca)
- Llagosta xinesa (Metanephrops sinensis)
- Llagosta espinosa (Acanthacaris tenuimana)
- Llagosta del Carib (Panulirus argus)
[edita] Gastronomia
La pesca i la degustació de la llagosta gaudeixen de fama mundial en el petit poble de Fornells situat a Menorca, Illes Balears, Espanya. En aquest poble, la tradició de la pesca de llagostes ha alimentat un gran nombre de generacions de pescadors i ha fet famós el seu plat típic Caldereta de llagosta que avui dia encara es pot degustar a la manera tradicional en els restaurants típics de la vil·la de pescadors.

