Giovanni Boccaccio
De Viquipèdia
Giovanni Boccaccio (Florència 1313 - Certaldo o Florència, 21 desembre de 1375), va ser un escriptor italià l'obra més coneguda del qual va ser el Decameron
Va escriure en llatí i en italià.
El Decameron va ser traduït al català l'any 1429 i la seva influència en la literatura catalana va ser molt gran. Hi ha frases senceres extretes del Decameron de Boccaccio a Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell.
[edita] Biografia
Fill ilegítim d'un comerciant de Florència. La seva mare que era francesa es deia Giovanna. Boccaccó en lloc de seguir la carrera comercial del seu pare estudià els clàssics i la poesia a la Universitat de Nàpols i va freqüentar la cort culta i refinada de Roberto d'Angiò que era amic personal del seu pare. El 1340 va haver de retornar a Florència per una fallida econòmica en els negocis paterns. Entre el 1346 i el 1348 visquè a Ravenna i a Forlì, on va ser hoste de Francesco II Ordelaffi i establí relació amb els poetes Nereo Morandi i Francesco Miletto de Rossi.
El 1348 la pesta es va estendre per Florència (episodi històric on es desenvolupa el Decameron) i l'any següent a la mort del seu pare s'ocupà del que quedava del negoci familiar.
El Decameron el va composar entre 1349 a 1351.
El 1350 coneix Petrarca amb qui lúní una gran amistat.
En els darrers anys de la seva vida estudià a fons les obres de Dante i adoptà una vida de caire espiritual i religiós
[edita] OBRES
Fins al Decameron són considerades obres de joventut i a partir d'aquesta obra es consideren obres de vellesade
[edita] La caccia di Diana (1334–1335 )
[edita] Il Filostrato (1335)
[edita] Teseida delle nozze d'Emilia (1339-1341)
[edita] Comedia delle ninfe fiorentine (1339-1340)
[edita] Amorosa visione (1341 - 1342)
[edita] Elegia di Madonna Fiammetta (1343 -1344)
[edita] Ninfale fiesolano (1344 -1346)
[edita] Il Decameron (1349 - 1351)
El llibre narra com un grup de joves (set noies i tres nois) es refugien en un turó durant la pesta de Florència de 1348 i per entretenir-se s'expliquen històries de caire sovint humorístic i eròtic.
Fins al segle XIX a l'Europa Catòlica només era permesa la circulació d'una versió molt censurada.
[edita] Corbaccio (subtítol: il labirinto di amore - 1365)
Obra misògina

