Iivo Härkönen
De Viquipèdia
Iivo Járkönen (Sistamo, Carèlia 1882- Helsinki 1941) fou un lingüísta, periodista i escriptor carelià, membre d'una família de cantants de runes i encoratjadors dels festivals de Sortavala. Lector d'Alfons Daudet, Heinrich Heine, Miguel de Cervantes, Ivan Turgenev i Henryk Sienkiewicz. Es graduà com a mestre el 1906 i va recollir poemes en carelià a Karjalan kirja (Llibre de Carèlia) per a la Societat Literària Finlandesa. Les seves primeres narracions, Pooukko i Laatokka, foren publicades a Nuori Karjala, des d'on impulsà la literatura careliana.
Del 1906 al 1938 fou cap de la Karjalan Sivistysseura (Associació Cultural Carèlia), i amb Eino Leino i altres autors finlandesos creà l'associació Kirjallinen Työ (1917) per a desenvolupar alhora treball literari i artístic manual. El 1918 es va establir a Helsinki i treballà com a funcionari en el ministeri d'educació i en d'afers carelis de l'est. Publicà els reculls de poesia popular Runonlaulajia (1926) i Hirveähiihtämässä(1928).

