Josep-Lluís Carod-Rovira
De Viquipèdia
| Josep-Lluís Carod-Rovira | |
![]() |
|
| 1r Conseller de la Vicepresidència | |
|---|---|
| Al càrrec | |
| 29 de novembre de 2006 – actualitat | |
| Precedit per | càrrec nou |
| Succeït per | continua en el càrrec |
| 8è President d'Esquerra | |
| Al càrrec | |
| Juliol de 2004 – present | |
| Precedit per | Jordi Carbonell |
| 9è Secretari General d'Esquerra | |
| Al càrrec | |
| 1996 – 2004 | |
| Precedit per | Àngel Colom |
| Succeït per | Joan Puigcercós |
| Naixement | 17 de maig de 1952 Cambrils (Baix Camp) |
| Partit polític | Esquerra Republicana |
| Professió | Filòleg |
| Lloc web: www.carod.cat | |
Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952) és un polític català, president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de 2004.
Llicenciat en Filologia Catalana, va ser Tècnic superior de planificació lingüistica de la Generalitat (1981-1988) i cap de serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona del 1982 al 1984.
Militant del PSAN (Partit Socialista de Alliberament Nacional) des de 1970, va ser empresonat al 1973 per la seva pertinença a l'Assemblea de Catalunya. El 1977 deixa el PSAN, i el 1980 encapçala la candidatura de Nacionalistes d'Esquerres a la circumscripció de Tarragona. El 1986 abandona aquest partit i publica el seu article "Crida nacional a ERC", que propugna la renovació de l'històric partit republicà cap a tesis clarament independentistes. Entra a militar a ERC, on aconsegueix l'acta de diputat del Parlament de Catalunya el 1988. Al congrés de Lleida de 1989, Carod presenta la seva candidatura a Secretari General, però la retirà a la segona volta per permetre que s'imposin les tesis independentistes al partit, de la mà d'Àngel Colom.
L'any 1996, Colom protagonitza una escissió d'Esquerra, que dóna lloc al Partit per la Independència, abans del congrés de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, càrrec pel que Carod és elegit com a home de consens. El 1999 i el 2003 encapçala la candidatura d'ERC al Parlament de Catalunya. És nomenat Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya en el govern de la VII legislatura arran del pacte del Tinell, l'acord signat entre Esquerra, el PSC-CpC i ICV-EUiA després de les eleccions de novembre de 2003. Tan sols dos mesos després de prendre possessió del càrrec, en presenta la dimissió, quan es va saber que havia mantingut una reunió amb membres d'ETA quan ja era Conseller en Cap. Tot i que inicialment es planteja la possibilitat que passés a ser conseller sense cartera, finalment el president Pasqual Maragall el cessa com a Conseller. És designat candidat d'ERC a les eleccions generals espanyoles (2004), en les quals aconsegueix l'acta de diputat, tot i que la rebutja en favor del valencià Agustí Cerdà. El juliol de 2004, durant el Congrés Nacional -celebrat a Lleida-, és escollit president del partit, en substitució de Jordi Carbonell.
En les Eleccions al Parlament de Catalunya (2006) repeteix com a candidat i, en reeditar-se l'acord de govern amb PSC i ICV-EUiA, és nomenat Conseller de la Vicepresidència en el govern de Catalunya 2006-2010.
És l'autor dels assaigs Rovira i Virgili i la qüestió nacional (1984), Marcel·lí Domingo, de l'escola a la República (1988), Tornar amb la gent (1997), Jubilar la Transició (1998) i El futur a les mans (2003).
| Precedit per: càrrec nou |
Conseller de la Vicepresidència 2006–- actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
| Precedit per: Jordi Carbonell i de Ballester |
President d'ERC 2004–- actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
| Precedit per: Artur Mas i Gavarró |
Conseller en Cap 2003-2004 |
Succeït per: Josep Bargalló i Valls |
| Precedit per: Àngel Colom Colom |
Secretari General d'ERC 1996–- 2004 |
Succeït per: Joan Puigcercós i Boixassa |


