Batalla del Bruc

De Viquipèdia

Les muntanyes de Montserrat des del Bruc
Les muntanyes de Montserrat des del Bruc

La Batalla del Bruc és el nom en que es coneix els dos enfrontaments entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc entre 6 i el 14 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès.

[edita] Primer enfrontament

El 4 de juny de 1808 una columna francesa comandada pel general Schwartz sortí de Barcelona en direcció a Lleida i Saragossa. També tenia l'ordre de passar per Manresa i Igualada. Els efectius de la columna francesa sumaven 3.800 homes. El mateix dia 4 un gran xàfec va sorprendre a la columna francesa que es va aixoplugar a Martorell. Aquesta situació va permetre organitzar l'acció del Bruc que va tenir lloc el 6 de juny de 1808. Les forces que s'enfrontaren als francesos estaven encapçalades per soldats del Regiment de soldats suïssos número 1 de Wimpffen, que des del 1734 estaven al servei de la corona espanyola, i soldats desertors valons escapats de la guarnició de Barcelona. Els voluntaris i sometens catalans que s'incorporaren a la batalla eren de Manresa i el seu corregiment i Igualada i els seus pobles veïns. En total arribaven a un total de 2.000 homes aproximadament. El resultat de l'emboscada estratègica fou la retirada de la columna francesa, amb 300 efectius morts i un dels canons perdut en ensorrar-se el pont d'Abrera, quan es retiraven en direcció a Barcelona.

[edita] Segon enfrontament

El 14 de juny va tenir lloc un segon enfrontament, molt més important des de la perspectiva militar. El factor sorpresa havia desaparegut i les forces franceses dirigides pel general Chabran eren més importants. Els francesos van arribar al Bruc amb dues columnes d'exèrcit, una que pujava per Collbató i una segona que seguia per la carretera. Els francesos després de l'enfrontament recularen de nou, deixant rera seu noves saquejades i crema d'edificis al Bruc.

[edita] Llegendes

Posteriorment a les batalles militars estrictes, els fets van adquirir caràcters de llegenda. La victòria per exemple a Manresa va ser atribuïda als Sants Patrons i a Igualada i al seu Sant Crist.

Però la llegenda més àmpliament coneguda és la del timbaler del Bruc, on un minyó de Santpedor, per a alguns autors Isidre Lluçà i Casanoves, nascut el 15 de març de 1791 i mort pel 7 d'abril de 1809, va dirigir la batalla amb un tambor com els que s'utilitzaven en la Confraries. Gràcies al so del tambor, amb el seu eco rebotant contra les parets de la muntanya de Montserrat, els francesos es van retirar pensant-se que un gran exèrcit els estava esperant per derrotar-los.

La incorporació del tambor i del seu so, sembla una aproximació al so de les campanes que cridaven des dels campanars de diverses poblacions a sometent.

En altres llengües