Forma binària
De Viquipèdia
La forma binària és una manera d'estructurar una peça de música en dues seccions relacionades, i que normalment es repeteixen.
La forma binària era molt popular durant el Barroc i sovint s'utilitzava per donar forma a moviments de sonates per a instruments de tecla. També s'utilitzava per a obres molt curtes i d'un sol moviment.
Cap a la meitat del segle XVIII va deixar de ser tan usada i va ser en part substituïda per la forma sonata que potenciava el desenvolupament del material musical. On encara es manté el seu ús és en com a tema per a realitzar variacions. També queda incorporada en grans obres i en formes més elaborades, com la forma sonata, on es mantenen certes característiques de la forma binària.
[edita] Estructura
Una peça en forma binària és caracteritza per tenir dues seccions (A i B) complementàries, amb una duració aproximadament igual. La primera secció (A) començarà en una determinada tonalitat, i modula normalment a una tonalitat propera. Les composicions en:
- tonalitats majors modulen típicament a la tonalitat de la dominant.
- tonalitats menors modulen a la tonalitat del relatiu principal.
La segona secció (B) comença en la clau novament establerta, on roman per un període indefinit de temps. Després d'una certa activitat harmònica, abans d'acabar, la peça modula un altre cop a la tonalitat original. En les composicions de segle XVIII, era habitual que les dues seccions A i B estiguessin separades per doble barra final amb senyals de repetició, que indicava que havien de ser repetides. Així es pot esquematitzar la forma amb les lletres AABB.

