Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà

De Viquipèdia

USAP
logo
Nom complet Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà
Àlies els catalans
Any de fundació 1902
Estadi Stade Aimé Giral,
Perpinyà, Catalunya
Capacitat 13.000 espectadors
President Marcel Dagrenat
Entrenador Philippe Boher i Franck Azéma
Lliga Campionat francès de rugbi
Temporada 2005-06
Posició 4a
Web oficial http://www.usap.fr/ca/
Team colours Team colours Team colours
Team colours
Team colours
 
Uniforme local
Team colours Team colours Team colours
Team colours
Team colours
 
Uniforme visitant

La USAP (Union Sportive Arlequins Perpignan, o Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà), és un club de rugbi de Perpinyà.

Taula de continguts

[edita] Història

[edita] La fundació del club

El rugbi arribà a Perpinyà el 1889, amb la creació de la Union Sportive du Lycée. El primer club civil fou l'Stade Roussillonnais fundat poc després. El 1902 neix l'Association Sportive Perpignanaise (ASP), el qual adoptà els colors sang i or de la bandera de Catalunya. L'any 1903, el club vencé a l'Ecole Vétérinaire de Toulouse pel títol de campió del Sud, els seu primer campionat.

El 1909, l'ASP absorbí el Perpignan Sportif, club fundat durant aquells anys. El 1911 guanyà el campionat francès de segona divisió contra l'US Doloise. Una escissió el 1912 portà a la fundació de l'Stade Olympique Perpignanais (SOP). L'ASP, però, continuà essent el club més important arribant a les semifinals del campionat de França el 1913 i el títol de campió el 1914 enfront el Tarbes. La transformació que donà el títol als catalans poc abans del final fou realitzada per un jove de 18 anys anomenat Aimé Giral, qui morí al front de la Primera Guerra Mundial i que més tard donà nom a l'estadi del club.

Per la seva part, el SOP esdevingué campió de França de segona divisió el 1913 (enfront l'AS Française 14-8).

[edita] La primera edat d'or

La guerra va interrompre l'ascensió del club. El 1919, els dos clubs de la ciutat es fusionaren creant la Union Sportive Perpignanaise (USP). El nou club adoptà els cèlebres colors blau cel per la samarreta, blanc pel pantaló i sang i or pels mitjons. La raó d'aquest canvi fou com a homenatge als jugadors del club morts durant la guerra, adoptant el club el color blau dels seus uniformes.

S'inicià una època d'èxit pel club de Perpinyà que en consolidà com un dels més importants del campionat francès. El seu gran any fou el 1921: els quatre equips del club foren campions del Llenguadoc i els equips I i II foren campions de França. El seu segon campionat absolut de França el guanyà enfront l'Stade Toulousain a Besiers.

L'USP disputà tres finals consecutives (1924, 1925, 1926), guanyant la segona enfront l'AS Carcassonne, i perdent les altres dues contra el seu gran rival meridional, el Toulouse. En aquell moment, amb tres títols, el club dominava el rugbi francès.

Durant aquells anys, un segon club de rugbi existia a Perpinyà, el Club des Arlequins Perpignanais. El seu nom prové del fet que el club era molt pobre en els seus inicis i sovint els jugadors, propietaris de la seva samarreta, no la podien reemplaçar quan era esquinçada i les reparacions eren efectuades amb trossos de teixit que no eren sempre del color desitjat, d'aquí la seva semblança amb el vestit d'un arlequí.

[edita] De la fusió USP-Arlequins al darrer títol

El 5 de maig de 1933, els dirigents dels dos clubs se senten finalment per fusionar-se. És així com neix la Unió Esportista Arlequins de Perpinyà. El 1940, el nom és modificat, esdevenint Unió dels Esports Atlètics Perpinyanesos.

L'USAP, com és coneguda d'ara endavant, disputa dues noves finals, l'una perduda el 1935, l'altra guanyada el 1938, els dos cops enfront el Biarritz. Un cinquè títol ve coronar aquest període daurat el 1944 amb victòria contra el Baiona).

Paral·lelament, el Rosselló esdevingué terra del rugbi a 13 i des del final de la guerra. Aquest esport, prohibit pel règim de Vichy, reprèn els seus drets i ve picar del viver de l'USAP. Deu campions de França del 1944 passaren així a professionals del rugbi a 13.

Malgrat tot, la USAP es reconstrueix i arriba dues vegades més la final, el 1952 (derrotat contra el FC Lourdes que començava aleshores el seu període de domini) i el 1955 que aconsegueix el sisè títol, l'últim fins avui de la USAP.

[edita] L'època contemporània

La USAP durant un partit de la Heineken Cup.
La USAP durant un partit de la Heineken Cup.

Tret d'una final perduda el 1977 contra l'AS Béziers, l'USAP, pilar de la primera divisió, no desenvolupa cap paper important. L'últim títol gran del club és una Challenge Yves du Manoir el 1994. A partir de 1997, el club torna al capdamunt del rugbi francès, sense aconseguir imposar-se. El 1998, disputa una nova final, la primera a l'Estadi de França, guarnit per a l'ocasió amb el vermell i el groc, perdent contra l'Stade Français. Després, sota la direcció d'Olivier Saïsset, antic entrenador i jugador de l'AS Béziers, el gran rival regional, arribat el 2000, el club català arriba sistemàticament als playoffs del campionat, i disputa una nova final, perduda el 2004 contra l'Stade Français.

L'USAP disputa regularment la Copa d'Europa. Després d'una experiència el 1998-99, el club hi participa sistemàticament des del 2001, amb una final perduda el 2003 contra el Tolosa de Llenguadoc.

Saïsset marxa del club després de la derrota a la final del campionat del 2004, essent reemplaçat pre Philippe Boher i Philippe Ducousso, que porten l'USAP fins a la semifinal del campionat contra Biarritz el 2005-06 (9-12). El maig de 2006, Ducousso cedeix la seva plaça a Franck Azéma.

L'any 2002 va signar un conveni de col·laboració amb el Barcelona Universitari Club, a partir del qual l'equip de Barcelona passava a anomenar-se USAP-Barcelona. La temporada 2006-2007 va signar un conveni de col·laboració amb el Barça.

[edita] Estadi

L'USAP Juga els seus partits a l'estadi Aimé Giral, amb capacitat per a 12.500 espectadors.

[edita] Identitat

Afeccionats de la USAP.
Afeccionats de la USAP.

L'USAP ha estat tradicionalment una icona catalanista, tenint fins i tot com a himne del club la música de la cançó l'estaca d'en Lluís Llach.

Equipament amb els colors sang i or de la USAP.
Equipament amb els colors sang i or de la USAP.

Recentment, el club ha reprès el nom que portava entre 1933 i 1940, Unió Esportista Arlequins de Perpinyà, i ha canviat els colors de les seves samarretes, abandonant el blau cel pel sang i or de les armes de Catalunya. És un indici de la forta identitat catalana cada vegada més reivindicada. La seva divisa (emprada en idioma català) és «Sempre Endavant».

El club intenta desenvolupar el rugbi a la resta de Catalunya, per això, des del 2004, manté convenis de col·laboració amb clubs com el FC Barcelona i dóna suport a l'escola de rugbi blau-grana, supervisat per Georges Coste, antic entrenador de l'USAP.

Club «de foc», com se l'anomena sovint, per a la passió que l'envolta, l'USAP no ha resplendit sempre per l'estabilitat dels seus dirigents. Recentment, Marcel Dagrenat, home de negocis arribat al club el 1996 i president a partir del 2000, ha aconseguit modernitzar i consolidar el club, aleshores amenaçat de degradació en el pla esportiu i sofrint un pesat dèficit financer, com a entitat professional capaç de posicionar-se en els primers llocs tant a nivell francès com a europeu. Creà el holding "USAP per sempre", principal accionista del club (aproximadament 80% de les accions), del qual és el president, i presideix també la societat anònima esportiva professional del club. Però cansat de les baralles intestines, sobretot amb l'associació que administra el sector aficionat del club, i criticat per a la seva gestió vista de vegades com autocràtica, abandonà el seu lloc l'octubre de 2006. [1] Cop de teatre un mes més tard. El 23 de novembre de 2006, Dagrenat i el seu equip reprenen els regnes del holding USAP Per Sempre, gràcies al vot de l'associació d'antics jugadors de l'Usap (Amicale des Anciens), que no té més d'un 1% de les accions del holding, però que es mostraren decisives. Dagrenat és notablement associat amb Jordi Pujol, fill de l'antic president de Catalunya.

La identitat catalana no ha impedit a l'USAP obrir àmpliament les seves portes a l'adveniment del professionalisme. Una desena de nacionalitats composen actualment la plantilla professional del club.

[edita] Palmarès

  • Copa d'Europa de rugbi
    • Finalista: 2002-03
  • Campionat francès de rugbi: 1914, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955
    • Finalista: 1924, 1926, 1935, 1939, 1952, 1977, 1998, 2004
  • Challenge Yves du Manoir: 1935, 1955, 1994
    • Finalista:1936, 1937, 1938, 1956, 1965
  • Challenge Antoine Béguère: 1988
    • Finalista: 1967
  • Challenge Paul Roca : 1953
  • Campionat francès de segona divisió: 1911 (enfront l'US Doloise, 20-5)
  • Campionat del Sud: 1903 (enfront l'École Vétérinaire de Toulouse, 8-6)

[edita] Finals disputades per l'USAP

[edita] Campionat francès de rugbi

Data Vencedor Finalista Marcador Seu Espectadors
3 de maig 1914 AS Perpinyà Stadoceste Tarbais 8-7 Stade des Ponts Jumeaux, Tolosa de Llenguadoc 15.000
17 d'abril 1921 US Perpinyà Stade Toulousain 5-0 Parc des Sports de Sauclières, Besiers 20.000
27 d'abril 1924 Stade Toulousain US Perpinyà 3-0 Parc Lescure, Bordeus 20.000
3 de maig 1925 US Perpinyà AS Carcassonne 5-0 1 Maraussan, Narbona 20.000
2 de maig 1926 Stade Toulousain US Perpinyà 11-0 Parc Lescure, Bordeus 25.000
12 de maig 1935 Biarritz Olympique USA Perpinyà 3-0 Stade des Ponts Jumeaux, Tolosa de Llenguadoc 23.000
8 de maig 1938 USA Perpinyà Biarritz Olympique 11-6 Stade des Ponts Jumeaux, Tolosa de Llenguadoc 24.600
30 d'abril 1939 Biarritz Olympique USA Perpinyà 6-0 AP Stade des Ponts Jumeaux, Tolosa de Llenguadoc 23.000
26 de març 1944 USA Perpinyà Aviron Bayonnais 20-5 Parc des Princes, París 35.000
4 de maig 1952 FC Lourdes USA Perpinyà 20-11 Estadi Municipal, Tolosa de Llenguadoc 32.500
22 de maig 1955 USA Perpinyà FC Lourdes 11-6 Parc Lescure, Bordeus 39.764
29 de maig 1977 AS Béziers USA Perpinyà 12-4 Parc des Princes, París 41.821
16 de maig 1998 Stade Français USA Perpinyà 34-7 Stade de France, Saint-Denis 78.000
26 de juny 2004 Stade Français USA Perpinyà 38-20 Stade de France, Saint-Denis 79.722

1 Una primera final fou disputada el 26 d'abril de 1925 a l'Stade des Ponts Jumeaux a Tolosa de Llenguadoc amb el resultat de 0-0 AP.

[edita] Copa d'Europa de rugbi

Data Vencedor Finalista Marcador Seu Espectadors
24 de maig 2003 Stade Toulousain USA Perpinyà 22-17 Lansdowne Road, Dublín 28.600

[edita] Jugadors destacats

per ordre cronològic

  • Félix Barbe
  • Fernand Vaquer
  • Joseph Pascot
  • Joseph Desclaux
  • Marcel Baillette
  • Roger Ramis
  • Eugène Ribère
  • Jean Galia
  • Raoul Got
  • Paul Porical
  • Jacques Palat
  • Robert Puig-Aubert
  • André Sanac
  • Joseph Sayrou
  • Jo Maso
  • Jean-Michel Esponda
  • Jean-François Imbernon
  • Barend Britz
  • Thomas Lièvremont
  • Mike James
  • Thierry Lacroix
  • Bernard Goutta

[edita] Entrenadors destacats

  • Gilbert Brutus
  • Joseph Desclaux
  • Georges Coste
  • Alain Hyardet
  • Alain Teixidor
  • Olivier Saïsset
  • Philippe Boher
  • Philippe Ducousso

[edita] Grups de suport

[edita] Enllaços externs

En altres llengües