Josep Puig i Cadafalch
De Viquipèdia
Josep Puig i Cadafalch fou un arquitecte, historiador de l'art i polític català. Va néixer a Mataró (Maresme) el 1867 i va morir a Barcelona el 1956.
La seva obra més coneguda és la Casa de les Punxes (1903-1905). Especialista en art romànic de fama internacional i promotor de les excavacions d'Empúries.
[edita] Biografia
Va néixer a Mataró al 1867. Quan era estudiant va entrar al Centre Escolar Catalanista (1887). Allà va començar a formar part del grup la Renaixença, treballant a la seva ciutat natal, i arribant a ser arquitecte municipal. Al 1891 va acabar els seus estudis d'arquitectura a Barcelona. Va ser nomenat professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va desenvolupar les seves qualitats com a arquitecte. Simultàniament es va interessar per la política, desenvolupant activitats catalanistes.
Deixeble de Domènech i Montaner és l’últim representant del modernisme i el primer del Noucentisme. Té tres etapes diferenciades:
- La primera, l’època rosa (Modernisme) agafa com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i busca la seva inspiració amb models nòrdics. A aquesta etapa pertany la Casa de les Punxes (1905), la Casa Amatlller i la Casa Martí (1896).
- La segona etapa és l’època blanca (Racionalisme) que correspon als gustos de la nova èlit burgesa, pràctica i ordenada. Hi pertany la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.
- La tercera és l’època groga (Monumentalisme). Es desenvolupa durant el període de l’Exposició Universal a Barcelona, on va ser el primer arquitecte. Aquesta època està caracteritzada pel monumentalisme, el color groc de les façanes i la imitació de l’arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús. Va projectar la Casa Pich inspirant-se en l’arquitecte americà Sullivan.
Al 1917 fou nomenat president de la Mancomunitat de Catalunya en substitució del finat Enric Prat de la Riba, creant escoles i institucions culturals, afavorint una millora de la infraestructura i de l’explotació agrària a Catalunya. Va ocupar el càrrec fins que el general Primo de Rivera, durant la dictadura militar, dissolgué la Mancomunitat (20 de març de 1925) i intentà desfer-ne l'obra.
A més de les activitats descrites, també va desenvolupar una enorme activitat com a historiador de l'art, especialment de l’art romànic, sobre el qual va escriure una obra fonamental: L'arquitectura romànica a Catalunya i nombrosos altres títols.
El 1942 va ser nomenat president de l'Institut d'Estudis Catalans, presidència que va ocupar fins a la seva mort el 1956.
[edita] Principals obres
- Casa Macaya (Barcelona)
- Casa Amatller (Barcelona; Pg. de Gràcia, 41)
- Casa Company (Barcelona)
- Casa Trinxet (Barcelona- C/Còrcega 268 - Desapareguda)
- Casa Serra (Barcelona)
- Casa Martí (Barcelona)
- Casa Muley-Afid (Barcelona)
- Casa Muntades (Barcelona)
- Casa de les Punxes/Casa Terrades (Barcelona; Av. Diagonal, 416-420) (1903 - 1905)
- Casa Sastre Marquès (Barcelona)
- Fàbrica Casaramona (Barcelona)
- Palau del Baró de Quadras (Barcelona; Av. Diagonal, 373 i Rosselló, 279) (1904 - 1906)
- Torre Pastor de Cruïlles (Barcelona)
- Casa Garí (Argentona)
- Casa Puig i Cadafalch (Argentona)
- Casa Furriols (La Garriga)
- Ajuntament (Mataró)
- Casa Coll i Regàs (Mataró)
- Casa Parera (Mataró)
- Casa Sisternes (Mataró)
- El Rengle (Mataró)
- La Beneficiència (Mataró)
- Caves Codorniu (Sant Sadurní d'Anoia)
- La telegrafia (El Prat de Llobregat)

