Francis Poulenc

De Viquipèdia

En Francis Poulenc (París 7 de gener de 1899 - 30 de gener de 1963) fou un compositor francès. Va ser un dels membres del "Grup dels sis" (amb Darius Milhaud, Georges Auric, Arthur Honegger, Louis Durey i Germaine Tailleferre)

Nasqué a París, ciutat que ell estimaria tota la seva vida per la seva elegància i energia; amb només set anys, ja componia peces curtes, i la seva mare, dedicada a la música, encoratjà la seva precoç ambició de tocar el piano. Continuà estudiant aquest instrument de forma més seriosa amb Ricard Viñes, el qual el presentà a Erik Satie, Casella i Auric. Un cop obtingué el diploma al Lycée Condorcet i féu el servei militar durant tres anys, Poulenc estudià amb Koechlin.

Així com els altres compositors del "Grup dels Sis", Poulenc rebutja el gust contemporani pel romanticisme i l'impressionisme i es pronuncia en favor d'un estil popular i ple d'esperit de music-hall, tot adoptant Satie i Cocteau com a mestres estètics i espirituals. Admirava molt la poesia, en particular la de Guillaume Apollinaire, M. Jacob i P. Eluard, i acompanyà Pierre Bernac als seus nombrosos recitals amb melodies sobre els seus poemes, a la fi dels anys trenta.

Les composicions de Poulenc reflecteixen una honestedat i un sentit de l'invenció espontània; testimonien sempre una gran independència d'esperit.

[edita] Obres

Entre les seues obres cal destacar :

  • Les òperes : Les Dialogues des Carmélites de 1957 ; La Voix humaine de 1959.
  • Obres bufes: Les Mamelles de Tirésias, de 1947
  • Obres religioses: Litanies à la vierge noire, de 1936, un " gloria per a soprano sola, cor mixt i orquestra", un "Stabat mater" per a soprano, cor mixt i orquestra.
  • Ballets : Les Biches, de 1924
  • Peces per a piano, entre les que cal esmentar el concert per a piano i orquestra conegut com "Concert núm. 1", que l'autor anomenava en privat per raons desconegudes el Concerto casquette.
  • Música per a la història de Babar l'elefant, per a locutor i piano (posteriorment orquestrada per Jean Françaix)
  • Un concert per a orgue, cordes, i timbals, un concert per a piano, un concert per a dos pianos, el "concert campestre" per a clavecí i orquestra
  • Música de cambra, entre la que cal esmentar una Sonata per a clarinet i piano (1962), una sonata per a flauta i piano, un sextet per a piano i instruments de vent
  • Fiançailles pour rire, cicle de cançons
  • Nombroses peces profanes i religioses per a cor mixt a capella: "set cançons" sobre textos de Guillaume Apollinaire i Paul Eluard, " un soir de neige", "Chansons françaises" sobre textos anònims de l'Edat Mitjana,"Chansons à boire", "quatre petites prières de saint François d'Assise" per a cor masculí, "Petites voix" per a cor d'infants, una "missa en sol major" i diversos motets.