Enginyeria de telecomunicació
De Viquipèdia
L'enginyeria de telecomunicació és una branca de l'enginyeria que estudia l'ús de la tecnologia per transmissió d'informació a distància, bàsicament mitjançant sistemes i dispositius electrònics.
És una titulació universitària de caràcter oficial que consta de cinc cursos acadèmics que s'imparteix en escoles tècniques superiors de diverses universitats catalanes. És la màxima titulació en el seu àmbit que s'imparteix actualment i té l'equivalència d'una llicenciatura.
Aquesta titulació incorpora una important base matèmatica i científica, al igual que altres branques de l'enginyeria superior [1] que fan que tingui un caràcter més generalista que les enginyeries tècniques (diplomatures). L'electromagenetisme i l'estudi dels camps electromagnètics és fonamental per al seu desenvolupament.
Entre les matèries pròpies que abarca es troba principalment el disseny de sistemes de telecomunicació com les xarxes, internet, la telefonia mòbil, els sistemes de radiodifusió sonora i televisió,... També el disseny electrònic dels equips i els circuits que formen part d'aquests sistemes. Així com els protocols i el programari que utilitzen els mateixos.
Entre les principals creacions que versa l'enginyeria de telecomunicació es trobaria: la ràdio, la televisió, les antenes, la telefonia, la radiocomunicació, les comunicacions òptiques, el ràdar, els satèl·lits de comunicació, els mòdems, els routers, els cables de comunicació, les xarxes d'ordinadors, els sistemes de compresió de la senyal com per exemple el MP3,...

