Llengua sumèria
De Viquipèdia
|
eme-ĝir, eme-gi |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: {{{pronunciació}}} |
| Altres denominacions: | {{{altresdenominacions}}} |
| Parlat a: | Parlada antigament a Sumer |
| Regió: | sud de Mesopotàmia |
| Parlants: | extingida vers l'any 1900 aC, tot i que continuà essent usada com a llengua clàssica durant dos mil·lenis més |
| Rànquing: | {{{rank}}} |
| Classificació genètica: | Llengua aïllada |
|
|
|
| Llengua oficial de: | {{{nació}}} |
| Regulat per: | {{{regulat}}} |
|
|
|
| ISO 639-1 | {{{iso1}}} |
| ISO 639-2 | sux |
| ISO/FDIS 639-3 | sux |
| SIL | {{{sil}}} |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
La llengua sumèria (𒅴𒂠 EME.GIR15 "llengua nadiva") va ésser parlada al sud de Mesopotàmia des d'almenys el 4 mil·leni A.C. La llengua va ser de mica en mica substituïda per l'accadi com a llengua parlada a començaments del segon mil·leni A.C., però continuà éssent utilitzada com llengua sagrada, cerimonial, literària i científica a Mesopotàmia fins el primer segle D.C. Aleshores va ésser oblidada fins al segle XIX. El sumeri es una llengua aïllada, no relacionada amb l'accadi (la qual comprèn el babiloni i l'assiri) ni amb l'aramaic, ambdues semítiques, ni amb l'elamita.
[edita] Cronologia
La cronologia del sumeri escrit pot ésser dividida en diversos períodes.
- Sumeri arcaic — 3100–2600/2500 AC
- Sumeri clàssic o sumeri estàndard— 2600/2500–2300/2200 AC
- Neo-sumeri — 2300/2200 – 2000 AC
- Sumeri tardà — 2000 – 1800/1700 AC
- Post-sumeri - 1800/1700 - 100 AC
Tot i això, algunes versions de la cronologia consideren que el sumeri tardà ha d'ésser inclòs dins del post-sumeri. El mot "post-sumeri" s'utilitza per designar el periode a partir del qual la llengua ja es extingida i només preservada per babilonis i assiris com llengua litúrgica i llengua clàssica. L'extinció ha estat sempre datada al mateix temps que la caiguda de la tercera dinastia d'Ur, el darrer estat predominantment sumeri a Mesopotàmia vers el 2000 AC; nogensmenys, alguns estudiosos creuen que el sumeri va persistir com a llengua parlada a una petita regió del sud (Nippur) fins el 1700 AC. Es una sort que hi hagin tants textes lexicals bilingües sumeri-accadi del periode del sumeri tardà.
[edita] Classificació
El sumeri es la primera llengua escrita coneguda. El cuneïforma va ser adaptat després per l'accadi, l'elamita i fins i tot per llengües indoeuropees com l'hittita. Altres llengües, com el ugarític i l'antic persa van ésser escrites amb una simplificació del sistema coneïforme.
El sumeri es una llengua aglutinativa, el que vol dir que les paraules podien consistir en una cadena de sufixos o morfemes més o menys clarament distingibles.
Es una llengua ergativa. Es comporta com una llengua nominativa-acusativa en la 1 i 2 persona del present-futur (en la conjugació aka-maruu), però com una llengua ergativa-absolutiva en la resta. En sumeri el cas ergatiu és marcat pel sufix "-e" i l'absolutiu no en té (s'anomena el "sufix zero"). Exemple: lugal-e e2 mu-du3 "el rei construí la casa"; lugal ba-gen "el rei anà". Mes exemples: i3-du-un (< *i3-du-en) = Hi hauria d'anar; e2 i3-du3-un (< *i3-du3-en) = Hauria de construir la casa
El sumeri distingeix els gèneres gramaticals animals dels inanimats (peronals [els quals comprenen deus i persones] i els inanimats). La llengua no te pronoms masculins/femenins separats. També es diu que el sumeri te dos temps (passat i present-futur)- Hi ha un gran nombre de declinacions - nominatiu, ergatiu, genitiu, datiu, locatiu, comitatiu, equatiu ("com"), terminatiu ("a, cap a, fins a") i ablatiu ("de, des de).
Una altra característica del sumeri es el gran nombre d'homòfons (paraules que sonen iguals però amb diferents significats), els quals eren possiblement pseudohomòfons, ja que es segur que hi havien diferències de pronunciació (com el tò) desconegudes avui dia. Els diferents homòfons son marcats amb diferents números per convenció. Per exemple: du = "anar", du3 = anar", "e" = "fossa", "e2 = "casa" o" e3 = "sortir" .
El sumeri ha estat objecte de controvertides propostes identificant-lo genèticament amb qualsevol llengua aglutinatica. Com a llengua més antiga coneguda, té un cert prestigi, i propostes com aquestes moltes vegades tenen un fons nacionalista i nul·la credibilitat científica. Més credulitat té la inclusió de la llengua en les hipotètiques super-famílies nostràtica o dené-sino-caucasiana.
[edita] Varietats
L'únic dialecte conegut del sumeri es l'"emesal" (𒅴𒊩 EME.MUNUS|SAL "llengua de dona"). L'eme-sal és contrastada a la varietat estàndard, l' eme-ĝir, i era només utilitzada per dones en texts literaris, i es dominant en certs gèneres de cançons de culte. Les característiques de l'eme-sal son fonològiques (per exemple "m" es sovint usada en comptes de "ĝ com a me ,ĝe26, "jo"), però també té paraules diferents (ga-ša-an en comptes de nin, "senyora, sobirana").

