Samuel Morera i Ribas

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

viquificar


Morera va néixer a Monistrol el 10 d'agost de 1889. Era el segon fill d'una família de religió protestant. Al tombant de segle i fins la segona dècada d'aquest eren força les famílies monistrolenques de professaven el protestantisme. Tenien escola pròpia que en la millor època havia arribat a tenir un centenar d'alumnes.

La pressió de les classes conservadores sobre els protestants monistrolencs van portar a la seva desaparició. Fins l'any 1983 hi va haver annexat al cementiri general, un petit espai reservat per als protestants, no batejats i suïcides. Les obres d'ampliació del cementiri municipal van incorporar aquest espai al general, acabant així amb una pràctica ben allunyada del concepte de caritat cristiana i ben pròxima al de discriminació.

La infantesa i la primera joventut de Samuel Morera transcorre entre els estudis i el Samuel Morera i Ribas treball i envoltat d'un ambient hostil. Era l'època en què mossèn Joaquim Cañís abanderava la creuada local contra els protestants, especialment contra el pastor Nicolau Busquets. Daquesta creuada Cañís en va treure la "conversió" de Julià Fuchs i Liègme, l'enginyer que tenia cura de l'explotació del Cremallera de Montserrat, i que molts protestants optessin per marxar.

Samuel Morera va ser un d'aquests, i més tard també la seva família a la qual trobem vivint a Terrassa l'any 1915. Morera sen va el 1910 a l'Argentina per no haver de fer les quintes atès que mantenia doble objecció de consciència: la religiosa i la política ja que es considerava republicà. Instal·lat a Buenos Aires, es casa amb Benigna Blanco l'any 1913. L'any 1915, Morera, exempt del servei militar en treure un número alt en el sorteig, torna a Catalunya i va a viure a Terrassa on vivien els seus pares.

Comença la seva activitat política dins la ideologia republicana i catalanista. L'any 1924 és escollit president de la Fraternitat Catalana, Casal del Poble. És empresonat i a la Model coneix Lluís Companys. Participa en la fundació d'ERC els dies 18 i 19 de març de 1931. En les eleccions municipals de 12 d'abril surt escollit regidor ja a les files d'ERC. Després de ser primer tinent d'alcalde i alcalde accidental, és escollit alcalde Terrassa l'1 de setembre de 1932. Morera revalida el càrrec d'alcalde de Terrassa en les eleccions del 14 de gener de 1934.

El 6 d'octubre de 1934, fent costat al president Lluís Companys, Morera proclama l'Estat Català des de l'Ajuntament de Terrassa i hissà la bandera estelada a la façana del consistori. Samuel Morera és detingut i no és alliberat fins els 9 dabril de 1935. En el Consell de Guerra següent és condemnat a dotze anys de presó i va ser confinat a la Model.

Arran de les eleccions del 16 de febrer de 1936 i del triomf del Front Popular, Samuel Morera és alliberat i retorna a Terrassa en olor de multituds. Es fa càrrec de la direcció de l'Ajuntament. Arran de la sublevació feixista del 18 de juliol, Morera s'ha d'enfrontar als escamots de la CNT i intervé a favor de terrassencs als quals els extremistes volien llevar la vida. Morera ha de deixar l'alcaldia amenaçat per la CNT-FAI. Després dels Fets de Maig amb els enfrontaments entre POUM i PSUC i la pèrdua de força de la CNT, Morera torna a presidir la corporació municipal, ara ja fins el 1938. El 14 d'agost de 1937, el fill gran de Samuel Morera, Samuel Morera Blanco és mort al Front d'Aragó. Les pressions dels sectors sindicalistes enquadrats a la UGT i a la CNT no paren i aconsegueixen controlar l'Ajuntament. Morera dimiteix i és designat pel president Lluís Companys delegat interventor de les companyies de Gas i Electricitat i després interventor a Ràdio Barcelona i a Ràdio Associació de Catalunya.

El 25 de gener de 1939, Samuel Morera inicia el llarg camí de l'exili. La seva dona Isabel Blanco Chan i la seva filla Isabel Morera i Blanco es reuneixen amb ell a Olot i tots tres passen, a peu, la frontera francesa per Prats de Molló. Morera és internat al camp de concentració d'Argelers i la seva muller i la filla a Clermont-Ferrand. A mitjan de febrer la família es torna a retrobar i sinstal·len a Montpeller on resideix una nombrosa colònia catalana. El 14 d'abril de 1942 la família Morera-Banco embarca al port de Marsella en el transatlàntic Casablanca rumb a Mèxic.

Morera ingressa com a soci de l'Orfeó Català de Mèxic i a l'exili desenvolupa diverses activitats de responsabilitat dins el seu partit. Samuel Morera i Ribas moria a Ciutat de Mèxic el 20 de febrer de 1969 envoltat de la seva família: l'esposa, la filla, el gendre Jaume Bonastre iBrugal i les quatre netes (Benigna, Emilia, Isabel i Carmeta).

[edita] Enllaços externs