Orhan Pamuk

De Viquipèdia

Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(2006)
Orhan Pamuk
Orhan Pamuk

Orhan Pamuk (Istanbul, 7 de juny de 1952) és un escriptor turc Premi Nobel de Literatura 2006. La seva obra s'ha traduït a 34 llengües i ha rebut nombrosos premis internacionals.

Nascut en una família acomodada que vivia al barri occidentalitzat de Nişantaşı, que descriu en algunes novel·les, va començar a estudiar Arquitectura, però al cap de tres ho va deixar per dedicar-se plenament a la literatura. L'any 1977 és va graduar a l'Institut de Periodisme de la Universitat d'Istanbul, encara que no ha exercit mai com a periodista. Entre 1985 i 1988 va viure a Nova York i va ser professor visitant de la Universitat de Columbia. Després va tornar a Istanbul.

Encara que la seva carrera como a escriptor va començar a finals dels de los anys 70, i la seva primera novel·la es va publicar el 1982, la seva obra va començar a tenir repercussió internacional amb la novel·la El castell blanc (Beyaz Kale, 1985), elogiada per l'escriptor nord-americà John Updike, i es va consagrar definitivament amb Em dic Vermell (Benim Adım Kırmızı, 1998), una novel·la que combina la narració de misteri, la història d'amor i la reflexió filosòfica, ambientada a l'Istanbul del segle XVI, sota el regnat del sultà Murad III.

[edita] Processament

Al febrer del 2005, Pamuk va declarar en una entrevista per al diari suís Tages Angeizer que a Turquia van ser assassinats "30.000 kurds i un milió d'armenis". Arran d'aquestes declaracions l'escriptor, que llavors vivia a Turquia, va patir una campanya contra ell que el va obligar a sortir del país.

Al juny del 2005, el codi penal turc va incorporar un article nou -l'article 301- segons el qual qui insultés explícitament Turquia podia ser condemnat a una pena de presó de entre sis mesos i tres anys. A Pamuk li va ser aplicar aquest article amb caràcter retroactiu i va ser processat per les declaracions que havia fet al febrer. Va ser citat per jutjar-lo el 16 de desembre de 2005. Després de ser processat, Pamuk va repetir les seves declaracions quan va recollir el Premi dels Llibreters de la Fira del Llibre de Frankfurt.

El cas de Pamuk, com el de la també processada Elif Shafak, va acabar cridant l'atenció internacional i va posar en el punt de mira el qüestionat respecte de Turquia als drets humans. El Parlament Europeu va enviar observadors al judici i Amnistia Internacional va emetre una declaració en la qual exigia que tant Pamuk como les altres sis persones a l'espera de judici pel mateix motiu fossin absolts, i que se derogués l'article 301. El 13 de desembre, diversos escriptors de renom mundial - José Saramago, Gabriel García Márquez, Günter Grass, Umberto Eco, Carlos Fuentes, Juan Goytisolo, John Updike, Salman Rushdie i Mario Vargas Llosa- van firmar una declaració conjunta de suport a Pamuk, acusant el govern turc de no respectar els drets humans.

El 16 de desembre, el judici de Pamuk va ser ajornat fins al 7 de febrer del 2006, a l'espera que el Ministeri de Justícia turc determinés si havia d'aplicar-se el codi penal llavors vigent o el que hi havia en vigor al febrer del 2005. Abans que se complís el termini, el Ministre de Justícia turc va promoure que s'arxivés la causa d'acord amb el nou codi penal turc, de manera que el Tribunal de Primera Instància d'Istanbul Número 2 va tancar el cas el 23 de gener del 2006.

Orhan Pamuk al seu estudi
Orhan Pamuk al seu estudi


[edita] Obres

Totes les seves obres són novel·les, excepte l'última, una obra de gènere inclassificable, una mescla entre memòries de joventut i assaig sobre la ciutat d'Istanbul.

  • 1974 - Karanlık ve Işık (Foscor i Llum) narra la vida de tres generacions d'una família turca
  • 1982 - Cevdet Bey ve Oğulları (Cevdet Bey i els seus fills)
  • 1983 - Sessiz Ev (La casa del silenci)
  • 1985 - Beyaz Kale (El castell blanc)
  • 1990 - Kara Kitap (El llibre negre), on un advocat busca la seva dona, que l'ha abandonat sense cap explicació
  • 1995 - Yeni Hayat (La nova vida)
  • 1998 - Benim Adım Kırmızı (Em dic Vermell), novel·la històrica i de misteri on un sultà que es fa retratar causa una sèrie d'assassinats
  • 2001 - Kar (Neu) explica les tensions entre els musulmans moderats i els extremistes a Turquia
  • 2005 - İstanbul: Hatıralar ve Şehir (Istanbul: Ciutat i records)

Només dues de les seves obres han estat traduïdes al català. Concretament, són 'El llibre negre' (1998, Edicions 62) i 'La nova vida' (2003, la Magrana).

Els temes comuns en totes les seves obres són la identitat, que narra a partir de diverses veus, i el pas de la història a Turquia.

[edita] Enllaços externs


Aquest article sobre biografies és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat com, per exemple, traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.