John Locke

De Viquipèdia

John Locke
John Locke

John Locke (29 d'agost de 163228 d'octubre 1704) fou un filòsof anglès, que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Locke estudià medicina a Oxford, ingressà al cos diplomàtic la qual cosa li va permetre residir a França un cert temps i contactar amb els cartesians.

El 1683 es refugià a Holanda per evitar represàlies polítiques.

Després de la Revolució de 1688 tornà al seu país i va publicar les seves obres més importants:

  • Assaig sobre l'enteniment humà (de caire empirista).
  • Assaig sobre el govern civil (considerada el manifest del liberalisme modern).

L'Assaig sobre l'enteniment humà comença amb una crítica demolidora a l'afirmació de l'existència d'idees innates en l'enteniment. En néixer el nostre enteniment és com una pàgina en blanc.

I com que no hi ha idees innates en nosaltres, aquestes no poden fonamentar la comprensió del món.

[edita] El coneixement de la realitat

Malgrat que no accepta les idees innates, sí que accepta la divisió cartesiana de la realitat: pensament (jo), infinitud (Déu), extensió (Món) i afirma que les nostres idees són un reflex de la realitat del món, però que cal veure què són i com s'originen en l'enteniment.

Les idees són "tot allò que la ment percep en si mateixa o és objecte de percepció, pensament o enteniment", és a dir, qualsevol contingut mental és una idea, que són un reflex del món.

L'origen de totes les idees és l'experiència, que pot ser externa (desensació) o interna (de reflexió), i ens informen del món mitjançant les idees que aquest produeix en nosaltres, i que anomenem idees simples.

La ment, a més, té la capacitat d'associar i combinar aquestes idees simples, produint així les idees complexes, que podrien ser:

  • de substància - coses individuals que existeixen.
  • de mode - les que no existeix en si mateixes sinó en una substància.
  • de relacions - que descriuen associacions d'idees.

Nomès coneixem idees i aquest coneixement té dues vessants:

  1. La passiva (conciència dels continguts mentals).
  2. L'activa (anàlisi que la ment fa d'aquests).

En amdos casos, l'experiència esdevé l'element determinant i com a font de les idees, determina la possibilitat del coneixement i també els seus límits; i com a únic element de contrastació de les idees, és el que legitima el coneixement.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

John Locke