Musicoteràpia
De Viquipèdia
Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la llista de pàgines sospitoses per a una major informació sobre el que es considera, en termes generals, no neutral.
La Musicoteràpia es refereix a l’ús de la música (del seu so, ritme, harmonia, melodia…) amb la finalitat de prevenir el deteriorament de la salut o d’ajudar a la millora de l’organisme. Cal no confondre amb el terme sonoterapia, que engloba l’ús del so en general amb fins terapèutics.
Potser en alguna oportunitat de la nostra vida hem pogut sentir com una peça musical ens por dur un preciós record i fer-nos sentir millor, o hem cantat als nostres fills alguna melodia per a calmar-los o adormir-los, o potser en els nostres moments de soledat, eufòria o depressió, una cançó ha estat la nostra còmplice i companya.
Però lluny d’aquesta apreciació subjectiva, existeix una amplia documentació científica i estudis ben elaborats que donen suport a aquesta nova arma dins del tractament de malalties.
La Tècnica Musicoterapèutica
Hi ha gairebé tantes tècniques com musicoterapeutes en el món. Tot i així, hi ha diverses comunitats que han aconseguit unir a grups de musicoterapeutes. Generalment, les coincidències entre ells es deuen més a principis psicològics, filosòfics i musicals que no pas purament tècnics.
Cal dir que cada tècnica posseeix, a la seva manera, un valor específic, uns resultats comprovables al menys de manera empírica i una riquesa cultural i filosòfica digna. És un terreny tan extens que fa que el que pensa cadascú sigui correcte. L’únic fet clarament comprovable és que l’ús terapèutic de la música va aparèixer amb el mateix home i ha existit en qualsevol indret, època i condició humana.
Per a qui està indicada?
La musicoteràpia està indicada a nens amb dificultats d’aprenentatge, problemes de conducta, nens autistes, amb deficiència mental, amb dificultats en la socialització, amb baix amor pròpi o amb trastorns mèdics crònics o degeneratius com càncer, cardiopaties, problemes de dolor, etc.
També és aconsellable a persones amb malalties degeneratives degudes a l’edat com l’Alzheimer, amb problemes d’abús de substàncies, dany cerebral degut a malalties o traumatismes, incapacitats físiques, problemes de dolor agut o crònic o a persones amb malalties terminals.
A més, serveix per a reduir l’estrès, ajuda al part en les dones, augmenta la creativitat de resoldre problemes, pot disminuir l’ansietat i millorar l'amor propi també en els adults.
Per què funciona?
La idea de base és reconèixer que gran part de les malalties tenen el seu origen al cervell, que després transmet a una part del cos un estímul determinat que reprodueix una malaltia.
Amb la musicoterapia s’intenta fer arribar al cervell uns estímuls que li portin a una relaxació o anul•lació del que reprodueix la malaltia, a través de diverses melodies amb les que es poden aconseguir efectes sorprenents.
Els beneficis de la musicoteràpia han pogut travessar fronteres, idiomes i ideologies. Per exemple, a la Xina, posseeixen innumerables àlbums musicals amb títols com: Insomni, fetge, cor, etc.
[edita] Beneficis de la musicoteràpia
Música y respiració
La respiració és, principalment, un procés rítmic. El patró general humà és de 35 a 25 respiracions per minut. Un promig baix i profund contribueix a calmar, controlar emocions, estimular el pensament i generar un millor metabolisme del cos.
Al contrari, una respiració ràpida ens pot portar a pensaments dispersos, conductes impulsives, a cometre errors i a patir accidents.
Així, música d’alts nivells, més de 60 temps per minut, produeix efectes negatius, d’igual manera que una dieta poc adequada produeix mala salut.
Música y pressió arterial
El cor humà està particularment sintonitzat amb la música; així, els batecs responen a totes les variables musicals com freqüència, temps i volum.
De tal manera que un ritme ràpid provoca palpitacions ràpides, i un lent les alenteix. Per això els ritmes lents creen menys tensions i estrès, mantenint la calma al cos i relaxant-nos.
La música és, doncs, un calmant natural, però l’oposat també és cert: ritmes forts poden energitzar-nos i activar-nos.
Música, tensió i coordinació muscular
El to i la flexibilitat del sistema muscular són poderosament influenciats pel to, el so i la vibració musical, tal i com va ser demostrat científicament pel professor Olav Skilie: la música amb freqüències entre 40-66 Hz, redueix la tensió muscular i relaxa els nens.
Avui en dia, es coneix com a teràpia Vibroacústica, de gran poder curatiu en processos de dolors musculars.
Música i endorfines
Les endorfines, els sedants naturals del cervell, són avui en dia una de les substàncies més estudiades en la bioquímica moderna.
El Centre d’Investigacions de Stanford Califòrnia, va arribar a la conclusió que l’eufòria experimentada mentre s’escolta música provocada pel goig i les emocions produïdes per la riquesa musical de certes peces de pel•lícules, cants religiosos…, poden produir estats d’anestèsia al dolor i millorar el sistema immune. Aquests experts també van trobar que les injeccions de Naloxona, una droga bloquejadora d’endorfina, interrumpeix la sensació tranquil•litzant d’escoltar música.
Música i la funció immunològica
Un estudi ha demostrat que escoltar 15 minuts de música, incrementa els nivells d’Interleukina, que és una substància que apareix en l’adequada resposta del sistema immune.
[edita] Obres clàssiques indicades per a diferents patologies
Insomni
- Nocturns de Chopin (op. 9 nº 3; op. 15 nº 22; op. 32 nº 1; op. 62 nº 1)
- Preludio para la siesta de un Fauno de Debussy
- Cànon en Re de Pachebel
Hipertensió
Depresió
- Concert per piano nº5 de Rachmaninov
- Música aquàtica de Händel
- Concert per violín de Beethoven
- Simfonia nº8 de Dvorak
Ansietat
Mal de cap
- Sueño de Amor de Listz
- Serenata de Schubert
- Himno al Sol de Rimsky-Korsakov
Mal d’estómac
Manca d’energia
- La suite Karalia de Sibelius
- Serenata de Cuerdas (op. 48) de Tschaikowsky
- Obertura de Guillermo Tell de Rossini
[edita] Fonts Consultades
- http://www.termavital.com/revista/0000_musicoterapia.html
- http://www.infocem.org/index_archivos/musicoterapia.htm
- http://www.universoenergetico.com.ar/terapias/musicoterapia.html
- http://www.bcn.es/tjussana/acmt
- http://www.musicoterapiaonline.cl
- http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=24
- http://facartes.unal.edu.co/musicoterapia/musico.htm

