Bordó
De Viquipèdia
En música el terme bordó té diferents significats.
- Els sons més greus d'un instrument i per extensió, l'agent sonor que el produeix, com per exemple la corda més greu de la guitarra o de qualsevol altre instrument.
- En el piano, les cordes entorxades, que produeixen els sons més greus d'aquest instrument.
- En la gaita i altres instruments de vent, tubs independents, cada un dels quals només fan sonar una nota, mantinguda i greu.
- Bordons a l'aire. En alguns instruments de corda polsada, com la tiorba i l'arxillaüt, cordes greus suplementàries lligades a un segon claviller.
- Bordó, tapat o tapadet. Registre de l'orgue, de sonoritat fosca i profunda. Normalment s'assignen al pedaler. Son tubs tapats, habitualment de fusta.
- Bordons. En la caixa o tambor militar, diverses cordes metàl·liques acoblades a la membrana inferior de la caixa i que produeixen el redoble característic d'aquest instrument.
- Bordó. Tipus d'acompanyament primitiu on un o més sons es mantenen durant un llarg periode de temps continuadament com a base sobre la qual sonen una o més melodies. Aquesta tècnica ha estat utilitzada per alguns compositors clàssics per a evocar una música rústica o arcaïtzant.
Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, etimològicament prové del llatí burdone, ‘borinot’, degut al so greu de la corda de guitarra, comparable a la remor que fa el borinot quan vola.

