Catalunya

De Viquipèdia

Catalunya, anomenada tradicionalment Principat de Catalunya, és un país europeu de la Mediterrània occidental situat, en gran part, a la costa nord-est de la península Ibèrica. És un dels territoris dels Països Catalans i es troba dividit administrativament en dues parts: la Comunitat Autònoma de Catalunya a Espanya i la Catalunya Nord a França. Hom, quan parla de Catalunya actualment, es refereix sobretot al territori sota l'administració de la Generalitat de Catalunya, que és l'únic que duu aquest nom com a oficial.

Per altra banda, diferents territoris del que avui es coneix com a Franja de Ponent han format part en successius moments històrics tant del Principat de Catalunya, com actualment, d'Aragó.

Portal Articles relacionats amb Catalunya

Taula de continguts

Política i administració

El territori històric de Catalunya està dividit en la Catalunya Nord, o Catalunya del Nord, (administrada per França des del Tractat dels Pirineus, de 1659) i la Catalunya del Sud (administrada pel regne d'Espanya des del Decret de Nova Planta, de 1716).

Geografia

Imatge de satèl·lit de Catalunya (original NASA).
Imatge de satèl·lit de Catalunya (original NASA).
  • Límits: al nord amb Andorra i França (Occitània), al sud amb el País Valencià, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb l'Aragó. Les coordenades dels seus extrems són 3º 19' 59,94'' de longitud est per a l'extrem oriental, 0º 9' 41,69'' de longitud est per a l'extrem occidental, 42º 51' 45,97'' de latitud nord per a l'extrem septentrional i 40º 31' 27,56'' de latitud nord per a l'extrem meridional.

Ciutats

Clima

El Principat, a grans trets, esta caracteritzat pels següents climes:

  • Clima mediterrani de costa

Abarca gran part de Catalunya i la seva principal característica es que l'estació càlida no coincideix amb l'estació plujosa com passa a la majoria dels altres climes. Es caracteritza per tenir un estiu llarg i calorós i un hivern més aviat suau. Les pluges són molt irregulars i es concentren sobretot a la tardor i, no tant, a la primavera. El clima mediterrani pot passar d'unes fortes inundacions a sequeres importants per culpa de la irregularitat de les pluges.

  • Clima mediterrani de tendència continental

Cobreix tota la zona de la Plana de Lleida, el Priorat, la Plana de Vic, i l'interior de les Terres de l'Ebre que no toquen als Ports de Tortosa-Beseit, sobretot Ribera d'Ebre. La Conca de Barberà i l'Alt Camp també entrarien en aquesta zona. Aquí hi plou menys que a la costa, també normalment en situacions de llevant, similar al mediterrani de costa però el que marca la diferència és que a l'hivern fa molt de fred i a l'estiu molta calor; per culpa que el mar és lluny i no suavitza tant les temperatures com a la costa.

  • Clima mediterrani de muntanya

Cobreix la zona dels Ports de Tortosa-Beseit, Prades, el Montsant, les Guilleries, i totes les comarques pirinenques excepte les de clima atlàntic. Aquí l'època de més pluja és l'estiu, per culpa de les tempestes de mitja tarda tot i que també hi plou moltíssim (o hi neva), sobretot al Pirineu, amb vents del sud. Les temperatures són més baixes per l'alçada. A l'hivern, moltes vegades per la inversió tèrmica dels anticiclons, fa més fred al fons de les valls que als cims de les muntanyes.

  • Zona de transició entre clima mediterrani i clima atlàntic

Correspon a la part de la comarca de l'Alta Ribagorça que no pertany al Parc d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (més o menys), la zona del Pallars Sobirà que tampoc hi pertany i la zona al voltant de la Pobla de Segur al Pallars Jussà, és a dir, des de Talarn fins a Senterada. En ser de transició, té característiques dels dos climes: hi plou més que el mediterrani normal, però també hi ha períodes secs i d'altres més humits.

  • Clima atlàntic de muntanya

Abarca només una petita part del Principat. Concretament, la Vall d'Aran, la zona del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (al Pallars Sobirà, l'est de l'Alta Ribagorça i nord del Pallars Jussà), i la Vall Fosca al nord del Pallars Jussà. Allà les pluges són regulars durant tot l'any i les temperatures no massa baixes tenint en compte l'alçada on estan. No hi ha períodes de sequera i a totes les estacions hi plou per un igual.

Història


Història de Catalunya
Prehistòria
Orígens de Catalunya
Cultura ibèrica
Període romà a Catalunya
Els visigots a Catalunya
Edat mitjana de Catalunya
Catalunya musulmana
La conquesta carolíngia
Procés d'independència dels francs
Feudalisme
Corona d'Aragó
Edat moderna de Catalunya
Compromís de Casp
Dinastia Trastàmara
Dinastia dels Habsburg (Àustries)
Guerra de Successió Espanyola
Decrets de Nova Planta
Història Contemporània de Catalunya
Dinastia Borbó
Guerra del Francès
Primera restauració borbònica
Casal de Savoia
Primera República Espanyola
El Segle XX a Catalunya
Segona restauració borbònica
Segona República Espanyola
Guerra civil espanyola
Franquisme
Tercera restauració
Transició espanyola
Comunitat autònoma
Cronologia de la Història de Catalunya
Vegeu Història de Catalunya per una exposició més completa, i Cronologia de la Història de Catalunya per una relació de fets històrics rellevants.

Edat Mitjana

Formació de Catalunya

La formació de l'Imperi Carolingi (768-814) és l'origen de la Marca Hispànica, que després serà Catalunya, territoris de frontera de caràcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independència militar i jurídica.

El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es conquesta Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagorça, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Perelada i Rosselló.

El 897 és la data d'inici de la unificació territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, Guifré I el Pelós, donat que reuní els comtats d'Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona (878-879). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran hereditaris, primer pas vers la independència vassallàtica de l'Imperi.

Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona (947-992), nét de Guifré, patirà la destrucció de Barcelona per part d'Almansor el 985. Demanà l'ajut del vassallatge al rei franc, però no el rebrà. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet demanà la renovació del vassallatge a canvi de protecció (maig del 987), Borrell II no contestarà mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, però a la pràctica representà la independència "de facto" de Catalunya respecte els francs.

Durant els segles X a XII, el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mètodes la resta de comtats i el comte de Barcelona es declara prínceps de la jerarquia nobiliària.

El 1258, en el Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i representants de Jaume I, Jaume I renuncia als territoris d'Occitània, excepte Montpeller, a canvi d'una renúncia més teòrica que una altra cosa sobre els hipotètics drets que pogués tenir sobre Catalunya com a hereu dels carolingis. És la independència política reconeguda oficialment, quan ja feia 3 segles que Catalunya funcionava autònomament.

Dins de la Corona d'Aragó

1137: Unió dinàstica amb el Regne d'Aragó: en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II (el monjo). Peronella tenia un any en ser promesa. Així es va formar la Corona d'Aragó.

segles XIII i XIV: conquesta de Mallorca i València, expansió pel Mediterrani

Edat Moderna

segles XV i XVI: unió dinàstica amb Castella (inicialment el 1492, definitivament el 1714)

segle XVII: Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus (1659) i divisió de Catalunya entre França i Espanya

segle XVIII: Guerra de Successió i Decret de Nova Planta. Pèrdua de les llibertats nacionals.

Edat Contemporània

segle XIX: Catalunya és pionera de la industrialització a Espanya.

segle XX:

segle XXI:

Enllaços externs

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Commons
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
Viccionari
Viccionari.
Viquidites
Viquidites.
Viquiespècies
Viquiespècies.
Viquillibres
Viquillibres.
Viquinotícies.
Viquitexts
Viquitexts.
Viquiversitat
Viquiversitat.


 
Comarques de Catalunya
Senyera
Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental
Comarques Històriques
Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir