Amposta
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi del Montsià | |||
| El pont penjant sobre l'Ebre, obra de J. Eugenio Ribera el 1921 | |||
| País | |||
| Gentilici | Ampostí, ampostina | ||
| Llengua pròpia | Català | ||
| Superfície | 138,30 km² | ||
| Altitud | 8 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
20.159 hab. 145,76 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 42′ 38″ N 0° 34′ 51″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
5 |
||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Tarragona Montsià Amposta |
||
Amposta és una ciutat del sud de Catalunya i capital de la comarca del Montsià.
| Entitat de població | Habitants (2005) |
|---|---|
| Amposta | 18.412 |
| Balada | 11 |
| Eucaliptus, els | 59 |
| Favaret | 66 |
| Poblenou del Delta, el | 171 |
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La ciutat està situada al marge dret del riu Ebre, al límit entre la plataforma continental i el delta de l'Ebre; de fet, la part situada més a l'est de la ciutat es troba construida sobre aiguamolls. El terme municipal, el més gran de la comarca del Montsià, limita al nord amb el riu Ebre, a l'est amb Sant Jaume d'Enveja i amb el mar Mediterrani, al sud també amb el mar i amb el de Sant Carles de la Ràpita i a l'oest amb els de Freginals, Masdenverge i Tortosa.
Dins el terme estan inclosos els nuclis de Balada i el Poble Nou del Delta i les urbanitzacions dels Eucaliptus i Favaret.
[edita] Història
[edita] Època antiga: ibers i romans
Hi ha abundants indicis arqueològics, entre els quals un poblat ibèric a la zona del castell i un altre a la zona del pla d'Empúries, set sitges de gra dins el casc urbà i una necròpolis a l'Oriola, que podrien evidenciar que Amposta s'assenta sobre l'antiga ciutat d'Ibera, primer gran assentament ibèric a la península Ibèrica i ciutat més important del territori dels Ilercavons; teoria recolzada per historiadors com Esteve, Schulten i Bosch.
Durant la segona guerra púnica, durant la batalla d'Ibera (215 aC) entre romans i cartaginesos, la ciutat, aliada d'aquests darrers, va ser destruïda pels primers, i els seus habitants van fugir. Aquí comença el defalliment del poble ilercavó, la cultura del qual va ser absorvida pels romans.
Sobre una terrasa sobre el riu, al nucli antic d'Amposta, els romans van establir-hi una posada de vigilància, sobre un poblat ilercavó. D'aquest assentament derivaria el nucli modern de la ciutat. De fet el nom Amposta deriva del llatí ab posta o amni imposita, que significa 'posada sobre el riu'. A més, els romans també es van establir en una vila a la vora del turó de la torre de la Carrova.
[edita] Època medieval
Durant l'època musulmana, pel que sembla els àrabs van establir una important fortificació de vigilància del riu, sobre l'antiga posada romana. El domini àrab es va extendre fins l'any 1096, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, s'apodera de la ciutat, 52 anys abans que Turtuxa. Al mateix temps signa la carta de població d'Amposta i hi estableix una fortificació per a ajudar en la proxima conquesta de la taifa.
El 1149, Ramon Berenguer IV, fill de l'anterior, va fer la donació del castell d'Amposta i el seu terme a l'ordre de Sant Joan de Jerusalem. Aquests convertiran el castell d'Amposta en el centre de les seves posesions a la Corona d'Aragó. El títol de castellà d'Amposta serà a la vegada el el representant del gran mestre de l'ordre a la Corona d'Aragó i davant el rei, com Joan II de Ribagorça.
L'any 1280 el rei canvia el castell d'Amposta als hospitalers per les viles d'Onda i Gallur i la ciutat torna a mans del rei, i ordena que la vila pasi a regir-se pels usatges de Barcelona. El 1461 comença la guerra civil catalana, i Amposta pren partit pel fill del rei Joan II, Carles, príncep de Viana i per aquest motiu el castell es posat a setge el 2 d'Octubre de 1465, i fins vuit mesos després, el 21 de juny de 1466, el castell no es capturat per les tropes reials, comandades pel futur rei Ferran el Catòlic. Com a consequència de la destrucció del castell, Amposta desapareix com a punt estratègic militar i entra així a l'edat moderna.
[edita] Edat Moderna
L'edat Moderna es un període de decadència. Després de la destrucció del castell, la ciutat va ser saquejada i destruïda fins a tres cops durant el segle XVI, a mans de pirates turcs i berberescs. Ja durant l'edat mitjana habia sofert atacs piràtics, peró amb la protecció del castells eren infreqüents. Fins al segle XVII la població no es comença a recuperar al començar l'explotació econòmica i comercial del delta i del port dels Alfacs.
[edita] Edat contemporània
Durant el segle XIX comença el creixement urbà i demogràfic de la ciutat. El 1860 s'acorda començar a cultivar la zona deltaica i plantar cultius d'arròs. Amposta també comptava amb diverses indústries com molins d'oli i d'arròs i de construcció aprofitant les matèries primeres del delta com la sosa i la canya.
Ja a principis del segle XX, amb el delta sanejat i dedicat al cultiu de l'arròs, Amposta comptava amb uns 4.000 habitants. El creixement de la ciutat es comença a intensificar, ajudat per l'alcalde Joan Palau, que començà la construcció del pont penjant, les escoles públiques, la xarxa d'aigua, d'elecricitat i d'enllumentat. Amposta serà escollida capital del Montsià, amb la implantació de les comarques per la Generalitat Republicana.
El creixement de la ciutat només va ser aturat per la guerra civil, que com a consequència més important que va tenir sobre la ciutat va ser la destrucció el dia 10 de Març de 1938 del pont penjant per l'aviació italiana al servei de l'exèrcit nacional. El dia 18 d'Abril de 1938 la ciutat es ocupada per l'exèrcit nacional, comandat pel general García Valiño.
Però al final de la guerra, la ciutat va continuar amb el seu creixement, fins arribar als nostres dies, havent superat els 20.000 habitants.
[edita] Economia
El principal sector de l'economia de la població era fins fa poc l'agricultura, sobretot el cultiu de l'arròs i el regadius i activitats relacionades amb aquestes com la maquinària.
Actualment l'economia es troba més diversificada, el sector agrícola continua existint, però la pèrdua de la rentabilitat i la mecanització del camp han fet reduir el nombre de persones ocupades. La Cambra Arrosera del Montsià és una de les cooperatives més grans d'Espanya i la més gran de Catalunya, és a més també una de les principals empreses de la ciutat.
L'indústria ha passat a ocupar un lloc més important en l'economia. L'indùstria tradicional era la dels tallers de maquinària, l'indùstria paperera i l'alimentària però en els últims anys aquests sectors s'han desenvolupat enormement i apart han aparegut noves indùstries com la del moble, la del metall i la construcció.
El sector terciari està molt desenvolupat, i la ciutat és un centre important de serveis no només per al Montsià, sinó que abarca altres poblacions de fora de la comarca. Té els serveis propis d'una capital de comarca i apart és centre comercial i té un creixent sector turístic relacionat amb el Delta, el parc natural i la costa.
[edita] Cultura
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Pàgina web d'Amposta Org: la xarxa ciutadana
- Pàgina web d'Amposta Info: un portal de la ciutat
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Amposta 2006, Capital de la Cultura Catalana
- Ampostins.com

