Bordó

De Viquipèdia

 Tiorba en un gravat del s. XVII
Tiorba en un gravat del s. XVII

En música el terme bordó té diferents significats.

  1. Els sons més greus d'un instrument i per extensió, l'agent sonor que el produeix, com per exemple la corda més greu de la guitarra o de qualsevol altre instrument.
  2. En el piano, les cordes entorxades, que produeixen els sons més greus d'aquest instrument.
  3. En la gaita i altres instruments de vent, tubs independents, cada un dels quals només fan sonar una nota, mantinguda i greu.
  4. Bordons a l'aire. En alguns instruments de corda polsada, com la tiorba i l'arxillaüt, cordes greus suplementàries lligades a un segon claviller.
  5. Bordó, tapat o tapadet. Registre de l'orgue, de sonoritat fosca i profunda. Normalment s'assignen al pedaler. Son tubs tapats, habitualment de fusta.
  6. Bordons. En la caixa o tambor militar, diverses cordes metàl·liques acoblades a la membrana inferior de la caixa i que produeixen el redoble característic d'aquest instrument.
  7. Bordó. Tipus d'acompanyament primitiu on un o més sons es mantenen durant un llarg periode de temps continuadament com a base sobre la qual sonen una o més melodies. Aquesta tècnica ha estat utilitzada per alguns compositors clàssics per a evocar una música rústica o arcaïtzant.

Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, etimològicament prové del llatí burdone, ‘borinot’, degut al so greu de la corda de guitarra, comparable a la remor que fa el borinot quan vola.