Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa
De Viquipèdia
Llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al continent europeu, organitzats per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).
Al començament de cada un dels béns s'indica l'any en què foren declarats Patrimoni de la Humanitat; si hi ha més d'una data vol dir que s'ha produït una rectificació (normalment una ampliació) dels béns llistats originàriament. Els marcats amb un asterisc (*) també estan inclosos dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.
[edita] Patrimoni transfronterer
- 1979 i 1992: El bosc de Białowieża o Bielavieja (compartit entre Bielorússia i Polònia).
- 1980 i 1990: El centre històric de Roma, els béns de la Santa Seu que es beneficien dels drets d'extraterritorialitat (Ciutat del Vaticà) i la basílica de Sant Pau Extramurs (compartit entre la Santa Seu i Itàlia).
Tram del mur d'Adrià, una de les fronteres de l'Imperi Romà
- 1987 i 2005: Les fronteres de l'Imperi Romà: fronteres de la Germània Superior i Rècia i mur d'Adrià (compartit entre Alemanya i el Regne Unit).
- 1995 i 2000: Les coves kàrstiques d'Aggtelek i Slovenský Kras, o el Karst Eslovac (compartit entre Hongria i Eslovàquia).
- 1997 i 1999: Els Pirineus – el Mont Perdut (compartit entre França i Espanya).
- 1999 i 2005: Els campanars de Bèlgica i França (compartit entre Bèlgica, amb 33 exemples –la majoria formen part del que antigament s'anomenaven els campanars de Flandes i Valònia– i França, amb 23). A més a més dels beffrois o torres cíviques d'edificis com ara els ajuntaments o similars, la llista inclou els campanars de la Catedral de Nostra Senyora d'Anvers, de la Catedral de Sant Romuald de Malines i de Sant Lleonard de Zoutleeuw, tots tres a Flandes.
- 2000: L'istme de Curlàndia (compartit entre Lituània i la Federació Russa).
- 2000 i 2006: La Costa Alta i l'arxipèlag de Kvarken (compartit entre Suècia i Finlàndia).
- 2001: El paisatge cultural del llac Fertő o Neusiedler (compartit entre Àustria i Hongria).
- 2004: El parc de Muskau o Mużakowski, a banda i banda del riu Neisse o Nysa (compartit entre Alemanya i Polònia).
- 2005: L'arc geodèsic de Struve (compartit entre Bielorússia, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Moldàvia, Noruega, Suècia, la Federació Russa i Ucraïna).
[edita] Patrimoni classificat per estats
[edita] Albània
La catedral d'Aquisgrà
La Residència de Würzburg amb el jardí de la Cort
La Porta Nigra, monument romà de Trèveris
El Palau Nou de Potsdam
El centre històric de Graz
L'ajuntament de Brussel·les, amb la seva torre característica, a la Grand-Place
El Pont Vell de Mostar
L'Alhambra de Granada
La catedral de Santiago de Compostel·la
El centre històric de Tallinn
El palau de Fontainebleau amb l'estany
La plaça Stanislas de Nancy
La catedral i el palau dels Papes a Avinyó
La catedral de Bagrati, a Kutaïsi
Carrer del centre medieval de Rodes
El Castell Nou de Nàpols
Temple grec a Agrigent
El centre històric de Riga
El centre històric de Vílnius
El temple megalític de Mnajdra, a Malta
El barri de Bryggen, a Bergen
La plaça del Mercat de Cracòvia
El forn crematori d'Auschwitz
El palau de Westminster, a Londres
El castell d'Edimburg
El pont de Carles a Praga
Església pintada del monestir de Suceviţa, a la Moldàvia romanesa
La plaça del Palau i l'Ermitage a Sant Petersburg
El castell de Pafos
[edita] Alemanya
- 1978: La catedral d'Aquisgrà.
- 1981: La catedral d'Espira.
- 1981: La Residència de Würzburg, amb el jardí de la Cort i la plaça de la Residència.
- 1983: L'església de pelegrinatge de Wies.
- 1984: Els castells d'Augustusburg i Falkenlust a Brühl.
- 1985: La catedral de Santa Maria i l'església de Sant Miquel a Hildesheim.
- 1986: Trèveris – els monuments romans, la catedral de Sant Pere i l'església de Nostra Senyora.
- 1987 i 2005: Les fronteres de l'Imperi Romà: les fronteres de la Germània Superior i Rècia (compartit amb el mur d'Adrià, al Regne Unit).
- 1987: La ciutat hanseàtica de Lübeck.
- 1990, 1992 i 1999: Els palaus i els parcs de Potsdam i Berlín.
- 1991: L'abadia i l'Altenmünster de Lorsch.
- 1992: Les mines de Rammelsberg i la ciutat històrica de Goslar.
- 1993: El monestir de Maulbronn.
- 1993: La ciutat de Bamberg.
- 1994: La col·legiata, el castell i el centre històric de Quedlinburg.
- 1994: La foneria de Völklingen.
- 1995: Els jaciments de fòssils de Messel.
- 1996: La catedral de Colònia.
- 1996: La Bauhaus i les seves seus a Weimar i Dessau.
- 1996: Els monuments commemoratius de Luter a Eisleben i Wittenberg.
- 1998: La Weimar clàssica.
- 1999: El castell de Wartburg.
- 1999: L'illa dels Museus a Berlín.
- 2000: El Reialme dels Jardins de Dessau-Wörlitz.
- 2000: L'illa monàstica de Reichenau.
- 2001: El complex industrial de la mina de carbó de Zollverein a Essen.
- 2002: Els centres històrics de Stralsund i Wismar.
- 2002: L'alta vall del Rin Mitjà.
- 2004: L'Ajuntament i l'estàtua de Rotllan a la plaça del Mercat de Bremen.
- 2004: El parc de Muskau, a banda i banda del Neisse (compartit amb Polònia).
- 2004: La vall de l’Elba a Dresden.*
- 2006: El centre històric de Ratisbona i l'Stadtamhof.
[edita] Andorra
- 2004: El paisatge cultural de la vall del Madriu-Perafita-Claror.
- Vegeu també: El Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans
[edita] Armènia
- 1996 i 2000: Els monestirs de Haghbat i Sanahin.
- 2000: La catedral i les esglésies d'Etxmiadzin i el jaciment arqueològic de Zvartnots.
- 2000: El monestir de Gerhart i l'alta vall de l'Azat.
[edita] Àustria
- 1996: El centre històric de Salzburg.
- 1996: El palau i els jardins de Schönbrunn.
- 1997: El paisatge cultural de Hallstatt-Dachstein / Salzkammergut.
- 1998: La línia de ferrocarril de Semmering.
- 1999: El centre històric de Graz.
- 2000: El paisatge cultural de Wachau.
- 2001: El centre històric de Viena.
- 2001: El paisatge cultural del llac Neusiedler (compartit amb Hongria).
[edita] Azerbaidjan
[edita] Bèlgica
- 1998: Els beguinatges flamencs.
- 1998: La Grand-Place de Brussel·les.
- 1998: Els quatre ascensors hidràulics del canal del Centre i el seu entorn, La Louvière i Le Roeulx, a l'Hainaut.
- 1999 i 2005: Els campanars de Bèlgica i França (compartit amb França). La majoria formen part del que antigament s'anomenaven els campanars de Flandes i Valònia i a Bèlgica se n'inclouen un total de 33. A més a més dels beffrois o torres cíviques d'edificis com ara els ajuntaments o similars, la llista inclou els campanars de la Catedral de Nostra Senyora d'Anvers, de la Catedral de Sant Romuald de Malines i de Sant Lleonard de Zoutleeuw, tots tres a Flandes.
- 2000: La catedral de Nostra Senyora de Tournai.
- 2000: Els edificis principals de l'arquitecte Victor Horta a Brussel·les.
- 2000: El centre històric de Bruges.
- 2000: Les pedreres neolítiques de sílex de Spiennes, a Mons.
- 2005: El complex de la casa taller museu Plantin-Moretus, a Anvers.
[edita] Bielorússia
- 1979 i 1992: El bosc de Bielavieja (compartit amb Polònia).
- 2000: El complex del castell de Mir.
- 2005: L'arc geodèsic de Struve (compartit amb Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Moldàvia, Noruega, Suècia, la Federació Russa i Ucraïna).
- 2005: El complex arquitectònic, residencial i cultural de la família Radziwill a Niasvij.
[edita] Bòsnia i Hercegovina
[edita] Bulgària
- 1979: El Cavaller de Madara.
- 1979: L'església de Boiana.
- 1979: Les esglésies rupestres d'Ivànovo.
- 1979: La tomba tràcia de Kazanlâk
- 1983: El monestir de Rila.
- 1983: La ciutat antiga de Nesebâr.
- 1983: El parc natural de Pirin.
- 1983. La reserva natural de Srebârna.
- 1985: La tomba tràcia de Sveshtari.
[edita] Ciutat del Vaticà
- Vegeu: Santa Seu
[edita] Croàcia
- 1979: El nucli històric de Split amb el palau de Dioclecià.
- 1979 i 2000: El parc nacional dels llacs de Plitvice.
- 1979 i 1994: La ciutat antiga de Dubrovnik.
- 1997: El conjunt episcopal de la Basílica Eufrasiana al centre històric de Poreč.
- 1997: La ciutat històrica de Trogir.
- 2000: La catedral de Sant Jaume de Šibenik.
[edita] Dinamarca
- 1994: El túmul, les pedres rúniques i l'església de Jelling.
- 1995: La catedral de Roskilde.
- 2000: El castell de Kronborg.
- 2004: El fiord glaçat d'Ilulissat, a Grenlàndia.
[edita] Eslovàquia
- 1993: Spišský Hrad i els monuments culturals associats.
- 1993: La ciutat històrica de Banská Štiavnica i els monuments tècnics de la rodalia.
- 1993: Vlkolínec.
- 1995 i 2000: Les coves kàrstiques de Slovenský Kras, o el Karst Eslovac (compartit amb les coves d'Aggtelek, a Hongria).
- 2000: Reserva de conservació de la vila de Bardejov.
[edita] Eslovènia
- 1986: Les coves de Škocjan.
[edita] Espanya
- 1984 i 1994: L'Alhambra, el Generalife i l'Albaicín, a Granada.
- 1984: La Catedral de Santa Maria de Burgos.
- 1984 i 1994: El centre històric de Còrdova.
- 1984: El monestir i el poble de San Lorenzo de El Escorial.
- 1984 i 2005: El parc nacional de Doñana.
- 1984 i 2005: Obres d'Antoni Gaudí: el Parc Güell, el Palau Güell, la Casa Milà, la façana del Naixement i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens i la Casa Batlló a Barcelona, juntament amb la cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.
- 1985: La cova d'Altamira.
- 1985 i 1998: Els monuments d'Oviedo i del regne d'Astúries.
- 1985: El centre històric d'Àvila amb les esglésies d'extramurs.
- 1985: El centre històric de Santiago de Compostel·la.
- 1985: El centre històric de Segòvia i l’aqüeducte.
- 1986 i 2001: L'arquitectura mudèjar d'Aragó.
- 1986: El parc nacional de Garajonay, a la Gomera.
- 1986: El centre històric de Càceres.
- 1986: La ciutat històrica de Toledo.
- 1987: La catedral, l'alcàsser i l'Archivo de Indias de Sevilla.
- 1988: El centre històric de Salamanca.
- 1991: El monestir de Poblet, a la Conca de Barberà.
- 1993: El Camí de Sant Jaume.
- 1993: El conjunt arquitectònic de Mèrida.
- 1993: El monestir reial de Santa María de Guadalupe.
- 1996: La Llotja de la Seda a València.
- 1996: La ciutat històrica fortificada de Conca.
- 1997: Las Médulas, a Lleó.
- 1997: Els monestirs de San Millán de la Cogolla (Yuso i Suso).
- 1997: El Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau a Barcelona, obres de Lluís Domènech i Montaner.
- 1997 i 1999: Els Pirineus – el Mont Perdut (compartit amb França).
- 1998: L'art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.
- 1998: La universitat i el barri històric d'Alcalá de Henares.
- 1999: Eivissa, biodiversitat i cultura.
- 1999: San Cristóbal de la Laguna, a Tenerife.
- 2000: Les esglésies romàniques catalanes de la vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.
- 2000: El conjunt arqueològic de Tàrraco, a Tarragona.
- 2000: El palmerar d'Elx.
- 2000: Les muralles romanes de Lugo.
- 2000: El jaciment arqueològic d'Atapuerca.
- 2001: El paisatge cultural d'Aranjuez.
- 2001: El Misteri d'Elx (Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Fins al 2005, data de la darrera proclamació d'aquesta mena de béns del Patrimoni de la Humanitat, arreu del món se n'havien catalogat 90 com a "obres mestres", entre les quals el Misteri d'Elx o la Patum de Berga; la resta no s'esmenten en aquesta llista).
- 2003: Els conjunts monumentals renaixentistes d'Úbeda i Baeza.
- 2005: La Patum de Berga (Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat).
- 2006: El Pont de Biscaia, o Bizkaiko Zubia, a la ria de Bilbao.
- Vegeu també: El Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans
[edita] Estònia
- 1997: El centre històric de Tallinn.
- 2005: L'arc geodèsic de Struve (compartit amb Bielorússia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Moldàvia, Noruega, Suècia, la Federació Russa i Ucraïna).
[edita] Federació Russa
- Vegeu: Rússia
[edita] Finlàndia
- 1991: L'antiga Rauma.
- 1991: La fortalesa de Suomenlinna.
- 1994: L'antiga església de Petäjävesi.
- 1996: La fàbrica de tractament de fusta i cartró de Verla.
- 1999: El jaciment funerari de l'edat del bronze de Sammallahdenmäki.
- 2000 i 2006: La Costa Alta i l'arxipèlag de Kvarken (compartit amb Suècia).
- 2005: L'arc geodèsic de Struve (compartit amb Bielorússia, Estònia, Letònia, Lituània, Moldàvia, Noruega, Suècia, la Federació Russa i Ucraïna).
[edita] França
- 1979: La basílica i el puig de Vézelay.
- 1979: La catedral de Chartres.
- 1979: Mont Saint-Michel i la badia.
- 1979: El palau i el parc de Versalles.
- 1979: Els jaciments prehistòrics i les coves decorades de la vall de la Vézère.
- 1981: L'abadia cistercenca de Fontenay.
- 1981: Els monuments romans i romànics d'Arle.
- 1981: La catedral d'Amiens.
- 1981: El palau i el parc de Fontainebleau.
- 1981: El teatre antic i els voltants i l'arc de triomf d'Aurenja.
- 1982: La salina reial d'Arc-et-Senans.
- 1983: L'abadia de Saint-Savin-sur-Gartempe, al Poitou.
- 1983: El golf de Porto, amb les calanques de Piana, el golf de Girolata i la reserva de Scandola, a Còrsega.
- 1983: Les places Stanislas, de la Carrière i d'Alliance a Nancy.
- 1985: El pont del Gard.
- 1988: La Grande Île d'Estrasburg.
- 1991: La catedral de Nostra Senyora, l'antiga abadia de Saint-Remi i el palau de Tau, a Reims.
- 1991: París, les ribes del Sena.
- 1992: La catedral de Bourges.
- 1995: El centre històric d'Avinyó, amb el palau dels Papes, el conjunt episcopal i el pont d'Avinyó.
- 1996: El canal del Migdia.
- 1997 i 1999: Els Pirineus – el Mont Perdut (compartit amb Espanya).
- 1997: La ciutat fortificada històrica de Carcassona.
- 1998: Els camins de Sant Jaume a França.
- 1998: La ciutat històrica de Lió.
- 1999 i 2005: Els campanars de Bèlgica i França (compartit amb Bèlgica). N'inclou 23 a França, als departaments de Nord-Pas-de-Calais i Somme. Inclou els beffrois o torres cíviques d'edificis com ara els ajuntaments o similars, entre els quals els d'Abbeville, Amiens, Arras, Boulogne-sur-Mer, Calais, Cambrai, Douai, Dunkerque o Lilla.
- 1999: La Jurisdicció de Saint-Émilion.
- 2000: La vall del Loira entre Sully-sur-Loire i Chalonnes.
- 2001: Provins, ciutat amb mercat medieval.
- 2005: Le Havre, la ciutat reconstruïda per l'arquitecte Auguste Perret.
[edita] Geòrgia
- 1994: La catedral de Bagrati, a Kutaïsi, i el monestir de Gelati.
- 1994: Els monuments històrics de Mtskheta.
- 1996: L'Alta Svanètia.
[edita] Gran Bretanya
- Vegeu: Regne Unit
[edita] Grècia
- 1986: El Temple d'Apol·lo Epicuri a Bassae.
- 1987: L'acròpoli d'Atenes.
- 1987: El jaciment arqueològic de Delfos.
- 1988: Els Meteors.
- 1988: El mont Athos.
- 1988: Els monuments paleocristians i bizantins de Tessalònica.
- 1988: El jaciment arqueològic d'Epidaure.
- 1988: La ciutat medieval de Rodes.
- 1989: Mistràs.
- 1989: El jaciment arqueològic d'Olímpia.
- 1990: Delos.
- 1990: Els monestirs de Dafni, Òsios Loukàs i Nea Moní de Quios.
- 1992: L'Herèon i el Pitagorèon de Samos.
- 1996: El jaciment arqueològic de Vergina.
- 1999: El centre històric (Khora) amb el monestir de Sant Joan el Teòleg i la cova de l'Apocalipsi a l'illa de Patmos.
- 1999: Els jaciments arqueològics de Micenes i Tirint.
[edita] Hongria
- 1987 i 2002: Budapest, amb les ribes del Danubi, el barri del castell de Buda i l'avinguda Andrássy.
- 1987: Hollókö, el poble antic i la rodalia.
- 1995 i 2000: Les coves kàrstiques d'Aggtelek (compartit amb Slovenský Kras, o el Karst Eslovac, a Eslovàquia).
- 1996: L'abadia benedictina mil·lenària de Pannonhalma i el seu entorn natural.
- 1999: El parc nacional de Hortobágy - la puszta.
- 2000: La necròpoli paleocristiana de Pécs (Sopianae).
- 2001: El paisatge cultural del llac Fertő (compartit amb Àustria).
- 2002: El paisatge cultural històric de la regió vitícola de Tokaj.
[edita] Irlanda
[edita] Islàndia
- 2004: El parc nacional de Þingvellir.
[edita] Itàlia
- 1979: L'art rupestre de la Valcamonica.
- 1980 i 1990: El centre històric de Roma (compartit amb els béns de la Santa Seu que es beneficien dels drets d'extraterritorialitat i la basílica de Sant Pau Extramurs).
- 1980: L'església i el convent dominicà de Santa Maria delle Grazie, amb El Sant Sopar de Leonardo da Vinci, a Milà.
- 1982: El centre històric de Florència.
- 1987: La Piazza del Duomo de Pisa.
- 1987: Venècia i la llacuna.
- 1990: El centre històric de San Gimignano.
- 1993: I Sassi di Matera, habitatges troglodítics.
- 1994 i 1996: La ciutat de Vicenza i les vil·les de Palladio al Vèneto.
- 1995: El centre històric de Nàpols.
- 1995: El centre històric de Siena.
- 1995: Crespi d'Adda, colònia industrial de la Llombardia.
- 1995 i 1999: Ferrara, ciutat renaixentista, i el delta del Po.
- 1996: Castel del Monte, a la Pulla.
- 1996: El centre històric de la ciutat de Pienza.
- 1996: Els trulli d'Alberobello, a la Pulla.
- 1996: Els monuments paleocristians de Ravenna.
- 1997: La catedral, la Torre Cívica i la Piazza Grande de Mòdena.
- 1997: La costa amalfitana.
- 1997: El jardí botànic (Orto botanico) de Pàdua.
- 1997: El palau reial del segle XVIII de Caserta amb el parc, l'aqüeducte de Vanvitelli i el conjunt de San Leucio.
- 1997: Portovenere, les Cinque Terre i les illes (Palmaria, Tino i Tinetto), a la Ligúria.
- 1997: Les residències dels Savoia.
- 1997: Su Nuraxi de Barumini, a Sardenya.
- 1997: La vil·la romana del Casale, a Sicília.
- 1997: La zona arqueològica d'Agrigent.
- 1997: Les zones arqueològiques de Pompeia, Herculà i Torre Annunziata.
- 1998: El centre històric d'Urbino.
- 1998: El parc nacional del Cilento i del Vallo Diano, amb els jaciments arqueològics de Paestum i Vèlia i la cartoixa de Padula, a la Campània.
- 1999: La Vil·la Adriana a Tívoli.
- 2000: Assís, la basílica de Sant Francesc i altres llocs franciscans.
- 2000: Les illes Eòlies.
- 2000: La ciutat de Verona.
- 2001: La Vil·la d'Este a Tívoli.
- 2001: Les vil·les del barroc tardà de la vall de Noto, al sud-est de Sicília.
- 2003: Els Sacri Monti del Piemont i de la Llombardia.
- 2004: Les necròpolis etrusques de Cerveteri i de Tarquínia.
- 2004: La vall de l'Orcia, a la Toscana.
- 2005: Siracusa i la necròpoli rocosa de Pantalica.
- 2006: Gènova, les Strade Nuove i el sistema dels palaus dels Rolli.
[edita] Letònia
- 1997: El centre històric de Riga.
- 2005: L'arc geodèsic de Struve (compartit amb Bielorússia, Estònia, Finlàndia, Lituània, Moldàvia, Noruega, Suècia, la Federació Russa i Ucraïna).
[edita] Lituània
- 1994: El centre històric de Vílnius.
- 2000: L'istme de Curlàndia
- 2004: El jaciment arqueològic de Kernavė, reserva cultural.
- 2005: L'arc geodèsic de Struve (compartit amb Bielorússia, Estònia, Finlàndia, Letònia, Moldàvia, Noruega, Suècia, la Federació Russa i Ucraïna).
[edita] Luxemburg
[edita] Macedònia
[edita] Malta
- 1980: L'hipogeu de Hal Saflieni.
- 1980 i 1992: Els temples megalítics de Malta.
- 1980: La ciutat de la Valetta.
[edita] Moldàvia
- 2005: L'arc geodèsic de Struve (compartit amb Bielorússia, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Noruega, Suècia, la Federació Russa i Ucraïna).
[edita] Montenegro
- 1979: La contrada natural, cultural i històrica de Kotor.
- 1980 i 2005: El parc nacional de Durmitor.
[edita] Noruega
- 1979: El barri de Bryggen de la ciutat de Bergen.
- 1979: L'església de fusta (Stavkirke) d'Urnes.
- 1980: La ciutat minera de Røros.
- 1985: L'art rupestre d'Alta.
- 2004: Vegaøyan, o arxipèlag de Vega.
- 2005: L'arc geodèsic de Struve (compartit amb Bielorússia, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Moldàvia, Suècia, la Federació Russa i Ucraïna).
- 2005: Els fiords de l'oest de Noruega, Geirangerfjord i Nærøyfjord.
[edita] Països Baixos
- 1995: Schokland i la rodalia.
- 1996: La linia de defensa d'Amsterdam.
- 1997: La xarxa de molins de Kinderdijk-Elshout.
- 1997: La zona històrica de Willemstad, el centre urbà i el port, a les Antilles Neerlandeses.
- 1998: L'estació de bombament mitjançant vapor de D.F. Wouda, a Frísia.
- 1999: El pòlder (Droogmakerij) de Beemster.
- 2000: La Casa Schröder de l'arquitecte Gerrit T. Rietveld, a Utrecht.
[edita] Polònia
- 1978: El centre històric de Cracòvia.
- 1978: Les mines de sal de Wieliczka.
- 1979: El camp de concentració d'Auschwitz.
- 1979 i 1992: El bosc de Białowieża (compartit amb Bielorússia).
- 1980: El centre històric de Varsòvia.
- 1992: La ciutat vella de Zamość.
- 1997: El castell teutònic de Malbork.
- 1997: La ciutat medieval de Toruń.
- 1999: Kalwaria Zebrzydowska, conjunt arquitectònic manierista i paisatgístic i parc de pelegrinatge.
- 2001: Les esglésies de la Pau a Jawor i Swidnica, a Silèsia.
- 2003: Les esglésies de fusta del sud de la Petita Polònia.
- 2004: El parc de Mużakowski, a banda i banda del riu Nysa (compartit amb Alemanya).
- 2006: El Pavelló del Centenari, a Wrocław.
[edita] Portugal
- 1983: El centre d'Angra do Heroísmo, a les Açores.
- 1983: El convent de Crist de Tomar.
- 1983: El monestir de Batalha.
- 1983: El monestir dels Jerònims i la torre de Belém, a Lisboa.
- 1986: El centre històric d'Évora.
- 1989: El monestir d'Alcobaça.
- 1995: El paisatge cultural de Sintra.
- 1996: El centre històric de Porto.
- 1998: Els jaciments d'art rupestre prehistòric de la vall de Côa.
- 1999: La laurisilva de Madeira.
- 2001: El centre històric de Guimarães.
- 2001: La regió vitícola de l'Alt Douro.
- 2004: El paisatge vitícola de l'illa de Pico, a les Açores.
[edita] Regne Unit
- 1986: La catedral i el castell de Durham.
- 1986: Els castells i les fortificacions del rei Eduard I a l'antic principat de Gwynedd (castells de Beaumaris, Caernarfon, Conwy i Harlech).
- 1986: La Calçada dels Gegants i la costa adjacent, a Irlanda del Nord.
- 1986: La gorja d'Ironbridge.
- 1986, 2004 i 2005: L'illa de Saint Kilda.
- 1986: El parc de Studley Royal amb les ruïnes de l'abadia de Fountains, al Yorkshire.
- 1986: Stonehenge, Avebury i els jaciments associats.
- 1987 i 2005: Les fronteres de l'Imperi Romà: el mur d'Adrià (compartit amb les fronteres de la Germània Superior i Rècia, a Alemanya).
- 1987: El palau de Blenheim.
- 1987: El palau i l'abadia de Westminster i l'església de Saint Margaret, a Londres.
- 1987: La ciutat de Bath.
- 1988: La catedral, l'abadia de Saint Augustin i l'església de Saint Martin, a Canterbury.
- 1988: L'illa Henderson, a la dependència britànica de les illes Pitcairn.
- 1988: La Torre de Londres.
- 1995 i 2004: Les illes Gough i Inaccessible, a la dependència britànica de Santa Helena.
- 1995: La ciutat antiga (Old Town) i la nova (New Town) d'Edimburg.
- 1997: El barri de mar de Greenwich.
- 1999: El cor neolític de les Òrcades (jaciments de Maeshowe, Brodgar, Skara Brae i Stenness).
- 2000: El paisatge industrial de Blaenavon, a Gal·les.
- 2000: La ciutat històrica de Saint George's i les fortificacions associades, a la dependència britànica de les Bermudes.
- 2001: El litoral de Dorset i de l'est de Devon.
- 2001: La colònia industrial de New Lanark, a Escòcia.
- 2001: La colònia industrial de Saltaire, al Yorkshire.
- 2001: Les fàbriques de la vall del Derwent, al Derbyshire.
- 2003: Els jardins botànics reials de Kew.
- 2004: Liverpool, el port comercial.
- 2006: El paisatge miner de Cornualla i de l'oest de Devon.
[edita] República Txeca
- 1992: El centre històric de Český Krumlov.
- 1992: El centre històric de Praga.
- 1992: El centre històric de Telč.
- 1994: L'església de Sant Joan Nepomucè, lloc de pelegrinatge a Zelená Hora.
- 1995: Kutná Hora, el centre històric de la ciutat amb l'església de Santa Bàrbara i la catedral de l'Assumpció de Sedlec.
- 1996: El paisatge cultural de Lednice i Valtice.
- 1998: Els jardins i el castell de Kroměříž.
- 1998: Reserva de la vila històrica de Holašovice.
- 1999: El castell de Litomyšl.
- 2000: La columna de la Trinitat a Olomouc.
- 2001: La Vil·la Tugendhat a Brno.
- 2003: El barri jueu i la basílica de Sant Procopi de Třebíč.
[edita] Romania
- 1991: El delta del Danubi.
- 1993: Les esglésies pintades de Moldàvia.
- 1993: El monestir de Horezu.
- 1993 i 1999: Els pobles amb esglésies fortificades de Transsilvània.
- 1999: El centre històric de Sighişoara.
- 1999: El conjunt de les esglésies de fusta de Maramureş.
- 1999: Les fortaleses dàcies de les muntanyes d'Orăştie.
[edita] Rússia (part europea)
- 1990: El centre històric de Sant Petersburg i els conjunts monumentals annexos (inclou Tsàrskoie Seló, Peterhof, el palau de Pàvlovsk, Strelna, Gàttxina, Oranienbaum, Ropxa, Púlkovo, Schlüsselburg i Kronstadt).
- 1990: Les esglésies de fusta (pogost) de Kijí, a Carèlia.
- 1990: El Kremlin i la plaça Roja de Moscou.
- 1992: El conjunt històric, cultural i natural de les illes Solovietski.
- 1992: Els monuments de Vladímir i de Súzdal.
- 1992: Els monuments històrics de Nóvgorod i de la rodalia.
- 1993: El conjunt arquitectònic del monestir de la Trinitat de Sant Sergi de Sèrguiev Posad.
- 1994: L'església de l'Ascensió de Kolómenskoie.
- 1995: Els boscos verges de Komi.
- 1999: El Caucas Occidental.
- 2000: El conjunt del monestir de Ferapóntov.
- 2000: El conjunt històric i arquitectònic del Kremlin de Kazan.
- 2000: L'istme de Curlàndia (compartit amb Lituània).
- 2003: La ciutadella, el centre històric i la fortalesa de Derbent, al Daguestan.
- 2004: El conjunt del convent de Novodèvitxi.
- 2005: L'arc geodèsic de Struve (compartit amb Bielorússia, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Moldàvia, Noruega, Suècia i Ucraïna).
- 2005: El centre històric de Iaroslavl.
[edita] Santa Seu
- 1980 i 1990: Els béns de la Santa Seu que es beneficien dels drets d'extraterritorialitat i la basílica de Sant Pau Extramurs (compartit amb el centre històric de Roma, a Itàlia).
- 1984: La Ciutat del Vaticà.
[edita] Sèrbia
- 1979: L'antiga Ras amb el monestir de Sopoćani.
- 1986: El monestir de Studenica.
- 2006: Els monuments medievals de Kosovë.*
[edita] Suècia
- 1991: La propietat reial de Drottningholm.
- 1993: Els jaciments arqueològics de Birka i Hovgården.
- 1993: Les fargues d'Engelsberg.
- 1994: Els gravats rupestres de Tanum.
- 1994: El cementiri de Skogskyrkogården, a Estocolm.
- 1995: La ciutat hanseàtica de Visby.
- 1996: La regió de Lapònia.
- 1996: El poble església de Gammelstad, a Luleå.
- 1998: El port naval de Karlskrona.
- 2000 i 2006: La Costa Alta i l'arxipèlag de Kvarken (compartit amb Finlàndia).
- 2000: El paisatge agrícola del sud d'Öland.
- 2001: La zona d'explotació minera de la gran muntanya de coure de Falun.
- 2004: L'estació de ràdio Varberg, a Grimeton.
- 2005: L'arc geodèsic de Struve (compartit amb Bielorússia, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Moldàvia, Noruega, la Federació Russa i Ucraïna).
[edita] Suïssa
- 1983: El convent benedictí de Sant Joan a Müstair, als Grisons.
- 1983: El convent de Sankt Gallen.
- 1983: La ciutat antiga de Berna.
- 2000: Els tres castells i la muralla de la ciutat fortificada de Bellinzona.
- 2001: Les muntanyes de Jungfrau i Bietschhorn i la glacera d'Aletsch, als Alps.
- 2003: El mont San Giorgio, al Ticino.
[edita] Turquia (part europea)
[edita] Txèquia
- Vegeu: República Txeca
[edita] Ucraïna
- 1990 i 2005: Kíev, amb la catedral de Santa Sofia i el conjunt monàstic de Kíevo-Petxersk.
- 1998: Lviv, el conjunt del centre històric.
- 2005: L'arc geodèsic de Struve (compartit amb Bielorússia, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Moldàvia, Noruega, Suècia i la Federació Russa).
[edita] Vaticà
- Vegeu: Santa Seu
[edita] Xipre
[edita] Vegeu també
- Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àfrica
- Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania
- Llista del Patrimoni de la Humanitat a Amèrica
- Llista del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans
- Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
[edita] Enllaços externs
- Llista completa del Patrimoni de la Humanitat, de la UNESCO (anglès) (francès).

