Santa Maria del Mar
De Viquipèdia
Santa Maria del Mar és una església gòtica de Barcelona, situada al barri de la Ribera i construida entre 1329 i 1383. Els mestres d'obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i Ramon Despuig.
Taula de continguts |
[edita] Història
La construcció començà el 25 de març de 1329, com diuen les làpides del portal de les Moreres. Un fet destacable, que encara perdura, és que s'establí que l'obra hauria de pertànyer exclusivament als feligresos, únics responsables materials del temple. Sembla que en la construcció participà activament tota la població de la Ribera, entre la qual els descarregadors del moll, o bastaixos de Ribera. Els murs, les capelles laterals i la façana estaven enllestits pels volts del 1350. El 1379, a punt d'acabar-se el quart tram de les voltes s'incendià la bastida i les pedres sofriren importants danys. Finalment, el 3 de novembre de 1383 es col·locà la darrera clau de volta i el 15 d'agost de l'any següent s'hi celebrava la primera missa.
El 1428 hi hagué un terratrèmol que provocà l'esfondrament de la rosassa i alguns morts per la caiguda de les seves pedres. Aviat, però, es firmà un contracte per construir-ne una de nova, flamígera, que quedà acabada el 1459 i un any després s'acabaren d'instal·lar els vidres. La majoria d'imatgeria i l'altar barroc afegits durant els segles següents resultaren cremats durant l'incendi del temple el 19 i 20 de juliol de 1936.
[edita] L'edifici
[edita] L'exterior
Vist des de l'exterior l'edifici presenta un aspecte massís i robust, que no tradueix el que trobarem a l'interior. El predomini de les línies horitzontals i dels panys de paret sense grans obertures ni decoracions és absolut. Contínuament es subratlla l'horitzontalitat, marcant-la amb motllures, cornises i superfícies planes, com si es volgués evitar una excessiva sensació d'enlairament (malgrat ser un edifici en realitat força alt). Globalment l'edifici forma un bloc compacte, sense panys de paret a diferents profunditats (només les corresponents a les naus) típics del gòtic europeu. Això fa que la il·luminació sigui sempre molt plana, allunyada dels jocs de llum i ombra que es poden produir a altres esglésies.
La façana principal queda ritmada per les dues torres octogonals (forma que es repetirà a les columnes de l'interior) i els dos poderosos contraforts que emmarquen la rosassa i tradueixen l'amplada de la volta interior. Horitzontalment podem veure-hi dos trams, clarament marcats per les motllures i els terrats, mentre que a les torres l'horitzontalitat queda subratllada una vegada més pels terrats en lloc de pinacles o agulles. El tram inferior queda centrat pel pòrtic i el superior per la rosassa, amb els dos finestrals que l'acompanyen entre els contraforts i les torres.
L'austeritat general és encara més manifesta als laterals, formats per una paret plana sense decoració que tanca l'espai entre els contraforts i permet la presència de capelles interiors. La concepció és doncs molt diferent de la gracilitat dels arcbotants del gòtic francès, que mai no foren un element destacat al gòtic català i aquí han desaparegut totalment. Horitzontalment es marquen amb claredat tres pisos. A l'inferior, corresponent a les capelles laterals, s'obren estrets finestrals, relativament petits, que ritmen la paret i corresponen cada un a una capella interior i cada tres a l'espai entre contraforts. Als laterals s'obren també dues portes: la porta de Sombrerers i la de les Moreres. Posteriorment s'obrí una nova porta a l'absis, la porta del Born.
[edita] L'interior
Interiorment és un edifici de tres naus, amb deambulatori i sense creuer. Les naus estan formades per quatre trams i el presbiteri consta de mig tram i un polígon de set costats, tot cobert amb volta de creueria i coronat amb magnífiques claus de volta. Formalment, doncs, tenim un edifici de tres naus, però sembla com si l'arquitecte volgués donar la mateixa sensació d'espai que s'aconsegueix amb una sola nau. Per això separa molt els pilars (15 metres) i iguala molt les alçades de les tres naus (1/8 menys les laterals que la central). El resultat és un espai diàfan, que defuig la compartimentació del gòtic europeu i s'inclina per una idea d'espai únic.
La nau central s'il·lumina mitjançant òculs oberts entre els terrats de la nau central i les laterals. Aquest òculs es converteixen en finestrals entre les columnes del presbiteri, els quals ocupen gairebé tot l'espai disponible i contribueixen a reforçar l'efecte de les columnes amb un semicercle de llum. Les naus laterals s'il·luminen amb finestrals (un per tram i no gaire grans) que també contribueixen a il·luminar la nau central.
Val la pena subratllar l'austeritat, aconseguida, una vegada més per panys de paret llisos; per les columnes octogonals netes, ja que els nervis s'aturen a nivell dels capitells en lloc d'arribar a terra; pel fet que els arcs de les naus laterals i els de la central arrenquen de la mateixa alçada (la línia d'impostes, als capitells) que dóna una major impressió d'igualtat de les naus, etc.
|
|||
|
{{{contingut-títol}}}
Arc de Triomf · Avinguda Diagonal · Pavelló de Barcelona · Bellesguard · Biblioteca de Catalunya · Carrer d'Avinyó · Carrer Ferran · Casa Amatller · Casa Batlló · Casa Calvet · Casa Fuster · Casa Lleó-Morera · Casa Milà · Casa Terrades · Casa Vicens · Castell dels Tres Dragons · Catedral de Santa Eulàlia · Estatua de Colom · Dona i Ocell · Estació de França · Observatori Fabra · Edifici Forum · Fossar de les Moreres · Fundació Joan Miró · Gran Via de les Corts Catalanes · Hospital de Sant Pau · Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Hotel Arts · El Call · Monestir de Jonqueres · La Boqueria · La Rambla · Font màgica · Castell de Montjuïc · Torre de Comunicacions de Montjuïc · Port Olímpic · L'Anella Olímpica de Barcelona · Palau del Baró de Quadras · Palau Episcopal de Barcelona · Palau Güell · Palau de la Generalitat de Catalunya · Palau de la Virreina · Parlament de Catalunya · Passeig de Gràcia · Monestir de Pedralbes · Plaça de Catalunya · Plaça d'Espanya · Plaça Reial · Poble Espanyol · Rambla de Catalunya · Sagrada Família · Sala de les Cent Columnes · Santa Maria del Mar · Torre Agbar · Torre de Collserola · Vapor Vell {{{contingut-títol}}}
Museu d'arqueologia de Catalunya · CCCB · Cosmocaixa · Fundació Antoni Tàpies · Institut Botànic de Barcelona · Jardí Botànic · MACBA
{{{contingut-títol}}}
{{{contingut-títol}}}
Gran Teatre del Liceu · Palau de la Música Catalana · Teatre Apolo · Teatre Grec · Teatre Lliure · Teatre Poliorama · Teatre Romea {{{contingut-títol}}}
Laberint d'Horta · Parc de les Aigües · Parc de la Ciutadella · Parc de l'Espanya Industrial · Parc Güell |

