Fantasma
De Viquipèdia
En la mitologia popular de moltes cultures, els fantasmes (del grec φαντασμα, "aparició") són suposats esperits o ànimes desencarnades que es manifesten entre els vius de manera perceptible (per exemple, tomant una aparença visible, produint sons o olors o desplaçant objectes. Mireu també poltergeist, Banshee). La creença en fantasmes, testimoniada des dels primers textos escrits sumeris i egipcis, es troba estesa per tot el món, amb variants molt diverses. Estudis recents indiquen que molts occidentals creuen en fantasmes i en la vida després de la mort.
A occident, els fantasmes es concebeixen sovint com ànimes en pena que no poden trobar descans després de la mort i queden lligats entre el món dels vius i dels morts. La impossibilitat de trobar descans respon a una tasca que el difunt ha deixat pendent o inconclosa: així, pot tractar-se d'una víctima que reclama venjança o d'un criminal que per alguna raó (haver estat soterrat amb símbols sagrats, per exemple) veu diferit el seu ingrés en el purgatori o infern. Segons algunes confessions cristianes, els fantasmes habiten el limb, un lloc entre el cel i l'infern, on hi van les ànimes dels infants sense batejar.
A les civilitzacions orientals (com la [[Xina|civilització xinesa) molta gent creu en la reencarnació. Els fantasmes són aquelles ànimes que reutilitzen ser 'reciclades' perquè han deixat alguna tasca per acabar. Els exorcistes poden ajudar el fantasma i reencarnar-lo o fer-lo desaparèixer de l'existència. En la creença xinesa, a més de reencarnar, un fantasma pot també optar a la immortalitat, transformant-se en semidéu, o pot anar a l'infern i patir eternament. Pot, al cap i a la fi, morir de nou i convertir-se en "fantasma d'un fantasma".
En la major part de les cultures, les aparicions de fantasmes estan associades a una sensació de por. Alguns teòrics de la Nova Era racionalitzen la creença tradicional afirmant que els fantasmes són cúmuls d'energia negativa.

