So lingüístic

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

afegir informació que no estigui ja inclosa a consonant o bé fusionar-los


[edita] Els sons consonàntics

Els classifiquem segons tres paràmetres:

Mode d'articulació És la manera com surt l'aire:

  • Oclusius: Són els sons en que hi ha una obstrucció total de l'aire que es resol amb una petita explosió.
  • Fricatius: Hi ha un espai estret per l'aire així que aquest passa fregant.
  • Africats: Tenen dues fases: primer una oclusió i després una fricació.
  • Nasals: L'aire surt per la cavitat nasal.
  • Laterals: L'aire surt pels dos costats o per un dels costats.
  • Vibrants: Hi ha com una cadena d'explosions o vibracions petites.
  • Aproximants: El pas de l'aire queda restringit però no arriba a haver una fricació molt forta.

Punt d'articulació És el lloc on l'articulador mòvil (l'òrgan mòvil) s'acosta al fix per modificar el flux de l'aire. Segons on estigui situat el punt d'articulació classifiquem els sons consonants en:

  • Bilabials
  • Labiodentals
  • Dentals
  • Alveolars
  • Palatals
  • Velars

Sonoritat

  • Sords: no vibren
  • Sonors: vibren

El trajecte de l'aire. Des d'aquest punt de vista hi ha sons:

  • orals (sense ressonàncies nasals). La gran majoria de sons consonàntics ho són, per això no s'explicita: [t], to
  • nasals (amb ressonàncies procedents de les cavitats nasals): [n], ni