Sopa de Cabra

De Viquipèdia

Sopa de Cabra fou un grup de música en actiu entre 1986 i 2002 que s'encabia dins del moviment de Rock Català, tot i que ells van renunciar sovint a que els fessin entrar dins d'un mateix sac musical pel sol fet de cantar en català.

Taula de continguts

[edita] Història

Es va formar l'any 1986 a Girona i després d'alguns anys de concerts, de moments crítics on van arribar a pensar-se en la dissolució i d'una maqueta van enregistrar el seu primer disc "Sopa de Cabra" l'any 1989. Poc temps després van enregistrar el seu segon àlbum "La Roda" (1990) amb la producció de Marc Grau. Comencen a donar-se a conèixer dins Barcelona, tot i que fa bastant que són força popul·lars entre els joves de tot Catalunya. Amb ells, Sau i Els Pets sorgeix el moviment del Rock Català, tot i que ells lluitaran sempre per negar-se a entrar dins una homogènia d'estil manipulada per la Generalitat. L'any 1991 va ser el dels directes, amb l'enregistrament d'un doble disc en directe "Ben endins" a la sala Zeleste de Barcelona, i del multitudinari concert al Palau Sant Jordi juntament amb Els Pets, Sau i Sangtraït davant més de 22.000 persones. A partir d'aquest moment, sorgeixen núvols negres en el futur dels Sopa. Treuen la notícia de que pensen fer un disc en castellà per intentar donar-se a conèixer a l'altra part de la Península i fins i tot potser a les Amèriques. la majoria de seguidors no veuen això amb bons ulls. Cada vegada amb més freqüència reben insults en els seus concerts o veuen pancartes en contra (La Sopa estrangera provoca vomitera) degut a la intolerància d'una petita part del públic català. Però no sols del public català, sinó també de en certs concerts fets a Madrid, on reben agressions i insults.

L'any 1992 editen "Girona 83-87 Somnis de carrer" amb un recull d'antigues cançons, un any abans de canviar de discogràfica i llengua en el seu "Mundo Infierno". Aquest disc va ser un gran fracàs comercial, tot i que denotava un progrés i una maduresa musical. Les poques ventes que va obtenir el disc van fer que la discogràfica Ariola els retirés gran part del suport que els havia donat al firmar el contracte. L'any 1994, després de certa polèmica lingüística, tornen a editar un disc integrament en català "Al.lucinosi". Però no recuperen el seu antic públic degut tant a al càstig que els han imposat aquests, a la poca financiació pel disc d'Ariola i a la recessió del Rock Català. Cremats de difamacions i mals moments, els Sopa decideixen entrar dins grupets que ells mateixos van creant amb amics o coneguts. Destaquen sobretot el grup de Gerard Quintana Els miralls de Dylan i de'n Ninyin Gran Cirrousis. L'any 1996 publiquen el seu setè disc "Sss...". Poca participació de la discogràfica una altra volta així que decideixen canviar un altre cop de discogràfica per treure l'any 1997 el seu segon disc en directe "La nit dels anys", un acústic gravat a la sala l'Espai. En aquest disc col·laboren diversos artistes convidats, com Gossos o les cantaautores Lídia Pujol i Sílvia Comes, i fan tant versions de les seves cançons mítiques com alguna que d'altre cover de Pau Riba, Jaume Sisa o Bob Dylan. És amb aquest disc que tornen a recuperar gran part del públic català degut al suport de Gossos i a les gires de promoció del disc.

L'any 1998 treuen el disc "Nou". Sopa de cabra torna al carrer i a la ràdio. Destaquen com a cançons El far del sud i Instants del temps, que sorgeixen com a nou himne entre els adolescents. Participen en el primer festival Senglar Rock i en altres tipus d'esdeveniments, cosa que demostra la recuperació del grup. L'any 2000 reben un disc de platí (100.000 còpies venudes) pel "Ben Endins", publicat vuit anys abans.

El 2001 publiquen "Plou i fa sol", el seu disc de comiat, i fan una exitosa gira de comiat per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

L'any 2002 treuen el "Bona Nit Malparits!", un disc CD/DVD enregistrat en els darrers concerts de Sopa de Cabra a la sala Razzmatazz.

És el 2003 quan surt a la venda el darrer disc "El llarg Viatge", un concert acústic realitzat a la sala l'Espai l'any 2001.

[edita] Membres

  • Gerard Quintana - veus
  • Josep Thió - guitarra
  • Joan "Ninyin" Cardona - guitarra
  • Francesc "Cuco" Lisicic - baix
  • Josep Bosch - bateria
  • Jaume Soler "Peck" - guitarra (a partir de 1997)
  • Eduard Font - teclats (a partir de 1999)

[edita] Discografia

[edita] Àlbums

  • Sopa de Cabra (1989)
  • La Roda (1990)
  • Ben endins (1991) (Directe)
  • Girona 83-87 "Somnis de Carrer" (1992)
  • Mundo Infierno (1993)
  • Al.lucinosi (1994)
  • Sss... (1996)
  • La nit dels anys (1997) (Directe)
  • Nou (1998)
  • Dies de Carretera (2000)
  • Plou i fa sol (2001)
  • Bona nit, malparits! (2002) (Directe)
  • El llarg viatge (2003)
  • Podré tornar enrera. El tribut a Sopa de Cabra (2007)

[edita] Altres discos

  • "900 300 100" (Salseta Discos, 1991). Disc benèfic dedicat a la infància maltractada. Gerard Quintana participa amb la cançó Perquè em feu callar.
  • "Com un huracà" (Discmedi, 1996). Disc homenatge a Neil Young, on participen amb la cançó Resistint en el món lliure(Rocking in the free world).
  • "Concert homenatge a Carles Sabater" (Blanco y Negro Music S.A., 2000). Toquen una versió, amb Dani Nel·lo, de la cançó Si un dia he de tornar, del grup Sau.

[edita] Enllaços externs

[edita] Després de Sopa de Cabra

Un cop disolt el grup han començat carrera musical pel seu compte Gerard Quintana, Josep Thió i ha aparegut el grup Kabul Babà, on hi ha Jaume Soler "Peck" i Francesc "Cuco" Lisicic. Josep Bosch també va formar part d'aquest grup durant la gravació del seu primer disc ("Club") i la gira posterior.

En altres llengües