Aranja

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

caldria diferenciar entre aranja i aranger. S'hauria de mencionar el pomelo. A part, caldria acabar de traduir. Ara és mig espanyol


Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Aranja

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Rosidae
Ordre: Sapindales
Família: Rutaceae
Gènere: Citrus
Espècie: C. x paradisi
Nom binomial
Citrus x paradisi
Macfad.

L'aranja (Citrus x paradisi) és un arbre conreat per la seva fruita. És un híbrid, probablement produït de forma espontània entre la pampelmusa (Citrus maxima) i la taronja dolça (Citrus x sinensis) en les plantacions del mar Carib al voltant del segle XVII.

En el breu període des del seu descobriment ha guanyat molt; la seva fruita es consumeix fresca, cuita o en sucs i altres preparacions, i és un cultiu important en diversos estats d'Estats Units, a Amèrica del sud i Israel.

Taula de continguts

[edita] Característiques

C. x paradisi és un arbre perennifoli, de 5 a 6 m d'altura, amb la copa arrodonida, de brancatge poc dens i de tronc ample, arribant a diversos peus de diàmetre; les branques joves presenten espines curtes i flexibles.

Les fulles són simples, alternes, ovadas i dentades, d'entre 7 i 15 cm de llarg, de superfície i color verd fosc pel feix. Produïx flors hermafrodites, fragants, tetrámeres, blanques o purpúres, formant penjolls petits terminals o solitàries. El fruit medeix fins a 15 cm de diàmetre.

Està recobert d'una pell gruixuda, carnosa, de color groc o rosat, amb glandules olioses petites i molt aromáticas. Té 11 a 14 carpels, fermes, molt sucosos, dolços o àcids segons la varietat, separats per parets membranoses de característic sabor amarg que contenen polpa de color que va del groc pàl·lid roent molt intens.

Les llavors són escasses, de fins a 1,25 cm de llarg, normalment poliembriónicas, llises, el·líptiques o apicadas, blanques per dintre.

[edita] Cultiu

L'aranja prefereix un clima subtropical; encara que creix en temperatures més reduïdes, el cicle maduratiu de la fruita es perllonga fins al doble (13 mesos enfront dels 7 que requereix en les regions pròximes al tròpic) i adquireix una pell més gruixuda i més àcida.

La humitat també influeix; la pluviositat òptima ronda els 1.000 mm anuals, distribuïts regularment al llarg de l'any. L'arbre és neutrófilic, encara que tolera bastant bé les condicions del sòl; en cas de fer un injert sobre la base d'un altre cítric, seran les propietats d'aquest les quals determinin el sòl ideal. Una salinitat elevada perjudica la producció de fruita al reduir el volum d'aigua capturat per la planta. L'excés de nitrogen o l'excés de coure o zinc són també negatius.

Les plantacions comercials rares vegades es produïxen de llavor; en cas de fer-ho, els mitjans i dissenys emprats són similars als utilitzats per a la taronja. El patró més freqüent per a ser injertat és la taronja agra, Citrus x aurantium, sobretot en sòls relativament fèrtils i compactes, o relativament alcalins; la susceptibilitat al virus de la tristesa, no obstant això, la fa indesitjable en algunes regions.

Les alternatives més freqüents són el citrange (Citrus sinensis x Poncirus trifoliata) 'Troyer' i un híbrid de la pròpia aranja i la taronja espinosa, cridat citrumelo (Citrus paradisi x Poncirus trifoliata), desenvolupat pel departament d'Agricultura dels Estats Units per la seva resistència a la tristesa i la fitoporosis, encara que no és apte per a sòls alcalins.

El cultiu es realitza al començament de la tardor fins a gairebé el començament de l'hivern; la collita tardana incrementa la dolçor de la fruita, encara que perllonga el cicle de fructificació per a l'any següent.

La recol·lecció es realitza mecànica o manualment, preferint-se aquest últim sistema per a evitar danys en la delicada pell. S'empra una versió modificada de la vara utilitzada per a l'olivera.

[edita] Ús

El fruit de l'aranja es consumeix sobretot fresc. Va cobrar popularitat a partir del segle XIX, quan els productors d'Amèrica Central i Florida van començar a exportar la seva producció als Estats Units. S'aprecia pel seu baix valor calòric i gran contingut de vitamina C; sol consumir-se en el desdejuni, sol o lleugerament edulcorat amb mel, sucre. De vegades es prepara fornejat lleugerament com aperitiu, o es combina amb altres fruites i vegetals en l'amanida.

En els països anglosaxons la preparació en almíbar no és infreqüent, així com l'elaboració de melmelades. El suc s'utilitza fresc o deshidratat com beguda refrescant; el vinagre obtingut del mateix és excel·lent, encara que car. La pell de l'aranja és rica en pectina, pel que s'empra en l'elaboració de conserves d'altres fruites.

L'oli essencial obtingut de la pell és ric en llimoneno (fins a un 90%); obtingut per premsa o destil·lació, i una vegada reduït el seu alt contingut en monoterpens, s'utilitza com saborizant per a begudes gasoses. El seu ingredient principal és la nookatona, i conté a més composts d'oxigen i sesquiterpens. De la part blanca interior pot extreure's naringina, un tònic amarg utilitzat en alimentació.

[edita] Enllaços externs

Logos Dictionary


[edita] Vegeu també

  • Pomelo
  • Citrus x paradisi