Cocaïna
De Viquipèdia
|
Cocaïna
|
|
| Nom sistemàtic (IUPAC) | |
| methyl (1R,2R,3S,5S)-3- (benzoiloxi)-8-metil-8-azabicyclo[3.2.1] octà-2-carboxilat | |
| Identificadors | |
| número CAS | 50-36-2 |
| codi ATC | N01BC01 R02AD03, S01HA01, S02DA02 |
| PubChem | 5760 |
| DrugBank | APRD00080 |
| Dades químiques | |
| Fórmula | C17H21NO4 |
| Pes mol. | 303.353 g/mol |
| Dades físiques | |
| Punt de fusió | 195°C (468K) |
| Solubilitat en aigua | 1800 mg/mL (20°C) |
| Dades farmacocinètiques | |
| Biodisponibilitat | Oral: 30% Nasal: 30-60% [1] |
| Metabolisme | Hepatic CYP3A4 |
| Vida mitja | 1 hora |
| Excreció | Renal (benzoylecgonine and ecgonine methyl ester) |
| Consideracions terapèutiques | |
| Cat. d'embaràs |
C |
| Estatus legal | |
| Càrrega de dependència | Alta |
| Vies | Tòpica, oral, inhalació, IV, PO |
La cocaïna (de nom químic 2β-carbometioxi-3β-benzoxitropà, ecgoní metil ester benzoat) és un alcaloide que s'extreu de la planta anomenada Eritroxillum coca, un arbust originari del Perú i Bolívia. Hi ha constància que permet afirmar que ja existia des del 3000 aC.
Els passos que es segueixen durant l'extracció de la cocaïna són:
| PROCESSOS D'EXTRACCIÓ | REACTIUS USATS |
| Pas de la coca a la pasta | Querosè, àcid sulfúric, carbonat sòdic |
| Pas de la pasta a la base de la cocaïna | Àcid sulfúric, permanganat potàssic |
| Pas de la cocaïna al clorohidrat de la cocaïna | Èter etílic, acetona, àcid clorhídric |
L'any 1862 els laboratoris Merck d'Alemanya van obtenir els primers grams d'aquest alcaloide. Al segle XIX el van convertir en un producte fonamental en innumerables medicines caseres. Durant disset anys va ser un component més de la popular Coca-Cola fins que es va veure el seu perill d'addició i es va eliminar de la seva fórmula.
La cocaïna és una substància molt additiva. Per això, alguns consumidors de cocaïna poden esdevenir incapaços de controlar el consum d'aquesta substància i arriben a prendre quantitats molt superiors a les que havien previst o a invertir enormes quantitats de diners en l'adquisició de la cocaïna.
Com altres drogues, el consum continuat de cocaïna comporta un procés de tolerància que fa que cada cop s'hagin de prendre dosis més elevades per experimentar els mateixos efectes.
Taula de continguts |
[edita] Forma de consum
Normalment es consumeix per inhalació, sense produir dependència física però sí que s'observen canvis en l'estat anímic:
- insomni
- depressió
- irritabilitat
- cansament
Per via oral, és poc activa.
Per via intravenosa provoca dependència física.
Una altra forma de consum és el crack que es consumeix per inhalació i només necessita 10 segons per arribar al cervell. Els seus efectes màxims són de 30 segons i decreixen molt ràpidament.
[edita] Efectes immediats
La cocaïna és un estimulant del sistema nerviós central. Obstaculitza el procés de reabsorció de dopamina i per tant, el cos en respon alliberant-ne.
Els efectes immediats que comporta el seu consum són:
- dilatació de les pupil·les.
- augment de la pressió sanguínia i del ritme respiratori.
- augment de la temperatura del cos.
- eufòria.
- reducció de la fatiga.
- accentuació perceptiva.
La durada dels efectes dependrà del temps d'absorció. Com més ràpida sigui l'absorció, els efectes duraran menys.
[edita] Efectes a llarg termini
El consum de cocaïna provoca una addicció psíquica important. Efectes de l'ús habitual:
- fortes paranoies.
- el sistema nerviós es deteriora.
Físicament, els efectes es manifesten sobre el sistema càrdiovascular i el sistema respiratori:
- taquicàrdia.
- hipertensió.
- respiració irregular.
- parada respiratòria.
[edita] Referències
- ↑ Pagliaro, Louis; Ann Marie Pagliaro (2004). Pagliaros' Comprehensive Guide to Drugs and Substances of Abuse. Washington, D.C.: American Pharmacists Association. ISBN 1-58212-066-8.

