Global System for Mobile Communications

De Viquipèdia


Aquest article sobre telecomunicacions és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.

Global System for Mobile communications (GSM),en català Sistema Global per a les Comunicacions Mòbils, és un estàndard mundial 2G per a telèfonia mòbil. Va ser creat per la CEPT i desenvolupat per la ETSI i és obert, no propietari i evolutiu. GSM predomina a Europa i és majoritari a la resta del món tot i que ara moltes operadores el substituiran progressivament per UMTS. Així a mode d'exemple a escala mundial el 70% dels usuaris de telèfons mòbils usaven aquest estàndard l'any 2001.

Aquest sistema va ser desenvolupat pel grup "Group Special Mobile" de l'institut d'enginyeria de telecomunicacions europeu (ETSI) , la principal diferència amb els desenvolupats fins al seu descobriment radica en la digitalització dels senyals tant de veu com de dades i en la millora en seguretat i en la reducció d'interferències aconseguides gràcies a la tècnica del salt de freqüencia.

Les estacions base GSM utilitzen una modulació GMSK (Gaussian Minimum Shift Keying) obtinguda a partir d'una modulació MSK que és una variant de la FSK. Per a l'accés a l'interfaç radio s'usen 2 slots TDMA de banda estreta entre la estació base i el telefon mòbil Per tal de minimitzxar les fonts d'interferència i aconseguir una major protecció de dades s'usa el frequency hopping (o salt en frequencia) a una velocitat de 217 salts per segon sota el control de la xarxa de telefonia.

GSM disposa de quatre versions principals a les bandes: GSM-850, GSM-900, GSM-1800 i GSM-1900. GSM-900 (900 MHz) i GSM-1800 (1,8 GHz), són l'estàndard mundial en comunicacions mòbils excepte Estats Units, Canada i la resta d'America Llatina paisos que usen CDMA tot i ser compatibles també amb GSM a les bandes GSM-850 (850 Mhz) i GSM-1900 (1,9 GHz). El canvi de banda es deu a que a EE.UU. les bandes de 900 i 1800 MHz són usades per a comunicacions militars. Actualment anomenem tribanda al mòbil capaç de treballar tant amb sistemes GSM europeus (900 Mhz, 1800 Mhz) com amb sistemes GSM americans (1900 Mhz).

Posteriorment una millora de l'estàndard (GPRS) el situa a la anomenada 2.5G entre la segona i tercera generació de sistemes de telefònia mòbil al permetre conexions de dades fent servir el mòbil com si fos un modem de 9600 bps.

Actualment els telèfons GSM poden ser controlats per un conjunt de comandes estàndard Hayes AT,mitjançant cables o mitjançant una conexió inalàmbrica (Infrarojos (IRDA) o bé Bluetooth).