Barcelona
De Viquipèdia
| Aquest article tracta sobre Barcelona, capital de Catalunya. Per a altres significats, vegeu «Barcelona (desambiguació)». |
|
|||||
| Localització | |||||
|
|
|||||
| Municipi del Barcelonès | |||||
| Barcelona des d'un avió | |||||
| País | |||||
| Gentilici | Barceloní, barcelonina | ||||
| Llengua pròpia | Català | ||||
| Superfície | 100,39 km² | ||||
| Altitud | 12 m (màx.:512 mín.:0) |
||||
| Població (2006) • Densitat |
1.605.602 hab. 15.993,64 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 24′ 7″ N 2° 10′ 17″ E | ||||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
1 Jordi Hereu i Boher (PSC) |
||||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Barcelonès |
||||
| Codi postal | 080xx |
||||
| Web | |||||
Barcelona és la capital de Catalunya, la comarca del Barcelonès i la província de Barcelona. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. És el nucli principal de la regió metropolitana de Barcelona, que aglutina 4.841.365 habitants[1].
Taula de continguts |
[edita] Emplaçament geogràfic
Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat, al sud, i Besòs, al nord-est, limita, de sud a nord-est i en el sentit de les agulles del rellotge, amb els municipis d'El Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.
El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo, 512 m, com a punt més alt), el pla, i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que, juntament amb el litoral marítim, tanquen els límits de la ciutat.
La part del pla de Barcelona més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). A tocar del litoral, dominant el port, s'aixeca la muntanya de Montjuïc (Barcelona) (173 metres).
[edita] Història
Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans.
En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou emmurallada per ordre de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle XIX. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. Al segle IV les muralles van ser reformades augmentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Aquestes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.
Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període de temps. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potència econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durant uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al període comtal
Diversos pergamins medievals del segle X, parlen d'Ardena, una població situada a l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre Les Corts i Sarrià.
A partir del segle XIV la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714), que comportà el setge de la ciutat i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.
Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa afavorir la progressiva industrialització al següent segle. Al llarg de la segona meitat del segle XIX coincidint amb el projecte de derrocament de les muralles que envoltaven la ciutat es va procedir a incorporar les altres poblacions del pla de Barcelona. Així es van incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de Gràcia, Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles, Les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, això va permetre a la ciutat poder aplicar llurs projectes d'Eixample i de desenvolupament de la industria, fet que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929.
L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra.
Després d'una postguerra dura Barcelona inicià una fase de desenvolupisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer, així va ser com la totalitat del pla de Barcelona, que encara mantenia certa herència del seu passat agrícola i rural es va urbanitzar en grans barris dormitoris plens dels immigrants procedents d'altres parts d'Espanya. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infraestructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.
[edita] Esdeveniments
- 1258 Tribunal de la Carta Consular [1] de Barcelona.
- 1265 Creació del Consell de Cent, per tal assistir els consellers i els oficials reials en casos referents a la defensa de la ciutat de Barcelona i les seves possessions.
- 1283 Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona amb el Privilegium Magnum: el rei no podrà imposar nous impostos sense aprovació de les Corts.
- 1391 Assalt i crema del Call jueu, acusats d'ahaver portat la pesta negra. S'agreuja la decadència econòmica de la ciutat.
- 1412 Compromís de Casp. Nova dinastía reial: els Trastàmara, d'origen castellà. S'allunyarà la Cort de la ciutat i es crearà la figura del Virrei o Lloctinent.
- 1462 Comença la Guerra Civil entre els partidaris de la "Busca" i la "Biga".
- 1493 Arribada a Barcelona de Cristòfor Colom. Rebut pels Reis d'Aragó i Castella a Palau. La Corona d'Aragó queda exclosa de l'explotació econòmica directa de les Amèriques.
- 1519 Reunió dels cavallers de l'Orde del Toisó d'Or a la Seu per ordre de l'Emperador Carles I.
- 1640 Comença la Guerra dels Segadors.
- 1714 11 de Setembre. Caiguda de Barcelona enfront de les tropes francoespanyoles comandades pel duc de Berwick. Aquesta derrota significarà la pèrdua dels furs de Catalunya significant això l'absorció completa de Catalunya per part de Castella.
- 1716 Construcció de la Ciutadella a costa de l'enderroc de gran part del barri de la Ribera.
- 1753 S'inicia la construcció del barri de la Barceloneta
- 1835 Proclamació de la Llei de Desamortització de Mendizábal. Fets del "Torín". Crema de convents i enderroc dels més importants per donar lloc a places i mercats.
- 1842 Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat.
- 1859 S'imposa des de Madrid el Pla d'Eixample d'Ildefons Cerdà, en contra del que havia aprovat l'Ajuntament.
- 1868 En motiu de la Revolució Gloriosa la Ciutadella de Barcelona és destruïda. Conservant-ne només els edificis centrals com l'arsenal (actual Parlament de Catalunya), la capella i el palau del governador (actual Institut Verdaguer). Així s'acaba amb el símbol de la repressió espanyola construït després de la derrota de 1714.
- 1888 Exposició Universal de 1888
- 1893 Atemptat anarquista al Liceu.
- 1905 Fets del ¡Cu-Cut! Militars espanyols assalten i saquegen el setmanari satíric ¡Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya. Creació de la Solidaritat Catalana, el Govern Espanyol suspèn les garanties constitucionals a Barcelona i impulsa la Llei de Jurisdiccions.
- 1909La Setmana Tràgica - Reacció popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi han centenars de detencions. Afusellament a Montjuïc de Ferrer i Guàrdia i de quatre persones més.
- 1929 Exposició Universal de 1929
- 1931 Francesc Macià proclama la República Catalana i aconsegueix que...
- 1931 El govern provisional de la república restauri la Generalitat de Catalunya.
- 1934 Lluís Companys proclama l'Estat Català.
- 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola.
- 1940 El President de la Generalitat Lluís Companys és capturat a França pel govern de Hitler i executat per Franco a Montjuïc.
- 1952 Congrés Eucarístic
- 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
- 1992 Jocs Olímpics del 92
- 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
- 2004 Fòrum Universal de les Cultures
- 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
- 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona
[edita] Districtes i barris
Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística.
Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren els barris oficials i alguns no reconeguts oficialment):
- Ciutat Vella: el Raval, el Gòtic, Antics Palaus (format pels barris no-oficials de Sant Pere, Santa Caterina, el Born i la Ribera) i la Barceloneta.
- L'Eixample: Sant Antoni, Nova Esquerra de l'Eixample, Antiga Esquerra de l'Eixample (els dos últims formen una unitat coneguda com Esquerra de l'Eixample, contraposada a la Dreta de l'Eixample), Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família i el Fort Pienc.
- Sants-Montjuïc: La Marina del Prat Vermell, La Marina del Port, La Font de la Guatlla, el Poble Sec, Hostafrancs, la Bordeta, Sants i Sants-Badal (més conegut com Badal). Tant Montjuïc com la Zona Franca no constitueixen barris per si mateixos, sinó que són territoris especials del districte de Sants-Montjuïc
- Les Corts: les Corts, Pedralbes i la Maternitat i Sant Ramon (més conegut com Sant Ramon.
- Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Sant Gervasi - Galvany (o simplement Galvany), Sant Gervasi - La Bonanova (o simplement la Bonanova), Putget i Farró (més conegut com El Putget), Les Tres Torres i Vallvidrera - Tibidabo - Les Planes (que engloba els territoris de Vallvidrera i de Les Planes, enmig de Collserola, així com la zona al voltant del Tibidabo, el cim de la ciutat. Els barris de Sant Gervasi - Galvany i Sant Gervasi - La Bonanova constitueixen el vell nucli de Sant Gervasi de Cassoles.
- Gràcia: Vila de Gràcia, Camp d'en Grassot i Gràcia Nova (o simplement el Camp d'en Grassot), la Salut, El Coll i Vallcarca i Els Penitents (que, en realitat, engloba dos barris diferents: Vallcarca i Els Penitents).
- Horta-Guinardó: Horta, la Clota, la Vall d'Hebron, el Montbau, Sant Genís dels Agudells, la Teixonera, el Carmel, la Font d'en Fargas, Can Baró, el Guinardó i el Baix Guinardó.
- Nou Barris: Vallbona, la Ciutat Meridiana, Torre Baró, Canyelles, les Roquetes, la Trinitat Nova, Can Peguera, la Guineueta, el Verdum, la Prosperitat, el Turó de la Peira, Porta i Vilapicina - Torre Llobeta (que, en realitat, engloba els barris de Vilapicina i de la Torre Llobeta).
- Sant Andreu: Sant Andreu, la Trinitat Vella, Baró de Viver, el Congrés i Els Indians (més conegut com el Congrés), La Sagrera, Navas i el Bon Pastor.
- Sant Martí: Sant Martí de Provençals, El Clot, El Camp de l'Arpa del Clot, la Verneda i La Pau, el Fort Pienc, el Poblenou, el Parc i Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, els Provençals del Poblenou, El Besòs i el Maresme, Diagonal Mar i Front marítim del Poblenou (que inclou el barri més nou de la ciutat, Diagonal Mar)
La divisió dels barris oficials fou proposada per l'ajuntament de Barcelona a finals del 2006 i ratificada i aprovada pel consistori barceloní a començaments del 2007. Encara després de l'aprovació definitiva hi ha queixes de veïns sobre els noms donats a alguns barris (com, per exemple, Antics Palaus) així com als límits dels mateixos.
[edita] Llocs d'interès
[edita] Barri antic
El nucli històric conserva les edificacions més antigues de la ciutat. La Barcelona romana es troba representada, per exemple, per les columnes del temple d'August dins l'edifici del Centre Excursionista de Catalunya, les restes de Bàrcino sota el subsòl (integrades dins el Museu d'Història de la Ciutat) o les antigues muralles. També guarda testimonis romànics com Sant Pau del Camp o la capella d'en Marcús i un important patrimoni gòtic com el que formen la Catedral, el Palau Reial Major o l'església de Santa Maria del Mar al barri de la Ribera, entre molts altres testimonis d'aquesta època. La plaça de Sant Jaume alberga dos dels edificis més emblemàtics de la ciutat: el Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat.
Al barri antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del barri antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic.
La Rambla és el carrer més visitat de la ciutat; on es troben edificis emblemàtics com el Liceu o el mercat de la Boqueria.
[edita] Montjuïc
La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc) i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instal·lacions esportives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de 1992¨de Barcelona, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell.
També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar de Barcelona, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec).
[edita] Ciutadella
El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal.
El parc es va construir sobre els terrenys de l'antiga fortalesa de la Ciutadella, construida per Felip V el 1716, d'on li ve el nom. D'aquesta en resten edificis com ara la Capella castrense, el Palau del Governador (actual Institut) i el Polvorí (Parlament de Catalunya). La Ciutadella va ser enderrocada a partir del 1868.
D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.
[edita] Port Olímpic
Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.
- Hotel Arts
- Torre Mapfre
- Casino de Barcelona
- Maremàgnum
[edita] L'Eixample
Es tracta del barri que es va començar a construir a partir del 1860 a partir del projecte d'Ildefons Cerdà, per tal d'eixamplar la ciutat cap al Pla de Barcelona.
L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample.
[edita] Passeig de Gràcia
Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:
- La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
- La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
- La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
- La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera".
[edita] Parc Güell
El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però només es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen.
Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona
[edita] El Patrimoni de la Humanitat a Barcelona
Llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a Barcelona:
- Casa Milà (la Pedrera)
- Hospital de Sant Pau
- Palau Güell
- Palau de la Música Catalana
- Parc Güell
- Casa Vicens
- Casa Batlló
- Sagrada Família (façana de la nativitat i cripta)
[edita] Esport
Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el nombre de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou hi caben 98.600 persones. Hi ha molts altres clubs a Barcelona, Europa, Jupiter, Espanyol, el nom complet del qual és Reial Club Deportiu Espanyol i que disputa els seus partits a l'estadi olímpic Lluís Companys, situat a la muntanya de Montjuïc.
[edita] Transport
A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior i que és conegut amb les sigles BCN.
Barcelona és un centre molt important de Renfe (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des de fa poc temps Madrid amb Lleida (a la Catalunya occidental), i s'espera que arribi a Barcelona per l'any 2007. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies. Barcelona també és l'origen d'un nombre important de trens regionals gestionats per Renfe que comuniquen la ciutat amb poblacions catalanes a més de 80 quilòmetres de distància, incloent-hi les altres tres capitals de província. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves xarxes: el Trambaix i el Trambesòs.
[edita] Ciutats agermanades
- Perpinyà,
(Catalunya del Nord, França) - Gaza,
(Palestina) - Dublín,
(Irlanda) - Boston,
(Massachusetts, Estats Units) - Montpeller,
(França) - Colònia,
(Alemanya) - Kobe,
(Japó) - Rio de Janeiro,
(Brasil) - São Paulo,
(Brasil) - Montevideo,
(Uruguai) - Sarajevo
(Bòsnia i Hercegovina) - Istanbul
(Turquia) - Tel Aviv,
, (Israel)
[edita] Galeria fotogràfica
[edita] Pàgines relacionades
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
| Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
| Commons. | |
| [{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. | |
| Viccionari. | |
| Viquidites. | |
| Viquiespècies. | |
| Viquillibres. | |
| Viquinotícies. | |
| Viquitexts. | |
| Viquiversitat. | |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Arquitectura Barcelona Arquitectes i projectes, des del romànic i el gòtic fins al Moviment Modern i el Post-Modernisme
|
|||
|
{{{contingut-títol}}}
Arc de Triomf · Avinguda Diagonal · Pavelló de Barcelona · Bellesguard · Biblioteca de Catalunya · Carrer d'Avinyó · Carrer Ferran · Casa Amatller · Casa Batlló · Casa Calvet · Casa Fuster · Casa Lleó-Morera · Casa Milà · Casa Terrades · Casa Vicens · Castell dels Tres Dragons · Catedral de Santa Eulàlia · Estatua de Colom · Dona i Ocell · Estació de França · Observatori Fabra · Edifici Forum · Fossar de les Moreres · Fundació Joan Miró · Gran Via de les Corts Catalanes · Hospital de Sant Pau · Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Hotel Arts · El Call · Monestir de Jonqueres · La Boqueria · La Rambla · Font màgica · Castell de Montjuïc · Torre de Comunicacions de Montjuïc · Port Olímpic · L'Anella Olímpica de Barcelona · Palau del Baró de Quadras · Palau Episcopal de Barcelona · Palau Güell · Palau de la Generalitat de Catalunya · Palau de la Virreina · Parlament de Catalunya · Passeig de Gràcia · Monestir de Pedralbes · Plaça de Catalunya · Plaça d'Espanya · Plaça Reial · Poble Espanyol · Rambla de Catalunya · Sagrada Família · Sala de les Cent Columnes · Santa Maria del Mar · Torre Agbar · Torre de Collserola · Vapor Vell {{{contingut-títol}}}
Museu d'arqueologia de Catalunya · CCCB · Cosmocaixa · Fundació Antoni Tàpies · Institut Botànic de Barcelona · Jardí Botànic · MACBA
{{{contingut-títol}}}
{{{contingut-títol}}}
Gran Teatre del Liceu · Palau de la Música Catalana · Teatre Apolo · Teatre Grec · Teatre Lliure · Teatre Poliorama · Teatre Romea {{{contingut-títol}}}
Laberint d'Horta · Parc de les Aigües · Parc de la Ciutadella · Parc de l'Espanya Industrial · Parc Güell |

