Besiers

De Viquipèdia

El pont vell i la catedral de Sant Nazari
El pont vell i la catedral de Sant Nazari

Besiers (Besièrs en occità), Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió del Llenguadoc a l'estat francès. És cap de l'arrondissement del mateix nom. El gentilici dels habitants de Besiers és en català: bederrès -esa (en occità: besierenc -a, en francès: biterrois -e)

Taula de continguts

[edita] Geografia

El 1999 tenia 69.153 habitants. Està a tocar del canal del Midi (branca del Canal del Migjorn) i a la vora del riu Orb.

Alguns noms tradicionals que la gent encara fa servir en lloc de la denominació oficial, són:

  • Place d'Espagne, per Place des Alliés
  • Avenue d'Agde, per Avenue du président Wilson
  • Place de la Citadelle, per Place Jean Jaurès
  • Rue de la Juiverie, per Rue de Jérusalem
  • Place Suchon, per Place du général De Gaulle

[edita] Monuments

L’església principal és Sant Nasari, antiga catedral començada al segle XII i acabada al XIV. A la vora del riu Orb hi ha el famós Pont Vell. Té també museus (el de Belles Arts i Biterrois).

El pont de Besiers i el riu Orb
El pont de Besiers i el riu Orb

[edita] Història

Fou una ciutat de la tribu dels volques tectòsages i fou ocupada pels romans el 120 aC. Fou colònia romana amb el nom de Biterrae o Beterra, també escrit com Baeterrae, Baitera, Baitarra, Baitarrous o Bêtêrra. Els seus habitants eren els baitarrites, biterrensis o baeterrensis. El seu producte més apreciat fou el vi. Va tenir un amfiteatre que no es conserva.

El 450 la van ocupar els visigots. El 532 fou atacada pels francs i destruïda, però reconstruïda, i va restar en mans dels visigots fins a la conquesta àrab el 719. Va passar als francs el 752. Seu d’un bisbat, un vescomte hi apareix cap el 885. La ciutat anà creixent i esdevingué una de les ciutats més importants d'Occitània. Tanmateix a conseqüència de la Croada contra els càtars el juliol de 1209, la ciutat de Besiers (que comptava aleshores al voltant de 40.000 habitants) fou atacada i assetjada per l'exèrcit francès. El dia 22 d'aquell mateix mes, l'endemà de l'atac de l'armada dels croats, Besiers queia començant així el saqueig i una massacre despietada que no respectaria ni les esglésies (es va calar foc a la Catedral i a la Magdalena que acabarien en part destruïdes) ni els habitants de religió catòlica (els francesos van executar entre 15.000 i 20.000 habitants). Així ha esdevingut famosa la frase atribuïda al legat del Papa Arnau Amalric quan es prengué la ciutat: Mateu-los tots i Déu, després, ja sabrà conèixer els seus. Després el 1247 el vescomtat va passar a la corona francesa. La ciutat es repoblà i conegué un període de resplendor intel.lectual al segle XVII amb la creació del teatre occità de Besiers, un teatre popular de carrer nascut arran de la tradició de la festa de les Caritats (el 1612) del qual només s'han conservat 24 peces avui en dia. Se suposa que aquestes representacions han pogut influenciar el teatre francès d'aquell segle, i sobretot l'obra de Molière que va residir al Llenguadoc entre 1653 i 1658.

[edita] Bederresos il.lustres

[edita] Besiers i la literatura catalana

L'obra Les amnèsies de Déu (2005), de Joan-Daniel Bezsonoff, fa una descripció de la vida a Besiers durant la segona guerra mundial i l'ocupació alemanya.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Besiers