Antic Egipte

De Viquipèdia

Història universal
Prehistòria
Edat antiga
Mesopotàmia
Antic Egipte
Antiguitat clàssica
Edat mitjana
Alta Edat Mitjana
Baixa Edat Mitjana
Imperi Bizantí
Edat moderna
Era de l'exploració
Renaixement
Barroc
Il·lustració
Edat contemporània
La Revolució Francesa
La Revolució industrial
La 1ª Guerra Mundial
La 2ª Guerra Mundial
La Guerra Freda
La Globalització

El terme Antic Egipte es refereix a la civilització que va habitar a la Vall del Nil entre el 3000 AC i la romanització. Com a civilització basada en la irrigació, és l'exemple més prominent d'imperi hidràulic.

[edita] Agricultura i ramaderia

L'economia d'Egipte es basava en l'agricultura. La vida depenia dels cultius de les terres inundades per les aigues del riu Nil. Tenien un sistema d’estanys i canals de reg que s'estenien per totes les terres cultivades. En les riberes del Nil els camperols egipcis conreaven moltes classes de cereals. El gra collit es guardava en graners i després s'usava per fer pa i cervesa. Les collites principals eren de blat, ordi i lli. Hi havia tres fases del riu Nil: Akhet, Peret, i Shemu. Akhet, l'estació de la inundació, durava de juny a setembre. Després de la inundació quedava una capa de fang en els bancs, adovant la terra per a la collita següent. Peret, era l'estació en que se sembrava en blat i durava entre octubre i febrer, els grangers esperaven fins que l’aigua s’evaporava a les arrels del cereal, i llauraven i sembraven la terra. Acabada la feina, regaven usant murs de contenció i canals. Shemu, l'estació de la collita, durava de març a maig, quan es recol·lectava amb falçs de fusta o canya la collita. En els horts es conreaven pèsols, llentilles, cebes, porros, cogombres i enciams, a més de raïms, dátils, figues i magranes. Entre els animals que criaven per la seva carn, es troben els porcs, les ovelles, les cabres, les oques i els ànecs. Els egipcis conreaven més aliments dels quals necessitaven, i feien intercanvi dels seus productes entre pobles i venedors. Algunes de les matèries que ells importaven de territoris estrangers eren l'encens, la plata, i fusta fina de cedre. Gran part dels productes del comerç egipci es transportava en vaixells pel riu Nil i la mar Mediterrània. Durant la major part de l’existència de la civilització Egípcia (uns tres mil·lennis) l'Antic Egipte va ser el país més ric del món en economía i conreus.

[edita] Administració i Hisenda

Egipte estava dividit en provincies amb fins administratius i de guanys profitosos. Aquesta divisió es pot remuntar de nou al període Predinàstic (abans de 3100 aC), quan els nomos eren estats autònoms, i van estar per més de tres mil·lennis, mantenint els seus costums. Sota aquest sistema, el país va ser dividit en 42 províncies: 20 del baix Egipte, i 22 a l’alt Egipte. Cada província estava governada per un nomarca1. El govern va obligar a pagar diversos impostos, que al no existir cap moneda eren pagats en animals, amb treball o mercaderies. El Tyaty era el responsable de controlar el sistema impositiu en nom del faraó, a través del seu departament. Els seus ajudants havien de tenir al dia les reserves emmagatzemades i les seves previsions. Els impostos es pagaven segons el treball o el rendiment de cadascú. Els camperols pagaven amb productes agrícoles, els artesans amb part de la seva producció artesana, i de forma similar els pescadors, caçadors, etc. L'estat obligava a tenir una persona de cada casa (família) per fer treballs públics algunes setmanes a l'any, fent o netejant canals, en la construcció de temples o tombes i fins i tot en la mineria. Els caçadors i pescadors pagaven els seus impostos amb captures d’animals del riu, dels canals, i del desert. Les famílies més riques, podien contractar esclaus, persones que cobraven per realitzar aquesta feina ells mateixos en comptes de la família, etc, per a realitzar aquesta obligació imposada per la llei de l’antic Egipte.

[edita] Articles relacionats


Ull d'Horus Aquest article sobre l'Antic Egipte és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.