Castelló de la Ribera

De Viquipèdia

Castelló de la Ribera
Villanueva de Castellón
Localització

Localització de Castelló de la Ribera respecte del País Valencià Localització de Castelló de la Ribera respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Ribera Alta
Manc. de Serveis de l'Ènova
Manc. de la Ribera Alta
Alzira
Gentilici Castellonenc, castellonenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 20,30 km²
Altitud 30 m
Població (2006)
  • Densitat
7,379 hab.
0,36 hab/km²
Coordenades 39° 04′ 40″ N 0° 30′ 46″ OCoordenades: 39° 04′ 40″ N 0° 30′ 46″ O
Distàncies 48,6 km. de València
13,6 km. de Alzira
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 EUPV, 5 PP, 2 PSPV i 1 GCiE
Alfred Gregori i Puig (EUPV)
Codi postal 46270
Festes majors Principis de setembre
Fira tradicional Entre el 13 i el 15 de desembre
Web


Castelló de la Ribera (antigament anomenat Vilanova de Castellói oficialment Villanueva de Castellón) és un municipi de la Ribera Alta.

Taula de continguts

[edita] Història

El topònim del poble procedeix d'una vella torre musulmana que ja devia estar en ruïnes en el moment de la conquesta cristiana. A penes reconquistat per Jaume I, el lloc passà a dependre de la ciutat de Xàtiva, com ja esdevenia en temps islàmics, per la qual cosa la seua denominació històrica ha segut la de Castelló de Xàtiva; participà activament en la guerra de la Unió contra Pere I de Castella; el 1358 Pere IV ordenà esfondrar la torre del Castellet per tal d'evitar que caigués en mans castellanes; en 1486 la seua població morisca no passava de les 10 persones; durant la revolta de les Germanies, en què també va intervenir, hi havia 90 cases; el 3 d'octubre de 1587, per privilegi de Felip II, es converteix en vila independent, culminava d'aquesta manera un llarg procés de peticions fetes al rei per les autoritats de la vila en tal sentit; el 26 d'agost de 1591 el mateix monarca signa el privilegi per a la construcció de la sèquia d'Escalona, que rega les terres del terme i que es va construir en temps del seu fill Felip III; en aqueixa època ja hi havia vora els mil habitants i l'expulsió morisca de 1609 no va afectar la població ja que des del moment de la conquesta fou repoblada amb cristians vells; durant la guerra de Successió va sofrir un saqueig a mans dels borbònics manats pel comte de Mahoní, i en acabar la contesa, i donat que Castelló havia abraçat la causa d'Àustria, es va revocar temporalment el seu caràcter de vila independent, passant a dependre les seues autoritats de les de Carcaixent des del 1708 al 1735; durant el segle XVIII les febres tercianes causaren estralls en la població, que malvivia, segons Cavanilles, de l'arròs i de la seda, fins deixar-la en 1461 ànimes; el XIX la vila va viure la invasió dels dragons francesos del mariscal Suchet; el saqueig dels carlins en 1836 i en 1873; la desamortització del convent dominic de sant Vicent Ferrer; especialment sagnant fou la guerra de 1936-1939 que hi deixà setanta morts entre ambdós bàndols.

[edita] Llocs d'interés

A banda de les escasses ruïnes del castell, el patrimoni de Castelló de la Ribera presenta:

  • Les restes d'una vila romana amb tres forns de terrissa, d'època republicana fins a mitjans del segle II d. de C.(Actualment molt descuidat).
  • L'església de l'Assumpció de nostra Senyora, dels segles XV-XVI.
  • L'ermita de Santa Bàrbara, del XIX.
  • El col·legi de Sant Doménec.
  • L'edifici de l'ajuntament.
  • Els paratges de la Font Amarga i de la Font de Poveda.

[edita] Festes

Les festes més significatives són, com a tantes localitats del País Valencià, les falles i els Moros i Cristians. A més, a principis de setembre en honor al Santíssim Crist dels Prodigis, a la Mare de Déu dels Dolors i als Sants de la Pedra.

[edita] Altres dades

El topònim oficial, després de fortes disputes judicials i extrajudicials, és Castelló de la Ribera segons consta en el DOGV 4757, de 20 de maig de 2004 [1]. EUPV detenta la batlia mercès als 7 regidors que obtingué en les municipals de 2003; el PP tragué 4 i 2 el PSPV. El gentilici dels seus 7.283 habitants –cens de 2003—és castellonencs.

L'economia castellonenca es basa en el conreu de la taronja. La indústria també es fonamenta en la transformació agrícola (fruites, arròs, oli), el moble i les construccions metíliques.

Entre les personalitats més notables de la vila es compten els predicadors barrocs Gaspar Taengua, oncle i nebot; Francesc Franco, metge del rei Joan III de Portugal, i l'il·lustrat divuitesc Vicent Ignasi Franco.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües