Estònia
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Cap | |||||
| Idiomes oficials | Estonià | ||||
| Capital | Tallinn |
||||
| Ciutat més gran | Tallinn | ||||
| Govern | Democràcia parlamentària Toomas Hendrik Ilves Andrus Ansip |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
45.226 km² (129è) 4.56% |
||||
| Població - Estimació 2004 - Cens — - Densitat |
1.401.945 (149è) — 31 hab/km² (144è) |
||||
| Moneda | Corona estoniana (EEK) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
EET (UTC+2) Si, EET* (UTC+3) |
||||
| Independència -Reconeguda |
de l'URSS 20 d'agost de 1991 |
||||
| Himne nacional | Mu isamaa, mu õnn ja rõõm | ||||
| Domini internet | .ee | ||||
| Codi telefònic | +372 |
||||
| Gentilici | Estonià, estoniana | ||||
La República d'Estònia (estonià: Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, costaner amb el mar Bàltic a l'oest i amb el golf de Finlàndia al nord, que comparteix frontera amb el seu estat bàltic germà Letònia pel sud, i amb Rússia per l'est.
Taula de continguts |
[edita] Política
Antiga república soviètica, sota el nom de República Socialista Soviètica d'Estònia, el 20 d'agost de 1991 va recuperar la seva antiga independència (1918-1940). Els primers presidents foren Arnold Ruutel i Lennart Meri. Des d'aleshores ha enfortit els lligams amb els països occidentals, i l'any 2004 ha entrat a l'OTAN i a la Unió Europea. El dia 4 de març de 2007 es convertí en el primer estat en fer eleccions generals per Internet, això fou possible gràcies a la reduïda població d'aquest estat i a l'herència que adquireix dels països nòrdics, amb els quals te molt bones relacions comercials. Les tibants relacions entre habitants d'origen estonià i rus han empitjorat per la política anti-russa. (1) Així, el 27 d'abril de 2007, el govern d'Estònia va decidir retirar el monument al Soldat Llibertador a la capital de la república. Els disturbis provocats per aquest fet van provocar una mort, 44 ferits i centenars de detinguts la matinada del mateix dia. (2) És molt preocupant la situació dels anomenats "no ciutadans", sense gran part de drets bàsics. (3) De fet, sumant els "no ciutadans" (majoritàriament d'origen rus) i els residents a Estònia amb la ciutadania russa resulta que entre un quart i un terç de la població estoniana no té dret a votar.
(1) A Estònia intenten fer renéixer el nazisme, afirma heroi nacional grec (2) Un mort i més de 40 ferits en disturbis de carrer a Tallinn (3) Amnistia Internacional demana que es posi fi a la discriminació de la qual són objecte els russoparlants a Estònia
[edita] Geografia
Estònia és un país molt pla, amb una altura mitjana de només 50 m, i 318 m d'altura màxima, a la muntanya Suur Munamägi, situada a l'extrem sud-oriental. Els boscos cobreixen un 47% de la superfície total. S'hi troben uns 1.400 llacs i estanys (alguns de molt petits, tot i que el més gran, el llac Peipsi, a la frontera amb Rússia, té 3.555 km²), nombrosos aiguamolls i 3.794 km de litoral marítim accidentat per un gran nombre de badies, golfs i estrets. Els principals rius del país són els Narva, Virgala, Parnu, Poltsamaa, Halliste, Navesti, Pedja, Emajogi, Kunda, Loksa, Jaggovel, Keghel i Fickel. També hi ha nombrosos llacs, com el Peips (en rus Čudskoje), Pihkwa (Pskov) i Vortsjärv. de El nombre d'illes i illots és d'unes 1.500, amb dues que són prou grosses per formar els seus propis comtats: Saaremaa/Ösel i Hiiumaa/Dägo, endemés de les Vormsi/Worms i Muhamaa/Moon.
[edita] Subdivisió administrativa
El territori és dividit en 15 comtats (estonià: pl. maakonnad; sg. - maakond). Aquests són:
|
[edita] Demografia
Per circumstàncies polítiques i històriques, la composició ètnica del territori estonià ha variat força, sobretot en els darrers cinquanta anys, ja que els soviètics potenciaren l’emigració de russos i altres eslaus per minvar l’element estonià. Això s’ha capgirat des que és un estat independent. Segons el cens del 2003, la població d'Estònia es compon ètnicament pels grups:
L’element estonià és força predominant al camp (on és el 90 % dels efectius), mentre que a les ciutats el percentatge baixa al 56 %), mentre que el rus (que arriba al 35 % a les ciutats) no arriba al 5 % al camp. Una altra ètnia nadiua del país són els vòtics o chudes, que parla una llengua ugrofinesa, que eren uns 5.148 el 1848, però baixaren a un miler el 1914 i a uns 30 el 1970. Actualment són gairebé integrats entre els estonians. Darrerament han estat reconeguts com a minoria regional els võros, que viuen al Comtat de Võru i que parlen una llengua semblant a la dels estonians.
Pel que fa a la religió del país, els estonians són majoritàriament luterans o evangèlics (el 13,7 % de la població), així com els letons, finlandesos i alemanys. Els eslaus (russos, ucraïnesos i bielorussos) són de religió ortodoxa (el 19,9 % de practicants el 1998), i apart hi ha uns 5.100 catòlics (principalment polonesos i alemanys), 3.000 musulmans (els tàtars) i 2.500 jueus.
|
|
|
|
|
|
|
|---|---|---|---|---|---|
|
| Portal UE | Unió Europea (UE) | |
|---|---|---|
|
Estats membre: |
||
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
|
|
|---|---|
| 1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
|
|
|---|
|
Pobles fino-pèrmics: |

