Albelda (municipi)

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

cal segmentar correctament el text de l'article


Albelda és un municipi d'Osca, situat a la comarca de la Llitera. Està a 99 km de la capital provincial Osca, a la part nord-oriental de la província, en la depressió de l'Ebre, entre els termes d'El Campell (NO), Castellonroi (NE) i tocant a la província de Lleida al (SE). Està enclavada entre muntanyes de guix, gresos i argiles, de altures suaus, pintoresques formacions i amb el turó del castell vigilant.

Destaquen al seu casc antic, porxos que tancaven el poble i petits portals que donen a la Plaça Major, on té la seva església ex-col·legiata del segle XVI i la Rambla on aflueixen les aigües d'un torrent que recull les d'una deu de la serra de la Gesses, el pou àrab i la font que li donen vida i que van ser motiu d'assentaments.

La vila d'Albelda és d'origen ilerget, musulmana en els seus fonaments, aragonesa per regne i catalana per veïnat. El nom d'Albelda és un terme àrab que significa "la ciutat".

Va ser terra disputada per nobles i clergues (Diòcesi de Lleida i Barbastre), la qual cosa ens explica la seva condició, mentalitat, llengua i manera de ser dels seus habitants.

Va ser lloc de la senyoria dels Comtes d'Urgell (segle XIII i XIV ) i després dels Peraltas. Vila, des que Felip IV, el 1629, li atorgà aquesta condició. A partir de llavors, Terra d'Infanzones, a la qual van pertànyer les armes dels Miravete, Cudós, Sangenís, Chicot i Torres...

La seva bandera és de quadres blava i blanca i els seus habitants van ser guerrers, agricultors i comerciants. Com a agricultors van conrear sobretot l'olivera. Artesanalment van treballar el cànem als seus telers, l'elaboració de cantis, el vímet, la boga i la canya. Ferrers, fusters guarnimenters, esquiladors... van treballar per i per al camp. Van construir els seus forns per al pa i tenien|posseïen molí d'oli per a molturar les olives, empresa que encara avui contínua i que es recorda en un monument i a les pròpies armes de la vila.

La seva vida discorria en un paisatge àrid ple d'aljubs i sitges (receptacles àrabs) a les seves roques que servien per pal·liar les necessitats d'altres èpoques no molt remotes i camins de traç directe entre Aragó i Catalunya que han donat pas a les actuals rutes de senders (GR i PR ruta d'aljubs i sies).

Aquest paisatge es va veure modificat a començaments del segle XX per la construcció del Canal d'Aragó i Catalunya i el seu sifó, l'obra d'Enginyeria Hidràulica més important d'Espanya en aquella època, la base del qual, enjardinat, va ser i és el Passeig del Sifó. Amb el canal l'economia va millorar i amb ella la vida i costums dels seus habitants.

Les aigües del canal divideixen el terme en dues zones:

  • la de secà, en la qual destaquen l'ermita de San Sebastià (s.XVI-XVII) i les "Voltes", les construccions d'arquitectura popular més significatives
  • la zona de regadiu on podem trobar l'ermita de San Roc (s.XVII-XVIII) i la savina mil·lenària.

Avui dia, Albelda és rica en cereals, olivera, fruiters i farratges. Abunden les granges de porcí, oví i caprí. Així la seva gastronomia ofereix varietat de productes naturals, elaborats artesanalment.

Satisfets i amb tenacitat, els seus habitants han recuperat les tasques tradicionals, festes com "La sega i la trilla" al juny i la matacía o "Festa del Tosino" el gener, gràcies a un gran moviment associatiu que es deixa notar en les catorze associacions que existeixen al poble, que no supera els 900 habitants i que compta amb serveis de guarderia, biblioteca, piscines i centre de salut. Molt apropiat per a un turisme tranquil.

Posseeix diversos objectes ibers, entre ells representacions humanes que estan exposades al públic.


Bandera d'Aragó Aquest article sobre l'Aragó és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.