Col·lèmbol
De Viquipèdia
|
|
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Isotoma sp.
|
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
||||||||||
Els col·lèmbols (Collembola) constitueixen un ordre dels artròpodes, encara que a vegades se'ls ha classificat dins dels insectes. Habiten a tots els continents, àdhuc a l'Antàrtida. Són, probablement, els animals més nombrosos de la Terra, fins a 100.000 individus per m2. Se'n coneixen unes 6.000 espècies. També són col·lèmbols alguns dels fòssils més antics que s'han trobat (del Devònic).
Es caracteritzen per presentar un tub ventral anomenat colòfor, quatre antenes segmentades (a vegades per la subsegmentació semblen tenir més segments) i 6 segments abdominals. El seu nom el reben d'un apèndix retràctil (furca) amb la que poden propulsar-se moltes vegades el llarg del seu cos, que no acostuma a superar els 5 mm. Degut a la seva mida petita, i a tenir el seu hàbitat a l'humus o en matèria en descomposició, solen passar desapercebuts per a l'home; tot i així alguns d'ells poden constituir una plaga com Prothorura armata Tullberg (inicialment Onychiurus armatus), és un dels pocs col·lèmbols coneguts per ser herbívor.

