Bernat Boïl
De Viquipèdia
Bernat Boïl (Lleida ?, entre [1445]] i 1450 - Cuixà (Conflent), entre 1509 i 1507), fou un religiós català.
Taula de continguts |
[edita] Biografia[1]
Fou secretari de l'arxiprest de Saragossa, Pere Zapata, i secretari del rei Ferran II de Catalunya, comissari general de les galeres de l'almirall Bernat de Vilamarí, sacerdot, ermità a Montserrat, vicari general de l'orde dels mínims, company de Cristòfor Colom en el seu segon viatge a les Índies, primer vicari apostòlic de les Índies Occidentals nomenat pel papa Alexandre VI i abat comendatari del monestir de Sant Miquel de Cuixà, on hi morí.
S'interessà molt en el lul·lisme, relacionant-se amb els seus representants Arnau Descós i Pere Daguí.
Deixà obra epistolar en llatí, consistent en vuit epístoles al seu amic mallorquí Arnau Descós.
[edita] Obres
- Espitulae ad Arnaldum Cossum.
[edita] Referències
- ↑ Mariàngela Vilallonga,La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic
[edita] Bibliografia
- Mariàngela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
- Fèlix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.

