Castellnou d'Arri

De Viquipèdia

L'embassament del canal del Migdia a Castellnou d'Arri
L'embassament del canal del Migdia a Castellnou d'Arri

Castellnou d'Arri (en occità Castèlnòu d'Arri, en francès i oficialment Castelnaudary) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló.

Castellnou d'Arri pertany a l'antiga província del Lauraguès, bressol del catarisme. La ciutat és coneguda pel seu Caçolet, del qual és la capital mundial i pel seu Gran Embassament, important port sobre el Canal del Migdia.

Taula de continguts

[edita] Dades administratives

  • Codi postal: 11400
  • Codi INSEE: 11076
  • 11.600 habitants
  • 4.772 hectàrees
  • Altura mitjana: 165 m

[edita] Monuments

  • El Gran Embassament

Tal com havien demanat els habitants de la ciutat, Pierre-Paul Riquet, impulsor del Canal del Migdia (aleshores Canal Reial del Llenguadoc), i François Andréossy, geòmetra, van fer de Castellnou d'Arri, amb la construcció del Gran Embassament, el cor tecnològic d'aquesta obra. És l'únic mirall d'aigua d'aquesta dimensió (7 hectàrees) entre Tolosa i Seta.

La vista de l'embassament de la ciutat és admirable: d'un costat les rescloses de Sant Roc són una il·lustració de l'art i de la tècnica de l'obra; de l'altre costat, es troba l'illa de la Cibèla ('Île de la Cybèle) ideada, en aquest país de vent, com a dic de contenció.

El 1997, aquest embassament ha estat classificat a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  • La col·legiata de Sant Miquel

Situada als límits del nou Regne de França després del Tractat de Paris de 1229, l'església, construïda a partir de 1240 i fins al 1270, és ideada com a temple fortalesa d'estil romànic.

El 1317, en el moment de la creació del bisbat de Saint-Papoul -ideat per a limitar les pretensions del bisbe de Tolosa-, l'església va ser elevada al rang de col·legiata. A l'hora del trànsit del Príncep Negre el 1355, l'església va ser enderrocada en part.

L'edifici va ser força modificat als segles XIV, XV, XVIII i XIX. Avui en dia apareix com un gran edifici d'estil gòtic dotat de nou capelles laterals i d’una imposant agulla piramidal, el cap de la qual culmina a 50 metres. Compta amb un gran orgue de la fi del segle XVIII.

  • El Presidial

El 1553, Caterina de Mèdicis, comtessa del Lauraguès, va fer del comtat una batllia i l'antic castell de l'origen de la ciutat esdevé un presidial, nom que rebien els tribunals de justícia a l'Antic Règim. Es va fer servir com a presó després de la Revolució Francesa i fins al 1926. Avui en dia és un museu.

  • El molí de Cogarel (segle XVII)

Castellnou d'Arri és famós pels seus molins de vent. A l'inici del segle XIX, encara hi havia vora el gran embassament de vint a trenta molins. El molí de Cogarel és un dels darrers vestigis d'aquesta època i ofereix un panorama admirable sobre la ciutat i la plana del Lauraguès.

  • Ca l'Apotecari (segle XVIII)

Construïda el 1783 per a les necessitats de l'hospital, l'oficina de l'apotecari conté una col·lecció remarcable de pots de farmàcia fets de majòlica de Moustiers (segle XVIII) i de porcellana d'estil Imperi del segle XIX.

[edita] Esdeveniments històrics

  • És davant Castellnou d'Arri que s'esdevé la batalla decisiva entre les tropes reialistes del mariscal de Schomberg i les tropes frondistes del duc de Montmorency, governador del Llenguadoc, l'1 de setembre de 1632. El duc havia conspirat amb na Maria de Mèdicis, mare de Lluís XIII, i Gastó d'Orleans, germà del rei, en contra el cardenal Richelieu. Capturat a l'inici de la batalla, va ser condemnat a mort i decapitat a Tolosa de Llenguadoc el 30 de setembre de 1632.

[edita] Gastronomia

El caçolet és una especialitat de Castellnou d'Arri.

[edita] Enllaços exteriors