Antonio Gisbert Pérez
De Viquipèdia
Antonio Gisbert Pérez (Alcoi, 1835 - París, 1902), pintor alcoià de temàtica històrica, en l'època de transició entre el romanticisme i el realisme.
Va estudiar en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid davall la tutela de José de Madrazo y Agudo i de Federico de Madrazo y Küntz obtenint posteriorment una pensió per a continuar els seus estudis a Roma, on va romandre per espai de cinc anys (1855-1860).
Representa una tendència pictòrica de la segona mitat del segle XIX: la pintura de grans esdeveniments en relació amb la història de cada país. És la pintura d'història o realisme retrospectiu, que pretén representar amb realisme fets del passat històric nacional.
A Espanya representa els ideals liberals[1]. Primer Director del Museu del Prado des de 1868 càrrec que va ocupar fins a l'abdicació d'Amadeo de Savoia, en 1873 es trasllada definitivament exiliat a París on mor anys més tard[2].
[edita] Obres
- Els comuners de Castella, amb la que aconseguix la primera medalla de l'Exposició Nacional de 1860. En esta obra revela les seues qualitats figuratives i expressives, acusant un cert efectisme.
- L'afusellament de Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga[3] (1888, en el Museo del Prado). És la seua obra més coneguda, de composició sòbria.
- El retrat del senyor Salustiano Olózaga, (Palau de les Corts, Madrid, 1867).
- El rei Amadeu davant del cadàver de Prim.
- Partida de Colom.
- El jurament de Ferran IV.
- Bacant[4]
- Venus eixint de la bromera del mar[4]
- Paolo i Francesca[4]
- Els últims moments del príncep Don Carles, medalla d'or a la Exposició Nacional de Belles Arts 1858.
- La senyora Maria de Molina presentant la seua filla en la Corts de Valladolid
- El desembarcament dels Puritans a Amèrica, medalla d'or a la Exposició Nacional de Belles Arts 1868.
- Les esposalles de Francesc I amb la Infanta Na Leonor, germana de Carles V
- El Minuet[3] Obra postuma.
[edita] Referencies
- Ramírez Domínguez, J.A., "El realismo pictórico y la fotografía", en Historia del Arte, Anaya, Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9
- Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6.
- Vicedo Sanfelipe, Remigio, Guía de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925.
Remigio Vicedo.- El Archivo de Alcoy Publicacions de la Universitat d'Alacant
- Berenguer Barceló, Julio, Historia de Alcoy, Llorens, Alcoy, 1977, ISBN 84-400-4018-0.
[edita] Notes
- ↑ Adrián Espí. Resulta obligat reconèixer que Gisbert és el sorollós Gisbert gràcies al ambient polític i gràcies als temes que pinta. La fama li arriba precoçment per açò...
- ↑ Arte y Letras 4 de decembre de 1901. "¡Gisbert ha muerto! España ha perdido uno de sus más insignes hijos; el arte una de sus glorias más legítimas.
- ↑ 3,0 3,1 Quadro pintat a París. Vicedo Sanfelipe, Remigio, Guía de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Quadro pintat a Roma. Vicedo Sanfelipe, Remigio, Guía de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925.
| Pintors alcoians | |
|---|---|
| Nascuts en el segle XIX | Fernando Cabrera | Lorenzo Casanova | Plácido Francés | Antonio Gisbert | Francisco Laporta | Antonio Pascual | Emilio Sala |
| Nascuts en el segle XX: | Ramón Castañer | Antoni Miró | Solbes Arjona |

