Ebre
De Viquipèdia
|
||||
|---|---|---|---|---|
L'Ebre a Miravet |
||||
| Llargada | 928 km | |||
| Altitud del naixement | 1.000 m | |||
| Cabal mitjà | a Tortosa 614 m³/s | |||
| Àrea conca | 85.550 km² | |||
| Naixement | Fontibre | |||
| Desembocadura | Mediterrani | |||
| Territoris de la conca | Cantàbria, Castella i Lleó, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya | |||
| Riu - Hidrologia - Rius del món | ||||
L'Ebre és el riu més cabalós de la Península Ibèrica, l’únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània. Neix al vessant sud de la Serralada Cantàbrica, des d'on segueix una trajectòria ESE amb una longitud d'uns 910km i 83.093 km² de conca fins al Mediterrani, on desemboca formant un ampli delta de 500 km².
Neix a Fontibre (del llatí Fontes Iberis, Fonts de l'Ebre, en grec Έβρος) prop de Reinosa, a la Comunitat Autònoma de Cantàbria, passant per Miranda de Ebro, Haro, Logronyo, Calahorra, Alfaro, Tudela, Alagó, Saragossa, Casp, Mequinensa, Riba-roja d'Ebre, Ascó, Tortosa, Amposta, Sant Jaume d'Enveja i Deltebre.
Els principals massissos muntanyosos que delimiten la seva conca són: els Pirineus al nord, el Sistema Ibèric al sud i els Pics d'Europa al seu naixement.
Recull les aigües dels rius del vessant meridional dels Pirineus (Arga, Aragó, Gállego, Cinca i Segre) i del vessant NE de la serralada Ibèrica (Jalón, Jiloca, Guadalop, Matarranya).
Desemboca al mar Mediterrani a Deltebre, al Parc Natural del Delta de l'Ebre, que va ser creat l'any 1983 per la Generalitat de Catalunya, prop de Tortosa, Amposta i Sant Jaume d'Enveja (Tarragona), formant un gran delta on l'Illa de Buda parteix el corrent en dos braços principals (gola Nord i Sud). El Delta de l'Ebre és la zona humida més important de Catalunya i la seva superfície total és de 7802.
L'Ebre pateix les seves crescudes més freqüents a l'estació freda, d'octubre a març, tot i que a vegades s'allargen al tram final fins al maig; les d'estació freda solen estar lligades al règim pluvial oceànic, mentre que les primaverals son fruit de la fossa de les neus dels Pirineus. Els estiatges es produeixen a l'estiu: de juliol a octubre, a Miranda de Ebro i de finals d'agost i primers de setembre a Tortosa.
Les seves aigües s'aprofiten en nombrosos punts per al regadiu mitjançant canals com l'Imperial, el Tauste i al tram final, els canals de la dreta i l'esquerra de l'Ebre que neixen a l'assut de Xerta. El seu cabdal es regula pels embassaments de Mequinensa i Riba-roja. Aquests embassaments produeixen actualment que el Delta pateixi un fenomen de regressió, ja que aturen els sediments que tindrien que arribar a la desembocadura.
El seu nom deriva de l'antic topònim Iber ("Iberus Flumen"), que també dóna nom als pobles ibers. Notablement, en llengua basca "ibar" significa ribera o marge del riu.
L'Ebre va ser escenari d'una de les batalles més importants de la guerra civil espanyola (vegeu Batalla de l'Ebre).
- Situació geogràfica: al nord-est d'Espanya, la seva conca s'estén per part de les comunitats autònomes de Cantàbria, Castella i Lleó, Castella - la Manxa, La Rioja, Navarra, Aragó, i Catalunya.
- Origen: es recolliren els sediments exteriors (els Pirineus i Bètics) formant dues serralades de tipus alpí (Pirineus i Bètics) que va produir en compensació, l'enfonsament de dos coses: la vall de l'Ebre, i la vall del Guadalquivir ocupats pel mar.
- Naixement: tradicionalment es fixava al manantial de Fontibre, a 880 m. Avui es fixa a les fons del riu Híjar a Peñalabra a 1980 m, 27 km abans de Reinosa, corrent que prové del manantial.
- Desembocadura: Mar Mediterrani. Al Parc Natural del Delta de l'Ebre.
- Longitud: 910 km
[edita] Afluents principals
[edita] Pel marge esquerre
- Nela
- Jerea
- Bayas
- Zadorra
- Ega
- Aragón 1300 hm³/any, sense comptar l'aportament de l'Eska
- Candanchú
- Estarrún
- Aragón Subordán
- Veral
- Eska
- Onsella
- Irati
- Arga 250 hm³/any
- Arba
- Gállego 1000 hm³/any
- Aurín
- Escarra
- Caldares
- Aguas Limpias Suporta el pantà de la Sarra
- Guarga
- Asabón
- Sotón
- Segre
- Querol
- Valira
- Ribera Salada
- Sió
- Noguera Pallaresa
- Noguera Ribagorçana 700 hm³/any Volum regulat pels pantans d'Escales, Canelles i Santa Anna
- Cinca 1.615 hm³/any Volum regulat pel pantà del Grau
- Siurana
[edita] Pel marge dret
- Jalón
- Guadalop
- Matarranya

