Enric I d'Anglaterra
De Viquipèdia
Enric I d'Anglaterra ( Shelby, Yorkshire, setembre de 1068- St.Denis-le-Fermont, prop a Rouen, Normandia 1135) fou rei d'Anglaterra, quart fill baró de Guillem el Conquistador i de Matilde de Flandes. A la mort del seu pare el 1087, rebé d'herència 5000 monedes de plata, sent conegut com Enrique "Beauclerc" (bon capellà en francès), doncs des de la seva infantesa s'esperava que seguís la carrera eclesiàstica, i per això havia rebut una excel·lent educació. Però l'assassinat del seu germà gran, Guillerm II el roig (2 d'agost de 1100) -del que se sospita en fou causant-, a més de l'absència del seu germà més gran Robert -que estava en les Croades- l'convertí en el nou sobirà d'Anglaterra, i fou coronat tres dies més tard (5 d'agost de 1100).
L'11 de novembre d'aquest mateix any, després d'aconseguir la dispensa dels seus vots, es va casar, a l'abadia de Westminster, amb Edith d'Escòcia, filla de Malcolm III Canmore, rei d'Escòcia, i de la seva segona esposa, la cèlebre Santa Margarida Atheling, germana gran d'Edgar Atheling, l'últim membre de la casa dels Cerdic, i besnéta d'Etelred II d'Anglaterra. Amb aquest matrimoni, aconseguia donar-li al relativament nou llinatge normand certa legitimitat. De la unió van néixer tres fills:
- Eufèmia (Winchester, VII. 1101).
- Matilde (n. Winchester, 7.2.1102 - m. Rouen, França, 10.9.1167), competidora al tron a la mort del seu pare.
- Guillem Atheling ( Winchester, VIII.1103 - ofegat durant el naufragi del seu bot, Li Blanche-Neuf, a Barfleur, Normandia, 25.11.1120), casat amb Isabel d'Anjou, germana gran de Godofred Plantagenet, segon espòs de Matilde- (n.1107-m.1154),qui va prendre els hàbits en enviduar i fou abadessa de Fontevrault.
En 1101 el seu germà Robert retornà a Anglaterra i intenta fer valer els seus drets al tron anglès, però la falta de suport dels nobles normands el va fer desistir de la seva idea. Pel Tractat d'Alton, Robert reconegué a Enric com a rei i aquest a canvi concedeix al seu germà una pensió de 5.000 marcs, que es va apressar a pagar.
Per falta de recursos econòmics, i així deixar de pagar la pensió, conquerí el ducat de Normandía i derrotà i empresonà Robert en la batalla de Tinchebray (1106). El ducat de Normandia fou annexat al regne d'Anglaterra, i el deposat duc fou confinat successivament en els castells de Devizes i de Cardiff, on morirà en 1134. Per a calmar la noblesa, concedí una Carta de Llibertats, bestreta de la Carta Magna i restaura molts dels codis legislatius del rei Eduard el Confessor. Durant el seu regnat es va gaudir d'una pau, tranquil·litat i seguretat que no havia tingut el país en molts anys, canviant el sistema de justícia del regne per a millor. Després de la mort del seu únic fill varó legitimo, Guillem, tractà amb totes les seves energies que els barons del regne acceptessin la seva filla Matilde com la nova hereva del tron.
Morta la seva esposa Matilde en 1118, el rei decidí casar-se novament, en un afany desesperat per a concebre un fill varó que el succeís en el tron. El 29 de gener de 1122, a l'abadia de Westminster, es desposà amb Adela de Louvain, de només 17 anys d'edat. Lamentablamente, aquest matrimoni no va tenir descendència. Va morir a la ciutat de St.Denis-li-Fermont, prop a Rouen, a França, el 1 de desembre de 1135, als 67 anys d'edat, i fou sepultat a l'abadia de Reading.
| Precedit per: Guillem II el Roig |
Rei d'Anglaterra 1100–1135 |
Succeït per: Esteve de Blois |

