Alfons el Magnànim

De Viquipèdia

Reis de la Corona d'Aragó
+ Casal de Barcelona
Dinastia Trastàmara
Ferran d'Antequera
Alfons el Magnànim
Infants:
   Ferran
   Maria
   Elionor
Joan el Gran
Ferran el Catòlic
+ Dinastia dels Habsburg

Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, ( Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols 1458 ), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília , de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona

Taula de continguts

[edita] Orígens familiars

Fill primogènit de Ferran I i la seva muller, Elionor d'Alburquerque.

A la mort de Martí l'Humà la successió a la Corona d'Aragó recaigué en el seu pare Ferran I gràcies al Compromís de Casp de 1412, al qual succeí a la seva mort.

[edita] Política interna

Va tenir greus problemes amb el Parlament, ja que aquest va demanar reformes de govern i va convocar les Corts Catalanes els anys 1419 i 1420. El 1420 el rei va marxar vers Sardenya, Sicília i Còrsega en una expedició tot i la oposició frontal de les Corts. Així mateix, aquelles reclamaren l'acomiadament dels consellers castellans del rei.

[edita] Política externa

En tornar de l'expedició vers les illes mediterrànies el rei destruí amb la seva flota el port de la ciutat de Marsella (1423).

Entre 1429 i 1430 va entrar en guerra amb el Regne de Castella per la defensa dels drets dels seus germans, els infants d'Aragó.

Alfons el Magnànim
Alfons el Magnànim

El rei ambicionava el Regne de Nàpols, i així quan es trobava a Sicília després de fer expedicions contra l'illa de Gerba (1432) i Trípoli (1434), es dirigí contra Gaeta, però la flota catalana fou derrotada a Ponça per una flota conjunta del ducat de Milà, el Papat i els reis angevins de Nàpols. En aquesta derrota molts nobles i el mateix rei foren fets presoners, però el canvi de bàndol del duc de Milà, que s'alià amb Alfons, permeté a aquest tornà a intentar la conquesta del Regne a partir de 1436, fins a la victòria aragonesa el 2 de juny de 1442.

Des d'aquell moment Alfons es preocupà més dels afers italians i de les guerres contra els turcs que no pas de la política interna. Un fet destacable fou que ja no tornà mai més a la Península, mantenint-se sempre a la ciutat de Nàpols envoltat d'una enorme cort.

A partir de llavors els problemes interns s'accentuaren arreu. Així cal destacar una revolta de camperols forans a Mallorca, que es revoltaren contra els ciutadans de Palma; els pagesos remences exigiren l'abolició dels mals usos; revoltes internes d'algunes ciutats peninsulars per l'excés control del patriciat sobre les classes més pobres.

El seu regnat s'acabà amb dues guerres: una contra el seu cunyat Joan II de Castella entre els anys 1445 i 1454; i una altra contra Gènova que s'inicià el 1454 i que continuà a la seva mort, ocorreguda el 27 de juny de 1458.

[edita] Núpcies

El 12 de juny de 1415 es casà a la catedral de València amb la infanta Maria de Castella, filla d'Enric III de Castella, i cosina seva. D'aquesta unió no tingué fills.

De la seva amistançada Giraldona Carlino tingué tres fills naturals:

[edita] Successió

A la Corona d'Aragó fou succeït pel seu germà Joan II d'Aragó, mentre al Regne de Nàpols ho feu el seu fill natural, l'infant Ferran.


Precedit per:
Ferran I
Comte de Barcelona
Rei d'Aragó, Rei de València,
Rei de Mallorca i Rei de Sicília

14161458
Succeït per:
Joan II


Precedit per:
Renat I
Rei de Nàpols
14421458
Succeït per:
Ferran I