Collserola

De Viquipèdia

La serra de Collserola, vista des del Puig Madrona cap al Tibidabo
La serra de Collserola, vista des del Puig Madrona cap al Tibidabo

La serra de Collserola és una part de la Serralada Litoral compresa entre els rius Besòs i Llobregat, amb una superfície d'unes 11.000 ha. Separa el pla de Barcelona de la depressió del Vallès i culmina a 516,2 m d'altitud, al cim del Tibidabo. D'altres cims importants són el Turó del Puig (477,2 m), el Puig d'Olorda (436,4 m), el Turó de Valldaura (421,3 m), el Turó de la Magarola (o del Maltall) (431 m), Sant Pere Màrtir (389 m) i el Puig Madrona (342 m).[1]

Conté una ampli ventall d'ambients naturals mediterranis, predominantment boscos, que juntament amb formacions de vegetació baixa, acullen una variada fauna. Gairebé totes les espècies animals del bosc mediterrani hi són presents.

La vegetació potencial predominant és l'alzinar amb marfull, i, en bona part del vessant obac, l'alzinar amb roure cerrioide, si bé a causa de l'alteració humana (incendis, pasturatge, etc.) trobem la major part de la serra coberta per pinedes de pi blanc.

L'empremta humana és present a la Serra, no només pel que fa a la modificació del paisatge, sinó també per la quantitat de restes arqueològiques i construccions que s'hi troben, les quals constitueixen un patrimoni molt valuós.

El nom de Collserola ve de «Coll (de) s'Erola», amb un ús arcaic de l'article salat, que és l'antiga denominació del coll de l'Erola, entre el Tibidabo i el Turó de Santa Maria, per on passa actualment la carretera de l'Arrabassada.

Taula de continguts

[edita] Geologia

Aflorament granític al parc de la Font del Racó, al peu del vessant barceloní de la serra
Aflorament granític al parc de la Font del Racó, al peu del vessant barceloní de la serra

La serra està formada majoritàriament per roques metamòrfiques (licorelles, esquits i pissarres) de l'era primària plegades intensament, a diferència dels trams contigus de la Serralada Litoral: el massissos de l'Ordal i el Garraf són formats per roques sedimentàries secundàries i la Serra de Marina i la del Corredor són majoritàriament granítiques[2].

Per sota de les roques metamòrfiques, hi ha un sòcol granític producte d'una intrusió de magma durant l'orogènia herciniana. L'augment de pressió i temperatura causat per aquest magma calent va alterar les roques del voltant (és el que s'anomena metamorfisme de contacte), formant una aureola metamòrfica que arriba a uns dos quilòmetres d'ample en molts llocs com els voltants del Tibidabo. Això es pot observar al vessant barceloní, al peu del qual trobem, de manera discontínua, afloraments granítics, seguits més amunt de la sèrie de roques metamorfosades: a l'aureola interna corneanes (en contacte amb el granit) i micacites, i a l'aureola externa filites, que passen gradualment a les pissarres menys metamorfosades de la resta de la serra.[3] A la base del vessant vallesà, reapareix el granit entre el Papiol i Valldoreix, explotat a la Mina Berta.[2]

Per damunt de les licorelles, trobem en alguns llocs afloraments calcaris, com el del Puig d'Olorda i el Turó de Montcada, explotats per fàbriques de ciment.

[edita] El Parc de Collserola

Pins pinyoners a Collserola prop del Baixador de Vallvidrera
Pins pinyoners a Collserola prop del Baixador de Vallvidrera

Per preservar aquest espai, el 1987 es va constituir el Parc de Collserola, que té una superfície de 8.465 hectàrees. Es tracta d'un Espai d'interès natural, i està gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc (Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern) i per la Diputació de Barcelona.

[edita] Torre de Collserola

Torre de Collserola vista des del Tibidabo. A la dreta de la torre es veu part de Vallvidrera, i al seu darrera els turons d'En Cors (darrera els tirants del costat dret) i de Sant Pere Màrtir (amb antenes)
Torre de Collserola vista des del Tibidabo. A la dreta de la torre es veu part de Vallvidrera, i al seu darrera els turons d'En Cors (darrera els tirants del costat dret) i de Sant Pere Màrtir (amb antenes)

Dalt del turó de la Vilana, a 445 m d'altitud, s'hi aixeca la Torre de Collserola, torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 en motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. La promotora del projecte i actual propietària és la Societat Anònima Torre de Collserola (els seus accionistes són Telefónica amb un 30,40%, Retevisión, amb un 41,75%, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya amb un 22,85% i l'Entitat Metropolitana del Transport amb un 5%). La torre fa 268 m d'alçada i l'autor del projecte fou l'arquitecte britànic Norman Foster.

[edita] Barri de Collserola

El barri de Collserola integrant del Districte Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona està format pels següents territoris:

[edita] Enllaços externs

[edita] Referències

  1. Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
  2. 2,0 2,1 Raspall, A. et al. Guia de Natura del Parc de Collserola. Barcelona, 2004. Consorci del Parc de Collserola. ISBN 84-69-3165-X
  3. SOLÉ SABARÍS, Lluís (dir.) Ciclo de Geología práctica sobre los alrededores de Barcelona. Madrid, 1964. Dirección General de Enseñanza Media

Coordenades: 41° 24′ 43.56″ N 2° 4′ 26.18″ E

v  d  e
Llocs d'interès turístic de Barcelona MTR Logo
En altres llengües