Atanaric

De Viquipèdia

Atanaric fou el primer cap visigot de la dinàstia dels Baltungs. Era fill de Rhotestus.

Ja governava el 366 quant va ajudar a l'emperador Valent en la seva lluita contra el rebel Procopi, que s'havia proclamat emperador el 365, col·laborant en la derrota del rebel que va haver de fugir a Calcedònia el 467.

Després (368) Atanaric van entrar en guerra contra l'Imperi d'Orient i va derrotar a l'emperador i va ocupar els seus quarters a Marcanàpolis (Mèsia). El 369 l'emperador va creuar el Danubi a Noviodunum i va derrotar als visigots i Atanaric va demanar la pau que es va signar a un vaixell al Danubi. Al separar-se els visigots i els ostrogots, Atanaric, continuà dirigint als primers, tot i que que la branca legitima de la dinastia dels Amals (dels ostrogots) va seguir la sort dels visigots.

Valent va afavorir l'elecció en la direcció dels visigots, a un rival d'Atanaric anomenat Fritigern, que, com ell mateix, era arrià (373). Els territoris visigots foren atacas pels huns el 374 i finalment Atanaric es va retirar a les muntanyes de Dàcia i finalment Fritigern que va assolir el poder vers el 376 o 377. Es va retirar llavors a Constantinoble on a morir el 381.

Després de la mort de Fritigern el 383 va tornar al poder la nissaga d'Atanaric representada per Badengaud, pare d'Alaric I.


Precedit per:
Rhotestus
Rei visigot
Succeït per:
Fritigern