Ai Ai Ai

De Viquipèdia

Ai Ai Ai és un grup de rumba catalana, i en català, creat després de la mort de Gato Pérez per Pep Lladó, un dels seus col.laboradors i amics paios, amb altres músics d'ètnia gitana, com Antoni "Sicus" Carbonell o Ricard "Tarragona".

El seu primer disc (Això brama, 1992) és agradable i s'hi barregen versions de Serrat ("Paraules d'amor"), de Gato Pérez ("La curva del morrot") i temes originals, entre els quals destaca per la seva difusió mediàtica "Sota la palmera". Aviat, però, el cantant "Sicus" és substituït pel terrassenc Miquel Górriz, i el grup (format definitivament per Lladó, Górriz i "Rafalitu" Salazar) comença una etapa més complexa, caracteritzada per la recerca formal i de continguts, la fusió de la rumba amb altres referents musicals com la música llatina, el rock o el rap, i uns textos cada vegada més rics i elaborats. Fruit d'aquesta evolució són els àlbums Neguits, angúnies i forats (1994), i, sobretot, El temps de Sefalina Kaolin (1996), que conté cançons tan rodones com "Anar tirant", temes tan allunyats de la superficialitat de la rumba a l'ús com "It's so hard to be a Catalan" o "Medellín", o una aconseguidíssima i sorprenent versió de la cançó de Raimon "Jo vinc d'un silenci".

Al final de la primavera del 1998 apareix un nou disc (Esperit de vi) molt més alegre i intranscendent (malgrat la nostàlgia indefinible del tema "Advertència"), en el qual empren parcialment el castellà, i aviat Pep Lladó es desvincula de les activitats públiques del grup. [1]

[edita] Referències

  1. Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 86.

[edita] Enllaços externs