Diada Nacional de Catalunya

De Viquipèdia

Ofrena al monument de Rafael Casanova a Barcelona
Ofrena al monument de Rafael Casanova a Barcelona
Vista general del Fossar de les Moreres
Vista general del Fossar de les Moreres

L'Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge durant la Guerra de Successió l'any 1714. Amb això, també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.

El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional.

Les entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals als monuments de Rafael Casanova i Josep Moragues i Mas, tant a Barcelona com a la resta del Principat.

Les organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al Fossar de les Moreres, on foren enterrats els defensors morts durant el setge de la ciutat.

Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu i/o festiu. Molts ciutadans pengen banderes catalanes i estelades en llurs balcons.

Tambè es canta l'himne nacional, Els Segadors.

[edita] Història

D'antuvi la celebració consistia en una oració fúnebre a la parròquia de Santa Maria del Mar. El 1886 fou prohibida la que havia de celebrar el canonge de la seu de Vic, Jaume Collell, per a evitar que s'aconvertís en un míting catalanista. 1923. Tot i que l'acte fou criticat pels catalanistes republicans pel seu caràcter religiós, hom el considera la primera commemoració de la caiguda de Barcelona i els lluitadors que moriren defensant les llibertats catalanes amb un contingut que superava l'àmbit estrictament cultural o històric.

El 1888, coincidint amb la inauguració de l'Exposició Universal s'instal·la el Monument a Rafael de Casanova, que es convertiria en el punt de referència dels actes reivindicatius. El 1892 es recupera la idea d'acte de record als caiguts, però aquesta vegada amb més denúncia als atacs del centralisme. L'any 1894, endemés dels oficis religiosos, es van fer les primeres l ofrenes floralsal monument. Això provocà que les autoritats seguissin de prop les acivitats i el 1896 fou segrestat el número especial que el periòdic Lo Regionalista dedicava a la diada.

La primera manifestació veritablement reivindicativa davant el monument a Rafael de Casanova es produí el 1901, convocada per Lluís Marsans i Sola i les associacions Catalunya i Avant, Lo Sometent, Lo Renaixement, Los Montanyenchs, La Falç i Lo Tràngul. Després d'oferir una corona de flors es produiren enfrontaments amb la policia, amb 30 detinguts (entre ells, el futur escriptor Josep Maria Folch i Torres). Dos dels detinguts, Lluís Manau i Josep Soronelles, fundarien La Reixa, societat d'ajut als presos catalanistes i que s'adherí a la Unió Catalanista. El dia 15 el president de la Unió, Manuel Folguera i Duran, convocà una manifestació de protesta per les detencions que aplegà unes 12.000 persones.

[edita] Vegeu també


[edita] Enllaços externs

En altres llengües