Emilio Colombo

De Viquipèdia

Emilio Colombo
57è Primer Ministre d'Itàlia
Al càrrec
6 d'agost de 1970 – 17 de febrer de 1972
Precedit per Mariano Rumor
Succeït per Giulio Andreotti
President del Parlament Europeu
Al càrrec
1977 – 1979
Precedit per Georges Spénale
Succeït per Simone Veil
Naixement 14 d'abril de 1920
Potenza (Basilicata, Itàlia)
Partit polític Democràcia Cristiana
Professió polític

Emilio Colombo ( Potenza, Itàlia 1920 ) és un diplomàtic i polític italià que a més de participar activament en la política del seu país, d'on fou Primer Ministre d'Itàlia entre 1970 i 1972, també fou president del Parlament Europeu entre els anys 1977 i 1979.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va néixer el 14 d'abril de 1920 a la ciutat de Potenza, població situada a la regió italiana de Basilicata.

[edita] Política italiana

El 1946 fou escollit membre del Parlament italià per primera vegada. Membre del partit demòcrata cristià, va arribar a ocupar diversos càrrecs en el gabinet ministerial. L'any 1970 fou nomenat Primer Ministre d'Itàlia, en coalició amb el Partit Socialista, el Partit Socialista Demòcrata italià i el Partit Republicà italià, càrrec que ocupà fins el 1972. El març de 1971 la sortida del Partit Repblicà del govern de Colombo marcà el seu inici cap a la fi, i provocà que Colombo esdevení Ministre de Justícia després de la renúncia d'Oronzo Reale.

Entre 1980 i 1983 ocupà la caretera de Ministre d'Afers Extrangers sota els governs de Francesco Cossiga, Arnaldo Forlani, Giovanni Spadolini i Amintore Fanfani. Posteriorment, entre 1992 i 1993, tornà a acceptar aquest càrrec sota el govern de Giuliano Amato.

Una dècada després que deixés el seu càrrec el President d'Itàlia Carlo Azeglio Ciampi el va nomenar senador vitalici. Al novembre de 2003, al poc temps d'haver rebut aquest honor, va sorprendre a l'opinió pública, a l'admetre ser un consumidor freqüent de cocaïna, tot i que va especificar que ho feia "amb una finalitat terapèutica".

[edita] Política europea

Fou escollit diputat europeu l'any 1976, càrrec que conservà fins el 1980, i novament entre 1989 i 1992. Durant la seva estada al Parlament Europeu fou nomenat president d'aquesta cambra entre els anys 1977 i 1979.

L'any 1979 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, en recomeixement dels seus actes en favor de la unitat europea.

[edita] Enllaços externs


Precedit per:
Mariano Rumor
Primer Ministre d'Itàlia
19701972
Succeït per:
Giulio Andreotti
Precedit per:
Georges Spénale
President del Parlament Europeu
19771979
Succeït per:
Simone Veil
Precedit per:
Attilio Ruffini
Ministre d'Afers Extrangers
19801983
Succeït per:
Giulio Andreotti
Precedit per:
Giuliano Amato
Ministre d'Afers Extrangers
19921993
Succeït per:
Beniamino Andreatta