Ambrosi Spinola
De Viquipèdia
Ambrosio Spinola Doria, marqués dels Balbasos (1569-1630). General espanyol d'origen genovès, Capità General de Flandes i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels vuitanta anys. És famós per la presa de la ciutat holandesa de Breda i recordat com un dels últims grans líders militars de l'edat d'or espanyola.
Taula de continguts |
[edita] Orígens
Ambrosio Spinola descendia d'una família noble i rica de Gènova. Era el fill gran de Filipo Spinola, marqués de Sesto i Benafro, i de la seva dona Policena Cossino, filla del príncep de Salern.
Al segle XVI, la Republica de Gènova era un estat pràcticament en situació de protectorat sota el poder de l'Imperi Espanyol. Els genovesos eren els banquers de la monarquia i tenien el control quasi total de les seves finances.
Alguns dels germans més joves d'Ambrosio Spinola van buscar fortuna a Espanya, i un d'ells, Federic, va destacar com a soldat a Flandes. El germà major va quedar-se a Itàlia i es va casar el 1592 amb Joamma Bacciadona, filla del compte de Galeratta
Les cases de Spinola i Dòria rivalitzaven per exercir el poder en la república. Ambrosio Spinola va continuar la rivalitat i amb el compte de Tursi, líder dels Dòria. Després de un fracàs en un enfrontament judicial amb els Dòria decideix retirar-se de la ciutat i millorar la fortuna de la seva casa servint a la monarquia espanyola a Flandes. El 1602 ell i el seu germà Federic entren en tractes amb el govern espanyol - una "condotta" al vell model italià.
Es tracta duna aventura en la que Spinola va arriscar la totalitat de la gran fortuna de la seva família. Ambrosio Spinola es va encarregar d'encominar 1000 homes per operacions militars terrestres, i Federic es va encarregar de formar una esquadra de galeres per operacions a la costa. En ella, vàries de les galeres de Federic van resultar destruïdes pels vaixells de guerra anglesos en el seu camí a través del canal de la Mancha. El propi Federic va resultar mort en acció amb els holandesos el 24 de maig de 1603. Ambrosi Spinola va recórrer amb el seu exercit una llarga distancia per arribar a Flandes el 1602 amb els homes que havia reclutat. Durant els primers mesos, el govern espanyol va pensar en la possibilitat de fer-lo servir per envair Anglaterra, projecte que no va arribar a concretar-se. A finals d'any va tornar a Itàlia per aconseguir més homes.
La seva experiència real com a soldat no va començar fins que com a general, a la edat de 34 anys, es va encarregar de continuar el setge d'Ostende el Setembre de 1603. Les ruïnes de la plaça van caure a les seves mans el setembre de 1604.
[edita] General de l'Imperi Espanyol
L'arxiduc Albert i la infanta Clara Eugenia, filla de Felip II, governadors de Flandes, i que havien desitjat profundament la possessió d'Ostende es van sentir molt complaguts amb aquest èxit, que li va valdre una alta reputació entre els soldats de l'època. Al tancament de la campanya va tornar a Espanya per organitzar amb la cort, que aleshores estava a Valladolid, la continuació de la guerra.
A Valladolid va insistir en realitzar la funció de Comandant en cap a Flandes. A l'abril estava de nou a Brussel·les, i va prendre part en la seva primera campanya. Les guerres dels Països Baixos consistien principalment en setges, i Spinola es va fer famós pel nombre de places que va ocupar, tot i els esforços de Maurici de Nassau per socórrer-lo.
Al 1606 va tornar a Espanya, sent rebut amb grans honors. Se li va confiar una missió secreta consistent en assegurar la governació de Flandes en cas de mort de l'arxiduc o de la seva dona, però no va poder obtenir el grau de "Grande" que desitjava, i es va veure a obligat a entregar en garantia la totalitat de la seva fortuna per avalar les despeses de guerra abans que els banquers donessin un fons a la corona espanyola.
Fins a la firma de la treva dels dotze anys el 1609 va continuar amb el comandament en el camp generalment amb èxit. Després de la firma va continuar cap al seu destí, i se li va encarregar, entre altres tasques, conduir les negociacions amb França quan el Príncep de Conde va fugir a Flandes amb la seva dona per ficar-la fora de l'abast de l'admiració senil d'Enric IV de França.
[edita] Cenit
El 1611, Spinola passava per dificultats financeres però va obtenir la seva desitjada "grandesa". El 1614 va prendre part en les operacions relacionades amb la fundació de Cleves i Juliers. Quan va esclatar la Guerra dels Trenta anys es conduí una vigorosa campanya pel Baix Palatinat i va ser recompensat amb el grau de capità general
Després de reprendre la guerra amb Holanda el 1621 va guanyar la victòria de la seva carrera, la captura de Breda, després d'un llarg setge d'un any (agost 1624 - juny 1625), tot i els esforços del Príncep de Orange Federic Enric per salvar-la.
La presa de Breda va ser la culminació de la carrera de Spinola. Peró, la paràlisis del govern d'Espanya, la necessitat de diner, i el nou preferit, Olivares, envejós dels èxits del general va permetre als holandesos recuperar-se. Spinola no va poder evitar que Federic Enric de Nassau prengués Groll.
Mentrestant, el govern d'Espanya va nombrar-lo plenipotenciari i general en la Guerra de la Successió de Mantua. Spinola va desembarcar a Gènova el setembre del 1629 i va morir el 25 de setembre del 1630 en el Setge de Casale.

