Ernst Haeckel
De Viquipèdia
Ernst Heinrich Philipp August Haeckel (16 de febrer del 1834 — 9 d'agost del 1919),[1] també conegut com a von Haeckel i que signava com a Ernst Haeckel fou un biòleg alemany, naturalista, filòsof, físic, professor i artista.
Ernst Haeckel va posar nom a milers de noves espècies, va fer un arbre evolutiu que relacionava totes les formes de vida per llavors conegudes i va encunyar diversos termes de la biologia, incloent-hi fílum, filogènia, ecologia i el regne Protista. Va promoure les obres d'en Charles Darwin a Alemanya i desenvolupar la controvèrsica teoria de la recapitulació que indica que els canvis d'un organisme en l'ontogènia és un resum del desenvolupament evolutiu de l'organisme: "l'ontogènia recapitula la filogènia".
L'obra publicada de Haeckel inclou més de 100 il·lustracions detallades pluricromàtiques d'animals i criatures marines (vegeu: Kunstformen der Natur, "Formes artístiques de la Natura"). Com a filòsof va escriure Die Welträthsel (1895-1899, El misteri de l'univers), creant el terme Welträthsel; i Llibertat en la ciència i l'ensenyament[2] per recolzar que s'ensenyés l'evolució.
En honor seu s'ha posat nom al Mont Haeckel als EUA Mount Haeckel i a l'asteroide 12323 Häckel.
La casa de l'Ernst Haeckel ("Villa Medusa") a Jena, Alemanya conté una llibreria històrica.
Taula de continguts |
[edita] Vida
Ernst Haeckel va néixer el 16 de febrer de 1834, a Potsdam (llavors part de Prússia). [3] Va completar els seus estudis el 1852, a Domgymnasium de Mersburg.[3] Llavors va estudiar medicina a Berlin, amb Albert von Kölliker, Franz Leydig, Rudolf Virchow (amb qui va treballar breument com a ajudant), i amb l'anatomista-fisiòleg Johannes Peter Müller (1801-1858).[3] El 1857, Haeckel es va doctorar en medicina rebent una llicència per practicar-la. L'ocupació de metge, però sembla que va perdre intrès per part seva després d'entrar en contacte amb el patiment dels pacients.[3]
Haeckel va estudiar amb Carl Gegenbaur a la Universitat de Jena durant tres anys, aconseguint un doctorat en zoologia,[3] abans d'esdevenir ptofessor d'anatomia comparativa a la mateixa universitat, en la que hi va romandre durant 47 anys, en el període 1862-1909. Entre el 1859 i 1866 Haeckel va treballar en diversos grups invertebrats incloent-hi els radiolaris, porífers i anèl·lids.[4] Durant un viatge pel Mediterrani, Haeckel va descobrir i anomenar prop de 150 noves espècies de radiolaris.[4] [4] De fet va anomenar milres de noves espècies entre el 1859 i el 1887. [5]
Del 1866 al 1867 va fer un extens viatge per les Illes Canàries període en el que va tenir contacte amb Charles Darwin, Thomas Huxley i Charles Lyell.[3] El 1867 es va casar amb Agnes Huschke amb qui va tenir un fill, Walter, el 1868, i dues filles, Elizabeth i Emma el 1871 i 1873 respectivament.[3] El 1869, va viatjar com a investigador a Noruega, el 1871 a Dalmàcia i el 1873 a Egipte, Turquia i Grècia.[3] El 1909 es va retirar de l'ensenyament i el 1910 va apostatar del luteranisme.[3] La seva muller va morir el 1915 i ell va anar-se tornant més fràgil, trencant-se un braç i una cama.[3] Va vendre la mansió Medusa ("Villa Medusa") el 1918 a la fundació Carl Zeiss.[3] Va morir el 9 d'agost del 1919.
[edita] Política
Haeckel va extrapolar una nova religió o filosofia anomenada "monisme" de la ciència evolutiva. Des el punt de vista del monisme de Haeckel que postula que tots els aspectes del món formen una unitat essencial, i l'economia, la política, i l'ètica són reduïts a la "biologia aplicada." [4] Les seves escriptures i lectures del monisme varen ser més tard emprades per proveir de justificacions científiques (o quasi científiques) del racisme, nacionalisme i Darwinisme social.[4]
Va suggerir que el desenvolupament de les races era paral·lel al desenvolupament dels individus. Advocava per la idea de què les races primitives eren en la seva infància i necessitaven la supervisió i protecció de societats més madures.
Haeckel també assegurava que la "política és biologia aplicada",[4] una citació emprada per diversos nazis. El partit nazi va fer servir no només les citacions de Haeckel sinó que també va fer ampli ús de la filosofia del monisme que varen fer servir com a justificació de racisme, nacionalisme i Darwinisme social.[4]
[edita] Recerca
Haeckel fou un zoòleg, un artista i il·lustrador reconegut i més tard un professor universitari d'anatomia comparativa. To i que les idees de Haeckel són importants en la història de la teoria evolutiva, i que fou un competent anatomista d'invertebrats, sobretot conegut per la seva feina amb els radiolaris, molts conceptes especulatius que va defensar són actualment considerats incorrectes. Així per exemple, Haeckel va descriure i anomenar microorganismes ancestrals hipotètics que mai s'han pogut trobar.
Va ser un dels primers en considerar la psicologia com a una branca de la fisiologia. Va proposar diversos termes actualment oblics com fílum, filogènia, ecologia,[5] i va proposar el regne dels protists[3] el 1866. Els seus principals interessos estaven centrats en l'evolució i processos de desenvolupament de la vida en general, incloent-hi el desenvolupament de les formes no aleatòries que va culminara mb el llibre d'il·lustracions Kunstformen der Natur (Formes artístiques de la natura). En Haeckel no va recolzar la selecció natural de les espècies, essent un partidari del Lamarckisme. [6]
Haeckel va postular la "teoria de la recapitulació" que proposava un enllaç entre l'ontogènia (desenvolupament de l'individu) i la filogènia (evolució entre individus), resumit en la frase "l'ontogènia recapitula la filogènia". El seu concepte de recapitulació ha estat discutit en la forma exposada per ell (ara anomenada "recapitulació forta")[7]. Va recolzar les seves teories amb els dibuixos embrionaris que després s'ha dit que estaven massa simplificats i en part no acurats. Haeckel també va introduir el concepte d' "heterocrònia", que és el canvi en el temps de desenvolupar-se l'embrió al llarg del curs de l'evolució.
Fou una figura vistosa. A vegades feia grans (i no científics) passos de les evidències disponibles. Per exemple, en el temps en què Darwin havia publicat L'Origen de les Espècies (1859), no s'havien trobat restes d'ancestres humans. Haeckel va postular que l'evidència de l'evolució humana es trobaria a les Índies Orientals Holandeses (ara Indonèsia), i va descriure'n teories en grans detalls. Fins i tot va anomenar l'encara no trobada espècie com a Pithecanthropus alalus i va encarregar als seus estudiants a trobar-lo. (Richard i Oskar Hertwig varen ser dos dels estudiants més importants que va tenir.)
Un estudiant, un jove holandès anomenat Eugene Dubois, va anar a les Índies Orientals i va trobar les restes de l'Home de Java, les primeres restes humanes ancestrals mai trobades. VA romandre originalment amb el nom que havia triat Haeckel de Pithecanthropus, però més tard varen ser reclassificats com a Homo erectus.
[edita] Notes
- ↑ "Ernst Haeckel - Britannica Concise" (biography), Encyclopædia Britannica Concise, 2006, Concise. Pàgina web Britannica.com: CBritannica-Haeckel.
- ↑ 1877, ISBN 1410211754.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 "Ernst Haeckel" (article), German Wikipedia, October 26, 2006, webpage: DE-Wiki-Ernst-Haeckel: last paragraph of "Leben" (Life) section.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 "Ernst Haeckel" (biography), UC Berkeley, 2004, webpage: BerkeleyEdu-Haeckel.
- ↑ 5,0 5,1 "Rudolf Steiner and Ernst Haeckel" (colleagues), Daniel Hindes, 2005, DefendingSteiner.com webpage: Steiner-Haeckel.
- ↑ Ruse, M. 1979. The Darwinian Revolution. Chicago: University of Chicago Press.
- ↑ Richardson and Keuck, (Biol. Review (2002), 77, pàg. 495-528) creu que és una simplificació suposar que Haeckel va formular la teoria d el recapitulació en la seva forma forta. Va trobar una citació d'en Haeckel dient "Si [la recapitulació] fos sempre completa, seria una tasca molt senzilla reconstruir la filogènia sencera en la base de l'ontogènia. ... Hi ha certament, cert nombre d'animals vertebrats inferiors (p.ex. alguns antozous i cucs) que ens permeten fer una interpretació directa de les seves formes embrionàries d'una forma ancestral extingida. Però per a la gran majoria d'animals, incloent-hi els humans això no és possible ja que les variades condicions indefinides de l'existència han dut les formes embrionàries a ser canviades i a perdre parcialment les seves condicions inicials (Haeckel, 1903: pp. 435-436)"
[edita] Referències
- Charles Darwin (1859). On the Origin of Species (by Means of Natural Selection). London: John Murray.
- Charles Darwin (2003 edition). The Origin of Species (with introduction by Julian Huxley). Signet Classics. ISBN 0-451-52906-5.
- Ernst Haeckel, Freedom in Science and Teaching (1879), reprint edition, University Press of the Pacific, February 2004, paperback, 156 pages, ISBN 1-4102-1175-4.
- Ernst Haeckel, The History of Creation (1868), translated by E. Ray Lankester, Kegan Paul, Trench & Co., London, 1883, 3rd edition, Volume 1.
- Ernst Haeckel, Kunstformen der Natur ("Artforms of Nature"), 1904, (from series published 1899-1904): over 100 detailed, multi-color illustrations of animals and sea creatures.
- Ernst Haeckel, The Riddle of the Universe (Die Weltraetsel, 1895-1899), Publisher: Prometheus Books, Buffalo, NY, 1992, reprint edition, paperback, 405 pages, illustrated, ISBN 0-87975-746-9.
- Richard Milner, The Encyclopedia of Evolution: Humanity's Search for Its Origins, Henry Holt, 1993.
- Michael K. Richardson, "Haeckel's embryos continued" (article), Science Volume 281:1289, 1998.
- Richardson, M. K. & Keuck, G. (2001) "A question of intent: when is a 'schematic' illustration a fraud?," Nature 410:144 (vol. 410, no. 6825, page 144), March 8, 2001.
- Richardson, M. K. & Keuck, G. (2002) Haeckel's ABC of evolution and development Biological Reviews (2002), 77: 495-528
[edita] Further reading
- Art Forms from the Ocean: The Radiolarian Atlas of 1862, by Ernst Haeckel, Prestel Verlag, 2005, ISBN 3-7913-3327-5.
- Plantilla:Gutenberg author.
- Richardson, Michael K., "Haeckel, embryos, and evolution," Science Vol. 280, no. 5366 (May 15, 1998) p. 983, 985-986.
[edita] Enllaços externs
- Marine Biological Laboratory Library - An exhibition of material on Haeckel, including background on many Kunsformen der Natur plates
- University of California, Berkeley - Ernst Haeckel biography
- Ernst Haeckel – Evolution's controversial artist. A slide-show essay about Ernst Haeckel.
- Kunstformen der Natur, Wikimedia Commons: over 100 detailed animal drawings.
- Kunstformen der Natur, scanned (from biolib.de Stuebers Online Library)
- PNG alpha-transparencies of Haeckel's "Kustformen der natur"
- Proteus - An animated documentary film on the life and work of Ernst Haeckel
- Ernst Haeckel Haus and Ernst Haeckel Museum in Jena

