Associació de Joves Estudiants de Catalunya
De Viquipèdia
Taula de continguts |
[edita] Declaració de principis
El moviment estudiantil, no creix, però si rep una forta empenta durant el Maig Francès (1968). A partir d'aquest moment, a tota Europa, els i les joves es replantegen i veuen la realitat de la seva situació. D'alguna forma, s'ha operat un canvi, un pas endavant que donarà lloca a moltes reflexions, i a l'adopció, per part dels i les joves de noves fórmules per dur a terme les seves activitats culturals, socials i reivindicatives.
Desprès d'això, el moviment estudiantil al nostre país, entra en una etapa, que durarà uns deu anys (1970-1980), en la que només existirà, de forma activa, en les iniciatives culturals dels centres d'ensenyament i de forma unitària; per a lluitar en contra de problemes concrets i puntuals com són les campanyes en contra de la Selectivitat, de la LAU (Llei d'Autonomia Universitària) o de l'Estatut de Centres. Sempre adoptant la fórmula de les "Coordinadores".
Amb l'experiència acumulada d'aquests 10 anys, el curs 1980-81 va existir un intent de Coordinadora d'Estudiants, estable i emparada per l'Ajuntament de Barcelona, que volia arribar als àmbits cultural i reivindicatiu. Malgrat tot allò de positiu que comportava l'intent va desfer-se, bon punt va desaparèixer el suport institucional.
Novament durant els cursos 1981-82 i 1982-83 reapareixen les "Coordinadores" no se sap gaire bé d'ón, per donar resposta a nous problemes puntuals com el de l'ampliació de la Selectivitat o l'amenaça de reducció i desaparició del nocturn.
Farts de la inestabilitat de les tradicionals Coordinadores, un grup d'estudiants es reuneixen el 17 de desembre de 1983 a Barcelona i redacten els que seran estatus de "L'Associació de Joves Estudiants de Catalunya" i el 23 de febrer, aquest estatuts eren presentats i admesos en el registre oficial d'Associacions, donant entrada així a l'AJEC en el marc de les entitats legals.
Amb aquesta vocació i la de poder representar una eina útil als i les Joves Estudiants inicia el seu camí la que vols ser una de les necessàries referències de la joventut present i futura del nostre país.
[edita] Declaració de principis d'AJEC
Molts cops és associada la condició de jove estudiant a la d'intel·lectual en procés de creació, amb la de subjecte inestable, poc madur i preocupat per estranys temes que ningú no comprèn del tot. La realitat no és pas aquesta. El o la jove és un ésser vital, conscient de la responsabilitat de la seva formació per la integració en una societat canviant com ell mateix.
L'Associació de Joves Estudiants de Catalunya neix per ocupar un lloc nou en el panorama de la joventut catalana que estudia i que vol aprendre. Mai ningú no s'ha preocupat de crear una organització que defensi la llibertat de formació dels i les joves, sense cap mena d'interès creat o interès econòmic al darrera, sense manipulacions, estable, seriosa i representativa de tots aquells que la integren.
L'AJEC és una associació preocupada per l'impuls de l'associacionisme organitzat i participatiu dels joves d'avui que conformaran la societat de demà. La nostra intenció és contribuir de forma clara i decidida a la resolució dels problemes que afectin als i les joves del nostre país.
La nostra principal preocupació és la defensa de les llibertats i els drets dels i les joves estudiants, fomentant una vida autènticament participativa que relacioni als i les estudiants entre ells i aquests amb les institucions i poders (públics o privats) que els envolten. Parlant sempre amb ells de tu a tu. Desterrant de tots els centres d'estudi i llocs on es trobin estudiants, l'autoritarisme i el poder de la força per damunt de la raó i del diàleg.
S'inclou també com un més dels objectius de l'AJEC oferir de forma oberta i eficaç, uns serveis als i les estudiants, en tots aquells camps en què es mouen. Potenciant així, amb els seu treball, totes les activitats en el camp , cultural acadèmic o de lleure. Oferint infraestructures, assessorament i totes les experiències acumulades pels seus membres en els diversos centres d'estudi.
Per poder assolir aquest objectius, l'AJEC compta amb el treball i la col·laboració dels seus membres i amb l'exemple de totes aquelles institucions, nacionals i internacionals que es plantegin treball com el nostre. Així, l'AJEC és integrada per tots aquells i aquelles estudiants que ho decideixin i s'hi vinculin lliurement en la mesura de la seva voluntat i possibilitats.
L'AJEC pretén ser un interlocutor vàlid davant l'administració, les entitats relacionades amb l'ensenyament i els òrgans de representació dels centres d'estudi, contribuint així a la resolució dels conflictes que es plantegin, declarant-se sempre part interessada i no marginal en tota problemàtica.
Una de les constants en el treball de l'AJEC serà la lluita per la millora del tipus d'ensenyament, fent-lo més lliure, més participatiu i accessible en tots els seus nivells a tothom, malgrat les seves diferències de qualsevol mena. Alhora l'AJEC vol potenciar i afavorir totes aquelles propostes i activitats que es creïn a cada centre d'estudi, ajudant així que aquests, puguin complir millor la seva funció de centres de formació integral del i la jove, oferint un marc més adequat per al seu desenvolupament personal.
Això és, doncs l'AJEC. Una realitat i un projecte constants que volem que esdevingui comú per tots els Joves Estudiants de Catalunya.
[edita] Història
L'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) va ser la primera associació d'estudiants que es va legalitzar a l'Estat desprès de la dictadura. L'AJEC naixia l'any 1983 amb la voluntat d'esdevenir un sindicat que defenses els drets dels i les estudiants i que treballés per la millora del sistema educatiu.
L'AJEC neix amb el creixement dels moviments veïnals i juvenils, en un moment en que es desitjava començar, ple d'il·lusions, en una mena d'explosió on els i les joves de llavors desitjaven participar quant més millor... L'AJEC neix el 1983 recollint les tendències dels i les estudiants d'esquerres de llavors com a projecte.
Al principi no teníem ni local, els de les federacions de pares ens deixaven un raconet a la seva seu per que poguéssim realitzar les nostres activitats. L'AJEC va començar presentant-se a la UB i a les primeres eleccions de Consellers Escolars a mitjans dels anys 80 aconseguint des del començament ser la primera força estudiantil. Un dels moments més importants van ser les mobilitzacions que entre 1986 i 1989 van commoure al món estudiantil, era un moment molt important en el qual s'afiançava la nostra democràcia i on els i les estudiants hi tenien molt a dir; els avis de l'època realment ho comenten com una espècie "d'època daurada", com una recuperació del maig del 68 dels nostres germans grans.
Un altre moment important de l'AJEC van ser les manifestacions universitàries i d'ensenyament mitjà per la pujada de les taxes, les poques beques i contra la massificació de les aules. Van ser tan sonades com l'ocupació del rectorat de la UAB al 1993 o el "tallar les rondes" tan freqüent al 1994 per part dels i les estudiants de secundària.
L'AJEC evoluciona internament en els primers anys de la dècada dels 90 i assoleix una estructura menys rígida que permet una participació interna per part de tots els socis i les socis a través de les seves federacions; els congressos passen a ser anuals enlloc de bianuals per poder adaptar-se al món tant canviant dels i les estudiants.
Des de 1994 fins al 2001 la veritat és que ha estat una de les etapes més dures per als moviments socials i juvenils, on a més de patir una certa apatia de la societat cap a la participació hem patit una de les majors ofensives contra l'educació pública i l'AJEC ha intentat respondre: mobilitzacions per la universitat pública, on hem intentat aportar una visió més constructiva i un discurs més ric i les mobilitzacions d'ensenyament mitjà cada semestre...
Vint anys desprès, continuem mantenint aquella voluntat de defensar als i les estudiants i reivindicar un sistema educatiu i de qualitat. La voluntat de l'AJEC és la de fomentar la participació dels i les joves en els centres d'estudis, entenent que la participació no és només un mitjà, sinó que té valor en ella mateixa, com a via d'aprenentatge per als ciutadans en general i per als i les joves en particular.
L'àmbit de treball de l'AJEC és tant l'ensenyament secundari com l'universitari. En tots dos camps fomentem la participació als centres d'estudis, tant pel que fa als òrgans de govern i participació en que els i les estudiants estem representats (Consells Escolars, Claustres, Juntes de Facultat...) com pel que fa a la vida del centre (muntant activitats que vagin més enllà dels temes estrictament estudiantils).
Les activitats que fem des de l'AJEC són tant de caràcter formatiu com informatiu i reivindicatiu. Des de la formació dels i les estudiants en temes que van més enllà dels estrictament escolars, com són les nostres escoles d'estiu i les trobades de consellers escolars i claustrals, fins a les xerrades que fem als instituts amb els delegats i delegades de classe. La nostra tasca reivindicativa es basa tant en els temes més estrictament estudiantils com en aquells que ens afecten com a joves, més enllà del que ens afecta per ser estudiants.
Actualment, l'AJEC té més de 300 representants als Consells Escolars de Centre de tota Catalunya i continuarem treballant per tal que la feina associativa dels i les joves en general i dels i les estudiants en particular sigui reconeguda, ja que aquesta és una peça clau en el desenvolupament del país.
[edita] Polítiques
La Política Sindical
L'AJEC com a associació estudiantil que és, desenvolupa diàriament tot un seguit de tasques sindicals i reivindicatives que s'esdevenen d'un projecte ideològic de transformació i millora de la societat des de la formació. En aquest sentit l'AJEC aposta per nous models d'ensenyament que garanteixin la qualitat de la formació dels i les estudiants de Catalunya, a l'hora que lluita en contra de totes aquelles propostes que provoquen un desequilibri dintre de la nostra comunitat.
Així, s'aposta per un model d'Universitat pública, catalana, de qualitat, científica, popular a l'alçada del nivell europeu, no xenòfoba, ecologista i progressista com a base del nostre discurs ideològic en pro de la formació de persones que des d'una perspectiva progressista conformin una societat més igual, més justa i més solidaria.
L'AJEC es pronuncia en contra de l'increment de les taxes per sobre de l'IPC., en contra de la massificació a les aules, en contra de les barreres arquitectòniques, en contra de la incompatibilitat estudis/treball, en contra de l'accés "poc clar" a la universitat, en contra del nou model d'universitat que sorgeix amb la LOU, en contra de la poca participació dels universitaris i universitàries en la vida universitària que representa aquesta llei i en definitiva en contra de totes aquelles normes i estructures que ja des de la formació provoquen un desequilibri entre les persones que conformen la comunitat estudiantil i que esdevenen la societat futura.
A l'ensenyament Mitjà l'AJEC apel·la per una formació de qualitat, especialitzada, un professorat motivat amb un reciclatge continu, capacitat per a assessorar als alumnes respecte el seu futur acadèmic segons les seves aptituds, i com a autèntics tutors que no només s'encarreguen de la formació acadèmica sinó de la formació dels i les joves com a persones integrades a la societat. La nostra associació aposta per una participació real als centres d'estudi entenent-los no sols com a centres de formació sinó com a espais de relacions humanes i de formació social de les persones, és per això que es reivindica el bon funcionament dels Consells Escolars com a eina democratitzadora dels centres i com a fòrum d'expressió de la comunitat i, en especial, dels i les estudiants.
En definitiva, l'AJEC aposta per un model educatiu públic, de qualitat i que garanteixi la competitivitat sense provocar desequilibris i diferències entre les persones.
La Política de Serveis
Si l'AJEC no es planteja la figura de l'estudiant única i exclusivament des de la perspectiva acadèmica sinó que el contempla com a una persona amb tot el seu contingut social també amb tots els problemes que això comporta, s'ha de plantejar posar al seu abast tot un seguit de serveis que l'orientin, que l'ajudin a situar-se dins el plànol acadèmic i social coneixent quins són els seus drets i com es pot defensar davant situacions no legals, i garantir l'accessibilitat a totes aquelles activitats de lleure que s'oferten a la societat actual. Tots aquests serveis els podeu trobar al Casal de l'Estudiant.
[edita] Model
Hem de desterrar la visió d'un associacionisme estudiantil desvinculat del seu entorn, tancat en si mateix, als centres i en les qüestions acadèmico-reivindicatives. Hem d'insistir en un associacionisme fort i expansiu que capti les potencialitats i problemes juvenils dels i les estudiants.
Per tal que la nostra tasca es pugui desenvolupar amb efectivitat, ens hem dotat d'una estructura participativa, de presa de decisions i d'informació federal, amb mecanismes de coordinació vertebrats a nivell nacional, de federació universitària, comarcal, municipal, fins els propis nuclis actius que a l'ensenyament mitjà esdevenen associacions de centre amb funcionament autònom. Això possibilita, amb un òptim funcionament, un augment qualitatiu en dos sentits: en el trasllat de les nostres activitats als centres i en el suport de les activitats que desenvolupin les federacions i les pròpies associacions de centre.
Aquesta coordinació aporta força a l'hora de fer escoltar la veu dels nostres companys i companyes davant d'un problema concret. Ens responsabilitzem, per tant, de la interlocució vàlida i eficaç de l'administració. Aquesta és una tasca difícilment realitzable sense una organització prou forta i a l'hora àgil. És per això que els nostres delegats i delegades (consellers i conselleres escolars, representants als òrgans de govern de la universitat i la facultat, delegats i delegades de curs...) ho tenen bastant millor per dur a terme bé la seva tasca.
Quan va néixer l'AJEC, com a primera associació d'estudiants de tot l'estat Espanyol, es va organitzar a base de coordinadores que actuaven sobre àmbits concrets: centres, facultats, universitats, municipis... És a partir del IIIè Congrés que s'adopta la fórmula federal que abans hem esmentat. Després d'aquell canvi, que donava major sobirania als grups de socis i sòcies de l'AJEC que actuaven en cada àmbit; el nou salt qualitatiu es dóna al Vè Congrés, on es configura la prioritat del projecte de serveis del Casal de l'Estudiant.
L'anàlisi de les mancances de l'oferta directa de serveis als i les estudiants per part de les administracions competents, ens adreçava al repte de la creació del Casal de l'Estudiant, on els i les estudiants han de trobar tot allò que els interessa, coses difícils d'aconseguir i impossibles de trobar en un mateix punt, és a dir, una oferta integral. Totes les entitats que composen aquest Casal, estan adreçades al tractament de problemàtiques i serveis específics, des del CISEC (Centre d'Informació i Serveis a l'Estudiant de Catalunya), passant per l'ODE (Oficina de Defensa de l'Estudiant) i AEFP (Associació d'Estudiants de la Formació Professional). Aquests projectes han de descentralitzar-se al màxim, ja que el i la jove és més sensible a una determinada oferta quan més proper sigui l'ofertant. L'estructura pluriassociativa del Casal es deu a les necessitats d'especialització i professionalització dels serveis que oferim.
Hem definit clarament la globalitat de la nostra acció associativa en tres fronts concrets d'actuació, que són els tres pilars bàsics de la nostra activitat: acció sindical, dinamització sociocultural i la prestació de serveis, tot això dins d'una organització federal.
El nostre model esdevé, doncs, dinàmic i adaptable a les noves exigències del nostre col·lectiu, tot i que encara hi ha federacions per consolidar, objectius bàsics que assolir, engranatges d'informació i acció per perfeccionar. En definitiva, ens queden moltes coses a fer junts.
[edita] Organització
Estatuts:
A l'igual que totes les associacions o entitats, l'AJEC té uns estatuts. Aquests són els que defineixen l'entitat, és a dir, els òrgans de govern, el funcionament, els objectius, els ideals, qui conforma l'organització...
Els estatuts són fonamentals per a qualsevol entitat, aquests han d'estar redactats pels membres i signats per un mínim de cinc persones. Per tal que l'entitat estigui correctament legalitzada, aquests estatuts han d'estar registrats i aprovats per govern civil.
En el cas de l'AJEC, els seus estatuts contemplen que tots els seus i les seves membres han de complir un requisit fonamental per formar part de l'associació, aquests requisits són que tots els socis i sòcies han de ser joves i estudiants. De la mateixa manera, els estatuts defineixen tots els òrgans que formen part de l'organització: Congrés Nacional, Consell de Federacions, Comissió d'Ensenyament Mitjà, Comissió d'Universitats, Conferències Nacionals, Federacions, Secretariat Nacional, Comissió de Control Financer i Comissió de Garanties Estatutàries.
Òrgans d'administració i govern de l'AJEC.
Congrés nacional:
És el màxim òrgan de decisió de l'AJEC, es convoca anualment i en ell estan representades totes i cadascuna de les federacions, segons el criteri dels barems. En ell, el Secretariat Nacional presenta la gestió duta a terme durant el mandat anterior i es marquen les directrius a seguir durant el següent mandat. En ell s'escull el nou Secretariat Nacional, la comissió de garanties estatutàries (comissió de conflictes), la comissió de control financer i el president/a i vicepresidents/es del consell de federacions.
Consell de Federacions
És el màxim òrgan de decisió entre congressos, on s'hi troben representades totes les federacions de forma paritària. Es convoca trimestralment i d'ell en surten les comissions d'Ensenyament Mitjà i d'Universitats.
Secretariat Nacional
Òrgan col·legiat que s'estructura en tres àrees: general, ensenyament mitjà i universitats. La seva funció és la de coordinar tota l'activitat de l'AJEC i donar suport a les federacions que la integren.
Conferències Nacionals
És el màxim òrgan de debat de l'AJEC i s'hi troben representades totes les federacions. Les Conferències Nacionals s'estructuren en dues àrees: ensenyament mitjà i universitats. Les Conferències Nacionals es convoquen un cop l'any vint-i-un dies abans del Congrés Nacional.
Comissions d'Àrea
Del si del Consell de Federacions apareixen les Comissions d'Àrea, d'Ensenyament Mitjà i d'Universitats. Les Comissions d'Àrea és el màxim òrgan de treball de cada àrea i hi estan representades totes les federacions de l'AJEC.
Vincles nacional-federacions
L'AJEC estableix nexes d'unió amb les seves federacions per dues vies: per una banda el canal burocràtic en el qual es signa un Protocol de Federació amb l'AJEC, en aquesta mena de "contracte" entre les dues parts es defineixen les formes de participació de la participació de la Federació en el si de l'AJEC i es marca l'àmbit d'actuació de la Nacional dins la Federació. A més neix el compromís de col·laboració i recolzament d'ambdues parts.
Per altra banda es dóna per part de l'AJEC el ple dret de participació dintre dels òrgans nacionals a la federació, i aquesta passa a ser "membre actiu" de la nostra associació.
Ideologia
PROGRESSISTES : perquè difonem els valors de la solidaritat, la llibertat i tots aquells que propugnen la transformació vers una societat més justa i igualitària.
DEMOCRÀTICS : perquè creiem que la participació ha de ser l'instrument fonamental per aconseguir fer escoltar la veu dels i les ciutadanes. El nostre objectiu principal és la defensa del drets dels i les estudiants, defensa que fem a través dels òrgans de participació i govern corresponents, sempre des del respecte i la democràcia.
FEDERALS : ens organitzem a través de federacions de municipi, universitat o institut. Creiem que aquesta és una bona manera de reflectir les diferents realitats i maneres de treballar segons les característiques territorials.
PLURALS i OBERTS : perquè no ens tanquem en una única ideologia, opinió o manera de veure la vida. Trobem que en la diversitat està la riquesa i en la llibertat d'expressió el màxim exponent de la democràcia.
DEFENSORS DE LES LLIBERTATS : creiem que la llibertat és un dels béns més preuats que tenim. Com a associació que defensa als i les estudiants, un col·lectiu molt nombrós volem fer valdre la llibertat com a principi bàsic.

