Damià Campeny i Estrany

De Viquipèdia

Damià Campeny i Estrany (Mataró, 1771 - Barcelona, 1855) fou un escultor català.

Va estudiar a l'escola Llotja de Barcelona, de la qual més tard en seria professor i director de la secció d'escultura. Va estar en el taller de l'escultor Salvador Gurri i Corominas.Mes tard, va anar al taller de l’escultor Nicolau Travé. Obrí el seu propi taller, on va realitzar encàrrecs per a parròquies barcelonines, com Sant Vicenç i Sant Jaume i per a la Cartoixa de Montalegre el Sant Bru.

L'any 1797 guanyà una pensió de la Junta de Comerç per anar a Roma, on conegué l'escultor Antoni Canova, on hi va viure durant divuit anys treballant al taller del Vaticà, realitzant obres com Hèrcules, Farnesi i Neptú. Per a la Junta de Comerç envià també tot un seguit d'escultures.

Torna a Barcelona on compagina la seva labor de professor a Llotja,(on va tenir entre els seus deixebles a Domènec Talarn i Ribot), juntament amb la realització de les seves obres creatives.

Ferran VII el distingí amb el títol d'escultor de cambra del Rei i és nomenat acadèmic de San Fernando a Madrid, oferint-se-li una plaça de professor, que no va acceptar. Fou acadèmic també de l’Escola Sant Lluís, a Saragossa i de l’Escola Sant Carles, de València.

[edita] Obres destacades

[edita] Enllaç extern

[edita] Bibliografia

  • Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya.
  • Tomo 4 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5432 6.
En altres llengües