Abd Allah ben Iskandar

De Viquipèdia

Abd Allah ben Iskandar (Afarinkent 1533 o 1534-Samarcanda 1598) fou el sobirà mes important de la dinastia xaibanita de l'Àsia Central.

Era fill de Iskandar Khan net de Djani Beg i besnét de Khwadja Muhammad ben Abul Khayr. El seu avi Djani Beg (mort el 1528/1529) havia rebut en feu Karmina i Miyankal al repartiment del 918 de l'hègira (1512-1513) i el pare Iskandar Khan era senyor d'Afarikent.

El 1551 els dominis paterns foren atacats per Nawruz Ahmad Khan de Tashkent i Abd al-Latif de Samarcanda; Iskandar va fugir i el seu fill va fer front als invasors als que va rebutjar. En els anys següents va estendre els seus dominis cap a l'oest en direcció a Bukhara i cap al sud-oest cap a Karshi i Shahr-i-Sabz, però no va tenir gaire èxit. El 1555-1556 va haver d'evacuar el territori d'Afarikent i es va haver de refugiar a Maymana.

A finals del 1556 va morir Nawruz Ahmad Khan de Tashkent i Abd Allah va aprofitar per restablir la seva autoritat sobre Karmina i sobre Shahr-i-Sabz i el maig del 1557 va entrar a Bukhara on va establir la seva capital. El khan uzbek Pir Muhammad, el seu oncle, fou deposat (abril del 1561), i el seu pare Iskandar Khan fou proclamat khan de tots els uzbeks, però Abd Allah de fet governà en nom seu.

El 1573/1574 va ocupar Balkh, i el juny de 1578 va entrar a Samarcanda i tot seguit a Tashkent i tota la regió al nord del Sir Daria (1582/1583) i Fergana (1583), i va fer també la primavera del 1582 una expedició a les estepes, fins a Ulugh Tag.

El 1583, a la mort del seu pare, va agafar el títol de khan dels uzbeks per a ell mateix. El 1587/1588 va reprimir una important revolta a Tashkent i va conquerir el Badakhshan i més tard el Khurasan o Khorasan, el Gilan i el Khwarizm (aquest darrer país el 1593/1594, i el va reconquerir el 1596/1597 després de revoltar-se). Va devastar en una expedició les regions de Kashghar i Yarkand.

Als darrers anys va estar enfrontat al seu únic fill Abd al-Mumin que governava Balkh en nom del seu pare. Durant les disputes per l'exercici del poder els nòmades van entrar a la regió entre Tashkent i Samarcanda i van derrotar a un exèrcit enviat contra ells. Abd Allah va agafar personalment el comandament però va morir quan era a Samarcanda al començament del 1598. El va succeir el seu fill And al-Mumin que fou assassinat només sis mesos després i les conquestes del pare a Khorasan i Khwarizm es van perdre.