Almussafes

De Viquipèdia

Almussafes
Localització

Localització d'Almussafes respecte del País Valencià Localització d'Almussafes respecte de la Ribera Baixa


Municipi de la Ribera Baixa
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Ribera Baixa
Manc. de la Ribera Baixa
Carlet
Gentilici Almussafenc/a o almussafeny/a
Predom. ling. Valencià
Superfície 10,80 km²
Altitud 30 m
Població (2006)
  • Densitat
7,836 hab.
0,73 hab/km²
Coordenades 39° 17′ 25″ N 0° 24′ 53″ OCoordenades: 39° 17′ 25″ N 0° 24′ 53″ O
Distàncies 22,8 km. de València
18 km. de Sueca
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament

1
6 PSPV, 5 BNV i 2 PP
Codi postal 46440
Festes majors Sant Bertomeu
Del 13 al 17 de juliol
Web

Almussafes és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Taula de continguts

[edita] Història

Encara que hi ha empremtes de població en el Neolític. Almussafes està documentada per primera vegada en el s XI, quan el Cid va acampar en una zona anomenada Rayosa (l’actual Raxosa) i el gendre de Yucef, Abu-Beker ho va fer en la població. L'origen, per tant, és musulmà i el seu topònim prové de l’àrab Maçaf, que significaria quelcom paregut a “a meitat de camí” per què era el lloc on es cobraven els tributs de peatge i almoixerifat a vianants, a les seues mercaderies, cavalleries i vehicles que entraven i sortien de València.

Fou conquerida per en Jaume I en 1238 i cedida als soldats de Montpellier que l’ajudaren a conquistar-la. El 19 de maig de 1252, na Navarra, filla d'en García Danvero, atorgà carta de població a 20 persones d'Almussafes, sota dret emfitèutic,i es va reservar la torre, el forn i d'altres regalies. El 17 d'abril de 1281, García Lope de Sentia i sa muller Toda Garcés, atorgaren altra carta de població, establint nous colons que devien pagar delmes i primícies a l'església i una quarta part del blat i grans i una sisena part del raïm, oliveres i figues. El 1289 Pere Martínez d'Altazona va vendre la vila i el castell d'Almussafes a Eximén d'Urrea, amb els seus vassalls, cases, terres i demés drets feudals. Urrea tornà a atorgar escriptura de venda aquell mateix any a Raimon Escana, qui va mantenir el lloc fins 1346, que el va comprar Joan Rodríguez de Corella. Els enfrontaments entre Rodríguez de Corella i Pere IV durant la Unió implicaren la confiscació d'Almussafes i la seua donació a García Lloris. Aquest va desistir de la donació i el rei va vendre la vila el 1352 a l'abat del monestir del monestir de nostra senyora de la Valldigna, qui el retingué durant 451 anys, fins 1766, que va ser incorporada a la Corona, rere un plet aixecat per Almussafes davant el Consell d'Hisenda. En l’any 1788 es deslliga de la parròquia de Benifaió i es converteix en parròquia.

[edita] Llocs d'interés

Arquitectònicament cal citar:

  • La torre de Racef. Construïda entre els segles VIII i XI, de planta quadrangular, 24 m d’alçada, formava part del caseriu original i després va servir de presó. Actualment es troba en perfecte estat i integrada en la població.
  • L’església parroquial de Sant Bartomeu. Barroca de 1788, amb interior xurrigueresc i apreciables pintures.

[edita] Altres dades

La batlia l’ocupa el PSPV, que guanyà les eleccions de 2003, amb 7 regidors, 5 en té el Bloc i el PP 1. La població en 2005 era de 7.640 habitants -- almussafenys o almussafers —. L'any 2001 un 76,69% dels habitants sabíen parlar valencià.

L’economia ha estat tradicionalment sustentada en l’agricultura, s’hi produeix dacsa, arròs, vi, oli, seda, fruits i cítrics. Però des de 1976, data de la implantació de la multinacional automobilística Ford, tant la morfologia com l’economia d’Almussafes es van veure sacsejades i transformades.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües