Emili Giralt i Raventós

De Viquipèdia

Emili Giralt i Raventós (Vilafranca del Penedès 1927) és un historiador català, llicenciat el 1951 i deixeble de Jaume Vicens i Vives, ha estat lector de castellà a Durham (1954-1955), professor a la Universitat de Barcelona (1959), catedràtic d'història contemporània a Universitat de València (1966) i el 1971 tornà a Barcelona. S'ha especialitzat en l'estudi de la població, de la història agrària i dels moviments socials als Països Catalans. Ha estat director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona del 1975 al 1998. Del 1986 al 1995 ha estat president de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

[edita] Obres

  • La colonia mercantil francesa en Barcelona a mediados del siglo XVII (1956-1959)
  • La population catalane de 1553 à 1717 (1960), amb Jordi Nadal i Oller
  • Barcelona en 1717-1718, un modelo de sociedad preindustrial (1963)
  • La immigració francesa a Mataró durant el segle XVIII (1966)
  • Los estudios de historia agraria en España. Desde 1940 a 1961 (1962)
  • El conflicto "rabassaire" y la cuestión agraria en Cataluña hasta 1936 (1964)
  • Els moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes (1800-1939) (1967)
  • Bibliografia dels moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes (1972)
  • El franquisme i l'oposició: una bibliografia crítica (1939-1975) (1981)
  • Premsa clandestina i de l'exili (1939-1976). Inventari (1977)
  • Dos estudios sobre el País Valenciano (1978)