Fonendoscopi
De Viquipèdia
El fonendoscopi, conegut també com estetoscopi, és un aparell usat en medicina i infermeria per a escoltar els sons interns del cos humà. Generalment s'usa en la auscultació dels batecs cardíacs o els sorolls respiratoris, encara que algunes vegades també s'usa per a objectivar sorolls intestinals o bufs per fluxos anòmals sanguinis en artèries.
El fonendoscopi fou inventat a França pel metge René Théophile Hyacinthe Laënnec el 1816. Aquest, a causa de la vergonya que sentia d'acostar la seva oïda al pit de les pacients va crear un cilindre de fusta de 30 cm de llarg, origen de l'instrument.
Les investigacions publicades al “Tractat sobre Percussió i Auscultació” (1839) de Josef Skoda, va permetre dotar a aquest signe nosològic de pragmatisme clínic científic notable, que arriba fins als nostres dies.
Està constituït per dos tubs de goma que acaben en dues olives que s'adapten a cau d'orella i a més aquests tubs enllacen amb un altre que conté un diafragma i una campana que amplifiquen els sons d'auscultació.
[edita] Història
El fonendoscopi fou inventat a França (1816) per René Laennec. Estava constituït per una tub de fusta i era monoaural, semblant a una trompeta; de fet, la seva invenció era quasi indistingible en estructura i funció a la trompeta, que comunament fou denominada micròfon. El 1851, Arthur Leared inventà un fonendoscopi binaural, i el 1852 George Cammann perfeccionà el disseny de l'instrument per a la producció comercial, que s'ha convertit en estàndard des de llavors. Camman també fou l'autor d'un tractat important en diagnòstic a través de l'auscultació, que el fonendoscopi binaural reforçat fou possible. Anteriorment al 1973, existeixen descripcions d'un fonendoscopi diferenciat que podria connectar amb localitzacions lleument diverses per a crear un efecte estèreo lleu.
Cap al 1940, Rappaport i Sprague dissenyaren un fonendoscopi nou que es convertí en l'estàndard pel qual altres fonendoscopis es regeixen. El Rappaport-Sprague fou fet més endavant per Hewlett-Packard, i més tard per Philips.
David Littman, professor mèdic de l'escola de Harvard, va crear, al voltant de 1960, un estetoscopi més lleuger que els anteriors, que és utilitzat per la majoria dels metges de l'actualitat.
[edita] Vegeu també
- Fonendoscopi fetal

