Antonio Cubillo

De Viquipèdia

Antonio de León Cubillo Ferreira és un polític i advocat canari nascut a San Cristóbal de La Laguna en 1930.

[edita] Biografia

Fill d'una mestra d'escola, visqué durant la seva infància en el barri de Buen Paso (Icod), a Icod. En els anys 50 participa en les protestes estudiantils antifranquistes a la Universitat de La Laguna. Es coŀlegia com a advocat en 1956, formant un dels primers despatxos d'advocats laboralistes d'Espanya. Participa com a advocat en la defensa de diferents sectors obrers que en aquests moments estaven vivint una sèrie de conflictes, com les lleteres, portuaris i forners. En 1960, després d'haver conformat el Moviment Autonomista Canari, entra en contacte amb Canarias Libre, organització nacionalista vinculada amb alguns sectors del Partit Comunista d'Espanya a Canàries. La majoria dels membres de Canarias Libre són detinguts, però Antonio Cubillo pot fugir, i acudeix a reunir-se amb el llavors secretari general del PCE en la clandestinitat, Santiago Carrillo, per a debatre la creació d'un Partit Comunista de Canàries independent del Partit Comunista d'Espanya. Després de l'enfrontament amb Carrillo, Cubillo es desvincula totalment del PCE.

EL 1962 Antonio Cubillo hagué d'exiliar-se, refugiant-se el 1963 a Algèria. En 1964 funda l'organització independentista Moviment per l'Autodeterminació i Independència de l'Arxipèlag Canari (MPAIAC), de la qual es converteix en el seu màxim dirigent. Crea també la bandera tricolor amb set estrelles verdes com a bandera de la "lluita per la independència de Canàries i el socialisme". El MPAIAC opta estratègicament per una línia africanista, aconseguint el suport de l'Organització de la Unitat Africana i d'alguns països de l'àmbit soviètic. Per a això es crea un discurs més "guanxista", amb exaltació dels antics habitants de l'arxipèlag canari. El 1975 el MPAIAC aconsegueix l'emissora de ràdio "La Voz de Canarias Libre", que emetia des de l'Alger, i que tancarà en 1978 per pressions de la diplomàcia espanyola.

El 1976, després de la mort de Bartolomé García Lorenzo a mans de la policia espanyola, el MPAIAC crea les Fuerzas Armadas Guanches i emprèn la lluita armada. En 1978, en vespres del viatge d'Antonio Cubillo al Cim de la OUA per a dur a l'ONU i explicar el que ell considerava "el problema colonial canari", serà víctima d'un atemptat que se li imputarà a les forces de seguretat espanyoles.

Encara que sobreviu a l'atemptat, Antonio Cubillo quedarà invàlid. El 1979 el MPAIAC renúncia a la lluita armada. Un sector d'aquest grup expulsarà al seu fundador i secretari general al·ludint a suposades actituds dirigents i "cabdillistes" d'Antonio Cubillo. En 1985 Antonio Cubillo, ja sense suports internacionals, torna a Canàries des del seu exili a Alger, i funda el partit polític Congrés Nacional de Canàries (CNC), del com serà el seu principal dirigent i cap visible. El CNC serà un partit minoritari, tenint tan sols certa presència destacable a l'illa de Lanzarote. Després del fracàs de la Coalició Canàries per la Independència (formada pel CNC i el FREPIC-AWAÑAK) a les eleccions de 1991, el CNC caurà en picat, tenint en l'actualitat una presència merament testimonial.

El 2003 l'Audiència Nacional condemna a l'Estat Espanyol a pagar una indemnització de 150.000 euros a Antonio Cubillo per l'atemptat que aquest va sofrir en 1978[1]. Actualment Antonio Cubillo continua exercint com advocat. És autor de diversos llibres sobre lingüística guanche; també té editats, ara com ara, dos volums de les seves memòries.

[edita] Referències

  1. [1]
En altres llengües