Celtibers

De Viquipèdia

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península ibèrica. Les fonts clàssiques gregues i romanes ens transmeten dues interpretacions del nom amb el que són identificats. Per una banda, Posidoni, Diodor i Marcial incideixen en que els celtibers són una mescla de celtes i d’ibers, mentre que Apià i Estrabó indiquen que són celtes que viuen entre ibers. La historiografia actual reconeix unànimement la predominança del component cèltic, la llengua per exemple, tot i reconèixer les influències culturals ibèriques, l’escriptura per exemple.

Taula de continguts

[edita] Territori

Possible extensió de la Celtibèria.     arevacs    pelendons    berons    bels    tits    lobetans    lusons
Possible extensió de la Celtibèria.

   arevacs

   pelendons

   berons

   bels

   tits

   lobetans

   lusons

El territori en el que habitaven els celtibers s’anomena Celtibèria i comprèn bàsicament el rebord occidental de la meseta (Capçaleres del Tajo, Jalón, Duero, Túria, Xúquer i Cabriol) i la riba dreta de la vall mitjana de l’Ebre. Territori que correspon a les actuals províncies de Sòria, Guadalajara, Conca, Saragossa, Terol.

[edita] Llengua i Escriptura

La llengua dels celtibers està documentada per escrit fonamentalment en escriptura celtibèrica, però també en llatí. Els textos en llengua celtibèrica es poden llegir sense dificultats i tot i que aquesta llengua pertany al grup de llengües cèltiques de la família indoeuropea, la interpretació dels textos en aquesta llengua és encara controvertida.

[edita] Estructura política

L’estructura política nuclear dels celtibers eren els oppida o ciutats fortificades que tenien control sobre els nuclis habitats de la seva àrea d’influència: Numància, Segobriga, Contrebia, Bilbilis, etc. En els oppida hi residia el consell d’ancians o de nobles, que les fonts clàssiques identifiquen com a senat. Per sobre dels oppida hi havia els col·lectius que les fons clàssiques identifiquen com a populi, tot i que les notícies no sempre coincideixen, els populi celtibèrics serien els arevacs, els lusons, els tits, els bels i els pelendons. En cas de necessitat, com en el seu enfrontament contra els romans, els populi celtibèrics es confederaven sota el comandament únic d’un cap militar.

[edita] Societat

Vestien una espècie de túnica monocroma de lli i sobre el vestit el sagum o capa negra sense mànigues oberta per davant i subjecta al pit amb fíbula. Usaven també una mena de pantalons estrets. En el calçat s'introdueix la sandàlia ibèrica i en tota la zona s'usa una espècie de polaines de llana. El cabell es portava llarg i el cap descobert. De vegades es lligaven el cabell amb una cinta. El bestiar proveïa de matèria primera per als teixits com el sagum. Les dones teixien el lli i se celebraven certàmens per elegir la millor teixidora. Es creu que els celtibers usaven en els combats els senyals de trompetes i banderes, i també s'usaven els senyals amb fogates. Els seus cavalls anaven ferrats i amb sella.

Les espases que s'han trobat han perdut les antenes típiques, que han derivat en dos botons. Es troben altres armes (llances, punyals...) i objectes d'adorn (fíbules, agulles, sivelles de cinturó...). L'espasa era l'arma principal dels celtibers, que també usaven el punyal. Les espases s'havien escurçat (sota influència de la Cultura de La Tène) i eren agudes i de dos talls. El celtiber considerava una sort morir en combat i una gran desgràcia morir d'alguna malaltia.

Els habitacles celtibèrics eren de tres cambres baixes de sostre: el celler, al qual s'accedia des del carrer, i en el qual les dones filaven, contenia els recipients d'ús diari i sovint una sitja a terra com rebost (algunes sitges eren fondes i es baixava per una escala); la cuina, a la part central; i el dormitori, a la part posterior. L'edifici es construïa de pedra i totxana d'argila i les parets interiors de totxana o de fang. A les cases s'ubicava un aixovar de vasos i recipients en els quals es conservaven líquids, grans, farines i altres productes. També hi havia molins manuals i estris de ferro.

Un costum molt curiós dels celtibers, d'origen gal, és l'anomenada "covada" que consistia en que el marit se n'anava a dormir quan la seva dona donava a llum.

Existia entre els celtibers el dot matrimonial, l'òscul i el Consell de Família, i algunes d'aquests institucions han deixat rastre en el dret civil aragonès.

[edita] Religió

El druïdisme no va penetrar entre els grups indoeuropeus de la Península, i els celtibers adoraven diverses divinitats: Epona, Matrona, Logoves, i potser la deessa britànica Brigantia; a Endovélic, Atecina (després Prosèrpina), Bardua, Bormànic, Derceti (déu de les muntanyes) i els turolics (probablement genis de les muntanyes); també adoraven les muntanyes, els boscos i els rius. En cada pleniluni es celebraven a les aldees danses rituals nocturnes i s'adorava la Lluna. Sembla acreditada l'existència de sacerdots i endevins (mags o auguris) i les pràctiques de sacrificis humans. Aparentment la religió celtibèrica guarda relació amb la practicada pels primitius gals.

[edita] Bibliografia