Antoni Abbàs
De Viquipèdia
Antoni Abbàs fou un monjo suposat fundador de la vida monàstica entre els primitius cristians.
Nascut el 251 a Coma, prop d'Heraclea a Egipte. Va repartir els seus bens als 19 anys i va anar a viure sol a les rodalies del seu lloc de naixement. La dieta dura i les feines que feia van minar la seva salut, però va viure molts anys (suposadament fins els 105 anys). El 285 es va retirar a les muntanyes d'Egipte oriental en un castell abandonat on va viure 20 anys .
El 305 va tornar a la vida normal i es va rodejar d'un nombre de deixebles, i es diu que feia miracles; amb els seus seguidors va fundar dos establiments a les muntanyes orientals i un altra prop d'Arsinoe, i ell mateix passava el temps en algun d'aquests establiments.
El 311 sota l'emperador Maximià, va intentar morir màrtir però no ho va aconseguir. Va fundar un nou establiment conegut com muntanya de Sant Antoni i es va relacionar freqüentment amb Sant Atanasi, bisbe d'Alexandria, i quan aquest fou exiliat va intentar el seu restabliment intercedint amb l'emperador Constantí el gran, que no li va concedir però el va invitar a Constantinoble, proposta rebutjada per Antoni.
Es va oposar als arrians. Encara va veure la restauració d'Atanasi als 104 anys, i va anar a Alexandria però va tornar a les muntanyes on va morir el 17 de gener del 356. Fou enterrat en secret. Es conserven una vintena de cartes suposadament seves però només set son amb seguretat genuïnes. Sant Atanasi va escriure la seva vida.

