Figueres (Alt Empordà)
De Viquipèdia
| Aquest article tracta sobre la capital de l'Alt Empordà. Per a altres significats, vegeu «Figueres». |
|
|
| Dades municipals | |
|---|---|
| Gentilici | Figuerenc, figuerenca |
| Població (2006) | 39.641 hab. |
| Superfície | 19,31 km² |
| Densitat (2005) | 2.052,17 hab/km² |
| Altitud | 39 m |
| Coordenades | 42°16'2"N, 2°57'45"E |
| Entitats de població | 3 |
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Figueres | 38.509 |
| Palol | 16 |
| Vilatenim | 359 |
Figueres és la capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres, a la província de Girona.
Es troba situada en el centre de la plana altempordanesa, a l’extrem nord-oriental de Catalunya. Figueres és la ciutat més poblada de la comarca, amb 39.641 habitants, xifra que representa un terç de la població total de la comarca. El municipi de Figueres té una extensió de 19,38 km².
És una població ben comunicada, gràcies a la seva situació, ja que des de Figueres és possible anar a la platja, a la muntanya o creuar la frontera en un interval no superior a la mitja hora. Les principals vies de comunicació són la línia ferroviària de Barcelona a Portbou, l'autopista AP-7 de Barcelona a la Jonquera, la carretera N-II de Barcelona a França i altres vies secundàries que connecten l'Alt Empordà amb el Pla de l’Estany, la Garrotxa i el Baix Empordà.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Figueres està situada a 39 m sobre el nivell del mar, prop dels Pirineus i de la frontera francesa.
Distàncies des de Figueres a altres ciutats:
- Girona: 36 km
- Aeroport de Girona-Costa Brava: 50 km
- Perpinyà: 65 km
- Barcelona: 136 km
- Aeroport del Prat 160 km
- Tarragona: 234 km
- Tolosa de Llenguadoc: 253 km
- Lleida: 292 km
- Marsella: 373 km
- València: 483 km
- Madrid: 735 km
- Milà: 849 km
- París: 911 km
- Roma: 1207 km
- Amsterdam: 1426 km
[edita] Economia
La ciutat gaudeix d’una situació privilegiada, ja que és un punt central per a molts turistes que creuen la frontera i aprofiten per a fer una petita estada, que casi sempre sol ser obligatòria. És per aquest motiu, que el principal sector econòmic de Figueres és el sector terciari, gràcies a tots aquests viatgers o turistes que fan una parada a la ciutat. La restauració, l’alimentació i tots els comerços i serveis que ofereixen la ciutat, representen un 75% de l’activitat econòmica de la zona.
Gràcies a la seva bona ubicació, i al fet de ser visitada per molts turistes, o per molts veïns francesos, Figueres ha estat una ciutat comercial que ha proveït tota la comarca dels serveis necessaris. Fins i tot, anys enrere, la ciutat de Figueres era una de les ciutats més importants a nivell provincial on la gent s’hi desplaçava per fer-hi un gran nombre de compres. Aquest fet, però, ha minvat considerablement, tot i que la ciutat continua essent important a la resta de la comarca. La majoria de la població de la resta de municipis es traslladen a Figueres on hi troben el principal mercat comercial. Aquest fet es dóna sobretot els dijous, que és el dia que hi ha mercat setmanal, on s’atrau un gran nombre de visitants, en que molts d’ells passen el dia a la localitat.
Figueres sempre s’ha caracteritzat per ser una ciutat de petites superfícies comercials i petit comerç, però en els darrers anys el sector comercial de la ciutat s’ha començat a modernitzar i renovar perquè s’aconsegueixi recuperar el passat atractiu comercial que tenia la ciutat, quan la competència i modernització de ciutats properes com Girona i Olot van passar a ser capdavanteres.
[edita] Història
El primer topònim, de la zona de Figueres que es menciona en un document és el Garrigal.
El nom actual deriva de Ficaris, de l'època visigot. El 1267 el rei Jaume I li va concedir una carta pobla i anys més tard Hug IV, comte d'Empúries, la va incendiar.
De l'antiga muralla queda dempeus la torre Gorgot, integrada al Teatre-Museu Dalí.
La ciutat és el bressol de la sardana, les primeres composicions de la qual són degudes a Pep Ventura, nascut accidentalment a Alcalà la Real (Jaén).
[edita] Art i arquitectura
Entre d'altres, Figueres compta amb els següents monuments:
[edita] Tradicions i cultura
La festa major de Figueres se celebra el 3 de maig amb motiu de les Fires de la Santa Creu. El 29 de juny se celebra la festa petita, amb motiu de la diada del patró de la ciutat, sant Pere.
Figueres acull la seu de:
- L'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà
- L'Orquestra de Cambra de l'Empordà
- La Unió Esportiva Figueres
- La Fundació Esportiva Figueres
- El Club Bàsquet Adepaf
[edita] Museus i teatres
- El Museu Nacional del Joguet de Catalunya.
- El Museu de l'Empordà.
- El Museu de la Tècnica de l'Empordà.
- El Teatre-Museu Gala Salvador Dalí.
- Teatre Municipal El Jardí.
- Col·lecció particular de rellotges de Martí Amiel.
[edita] Figuerencs destacats
- Abdó Terrades i Paulí (1812-1856), polític republicà.
- Narcís Monturiol i Estarriol (1819-1885), enginyer, polític i inventor del submarí Ictineu.
- Damas Calvet i de Budallés (1836-1891), enginyer, poeta i dramaturg.
- Alexandre Deulofeu i Torres (1903-1978), farmacèutic, polític i filòsof.
- Salvador Dalí (1904–1989), pintor surrealista i escriptor.
- Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1988), polític i escriptor.
- Josep Pallach i Carolà, (1920-1977), mestre, pedagog i polític.
- Teresa Compte i Massachs (1954-), fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
- Frederic Gironella (1869-1948), escriptor i periodista.
- Albert Cotó i Fita (1852-1906), intèrpret de piano, director d'orquestra i compositor.
- Mónica Naranjo Carrasco (1974-), cantant.
- Carme Guasch i Darné (1928-1998), poetessa i escriptora.
- Pep Subirós (1947), filòsof i escriptor.
- Francesc Basil i Oliveras (1905-1975), compositor de sardanes.
- Carles Coll (1952-), director d'orquestra i compositor.
- Toni Soler i Guasch (1965-), periodista i presentador de ràdio i televisió.
- Pere Portabella i Ràfols (1929-), director de cinema.
- Carles Fages de Climent (1902-1968), escriptor, poeta i periodista.
- José María López Sanfeliu (1952), músic conegut com Kiko Veneno.
- Jaume Maurici i Soler (1898-1972?), poeta.
- Martí Vilanova i Purcallas (1896-1930), polític.
- Antoni Juncà i Soler (1875-1952), músic.
- Delfí Dalmau i Gener (1891-1965), pedagog i lingüista.
- Ramon Mandri i Campanar (1851-***), apotecari, creador del Cerebrino Mandri.
- Vicenç Pagès Jordà (1963-), escriptor.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Web de l'Ajuntament de Figueres
- Lloc web del Consell Comarcal de l'Alt Empordà
- Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empordà
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Fundació Orquestra de Cambra de l'Empordà
- Museu de la Tècnica de l'Empordà
- Atletisme de Figueres
- Monestirs de Catalunya. Figueres
- Atlas literari de les terres de Girona. L'Alt Empordà


