Alta Garrotxa
De Viquipèdia
L'Alta Garrotxa és un ampli territori feréstec i d'orografia extremadament abrupta, d'uns 330 km2, situat al Prepirineu oriental. Forma part de les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Ripollès. Els primers assentaments humans es remunten al paleolític (cova del Bisbe). Hi ha restes romanes, com el castell de Falgars. Els benedictins hi van trobar refugi a Sant Aniol d'Aguja i a Sant Llorenç de Sous. A l'època comtal s'hi van construir prop de quaranta esglésies molt senzilles, entre les que destaca Sant Cristòfol de Beget i Sant Feliu de Riu. La primera guerra remença va començar en aquestes terres. A la tercera guerra carlina hi apareixen nombroses partides carlines (batalla del Totx). L'activitat econòmica principal era l'explotació del bosc per a obtenir-ne carbó vegetal, fins a l'aparició del gas butà. A partir dels anys 60 pateix un fort procés de despoblament.
El 2000 es va constituir el consorci per a la protecció i la gestió de l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa, amb seu a la rectoria de Sadernes, dins el municipi de Sales de Llierca. Integren aquest espai d'interès natural els municipis garrotxins de Beuda, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Joan les Fonts, Tortellà i la Vall de Bianya, els altempordanesos d'Albanyà, Cabanelles, Maçanet de Cabrenys i Sant Llorenç de la Muga, i Camprodon, al Ripollès.

