Can Millet (l'Ametlla del Vallès)

De Viquipèdia

Coordenades: 41° 40′ 28.23″ N 2° 15′ 31.12″ E La masia de Can Millet, també coneguda com Can Xammar de Dalt, és troba a l'Ametlla del Vallès, molt a prop de l'església de Sant Genís de l'Ametlla.

Can Millet
Can Millet

Originaria del segle XIV, va pertànyer a la família Xammar fins l'any 1907. Les propietats de la finca ocupaven la part alta del municipi i varen ser molt extenses arribant fins al el Serrat de l'Ocata. Al segle XVII, una branca de la família s'instal·là en un nou mas conegut com Can Xammar de Baix que arribaria a ser més important econòmicament. Al 1900, la mare del periodista i escriptor Eugeni Xammar heretà la finca. Serà la darrera propietaria de la nissaga. La finca estava totalment empobrida per la plaga de la fil·loxera i els nous propietaris, gent de ciutat, varen optar per llogar habitacions a gent benestant que coneixien de Barcelona, iniciant una activitat que esdevindria clau en el desenvolupament de l'Ametlla de principis del segle XX: l'estiueig.

Amb tot, la casa fou venuda en 1906 a Joan Millet i Pagès, germà de Lluís Millet, primer director de l'Orfeó Català, i pare de Fèlix Millet i Maristany, primer president d'Òmnium Cultural. Al 1912 es venuda a Carles Sindreu i Fèlix Millet la recuperà després de la guerra civil.

Actualment continua en mans de la família Millet i és una residència per a gent gran.

[edita] Canvis arquitectònics

El 1643 va tenir una ampliació a tres cossos i se li incorporaren elements gòtics, però l'aspecte actual és del 1908 quan Joan Millet va encarregar a l'arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall una remodelació integral d’acord a l’estil de l’època. Aquest va respectar l'estructura basilical, els elements gòtics més destacats: finestres conopials i geminades i el portal amb dovelles. El canvi estructural més destacat serà la incorporació d'uns pinacles al capcer i la torre mirador, típica de les cases-jardi modernistes que, a més de ser un signe de distinció, incorporaven els dipòsits d'aigua per gaudir de pressió, un petit luxe de la burguesia emergent. Pel que fa als elements decoratius destaquen l'aplicació del trencadís, la forja a les finestres i baranes, els vitralls i la decoració interior amb simbologia catalanista (drac, quatre barres, Mare de Déu de Montserrat).