Borriana
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de la Plana Baixa | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Baixa Vila-real |
||
| Gentilici | Borrianenc, borrianenca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 47,20 km² | ||
| Altitud | 13 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
32,349 hab. 0,69 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 53′ 22″ N 0° 05′ 03″ O | ||
| Distàncies | 64 km. de València 13 km. de Castelló de la Plana |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
4 11 PP, 8 PSPV, 1 CIBUR i 1 CV José Ramón Calpe (PP) |
||
| Codi postal | 12530 |
||
| Festes majors | Verge de la Misericòrdia Principis de setembre |
||
| Web | |||
Borriana és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Se situa aquesta localitat enfront de la costa del mar Mediterrani, en la part més plana de la comarca de la Plana Baixa i envoltada de camps de tarongers.
Borriana conta amb 15 km de costa plana, lineal i contínua. La platja principal de Borriana, L'Arenal, és molt àmplia, de sorra fina i amb mínima pendent. En la zona marítima, la població aglutinada i disseminada és important, sobretot durant l'època estival en la qual arriba a triplicar-se. Referent turístic per a les poblacions limítrofes, com Vila-real, disposa d'una important població desplaçada durant l'estiu. La platja dista 1,5 km del centre de la ciutat.
En el terme municipal de Borriana es troben també els següents nuclis de població, a més del casc urbà de Borriana:
- Alqueries de Santa Bàrbara.
- Alqueries València.
- Grau de Borriana (Poblats marítims)
El terme municipal de Borriana limita amb les localitats de Les Alqueries, Nules, Vila-real i Almassora, totes elles de la província de Castelló.
[edita] Demografia
Amb 32.349 habitants (2006), Borriana és la tercera localitat de la província de Castelló per població.
En els últims anys ha experimentat un fort creixement demogràfic en gran part a causa de la immigració estrangera.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2006 | ||||||
| 7.813 | 10.237 | 12.962 | 14.243 | 13.895 | 14.675 | 18.473 | 17.697 | 18.616 | 22.651 | 25.003 | 25.438 | 26.757 | 32.349 | ||||||
[edita] Economia
La seva economia està basada en l'agricultura, predominant el cultiu del taronger. La indústria principal és la dedicada a la manipulació i transformació de cítrics.
[edita] Història
Encara que a Borriana s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues -els quals, entre uns altres, nodreixen els fons del museu Arqueològic Municipal- la plenitud de la vila se situa entorn del segle IX com una important plaça àrab que va rebre el nom de Ciutat Verda, per la seva situació enmig de la Plana. Aquella plaça forta, de muralla circular, es va incorporar a la civilització occidental cristiana després de la seva conquesta pel rei Jaume I d'Aragó en 1233. En 1348 el rei Pere IV d'Aragó concedeix el privilegi que la senyera de Borriana sigui acrescuda amb una franja blava i tres corones.
L'expansió demogràfica de la població va obligar a derruir les muralles, que es van conservar completes fins al segle XVII. En 1901 la reina regent, en nom del rei N'Alfons XIII, li concedeix el títol de ciutat.
[edita] Monuments
[edita] Monuments religiosos
- Església Parroquial d'El Salvador. Del segle XIII data aquesta magnífica església, l'absis de la qual és d'estil gòtic primitiu, amb elements romànics; posteriorment, en el segle XV, es va aixecar la torre campanar. A la nau gòtica, durant el segle XVIII (1762) es va adossar la Capella de la Comunió, decorada amb frescos de J. Vergara. Tot el conjunt, va ser declarat, en 1969, Monument Històric Artístic Nacional.
[edita] Monuments civils
- Torre del Mar.
- Jaciment Fenici de Vinarratgell.
[edita] Llocs d'interès
És d'interès visitar les cases particulars d'estil Modernista espargides per tota la ciutat, que daten de finals del segle XIX.
També conta amb excel·lents platges entre les quals destaca la Platja de l'Arenal. Les característiques generals del qual són: 2.000 m. de longitud, 60 m. d'amplària mitja amb un grau d'ocupació alt i un onatge moderat.
- El Clot. Zona d'aiguamolls en la desembocadura del riu Sec que allotja diverses espècies d'aus aquàtiques.
- Port de Borriana. Compte amb un excel·lent Club nàutic.
[edita] Museus
- Centre d'Arqueologia Subaqüàtica. Es dedica al coneixement, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic subaqüàtic del País Valencià. Compte amb unes instal·lacions idònies per a portar a terme tant treballs d'investigació subaqüàtiques, com les de laboratori i tractament de les restes arqueològiques procedents de l'aigua.
- Museu Arxiu de la Taronja. Museu únic d'aquestes característiques d'Europa, dedicat a conservar i donar a conèixer la història de l'economia citrícola valenciana i espanyola. Disposa d'un complet Centre de Documentació (que recull més de 6.000 documents classificats per temes), una extensa col·lecció de més de 5.000 marques tarongeres, una col·lecció de més de 1.000 fotografies i nombrosos exemplars de papers de seda.
- Museu Arqueològic Municipal. Fundat en 1967. En les seves sales es recull la prehistòria de la comarca, des del Mesolític fins a l'Edat Mitjana. Del segle I destaca el bronze ple del déu Hermes; de la cultura ibèrica les inscripcions sobre llargues làmines de plom procedents de la necròpoli de Orleyl i El Solaig, al Eneolític pertany un gran ídol oposat i Artana; i al Neolític el registre procedent del primer dolmen trobat al País Valencià.
[edita] Festes patronals
El seu patró és San Blas i celebren la seva festivitat el 3 de febrer, mentre que la seva patrona és la Verge de la Misericòrdia. En honor a ella celebren una setmana taura a principis de setembre.
A més d'aquestes festes celebren les tradicionals falles. Compta amb 17 falles a més de la Reina del poble i la seva cort. Aquestes festes duen més de 75 anys celebrant-se.
[edita] Gastronomia
Dels plats típics de la població destaca la paella. Carns de caça com conill, perdiu, i el tombet. Rebosteria les coques d'ametlla i pastissos.
[edita] Administració
| Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 |
Juan Canos Safónt
|
UCD
|
| 1983-1987 |
Juan Sanchordi Pitarch
|
|
| 1987-1991 |
Juan Sanchordi Pitarch
|
PSPV-PSOE
|
| 1991-1995 |
Juan Sanchordi Pitarch
|
PSPV-PSOE
|
| 1995-1999 |
Alfonso G. Ferrada Gómez
|
|
| 1999-2003 |
Alfonso G. Ferrada Gómez
|
PP
|
| 2003-2007 |
Alfonso G. Ferrada Gómez
|
PP
|
| 2007-2011 |
José Ramón Calpe
|
PP
|
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

