Amadeu Aragay i Davi
De Viquipèdia
Amadeu Aragay i Davi (Sabadell 1886 - ciutat de Mèxic 1965) fou un polític català. Estudià a l'Escola Pia de Sabadell i a l'Institut General i Tècnic de Barcelona. Fou membre destacat de les Joventuts Radicals de Catalunya seguidors d'Alejandro Lerroux, i començà la seva carrera política combatent el moviment de Solidaritat Catalana des de la premsa o des de la pública. Entre el 1911 i el 1914 fou elegit conseller de l'ajuntament de Sabadell. Es distancià posteriorment del lerrouxisme, girà entorn del nacionalisme i s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d'abril de 1931 ocupà amb Lluís Companys l'Ajuntament de Barcelona i participà en la proclamació de la República Catalana.
Influït per Francesc Layret i per Lluís Companys, intervingué en la fundació de la Unió de Rabassaires, de la qual fou dirigent fins que en fou expulsat el maig de 1936. Diputat a Corts per Esquerra Republicana de Catalunya i membre de les Corts Constituents, i participà en la discussió de la Llei de Bases de la Reforma Agrària (1923). Fou membre de les lògies Adelante i Justicia, de la francmaçoneria de Barcelona. Després de la guerra civil espanyola, el 1939, després de passar per França, s'exilià a Mèxic. Hi treballà en diverses activitats comercials. Intervingué en els diversos grups catalanistes i fou membre actiu a l'Orfeó Català de Mèxic.
[edita] Obres
- El problema agrari català (1924)
- El pirata (operate)
- Terra nostra (el rebassaire) (1925)

