Diagrama polar
De Viquipèdia
Un diagrama polar és un dibuix tècnic que mostra la radiació amb la que un determinat sistema capta o emet (radía) energía en un dels seus plans. Les radiacions estudiades poden ser, per exemple, ones de so o radiacions electromagnètiques.
Habitualment s'usen diagrames polars en l'estudi del comportament de micròfons, altaveus, lluminàries i antenes de tot tipus.
Taula de continguts |
[edita] Representació
Per a representar un diagrama polar farem ús d'un sistema de coordenades de dues dimensions . Definirem l'angle respecte l'eix d'abcisses (també conegut com angle polar o azimut i representat per la variable θ) i per a cada un d'aquests angles representarem la relació entre les potències incident i rebuda per l'element radiador. Pel Teorema de la Reciprocitat aquesta relació serà la mateixa que hi ha entre la potència radiada i la potència emesa.
La relació entre aquestes potències mai pot ser superior a 1 (cap antena pot rebre més potència que la potència incident, o analogament, cap antena pot radiar més potència que la emesa pel generador del sistema) i per tant aquest diagrama sempre es podrà representar dins d'una circumferència de radi 1.
[edita] Classificació dels diagrames polars
Depenent de la seva directivitat, podem diferenciar entre:
[edita] Omnidireccional o no direccional
Radíen o capten per igual en totes direccions, es a dir, en els 360º.
- En acústica és útil per a microfons d'ambient.
- En telecomunicacions habitualment només s'usen antenes omnidireccionals en sistemes emissors de radiodifusió (TV, radio) ja que els receptors potencials del senyal poden estar a qualsevol direcció.
[edita] Bidireccional
El diagrama polar té forma de 8 amb dos lòbuls oposats. Emeten o capten so tant per davant com per darrere, mentre que són pràcticament “muts” als laterals.
Els àngles preferents es situen vora els 100º.
En altaveus, els diagrames polars bidireccionals no s'utilitzen gaire per les mateixes raons que els omnidireccionals: necessiten grans caixes acústiques.
[edita] Unidireccionals
Emeten o capten en una direcció molt marcada i són “relativament morts” en les altres.
- En telecomunicacions sol ser usat per a antenes que requereixen una gran directivitat en una direcció, un exemple habitual són els radioenllaços.
[edita] Cardioide
És un tipus de unidireccional que s'anomena així perque el diagrama polar té forma de cor, el que vol dir que radien o capten cap a o des de la part frontal i tenen un mínim de sensibilitat en la part posterior, on es produeix una atenuació gradual.
L'àngle preferent es troba en un àngle de 160º.
[edita] Supercadioide
| Aquest article sobre telecomunicacions és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |




