Camillo Berneri

De Viquipèdia

Camillo Berneri
Camillo Berneri

Camillo Berneri (Lodi, Llombardia 1897 - Barcelona 1937) fou un anarquista italià. Lluità a la Primera Guerra Mundial i es va fer membre de la Unione Anarchica Italiana. Més tard fou professor de filosofia a la universitat de Camerino (Marques), però s'exilià a França el 1926 quan Benito Mussolini es va fer amb el poder. D'allí en fou expulsat i viatjà per Alemanya, Països Baixos, Luxemburg i Suïssa. En començar la guerra civil espanyola s'uní a la columna italiana de la divisió Ascaso amb Carlo Rosselli que lluità a favor de la Segona República Espanyola a Osca i Monte Pelado, junt a la Brigada Mateotti. Fundà a Barcelona el setmanari anarcosindicalista italià Guerra di Classe (1936). També col·laborà a La Revista Blanca i envià una carta Federica Montseny criticant la participació de la CNT al govern. Fou arrossegat de casa seva i assassinat a trets als carrers de Barcelona juntament amb Francesco Barbieri per escamots comunistes durant els Fets de Maig del 1937.

[edita] Obres

  • Mussolini alla conquista delle Baleari (1937)
  • L'operaiolatrìa
  • Il lavoro attraente
  • El delirio racista
  • Le Juif antisémite
  • Lo spionaggio fascista all'estero
  • Mussolini normalizzatore
  • Le péché originel
  • La donna e la garçonne
  • Guerre de classes en Espagne
  • Pensieri e battaglie
  • Pietro Kropotkine federalista
  • Il cristianesimo e il lavoro

[edita] Enllaços externs

En altres llengües