Campaspero

De Viquipèdia

Campaspero
Escut Bandera
Mapa
Informació
País Espanya
Comunitat autònoma

Castella i Lleó

Província Valladolid
Comarca Campo de Peñafiel
Superfície 47,06 km²
Població 1.443 habitants
Densitat 30,45 h/km²
Latitud 41° 29' 30" Nord
Longitud 4° 11' 40" Oest
Codi postal 47310
Alcalde/ssa Jose María García Hernando (Partit Popular)
Pàgina web Pàgina oficial

Campaspero és un municipi espanyol situat a la província de Valladolid (Castella i Lleó), tocant al límit amb les província de Segovia. És el municipi que es troba a més alçada de la província de Valladolid, a més de 900 metres sobre el nivell del mar de mitjana. Forma part de la regió històrica de Castella, més concretament de Castella la Vella.

L'ajuntament de Campaspero decorat amb motius nadalencs
L'ajuntament de Campaspero decorat amb motius nadalencs
Panoràmica del poble des dels camps que l'envolten
Panoràmica del poble des dels camps que l'envolten

Taula de continguts

[edita] Origen del topònim

Hi ha moltes teories sobre l'origen del nom de Campaspero, tot i que la més encertada és, potser, la que assenyala l'antic nom de "Campo Áspero", present en nombrosos documents, com a l'arrel del topònim actual de Campaspero. El pedregós terreny i el rigorós clima van servir, sense dubte, per a atorgar a aquest camp el qualificatiu d'aspre.

[edita] Història

Com la majoria de pobles de les Comunidades de Villa y Tierra de Cuéllar, de la qual en formà part, Campaspero segurament es va fundar a principis del segle XI, dins del marc de la repoblació de la Riba del Duero, la qual fou encomanada, com la de Valladolid, a Pedro Ansúrez.

Des d'aleshores fins al 1833, el municipi formà part de la província de Segòvia tot i que, a causa de la proximitat amb la Comunidad de Villa y Tierra de Peñafiel, va mantenir uns vincles molt estrets amb la província de Valladolid fins que finalment en fou adherida.

[edita] El Campaspero actual

Parròquia de Sant Domènec de Guzmán
Parròquia de Sant Domènec de Guzmán

Actualment, Campaspero és l'únic poble de Valladolid que forma part de La Churrería, comarca integrada per municipis segovians amb l'única excepció de Campaspero.

L'església parroquial de Sant Domènec de Guzmán, com no podia ser d'una altra manera, fou feta amb pedra de les pedreres locals. Aquest edifici data del segle XVII, segle en què es decidí aixecar aquest temple a causa de l'estat ruïnós en què es trobava l'anterior, actualment inexistent. L'església, d'estructura simple, guarda a l'interior algunes talles d'interès notable, com la de l'Assumpció, feta per Pedro Berruguete, escultor del poble veí de Peñafiel durant la segona meitat del segle XVIII.

De la mateixa època són les imatges de Sant Domènec de Guzmán, patró de l'església, i de Sant Bonaventura, que comparteixen amb les de l'Assumpció el retaule major, barroc, i tallat en fusta per Pedro Ventosa, mestre de Sepúlveda. A la banda esquerra del presbiteri hi destaca una escultura del Crist Crucificat, del finals del segle XVI i que probablement fou tallada a Cuéllar per Roque Muñoz. A la banda dreta, un retaule mostra una imatge de la Verge del Rosari.

[edita] Les pedreres i la talla de pedra

Pedreres de Campaspero
Pedreres de Campaspero

Campaspero es troba damunt d'un sòcol de pedra de 30 metres de gruix, que els veïns del poble han aprofitat des de sempre. Així doncs, la pedra, les pedreres i la seva transformació han estat, en gran part, fonamentals en l'economia del municipi.

A la província hi ha molts edificis que s'han construït amb pedra de Campaspero, sovint elaborada al mateix poble, cosa que ha fet guanyar molta experiència als artesans de la població, que encara avui en dia fan façanes, escuts, panteons i xemeneies.

A mesura que passaven els anys, el treball completament artesanal ha desaparegut paulatinament per donar pas a la tècnica i els processos de caràcter industrial, tot i que, afortunadament, encara queden alguns artesans en el sentit més estricte del terme. Encara avui treballen la pedra manualment amb eines senzilles, que els ajuden a treure'n panteons, façanes i fonts senzilles i elegants. Els picapedrers de Campaspero no han oblidat el seu antic ofici i, si molt convé, executaran a ma -literalment- algun encàrrec especial, com ara escuts o restauracions d'obres antigues.

[edita] Gastronomia

Tot i que el famós "camp aspre" ha donat poques oportunitats als llauradors, sobretot per l'escassetat d'aigua d'aquestes terres altes i pedregoses, la tenacitat dels habitants ha aconseguit arrencar del sòl l'escassa riquesa, vàlida per a, almenys, alimentar bona part de la població.

La ramaderia predominant és la de la llana, els anyells de la qual han condicionat la gastronomia de Campaspero, on es poden tastar dues de les especialitats més gustoses de la regió: el típic anyell rostit i la graellada de costelles.

Dins de l'apartat gastronòmic ee pot destacar la rebosteria de la fàbrica de llaminadures, confiteria i rebosteria Dulces F. Soria, on s'hi elaboren dolços exquisits (pastes fullades, pastes de te...), o especialment les postres de Nadal (massapà, amarguillos (especialitat local), etc.) elaborats de forma artesanal.

[edita] Festes

Festa dels Quintos de Campaspero
Festa dels Quintos de Campaspero

Les primeres festes de l'any que se celebren a Campaspero són el Carnestoltes, en què els quintos (nois joves que, antigament, havien de d'anar a fer el soldat) en són els protagonistes.

En aquesta festa dels quintos, els mossos pidolen pels carrers del poble mentre toquen la dolçaina. El dia més important del programa és el dimarts, escollit pels quintos per organitzar les tradicionals curses de galls. Seguint l'ordre de l'any, la festa següent és, per als veïns de Campaspero, la Segona Pasqua, un diumenge (normalment de finals de maig) en què els parroquians treuen en processó la Vírgen del Amor Hermoso, que presideix una festa especialment divertida per als més menuts, que participen en jocs i competicions esportives. Les festes patronals de Campaspero són el dia 8 d'agost, festa del seu sant patró, Sant Domènec de Guzmán.

Després de la Missa Major i la processó de dansa, l'ajuntament serveix un refrigeri als veïns i visitants a la Plaça Major. La resta del programa es completa amb curses de braus i capeas que recorren els carrers de Campaspero.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Campaspero