Edda poètica
De Viquipèdia
L'Edda poètica és una col·lecció de poemes escrits en nòrdic antic preservats inicialment en el manuscrit medieval islandès conegut com Codex Regius. Juntament amb l'Edda prosaica de Snorri Sturluson, l'Edda poètica és la font existent més important sobre mitología escandinava i llegendes heroiques germanes. El Codex Regius va ser escrit en el Segle XIII però no es va saber gens del seu parador fins a 1643 quan va arribar a les mans de Brynjólfur Sveinsson, bisbe de Skálholt. Per aquest llavors les versions de l'Edda de Snorri eren ben conegudes a Islàndia, però els erudits especulaven que hi havia una altra, una Edda major que contenia els poemes pagans que Snorri cita en el seu llibre. Quan es va descobrir el Codex Regius es va creure que aquesta havia estat provada. Brynjólfur va atribuir el manuscrit a Sæmundr el savi, un sacerdot islandès del segle XII. No obstant això, encara que aquesta atribució és rebutjada pels erudits moderns, el títol L'Edda de Sæmundar encara pot veure's en ocasions. El bisbe Brynjólfur va enviar el Codex Regius com un regal al rei danès, i d'aquí el nom. Ha estat guardat durant segles en la Biblioteca Real Danesa però en 1971 va ser retornat a Islàndia.
Taula de continguts |
[edita] Estil
Els poemes éddics estan composts en versos aliterativos. El seu mesurat de sustento és fornyrðislag, mentre que málaháttr és una variació comuna. La resta, a prop d'una cambra, estan composts en ljóðaháttr. El llenguatge dels poemes és generalment clar i relativament sense adorns. Mentre que els kenningar són empleat usualmente, no s'apropen a la freqüència o complexitat trobada en la poesia eskáldica.
[edita] Autoria
Com la majoria de la poesia primerenca, els poemes éddics eren recitats per trobadors, passats oralment de cantant a cantant i de poeta a poeta a través dels segles. Cap d'aquests poemes són atribuïts a un autor en particular encara que molts d'ells mostres fortes característiques individuals i és probable que siguin el treball d'un poeta individual. Els erudits de vegades especulen amb autors hipotètics, però mai han estat aconseguides conclusions fermes i acceptades.
[edita] Data de composició
Les datacions dels poemes han estat una font de llargues discussions entre els erudits durant molt temps. És difícil aconseguir conclusions fermes. Mentre que algunes línies dels poemes éddics de vegades apareixen en poemes de coneguts poetes, tal evidencia és difícil d'avaluar. Per exemple Eyvindr skáldaspillir, component en la segona meitat del segle X, usa en el seu Hákonarmál un parell de línies trobades en Hávamál. És possible que hagi estat citant un conegut poema, però també és possible que Hávamál, o almenys l'estrofa en qüestió, sigui un treball derivat més jove. Poemes individuals tenen pistes individuals sobre la seva edat. Per exemple Atlamál hin groenlenzku és aclamat pel seu títol, i sembla per alguna evidència interna, que va ser compost a Groenlàndia. De ser així, no pot ser anterior a 985 ja que no hi va haver escandinaus a Groenlàndia fins a aquest temps.
[edita] Localització de l'obra
El problema de datar els poemes està relacionat amb el problema de saber quan van ser composts. Atès que Islàndia no va ser habitada fins a més o menys l'any 870 qualsevol cosa composta abans d'aquesta data deu haver estat composta necessàriament en qualsevol altre lloc, molt probablement a Noruega. No obstant això tots els poemes més recent sense possiblement d'origen islandès. Els erudits han tractat de localitzar poemes individuals estudiant la fauna, flora i geografia a la qual es refereixen; no obstant això aquesta aproximació no sol llançar resultats ferms doncs, per exemple, encara que no hi havia llops a Islàndia podem assegurar que els poetes islandeses coneixien dites espècies. De forma semblant, les descripcions apocalíptiques de Völuspá han estat preses com prova que el poeta que ho va compondre va veure una erupció volcànica a Islàndia, però això, és difícilment cert. Últimament els erudits han tendit a evitar aquest debat.
[edita] Edicions
Alguns poemes semblants als trobats en el Codex Regius són inclosos normalment en les edicions de l'Edda Poètica. Entre els manuscrits més importants s'inclouen AM 748 I 4to, Hauksbók i Flateyjarbók. Molts dels poemes són citats en l'Edda de Snorri però a solen ser només trossos dels mateixos. Depèn de l'editor decidir que poemes són inclosos en una edició de l'Edda poètica. Els quals no estan inclosos en el Codex Regius se solen cridar Eddica minora per la seva aparició en una edició d'Andreas Heusler i Wilhelm Ranisch feta en 1903. Els traductors anglesos no són consistents al traduir els noms dels poemes Eddics ni en la forma de traduir les formes poètiques de l'`escandinau antic. Es donen a baix tres traduccions preses de les de Bellows, Hollander i Larrington amb els noms normalitzats que es troben (en anglès) en el llibre de Lindow Norse Mythology i en el d'Orchard Cassell's Dictionary of Norse Myth and Legend.
[edita] Poemes inclosos per diversos editors
[edita] Poemes mitològics
[edita] Que apareixen en el Codex Regius
- Völuspá La profecia de la dona sàvia, La profecia de la Seeress
- Hávamál La belada del més alt, Els dits d'Hár, Dits del més alt
- Vafþrúðnismál La belada de Vafthrúdnir, La cançó de Vafthrúdnir, Els dits de Vafthrúdnir
- Grímnismál La belada de Grímnir, La cançó de Grímnir, Els dits de Grímnir
- Skírnismál La belada de Skírnir, La cançó de Skírnir, El viatge de Skírnir
- Hárbarðsljóð El poema d'Hárbard, La cançó (lay) d'Hárbard, La cançó (song)d'Hárbard
- Hymiskviða la cançó d'Hymir, El poema d'Hymir
- Lokasenna La discussió de Loki, El concurs d'insults (flyting) de Loki, La disputa de Loki
- Þrymskviða la cançó de Thrym, El poema de Thrym
- Alvíssmál La belada de l'Alvís, La cançó d'Alvís, Els dits de Tot Saviesa
- Völundarkviða la cançó de Völund
[edita] Que no apareixen en el Codex Regius
- Baldrs draumar Els somnis de Baldr
- Rígsthula|Rígsþula La cançó de Ríg, La llista de Ríg
- Hyndluljóð El poema d'Hyndla, La cançó (lay) d'Hyndla, La cançó (song) d'Hyndla
- Völuspá in skamma La Völuspá curta, La profecia de Seeress curta, Curta profecia de la Seeress - Aquest poema està inclòs com una interpolació en Hyndluljóð.
- Svipdagsmál La belada de Svipdag, La cançó de Svipdag - Aquest títol, originalmente suggerit per Bugge, avui dia cobreix dos poemes diferents:
- Grógaldr El fetillo de Gróa (amb genitivo sajón), El fetillo de Gróa (amb of) ::Fjölsvinnsmál La belada de Fjölsvid, La cançó de Fjölsvid
- Gróttasöngr La cançó de Mill, La cançó de Grotti (No inclosa en moltes edicions.)
- Hrafnagaldur Oðins La cançó del corb d'Odín, El cant del cuervo d'Odín. (Un treball posterior no inclòs en moltes edicions).
[edita] Cançons heroiques
[edita] Que apareixen en el Codex Regius
Després dels poemes mitológics el Codex Regius contínua amb cançons heroiques sobre herois mortals.
[edita] Les cançons d'Helgi
- Helgakviða Hjörvarðssonar La cançó d'Helgi el fill d'Hjörvard, La cançó d'Helgi, fill d'Hjörvard, El poema d'Helgi, fill d'Hjörvard
- Helgakvida Hundingsbana I|Helgakviða Hundingsbana I o Völsungakviða la primera cançó d'Helgi Hundingsbane, La primera cançó d'Helgi el Matahundings, El primer poema d'Helgi Hundingsbani
- Helgakvida Hundingsbana II|Helgakviða Hundingsbana II o Völsungakviða in forna La segona cançó d'Helgi Hundingsbane, La segona cançó d'Helgi el Matahundings, Un segon poema d'Helgi Hundingsbani
Nota: Helgi Hjörvarðsson i Helgi Hundingsbani són dos personatges diferents, no obstant això la prosa que connecta els poemes de l'Edda Poètica afirma que el segon és la reencarnación del primer.
[edita] El Cicle Nibelung
- Frá dauda Sinfjötla|Frá dauða Sinfjötla De la mort de Sinfjötli, La mort de Sinfjötli (amb genitivo sajón), La mort de Sinfjötli (amb of) (Un petit text en prosa.)
- Grípisspá La profecía de Grípir (amb genitivo sajón), La profecía de Grípir (amb of)
- Reginsmál La belada de Regin, La cançó de Regin
- Fáfnismál La belada de Fáfnir, La cançó de Fáfnir
- Sigrdrífumál La belada del Traevictorias, La cançó de Sigrdrífa
- Brot af Sigurðarkviðo Fragment d'un cançó de Sigurd, Fragment d'un poema sobre Sigurd Guðrúnarkviða I La primera cançó de Gudrún
- Sigurðarkviða hin skamma La cançó curta de Sigurd, Un poema curt sobre Sigurd
- Helreið Brynhildar El viatge infernal de Brynhild, El viatge de Brynhild a l'infern (aquí es faltava un ele i va quedar Hel), El viatge de Brynhild a l'infern
Nota: en aquest cas per a viatge es va usar la paraula ride que ve a significar viatge però sent portat per un altre.
- Dráp Niflunga L'assassinat dels Nibelungos, La caiguda dels Nibelungos, La mort dels Nibelungos
- Guðrúnarkviða II La segona cançó de Gudrún o Guðrúnarkviða hin forna La vella cançó de Gudrún
- Guðrúnarkviða III La tercera cançó de Gudrún
- Oddrúnargrátr El lament d'Oddrún (amb of), El plor d'Oddrún, El lament d'Oddrún (amb genitiu saxó)
- Atlakviða la cançó d'Atli. (El títol complet del manuscrit és Atlaviða hin grœnlenzka, això és, La cançó de Groenlandia d'Atli, però els editors i traductors generalment ometen la referència a Gorenlandia com un possible error causat per una confusió amb el poema següent).
- Atlamál hin groenlenzku La belada de Groenlandia d'Atli, La cançó groenlandes d'Atli, El poema groenlandés d'Atli
Nota: en aquests casos s'usava la forma escandinava "Niflungs", però ha estat traduïda a Nibelungs: Nibelungos
[edita] La cançons de Jörmunrekkr
- Guðrúnarhvöt La incitació de Gudrún, El lament de Gudrún, L'excitació de Gudrún.
- Hamðismál La belada d'Hamdir, la cançó d'Hamdir
Les cançons heroiques han de veure's com un tot en l'Edda però estan compostes per tres capes: la història d'Helgi Hundingsbani, La història dels Nibelungos i la història de Jörmunrekkr, Rei dels Ostrogodos (una tribu dels Gods). Aquests són orignal i respectivament, escandinaves, alemanyes i gòtiques. Cal tenir en compte que fins a on es pot determinar la historicidad, Atila, Jörmunrekkr i Brynhildr van existir, ademñas Brynhildr es va basar parcialment en Brunhilda d'Austrasia, però, la cronlogía ha estat invertida en els poemes.
[edita] Que no apareixen en el Codex Regius
Moltes de les sagas llegendàries contenen poesia en estil Eddico. La seva edat i importància són difícils d'avaluar però la saga Hervarar, concretant, conté interpolaciones poètica interessants.
- Hlöðskviða Cançó d'Hlöd, també coneguda en anglès com The Battle of the Goths and the Huns (La batalla dels Godos i els Hunos). Extreta de la saga Hervarar.
- El despertar d'Angantýr Extreta de la saga Hervarar.
[edita] Sólarljóð
- Sólarljóð Poemes del sol.
Aquest poema, tampoc contingut en el Codex Regius, és inclòs de vegades en algunes edicions de l'Edda Poètica a pesar que és cristià i pertany, parlant pròpiament, a la literatura visionaria de l'Edat Mitja. Està, no obstant això, escrit en ljóðaháttr i usa molta imaginería pagana.

