Filosofia de l'absurd
De Viquipèdia
La Filosofia de l'Absurd proclama que qualsevol esforç humà per trobar un sentit a l'univers acabarà fracassant de forma irremeiable. L'esforç esdevindrà absurd perquè aquest sentit, almenys pel què fa a l'ésser humà, no existeix.
La Filosofia de l'Absurd es caracteritza així pel seu escepticisme vers tot el que envolta els principis de l'existència. És una filosofia que va lligada a l'Existencialisme, tot i que no se l'hauria de confondre amb aquest. Les seves arrels es troben en el filòsof danès del segle XIX Søren Kierkegaard, si bé com a concepte va néixer del moviment existencialista, quan el filòsof i escriptor francès Albert Camus va trencar amb aquesta línia de pensament i va publicar el manuscrit El Mite de Sísif.
La destrucció provocada pel la Segona Guerra Mundial va generar un ambient social que va estimular els punts de vista de l'absurd i en va permetre el seu desenvolupament, de forma especial a la devastada França.

