Acciaccatura
De Viquipèdia
|
|
|
|
|
|
De l'italià acciaccare, "picar", una acciaccatura (de vegades anomenat appoggiatura curta) és un ornament musical menys important melòdicament que l'appoggiatura llarga, on el retard en l'execució de la nota principal és clarament perceptible.
L'aplicació d'aquest recurs de vegades varia segons el compositor o el període. Per exemple, les appoggiatures llargues de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart] o Haydn són indistingibles visualment, a la partitura, de les acciaccatures de Mússorgski o Prokófiev.
Segons l'instrument la interpretació pot variar. Per exemple, al piano, en que es poden tocar dos notes alhora l'acciaccatura fa sonar simultàniament les dos notes, amb la principal, deixant anar la ornamental immediatament.
L'acciaccatura s'escriu amb la nota ornamental lligada a la nota principal i amb una tipografia més petita, generalment tatxant-la.
Això s'hauria d'interpretar com segueix:
I sona com segueix: Acciaccatura
Generalment, a més, a les acciaccatures s'hi arriba per salt (és a dir, amb una distància més gran que un to) i s'en surt per un pas (amb una distància d'un to o un semitò), tot i que també trobem exemples en que això no és així, com per exemple al Carnaval dels Animals de Saint-Saëns
[edita] Vegeu també
|
|



