Elapé
De Viquipèdia
Un elapé (pronúncia de les sigles angleses "long play") és un disc, generalment de vinil, de llarga durada, de poc menys d'una hora. Un elapé sol constar d'unes deu cançons, tot i que depèn de llur longitud. També hi ha elapés fabricats amb plàstic, alumini o altres materials. Normalment, un elapé està gravat a la velocitat de 33 i 1/3 RPM o 16 RPM.
Els primers elapés es comercialitzaren cap a 1948. Aquest tipus de disc va ser la principal manera de publicar música gravada durant els anys 50, 60, 70 i 80 del segle XX.
A partir de mitjan anys 80, els elapés van començar a perdre protagonisme a costa dels discos compactes, més petits i resistents. La seva revifalla es deu a motius de col·leccionisme i per part d'alguns DJ, que argumenten que mesclen millor la música amb aquets format.

