Ernő Gerő

De Viquipèdia

Ernő Gerő (nascut Ernő Singer, Terbegec, actualment Trebušovce, Eslovàquia 1898 - Budapest 1980) fou un polític comunista hongarès. Membre d'una família jueva, fou cap de les joventuts comunistes hongareses i com a tal participà en la revolució de Béla Kun del 1919. El 1923 marxà a Moscou, on fou agent del KGB. Amb el pseudònim de Pedro, des del 1932 fou delegat del Komintern en el PCE i s'establí a Barcelona, on se li atribueix una gran influència en la constitució del Partit Comunista de Catalunya i, des del juliol del 1936, en la política del PSUC. Després dels fets de maig del 1937 participà activament en la repressió contra el POUM i la CNT, i se'l considera un dels responsables de la mort d'Andreu Nin.

Un cop va acabar la Segona Guerra Mundial va tornar a Hongria per a formar part del govern de coalició de finals del 1945 amb Mátyás Rákosi, però el Partit Comunista Hongarès només va obtenir el 17 % dels vots en comparació amb el 57 % del Partit dels Petits Propietaris, de manera que amb la complicitat del general rus Kliment Voroshilov va forçar un govern de coalició, i el 1947 van donar un cop d'estat i prendre el poder definitivament. Quan Rákosi fou obligat a dimitir com a secretari del partit el juliol de 1956 per Nikita Khruixtxov, el va sustituir en la secretaría general del partit. Tanmateix, la Revolució Hongaresa de 1956 a l'octubre l'obligà a fugir a l'URSS. Quan es calmà la situació tornà a Budapest, però el 1961 fou expulsat del partit. Treballà com a traductor ocasional fins a la seva mort.