Beniarjó

De Viquipèdia

Beniarjó
Localització

Localització de Beniarjó respecte del País Valencià Localització de Beniarjó respecte de la Safor


Municipi de la Safor
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Safor
Manc. de la Safor
Gandia
Gentilici Beniaroter, beniarjotera
Predom. ling. Valencià
Superfície 2,80 km²
Altitud 48 m
Població (2006)
  • Densitat
1,550 hab.
0,55 hab/km²
Coordenades 38° 55′ 58″ N 0° 11′ 16″ OCoordenades: 38° 55′ 58″ N 0° 11′ 16″ O
Distàncies 72,6 km. de València
5,6 km. de Gandia
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PP, 3 PSPV i 1 BNV
Salvador Enguix Morant (PP)
Codi postal 46722

Beniarjó és una població de la comarca de la Safor.

Taula de continguts

[edita] Història

Tingué el seu origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén. En el segle XII apareix documentada com a Benizerjó. Jaume I va donar-la el 1247 a Roman Castellà, passant posteriorment a ser propietat de la família March i per tant integrar-se en el ducat de Gandia. El 1425 Ausiàs March, natural d'ací, encara que els gandians en disputen l'honor, va assolir del rei Alfons el Magnànim la concessió del mer i mixt imperi i la plena jurisdicció criminal, privilegi que havia obtingut amb anterioritat Pere March, pare del poeta. La seua primitiva parròquia, amb culte a sant Marc, depenia de Gandia, el 1535 s’independitzà juntament amb Almoines (separada el 1574) i Pardines que romangueren com a annexes. Fins el moment de l’expulsió --1609--, en què hi havia 160 famílies, fou lloc de moriscos. En l'època del conreu del canyamel, Beniarjó fou un centre important. El palau dels March va passar posteriorment a la casa de Medinaceli, que va desmantellar-lo i va vendre els seus materials. Per altra banda, la capella de sant Marc, que després de l'erecció de la nova església dedicada a sant Joan Baptista havia quedat com ermita annexa al palau senyorial, ha estat destruïda en època recent.

[edita] Demografia i economia

A mitjan segle XIX, comptava aproximadament amb 457 habitants, que conreaven principalment la seda. En el cens de 2002 s’hi enregistraren 1.288 persones, de gentilici beniarjoters. Un 78,9% dels habitants declarà saber parlar valencià en el cens de l'any 2001.

El principal sector econòmic és l’agricultura, sobretot el cultiu de tarongers; a més a més, existeixen petites empreses que han afavorit l’augment demogràfic.

[edita] Geografia

El terme – 2,8 km2—, solcat pel riu Serpis, està absolutament cobert de tarongers.

[edita] Edificis d'interès

El nucli urbà és tortuós i forma petites places. Del seu patrimoni es pot destacar:

  • Ajuntament. Segle XIX.
  • Església de sant Joan Baptista. Dels seixanta del segle XX, aixecada sobre l’anterior de la que es conserven algunes obres d’art.
  • Vestigis de la que fou casa senyorial dels March.
  • Cisterna i aljub que abastien d’aigua el palau. Recentment restaurades.

[edita] Festes i gastronomia

El 25 d'abril s’hi celebren les festes en honor de sant Marc en què es ballen les danses conegudes com el Ball de la Bandera i les Caixes de sant Marc, ambdues amb origen la Florència del segle XV. Uns dels altres atractius que oferta Beniarjó són el Premi anual de Poesia “Senyoriu d’Ausiàs March” i el Festival Internacional de Música i Dansa tradicional, ambdós es celebren cap a finals d’abril, i el festival internacional de Música i Dansa de Beniarjó la segona quinzena d’agost amb la participació de grups d’Amèrica, Àsia, Europa i Àfrica. Són festes de renom a la comarca les que es celebren el tercer diumenge de maig en honor a la Mare de Déu dels Desemparats.

La gastronomia es basa en els arrossos, també hi destaca la cassola de bonítol al forn. Quant als dolços, els típics de Nadal.

[edita] Política

L'ajuntament està en poder del PP que en les municipals de 2007 hi obtingué 5 regidors; el PSOE en tragué 3 i el Bloc 1. L'alcalde d'esta població a estat nomenat diputat provincial pel partit judicial de Gandia.

[edita] Enllaços externs


Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.