Celtibèric

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre la llengua dels celtibers. Per a altres significats, vegeu «celtibers».
Llengües paleohispàniques
Llengües paleohispàniques

El celtibèric és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir una llengua que es parlava a la península ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la que se n'han conservat textos. La llengua celtibèrica està documentada per escrit fonamentalment en signari celtibèric i en alfabet llatí. Tot i que la cronologia precisa de la majoria de les inscripcions celtibèriques és desconeguda, les més antigues es documenten a la primera meitat del segle II aC i les més modernes a finals del segle I aC o potser principis del segle I.

Aquesta llengua pertany al grup de llengües cèltiques de la família indoeuropea. Tot i presentar una filiació clara que la relaciona amb multitud de llengües ben conegudes, la interpretació dels textos en aquesta llengua és encara controvertida.

Les inscripcions celtibèriques, unes dues-centes, es distribueixen per la vall de l'Ebre i les capçaleres del Tajo i Duero en el territori (Celtibèria) que les fonts clàssiques atribueixen als celtibers (arevacs, lusons, tits, bels, pelendons i berons). Els textos en llengua celtibèrica apareixen sobre suports molt variats (monedes de plata i bronze, tésseres de plata o bronze, plaquetes de bronze, ceràmiques de vernís negre, àmfores, torteres, plaques de pedra, etc.) Alguna d'elles és excepcionalment llarga com el tercer bronze de Botorrita (Saragossa) amb més de tres mil signes que conté una mena de cens d'aproximadament 250 persones.

[edita] Textos d'exemple


A.1. tirikantam : berkunetakam : tokoitoskue : sarnikio (:) kue : sua : kombalkez : nelitom
A.2. nekue [: to : u]ertaunei : litom : nekue : taunei : litom : nekue : masnai : tizaunei : litom : soz : auku
A.3. aresta[lo] : tamai : uta : oskues : stena : uerzoniti : silabur : sleitom : konskilitom : kabizeti
A.4. kantom [:] sankilistara : otanaum : tokoitei : eni : uta : oskuez : boustomue : koruinomue
A.5. makasiamue : ailamue : ambitiseti : kamanom : usabituz : ozas : sues : sailo : kusta : bizetuz : iom
A.6. asekati : [a]mbitinkounei : stena : es : uertai : entara : tiris : matus : tinbituz : neito : tirikantam
A.7. eni : oisatuz : iomui : listas : titas : zizonti : somui : iom : arznas : bionti : iom : kustaikos
A.8. arznas : kuati : ias : ozias : uertatosue : temeiue : robiseti : saum : tekametinas : tatuz : somei
A.9. enitouzei : iste : ankios : iste : esankios : uze : areitena : sarnikiei : akainakubos
A.10. nebintor : tokoitei : ios : uramtiomue : auzeti : aratimue : tekametam : tatuz : iom : tokoitoskue
A.11. sarnikiokue : aiuizas : kombalkores : aleites : iste : ires : ruzimuz : abulu : ubokum
(Transcripció Jordán 2004)


  • Gran inscripció de Peñalba de Villastar (Terol). Probablement un text votiu. Alfabet llatí.


ENIOROSEI
VTA TIGINO TIATVNEI
TRECAIAS TO LVGVEI
ARAIANOM COMEIMV
ENIOROSEI EQVEISVIQVE
OCRIS OLOCAS TOGIAS SISTAT LVGVEI TIASO
TOGIAS
(Transcripció Meid 1994)

[edita] Bibliografia

  • Hoz, Javier de (2005): «La lengua y la escritura celtibéricas», Celtiberos. Tras la estela de Numancia, pp. 417-426.
  • Jordán, Carlos. (2004): Celtibérico, Zaragoza.
  • Meid, Wolfgang. (1994). Celtiberian Inscriptions, Budapest.
  • Untermann, Jürgen. (1997): Monumenta Linguarum Hispanicarum. IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften, Wiesbaden.
  • Velaza, Javier (1999): «Balance actual de la onomástica personal celtibérica», Pueblos, lenguas y escrituras en la Hispania Prerromana, pp. 663-683.
  • Villar, Francisco (1995): Estudios de celtibérico y de toponimia prerromana, Salamanca.