Claus von Stauffenberg
De Viquipèdia
Claus von Stauffenberg, Comte Stauffenberg (Jettingen 1907 -Berlín 1944). Aristòcrata alemany i membre de la Wermarcht que dirigí el més famós complot contra la vida d'Adolf Hitler l'any 1944.
[edita] Biografia
Nascut a Jettingen, una localitat situada a Baviera, el dia 15 de novembre de l'any 1907, essent fill del comte Alfred Schenk von Stauffenberg i de la comtessa Carolina Üxküll-Gyllenbrand.
Pertany en el si d'una família de l'alta aristocràcia catòlica de l'antiquíssim cercle de Suàbia, entre els seus avantpassat hom hi troba el comte August von Gneiseau. El seu pare posseïa nombroses propietats forestals i castells a Baden, fet que el convertia en una fortuna destacable entre l'aristocràcia suaba.
El seu orígen aristocràtic perdut en els segles i barrejat en la història d'Alemanya, la seva figura atlètica i plenament coincident amb els criteris aris i la seva facilitat a l'hora d'establir relacions socials féu que dirigents destacats del nacionalsocialisme com Albert Speer, el tinguessin en una alta consideració.
Educat en el si de les millors escoles i internats catòlics de Baviera i Baden, el jove Stauffenberg sentí una forta passió per la literatura. L'any 1926, a l'edat de dinou anys, decidí unir-se a l'exèrcit alemany. Malgrat que des de la seva posició social i militar no s'oposà a l'ascens del nacionalsocialisme, aviat, i sobre a partir de 1938, començà a generar un sentiment d'animadversió en contra de la figura de Hitler i en contra del moviment nacionalsocialista alemany.
L'any 1933 contragué matrimoni a la ciutat de Bamberg amb la baronessa Nina von Lerchenfeld, membre d'una família d'aristòcrates catòlics de Francònia.
L'any 1938 assumí el càrrec de capità de la Wehrmarcht essent precisament en aquesta època quan entre en contacte de forma molt directe amb els moviments opositors al nacionalsocialisme. El seu oncle, el comte Nikolaus von Üxküll participà activament en l'intent de crear un moviment opositor entre diferents militars de càrrec d'origen prussià en contra d'Adolf Hitler.
Aviat però, Von Stauffenberg prèn part de les primeres operacions militar, participà activament en l'ocupació militar de la regió dels Sudets l'any 1938. Posteriorment, com a capità de la Wehrmarcht formà part de l'exèrcit que ocupà Polònia l'any 1939 i França l'any 1940. És en aquests periples on observà el tracte que rebia la població civil, i molt especialment la jueva, de mans de l'exèrcit alemany.
El 31 de maig de 1940 es condecorat amb la Creu de Ferro de primera classe al mèrit militar pel propi Adolf Hitler. En un moment en què Hitler observa amb molts bons ulls la participació activa i preponderant de membres de l'alta aristocràcia alemanya en l'exèrcit nacionalsocialista com una forma de legitimació històrica del seu rol.
El 1941 és enviat a l'URSS i concretament al front més meridionals que té com a objectiu l'ocupació de la ciutat d'Stalingrad. Von Stauffenberg observa els abusos contra els civils i creu poc probable una victòria alemanya en la contesa militar. Dos anys després, el 1943 és traslladat al nord d'Àfrica al costat del general Rommel. És a l'Àfrica on perdé totalment l'ull esquerra com a conseqüència d'un bombardeig britànic.
Enviat a Alemanya, es recupera a Munic de les ferides de guerra i, gràcies a la col·laboració de l'aristòcrata militar i conspirador Henning von Tresckow, és destinat a Berlín. Situat com a mà dreta del general Friedrich Olbricht, aquesta planejava un pla secret per eliminar físicament a Adolf Hitler.

