Centre de Documentació i Museu Tèxtil
De Viquipèdia
El Centre de Documentació i Museu Tèxtil és una institució museística situada a Terrassa, ciutat de gran tradició tèxtil, al carrer de Salmerón, número 25, al costat del castell cartoixa de Vallparadís. Gestionat per un consorci format per l'Ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona, presenta una panoràmica dels diversos estils i tècniques utilitzats arreu del món en el camp del teixit al llarg de la història.
El centre de documentació disposa d'una àmplia biblioteca especialitzada en tèxtil i moda, un arxiu fotogràfic i un ric fons de teixits. La institució aporta diversos serveis a les empreses i, a través del seu centre de formació i de diversos convenis amb universitats i institucions educatives, fomenta el coneixement i la relació entre els professionals del sector. Un dels serveis més interessants de què disposa el museu és el banc d'imatges IMATEX, a través del qual empreses i particulars poden accedir al fons del museu, essencialment mostres de teixits i indumentària sobretot de l'àrea mediterrània, des dels primers segles de la nostra era fins avui; també en destaquen els fons de la Xina i l'Índia i una petita col·lecció de mostres de l'Amèrica precolombina. El museu disposa també d'un servei de restauració de teixits i d'una aula didàctica.
[edita] Història
Té l'origen en una iniciativa d'un grup d'industrials terrassencs, que el 1946 van reunir diverses col·leccions privades (principalment la de Josep Biosca i Torres) i van fundar el Museu Tèxtil Biosca en una nau d'una fàbrica industrial del carrer de Sant Isidre. El 1956 es van traslladar els fons a l'edifici del carrer de Sant Pau que tradicionalment ha allotjat l'Institut Industrial i que actualment ocupa la CECOT, la patronal comarcal de Terrassa. El 1959 el museu fou cedit a l'Ajuntament, que va enriquir la col·lecció inicial amb noves compres i donacions, i el 1963 es va subscriure un conveni amb la Diputació de Barcelona, que havia adquirit la col·lecció Viñas de teixits i la seva biblioteca especialitzada, per tal d'unir tots dos fons, amb què es va crear el Museu Provincial Tèxtil. La nova seu, un edifici de l'arquitecte Camil Pallàs, es va construir dalt de l'actual Parc de Vallparadís. Des d'aleshores, les col·leccions s'han anat incrementant, i el 1995 el museu va rebre la denominació actual.
[edita] Les col·leccions del museu
L'extens fons del museu, de més de 20.000 objectes representatius de la història tèxtil d'arreu del món, no es presenta de manera permanent sinó en diverses exposicions temporals monogràfiques d'una durada entre deu i dotze mesos a l'espai Modernisme (primera planta) i de dos o tres anys a la segona planta.
- Teixits de l’àrea mediterrània, preindustrials (egipcis, andalusins, gòtics, renaixentistes, barrocs) i industrials (dels segles XIX i XX i mostraris d’indústries tèxtils, principalment del Vallès i de Catalunya).
- Teixits de la Xina, l'Índia i l’Amèrica precolombina.
- Estampats, brodats, indumentària (segles XVIII-XX), paraments litúrgics (segles XVI-XX) i complements (segles XVII-XX).
- Dissenys originals del segle XX.
- Postes en carta per a telers Jacquard.
- Col·lecció modernista, amb obres mestres d’artistes, dissenyadors i empreses catalanes de l'inici del segle XX.

