Aristides d'Atenes

De Viquipèdia

Aristides (final del segle VI – primera meitat del segle V aC) fou un general i home d'estat grec fill de Lisímac. Era d'una família noble (un cosí seu, Càl·lies, ocupava el lloc protocol•lari de porta torxes) i fou deixeble de Clístenes.

Va lluitar a Marató el 490 aC i fou arcont el 489 aC; va acabar patint desterrament (vers 483 aC) per la seva rivalitat amb Temístocles que en les lluites entre els alcmeònides i els tiranòfils s'havia acabat imposant a la mort de Milcíades.

El 480 aC encara estava desterrat quan es va presentar a Egina amb noticies per Temístocles sobre els movi-ments perses a Salamina, i va cridar al líder atenenc a la reconciliació; va lluitar com un brau a Salamina ocupant l'illa de Psitàlia i després va dirigir les forces atenenques a Platees, i degut a això Tucídides el va nominar ambaixador a Esparta juntament amb Temístocles.

El 479 aC fou estrateg però sembla que juntament amb d'altres. El 478 aC fou altre cop arcont i va fer una llei que permetia a tots els ciutadans atenencs ocupar els càrrecs públics. El 477 aC fou comandant adjunt del contingent atenenc a les ordres de Pausànies i mercès a la seva actuació i a la del seu col·lega i deixeble Cimó, fou l'organitzador de la Confederació o Lliga de Delos el 476 aC. Per la seva integritat va rebre el sobrenom de "Just".

Va morir segons uns a Atenes i segons altres al Pont entre el 471 aC i el 468 aC. Plutarc va veure la seva tomba a Falèron. El seu fill, Lisímac va rebre terres i diners de l'estat per decret d'Alcibíades