Batalla de Bailén
De Viquipèdia
La Batalla de la Bailén és una batalla que es va produir en el si de la Guerra de la Independència Espanyola, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée. Va tenir lloc el dia 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat de Bailén, a l'actual província de Jaén. Va enfrontar l'exèrcit francès que comptava amb 21.000 soldats comandats per Antoine Dupont de l'Etang, el general Dupont, amb un exèrcit espanyol una mica més numerós (uns 24.000 homes, entre regulars i milícia) comandats pel general Francisco Javier Castaños. L'exèrcit francès va ser derrotat i fet presoner, en la que fou la primera derrota militar de Napoleó. En aquesta batalla es va distingir un oficial amb una dilatada carrera i que temps a venir seria l'alliberador de l'Argentina, Xile i Perú: el general José de San Martín.
El general Dupont, després de la batalla del Puente Alcolea que va suposar la caiguda i el saqueig de Còrdova, es va preocupar quan va saber que el general Castaños estava organitzant un exèrcit que podia tallar-li la comunicació amb Madrid i deixar-lo sense bases apropiades per mantenir el seu avenç entre les poblacions hostils, per la qual cosa va abandonar Còrdova i es va recollir a Andújar, on va establir el seu quarter general.
Al seu torn, el general Castaños va posar a punt el seu exèrcit a partir d'antics cossos militars regulars, al qual s'hi van afegir reclutes de les Juntes Provincials de Defensa d'Andalusia. Des del quarter gneral d'Utrera es va dirigir a Sierra Morena per tallar les comunicacions entre el centre de la península i les tropes franceses desplegades a Andalusia.
El general Castaños, en sèrie de maniobres una mica temeràries, va moure el seu exèrcit de dia i de nit, canviant constantment de direcció, de manera que les tropes franceses no podien estar segures de les seves intencions. Per la seva part, Castaños es mantenia perfectament informat dels moviments francesos gràcies a la gent del país. Davant d'això, Dupont va enviar una part important dels seus homes a La Carolina, amb la intenció de protegir el pas cap a Madrid d'un possible atac, que hauria tallat les comunicacions. D'aquesta manera s'havia aconseguit dividir les tropes franceses i era una de les condicions bàsiques que volia Castaños per entaular batalla amb un mínim de garanties.
El general Dupont, des d'Andújar no es va atrevir a entaular batalla i va anar retrocedint per enllaçar amb les tropes franceses comandades pels generals Vedel i Dufour, que venien com a suport i que estaven gairebé al límit d'Andalusia. D'aquesta manera es va desplaçar a Bailéen el 18 de juliol on es van trobar amb l'exèrcit espanyol que sortia de la ciutat i allà mateix es va dur a terme la batalla.
El fet que l'enfrontament va tenir lloc al davant mateix de Bailén va poder ser decisiu per la victòria espanyola: la població local va donar suport en tot el que va poder als seus soldats, l'ajuda més important fou l'abastament d'aigua per als combatents, ja que era un dia d'estiu i que els cronistes assenyalen que fou un dia calorós en una regió de per si ja molt calorós. L'aigua també va servir per refredar els canons i d'aquesta manera l'artilleria espanyola fou més efectiva que la francesa, tot i que l'escalfament de les peces era molt present en els dos bàndols.
Després de diversos episodis de violenta lluita amb una calor asfixiant, el general Dupont va ser derrotat i no va poder rebre ajuda dels homes que havia deixat a La Carolina ni tampoc els reforços del general Vedel. Uns 17.600 soldats francesos es van rendir.
Les condicions de rendició van ser suaus i incloïen que les tropes franceses fossin repatriades a França. De tota manera aquestes condicions no van ser dutes a terme: el general Dupont i els seus oficials van ser alliberats i traslladats a França, els seus homes van ser deportats a la desolada illa de Cabrera. Quan es va acbar la guerra només seguien vius la meitat dels presoners.
Aquesta derrota de les tropes napoleòniques va tenir greus conseqüències per a l'esforç bèl·lic francès. La notícia es va estendre per tota la península i va forçar el rei Josep I Bonaparte a abandonar Madrid, a més de posar en dubte que els exèrcits francesos eren invencibles. Napoleó va haver de venir a Espanya de nou amb un nombrós exèrcit per consolidar el seu domini.
A l'escut de la ciutat de Bailén figura en un lloc destacat un càntir que es diu que representa a Maria Bellido; segons la tradició aquesta dona hauria utilitzat el càntir per donar aigua als soldats espanyols. Amb tot, sembla més una personificació simbòlica ja que fou tota la ciutat en conjunt qui hauria donat aigua als soldats i aquest personatge s'hauria creat per personalitzar el gest.


