Cervell

De Viquipèdia

Localització del cervell
Localització del cervell
Cervells comparats de diferents mamífers
Cervells comparats de diferents mamífers
Sistema nerviós central
Sistema nerviós central

El cervell és la part avantsuperior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós. En la major part dels animals el cervell es troba dins el cap; d'aquí el nom d'encèfal (en grec, encefalon). En els vertebrats, el cervell està protegit pel crani. Alguns animals, com les esponges, no en tenen o distribueixen aquesta funció supervisora entre diferents ganglis. Al cervell, també se l'anomena prosencèfal ja que és l'estructura més recent en l'escala evolutiva. Les estructures evolutivament anteriors s'anomenen metencèfal i mielencèfal i s'ocupen de funcions bàsicament reguladores, com el mateniment del ritme respiratori. Les funcions intel·lectuals estan reservades al prosencèfal.

Controla i coordina el comportament, l'homeòstasi (funcions corporals com el batec del cor, la pressió sanguínia, el balanç de fluids i la temperatura corporal) i les funcions mentals (l'emoció, la memòria l'aprenentatge, la cognició, la percepció i l'atenció). Controla també la transició entre els estats de son i vigília, fonamental per al funcionament correcte del cervell ja que, per exemple, aprofita l'estat de son per organitzar la informació adquirida durant l'estat de vigília. Un insomni prolongat produeix malaltia mental i, fins i tot, al·lucinacions. Cada estat cerebral està associat a unes determinades ones d'activitat.

El cervell humà consta d'uns 100 bilions de neurones, enllaçada, cadascuna, amb unes 10.000 neurones més.

Taula de continguts

[edita] Components tissulars

El cervell està format per l'anomenada matèria grisa, que està formada per tot el conjunt de cossos neuronals. Majoritàriament, es troba a la capa exterior del cervell, també anomenada escorça cerebral, còrtex o corfa, tot i que també se'n troba formant uns agrupaments anomenats nuclis, que tenen funcions específiques. D'altra banda, la matèria blanca està format pels bilions d'axons que són les prolongacions que fan servir les neurones per enviar els seus "missatges". Poden fer metres d'allargada i el seu color característic té origen en les beines d'un material aïllant anomenat mielina, que és produïda pels oligodendròcits,i que recobreix i protegeix els axons. La matèria grisa omple tot l'interior del cervell (exceptuant els nuclis) i sovint forma fascicles formats per conjunts d'axons que es desplacen conjuntament per unir determinades zones del cervell.

[edita] Components anatòmics

Més detalladament, en el cervell dels cordats s'hi pot distingir:

  • diencèfal
  • telencèfal
    • arquipali
    • paleopali
      • escorça piriforme
      • bulb olfactori
      • amígdala
    • neopali
      • escorça cerebral
        • lòbul frontal
        • lòbul temporal
        • lòbul parietal
        • lòbul occipital
        • ínsula de Reïl
        • escorça cingolada


Malgrat que la majoria de nervis s'originen a nivell de la medul·la espinal (nervis espinals), n'hi ha uns quants, anomenats parells cranials, que s'encarreguen d'innervar el cap, de manera que alguns d'ells són responsables de la percepció sensitiva de la vista, l'oïda, l'olfacte, l'equilibri, el tacte i el gust. N'hi ha dotze que s'anomenen amb nombres romans i seguint l'ordre establert pel lloc d'origen, naixent el I parell de la zona olfactiva i el XII a nivell de l bulb raquidi.

[edita] Història

La visió que han tingut les antigues cultures del cervell ha estat la d'una espècie de màquina de classificar. A l'Antic Egipte, durant les momificacions, el cervell es retirava, ja que es creia que era el cor el responsable de la intel·ligència . En els següents 5000 anys, aquesta visió s'ha canviat totalment, ja que sabem segur que és l'òrgan que serveix de substrat per a les funcions mentals, encara que, col·loquialment, s'hagin mantingut algunes relacions entre el cor i certes funcions intel·lectuals.

Pel que fa a la psicologia, els primers coneixements que se'n tenen es remunten als antics filòsofs, com Aristòtil. Així que els coneixements filosòfics van començar a anar d'acord a la recerca mèdica, va sorgir la idea de la psicologia. Des d'aleshores, s'han anat creant diverses branques en l'estudi de la psicologia.

[edita] Relació entre cervell i ment

La diferenciació entre cervell i ment ha portat sempre una gran controvèrsia, encapçalant la dualitat cos-ment. El cervell es defineix com a la matèria física i biològica continguda dins el crani, responsable de tots els processos neuronals electroquímics. La ment, en canvi, està considerada com al conjunt d'atributs mentals, com ara els desitjos i coneixements. Actualment, tan sols els dualistes metafísics conceben la ment com una entitat independent del cos i, per tant, del cervell, entenent-la com una ànima o un fenomen emergent. Altres dualistes conceben la ment com una entitat física, tal com uns processos relacionats amb camps electromagnètics o efectes quàntics. Els materialistes entenen la ment com una mena de programari (software, en anglès), metàfora en la qual el cervell seria el maquinari (hardware, en anglès). Les posicions més radicals són les dels idealistes, que creuen que només existeix la ment i que la matèria és una il·lusió; i a l'altre extrem, hi trobem els materialistes eliminatius, que creuen que la ment no existeix i que el llenguatge mental serà reemplaçat per terminologia neurològica.

[edita] Anatomia comparada

Un cervell de ratolí
Un cervell de ratolí

Tres grups d'animals tenen cervells notablement complexos: els artròpodes (insectes, crustacis, aràcnids, i altres), els cefalòpodes (pops i mol·luscs similars) i els craniats (vertebrats i la família dels peixos sense mandíbula - elsHyperotreti-).[1] El cervell dels artròpodes i els cefalòpodes es desenvolupa a partir d'un parell de nervis espinals que s'extenen per tot el cos de l'organisme. Els artròpodes tenen un cervell central dividit en tres seccions i grans lòbuls òptics darrere de cada ull per al processament de la informació visual.[1]

El cervell dels craniats es desenvolupa a partir de la secció anterior d'un únic nervi dorsal, que més tard es converteix en la medul·la espinal.[2] En els craniats, el cervell està protegit per l'os del crani. En els vertebrats, la creixent complexitat del còrtex cerebral es correlaciona amb el nivell dins de l'arbre filogenètic o evolutiu. Els vertebrats primitius, com ara els peixos, els rèptils o els amfibis, tenen menys de sis tipus de neurones en la capa més externa del cervell. Aquesta configuració cortical s'anomena allocortex (o còrtex heterotípic).[3]

Els vertebrats més complexos, com ara els mamífers, tenen l'anomenat neocòrtex (o còrtex homotípic, neopalli), una escorça cerebral formada per sis capes de neurones. A més, tenen algunes zones formades per allocòrtex.[3] Als mamífers, un nombre creixent de circumvolucions en el cervell és característic de les espècies amb funcions cerebrals més complexes i avançades. Aquestes circumvolucions són aprofitades per guanyar més superfície cerebral per tal d'augmentar el nombre de neurones mantenint un mateix volum cerebral per tal d'encabir-se en el crani. Aquest plegament permet que hi hagi més matèria grisa i les circumvolucions també s'anomenen girs, mentre que els espais que els delimiten s'anomenen solcs

Malgrat que la histologia general del cervell és força similar d'un individu a un altre, l'estructura anatòmica en pot diferir. A part de les divisions embriològiques del cervell, la localització d'un gir o solc específic, d'una regió sensorial primària i altres estructures poden diferir entre espècies.

[edita] Cervell i dieta

Els cervells d'alguns animals, com el de porc, es poden servir com a menjar. Hi havia la creença que determinats aliments afavorien el cervell, com les nous, perquè tenien una forma similar. Tradicionalment també s'ha recomanat la ingesta de peix i de fòsfor per fomentar la intel·ligència.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Cervell