Abd Allah ben Ismail
De Viquipèdia
Abd Allah ben Ismail fou soldà alauita de Marroc per sis vegades entre 1729 i 1757. Segons els historiadors va ser enderrocat fins a cinc vegades i sempre tornat a cridar al poder fins que va morir essent soldà. La seva capital fou de vegades a Meknes i d'altres a Dar Dbibagh prop de Fes.
Va succeir a Mawlay Ahmad ben Ismail el 5 de març de 1729 i li van disputar el poder els seus germans Ahmad al-Dhahabi i Abd al-Malik ben Ismail durant dos anys. Els Abid al-Bukhari (exèrcit de negres creat pel seu pare Mawlay Ismail el van portar al poder a petició de la seva mare. Va sufocar la revolta de la ciutat de Fes després d'un setge de 6 mesos i va fer una campanya al Atles central que va fracassar, essent llavors enderrocat pels abid i va fugir (29 de setembre de 1734) cap al Wadi Nun on vivia la tribu de la seva mare els gish o djaysh del grup Udaya. El seu germà Ali al-Aradj va ser proclamat soldà.
El 1736 fou cridat de nou al poder però enderrocat al cap de pocs mesos pels Abid al-Bukhari i es va refugiar amb els berbers Ayt Idrasan. Fou proclamat el seu germà Muhammad ben al-Arabiyya, i més tard Mawlay al-Mustadi. El 1740 fou cridat altra cop al poder i va haver de lluitar contra Al-Mustadi que s'havia aliat al governador de Tanger Ahmad al-Riff; poc temps després els Abid al-Bukhari el van deposar i van portar al poder a un germà, Zayn al-Abidin ben Ismail. Amb l'ajut de grups berbers del Atles central i mitjà va recuperar el poder al cap de pocs mesos encara el 1740.
Llavors va derrotar a Al-Mustadi i Al-Riff i va començar a pacificar el país. El 1748 fou deposat i va ser proclamat el seu fill Muhammad ben Abd Allah, governador de Marrakech, però aquest quan va tenir el control va reposar al seu pare que va governar fins a la seva mort el 10 de novembre del 1757).

