Experiment d'Asch
De Viquipèdia
L'experiment de Solomon Asch és un dels experiments més cèlebres de la història de la psicologia social. Aquest experiment corrobora, per primera vegada, empírica i quantitativament la hipòtesi que per tants anys s´ha intuït: les conductes o opinions d´un individu són el resultat d´una pressió real o imaginada d´un grup social.
Des de la seva aparició ha estat objecte de nombroses rèpliques i una amplia discussió en la literatura de la sociologia. Fa cinc anys, la hipòtesi que nosaltres manteníem es va fer operativa amb uns resultats favorables. Aquesta vegada, el que volíem era replicar-la i comprovar que l'adolescència segueix sent l'etapa més propensa a caure en la conformitat i normalització que comporta la pressió de grup, ja que és en aquesta etapa quan les persones estan formant la seva personalitat i el seu judici moral. Com anteriorment, els nostres resultats semblen indicar que hi ha una diferència significativa en el comportament d´aquest grup social respecte al grup adult, encara que estadísticament aquests no són extrapolables degut a la mida de la mostra examinada.
No és exagerat considerar l’experiment d’Asch (1956) com un experiment crucial en el camp de la psicologia social. Per primera vegada fa possible estudiar de manera experimental els efectes de la pressió de grup sobre el comportament individual, més enllà d’hipòtesis intuïtives o de sentit comú.
S'ha replicat nombroses vegades per a ser inclòs en altres estudis. Per citar algunes de les més importants: ALLEN I LEVINE (1971), McGUIRE (1978), PETTY I CACCIOPO (1987). Cal dir que en totes ocasions en què s’han mantingut les mateixes condicions experimentals els resultats s’han mantingut de manera consistent: en torn al 70% dels individus sotmesos a la prova responen de manera congruent amb la del grup (en la situació òptima de un sol individu contra una majoria unànime), amb un nivell de significativitat respecte al grup de control de c2 = 58.4; p < 0,001 (Asch, 1956, p.10). Lògicament, la proporció varia en casos més específics (dos o més individus contra la majoria, majoria unànime però inconsistent, variacions en el judici de la majoria, etc).
Actualment, el camp de l'experimentació on s'utilitza l'experiment de S. Asch és el de la violència i agressions humanes. Tots els experiments de Sociologia que estudien efectes de la pressió de grup deriven del de Solomon Asch. Alguns dels causants d'aquestes reaccions en el cervell humà s'han estudiat per especialistes; dels quals nosaltres hem seleccionat aquells que més tenen a veure amb el nostre experiment.
Identitat Social: l'efecte mínim de grup. Ací tenim un epígrafe en versió original dels objectius d'aquests experiments, derivats del que nosaltres tractem: Tajfel and his collaborators (see Brown) have shown in many studies that arbitrary division of individuals into two groups, even by flipping a coin, is enough to generate ingroup preference. Individuals prefer the products of their own group, and favor members of their own group when distributing rewards and costs. The interpretation offered by Tajfel and his collaborators is that a purely cognitive and perceptual manipulation has motivational effects in producing in-group bias. The theory assumes that our self esteem depends to great extent on the status and success of the groups we belong to; if we belong to a group, however arbitrary, it must be above-average.
BROWN, R. (1986). Ethnocentrism and hostility. Chapter 15, especially pp. 541-574, in Social Psychology, 2nd Ed. New York: Free Press. HONG, O.P. and Harrod, W.J. (1988). The role of reasons in the ingroup bias phenomenon. European Journal of Social Psychology, 18, 537-545. RABBIE, J.M. and Horwitz, M. (1988). Categories versus groups as explanatory concepts in intergroup relations. European Journal of Social Psychology, 18, 117-123.
Rentat de Cervell: molt paregut al que nosaltres intentarem provocar en les ments dels subjectes experimentals. Brainwashing came to public attention when some U.S. soldiers, captured by the Chinese in the Korean War, refused repatriation at the end of the war. How could American boys not want to come home? Brainwashing was the answer: a system of small-group study of Communist-party materials, joined with sessions of criticism and self-criticism for failures to live up to "the people’s viewpoint."
LIFTON, R. J. (1963). Thought reform and the psychology of totalism. New York: Norton. Whyte, W. K. (1974). Small groups and political rituals in China. Berkeley: University of California Press. PASQUALINI, J. (Bao Ruo-Wang). (1976). Prisoner of Mao. New York: Penguin Books. STOCKDALE, J. B. (1984). A Vietnam experience: Ten years of reflection. Stanford: Hoover Institute.
Nosaltres hem volgut estudiar el grup d’edat situat en les primeres etapes de l’ adolescència, època en què, segons els especialistes (PIAGET, 1967; PIAGET I INHELBERG, 1977) s’inicia una important fase en el desenvolupament del judici moral, caracteritzat pel pas d’una ètica heterònoma a una ètica autònoma. La nostra hipòtesi és que, degut al conflicte cognitiu i afectiu que aquesta etapa representa, amb estructures làbils i en formació, la susceptibilitat dels adolescents a la pressió del seu grup de parells serà significativament més gran que la de la població adulta de referència (valors, doncs, superiors al 70% trobats).
Taula de continguts |
[edita] Mètode
SUBJECTES: 14 subjectes , distribuïts en dos grups desiguals de còmplices i subjectes experimentals d’una classe de 3er d’ESO triats a l’atzar. Per a reduir la possibilitat d’error hem utilitzat els mateixos còmplices durant tot l’experiment (sis subjectes).
El rang d’edat dels subjectes és entre 14 i 15 anys. No s’ha realitzat cap estratificació per sexes ni de cap altre tipus. S’han repetit vuit situacions experimentals amb vuit individus com a subjectes experimentals en cadascuna: cinc nois i tres noies.
[edita] Descripció de la tasca experimental
[edita] Materials
L’experiment de Asch tracta de comprovar mitjançant una prova la Pressió Social. Per a fer l’experiment, Asch va agafar una làmina, en la qual a l’esquerra hi havia una única línia; i a la dreta hi havia tres de diferent longitud, aquestes estaven ordenades 1, 2 i 3.
Una de les tres de la dreta era igual a la línia patró de l’esquerra. Es reunia un grup de set a nou individus, tots estudiants universitaris, del grup tot eren còmplices exceptuant-ne un que era el subjecte experimental. Hi havia dotze làmines com aquesta de l’esquerra, però amb línies de diferent longitud.
Nosaltres vam fer l’experiment tal i com el va realitzar Asch. Vam utilitzar 17 làmines amb fons blanc, de 30x40 cm, amb tres fletxes dibuixades a cadascuna, òbviament de diferent longitud, com la de l’esquerra del dibuix. Consistia en esbrinar quina de les tres fletxes de la cartolina de l’esquerra era com la fletxa patró de la cartolina de la dreta.
No cal dir que la diferència entre la llargària de les fletxes era perceptiblement ben clara i inequívoca, sense que cabés la menor possibilitat de confusió.
[edita] Procediment
Vam emprar les dues primeres hores lectives del grup 3r D, aprofitant que tots els alumnes estaven reunits a la mateixa classe.
Ens vam presentar i els diguérem que els havíem de fer unes proves de percepció visual, ja que érem alumnes de Ciències Naturals. Primerament necessitàvem un grup de 8 persones. En triàrem 8 a l’atzar (aparentment, ja que ja els teníem assignats) i dos de nosaltres els vam dur al laboratori per entretenir-los amb un distractor i centrar-los perquè sortís bé la prova. Aquests eren els subjectes experimentals.
Després agafàrem un grup més de 6 persones a l’atzar, aparentment també, els quals van ser els còmplices. El grup d'organització, encarregats de fer la prova, els explicàrem en que consistia realment:
“No som, com us han dit, alumnes de Ciències Naturals sinó de filosofia. Anem a fer una prova de dissonància cognitiva, la finalitat de la qual és veure com els vostres companys reaccionen quan ells pensen una cosa i vosaltres en dieu una altra. Vosaltres entrareu amb un dels vostres companys (subjecte experimental) fent veure que no ens coneixem i no sabeu de què va tot açò. Heu d'intentar seure de manera que ell es quedi en l'últim o en el penúltim lloc. Us ensenyarem unes làmines amb tres fletxes, i una altra làmina al costat amb una sola fletxa, ens haureu de dir quina fletxa de la primera làmina és igual a la fletxa de la segona làmina. A partir de la tercera vegada el primer de vosaltres haurà de dir una resposta diferent a la que és en realitat, els altres haureu de dir el mateix que diu ell. Ho teniu clar? ”
Després d’assegurar-nos que havien entès bé què havien de fer, els traguérem al passadís per fer veure que arribaven en aqueix precís instant de la seva classe. Fèiem entrar al seminari un dels “subjectes experimentals” i allí esperàvem fins que “arribaven” la resta de companys que necessitàvem per tal de fer la prova. Els fèiem entrar al laboratori i realitzàvem la prova. Una vegada passades totes les làmines, els donàvem les gràcies per la seva col·laboració, així com al finalitzar l’experiment per complet, als còmplices en particular, per la seva gran ajuda.
Una vegada fet el primer grup, fèiem sortir els còmplices al passadís per tornar a entrar fent veure que venien per primera vegada i fèiem el mateix amb la resta dels “subjectes experimentals”. Al final de cada experiment, fèiem quedar el “s.experimental” per explicar-li en què consistia realment l'experiment i preguntar-li (si s’esqueia, és clar) per què havia contestat el mateix que els altres, encara que ell/a pensava el contrari.
Cal insistir molt en què vam mantenir en tot cas els aspectes deontològics, tranquil·litzant els subjectes sotmesos a l'experimentació, i explicant-los que el seu comportament era “normal”, donat que la majoria de persones, sense per això haver de ser mentideres o covards, es sotmeten, al menys verbal i externa, a l’opinió majoritària del grup.
[edita] Resultats
SUBJECTE EXPERIMENTAL: NOI, 15 ANYS
En aquest cas, en la transmissió de la informació va esdevenir una confusió, ja que en un principi se’ns va informar que havia resistit a la pressió de grup, però els entrevistadors ens adonàrem que realment no era així. El subjecte va reduir la dissonància cognitiva assegurant que les fletxes eren similars, i per tant, aparentment, va patir distorsions perceptives. A més, s’intentava convèncer que la seva resposta era la correcta. Després de l’explicació de l’autèntic sentit de l’experiment, es va justificar assegurant que les fletxes eren confuses, i va manifestar expressament que havia fet un esforç per a veure-les com els seus companys, amb la finalitat de no sentir-se estrany ni fer el ridícul.
SUBJECTE EXPERIMENTAL : NOI, 14 ANYS
El subjecte experimental es va mostrar tranquil durant tota l’entrevista. Se’ns va informar que havia resistit la pressió de grup fins a la quarta làmina excepte dues vegades que va dir el mateix que els seus companys. Malgrat això, després tornà a resistir la pressió de grup. Abans de començar l’entrevista, ens va dir que ocorria alguna cosa estranya; segons ell, “no podia ser que quan una persona feia una resposta incorrecta, tots els demés la seguiren"; és a dir, se’n va adonar de l’experiment. Ens va dir que durant tota la prova havia contestat allò que ell creia correcte, justificant les vegades que havia dit el mateix que els demés afirmant que ho feia perquè els seus companys no cregueren que patia algun problema de percepció visual, però que ell en tot moment ho havia vist ben clar. Constantment afirmava que no es deixava influenciar pels seus companys.
SUBJECTE EXPERIMENTAL: NOIA, 14 ANYS
Els entrevistadors vam poder observar que aquest subjecte havia experimentat durant tot el procés de la prova i l’entrevista un alt grau de nerviosisme. Hem de recordar que la noia havia sucumbit a la pressió a partir de la cartolina número 3. Se sentia confusa i desorientada, assegurant que no havia entès res de la prova en qüestió i que havia dit les coses sense pensar, tal i com ho feien el seus companys. Quant li van explicar el vertader sentit de l’experiment va assegurar sentir-se com un "conillet d'índies" i ens va confessar que no havia respòs com vertaderament ella creia. La noia va reduir la dissonància cognitiva culpant-se de tenir un problema de percepció visual per falta d’ulleres.
SUBJECTE EXPERIMENTAL: NOI, 14 ANYS
Des del primer moment, el subjecte experimental no va mostrar cap impediment a col·laborar amb l’entrevista. Estava segur de les seves respostes a pesar que se li veia confós en tornar de l’experiment. Prèviament a l’entrevista vam ser informats que el subjecte experimental, després de les tres preguntes de prova, va respondre dues preguntes resistint a la pressió de grup, però a partir de la tercera es va sotmetre a l'opinió general. Açò, segons ell, va ser degut al fet que una dels còmplices li va dir que havia de respondre el mateix que els altres. No ho podem comprovar, però, malgrat tot, un dels observadors de l’experiment ens va informar que la còmplice en qüestió va tenir ocasió de parlar amb el subjecte experimental. No obstant, vam decidir no descartar que fóra un mecanisme d'autojustificació i per això vam mantenir l’entrevista del subjecte. El subjecte va confessar no haver notat cap situació tensa, no obstant, sí que va trobar sospitosa l’actitud dels seus companys. Fins abans de la situació explicada per ell, el subjecte observava les làmines, coneixia i deia la resposta correcta, però després d'aqueix suposat incident en l’experiment, adoptava les respostes dels altres sense examinar les làmines.
SUBJECTE EXPERIMENTAL: NOIA, 15 ANYS
En aquest cas, la noia va aguantar fins a la desena làmina, amb una errada puntual en la sisena làmina.
Al començament ens va dir que la prova havia sigut fàcil, però de seguida ens va explicar que algunes fletxes no s’assemblaven gaire, afirmava que la fletxa de la dreta era més gruixuda que les de l’esquerra i que per això dubtava en alguns moments sobre quina fletxa dir. Això pot ser un mecanisme per a justificar l'actitud de seguir la resposta dels companys: ella intentava veure-ho com els seus companys a través d’altres punts de referència; com per exemple, el gruix de les fletxes. També ens va explicar que quan es despistava o dubtava de la resposta deia el mateix que els altres i quan ho tenia clar deia el que pensava. Creia que molts dels seus companys també responien només per seguir la corrent, ja que no es fixaven massa en les làmines.
Després d’informar la noia que havia sigut objecte d’un experiment sobre pressió de grup, aquesta es va mostrar més tranquil·la i relaxada. Afirmava que havia estat conscient en tot moment que deia no el que ella realment percebia, sinó el que els altres responien, a fi de no parèixer estranya als ulls dels demés. No és habitual que un adolescent tinga valor suficient per reconèixer que ha estat mentint deliberadament. La noia seguia afirmant que quan digué el que pensava, era perquè ho veia realment clar.
SUBJECTE EXPERIMENTAL: NOI, 16 ANYS
El subjecte es veia prou nerviós, i es pensava que era ell qui cometia errors, ja que en tot moment responia correctament, excepte en el sisè cas, que es va deixar influenciar pels còmplices. El subjecte es va excusar dient que va desorientar-se i va triar l'opció equivocada per seguir el corrent. Estranyament, aquesta era una làmina intermèdia (6 de 15). Ens va dir que en tot moment era conscient d'allò que deia en la prova. El subjecte insistia que no acabava d’entendre-la, encara així acabà contestant correctament a gairebé tots els casos.
En l’entrevista el subjecte no parava de gratar-se el braç i tocar-se la samarreta amb molta freqüència, cosa que indicava el seu nerviosisme, el qual també es notava en la forma de respondre, ja que parlava molt indecís. Després d’explicar-li de què tractava la prova, es va calmar i contestava amb més desimboltura, encara així era difícil traure informació d’aquest subjecte.
[edita] Resultat final
El 87,5 % dels subjectes es van mostrar sensibles a la pressió de grup i van afirmar veure les línies com les veia la majoria.
[edita] Discussió
"Són les cinc del matí. Et lleves del llit, fas les teues ablucions i la pregària de l’alba. A l’exterior desperta el matí, però és la nit la que s’estendrà sobre el món. Repeteixes mentalment una i altra vegada els passos que has de seguir, i et sents molt poderós. Tota la gent d’allà afora no sap què a punt de succeir, el món tremolarà per la teua força destructiva. Surts de casa, dones les teves últimes passes pel carrer, desert a la matinada. Et sents lleuger, més lliure que mai: perquè des daquest moment tots els teus gestos seran irrepetibles. Et sents ple d’una força terrible, però el món que et rodeja ja no és el mateix. Dins de poc, tot s’interromprà, l’instant palpitant de vida serà subvertit pel caos.
Per descomptat, t’han dit mil vegades que tot açò ho faràs en nom de l’islam: seràs un shahid, un màrtir. T’han ensenyat que Déu tria a qui ha de restituir-li la vida amb la seva gràcia més enllà la mort. Abans tenies altres plans. Nits en vela mirant el cel, la llum de la llàntia amagada baix un llençol en hores intempestives... Descobrir nous estels era el somni infantil pel qual anaves a lluitar mentre els grans de sorra anaven lliscant cap a la part inferior del teu rellotge de sorra. Però l’exterior et va canviar: les teves companyies, la societat enganyada, van desplaçar al xiquet que mirava cap a amunt. Una nova ombra va seure en el tron. Vas deixar d’existir en aquell moment. Ara entens només destrucció: i dins de poc, el món es precipitarà en la violència, el temps mateix cremarà com el foc que es difon, serpentejant, per la terra ardent, regada de carmesí."
Es molt difícil d’esbrinar quins estranys mecanismes han entrat en funcionament en el cap d’un jove idealista i emprenedor per a convertir-lo en una titella manipulada per éssers ocults en les ombres. Sabem que aquests comportaments són producte de la pressió exercida per grups que intenten rentar les ments de la gent i imposar la seva manera de veure el món.
El que nosaltres preteníem realitzant aquest treball era comprovar com la pressió social influïa sobre un individu en concret. La teoria més adequada per explicar-ho és la de la dissonància cognitiva d’Aronson (1976), i hem pogut comprovar com la tensió que produeix aquest conflicte es resol amb la submissió a l’opinió del grup, encara se sol mantenir consciència d’aquest fet. Aquesta pressió social determina part del nostre comportament, especialment, en l’adolescència. La realitat observada en l’experiment deu servir per a canviar els nostres mètodes didàctics, i formar persones amb fermes conviccions no alienes, capaços de resistir en tot moment a la pressió social i criticar les idees considerades com "normals" abans d’acceptar-les. No sabem si és la societat qui malmet a l’home o si és justament a l’inrevés. El que sí podem discernir és que cada individu deu ser capaç d’instal·lar un filtre depurador per a garbellar les idees que li arriben. No només evitarà perdre la seva personalitat, sinó que enriquirà la seva persona amb la tradició més selecta i beneficiosa.
[edita] Referències
- BROWN, R. (1986). “Ethnocentrism and hostility”. Chapter 15, especially pp. 541-574, in Social Psychology, 2nd Ed. New York: Free Press.
- HONG, O.P. and Harrod, W.J. (1988). “The role of reasons in the ingroup bias phenomenon”. European Journal of Social Psychology, 18, 537-545.
- RABBIE, J.M. and Horwitz, M. (1988). “Categories versus groups as explanatory concepts in intergroup relations”. European Journal of Social Psychology, 18, 117-123.
- LIFTON, R. J. (1963). “Thought reform and the psychology of totalism”. New York: Norton. Whyte, W. K. (1974). Small groups and political rituals in China. Berkeley: University of California Press.
- PASQUALINI, J. (Bao Ruo-Wang). (1976). Prisoner of Mao. New York: Penguin Books.
- STOCKDALE, J. B. (1984). A Vietnam experience: Ten years of reflection. Stanford: Hoover Institute.
- MOSCOVICI Serge (ed.), “La influencia social inconsciente”. Estudios de psicologia social experimental, Barcelona, Anthropos, 1991.
- PIAGET Jean. La epistemología genética. Madrid Editorial Debate. 1986.
- INHELDERG B. i PIAGET J. (1996) De la lógica del niño a la lógica del adolescente. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica.

