Carles Perelló i Valls

De Viquipèdia

Carles Perelló, a 1996
Carles Perelló, a 1996

Carles Perelló i Valls (Rubí, Vallès Occidental, 1932). Matemàtic i enginyer català. Fill de Marcel·lí Perelló i Domingo i d'Edelmira Valls i Puig. Germà de Marcel·lí i de Mercè Perelló i Valls. Al moment de la caiguda de Catalunya sota l'exèrcit feixista, al començament de 1939 els Perelló es veuen obligats a fugir a França. Després de nombrosos tombs, es reuniran finalment a la Maison bleue de Montalban. D'allí passaran a Marsella, en 1942, on s'embarcaran en el Maréchal Lyautey cap al Marroc i en el Nyassa cap a Mèxic.

[edita] Formació professional

El 1950, Perelló ingressarà a la Facultat de Enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) on obtindrà el títol d'enginyer mecànic electricista amb els màxims honors. La seva generació va ser apadrinada pel General Lázaro Cárdenas. Simultàniament estudiarà, a la Facultat de Ciències de la mateixa universitat, la carrera de Matemàtiques.

Després de treballar alguns anys a la Compañía Mexicana de Luz y Fuerza Motriz i ser un dels constructors de la central termoelèctrica de Lechería, una de les más gran del país, és fitxat per Solomon Lefschetz, un dels més importants matemàtics del segle XX, i contractat pel Research institute for advanced studies (RIAS) amb seu a Baltimore, Maryland, EUA. D'allí passarà a la Brown University de Providence, Rhode Island, on obtindrà el doctorat en matemàtiques aplicades. Tornarà a Mèxic el 1966 i farà part de la planta d'investigadors del Centro de investigación y estudios avanzados de l'Instituto Politécnico Nacional (IPN) fins el 1972.

[edita] Retorn a Catalunya

Arran de la seva participació, com a mestre, al moviment d'estudiants de 1968 fou perseguit i hostigat per la policia. L'atmosfera que quedà en els medis universitaris i científics mexicans després del gran trasbals, no era gens propícia i Perelló decideix retornar a Catalunya amb la seva família. Serà, 33 anys després, no el final de l'exili, sino un segon exili. Des de 1973 serà professor titular de la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències de la UAB. Del 1999 al 2005 serà el Director de l'Institut de Posgrau de la dita universitat. És membre actiu d'Esquerra Republicana de Catalunya, i n'és President de la Sectorial d'universitats i recerca. Fou cap d'assessors del Conseller per Universitats en el primer govern Maragall. Actualment és President de la Societat Catalana de Matemàtiques. Es un aferrissat lluitador per la catalanització de les universitats.

[edita] Treballs i Recerques

Les seves principals aportacions han estat en el camp dels sistemes dinàmics seguint la petxa de'n Jack. K. Hale, amb qui ha treballat personalment. Ha publicat treballs en biomatemàtiques i és autor d'un curs de Càlcul Infinitesimal publicat per Enciclopèdia Catalana. Ha estat homenatjat més d'una vegada.