Escalda (riu)
De Viquipèdia
|
||||
|---|---|---|---|---|
| {{{Foto}}} | ||||
| Llargada | 350 km | |||
| Altitud del naixement | 95 m | |||
| Cabal mitjà | 104 m³/s | |||
| Àrea conca | {{{Àrea}}} km² | |||
| Naixement | Gouy França | |||
| Desembocadura | Mar del Nord | |||
| Territoris de la conca | França - Bèlgica – Països Baixos | |||
| Riu - Hidrologia - Rius del món | ||||
L'Escalda (neerlandès: Schelde, francès: Escaut, llatí Scaldis) nèix a França aprop de Gouy (Aisne (departament)). Rega el Nord, les províncies belgues Hainaut, Flandes Occidental i Oriental) i Antwerpen. Als Països Baixos les províncies Brabant Septentrional i Zelanda. Al delta en la seva embocadura es escindia en dos braços: la Westerschelde i la l'Oosterschelde. L'Oosterschelde es va separar del riu l'any 1871 amb la construcció d'un dic pel ferrocarril de Roosendaal a Vlissingen a l'illa de Walcheren.
L'efecte de la marea es fa sentir des l'estuari cap a molt endins del país fins a Gant.
Taula de continguts |
[edita] Història
El riu sempre ha hagut molta importància militar i econòmica des l'ocupació romana de la Gàl·lia. Es esmentat per primer cop per Juli Cèsar, quan perseguia a Ambiorix, el qual diu erròniament que desaiguava al Mosa. Plini diu que era el límit entre gals i germànics i no esmenta res de la seva unió al Mosa.
Les ciutats de Tournai, Gant i particularment Anvers s'han desenvolupat gràcies al riu i el seus ports. El desenvolupament del port de Vlissingen és més recent.
Quan els Estats Generals dels Països Baixos van ocupar Flandes Zelandès per fer-ne una Terra de la Generalitat van controlar l'estuari del riu i bloquejar el port d'Anvers des la fi del segle XVI cap al segle XVIII. Va ser l'inici d'un període de decadència econòmica que va durar fins als anys 1850. Sota Napoleó l'Escalda serà reoberta. A la Revolució belga del 1830, els neerlandesos van tornar a tancar el riu com a mitjà de pressió. L'obertura de l'Escalda va ser un dels punts de discussió majors desprès de l'independència de Bèlgica. L'any 1839, el Tractat de Londres o Tractat dels 24 articles va garantir-ne l'obertura per sempre. Encara avui, l'apregonament del riu és un subjecte de llargues negociacions entre els dos estats.
[edita] Viles i municipis regats per l'Escalda
[edita] França
Gouy-Le-Câtelet, Vendhuile, Ossu, Honnecourt-sur-Escaut, Banteux, Bantouzelle, Les Rues-des-Vignes, Crèvecœur-sur-l'Escaut, Masnières, Marcoing, Noyelles-sur-Escaut, Cantaing-sur-Escaut, Proville, Fontaine-Notre-Dame, Cambrai, Neuville-Saint-Rémy, Ramillies, Escaudoeuvres, Eswars, Thun-l'Évêque, Thun-Saint-Martin, Iwuy, Estrun, Hordain, Bouchain, Neuville-sur-Escaut, Lourches, Douchy-les-Mines, Denain, Wavrechain-sous-Denain, Haulchin, Rouvignies, Prouvy, Thiant, Maing, Trith-Saint-Léger, Valenciennes, Anzin, Saint-Saulve, Bruay-sur-l'Escaut, Onnaing, Escautpont, Fresnes-sur-Escaut, Condé-sur-l'Escaut, Vieux-Condé, Odomez, Hergnies, Bruille-Saint-Amand, Château-l’Abbaye, Flines-lez-Mortagne, Mortagne-du-Nord, Maulde
[edita] Bèlgica
Bléharies, Hollain, Bruyelle, Antoing, Tournai (Calonne, Chercq), Pont à Chin, Pecq (Esquelmes, La Garenne, Pecq, Warcoing), Celles (Marais-de-Pottes), Mont-de-l'Enclus
Spiere-Helkijn, Bossuit, Outrijve, Avelgem
Kluisbergen, Wortegem-Petegem, Oudenaarde, Zwalm, Zingem, Gavere, Merelbeke, De Pinte, Gent, Destelbergen, Melle, Wetteren, Wichelen, Berlare, Dendermonde, Zele, Hamme, Buggenhout, Sint-Amands Beveren, Kruibeke, Temse,
- Antwerpen
Bornem, Schelle, Hemiksem, Rupelmonde, Antwerpen, Zwijndrecht,
[edita] Països Baixos
- Westerschelde:
Borsele, Hulst, Kapelle, Reimerswaal, Sluis, Terneuzen, Veere, Vlissingen;
- Oosterschelde:
Goes, Middelburg, Noord-Beveland, Schouwen-Duiveland, Tholen

