Abd Allah ben Alí
De Viquipèdia
Abd Allah ben Alí fou oncle dels califes Abul Abbas al-Saffah i Abu Djafar al-Mansur.
Va participar en la lluita contra els omeies (749-750) i fou comandant en cap abbàssida a la batalla decisiva del Gran Zab després de la qual va conquerir Damasc. Va perseguir a Marwan II cap a Palestina i Egipte i, portat del seu odi contra els omeies, arreu va fer matar a tots els que va trobar i a Palestina, en un sol dia en va matar 80. Aquestes crueltats van provocar la revolta a Síria (750) de Abu Muhammad, descendent de Muawiya I, i Abul Ward ben Kawthar, governador de Kinnasrin, que van obtenir una victòria inicial però Abd Allah ben Alí va marxar contra ells i els va derrotar prop de Mardj al-Akhram.
Fou nomenat governador de Síria que va governar quatre anys. A la mort del Califa d'Abul Abbas (754), es trobava a punt de fer una expedició contra els bizantins i disposava d'un fort exèrcit, i va reclamar el califat, que al·legava que el califa difunt li havia promès a canvi dels seus serveis. El poderós governador de Khorasan, Abu Muslim, es va declarar partidari de Al-Mansur, i Abd Allah va marxar contra ell; abans d'iniciar el camí va fer matar disset mil khurasanides del seu exèrcit, que sospitava que no voldrien lluitar contra Abu Muslim. Amb la resta de l'exèrcit fou derrotat prop de Nisibin el novembre del 754. Abd Allah va fugir cap a Bàssora, on el seu germà Sulayman ben Alí era governador.
Sulayman fou destituït el 757 i Abd Allah fou fet presoner i encarcerat durant set anys. El 764 fou portat a una casa prèviament minada, que es va ensorrar i el va matar sota l'escombraries (764) als 52 anys.

