Emic-ètic
De Viquipèdia
Emic i etic (émico i ètic) és una distinció que s'usa en les ciències socials i les ciències del comportament per a referir-se a dos tipus diferents de descripció relacionades amb la conducta i la interpretació dels agents involucrats.
Una descripció emic, o émica, és una descripció en termes significatius (conscients o inconscients) per a l'agent que les realitza. Així per exemple una descripció emic de cert costum tradicional estaria basat en com expliquen els membres d'eixa societat tradicional el significat i els motius d'eixe costum.
Una descripció etic, o ètica, és una descripció de fets observables per qualsevol observador desproveït de qualsevol intent de descobrir el significat que els agents involucrats li donen.
A vegades la descripció etic i emic d'un mateix fenomen no coincidixen, tal com va mostrar l'antropòleg Marvin Harris en diversos dels seus treballs. Per això resulta important atendre a ambdós tipus de descripcions. Per un altre costat les motivacions per a buscar un tipus de descripció o un altre poden estar basades en el tipus de treball. Els científics interessats en la construcció local de significat no podran deixar d'atendre a descripcions de tipus emic. En canvi els científics interessats en investigacions comparatives tractaran de buscar descripcions etic.
El terme va ser introduït per primera vegada pel lingüista Kenneth Pike basant-se en la distinció entre phonemics (fonologia) i phonetics (fonètica). Pike va argumentar que aqueest tipus de distinció basat en la interpretació del subjecte (fonema) enfront de la realitat acústica d'un so (fono) havia d'estendre's a la conducta social. Els termes van ser popularitzats per Marvin Harris que els va usar amb accepcions lleugerament diferents de les que havia donat Pike.
El musicòleg i semiòleg Jean-Jacques Nattiez (1990: 61) descriu l'enfocament emic com "una anàlisi que reflexa el punt de vista dels informadors natius" i descriu l'enfocament etic com "una anàlisi duta a terme per mitjà de les ferramentes metodològiques i categories de l'investigador". Harris probablement acceptaria la primera però diferiria en la segona.
[edita] Bibliografia
- Pike, Kenneth Llig (1967). Language in relation to a unified theory of structure of human behavior 2nd ed. The Hague: Mouton.

