Federalist Papers

De Viquipèdia

Anunci en premsa de The Federalist
Anunci en premsa de The Federalist

Els Federalist Papers, també anomenats The Federalist, són una sèrie de 85 articles defensant la ratificació de la Constitució dels Estats Units d'Amèrica. Setanta-set dels articles foren publicats en sèrie en els diaris The Independent Journal i The New York Packet entre l'octubre de 1787 i l'agost de 1788. Aquest articles, amb vuit addicionals, foren publicats l'any 1788 per J. i A. M'Lean[1] amb el títol The Federalist.

Els Federalist Papers són font primària d'interpretació de la constitució nord-americana[2] en tant que exposen la filosofia i les motivacions del sistema de govern amb el doble objectiu de facilitar la ratificació i d'influir en la futura interpretació de la Constitució. En paraules de l'historiador Richard Morris, són una "incomparable exposició de la Constitució, un clàssic de la ciència política no superat en extensió o profunditat per el producte de qualsevol escriptor americà posterior"[3].

Els articles, signats amb el pseudònim Publius[4], foren escrits per Alexander Hamilton (art. 1, 6—9, 11—13, 15—17, 21—36, 59—61, i 65—85), James Madison (art. 10, 14, 18—20, 37—58, i 62—63), i John Jay (2—5, i 64)[1]. Madison és considerat el pare de la Constitució[5] i esdevingué el quart President dels Estats Units. Hamilton fou un delegat de la Convenció constitucional i primer Secretari del Tresor. John Jay, per la seva banda, fou el primer Cap de la Justícia de la Cort Suprema.

L'article Federalist No. 10, que exposa com una gran república pot prevenir les insurreccions i la divisió en faccions, és considerat, des de una perspectiva filosòfica, el més important del 85 articles[6]. També destaquen el Federalist No. 84, amb la seva oposició a la Declaració de Drets i el Federalist No. 51, amb la exposició del que avui anomenem "Federalisme".

Taula de continguts

[edita] Historia

[edita] Orígens

Alexander Hamilton, autor de la major part dels Federalist Papers
Alexander Hamilton, autor de la major part dels Federalist Papers

La Constitució fou tramesa als Estats per a la seva ratificació a finals de setembre de 1787. Als poc dies, ja fou objecte d'articles i cartes obertes que s'oposaven al federalisme o a la pròpia necessitat d'una nova Constitució. Per exemple, el importants antifederalistes "Cato" i "Brutus" debutaren a Nova York el 27 de setembre i el 18 d'octubre respectivament[7]. En resposta, Hamilton inicià els Federalist Papers amb l'objectiu d'explicar als novaiorquesos la nova Constitució i obtenir el seu vot favorable[8].

Hamilton reclutà col·laboradors per al projecte. Fitxà Jay, que no va poder contribuir gaire en caure malalt. Madison, que era delegat del Congrés a Nova York, fou allistat per Hamilton i Jay i esdevingué el principal col·laborador de Hamilton. En Gouverneur Morris i en William Duer també foren considerats; Morris no acceptà la invitació i Hamilton rebutjà tres assaigs de'n Duer[9]. Duer, més endavant, escrigué recolzant als tres autors Federalistes sota el pseudònim de "Philo-Publius" o "Friend of Publius".

[edita] Referències

  • Adair, Douglass. Fame and the Founding Fathers. Indianapolis: Liberty Fund, 1974. A collection of essays; that used here is "The Disputed Federalist Papers."
  • Furtwangler, Albert. The Authority of Publius: A Reading of the Federalist Papers. Ithaca, New York: Cornell University Press, 1984.
  • Frederick Mosteller and David L. Wallace. Inference and Disputed Authorship: The Federalist. Addison-Wesley, Reading, Mass., 1964.
  • Wills, Gary. Explaining America: The Federalist, Garden City, NJ: 1981.

[edita] Notes

  1. 1,0 1,1 Kenneth T. Jackson: The Encyclopedia of New York City: The New York Historical Society; Yale University Press; 1995. P. 194.
  2. Furtwangler, 17
  3. Richard B. Morris, The Forging of the Union: 1781-1789 (1987) p. 309
  4. Furtwangler, 51. L'ús d'aquest pseudònim és un homenatge al Cònsol Romà Publius Valerius Publicola
  5. Irving Brant, James Madison: Father of the Constitution, 1787-1800. Indianapolis: Bobbs-Merrill Company (1950).
  6. Wills, x.
  7. Furtwangler, 48-49.
  8. Hamilton escrigué al Federalist No. 1: "intentaré oferir resposta satisfactòria a totes les objeccions que poden haver aparegut, que poden haver cridat la vostre atenció"
  9. Furtwangler, 51-56.