Abd Allah al-Ghalib Billah

De Viquipèdia

Abd Allah al-Ghalib Billah (juny 1527-21 de gener de 1574) fou sultà de la dinastia sadita de Marroc, fill d'un dels fundadors de la dinastia, Muhammad al-Shaykh al-Mahdi.

Fou declarat hereu pel pare i a la mort d'aquest, assassinat pels turcs de la guàrdia, fou reconegut sultà (23 d'octubre de 1557).

Inicialment es va pensar en una intervenció dels otomans, que havien envaït el nord de Marroc hi havien estat rebutjats, i amb els que s'havien refugiat tres germans seus que aspiraven al tron [1] i per tant va buscar l'aliança dels castellans. Amb Portugal va intentar recuperar Mazagan contra la que va enviar al seu fill i hereu presumpte Muhammad ben Abd Allah, però després de 2 mesos de setge [2] es van haver de retirar amb grans pèrdues. L'aliança amb Castella va portar a la cessió del Penyal de Velez la Gomera (1564) i a no donar suport a la revolta dels moriscs (1568-1571). Amb Anglaterra va establir relacions comercials

El 1567 va ocupar Shafshawan [3]. Va negociar amb Antoni de Borbó rei de Navarra la cessió de Kasr al-Saghir a canvi d'un contingent de 500 homes.

Va permetre l'assassinat del seu germà Al-Mamun a Tlemcen i va fer matar al seu nebot Muhammad ben Abd al-Kadir que era massa popular (1567/1568). Va també perseguir a la confraria dels Yusufiyya i va fer crucificar a Marrakech al faquí (fakih) Abu Abd Allah Muhammad al-Andalusí, acusat d'heretgia (19 d'abril de 1573).

Va morir d'una crisi asmàtica el 21 de gener del 1574.

[edita] Notes

  1. Al Mamun, Abd al-Malik i Ahmad ben Muhammad
  2. del 4 de març al 30 d'abril del 1562
  3. un espècie de república independent formada per exiliats andalusos