Acer

De Viquipèdia

Bobina de cable d'acer
Bobina de cable d'acer

L'acer és una aliatge de ferro i carboni amb un percentatge d'aquest del 0.008% al 1.76%.

Taula de continguts

[edita] dades prèvies

El ferro pur és un metall molt dúctil però de baixa resistència. El carboni li dóna duresa i resistència. En funció del percentatge de carboni s'obtenen diferents tipus d'acer, és a dir, un acer amb molt carboni serà un acer molt resistent i molt dur, però també molt fragil, i un acer amb poc carboni serà poc resistent i poc dur, però amb menys fragilitat.

Diagrama de fases Ferro-Carboni
Diagrama de fases Ferro-Carboni

Depenent de la quantitat de carboni que contingui un acer, el podrem classificar en acer hipoeutectoide (0.008% - 0.89%), acer eutectoide (0.89%) i acer hipereutectoide (0.89% - 1.76%).

L'acer eutectoide presenta una resistència màxima de 823 MPa.

[edita] Impureses de l'Acer

Es denominen impureses a tots els elements indesitjables en la composició dels acers. Es troben en els acers i també en les fundicions com a conseqüència de que estan presents en els minerals o els combustibles. Es procura eliminar-les o reduïr el seu contingut degut a que son perjudicials per a les propietats de l'aliatge. En els casos en els que eliminar-les resulti impossible o sigui massa costós, s'admet la seva presència en quantitats mínimes.

[edita] Sofre

Límit màxim aproximat: 0,04%. El sofre forma amb el ferro sulfur, que conjuntament amb laustenita forma un eutèctic amb un punt de fusió baix. Quan els lingots d'acer colat s’han de laminar en calent, aquest eutèctic es troba en estat líquid, el que provoca el desgranament del material. Es controla la presència de sulfur mitjançant l'afegit de manganès. El manganès té major afinitat pel sofre que el ferro per tant en lloc de SFe es forma SMn que té un alt punt de fusió i bones propietats plàstiques. El contingut de Mn ha de ser tal que s'asseguri que tot el sofre es trobi en forma de SMn.

[edita] Fòsfor

Límit màxim aproximat: 0,04%. El fòsfor resulta perjudicial ja sigui al dissoldre's en la ferrita, doncs disminueix la ductilitat, al formar PFe3 (Fosfur de ferro). El fosfur de ferro forma junt amb la austenita i la cimentita un eutèctic ternari denominat esteadita el qual és summament fràgil i té un punt de fusió relativament baix.

[edita] Aliants de millora

Els acers poden dur altres elements químics d'aleació que també modifiquen les seves propietats. S'hi afegeixen intencionalment per a la millora d'alguna de les característiques de l'acer (Aliants); poden utiltizar-se per incrementar la resistència, la ductilitat, la duresa, la resistència a la corrosió, etcètera.

Cal destacar els acers inoxidables que incorporen un mínim de l’11% de Crom, etcètera.

Demés dels Crom, s’utilitzen com a més habituals aliants el níquel, el molibdè el Tungstè i altres.


[edita] Aplicacions

Com a element únic, l’acer ha sigut un material idoni per a gran quantitat d’aplicacions en construccions de maquinària i estructures de recintes. Actualment quan hi ha requeriment de molta lleugeresa, l’alumini el substitueix, per exemple en les aeronaus.

Altre competidor de l’acer són els materials plàstics, poliester, fibres armades, etc. Que els van desplaçant en la construcció de contenidors, dipòsits, i fins i tot en elements de maquinària industrial.

Dintre de les aplicacions de l’acer, destaca la seva utilització per a fer esquelets molt resistents ó estructures per a edificis, mecànica, nàutica etc.

El material utilitzat per aquestes aplicacions te una perfecta normalització dels components i de la qualitat final. Es delimita estrictament la quantitat de carboni entre el 0.22 % i 0.30 % i és per tant hipoeutectoide.

Comercialment es presenta en forma de xapa i de perfils:

     Rodó
     Quadrat
     Platabanda
     Passamà
     IPN
     IPE
     Perfils d’ales amples (GREI)
     UPN
     LPN
     TPN

obtinguts per laminació en calent. Compleixen la normativa actual “UNE 10 025” .

També s’utilitzen perfils conformats plegant-los, en calent ó en fred a partir de xapa laminada. En aquests casos hi ha també normatives estrictes de fabricació: UNE EN 10 210, 10219.

En el camp de construcció d’edificis, continua creixent l’ús del formigó armat que és un compost d’acer i de formigó. Dos integrants que tenen una dilatació tèrmica pràcticament idèntica en un espectre habitual de temperatures. L’acer aporta al conjunt la resistència mecànica que li manca al formigó i aquest hi aporta unes bones qualitats de resistència a compressió, resistència contra el foc, resistència a la corrosió, modelat quasi lliure, i apart d’un preu molt baix. Aquest producte és el més utilitzat actualment per la construcció ó fabricació d’estructures per a edificis.

[edita] Característiques tècniques

Són molt constants i permeten al projectista de conèixer la resposta dels productes siderúrgics d’una manera fiable. A tall d’exemple l’acer de denominació S275JR te una tensió mínima garantida quan està en el seu límit elàstic de 275 N/mm2 i quan es trenca, de 410 N/mm2.

Són característiques comuns de tots els acers:

                Mòdul d’elasticitat                         210.000 N/mm2
                Mòdul de rigidesa                            81.000 N/mm2
                Coeficient de Poisson                          0.3
                Coeficient de dilatació tèrmica           α 1,2·10-5 (ºC)-1
                Densitat                                    ρ 7.850 kg / m3. 


Una característica nova i d’importància creixent, és la seva possibilitat de reciclatge, amb procediments relativament simples i econòmics. Aquesta característica no la te el formigó armat.

Si s’introdueix en el cost de construcció el concepte de vida útil, amb el conseqüent enderroc, el cost del formigó armat s’eleva molt. En canvi, s’eleva poc ó gens el de l’estructura d’acer, el qual convertit en el pitjor dels casos en xatarra, conserva un considerable valor de mercat.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Acer