Discussió:Esplai

De Viquipèdia

[edita] Enllaços

Caldrà anar posant enllaços als centenars (per no dir milers) d'esplais que poden existir a Catalunya? Jo seria partidari de deixar els de les federacions i prou.

Crec que els esplais són una part prou important en la història de cada poble o ciutat com per tenir-los en compte. Que són molts? Bé, també són moltes les pàgines de personatges històrics o d'espècies, i no per això deixen de ser importants. Sóc partidari de començar fent un article llista que enllaci a l'article principal i poc a poc ja anirem fent articles de cada centre, sobretot trobaria interessant de recuperar els històrics que ja no funcionen, que cada cop serà més difícil recuperar-ne informació. Si ningú hi té res en contra crearé jo mateix l'article llista.--Loquetudigas 22:25, 13 ag 2007 (CEST)

[edita] 100 anys de colònies de Vacances a Catalunya (1893- 1993)

Tot i que reconec que he llegit l'article en diagonal, em sembla que aquest text no acaba de ser el més adequat per l'article. Algú sap algun motiu pel qual s'hagi de mantenir en la forma actual? No dic d'eliminar el text, estic segur que aporta informació molt útil, però potser s'hauria d'editar fins a fer-lo més llegible i contextualitzat. --Loquetudigas 17:48, 25 març 2007 (CEST)

Doncs jo sí que dic d'eliminar-lo. Sembla un copy&paste. No se centra en descriure el que promet el nom de l'article. Sembla un tríptic per als pares d'homenatge a un centenari. De dalt a abaix el text de l'apartat no és enciclopèdic, per tant jo sí que proposo d'eliminar-lo. Llull · (vostè dirà) 20:03, 7 maig 2007 (CEST)
Jo tambe hi estic d'acord. Per tant, trasllado el text de l'article a la discussio: si algu li interessa agafar-lo com a base per ampliar l'article, sempre hi es a temps. Xevi 20:57, 7 maig 2007 (CEST)

[edita] 100 anys de colònies de Vacances a Catalunya (1893- 1993)

Són moltes les propostes que s’han fet (i es fan) des de la societat civil, des de les institucions de govern municipal, comarcal i general, des d’entitats confessionals, polítiques, etc. N’hi ha dues que excel·leixen per la seva trajectòria i per la importància que han tingut en el món de l’educació de la infància i de la joventut: es tracta de l’escoltisme i dels centres d’esplai.

L'esplai es tracta d’una realitat amplament escampada al llarg de tot el passat segle XX gràcies a una gran diversitat d’iniciatives públiques i privades.

La primera colònia a Catalunya va ser el 1893.

És força comú, sobretot entre els joves, que quan se sent parlar de colònies de vacances es relacioni amb propostes i iniciatives fetes des dels actuals ajuntaments democràtics o des de les parròquies. Aquesta visió, que és encertada, és, però, parcial i desenfocada ja que des de bon començament la societat civil, en sentit ampli, hi jugà un paper molt important.

És un fet prou conegut que l’Església catòlica va promoure colònies de vacances durant la dictadura franquista gràcies a la iniciativa d’alguns vicaris joves, recollint una tradició encetada abans de la Guerra Civil o que els ajuntaments democràtics de les ciutats importants també ofertaven colònies de vacances.

D'entre les causes del naixement de les colònies de vacances a Catalunya, els autors de 100 anys de colònies de Vacances a Catalunya (1893- 1993) enumeren les següents: “l’existència d’una més nombrosa i activa burgesia; la remarcable tradició de l’excursionisme naturalista, etnogràfic, folklòric i científic; un contacte més assidu amb els països europeus, sobretot amb França; una obertura especialment receptiva a les innovacions educatives provinents d’aquests països, i un pensament regeneracionista i nacionalista que difonia la necessitat de la reconstrucció nacional i posava l’accent en els aspectes culturals i educatius”. S’hi afegeix ben aviat l’interès de determinats sectors de l’Església catòlica per a la formació de la infància.

És evident la pluralitat d’iniciatives procedents de diferents àmbits per promoure aquesta acció higiènico-educativa amb els infants més necessitats, que es va iniciar amb les colònies.

Amb el pas dels anys les colònies de vacances aniran adquirint un to molt més educatiu. Una activitat que, amb el temps i amb l’evolució de les idees sobre vacances i temps lliure, veurà l’aparició d’iniciatives privades remunerades com seran la creació d’escoles de natura o de granges escola, la creació d’empreses de gestió d’instal·lacions, activitats, recursos i serveis de lleure.

També és possible que es confongui la realitat de les colònies de vacances amb la de les colònies escolars que són un aspecte concret d’aquesta realitat molt més rica i ample. Les colònies de vacances també arriben als nens i nenes de les escoles però no estan pensades només per aquests infants. Hi ha iniciatives que depassen amb escreix l’àmbit escolar.


A casa nostra les propostes renovadores des del punt de vista escolar estaran marcades en part pels continguts de la Institución Libre de Enseñanza, també per iniciatives de la burgesia catalana i, també, per propostes dels ateneus racionalistes. Aquestes són les tres fonts més importants teòriques i pràctiques que maldaran per una escola diferent. Aquests també són tres àmbits que incidiran en la promoció de les colònies. Podem afegir-hi les iniciatives d’institucions socials tocades d’un to benèfico-social. Això fins a la Guerra Civil. Després la cosa canvia i serà un sector de l’Església catòlica la que, aprofitant de la situació de privilegi que té, prendrà la iniciativa durant el franquisme.

Com que en molts casos es tracta de centres i associacions gestionades per voluntaris que hi dediquen unes quantes hores, fora de l’activitat laboral o acadèmica, a la seu social de les entitats no sempre es pot disposar d’uns arxius complets. Molts documents resten dispersos en arxius personals, en domicilis particulars. La situació política que ha patit aquest país durant una bona colla d’anys i l’exercici del voluntariat en el cas de la majoria dels protagonistes —directius, monitors, monitores i altres col·laboradors— són factors que ho han afavorit.


Com en tantes coses, la Guerra Civil de 1936-1939 també estableix un abans i un després en l’educació en l’esplai.