Catedral del vi

De Viquipèdia

Una catedral del vi és, en l'àmbit català, un celler cooperatiu construït a l'estil modernista aproximadament entre el 1910 i el 1920. Els arquitectes que van dissenyar aquest tipus de construccions són Cèsar Martinell (deixeble d'Antoni Gaudí) o Pere Domènech i Roura, entre d’altres. La denominació va ser creada per Àngel Guimerà per referir-se, inicialment, al Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí i es va estendre posteriorment als altres cellers similars.

Aquests edificis tenen en comú el seu estil arquitectònic, característic, així com la grandària de les naus. L’apel·liatiu de catedral del vi s’explica sobretot per l’estètica (per exemple, per la façana i les voltes del sostre) i per les dimensions d’aquests edificis. Cal tenir present, d'altra banda, que la bellesa i altres peculiaritats d’aquestes obres està lligada amb la funcionalitat. Es tracta d’una concepció específica del modernisme, en què l’estètica i la funcionalitat anaven de bracet; i així es veu en moltes altres obres modernistes que no són cellers, com les golfes de la Pedrera de Barcelona, el Palau de la Música de Barcelona, l'institut Pere Mata de Reus o els escorxadors modernistes de Tortosa -inspirat en l'estètica mudèjar- i Tarragona (aquest, actualment seu del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili).

A Catalunya, les catedrals del vi es concentren en dues zones properes l'una de l'altra.

Els cellers cooperatius que s’engloben dins de la categoria de catedrals del vi són:

Cal tenir present que també s’anomenen catedrals del vi els cellers grans de Jerez de la Frontera (Andalusia), que produeixen xerès.