Barxeta

De Viquipèdia

Barxeta
Escut de Barxeta Bandera de Barxeta
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Barxeta respecte del País Valencià Localització de Barxeta respecte a la Costera


Municipi a la Costera
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Costera
Manc. La Costera-Canal
Xàtiva
Gentilici Barxetà, barxetana
Predom. ling. Valencià
Superfície 28,50 km²
Altitud 93 m
Població (2006)
  • Densitat
1,641 hab.
0,06 hab/km²
Coordenades 39° 02′ 20″ N 0° 25′ 04″ OCoordenades: 39° 02′ 20″ N 0° 25′ 04″ O
Distàncies 68 km. de València
14,2 km. de Xàtiva
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 EUPV, 3 BNV i 2 PP
Vicent-Antoni Giner i Segarra
Codi postal 46667
Festes majors
Web

Barxeta és una població de la comarca de la Costera.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Es troba situat en l'extrem oriental de la comarca, sobre la ruta natural que comunica la ciutat de Xàtiva amb la vall de la Valldigna i la mar.

La vall de Barxeta està constituida per una fondada de monticles i llomes, que s'obren des de l'oest a l'horta de Xàtiva. La delimiten, pel nord, la "serreta" de Manuel (la Barxella, 300 m.; la Penya Vermella, 344 m.); per l'est, el massís muntanyenca de Mondúver i el pla de Corrals, i pel sud, la serra de Requena, prolongació de la Serra Grossa (l'alt del Vedat de Requena, 433 m; l'alt de la Malladeta, 458 m.). Drena i recorre la vall, de llevant a ponent, el rierol de Barxeta. Hi ha diversitat de la flora i fauna mediterrània, encara que principalment el tipus de vegetació que trobem és matoll i pi blanc.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per a enllaçar amb la N-340 i finalitzar en la CV-600.

El terme municipal de Barxeta limita amb les següents localitats: Benigànim, Quatretonda, l'Ènova, El Genovés, Xàtiva, Llocnou d'en Fenollet, Rafelguaraf i Simat de la Valldigna, totes elles de la província de València.

[edita] Història

Les restes del passat que s'hi conserven es reduïxen a un poblat ibèric en Casa Perot, en el qual es trobaren ceràmiques i joies, i un monument funerari romà al Barranc del Llop. El seu origen és un alqueria musulmana dintre del terme de Xàtiva, conquerida per Jaume I i donada a Pere Zapata, cavaller aragones, per tal d'obtenir el títol de Senyor de Barxeta hagué de renunciar a totes les seues possesions en Aragó, i va acudir a Barxeta amb tota la familia, tant fills com germans i cunyats. Al poc de temps va arribar a aconsseguir el títol de Senyor d´Alzira. Un germá seu el succeí com a Senyor de Barxeta. En 1488, el poble era propietat dels senyors de Tallada, d’ascendència italiana. El 1574 assoleix la independència de Xàtiva. El 19 de març de 1644, Felip V l'eleva a la categoria de baronia en la persona de Francesc Martínez Morcilla, que aleshores era el senyor del poble, a qui dóna tota la jurisdicció fins 1647.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005
1.636 1.605 1.631 1.610 1.612 1.612 1.634 1.619 1.623

[edita] Edificis d'interès

L’església dels Sants Esposoris és l'única referència arquitectònica que ens consta. Fou bastida en 1958 prop del lloc on s’aixecava l’original, de 1733, destruïda en la Guerra Civil Espanyola pels anarquistes del poble.

[edita] Enllaços externs