Castelló d'Empúries
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
|
|||
| Dades municipals | |||
| Gentilici | Castelloní, castellonina | ||
| Població (2005) | 9.167 hab. | ||
| Superfície | 42,29 km² | ||
| Densitat (2005) | 216,77 hab/km² | ||
| Altitud | 17 m | ||
| Coordenades | 42°15'41"N, 3°4'30"E | ||
| Entitats de població | 2 | ||
Castelló d'Empúries és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Castelló d'Empúries | 3.801 |
| Empuriabrava | 5.366 |
Antiga capital del comtat d'Empúries que encara conserva avui en dia importants elements medievals.Entre els seus edificis d'interès històric cal destacar: la Basílica de Santa Maria, el Palau dels comtes o convent de Sant Domènec, la Llotja o casa comunal,la presó medieval i els seus carrers i cases medievals.
Dins el nucli medieval de Castelló, a més dels comtes i nobles hi havia diverses comunitats que van tenir un paper crucial en el procés de convertir la vila en la important capital que va arribar a ser. Entre aquestes hi havia l’Aljama hebrea (administració jueva), important comunitat jueva catalana que s'estenia al districte de l'Empordà, el qual regia amb lleis i costums propis.
Els primers documents sobre la presència de la comunitat jueva al comtat d’Empúries coincideixen amb la cronologia jueva de la ciutat de Girona, en tractar-se d’un intercanvi entre les dues ciutats (segle IX). Es tornen a tenir notícies l’any 1293, en ple desenvolupament de la comunitat jueva, que parlen de l’existència d’una sinagoga molt activa. L’any 1321 es donà permís als síndics jueus per eixamplar la sinagoga de Castelló. I l’any 1386, quan el rei Pere III adquirí el comtat d’Empúries, incorporà la comunitat jueva al patrimoni reial, però confirmant els privilegis concedits pels comtes, especialment aquell segons el qual al cap de sis anys podien exigir els crèdits a llurs deutors. A partir de mitjan segle XIV es va produir una progressiva davallada de la comunitat, tot i els esforços de comtes i monarques per protegir-la i revitalitzar-la. En l’actualitat, Castelló és el tercer lloc de Catalunya on més esteles funeràries (Matsewots) s’han trobat, i on encara avui es pot veure l’estructura de la Sinagoga Nova (Bet-Kenneshet).
La Basílica de Santa Maria, també coneguda com la "Catedral de l'Empordà" o "Catedral de Castelló d'Empúries", és una gran edifici gòtic que fou construït entre els segles XIV i XV. Tot i que parts del temple estan basades en un edifici romànic previ, com per exemple la torre del campanar. De la basílica cal destacar el pòrtic gòtic, decorat amb escultures dels apòstols i la Mare de Déu amb el Nen i els tres Reis Mags en el timpà. L'esplèndid retaule d'alabastre, d'estil flamíger renaixentista, es considera una obra única a Catalunya. Vicenç Borràs començà la construcció del retaule en 1485, i hi ha esculpides escenes de la vida de Jesús.
El palau dels comtes, fundat l’any 1317, se situà extramurs, de manera similar als altres que existien en aquells moments a Castelló. En morir, el comte Pere II llegà el seu palau als frares dominics (1402), però fins a finals del segle XVII i com a conseqüència d’haver estat molt deteriorat per les guerres, no es féu el trasllat al palau ni es començà a edificar la nova casa. Aquestes obres s’iniciaren l’any 1698, però es suspengueren per la Guerra de Successió i no es reprengueren fins el segle XVIII, en consonància amb la bonança econòmica, perllongant-se bona part de la mateixa centúria. En l’obra nova no se sap si s’aprofitaren les velles estructures del palau, car no apareixen restes visibles. L’edifici actual disposa d'un claustre central, voltat de quatre cossos, i una església adossada a la banda nord.
Tambè destaca la Presó medieval (s.XIV),un dels pocs edificis penitenciaris de l'antic règim que han sobreviscut fins als nostres dies. A l'interior de les seves cel.les s'hi han conservat uns quants grafits fets pels presoners al llarg dels segles.


