Comunión Tradicionalista
De Viquipèdia
Comunión Tradicionalista és la denominació que rebia tradicionalment el partit carlí . A partir del 1869, la denominació de partit carlí fou substituïda sovint per la de Comunión Catolico-monàrquica a mesura que el carlisme, a més de la legitimitat sàlica, defensava el foralisme i la religió catòlica. El nom de Comunión Tradicionalista l'adoptaren definitivament el 1931 quan es va fusionar amb el Partit Catòlic Nacional (integrista) i el Partit Catòlic Tradicionalista (tradicionalista). En fou nomenat cap Manuel Fal Conde.
Va desaparèixer formalment en 1937 com a conseqüència del Decret d'Unificació que va fondre la Falange i Comunió Tradicionalista en un partit únic denominat Falange Española Tradicionalista de las JONS (més conegut com Movimiento Nacional). Els elements disconformes amb la unificació van seguir usant la denominació de Comunión Tradicionalista fins a la dècada de 1960, quan es va produir el canvi ideològic del carlisme que ho va dur al socialisme autogestionari, després de la qual l'organització política liderada pel pretendent Carlos Hugo de Borbón Parma va recuperar la denominació original de Partit Carlí.
Per la seva banda els carlins descontents amb l'evolució del Partit Carlí van abandonar-lo a poc a poc per a constituir diversos grups que finalment es van fusionar en el Congrés de la Unitat celebrat a l'Escorial al maig de 1986. En aquest Congrés va ser reconstituïda la Comunión Tradicionalista Carlista, mitjançant la la fusió de Comunión Tradicionalista, Comunión Catòlic Monàrquica i Unión Carlista.

