Abd Allah ben Muawiya
De Viquipèdia
Abd Allah ben Muawiya fou imam alida, després de la mort d' Abu Hashim, net d'Alí, quan va esclatar la lluita per la seva successió. Fou proclamat imam Abd Allah ben Amr al-Kindí però no va ser un bon dirigent i llavors fou proclamat Abd Allah ben Muawiya, besnét de Djafar (el germà d'Alí).
Va iniciar la revolució a l'octubre del 744 a Kufa i altres el van seguir en altres llocs, especialment molts zaidites. El governador de l'Iraq, Abd Allah ben Umar ben Abd al-Aziz va atacar Kufa, i els revoltats van fugir; només els zaidites que es trobaven a la ciutat van resistir, fins que Abd Allah ben Muawiya va poder fugir cap a Madain i cap a la Mèdia. Allí se li van unir molts partidaris i va poder ocupar diversos punts de Pèrsia, entre ells Esfahan, i va dominar bona part de Pèrsia, Ahwaz, Fars i Kirman. El kharigites que havien lluitat contra Marwan II es van retirar als dominis d'Abd Allah ben Muawiya, i el general Amir ben Dubara, enviat per Marwan II contra ells, els va perseguir a Pèrsia i va dominar els territoris revoltats sota control d'Abd Allah en poc temps fins que el 129 de l'hègira (746-747) l'imam fou derrotat a Marw al-Shadhan i va haver de fugir a Khurasan on Abu Muslim, el governador, el va fer executar. Els seus partidaris es van dividir entre els Djanahiyya (que deien que era viu i reapareixeria) i els Harithites (que deien que el seu esperit s'havia encarnat en Ishak ben Zayd ben al-Harith al-Ansari).

