Carlos Saura
De Viquipèdia
Carlos Saura (Osca, 1932) es un director de cinema espanyol.
Va debutar amb el documental Cuenca (1958), el que van seguir Los golfos (1960), que va obrir una nova fornada en el cine realista espanyol. Van seguir el Llanto por un bandido (1963), film d’aventures sobre el bandoler El Tempranillo, i La caza (1965), que va rebre el premi al millor director en el Festival de Berlín. A partir d’aquest moment va iniciar la seva col·laboració amb el productor Elías Querejeta, el període més intens i interessant de la seva carrera: Peppermint frappé, 1967; El jardín de las delicias, 1970; Ana y los lobos, 1972; La prima Angélica, 1973; Cría cuervos, 1975. Després Mamá cumple cien años, 1979, la seva posterior filmografia es més irregular: Deprisa, deprisa, 1980; Bodas de sangre, 1981; Carmen, 1983; El amor brujo, 1986; El Dorado, 1988; La noche oscura, 1988; ¡Ay, Carmela!, 1990; Sevillanas, 1992; ¡Dispara!, 1993; Flamenco, 1995. En 1998 va realitzar Esa luz, Pajarico y Tango i en 1999 Goya en Burdeos, que va obtenir el Gran Premio de las Américas del Festival de Montreal.

