Accidents Polipoètics

De Viquipèdia

Accidents Polipoètics és un grup de polipoesia format per Rafael Metlikovez (Canovelles, 1964) i Xavier Theros (Barcelona, 1963) que combina poesia, performance i humor.

Taula de continguts

[edita] Història

Fundat l'any 1991, la seva primera actuació va ser a Granollers. De llavors ençà, han publicat tres llibres, un CD i diverses col·laboracións discogràfiques amb gent com Radio Futura, Alius, Oriol Perucho, Pascal Comelade, Frank T, Alfons Vilallonga, Big Toxic, Joan Saura, Orquesta del Caos, Mil Dolores Pequeños, Jaume Sisa o Antón Reixa.

Considerats com un dels exponents de la poesia contemporania europea, els seus texts han estat traduïts al català, l'anglès, l'alemany, l'italià i el portuguès. De la seva obra poètica destaquen els espectacles de poesia "Polipoesía Urbana de Pueblo" (1991) i "Más triste es robar" (1997), pels que van guanyar un Aplaudiment al premi Sebastià Guasch de 1997, concedit a la Fundació Miró per la seva aportació a les arts para-teatrals.

Han estat dues vegades convidats al festival Poliphonix, fundat pels poetes Allen Ginsberg i Jean Jacques Lebel. Un cop al CCCB de Barcelona i l'altre al centre Georges Pompidou de París. Així mateix han estat convidats als festivals de poesia de Berlín, al Cosmopoética de Córdoba, al festival de Monfalcone (Itàlia), al Proposta de Barcelona, al Faladura de Porto (al 1999 i al 2003), a la Setmana de poesia de Barcelona, a la fira del llibre d'Almeria o al Romapoesia de la capital italiana, totes tres l'any 2007.

Compartint escenari amb gent com Joan Brossa (que els va definir com "Poesia de Festa Major"), Joan Perucho (que va escriure d'ells: "Hi ha que tenir molt valor per fer el que fan"), Enric Casasses, Jesús Lizano, Josep Palau i Fabra o Carlos Santos. O amb els poetes Lessego Rampolokeng, Lyndon Kwesi Johnson, John Giorno, Julien Blaine, Lello Voce, Bernard Heisieck, Jean Jacques Lebel o els lisboetes Copo. També han estat inclosos en la prestigiosa web alemanya Lyrikline, dedicada a la poesia contemporània de tot el món. Darrerament van presentar els primers texts en català de la seva carrera, dins de la Setmana de Poesia de Barcelona (2007), presentats per David Castillo i Esther Xargay.

[edita] Teatre

Pel que fa a la vessant teatral, han estrenat quatre espectacles:

  • Pim, pam, pum Lorca (1998)
  • Soltero busca o El cuelgue de los hábitos (2001)
  • Franco ha muerto o Cómo idiotizar a un pollo (2005)
  • Fe, esperanza y Chachachá (2007).

Presentant els seu treball en teatres com el Malic, el Mercat de les Flors, el Sant Andreu Teatre, la sala Beckett, l'Antic Teatre, sala Conservas o el Tantarantana de Barcelona. A la xarxa de teatres municipals de Catalunya. A les sales Alfil, Suristan i la Sorgona de Madrid. Al Buero Vallejo de Guadalajara, teatre Alameda de Málaga o Joaquín Turina de Sevilla. Així com als festivals de Tàrrega, Castella la Manxa, Granada, Huelva, Huesca, Donosti, Actual de Logroño, Fest i Zemos de Sevilla, Encontre Internacional de Performance de Palma de Mallorca, festival Ex-Teresa la Antigua de México DF o a l'encontre itinerant de Bucaramanga, cel·lebrat en diverses ciutats de Colòmbia. Així com en gran número de festivals dedicats a l'oralitat, a facultats universitàries de Catalunya, el País Basc i el País Valencià. O en llocs com la Casa de las Conchas (Salamanca), al museu Dalí de Figueres, al palau de la Virreina (Barcelona), al Círculo de Bellas Artes de Madrid, a la Fundació Miró de Barcelona o a la Casa-Museo Antonio Machado de Segovia.

Així mateix, han col·laborat en dos espectàcles de La fura dels baus ("Manes" al 1997 i "Òbit" l'any 2004), pels que també van redactar la presentació de la seva pàgina Web. Amb les companyies de dança de Sol Picó ("Razona la vaca") i Xevi Dorcas. O amb Antonio Escohotado i Mil dolores pequeños en la campanya anti-prohibicionista "De la piel pa dentro mando yo". També han col·laborat, junts i en solitari, en el diari El País. I amb els cineastes André Cruz, Luís de la Madrid i Pere Pueyo, en el curtmetratge "Más triste es robar", considerat una de les peces més conegudes de videopoesia espanyola i mostrat en diversos festivals de cinema d'Espanya, Europa i Amèrica llatina.

[edita] Discografia

  • Polipoesía Urbana De Pueblo (1995)

[edita] Bibliografia

  • Accidents Polipoètics (poemes traduïts al català) (Ed. Dentro di Me, 1992)
  • Más Triste Es Robar (Ed. Del Khan, 1997)
  • Todos tenemos la razón (Ed. La Tempestad, 2003)

[edita] Enllaços externs

[edita] Referències

Poesia Polipoesia Xavier Theros Enric Cassasses Joan Brossa