Cartoixa d'Scala Dei
De Viquipèdia
La Cartoixa d'Scala Dei va ésser fundada al segle XII per Alfons el Cast, i fou la primera cartoixa de la península. És origen del Priorat històric i una visita guiada permet obtenir una interessant visió del monument. La ubicació al peu del Montsant li dóna un marc paisatgístic incomparable.
Taula de continguts |
[edita] Llegenda
Diu la llegenda que el rei Alfons I el Cast va decidir fer donació d’unes terres a l'Orde de la Cartoixa perquè hi construïssin un monestir. La casa mare envià uns monjos a cercar el lloc més adient a les seves necessitats. Durant la recerca, trobaren un pastor que els explicà que en somnis veia uns àngels que pujaven al cel per unes escales repenjades a la soca del pi que hi havia al lloc on ells pasturava els seus ramats. Els monjos ho interpretaren com un senyal de Déu i allí mateix construïren un petit claustre que seria l'origen de la Cartoixa d' Scala Dei, que vol escala de Déu.
[edita] Història
La història d' Scala Dei s'inicia quan el rei Alfons I el Cast decidí crear un monestir d’aquest orde.
Els monjos provençals enviats pel Prior General de l'orde s'establiren, en primer lloc, a Poboleda, l’any 1194, d’on passaren al seu emplaçament definitiu, l’any 1203.
Durant el segle XIII i la primera meitat del XIV, es construí l’església, el claustre amb dotze cel·les, el refrectori i un segon claustre amb dotze cel·les més.
Scala Dei inicià una època de decadència després de la pesta negra que els monjos compensaren amb l’adquisició de noves terres al segle XV. Al voltant del segle XVIII la Cartoixa recuperà un cert prestigi i influència. D'aquesta última època data la capella del Sagrari, la reforma de l’església, que es recobrí de marbre, la construcció de la muralla, la bassa de les Tortugues, la capella de Sant Josep... En aquest moment, Escaladei tenia un important comerç de vi i aiguardent i dos molins paperers. La Cartoixa patí la primera exclaustració el 1820, però els foren tornades les propietats el 1823. Pel Decret de Desamortització de Mendizábal, de 1835, els monjos es veieren obligats a abandonar el monestir.

