Catedral de Tarragona
De Viquipèdia
La Catedral de Tarragona és la seu catedralícia de l'Arquebisbat de Tarragona. Està situada a la part més alta de Tarragona, al centre de la ciutat medieval. És un edifici sòlid i elegant, del període de transició entre el romànic i el gòtic, construït principalment entre els segles XII i XIV. Edificada damunt d'una mesquita (i aquesta damunt un temple romà), les obres foren iniciades per Sant Oleguer. L'altar major no fou elaborat fins el 1426 i el cor fins el 1493. No fou fins el segle XVI quan es feren l'orgue o les vidrieres.
La façana té tres seccions i la nau és de planta llatina en forma de creu. És destacable la Capella de Santa Tecla, patrona de Tarragona, començada el 1760 i acabada el 1776. La pica baptismal és una magnífica peça de marbre que es va trobar a les ruïnes del palau d'August.
També destaquen el claustre gòtic dels segles XII-XIII, el retaule de l'Altar Major obra de Pere Joan, el sarcòfag de l'arquebisbe Joan d'Aragó i la capella de la Immaculada Concepció. A l'interior del jardí de la catedral hi ha la Capella de Santa Tecla la Vella, construïda al segle XIII i d'estil de transició del romànic al gòtic.
[edita] Enllaços externs
| Aquest article sobre Arquitectura és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |

