Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
De Viquipèdia
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) va ser una de les institucions més dinàmiques culturalment a partir del 1850. Creà cinc càtedres que van fer possible el retorn de la Universitat de Cervera a Barcelona. Comptà entre els seus membres amb els noms més brillants de la Renaixença: els filòsofs Martí d’Eixalà, Francesc Xavier Llorens i Barba, Josep Torras i Bages; els filòlegs i escriptors Joaquim Rubió i Ors, Manuel Milà i Fontanals, Marià Aguiló, Josep Balari i Jovany, Josep Lluís Pons i Gallarza i Jacint Verdaguer.
L’Acadèmia va practicar el bilingüisme durant tot el segle XIX, amb un clar predomini del castellà. Tanmateix convocà, el 1841 i 1857, dos concursos poètics que van servir de llevat per a la reinstauració dels Jocs Florals. Pel que fa a la normativització, no va fer oficial la seva posició fins el 1884, amb la publicació de l’Ortografía de la lengua catalana de Balari i Jovany, A. Blanch i Antoni Aulestia Pijoan, la qual no fou mai acceptada majoritàriament. L'Acadèmia va mantenir aquestes normes fins pràcticament els anys trenta del segle XX, gràcies a la tossuderia de Ramon Miquel i Planas i Francesc Matheu i Fornells.

