Boixerola

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Boixerola

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ericales
Família: 'Ericaceae'
Gènere: 'Arctostaphylos'
Espècie: ''A. uva-ursi''
Nom binomial
Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng., 1825

La boixerola (Arctostaphylos uva-ursi) és un arbust de la família de les Ericàcies present a bona part d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord sobretot en zones muntanyoses. Al Principat es freqüent a tota la serralada pirinenca. També és coneix amb els noms de raïm d'óssa, farinell, muixes, barruixes o gallufa.

Taula de continguts

[edita] Etimologia

El terme “Arctostaphylos uva-ursi” és una redundància de “raïm d’ós”. Així Arctostaphylos prové de la combinació del mot grec arktos (ós) i staphyle (raïm), i l’epítet específic “uva-ursi” del llatí uva (raïm) i ursi (ós). Es possible que aquest significat faci referència a la fruïció amb que aquests animals mengen els fruits d’aquesta planta.

[edita] Ecologia

Prefereix els terrenys secs, ombrívols i pobres de tipus rocós en matollars i boscos poc densos. Floreix des d'abril fins ben entrat juliol en funció de l'altitud on creixi. Els fruits maduren a finals d'estiu o a la tardor.

[edita] Descripció

Camèfit en forma de mata perenne petita de fins 1.5 m de longitud. Rel axonomorfa amb tiges que presenten unes branques elàstiques d'un color bru vermellós. Les fulles són oposades i coriàcies. Tenen una forma ovalada o espatulada, però s'estrenyen cap a la base fins a acabar en un pecíol curt. Tenen el marge sencer o lleugerament ondulat. Són glabres, a excepció de les fulles joves, i amb la superfície de color verd fosc i brillant. Tenen una mida de 12-30 mm de longitud. Les inflorescències són cimes terminals de 3-12 flors, protegides per dues bractèoles ovalades en la base del pedicel. Flors hermafrodites amb el calze molt petit i que presenta els seus sèpals soldats, amb 5 dentetes. La corol·la té també els 5 pètals soldats, amb una forma característica de cascavell en el qual les puntes corresponents als pètals es corben cap a fora. És de color blanc-rosat, amb les vores dels pètals vermellosos. Té una mida de 5-6 mm de longitud. L'androceu està constituït per 10 estams, molt engrossits en la base. Els filaments tenen multitud de pèls i les anteres són vermelloses. En les esmentades anteres apareixen unes obertures i un apèndix blanquinós i filamentós. El gineceu és penta o heptacarpelar, amb un estil més llarg que els estams. Els fruits són baies globulars de la mida d'un pèsol, amb un color escarlata intens. En el seu interior apareixen 5-7 llavors d'uns 4 mm de longitud i parets dures. Aquestes llavors tenen forma arronyonada i triangular.

Les fulles d’aquesta planta s’utilitzen per les seves virtuts medicinals.

[edita] Composició química

  • Fenols senzills. Heteròsids hidroquinònics com l’arbutòsid (5-16%-16),
  • Àcids fenòlics derivats de l'àcid cinàmic (traces).
  • Tanins (15-20%-20). Presenta importants quantitats de tanins gàl•lics, el•làgics, catèquics i proantocianidines oligomèriques.
  • Iridoides (traces).
  • Flavonoides. Hiperòsid (0.8-1.5%), quercitrina, isoquercitrina, miricitrina.
  • Triterpens (0.4-0.8%). Àcid ursòlic.
Fruits
Fruits

[edita] Usos medicinals

Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany:

  • Infeccions genitourinàries en afavorir el drenatge d'orina, pot ajudar en l'eliminació de microorganismes patògens.

En usos tradicionals:

  • Edema, oligúria,
  • Càlculs renals i càlculs urinaris a causa que en augmentar l'eliminació d'orina, pot arrossegar microcristalls i sorreta d'oxalat càlcic.

[edita] Accions farmacològiques

  • Antibacterià d’ús urològic. La boixerola exerceix un efecte antisèptic urinari a causa de la presència d'hidroquinones i de tanins. Els arbutòsids s'hidrolitzen per la flora intestinal, alliberant hidroquinona amb propietats antisèptiques. Aquest efecte antisèptic es pot veure afavorit per l'augment a la producció d'orina, que arrossega els microorganismes.
  • Antilític renal amb una millora en els símptomes de la urolitiasi, degut fonamentalment a l'efecte antisèptic urinari i a l'efecte alcalinitzant que ajuda a dissoldre els càlculs d'àcid úric.

[edita] Toxicitat

A causa de la presència d'importants quantitats de tanins, la boixerola pot produir reaccions adverses com restrenyiment, nàusees, vòmits, hiperacidesa gàstrica, gastritis i úlcera pèptica. En ocasions molt rares pot produir hipernatrèmia.

[edita] Enllaços externs

[edita] Referències bibliogràfiques

  • Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission E Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000.
  • Grases F, Melero G, Costa-Bauza A et al. Urolithiasis and phytotherapy. Int Urol Nephrol 1994; 26(5): 507-11.
  • Paris RR, Moyse H. Matière Médicale. Masson & Cia., Paris; 1971. Tome .
  • PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000.
  • Trease and Evans. Pharmacognosy. W.B. Saunders, Edinburgh. Fifteenth Edition. 2002.
  • Zaragozá F, Ladero M, Rabasco A et al. Plantas Medicinales (Fitoterapia Práctica). Segunda Edición, 2001.