Eduard Toda i Güell

De Viquipèdia

Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador i filantrop català. Fill natural d'un alcalde de Reus, va ser educat per la mare i pel seu oncle, el periodista i polític reusenc Josep Güell i Mercader, insigne republicà.

Eduard Toda als seus temps de diplomàtic
Eduard Toda als seus temps de diplomàtic

A Reus va estudiar amb Antoni Gaudí i el 1870 ja va publicar el llibre Poblet: descripción histórica. Va estudiar Dret a Madrid i va ingressar a la carrera diplomàtica gràcies a la seva facilitat pels idiomes. El 1873 guanyà unes oposicions a agregat diplomàtic del Ministeri d’Estat. El 1876 va anar com a vicecònsol a la Xina] (Macau, Hong-Kong, Canton i Xangai), el 1884, com a cònsol, a Egipte ([el Caire]]), i més tard al Regne Unit (Glasgow), a Finlàndia (Hèlsinki), a França (l'Havre), a Itàlia (Càller) i a altres llocs. Durant els seus viatges, va descobrir la pervivència del català a l'Alguer i l'obra d'Alí Bei, i es va interessar per l’arqueologia egípcia, ciència en la qual fou el primer estudiós de l'Estat Espanyol i de Catalunya. En aquests anys va publicar llibres sobre temes de la Xina, l'Alguer i Egipte: La vida en el celeste imperio (1887), L’Alguer, un poble català d’Itàlia (1888) i A través del Egipto (1889).

Entrà en contacte amb el moviment literari català de la mà de Víctor Balaguer, que el va introduir al cercle d'intel·lectuals de "La Renaixença", entre els quals era amistosament conegut com el cònsol xino.

En els últims anys del segle XIX es va instal·lar a Londres, on va posar fi a la seva carrera diplomàtica i va tenir èxit en els negocis. El 1918 va tornar ric a Catalunya i es va establir al monestir d'Escornalbou, que va reconstruir, i on va aplegar una valuosa biblioteca i una gran col·lecció d'antiguitats i obres d'art. Fou elegit membre de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1916) i president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, va exercir altres càrrecs de menys rellevància i va publicar un gran nombre de llibres i articles.

Manuscrit d'Eduard Toda
Manuscrit d'Eduard Toda

L’interès per Poblet que tenia des de jove (amb Gaudí i Josep Ribera Sans havia elaborat un projecte per restaurar el monestir) es materialitzà el 1920, quan ingressà a la Comissió de Documents Històrics i Artístics. El 1930 es va instal·lar a Poblet en ser nomenat president del Patronat de Poblet, creat per dirigir la recuperació del monestir, activitat en la qual va treballar sense descans la resta de la seva vida. Des del 1936 va exercir alguns càrrecs culturals regionals de la Generalitat. Els fons que va salvar els va poder lliurar a les noves autoritats franquistes el 1939 sense haver estat malmesos. Aviat va aconseguir ser rehabilitat pel nou règim i va recuperar el càrrec de president del Patronat pobletà.

Va morir al monestir de Poblet i hi va ser enterrat. L'Ajuntament de Reus li va dedicar un carrer de la ciutat i un col·legi públic porta el seu nom. La ciutat de Barcelona també li ha dedicat un carrer, al barri de Montbau.

[edita] Bibliografia

  • Gener Gonzalvo i Bou, Eduard Toda i Güell (1855-1941) i el salvament del Monestir de Poblet, a través del seu epistolari, Barcelona, Publicacions de l' Abadia de Montserrat, 2005.
  • Gener Gonzalvo i Bou, Eduard Toda i Güell (1855-1941): imatges d'una vida al servei de Poblet, Poblet, [l'autor], 2005.
  • Eduard Toda i Güell, El Monestir de Poblet: selecció d'articles (1883-1936). Edició anotada i introducció a cura de Gener Gonzalvo i Bou, Montblanc, Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 2005.
  • Eduard Toda i Güell (Reus 1855 - Poblet 1941), Tarragona, Biblioteca Pública de Tarragona, 2006. (biobibliografia)

[edita] Enllaços externs

En altres llengües