Batalla del coll de Panissars

De Viquipèdia

Batalla del coll de Panissars
Conflicte Croada contra la Corona d'Aragó
Data 30 de setembre i l'1 d'octubre de 1285
Localitat La Jonquera
Resultat Victòria catalana
Bàndols
Corona d'Aragó Regne de França
Comandants
Ramon de Montcada
Roger de Llúria
Forces
Baixes
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla naval de les Formigues

La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels catalans.

[edita] Antecedents

Article principal: Croada contra la Corona d'Aragó

El Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV, Carles I d'Anjou, va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes, i donà la investidura del Regne de Sicília a Carles I d'Anjou.

Els francesos ocuparen la Vall d'Aran, però no pogueren seguir avançant en territori català. L'any següent ho provaren amb les tropes que tenien al regne de Navarra, però també fracassaren, i en el contraatac catalano-aragonès de l'any 1284, assetjaren Tudela. El 1285 els francesos entraren pel territori rosselonés de Jaume II de Mallorca amb un exèrcit de 100.000 infants, 16.000 cavallers i 17.000 ballesters comandat pel propi rei de França, Felip l'Ardit, i acamparen a Elna i Perpinyà, creuant per La Massana el juny. Els catalans, van aplicar la terra cremada, i els francesos entraren a Castelló d'Empúries, Girona, Figueres, Roses, Sant Feliu de Guíxols i Blanes, i Peralada fou destruïda sense aconseguir rendir-la.

L'estol català, provinent de Sicília comandat per Roger de Llúria havia derrotat la flota francesa a la Batalla naval de les Formigues, recuperant el territori del nord. En aquell moment la disenteria s'estengué entre els francesos, que envoltats, sense proveïments i malalts, hagueren de retirar-se, però es trobaren la retirada tallada als Coll de Panissars i a La Massana. Els exèrcits catalans accediren a no atacar-los, i els van deixar passar per Agullana. Una part de l'exèrcit francès volgué igualment creuar pel Coll de Panissars, a La Jonquera.

[edita] La batalla

Prometent deixar al pas al rei Felip i a la seva família, els catalans van atacar la rereguarda de les tropes franceses que es batien en retirada, delmades per les malalties. Per l'avantguarda, Ramon de Montcada i els seus almogàvers van massacrar als fugitius, mentre es respectava a l'angoixat rei francès i als membres de la seva família, entre els qui estava Carles I de Valois, en la línia successòria de la Corona d'Aragó per la seva mare, Elisabet d'Aragó, germana de Pere el Gran. Quan va acabar el primer atac, la columna francesa va ser de nou atacada per les tropes de Roger de Llúria, que havien desembarcat després de la seva victòria naval davant les costes de l'Empordà, a la Batalla naval de les Formigues.

Ramon Muntaner relata en la seva Crònica que els festivals per celebrar la victòria a Barcelona van durar vuit dies.

[edita] Conseqüències

El mateix 1285 Pere el Gran envià una flota contra el seu germà Jaume II de Mallorca, al qual li confiscà el regne, però no pogué veure els resultats de l'expedició en morir pocs dies després. La mort d'Alfons el Franc el 1291 donà origen, quatre anys més tard, a un gran conflicte entre Catalunya i Sicília, doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Aragó i delegà el regne de Sicília en el seu germà petit, Frederic.

La pau d'Anagni (1295) i el casament de Jaume el Just amb Blanca de Nàpols, alteraren radicalment la situació, doncs els sicilians es consideraren deslligats de la fidelitat deguda a Jaume II, i pel tractat d'Argelers de 1298, Felip IV de França cedí la Vall d'Aran a Jaume II de Mallorca mentre no es trobés una sol·lució diplomàtica.

Quan, el 1302, Carles I de Valois va intervenir a Sicília per a donar suport a Carles II d'Anjou contra Frederic II, al capdavant de quatre mil cavallers pagats pel Papa, la noblesa siciliana va recordar ràpidament la clemència tinguda amb ell i als membres de la seva família pel seu oncle Pere el gran. Admetent lluitar a contracor, va proposar cessar les hostilitats i signar la pau de Caltabellotta.

Finalment Jaume el Just recuperà la Vall d'Aran el 1313, restituint-hi els usatges i constitucions dels seus habitants, que els francesos els havien arrabassat, i després de la mort de Jaume III de Mallorca a la batalla de Llucmajor (1349), el Regne de Mallorca es reintegrarà a la Corona d'Aragó, i el 1443, amb la conquesta del Regne de Nàpols es completaria la reunificació del Regne de Sicília sota el regnat d'Alfons el Magnànim.

En altres llengües