Constantí XI Paleòleg
De Viquipèdia
Constantí XI Paleòleg (Constantinus Paleologus) de sobrenom Dragases (Παλαιόλογος o δραγάσης) fou el darrer emperador bizantí del 1448 al 1453.
Era el quart fill de Manel II Paleòleg i va néixer el 1394. Va succeir al seu germà gran Joan VIII Paleòleg, el 1448. Es va casar amb Teodora, filla de Lleonard III Tocco, senyor d'Acarnània, duc de Lèucada i senyor de Angelocastron, Vonitza i Varnatza; i després de la mort d'aquesta, amb Catarina, filla de Notaras Paleòleg Catelusi (Dorino I Gattiluso), príncep de Lesbos, i amb cap de les dues va tenir fills.
Prèviament a ser emperador fou dèspota o governador de les restes de les possessions bizantines al Quersonès tauric, i durant el regne del seu germà Joan va defensar el seu principat del Peloponès.
Al morir Joan el tron fou reclamat pels seus germans Demetri, el més gran, Constantí i Tomàs. Constantí, que era al Peloponès, tenia un partit favorable a la capital, i va acceptar el no-menament que aquest partit li va proposar, però amb moltes dubtes ja que el poder bizantí havia quedar reduït a Constantinoble, el Peloponès, algunes ciutats costeres i algunes illes. Abans d'acceptar va enviar a Franza el historiador a la cort de Murat II, i va demanar permís al soldà per governar als grecs i quan el soldà va donar el permís es va embarcar cap a Constantinoble. Va fer les paus amb els seus germans als que va donar el seu despotat de Mistra.
Al començament el regnat fou tranquil, però el 1450 va morir Murat II i el va succeir el seu fill i successor Muhammad I que inicialment va estar en una dura guerra amb l'emir de Karaman i Bizanci sembla que va considerar el moment oportú per ajudar al príncep Orkhan, germà gran de Muhammad, que vivia a Constantinoble i reclamava el tron otomà, al qual van donar un exèrcit per presentar-se a territori dels otomans a reclamar els seus drets. Ambaixadors bizantins van anunciar al soldà el trencament dels acords i el reconeixement d'Orkhan; el visir Khalil els va amonestar severament i va dir "si voleu proclamar a Orkhan, potser ho podreu fer, potser podreu cridar als hongaresos per demanar ajut, potser podreu reconquerir els territoris que us hem pres, però sabeu que no triomfareu en res, i en lloc de guanyar, perdreu les petites parts del imperi que us hem deixat. El meu amo serà informat del vostre missatge i ell dirà el que s'ha de fer".
Una mica després Muhammad va iniciar els preparatius per el setge de Constantinoble i va declarar que no faria la pau fins que la seva residencia fos a Constantinoble. La ciutat fou bloquejada per terra i mar. L'artilleria era la més gran mai vista. Mentre és completava els setge els otomans van ocupar Mesèmbria, Anquialos, Byzcon i altres ciutats. El 6 d'abril de 1453 Muhammad va aparèixer sota les muralles de la ciutat amb 258.000 homes. Grecs, venecians, genovesos, i altres auxiliars europeus defensaven la ciutat, i la marina cristiana era superior a la otomana en capacitat operativa. La lluita va durar fins el 29 de maig de 1453. L'emperador, amenaçat per alguns geníssers, diuen que va dir: "¿No hi ha cap cristià que em vulgui tallar el cap?", i casi al moment fou mort per dos turcs.
Quan el seu cos fou descobert, es va portar a Muhammad, i va ordenar tallar el cap i penjar-lo en una plaça anomenada Augusteum, i després fou enviada com a trofeu a les principals ciutats turques d'Àsia. La catedral de Santa Sofia fou consagrada com a mesquita i Muhammad hi va fer l'oració.

