41 Arae

De Viquipèdia

41 Arae A
Dades d'Observació
Època J2000
Constel·lació Ara
Ascensió recta 17h 19m 03,8337s
Declinació -46° 38′ 10,444″
Magnitud aparent (V) 5,55
Característiques
Tipus espectral G8 V/K7 Vp
U-B índex de color 0,37/0,91
B-V índex de color 0,78/1,41
Variable del tipus None/Suspected
Astrometria
Velocitat Radial (Rv) +25,3 km/s
Moviment propi (μ) RA: 1.035,20 msa/Any
Dec.: 109,26 msa/Any
Paral·laxi (π) 113,81 ± 1,36 msa
Distància 28.7 ± 0.3 anys-llum
(8.8 ± 0.1 pc)
Magnitud absoluta (MV) 5,83
Detalls
Massa 0,74/? M
Radi 0,58/? R
Lluminositat 0,42/? L
Temperatura 5305/? K
Metal·licitat 45%
Rotació  ?
edat  ? anys
Altres designacions
41 Ara, GJ 666, HR 6416, CD -46°11370, HD 156274, LHS 444, LTT 6886, GCTP 3919.00, SAO 227816, NSV 21372, CP(D)-46 8513, BSO 13, LPM 636, LFT 1334, HIP 84720.
Database references
SIMBAD data
ARICNS data

41 Arae és una estrella binària de la constel·lació d'Ara. Les dues estrelles comparteixen una òrbita molt el·líptica que necessita moltes centúries per completar-se. El període s'estima entre 693 i 2.200 anys,[1] i la separació mitjana entre les dues estrelles és de unes 210 UA (és a dir, 210 vegades la distància mitja entre la Terra i el Sol.

Aquest sistema té un moviment propi relativament alt i es mou més d'un segon d'arc pel cel en un any. El membre més feble del parell té un espectre peculiar que mostra una deficiència en metalls, per efectes astronòmics es consideren metalls tots els elements més pesants que l'Heli.

Aquestes estrelles mostren una baixa activitat cromosfèrica, i tenen una velocitat especial neta de 52 km/s en relació al sistema solar. Això amb combinació amb la seva baixa metal·licitat demostra que aquest parell d'estrelles pertany a la població del disc antic.[2]

[edita] Referències

  1. G. F. Porto de Mello, E. F. del Peloso, L. Ghezzi (2006). «Astrobiologically interesting stars within 10 parsecs of the Sun». Astrobiology 6 (2): 308-331.
  2. M.-N. Perrin, G. Cayrel de Strobel, M. Dennefeld (1988). «High S/N detailed spectral analysis of four G and K dwarfs within 10 PC of the sun». Astronomy and Astrophysics 191 (2): 237-247.

[edita] Enllaç extern

En altres llengües