Boixac de jardí
De Viquipèdia
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Calendula officinalis |
||||||||||||||
El boixac de jardí (Calendula officinalis) és una planta herbàcia que pertany a la família de les asteràcies. Es tracta d’una planta que es ve utilitzant des de fa segles degut a les seves qualitats terapèutiques com una herba medicinal així com un tint per a teles, productes d'alimentació i cosmètics, encara que molts dels usos populars que se li han atribuït no s’han pogut demostrar científicament.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
S'utilitza en la regió mediterrània des de l'època dels antics grecs, i amb anterioritat ja era coneguda pels hindús i els àrabs. El nom genèric, calèndula, deriva del llatí calendulae que significa "al llarg dels mesos", amb el que es va voler subratllar el llarg període de floració que té aquesta planta; el nom específic, officinalis, expressa el seu caràcter medicinal.
[edita] Ecologia
Hemitocriptòfit poc exigent respecte al tipus de sòl, encara que prefereix els sòls argilencs. És una planta de clima temperat, però resisteix gelades i sequeres. Conreada a Europa des del segle XII, existeix localment naturalitzada en el sud i oest d'Europa, i casual per tots els llocs.
[edita] Descripció
Planta herbàcia, aromàtica, glandular, d'anual a perenne, lleñosa únicament en la base. La tija de 20 a 55cm. es erecte, difús o procumbent, ramificat i generalment amb fulles gairebé fins al l’extrem superior. Les fulles de 7-14 x 1-4cm, són alternes, simples, oblongues-lanceolades, estretament obovades, oblongues o espatulades, curtament agudes o obtuses. A més son molt sensibles. Pel que fa a les flors son ligulades i grogues, amb una floració que dura pràcticament tot l’any, tancant-se de nit i obrint-se a l’alba. Els capítols fan de 3-5cm. d’amplària, d’un color groc ataronjat. Els fruits son aquenis, són encorbats, proveïts gairebé tots al dors d’unes ales membranoses o pues dorsals que alternen amb altres cimbiformes més curts, de forma navicular. La olor que desprenen es desagradable i el seu gust es amarg. Es conrea molt sovint en els jardins dels quals escapa amb facilitat. S'usa com planta ornamental i des de fa segles es utilitzada com planta medicinal a causa de les seves qualitats terapèutiques. Floreix des d'abril fins a novembre.
[edita] Composició química
- Saponinas triterpèniques. Calendulòsid.
- Triterpens. Alfa i beta-amirina; monoalcohols; diols; triols; ésters.
- Flavonoides. Isoquercitrina, narcisina, neohesperidósid, rutina, isoramnetósid.
- Hidroxicumarines. Escopoletina, umbeliferona, esculetina. Polisacàrids heterogenis. Mucílags.
- Poliíns.
- Esteroides.
- Carotens. Luteína, zeaxantina.
- Oli essencial. Monoterpens
[edita] Usos medicinals
S’utilitza externament en forma d’infusions, tintures y pomades per el tractament de inflamacions de la pell y les mucoses, ferides o processos de cicatrització tòrpida, contusions, furóncols, eritemes, faringitis, dermatitis, ulcus cruris.
En la medicina popular s’ha utilitzat internament per el tractament de amenorrees, dismenorrees, gastritis, espasmes del tub digestiu, úlceres gastroduodenals, colecistitis, angiocolitis cròniques, insuficiència hepàtica y migrañes, però aquests usos no tenen una base científica sòlida.
La comissió E la indica en un ús topic intern, per alteracions inflamatòries de les mucoses bucofaríngies y en ús extrem per ferides, inclús les de difícil cicatrització com el ulcus curis.
La ESCOP (1996) la indica en inflamacions de la pell, mucoses i en ferides.
La calèndula també s’utilitza en l’àmbit de la cosmètica y dermofarmàcia, en cremes hidratants ( productes solars pre y post exposició) ja que les saponines, les gomes y els mucílags tenen una gran capacitat humectant. El seu oli essencial es fa servir per preparar perfums d’aroma silvestre, encara que la seva olor no es molt agradable.
[edita] Accions farmacològiques
La calèndula officinalis es coneguda y bastant utilitzada per les seves propietats antiinflamatòries i cicatritzants quan s'aplica de forma tòpica. Amb extractes de la flor de calèndula, mostra una acció estimulant de la epitelització de les ferides i una activitat antiinflamatòria en edemes produïts per carraguenina y prostaglandina (els triterpens, sobretot el faradiol, han demostrat ser els principis antiinflamatoris més importants).
En medicina popular s’utilitza també com:
Acció antibacteriana i fungicida. Antiespasmòdica. Combat los espasmes, las contraccions o convulsions.
Acció emmenagoga, com regulador dels períodes menstruals i calmant dels dolors propis.
Emol·lient. Suavitza, tonifica e hidrata la pell. De fet cada cop son mes els productes cosmètics que inclouen la Calèndula entre els seus components.
Callicida. Provoca la desaparició de berrugues víriques de la pell, degut al seu contingut en àcid acetilsalicílic. Colerètica. Estimulant de l’activitat hepàtica, especialment de la secreció biliar. Si la prenem en infusió resulta indicada en casos de congestió o insuficiència hepàtica.
Antiulcerosa.- Cicatritza úlceres d’estómac. També resulta eficaç en gastritis, gastroenteritis y vòmits.
Però es important destacar que aquests usos populars careixen de qualsevol base científica.
La comissió E considera que la flor de calèndula té una acció cicatritzant y extremadament antiinflamatòria y estimulant de la granulació. Aquesta comissió, dedica un altre monografia a la part aèria de Calendula officinalis L., però la inclou en la llista negativa donat que la seva activitat no està demostrada per les nombroses indicacions que se li atribueixen a aquesta droga.
[edita] Toxicitat
Únicament el seu ús tòpic està contraindicat en pacients sensibles a les Asteràcies, experimentalment s'ha vist una feble sensibilització de la pell, però no s'han registrat casos clars de dermatitis de contacte.

