Bernat Hug de Rocabertí

De Viquipèdia

Bernat Hug de Rocabertí (vers 1420-1485) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys. Fou cavaller de l'Hospital, militar i poeta de la cort de Joan II d'Aragó.

Bernat Hug de Rocabertí era fill del baró de Maçanet de Cabrenys, Guillem Hug de Rocabertí, i Francesca d'Erill. Era germà de l'hereu de la baronia, Dalmau de Rocabertí, de Pere de Rocabertí, que es convertiria en un dels defensors de Girona en la Guerra Civil Catalana del segle XV i d'una noia, Joana de Rocabertí, que es casà amb Pere de Vilagut, senyor de Sant Mori.

El seu lloc en la família era seguir la carrera eclesiàstica, en un orde religiosomilitar, concretament l'orde de Sant Joan de Jerusalem, també conegut com orde de l'Hospital. Aquesta tria no va ser casual, ja que en aquest orde un dels membres més destacats era el cunyat de la seva germana, Joan de Vilagut, i Bernat Hug ràpidament es posà a l’òrbita del seu familiar, convertint-se ràpidament en un dels seus homes de confiança i fins i tot en lloctinent el 1441, quan Vilagut marxava a Rodes, seu central de l'orde. El trobem a partir de 1436 embolicat contra altres membres de l’orde per aconseguir diversos càrrecs, fent servir la violència en molts casos. Gràcies a la seva tenacitat aconseguí fer-se amb la comanda hospitalera d'Alfambra, a l'Aragó. Aquesta fama de cavaller bregós alhora que també un bon gestor van fer que aviat es convertís en una persona molt influent en l’orde de l’Hospital i des de 1455 una persona situada a l’òrbita del que seria el nou rei, Joan de Navarra, el futur Joan II, aquests dos aspectes el portaren a aconseguir milloraments dins de l'orde, primer li fou entregada la rica comanda de Montsó el 1456 i, sobretot, convertir-se en castellà d'Amposta el 1461, el càrrec més alt de l’orde a la Corona d’Aragó, tot i que hagué de pleitejar fins el 1466 per obtenir-lo de ple dret.

Al costat del rei Joan començà una vida plena de missions diplomàtiques primer amb els enfrontaments que el rei Joan tenia a Castella i que afectaven les possessions aragoneses de l'orde de l'Hospital (negociacions d'Ágreda el 1453).I sobretot una vida militar amb el comandament dels exèrcits reials contra la Generalitat en la Guerra Civil (1462-1472). En efecte, si alguna cosa s’ha de destacar de fra Bernat Hug és la seva vàlua com a militar, primer protegint la fugida del rei de Lleida el 1461 on l’havia encerclat l’exèrcit del Principat que volia alliberar el Príncep Carles de Viana. Però sobretot fou en el transcurs de la Guerra on el trobem lluitant fervorosament al costat del seu rei per a la seva causa: fou un capitost extremadament diligent i el trobem en totes les batalles importants dirigint una part de l’exèrcit, des del principi a la batalla de Rubinat, el 1462, passant per la batalla de Calaf de 1465 fins a la batalla de Vilademat el 1471, on fou fet presoner per tal de cobrir la retirada del rei i del Príncep Ferran. També fou un militar destacat en la recuperació del Rosselló que continuà a la Guerra fins el 1475, fou en aquests anys quan el rei li encomanà, juntament amb el comte de Prades una missió diplomàtica extremadament important: la visita al rei Lluís XI de França per solucionar el problema del Rosselló. En aquesta ambaixada hagué de superar múltiples entrebancs que el rei francès els posà, fins i tot els feu empresonar diverses vegades quan eren ambaixadors.

A part de polític i militar, fra Bernat Hug també fou un poeta destacat, seguidor d’Ausiàs March que ja s’havia posat de moda a la cort reial. D’ell en conservem una única poesia lírica, un llarg poema narratiu i al·legòric titulat La glòria d’amor, amb influències no només de March, sinó també de poetes italians com Dante i Petrarca i finalment sabem que participava en la vida cultural de la cort gràcies al fet que un altre poeta important de la seva època, Pere Torroella, li va escriure una epístola on li contesta un tema referent a l’amor; malauradament no s’ha conservat l’epístola que motivà aquesta resposta.

Tot i la seva gran tasca com a polític, militar i el seu paper destacat en les lletres al costat del rei, fra Rocabertí no pogué fer res per aconseguir que el monarca concedís al seu germà l’herència dels Arborea sards, que passà als vescomtes de Narbona. Fra Rocabertí devia morir al voltant de 1485.

[edita] Enllaços externs