Benigànim
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de la Vall d'Albaida | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Vall d'Albaida Ontinyent |
||
| Gentilici | Beniganí, beniganina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 33,4 km² | ||
| Altitud | 120 m | ||
| Població (2002) • Densitat |
5.603 hab. 167,75 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 56′ 35″ N 0° 26′ 36″ O | ||
| Sistema polític Nuclis |
1 |
||
Benigànim és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.
Taula de continguts |
[edita] Història
D'època prehistòrica hi trobem un petit soterrament, del tercer mil·lenni aC, a la zona de la Penya Roja i un poblat ibèric del segle IV aC. La fundació, a partir d'una alqueria musulmana, s'atribuïx a Mahomet Ben-Gania, wazir de Xàtiva, que hauria donat nom al poble. En 1240 Jaume I va conquistar el lloc i va donar-lo als seus cavallers per que el repoblaren. Serà cedida successivament a diverses famílies, a l'igual que els seus annexes de Bellús, Alfarrassí, Sant Pere d'Albaida, Benissuera i Guadasséquies, els quals mantindrà fins el segle XVII. En 1602 Felip II d'Aragó l'atorga el títol de vila reial, la qual cosa comporta la independència de Xàtiva i el dret a vot en les Corts de València.
[edita] Demografia i economia
Des del segle XVIII en què hi hagué una important expansió agrícola la tendència demogràfica ha estat a l'alça; en la dècada de 1950 fins i tot va rebre immigració de Múrcia i Albacete atreta pel creixement del sector industrial, representada pel calcer i el tèxtil. En 2002 el nombre d'habitants, de gentilici beniganins, era de 5.603. Un 76,80%, segons cens de 2001, saben parlar valencià.
A hores d'ara la indústria té més pes en l'economia –vidre, fusta, plàstic, tèxtil, la tradicional de l'espardenya– que no l'agricultura, també abasta importància el sector serveis.
[edita] Geografia
Al terme, de 33,1 km2, hi ha les neveres del Coronal, la del convent de la Trinitat i la del Tossal.
[edita] Edificis d'interès
El passeig pel poble ens durà pel barri de l'Illeta, nucli de la població àrab; podrem veure edificis civils com ara l'Ajuntament, la Casa de la Cultura, la casa de Ribelles o l'arc medieval. Els monuments més rellevants són:
- Església de sant Miquel Arcàngel. Del segle XVII. Barreja els estils gòtic i renaixentista i compta amb una bella torre renaixentista de 1616. Monument nacional des de 1983.
- Església del Crist de la Sang. Aixecada sobre la mesquita, conserva una bonica ornamentació.
- Església de la Puríssima Concepció. Segle XVIII.
- Església de la Mare de Déu dels Desemparats. Neogòtica de principis del XX.
- Monestir de la Trinitat. Antic convent dels franciscans, de 1574.
- Rellotge solar digital en l'avinguda de l'Ortissa.
[edita] Gastronomia
Quant a la gastronomia té fama l'arrop i tallaetes, dolç d'origen àrab amb molta tradició a Benigànim.
[edita] Política
En les eleccions del 2003 el PSPV va obtenir 7 regidors per 6 del PP i el partit d'extrema dreta Coalició Valenciana va obtindre 80 escasos vots. En quan a política Benigànim no es un poble que es caracteritze per la pluralitat en sentit polític, ja que actualment només hi han tres partits PSPV, PP i CV. Com a curiositat a les eleccions del 2003 més de la mitat de persones que van votar el PSPV a les municipals, no ho fan fer a les Autonòmiques, el que vol dir que un partit com Esquerra Unida o el Bloc açi podria recaptar una gran quantitat de vots.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Filà Pirates, Pàgina de la Filà Pirates de Benigànim.
- Web Pirata, Web Pirata de la població de Benigànim.


