El Quixot
De Viquipèdia
L'enginyós cavaller Don Quixot de la Mancha (en castellà El ingenioso hidalgo Don Quijote de La Mancha) és l'obra mestra de Miguel de Cervantes i el segon llibre més traduït de la literatura universal després de la Bíblia. És una novel·la escrita en dues parts, la primera publicada el 1605 i la segona en 1615. Entre les dues dates aparegué una segona part apòcrifa escrita per Avellaneda.
Taula de continguts |
[edita] El llibre
El llibre narra les aventures del cavaller Don Quixot i el seu escuder, Sancho, per terres de Castella. S'obre amb una de les frases més famoses de la història, en el seu original espanyol: "En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme...". El protagonista, embogit per les lectures de les novel·les de cavalleries, decideix imitar els seus herois de ficció i surt a la recerca d'aventures en nom de l'amor de la seva Dolsinea. Contínuament transforma la realitat de manera idealista, fins que és vençut a les platges de Barcelona i mor a casa seva, un cop ha recobrat el seny.
La novel·la ha atret milers de lectors per la seva fantasia, el carisma dels persontages (que han esdevingut arquetipus literaris) i sobretot pels múltiples nivells de lectura.
Hi ha jocs narratius entre la realitat i la ficció basats en tres eixos: el suposat manuscrit àrab que dóna peu a la història, la confusió del cavaller entre el que veu i el que passa realment i el diàleg entre els personatges i el propi llibre, ja que a la segona part es refereixen a ells mateixos com a protagonistes de la primera o bé es burlen d'Avellaneda i el seu llibre.
La tècnica narrativa és realista i barreja diferents gèneres: a la paròdia de les novel·les de cavalleries l'autor hi afegeix contes, diàlegs teatrals, descripcions, reflexions filosòfiques, refèrencies a coneguts... A la seva època va ser rebut com un llibre d'humor per aquest fet, però successives relectures han trascendit aquests límits, sobretot a partir del Romanticisme.
A mesura que avança la novel·la, la parella protagonista s'influencia progressivament; Don Quijote es contagia del sentit comú i de la manera de parlar, plena de refranys, del seu amic i Sancho Panza aprén a valorar l'idealisme i l'afany de canviar el món del seu amo i ja no ho considera una simple bogeria.
El llibre va tenir un èxit immediat i internacional, inspirant Flaubert, Borges o Laurence Sterne entre d'altres. El dia de la mort de Cervantes, que coincideix per desfasaments de calendaris amb el de Shakespeare, ha estat designat com a Dia Mundial del Llibre, el 23 d'abril, diada de Sant Jordi.
[edita] El Quixot en català
El mallorquí Jaume Pujol dugué a terme una traducció inèdita al català d'aquesta novel·la entre 1835 i 1850. Eduard Tàmaro va traduir la primera part del Quixot al català (Barcelona, Impremta de Cristòfol Miró, 1882). La primera traducció impresa gairebé íntegra del segle XIX fou la realitzada el 1891 pel catedràtic Antoni Bulbena i Tussell amb el títol L'enginyós cavaller Don Quixot de La Mancha; fou reimpresa el 1930 i el 2005. El sacerdot mallorquí Ildefons Rullan el traduí al dialecte mallorquí (L'enginyós hidalgo Don Quixote de la Mancha, Felanitx, Imprempta d'en Bartoméu Rèus, 1905-1906). Octavi Viader, el 1936 en féu també una traducció i Joaquim Civera i Sormaní en va fer una altra a Barcelona (Editorial Tarraco, 1969)
Tanmateix, la única traducció total, que inclou àdhuc alguns poemes que els anteriors traductors havien deixat en castellà, és la de l'advocat mallorquí i gran cervantista Josep Maria Casasayas, que hi dedicà quaranta-vuit anys durant els quals la va reescriure vint vegades. En va imprimir només vuit exemplars que regalà a cadascun dels seus néts, atès que cap editorial va voler imprimir-la per al gran públic. Aquesta traducció combina els diferents dialectes catalans i posseeix una àmplia i erudita anotació.

