Antoni Caixal

De Viquipèdia

Antoni Caixal (Tarragona, c. 1360 - Constança Suïssa, 1417), fou un teòleg, jurista i escriptor català en llengua llatina.

Taula de continguts

[edita] Biografia[1]

Membre d'una familia tarragonina noble, fou doctor en teologia, doctor en ambdós drets i catedràtic de cànons a Lleida i Osca.

Formà part de l'orde mercedari a Barcelona, i estudià teologia a les universitats de París i Tolosa.

Va participar al Concili de Constança, on hi va polemitzar sobre si el papa l'havia d'elegir el concili, com sostenia ell, o el col·legi cardenalici, com sostenien, entre altres Joan Ramon Folc comte de Cardona i almirall d'Aragó.

Se'n destaca el seu elegant discurs dirigit al Concili de Constança amb motiu de la mort del rei Ferran I de Castella, ple de citacions de la Sagrada Escriptura, de la literatura patrística, sant Agustí i sant Ambròs, i d'autors clàssics com Aristòtil, Ciceró i Sèneca, junt amb Petrarca.

Al seu enterrament hi assistiren tots els representants al concili, els ambaixadors i, àdhuc, l'emperador Segimon.

[edita] Obres

  • Tractatus de unione Ecclesiae
  • Oratio "Optabat illa imperialis maiestas"
  • Oratio funebris (Constança, 30 d'abril de 1416)
  • Oratio "Benedictus deus" (Constança, 15 de maig de 1416)
  • Oratio (Constança, 4 de juliol de 1416)
  • Oratio "Ecce rex tuus uenit" (Constança, 15 d'octubre de 1416)
  • Epístoles al rei Ferran


[edita] Referències

  1. Mariàngela Vilallonga,La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic

[edita] Bibliografia