Castellet
De Viquipèdia
Aquest article necessita traducció. Aquesta pàgina està traduint-se de l'idioma francès a partir de l'article Castillet, raó per la qual pot haver-hi llacunes de continguts, errors sintàctics o escrits sense traduir.
Podeu col·laborar amb la Viquipèdia continuant amb la traducció des de l'article original. Si l'article roman sense traducció completa durant molt de temps, podrà passar al registre de pàgines per esborrar.
El Castellet (o Castillet, forma que reflecteix la pronúncia local i que s'ha adoptat com a grafia en francès) és un dels monuments més importants de Perpinyà. Esdevingué porta de la ciutat i després presó, i avui alberga el Museu Català de les Arts i Tradicions Populars (La Casa Pairal). Sovint se'n digué Baluart o Bastilla.
El Castellet comporta dues parts: el Castellet gran i el Castellet petit.
Es considera que es tracta d'una mena de document arqueològic de gran importància per a la història de la vila. Representa un tipus d’arquitectura militar únic. Il est de plus décoratif avec son couronnement de crénelages, de consoles et de tourelles d'estil mauresque.
Taula de continguts |
[edita] Història
- El Castellet gran es va construir a l'entorn de 1368, pel mestre d'obres Guillem Guitard sota l'ordre de l'Infant Don Joan d'Aragó, per reemplaçar la porta dita del Vernet que permetia de traverser les remparts i que la ciutat pogués comunicar-se amb el faubourg. El nou passatge comportà un pont llevadís que ja no existeix. La construcció massiva del bastiment es va dur a terme perquè el castellet fos una defensa forta per resistir a qualsevol ofensiva que vingués del nord.
- L’ocupació breu del Rosselló per Lluís XI va permetre canviar la destinació del Castellet. La fortalesa esdevingué inútil perquè els conflictes amb França havien acabat amb l'ocupació i esdevingué una presó d'estat. Les finestres van ser enreixades i el passatge del pont llevadís va ser suprimit. Així mateix, es va voler assegurar una sortida de la vila cap al Vernet i es va juxtaposar el Petit Castellet a la primitiva bastida el 1478. Va ser el Portal de Nostra Dona del Pont. Una porta que conserva en l'estil una harmonia amb la resta del monument tot i que el matacans ens indica que fou bastida en una època més tardana.
- El 1542, Carles V va fer cobrir el Castellet al nord mitjançant un bastió poligonal dont la pointe i l’échauguette s’avançaient cap a la Bassa (riu situat al nord). Les obres van utilitzar els materials provinents de la Capella de Nostra-Dona del Pont que va ser demolida (així com les cases du faubourg) per raons estratègiques. En seguida a la destrucció de la capella, el Castellet fou plaçat sota la protecció de Nostra Dona del Pont i l'estàtua de la Verge que l'ornamentava pris place a la capella. Més tard, l'estàtua va ser col·locada sobre la façana dins un simple dosser de pedra practicat al mur (un dosser concau, visible avui en dia, ornamentat amb un enquadrament gòtic que data de 1864)
- El 1642, Vauban va fer reforçar el bastió poligonal de Carles Quint i va remetre el Castellet en estat de defensa. Au cours de ce segle es va construir també el Corps de garde. Era un batisse assez simple (enderrocat el 1843), située côté sud au rez-de-chaussée i couverte de teules. Elle servait com ho indica el seu nom de lieu de vie au Corps de garde. Une cour longeant le mur du Castellet permettait d'accèder a la porta del monument.
- El 1904, fou enderrocat el recinte fortificat de Perpinyà. Amb tot es va respectar el Castellet. Les béquilles que el reliaient aux remparts van desaparèixer i el bastió i la seua échauguette foren dinamitats.
- Al segle XX, el Castellet va albergar els Arxius Municipals de ville de Perpinyà.
- Actualment, alberga el Museu Català dels arts i tradicions populars també anomenat La Casa Pairal.
[edita] La construcció
Els peirers dels segles XIV i XV a Perpinyà, feien servir les galets tirés del riu i la brique, però les construccions militars només es faites en briques. El ciment quant à lui consistia en una barreja de calç i de briques pilées (el tèrbol), força adhérent i resistent.
El Grand Castellet mesura 31 metres de llarg i el Petit vuit metres. La hauteur des parapets du crénelage és de 20 metres au-dessus du sol i la du faîte de la tourelle de 29,20 metres. El gruix dels murs és de 3,50 metres a la base, de 2,80 mètres au deuxième étage et de 1,60 mètre au tercer. Una escala en espiral d’un diàmetre de 2,77 metres dessert el Castellet gran. Una segona escala en colimaçon a été pratiqué dans l’épaisseur de la paret entre el Gran i el Petit Castillet. Ils permettent l’un et l’autre de tenir accés a la terrassa.
[edita] La presó d'Estat
El Castellet, presó d'Estat, recueillit els delinqüents de droit commun i eks soldats détenus. Un document établi par un oficial del Génie au segle XVII (Arxius històrics del fort de Vincennes) indica com suit la disposició dels locaux:
- Grand Castellet: en sous-sol le « cachot blanc ». Al primer pis la cambra del Governador (feta servir des dels anys seixanta pels Arxius Municipals). Al segon pis la cambra « où sont les fanatiques » i la cambra « où l'on donne la question » amb els instruments de tortura.
- Petit Castillet: En sous-sol le « cachot noir ». Al primer pis la cambra dita dels « galériens ». Al segon pis la cambra « où l'on enferme les soldats » i la capella. Al tercer pis la cambra « où l'on enferme les dones ». Els presoners són conduits, pour leur promenade, tout en alt sur la terrassa dallée de pierres.
- El Cos de guàrdia : per a l'ús del cos.
[edita] L'enigma de l'infant del Castellet
En 1948, Louis Xaragai pris possession de son poste de bibliotecari municipal au Castillet. Dès son arrivée, l'intrigava una finestra encadrée de pedres blanques, qui avait dû être jadis grillagée mais qui était maintenant tapava. Il alerta des maçons pour dégager cette ouverture et savoir quel était là-haut l'état des lieux (la dite fenêtre se trouve dans le mur du Petit Castellet, a mà esquerra de l'estatua de la Vierge)
On eut vite fait de dégager les pierres qui la clôturaient mais l'ouvrier se retira aussitôt, suffoqué par une forte odeur nauséabonde : « Il y a un cadavre là-dedans ! » s'écria-t-il.
On alla voir et on se troba dans un réduit, mesurant tres metres de llarg, vuitanta centímetres d'ample i dos metres d'alt, tancat per una porta de fusta revestida de lames de ferro. On y descobert l'esquelet d'un infant : son cos estirat reposava sur un terreau de seixanta centímetres. Il devait être habillé lorsqu'on l'y déposa, car il portait des chaussures de cuir. On recueillit des ossements, des lambeaux d'étoffe, le bout d'une chaussure, des os d'animaux (restes d'un repas), une assiette de l'époque Louis XVI, croit-on, et une moitié de cruche.
L'énigme était posée et diverses hypothèses furent envisagées comme la plus folle qui avançait qu'il s'agissait de Louis XVII. Le Dauphin aurait été confié à des commissaires chargés par la Convention nationale de conclure la pau amb Espanya, qui exigeait comme condition préalable la remise de l'enfant. Décédé pendant les négociations, il aurait été inhumé en secret al Castellet. Après étude, il apparut que l'enfant martyr ne fut enfermé dans sa geôle qu'à la fin del segle XIX. Mais son sort pose toujours une troublante énigme : Avait-il commis quelque forfait? Etait-ce un fou? Ou bien sa famille voulait-elle se débarrasser de lui par haine ou par cupidité, en vue d'un héritage? Nous sommes en plein mystère.

