Amposta

De Viquipèdia

Amposta
Escut d'Amposta Bandera d'Amposta
(En detall) (En detall)
Localització


Municipi del Montsià
El pont penjant sobre l'Ebre, obra de J. Eugenio Ribera el 1921
El pont penjant sobre l'Ebre, obra de J. Eugenio Ribera el 1921
Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Montsià
Amposta
Gentilici Ampostí, ampostina
Superfície 138,30 km²
Altitud 8 m
Població (2006)
  • Densitat
19.142 hab.
138,41 hab/km²
Coordenades 40° 42′ 38″ N 0° 34′ 51″ ECoordenades: 40° 42′ 38″ N 0° 34′ 51″ E
Sistema polític
Entitats de població

5

Amposta és una ciutat del sud de Catalunya i capital de la comarca del Montsià.

Entitat de població Habitants (2006)
Amposta 18.804
Balada 8
Eucaliptus, els 66
Favaret 103
Poblenou del Delta, el 161
L'antiga bandera d'Amposta
L'antiga bandera d'Amposta

Taula de continguts

[edita] Geografia

La ciutat està situada al marge dret del riu Ebre, al límit entre la plataforma continental i el delta de l'Ebre; de fet, la part situada més a l'est de la ciutat es troba construida sobre aiguamolls. El terme municipal, el més gran de la comarca del Montsià, limita al nord amb el riu Ebre, a l'est amb Sant Jaume d'Enveja i amb el mar Mediterrani, al sud també amb el mar i amb el de Sant Carles de la Ràpita i a l'oest amb els de Freginals, Masdenverge i Tortosa.

Dins el terme estan inclosos els nuclis de Balada i Poblenou del Delta i les urbanitzacions dels Eucaliptus i Favaret.

[edita] Història

[edita] Època antiga: ibers i romans

Hi ha abundants indicis arqueològics, entre els quals un poblat ibèric amb set sitges de gra a la zona del castell, un altre a la zona del pla d'Empúries i una necròpolis a l'Oriola, que podrien evidenciar que Amposta s'assenta sobre l'antiga ciutat d'Ibera, primer gran assentament ibèric a la península Ibèrica i ciutat més important del territori dels Ilercavons; teoria recolzada per historiadors com Esteve, Schulten i Bosch.

Durant la segona guerra púnica, es va produir la batalla d'Ibera (215 aC) entre romans i cartaginesos, la ciutat, aliada d'aquests darrers, va ser destruïda pels romans, provocant la fugida dels seus habitants. Aquí comença el defalliment del poble ilercavó, la cultura del qual va ser absorvida pels romans.

Sobre una terrasa sobre el riu, al nucli antic d'Amposta, els romans van establir-hi una posada de vigilància. D'aquest assentament derivaria el nucli modern de la ciutat. De fet el nom Amposta deriva del llatí ab posta o amni imposita, que significa 'posada sobre el riu'.Els romans també es van establir en una vila a la vora del turó de la torre de la Carrova.

[edita] Època medieval

Durant l'època musulmana, pel que sembla els àrabs van establir una important fortificació de vigilància del riu, sobre l'antic poblat ibèric.

El 1095 i el 1097, Ramon Berenguer III fracassa en l'intent d'apoderar-se d'Amposta, però això no obstant fa infeudació del terme d'Amposta al monestir de Sant Cugat l'any 1097, i després el 1098 es fa infeudació a favor d'Artal de Pallars amb la voluntat que hi construís un castell. L'any 1149 (el 1150 segons el calendari actual), Ramon Berenguer IV, fill de l'anterior, va fer la donació del castell d'Amposta i el seu terme a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, com a recompensa per la seva ajuda en la conquesta de la zona. Aquests convertiran la Castellania d'Amposta en el centre de les seves possessions a la Corona d'Aragó. El castellà d'Amposta serà a la vegada el representant del gran mestre de l'orde hospitaler a la Corona d'Aragó i davant el rei, com fou el cas de Joan II de Ribagorça.

L'any 1280 el rei canvia el castell d'Amposta als hospitalers per les viles d'Onda i Gallur i la ciutat torna a mans del rei, i ordena que la vila passi a regir-se pels usatges de Barcelona.

El 1461 comença la guerra civil catalana. Amposta pren partit pel fill del rei Joan II d'Aragó, Carles de Viana, i per aquest motiu el castell és posat a setge el 2 d'octubre de 1465, i no va ser fins vuit mesos després, el 21 de juny de 1466, que el castell no fou capturat per les tropes reials, comandades pel futur rei Ferran el Catòlic. Com a consequència de la destrucció del castell, Amposta desapareix com a punt estratègic militar.

[edita] Edat Moderna

L'edat Moderna és un període de decadència. Després de la destrucció del castell, la ciutat va ser saquejada i destruïda repetides vegades durant el segle XVI, a mans de pirates turcs i berberescs. Ja durant l'edat mitjana habia sofert atacs piràtics, peró amb la protecció del castells eren infreqüents. Fins al segle XVII la població no es comença a recuperar al començar l'explotació econòmica i comercial del Delta i del port dels Alfacs.

[edita] Edat contemporània

Durant el segle XIX comença el creixement urbà i demogràfic de la ciutat. El 1860 s'acorda començar a cultivar la zona deltaica i plantar cultius d'arròs. Amposta també comptava amb diverses indústries com molins d'oli i d'arròs i de construcció aprofitant les matèries primeres del delta com la sosa i la canya.

Ja a principis del segle XX, amb el delta sanejat i dedicat al cultiu de l'arròs, Amposta comptava amb uns 4.000 habitants. El creixement de la ciutat es comença a intensificar, ajudat per l'alcalde Joan Palau, que començà la construcció del pont penjant, les escoles públiques, la xarxa d'aigua, d'elecricitat i d'enllumentat. Amposta serà escollida capital del Montsià, amb la implantació de les comarques per la Generalitat Republicana.

El creixement de la ciutat només va ser aturat per la guerra civil, que com a consequència més important que va tenir sobre la ciutat va ser la destrucció el dia 10 de Març de 1938 del pont penjant per l'aviació italiana al servei de l'exèrcit nacional. El dia 18 d'Abril de 1938 la ciutat es ocupada per l'exèrcit nacional, comandat pel general García Valiño.

Però al final de la guerra, la ciutat va continuar amb el seu creixement, fins arribar als nostres dies, havent superat els 20.000 habitants.

[edita] Economia

El principal sector de l'economia de la població era fins fa poc l'agricultura, sobretot el cultiu de l'arròs i el regadius i activitats relacionades amb aquestes com la maquinària.

Actualment l'economia es troba més diversificada, el sector agrícola continua existint, però la pèrdua de la rentabilitat i la mecanització del camp han fet reduir el nombre de persones ocupades. La Cambra Arrosera del Montsià és una de les cooperatives més grans d'Espanya i la més gran de Catalunya, és a més també una de les principals empreses de la ciutat.

L'indústria ha passat a ocupar un lloc més important en l'economia. L'indùstria tradicional era la dels tallers de maquinària, l'indùstria paperera i l'alimentària però en els últims anys aquests sectors s'han desenvolupat enormement i apart han aparegut noves indústries com la del moble, la del metall i la construcció.

El sector terciari està molt desenvolupat, i la ciutat és un centre important de serveis no només per al Montsià, sinó que abarca altres poblacions de fora de la comarca. Té els serveis propis d'una capital de comarca i apart és centre comercial i té un creixent sector turístic relacionat amb el Delta, el parc natural i la costa.

[edita] Arquitectura i art

Edificis religiosos:

  • Esglésies: L'església principal del poble és l'Arxiprestal de l'Assumpció, que és va iniciar a mitjan segle XVIII, i no es va acabar fins un segle després. Altres esglésies són la de Sant Josep, al barri del Grau i la del Sagrat Cor al barri de Valletes.
  • Ermites: L'ermita de la Mare de Déu del Montsià, de recent construcció, es troba situada en un turó petit sota el Montsianell i des d'on hi ha una gran vista panoràmica.

Museus:

  • Museu del Montsià: Està situat a l'antic edifici de les escoles públiques, al parc municipal. Conté diverses exposicions permanents sobre arqueologia del Montsià, fauna i flora i sobre el Delta, i apart té altres sales amb exposicions temporals.
  • Casa de Fusta: Es un antic refugi de caçadors, d'estil canadenc i totalment pintada de verd, i conté una exposició sobre les llacunes i la fauna del Delta.

[edita] Enllaços externs

[edita] Agrupacions musicals

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Amposta