Comtat de Flandes

De Viquipèdia

El Comtat de Flandes va originar-se al segle IX com feu del rei de França : un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie. Les fronteres van canviar-se fins a la seva suppressió a la revolució francesa al 1795. Des del segle XI el comtat va acquerir possessions a la ribera dreta de l’Escalda, feu del Sant Imperi Romà anomenat Flandes Imperial (‘Rijks-Vlaanderen’).

Bruges i Gant n'eren les capitals històriques, Lilla era la capital de ‘Flandria Gallica’ o Flandes de parla francesa. Desprès de guerres succesives, el comtat va perdre més d'un terç del territori als reis de França. L'actual Flandes francès, part dels departaments del Nord i del Pas de Calais, no coincideix gaire amb 'Flandria Gallica' com que té una part de parla neerlandesa, ara reduïda al Westhoek.

Taula de continguts

[edita] Uns comtes

El rei de França va donar Flandes Reial al primer comte va ser Balduí I de Flandes dit 'amb el braç de ferro' des del any 862. Volia crear així un ‘para-xocs’ entre el seu regne i els invasors del Nord o els Víkings. El comtat va conèixer un primer auge al segle XII sota el comte Felip d’Alsàcia quan l’indústria de la llana floria. Molts mercats coberts (‘lakenhalle’) i torres de vila (‘belfort’) s’han construit a aquesta època.

L’any 1278 amb l'adveniment del comte Guido de Dampierre el comtat passà a la casa de Dampierre. Després del casament de Margareta de Male amb Felip l’Atrevit al 1369, passà sota la dominació de la casa de Valois, mestres del Ducat de Borgonya.

Quan Maria de Borgonya morí al 1482 el comtat passà a son espós Maximilià d’Àustria de la familia dels Habsburg. Son fill, Felip I de Castella, anomenat també Felip el Bell va esdevenir comte, com que el comtat feia part de les Disset Províncies reunit amb el ducat de Borgonya. D’aquest temps data la denominació “països baixos” (ancara no era un nom d'un estat) en contrast amb els “països alts” de Borgonya. Les Disset Províncies van esdevenir una unió personal: el sobirà era al mateix temps comte de Flandes, duc de Brabant, comte d’Holanda ecc.

[edita] El protestantisme i l'escissió dels Països Baixos

L’adveniment del protestantisme, començat a Steenvoorde al 1566 va ser l’inici de la Guerra dels Vuitanta Anys i finalment a l'escissió de les Disset Províncies amb la creació de la República de les Set Províncies Unides. Aquestes set van formar el nucli del futur regne dels Països Baixos del nord. Molts intel·lectuals, impressaris i artistes flamencs van fugir a les províncies del nord més tolerants i oberts al món que la teocràcia de la casa de Castella que conduïa un persecució amarga amb l’ajut de una Inquisició feroç de tots que tenien idees differents de l'ortodòxia ultramuntana. Aquest moviment masiu d'emigració va ser l’inici d’un període negre de probresa i de decadència. Amb la mort de la branca castellana dels Habsburg, Flandes va tornar als austríacs.

[edita] La fi d'un comtat gairebè mil·lenari

Mentrestant, els reis de França que somiaven de fronteres naturals rossegaven a la frontera sud del comtat, fins que la delimitació definitiva es va fixar al 1678 amb el Tractat de Pau de Nimega. La República de les Set Províncies Unides va ocupar la riba esquerra de l'estuari de l’Escalda. Aquesta part, Flandes Zelandès va esdevenir una Terra de la Generalitat. El 1795, França va envahir i annexar tot el comtat, comprès Flandes Zelandès. Era la fi d’un comtat gairebè mil·lenari. Després de la desfeta de Napoleó a Waterloo el territori amb les fronteres de 1678 va fer part del Regne Unit dels Països Baixos i des del 1830 de la Bèlgica, reconegut definitivament després del Tractat de Londres (1839).

[edita] Flandes contemporani

Avui Flandes és el nom de la regió autònoma de Bèlgica de parla neerlandesa de la qual només les províncies Flandes Occidental i Flandes Oriental eren parts del territori del comtat històric.

[edita] Lligams externs