Carcaixent

De Viquipèdia

Carcaixent
Localització

Localització de Carcaixent respecte del País Valencià Localització de Carcaixent respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Magatzem de taronges a Carcaixent
Magatzem de taronges a Carcaixent
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Ribera Alta
Manc. de la Ribera Alta
Alzira
Gentilici Carcaixentí, carcaixentina
Predom. ling. Valencià
Superfície 59,20 km²
Altitud 21 m
Població (2006)
  • Densitat
21,753 hab.
0,37 hab/km²
Coordenades 39° 07′ 20″ N 0° 26′ 56″ OCoordenades: 39° 07′ 20″ N 0° 26′ 56″ O
Distàncies 40 km. de València
4,6 km. de Alzira
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
13 PP, 3 PSPV, 3 BNV i 2 UV
María Dolores Botella Arbona (PP)
Codi postal 46740
Festes majors MdD d'Aigüesvives i Sant Bonifaci
Octubre
Web

El terme, de 59,4 km2, és totalment pla i està voltat pel Xúquer, vall d’Aigües Vives i les muntanyes del Convent; regat pels rius Magre, Verd i Barxeta i la Reial Séquia de Carcaixent.

Al llarg de la ciutat hi ha un munt de cases modernistes aixecades per burgesia agrícola del segle passat; també cal destacar el conjunt, també modernista, format pel parc Navarro Daràs i el Passeig.

Taula de continguts

[edita] Història

Poblat des del Neolític i l'Edat del Bronze, com ho demostren nombroses troballes escampades pel seu terme. De l'època ibero-romana s'han trobat restes algunes viles. La fundació de l’actual nucli urbà és incerta, uns apunten als romans i d’altres a una alqueria musulmana; d’aqueix període hi ha documentades diverses alqueries en l’actual terme: Alborgí, Benimaclí, Benivaire, Cogullada, Ternils i alguna més que totes plegades acabaren conformant un nucli conegut com Horta de Cent o Horta de Carcaixent.

Després de la seua conquesta per Jaume I a finals de desembre del 1242, va ser repoblada amb lleidatans i tortosins; apareix per primera vegada en el Llibre del Repartiment en 1248; en 1266 es constitueix en parròquia i s’edifica, a l’alqueria de Ternils, l’ermita de sant Roc; en l'època medieval Carcaixent era una alqueria dependent d'Alzira; l'any 1348 la Guerra de la Unió afectà les alqueries, i Carcaixent i Cogullada foren cremades; el 1434 ja posseïa església, que era atesa pel vicari de Ternils.

El segle XVI va ser època de gran creixement urbanístic, demogràfic i econòmic mercès al conreu de la morera i el comerç de la seda; en 1521 era lloc d’agermanats i hi hagué força enfrontaments; el 1547 la cúria va decidir que el vicari residís ja a Carcaixent; el 1544 ja existien diversos beneficis en l'església, el 1576 hom segrega d’Alzira i es constitueix en universitat amb plena capacitat de govern i administració la qual cosa comportava l'assignació d'un terme municipal i el repartiment de les càrregues amb el municipi d'Alzira; el 1577 el municipi va sol·licitar la de cises en el pa, el vi i la carn per a desendeutar-se de les despeses ocasionades per la imposició construcció de l'església, que els va costar més de 10.000 ducats; el 1589, Felip II l’atorgà el títol de vila reial amb dret a vot a les Corts Valencianes, mitjançant costosos donatius a la Corona.

En l'últim terç del segle XVI s’hi conreaven al voltant de 24.000 fanecades, i entre un 25 i un 30% dels propietaris estaven considerats com rics i en condicions d'acumular excedents, la qual cosa explica que el veïnatge contribuïra en la despesa que va suposar l'aixecament de la vila; en les Corts valencianes de 1626, l'església demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segell de 40.000 lliures, i el braç reial va demanar la revisió dels termes i límits amb Algemesí degut als molts processos entaulats des de la segregació d'Alzira; en les de 1645 va sol·licitar franquícia per a amortitzar 2.000 lliures. El 1627 ja posseïa un sistema d'insaculació per a l'elecció d'oficials locals. Degut als greus problemes que tingueren els llauradors entre el 1600 i el 1650, la vila decidí construir una nova sèquia que suplís la insuficiència de la xarxa de sèquies i braçals dependents del riu Albaida i el barranc de Barxeta.

A l’inici del XVIII, Carcaixent és el centre comarcal de la seda; en la guerra de Successió va recolzar al borbó Felip V que, en 1708 i 1738, atorgà dos diplomes pels que fou concedida la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa; en 1781 mossèn Monzó i els seus amics Maseres i Bodi plantaren en la Bassa Reial el primer camp de taronges que fou la base la transformació moderna de la localitat.

A principis del segle XIX existien en la vila quatre molins de farina i arròs i 204 torns de filar seda; el 1813 i en el context de la guerra del Francès tingué lloc al terme un important enfrontament contra les tropes franceses que donà lloc a la llegenda de "la Marqueseta"; Mª. Antònia Talens Mezquita.

A partir del 1848 comença l'exportació de taronges cap a França i des del 1863 cap a Gran Bretanya; el 12 d’agost de 1861 va crear-se la companyia Tranway Carcagente a Gandia que s’encarregava de la construcció i explotació del primer ferrocarril de via estreta de la península, després de tres anys d’obres el 8 de febrer de 1864 s’inaugurava el tramvia-ferrocarril amb tracció animal que s’encarregava d’unir dues comarques tan pròsperes com La Safor i La Ribera; el 1911 i, durant un avalot que va tenir lloc a la vila a causa de la guerra d’Àfrica, l'ajuntament fou assaltat i cremat part del seu mobiliari; el 1916 obtingué el títol de ciutat.

[edita] Llocs d'interès

  • Ermita de sant Roc de Termils. Temple del segle XIII d’estil pregòtic i portada romànica. Recentment restaurat, està declarat Monument Artístic Nacional.
  • Església de sant Bartomeu de Cogullada. S. XVI-XVII. Una recent restauració ha fet malbé la decoració primitiva. Conserva objectes de culte interessants procedents d’altres esglésies destruïdes en la guerra de 1936-1939.
  • La Torre de Carcaixent, o cova de Les Meravelles. Torre de planta quadrangular que es conserva en bon estat dins d’una propietat privada.
  • Magatzem de La Ribera. Modernista, de principis del segle passat.
  • Casa Consistorial. Neoclàssic, de 1847.
  • Monestir del Corpus Christi. Convent dominic de 1654 del que només roman l’església, convertida en auditori.
  • Convent d’Aigües Vives, del s XV.
  • Palau del marqués de Montortal, o de la Marqueseta, construït en 1780, reformat en 1854 i restaurat en 1993.
  • Assumpció de nostra Senyora. De 1434, gòtica, ampliada i reformada en diferents ocasions. Alberga pintures de Segrelles.
  • Convent de sant Francesc. Edificat en 1602 amb l’autorització del patriarca Joan de Ribera.
  • Església de sant Antoni de Pàdua.
  • Església de sant Francesc de Paula.

[edita] Festes

A la Mare de Déu d'Aigües Vives i a Sant Bonifaci Màrtir cap al 16 de octubre.

[edita] Pedanies i barris

Tradicionalment gran part de la població ha viscut disseminada pel terme i a hores d’ara hi ha tres nuclis que concentren els 21.119 carcaixentins que s’hi empadronaren en 2004:

  • Carcaixent
  • Cogullada
  • La Barraca d’Aigües Vives


La ciutat de Carcaixent, compta amb quatre barris coneguts amb els noms de:

[edita] Altres dades

Un 81,80% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001.

Les eleccions municipals de 2003 donaren 13 regidors i la batlia al PP; el BLOC tragué 3 regidors, La Rosa, 2; el PSPV, 1 i AV, 1.

Des del segle XIX el monocultiu de la taronja és la base de la pròspera economia local. L’escassa indústria es dedica a la transformació dels cítrics i quelcom de tèxtil i mobiliari.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Carcaixent