Antella

De Viquipèdia

Antella
Localització

Localització  d'Antella respecte del País Valencià Localització  d'Antella respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Ribera Alta
Manc. de la Ribera Alta
Alzira
Gentilici Antellà, antellana
Predom. ling. Valencià
Superfície 17,60 km²
Altitud 44 m
Població (2006)
  • Densitat
1,427 hab.
0,08 hab/km²
Coordenades 39° 04′ 58″ N 0° 35′ 26″ OCoordenades: 39° 04′ 58″ N 0° 35′ 26″ O
Distàncies 50,2 km. de València
19,7 km. de Alzira
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PP, 3 PSPV i 1 GdA
María Isabel Giménez Candel (PP)
Codi postal 46266
Festes majors Crist de l'Agonia
Agost
Web

Antella és un municipi de la Ribera Alta.

Taula de continguts

[edita] Història

Les primeres referències de poblament són les restes d’un poblat iber on encara hi ha llenços de la muralla i on s’ha trobat abundant ceràmica. La fundació és àrab i té el seu origen en un poblament anomenat Xarquia que fou abandonat pels seus moradors a causa de les contínues avingudes del Xúquer i el traslladaren a l’actual emplaçament. Jaume I va conquistar-la. Martí I va vendre, l'any 1408, a Joan Gascó el terç delme del pa, del vi i d'altres drets sobre el lloc d'Antella, amb la Xarquia, Rafelet i Tribus. El 1467 Joan II va vendre al seu nou senyor, Miquel Joan Cervató la suprema jurisdicció civil i criminal,sobre aquests llocs. El 1568 es va concedir al cavaller Miquel Salvador el títol de baró d'Antella. Aquest títol el van posseir les famílies Dassió, Ferrer de Pròxita, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira. El 1609 van ser expulsats els seus habitants moriscs, i el seu senyor, l'any 1610, atorgà carta pobla a 57 nous pobladors, als quals obligava a pagar un elevat tribut en fruïts. El 1766 els veïns volien fer venda lliure de mercaderies, però el senyor va aconseguir que el Reial Acord fera complir els capítols de població. El trencament i posterior riuada de la presa de Tous, en octubre de 1982, va afectar greument la població.

[edita] Llocs d'interés

El seu accident geogràfic més rellevant és l’Assut, presa ordenada construir per Jaume I per a abastir de reg tota la zona. En ella naix la Sèquia Reial del Xúquer. També s’utilitza com lloc d’esbargiment on practicar esports aquàtics. També hi ha, al terme, de 17,4 km2, el barranc de la Mañana i la Font Dolça.

Del seu passat arquitectònic roman:

  • L’església de la Immaculada Concepció. Segle XVIII.
  • L’ermita del Crist. Segle XVII.
  • La Torre, que és l’únic que roman del palau senyorial. D’estil mudèjar, degué ser construïda abans que el palau i integrada en la construcció d’aquest.
  • La casa del Rei. Residència del rei quan visitava la zona. Actualment és seu de la Sèquia Reial del Xúquer.
  • La casa de les comportes. Sòlida construcció en l’Assut.

[edita] Gastronomia

La gastronomia es basa en l’arròs, la taronja i la mel.

[edita] Altres dades d'interés

Les eleccions de 2003 les hi guanyà el PP amb 5 regidors per 4 del PSPV. En el recompte de població de 2002 hi havia 1.508 habitants de patronímic antellans. El 86,66% dels habitants declararen saber parlar valencià en el cens de l'any 2.001.

La seua economia es basa en l’agricultura.

[edita] Enllaços externs