Centre de tractament de residus de la Conca de Barberà
De Viquipèdia
Després d’unes jornades de portes obertes, el mes de desembre de 2003, es posava en marxa el Centre de tractament de residus de la Conca de Barberà.
[edita] El Centre de tractament de residus de la Conca de Barberà
El 12 de gener de 2002, es signava l’acord entre el Departament de Medi ambient, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí per ubicar en aquest darrer municipi un dipòsit de residus urbans (tècnicament anomenat de classe II) i una planta de compostatge. El promotor del Centre de tractament de residus de la Conca de Barberà en fou el Consell Comarcal qui decidí la ubicació més adequada en el terme de l’Espluga de Francolí, adquirint tretze hectàrees de terreny a la partida del Pla de Norè. El control de la gestió correspon a un òrgan gestor format per les administracions locals, els partits polítics i els sindicats.
Segons la resolució de 6 de març de 2002 del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, la planta de compostatge pot tractar fins a 7.000 tones/any de fracció orgànica dels residus municipals procedents de la recollida orgànica, a més de fracció vegetal i altres residus compostables com residus de l’agricultura, dels escorxadors, de les depuradores, i de la indústria agroalimentària, des de productes caducats fins a polpes, restes de pell, escorça o sals. Amb aquests residus es pretén fabricar unes 1.700 tones l’any de compost. Per motius econòmics, la procedència de la fracció orgànica serà de la Conca de Barberà i de totes les comarques limítrofes; és a dir, de l’Urgell, les Garrigues, la Segarra, el Priorat, l'Alt Camp, el Baix Camp, i l’Anoia.
El dipòsit controlat (l’abocador) és pels residus sòlids urbans de la comarca. La proposta de resolució de Medi Ambient només admet els residus “no perillosos”, que a més hauran de ser “procedents de la comarca de la Conca de Barberà”. En la proposta de resolució hi ha 4 fases: en la primera fase, el dipòsit té una capacitat de 59.609 m3 i una vida útil de 5,5 anys; després les capacitats augmenten a 112.83 m3, 145.520 m3 i 175.818 m3. La vida útil total estimada és de 45’5 anys. Posteriorment, en el conveni signat entre l’Ajuntament de l’Espluga i el Consell, es reduí la vida útil a 20 anys.
La planta de lixiviats tractarà únicament els sucs de la brossa generats pel dipòsit controlat de la Conca de Barberà mitjançant un sistema d’evaporació per convecció forçada. La generació prevista pel projecte era de 3.650 metres cúbics/any, que es dipositaran en una bassa. Per aquests sistema, l’abocador emetrà a l’atmosfera uns 175.000 m3 de biogàs l’any durant la primera fase.
A banda de les instaŀlacions de tractament, el Centre inclou una aula educativa per a grups.
[edita] La polèmica
El projecte fou criticat pel GEPEC, alguns tècnics independents; els pagesos de les cooperatives agrícoles de Blancafort i de l’Espluga de Francolí, la Plataforma rural de la Conca de Barberà i particulars propers físicament a la zona d’abocament. Tots aquests coŀlectius i persones s’uniren en la Plataforma d’Alternativa al Centre de tractament de Residus de la Conca de Barberà i criticaren el projecte que va sortir a informació pública perquè no és el que creien que necessitava la comarca i perquè la seva construcció al Pla de Noré provocaria forts impactes ambientals a la flora, fauna i medi natural de la zona.
El setmanari El Patí, a principis d’octubre de 2003, recollia la diversitat d’opinions a l’entorn de la polèmica. El batlle republicà de l'ajuntament de Blancafort, Magí Baltà, criticava el sobredimensionament i l’emplaçament, exigia compensacions i una bona gestió, alhora no perdia ocasió d’esgrimir la proximitat del poble al Centre per demanar la inclusió d’un representant permanent en l’òrgan gestor. Jordi Llorens, des de la Plataforma i amb una línia argumental semblant, es mostrava queixós per la manca de diàleg i criticava els sistemes de tractament triats, la planta de compostatge oberta i l’existència d’aigua sota l’emplaçament. Pel que fa als partits polítics, seguia la veu crítica d’ERC. El líder comarcal republicà Josep Andreu considerava que el projecte havia millorat gràcies a les mobilitzacions i que hi continuarien estant al damunt “perquè no ens colin de tot a la planta de compostatge, com ha passat a Botarell, o ampliïn l’abocador, com a Tivissa”. En canvi, els portaveus de CiU al Consell Comarcal i a l’Ajuntament de l’Espluga es mostraven contents per l’apaivagament de les protestes i en Rovira, batlle de l’Espluga, reconeixia que “de la pressió a què ens han sotmès n’ha sorgit el compromís d’una gestió acurada, i que tothom estigui molt més sensibilitzat”.

