Aiguaviva de Bergantes
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|
|||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Espanya Aragó Província de Terol Baix Aragó |
||
| Gentilici | Aiguavivà, aiguavivana | ||
| Predom. ling. | Català | ||
| Superfície | 42,2 km² | ||
| Altitud | 459 m | ||
| Població (2005) • Densitat |
701 hab. 16,61 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 81′ 74″ N 0° 18′ 30″ E | ||
| Sistema polític Nuclis |
1 |
||
Aiguaviva de Bergantes és un municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya.
[edita] Història
Aiguaviva està situat a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes, al límit històric dels regnes d'Aragó i de València. La població, estable fins el 1930, ha disminuït en més de la meitat des d'aleshores. El conreu de regadiu (400 hectàrees) aprofita les aigües del Guadalop a través de sèquies administrades per una comunitat de regants. El secà (vinya, cereals i oliverar) ocupa unes 820 hectàrees, i a les terres no conreades (2800 hectàrees), cobertes en part de romaní i de carrasca, hi pasturen més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum. Al s XVIII tenia importància el conreu de moreres als marges de les feixes, les fulles de les quals eren destinades a la cria dels cucs de seda. Les terres de conreu estan força repartides i, en general, són explotades pels propietaris. La vila (677 hectàrees [1981], aiguavivans; 549 m alt), gairebé equidistants d'ambdós rius, fou reconquerida al final del s XII per Alfons I de Catalunya-Aragó. Al temple parroquial de Sant Llorenç, del s XVIII, són venerades quatre hòsties consagrades, les quals, segons la tradició, se salvaren de l'incendi que el 1475 destruí l'antiga església. Durant la Primera Guerra Carlina fou batuda a Aiguaviva, el 29 d'abril de 1838, la partida del guerriller carlí Lluís Badoy (batalla d'Aiguaviva).
[edita] Lingüística
El parlar d'Aiguaviva, al límit lingüístic del català amb el castellà, té unes característiques peculiars, que no es retroben exactament en cap altra població veïna, amb l'excepció de la Ginebrosa, a causa de l'aïllament de la vila de la resta del territori català (els seus habitants tenen més relació amb Morella i amb Alcanyís que no pas amb Vall-de-roures). Té, com a particularitats fonètiques davant el català general: manca dels fonemes [ę] [q] el primer substituït, en determinats casos, per l'articulació [ja]: [pjál] per pèl; interdental fricativa sorda [θ] com a resultat de c davant e i i: (θẹles], (θiştéla] per celles, cistella; articulació apicointerdental africada sonora [d] com a resultat del grup d'c davant e i i: [dọde] per dotze; articulació d dels grups romànics contínua (l,n,r)+c davant ei i i: [dọņdẹla], [katqrde] per donzella, catorze, i inversió del grup tl procedent de t'l, que passa a ld: [ŕqlde] en lloc de la forma rotlle o rotle. Els aiguavivans qualifiquen llur parlar, espontàniament, de valencià i l'empren en les seves relacions amb Morella i amb els pobles dels Ports.
| Comarques naturals de la Franja de Ponent |
| la Ribagorça |
| Areny de Noguera - Benavarri - Beranui - Bonansa - Capella (part) - Castigaleu - Estopanyà - Graus (part) - Lasquarri - Monesma i Queixigar - Montanui - les Paüls - Isàvena (part) - el Pont de Montanyana - Sopeira - Tolba - Tor-la-ribera - Viacamp i Lliterà |
| la Llitera |
| Albelda - Baells - el Campell - Camporrells - Castellonroi - Peralta i Calassanç - Sant Esteve - Sanui i Alins (part) - Tamarit - el Torricó - Valldellou - Vensilló |
| el Baix Cinca |
| Fraga - Mequinensa - Saidí - Torrent de Cinca - Vilella de Cinca |
| el Matarranya |
| Aiguaviva - Arenys de Lledó - Bellmunt de Mesquí - Beseit - Calaceit - la Canyada de Beric - la Codonyera - Cretes - Faió - Favara - Fondespatla - Fórnols - la Freixneda - la Ginebrosa - Lledó - Maella - Massalió - Mont-roig de Tastavins - Nonasp - Pena-roja - la Portellada - Ràfels - la Sorollera - la Torre de Vilella - la Torre del Comte - Torredarques - la Vall de Tormo - Vall-de-roures - Valljunquera |
| Aquest article sobre l'Aragó és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |

