Croada contra la Corona d'Aragó

De Viquipèdia

La Croada contra Catalunya va ser declarada pel Papa Martí IV contra Pere el Gran, entre el 1284 i 1285.

Taula de continguts

[edita] Antecedents

Article principal: Vespres Sicilianes
Pere III el Gran
Pere III el Gran

En pujar al tron Manfred I de Sicília, el Papa Climent IV l'excomunicà per ser fill il·legítim del seu pare, esdevenint el regne de Sicília feu del Papat. El 1262 Constança de Sicília, filla de l'anterior es casà amb Pere el Gran, comte de Barcelona i rei d'Aragó. Aquesta situació d'acostament entre la dinastia Hohenstaufen i el casal de Barcelona, sent Constança l'hereva de Manfred, provocà l'antipatia del francès Climent IV que buscà ajuda en Carles I d'Anjou, a qui concedí el regne, i era germà petit del seu aliat Lluís IX de França.

Les tropes de Carles d'Anjou entraren a l'illa i Manfred I morí a la batalla de Benevent, mentre Carles era coronat rei de Sicília a Roma el 1266. Sota Carles d'Anjou, i posteriorment el seu fill Carles II, el nord es privilegià vers el sud, així la capital es traslladada de Palerm a Nàpols.

A l'inici de la pregària de vespres de dilluns de pasqua del 30 de març de 1282 a l'Esglèsia de l'Esperit Sant de Palerm s'inicià la revolta coneguda com a Vespres Sicilianes. Els sicilians oferiren el tron a Pere el gran com a gendre de Manfred I. Milers de francesos sicilians van ser massacrats en les sis setmanes següents. De resultes d'aquest aixecament, es produí la divisió del Regne de Sicília el 1282 en el regne de Sicília, peninsular o Regne de Nàpols, sota domini angeví, i el regne de Sicília, insular, sota domini aragonès.

El 1283 Carles d'Anjou va nomenar a Guillem de Berardi com a virrei d'Albània amb seu a Durazzo. Mentre Pere el Gran atacà Calàbria i ocupà Reggio i altres llocs, alhora que Carles recuperava Isxia. En aquesta delicada situació la noblesa catalana formà l'anomenada Unió, juraments de Tarassona i Saragossa, i reclamà drets que el rei Pere hagué de concedir, el Privilegi general, a més de privilegis locals, amb exempció d'impostos per establir-se a Sicília i Calàbria i confirmació dels seus Usatges. Una revolta proangevina a Sicília fou ràpidament dominada. Carles intentà ocupar Malta, que s'havia declarat favorable a Pere d'Aragó però encara no estava ocupada pels catalans, però la flota catalana sota el comandament de Guillem Galceran de Cartellà i Roger de Llúria, el derrotà a les seves aigües el 3 de maig) i els catalans desembarcaren a Malta, Gozzo i Comino.

[edita] La Croada

El Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV, Carles I d'Anjou, va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes, i donà la investidura a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de França. Els francesos, amb 4.000 cavallers i 8.000 peons ocuparen la Vall d'Aran amb l'ajut d'Auger de Lés [1] el 1283 però no pogueren seguir avançant.

L'any següent ho provaren amb les tropes que tenien al regne de Navarra, però també fracassaren i en el contraatac català-aragones de l'any 1284 assetjaren Tudela.

En el darrer intent l'any 1285 els francesos entraren pel territori rosselonés de Jaume II de Mallorca, germà de Pere el Gran, que per pacte estava obligat a deixar pas franc, tot i la resistència dels seus habitants, amb un exèrcit de 100.000 infants, 16.000 cavallers i 17.000 ballesters comandat pel propi rei de França, Felip l'Ardit, i acamparen a Elna i Perpinyà, creuant per La Massana el juny.

Els catalans, en clara inferioritat numèrica, van aplicar la terra cremada, i els francesos entraren a Castelló d'Empúries i assetjaren Girona, que estava comandada per comandada per Ramon Folc VI de Cardona, del 27 de juny al 10 de setembre i ocuparen Figueres, Roses, Sant Feliu de Guíxols i Blanes; Peralada fou destruïda sense aconseguir rendir-la.

L'estol català, provinent de Sicília comandat per Roger de Llúria i reunit amb els estols dels almiralls Ramon Marquet i Berenguer Mallol, que ja havien lluitat contra els croats, marxava a atacar Provença, derrotant la flota francesa entre Roses i Sant Feliu i, per segona vegada, davant de Sant Feliu el 27 d'agost i de Roses el 3 de setembre, i finalment, de manera decisiva davant de Cadaqués el 4 de setembre a la Batalla naval de les Formigues. A causa d'aquesta derrota naval els catalans van recuperar el territori al nord.

Girona hagué de rendir-se el 5 de setembre; en aquell moment la pesta s'estengué entre els francesos, i l'exèrcit francès, rodejat i malalt s'hagué de retirar i evacuaren Girona el 7 de setembre, però es van trobar la retirada tallada als Coll de Panissars i a La Massana, però com que molts soldats estaven malalts els catalans accediren a no atacar-los i els van deixar passar per Agullana. Una part de l'exèrcit francès volgué igualment creuar pel Coll de Panissars, els defensors del qual no coneixien l'ordre de deixar pas franc, i els francesos hi foren aniquilats entre el 30 de setembre i l'1 d'octubre a la batalla del coll de Panissars. El rei Felip III de França, que acompanyava al seu fill Carles de Valois, pogué arribar a Perpinyà on va morir el 5 d'octubre. Els francesos mantingueren l'ocupació de la Vall d'Aran

[edita] Conseqüències

El mateix 1285 Pere el Gran envià una flota contra el seu germà Jaume II de Mallorca, a qui confiscà el regne, però no pogué veure els resultats de l'expedició en morir pocs dies després.

La mort d'Alfons el Franc el 1291 donà origen, quatre anys més tard, a un gran conflicte entre Catalunya i Sicília, doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Aragó i delegà el regne de Sicília en el seu germà petit, Frederic. La pau d'Anagni (1295) i el casament de Jaume el Just amb Blanca de Nàpols, alteraren radicalment la situació, doncs els sicilians es consideraren deslligats de la fidelitat deguda a Jaume II de Mallorca.

Pel tractat d'Argelers de 1298, Felip IV de França cedí temporalment[2] la Vall d'Aran a un tercer sobirà, Jaume II de Mallorca mentre no es trobés una solució diplomàtica a la situació creada.

Finalment, Jaume el Just recuperà la Vall d'Aran el 1313 després d'un referèndum popular [3], restituint-hi en agraïment els usatges i constitucions dels seus habitants, que els francesos els havien arrabassat, i després de la mort de Jaume III el (1349) el Regne de Mallorca es reintegrarà a la Corona d'Aragó, i el 1443, amb la conquesta del Regne de Nàpols es completaria la reunificació del Regne de Sicília sota el regnat d'Alfons el Magnànim.

[edita] Notes

  1. Cercle Alfons Mias [1]
  2. Francesc Gonzalez i Planas: Era Vall d'Aran: Una comunidad lingüística aislada [2]
  3. lavalldaran.com [3]