Anna Moffo

De Viquipèdia

Anna Moffo (Wayne, Pennsylvania, 27 de juny de 1932 - Nova York, 10 de març de 2006), va ser una soprano estatunidenca. Durant els anys 1960 va mantenir una gran activitat professional com a cantant d'òpera i va alcaçar una gran fama. Va ser molt admirada per la puresa de la seua veu i la seua bellesa física.

Després de graduar-se a l'escola secundaria, Moffo va rebre una oferta per a fer cinema a Hollywood, però no va acceptar-hi per la seua intenció de convertir-se en monja. No obstant, va obtenir una beca de l'Institut de Música Curtis, que la va portar a estudiar a Filadèlfia. Poc després, el 1955, va guanyar el premi Young Artists Audition i una beca de la Fundació Fulbright per a estudiar en el Conservatorio di Santa Cecilia a Roma.

Va debutar l'any 1955 en el paper de Norina de Don Pasquale de Gaetano Donizetti, a Spoleto. L'any següent es va presentar en una producció per a la televisió de Madama Butterfly, sota la direcció escènica de Mario Lanfranchi, productor de la RCA Victor i la RAI, que l'any 1957 va esdevenir el seu marit. El mateix any va debutar en La Scala amb Falstaff i en els Estats Units amb l'Òpera Lírica de Chicago en el paper de Mimì de La Bohème.

Va fer el seu debut al Metropolitan l'any 1959 amb Violetta de La Traviata, i va cantar de nou en aquest teatre en la temporada de 1960-61 en tres papers diferents, Gilda de Rigoletto , Adina del L'elisir d'amore, i Liù de Turandot, junt amb Birgit Nilsson i Franco Corelli.

Es va divorciar de Lanfranchi l'any 1972, i l'any 1974 es va casar amb l'antic president de la RCA, Robert Sarnoff. A finals dels anys 1970 va abordar els personatges més pesants de Verdi, com Leonora (Il trovatore) i Lina (Stiffelio).

Va ser particularment popular en Itàlia, on va presentar el Xou d'Anna Moffo des de 1960 fins a 1973 i va ser votada com una de les deu dones més belles d'Itàlia.