Agustí d'Hipona

De Viquipèdia

Engranatges
Article en procés de redacció o millora.

És possible, per tant, que aquest article tingui defectes de contingut o de forma. Els viquipedistes que hi estan treballant us agraeixen la col·laboració i us preguen paciència mentre es resolen aquests defectes i s'adecua l'article a les normes de la Viquipèdia.
Sant Agustí d'Hipona
Sant Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com Agustí d'Hipona o Sant Agustí (13 de novembre del 354 - 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església. La seva influència posterior és enorme, i ultrapassa l'àmbit de la teologia. Se'l considera un dels pensadors fonamentals de la història occidental.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va néixer a Tagaste (Numídia), actualment Souk Ahras, part d'Algèria. Fill de mare cristiana (Mònica) i pare pagà (Patrici, mort vers el 424), va rebre una educació en el marc de la tradició pagana (llatina): retòrica, estudi d'autors llatins, etc.

Tradicionalment se separen les seves etapes de formació i pensament filosòfic en quatre:

  • S'inicia en la filosofia gràcies a les obres de Ciceró, i particularment per la lectura de l'Hortensius, que el marca. Agustí considera Ciceró una autoritat contra les falàcies acadèmiques.
  • Estudia i ensenya a Cartago, Roma i Milà, ciutat on coneix el maniqueisme, secta a la que s'hi adhereix.
  • Després del seu pas pel maniqueisme, coneix l'escepticisme acadèmic.
  • Finalment, abandona les doctrines anteriors pel neoplatonisme, que considera que és capaç de vèncer l'escepticisme.

Tot i que era més aviat pobre fou membre de la cúria de Tagaste. Es va convertir al cristianisme el 386, quan tenia 32 anys. Fou ordenat sacerdot l'any 391 i el 396 elegit bisbe d'Hipona. Va fundar monestirs on defensava el debat religiós però sempre dintre de l'ortodòxia cristiana.

Va morir l'any 430, mentre la ciutat d'Hipona era assetjada pels vàndals.

[edita] Obres

Conversió de Sant Agustí, segle XV
Conversió de Sant Agustí, segle XV
  • Les Confessions, on narra la seva autobiografia, incloent el seu naixement a l'Àfrica, la seva adolescència rebel, la influència de la seva mare (Santa Mònica) i la conversió al cristianisme.
  • La Ciutat de Déu, on divideix el món en dos regnes o ciutats metafòriques i parla sobre la providència, la llibertat i la moral.
  • La Trinitat, obra teològica sobre les relacions de les tres persones de la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant

[edita] Pensament

[edita] Fe i Raó

La conciliació entre la Fe i la Raó queda recollida en Sant Agustí en la fórmula següent que serà tot un problema fins a finals del segle XVIII: "Creu per entendre" Això vol dir que la filosofia ha de pendre com a punt de sortida la Fe i les Escriptures, i que només té valor en la mesura que coincideix amb la veritat cristiana: la filosofia té, doncs, un paper subordinat, de serventa de la teologia.

[edita] La creació del món i del temps

Per a Sant Agustí, Déu ha creat el món "ex nihilo" (del no res). La matèria és una seció de Déu resultat d'una decisió lliure i voluntària, un acte espontani de l'amor diví. Tanmateix la creació es desplaça en el temps i els éssers individuals arriben a la seva maduresa en el transcurs d'aquest, d'acord amb allò disposat per la providència divina. Però la matèria no és eterna, neix i canvia amb el temps a diferència de l'eternitat de Déu que n'és aliena.

[edita] El problema del mal

A l'hora d'abordar aquesta qüestió Sant Agustí distingeix entre dues classes de mal:

  • El mal físic o natural, que prové de Déu. És més aviat una deficiència, l'origen de la qual cal cercar-lo en la matèria mateixa.
  • El mal moral, és obra de l'ésser humà i del seu comportament injust envers els seus semblants. Té el seu origen en la lliure voluntat amb què Déu crea l'home. Per això Déu no és responsable del mal ús de la llibertat.

[edita] La concepció de la Història

La filosofia de la Història d'Agustí descriu un procés que afecta tot el gènere humà. Es tracta d'una història universal constituïda per una sèrie d'esdeveniments successius que avancen cap a una fi mitjançant la providència divina. Però aquest procés es caracterítza pel conflicte entre les dues comunitats que habiten el món:

  • La ciutat de Déu. Tots els que segueixen a Déu, que constitueixen una església invisible i són peregrins a la Terra cap a una fi transcendent i una recompensa eterna.
  • La ciutat terrena, formada pels que han posat el seu amor en el món, en si mateixos, els que s'identifiquen amb les virtuts círiques i han renunciat a Déu condemnant-se a la mort eterna.

A difèrencia de la concepció cíclica del temps i de la història característica de la filosofia grega, Agustí basa la seva representació de la història en una concepció literal, progressiva i finalista del temps.

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Commons
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
Viccionari
Viccionari.
Viquidites
Viquidites.
Viquiespècies
Viquiespècies.
Viquillibres
Viquillibres.
Viquinotícies.
Viquitexts
Viquitexts.
Viquiversitat
Viquiversitat.