Bernard Law Montgomery
De Viquipèdia
Bernard Law Montgomery, KG, GCB, DSO, PC, primer vescompte d'el Alamein, (17 de novembre de 1887 – 24 de març de 1976) fou un oficial de l'exèrcit britànic, sovint conegut com "Monty". Va comandar amb èxit les forces aliades a la Batalla d'El Alamein, un punt decisiu en la Segona Guerra Mundial, en la que les tropes sota el seu comandament van ser les responsables de l'expulsió de les tropes de l'eix del nord d'Àfrica. Més tard va ser el comandant en Itàlia i l'Europa del Nord-Oest, i va comandar les tropes de terra durant la Batalla de Normandia.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Montgomery va néixer a Kennington, Londres al 1887, quart fill de 9, fill d'un capellà anglicà, el Reverend Henry Montgomery. Al 1889 la família es mudà a Austràlia quan el seu pare va ser nomenat Bisbe de Tasmània. El seu pare era amable, però ineficaç a la llar, i sovint estava fora per la seva tasca missionera. La seva mare era molt rigorosa, que atorgava al seu marit 10 xelins per setmana i colpejava als seus fills. Montgomery afirmava que havia tingut una infància infeliç, topant tot sovint amb la seva mare i esdevenint l'ovella negra de la familia, fins al punt de que declinà anar al funeral de la seva mare. El seu pare morí a Moville al 1932.
Al 1901, el Bisbe Montgomery esdevingué secretari de la Societat per a la Propagació de l'Evangeli, i la família tornà a Londres. Montgomery anà a l'Escola de Sant Pau i després a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst, de la que gairebé és expulsar per cremar a un altre cadet durant una baralla amb atiadors. S'uní al 1r Batalló del Regiment Reial de Fusellers de Warwickshire al 1908, sent destinat a l'Índia fins al 1913.
[edita] Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial començà a l'agost de 1914, i Montgomery va ser enviat aquell mateix mes a França amb el seu regiment. Va estar en servei durant la retirada de la Batalla de Mons, en la que la meitat del seu batalló va resultar ferit o presoner. A Meteren, prop de la frontera belga de Bailleul el 13 d'octubre de 1914, durant un contraatac aliat, va ser ferit al pulmó dret per un franctirador, resultant greument ferit fins al punt en que se li va cavar la tomba en preparació a la seva mort. Se li va atorgar l'Orde del Servei Distingit pel seu lideratge valerós.
Després de recuperar-se a inicis de 1915, va ser promogut a major d'entrenament de brigada i retornà al Front Occidental a inicis de 1916 com a oficial d'operacions d'estat major durant les batalles de el Somme, Arràs i Passchendaele. Durant aquesta època estava al IX Cos, part del Segon Exèrcit del General Sir Herbert Plumer. Donada la seva instrucció, entrenament i integració de la infanteria amb l'artilleria i els enginyers, les tropes del Segon Exèrcit van ser capaces d'aconseguir els seus objectius de manera eficient i sense baixes innecessàries.
Montgomery serví a les batalles del Lys i de Chemin-des-Dames abans d'acabar la guerra com a oficial de d'estat major i cap d'estat major efectiu de la 47ª Divisió (2ª de Londres), amb el ranc temporal de tinent-coronel. Una fotografia de 1918 mostra el llavors desconegut tinent-coronel Montgomery ferm davant de Winston Churchill a una parada.
[edita] Entre guerres
Després de la guerra, Montgomery comandà un batalló a l'Exèrcit britànic del Rin, abans de tornar al seu ranc real de capità. Va recopilar les seves experiències en una sèrie de manuals i fulletons d'instrucció. Posteriorment assistí a l'Acadèmia Militar Superior de l'Exèrcit a Camberley, abans de ser nomenat major de brigada a la 17ª Brigada d'Infanteria a finals de 1920. La brigada va ser estacionada a County Cork durant la Guerra Angloirlandesa. Un cosí de Montgomery havia estat assassinat per l'IRA, i ell era un protestant mig irlandès; però si bé va ser efectiu, el cert és que no va emprar mètodes brutals com alguns dels seus contemporanis a Cork, com Arthur Percival. A la seva arribada insistí a les unitats de la seva brigada que el "seu comportament havia de ser per damunt de cap enuig", tot i que posteriorment comentés que no li importava en absolut quantes cases es cremaven (en referència a la política governamental de cremar les cases sospitoses). L'oficial de l'IRA Tom Barry afirmà que "es comportà amb una gran correcció". Montgomery observà que el conflicte no es podria guanyar, i que la única solució possible era la retirada de les tropes britàniques. Al 1923, després de la constitució de l'Estat Lliure d'Irlanda i durant la Guerra Angloirlandesa, Montgomery escrigué a Percival dient-li que "per guanyar una guerra d'aquesta mena cal ser despietat" i que la Gran Bretanya democràtica del segle XX no faria això, per la qual cosa, "la única manera és donar-los alguna mena d'autogovern i permetre que ells mateixos aixafin la rebel•lió".
Al 1923, Montgomery va ser destinat a la 49ª Divisió, insistint en la instrucció tàctica. Al 1925 retornà al 1r Reial de Warwickshires com a comandant de companyia i capità, abans de ser instructor de l'Acadèmia d'Estat Major de Camberley i major. Conegué i es casà al 1927 amb Elizabeth Carver, i el seu fill nasqué a l'agost de 1928. Va ser nomenat tinent-coronel del 1r Batalló del Regiment Reial de Warwickshire al 1931, servint a Palestina, Egipte i la Índia. Va ser promogut a coronel i va ser instructor de l'Acadèmia d'Estat Major de l'Exèrcit Indi-Britànic a Quetta. Sempre que pogué, mantingué les relacions amb el Reial Warwickshires, sent nomenat coronel honorífic del regiment al 1947. com en tota la seva carrera, Montgomery provocà el ressentiment dels seus superiors per la seva arrogància i les seves maneres dictatorials, així per la seva indiferència quan obstruí l'efectivitat militar. Va ser nomenat oficial comandant de la 9ª Brigada d'Infanteria al 1937, amb el ranc de brigadier, però aquell mateix any li arribà la tragèdia. El seu casament havia estat molt feliç, però la seva esposa la ser mossegada per un insecte mentre que estaven de vacances a Burnham-on-Sea. La mossegada s'infectà i la seva esposa morí als seus braços de sepsis després d'una amputació. La pèrdua el devastà, però ell mateix insistí en tornar immediatament a la feina després del funeral.
Al 1938, organitzà unes maniobres combinades amfíbies que van impressionar al nou comandant en cap, el General General Wavell. Va ser promogut a Major General i prengué el comandament de la 8ª Divisió d'Infanteria a Palestina. Allà esclafà una revolta àrab abans de tornar a Gran Bretanya al juliol de 1939, patint una seriosa malaltia al camí, per comandar la 3ª Divisió d'Infanteria
[edita] Segona Guerra Mundial
[edita] La Força Expedicionària Britànica
Gran Bretanya declarà la guerra a Alemanya el 3 de setembre de 1939. La 3ª Divisió va ser enviada a Bèlgica com a part del Cos Expedicionari Britànic (BEF). Montgomery preveia un desastre similar al de 1914, per la qual cosa passà la Guerra de Broma entrenant a les seves tropes per a una retirada tàctica més que no pas per operacions ofensives. Durant aquest temps, Montgomery tingué problemes seriosos amb els seus superiors després de prendre una altra vegada una actitud pragmàtica cap a la salut sexual dels seus homes. El seu entrenament valgué quan els alemanys començaren la invasió dels Països Baixos el 10 de maig de 1940 i la 3ª Divisió avançà cap al riu Dijle i es retirà cap a Dunkerque amb un gran professionalisme, retornant a Gran Bretanya intactes i amb unes baixes mínimes. Durant l'Operació Dinamo – l'evacuació de 330.000 tropes de la BEF i franceses cap a Gran Bretanya – Montgomery assumí el comandament del II Cos.
Al seu retorn, Montgomery era l'antagonisme a l'Oficina de Guerra, sent molt crític amb el comandament del BEF, per la qual cosa va ser relegat a un comandament de divisió i només se'l va fer Company de l'Orde del Bany (CB). Al juliol de 1940 va ser promogut a Tinent General, posat al comandament del V Cos i començant una llarga relació amb el nou Comandant en Cap del Comandament del Sud, Claude Auchinleck. A l'abril de 1941 va ser nomenat comandant del XII Cos. Durant aquesta època desenvolupà i provà les seves idees i entrenà als seus soldats, culminant en l'Exercici Tigre al maig de 1942, unes maniobres combinades que involucraren més de 100.000 soldats.
[edita] Nord d'Àfrica i Itàlia
Veuré també Campanya del Desert Occidental i Campanya del nord d'Àfrica.
[edita] Condecoracions
- Cavaller del Molt Noble Orde de la Lligacama
- Gran Creu de Cavaller del Molt Honorable Orde del Bany
- Orde del Servei Distingit
- Estrella de 1914-1918
- Medalla de la Victòria de 1914-1918 amb Menció als Despatxos
- Medalla del Servei General a l'Exèrcit i la RAF
- Estrella de 1939-1945
- Estrella d’Àfrica
- Estrella d'Itàlia
- Estrella de França y Alemanya
- Medalla Britànica de la Guerra 1939-1945
- Medalla del Jubileu de Plata del Rey Jordi V – 1935
- Reial Orde Noruega de San Olav
- Gran Creu de Cavaller de l’Orde del Lleó Neerlandès (Holanda)
- Orde de la Victòria (URSS)
- Orde Virtuti Militari (Polònia)
- Orde de Leopold (Bèlgica)
- Orde del Mèrit Militar d’Adolf de Nassau (Luxemburg)
- Orde de la Corona Real (Luxemburg)
- Orde del Lleó Blanc (Txecoslovàquia)
- Creu de Guerra (França)
- Medalla Militar (França)
- Comandant en Cap de la Legió del Mèrit (EUA)
- Medalla de la Campanya de Europa-Àfrica-Orient Mitjà (EUA)
- Medalla del Servei Distingit a l’Exèrcit (EUA)
- Medalla del Mèrit Militar (Luxemburg)
- Medalla del Servei a les Nacions Unides
- Creu de Guerra amb Palma (Bèlgica)
| Aquest article sobre biografies és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat com, per exemple, traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |

