Complement directe

De Viquipèdia

Taula de continguts

[edita] Definició

El complement directe (CD), també anomenat "objecte directe", "implement" o "acusatiu", és una de les funcions de la sintaxi tradicional. Aquesta funció pot acomplir-la un sintagma nominal o una clàusula subordinada substantiva, que completaran el sentit del verb, sobretot si es tracta d'un verb transitu, ja que llavors exigeix aquest tipus de complement. Tanmateix, els verbs classificats tradicionalment com a transitius poden no dur un CD explícit, sinó implícit o amb valor genèric:

  • En Joan menja una poma
  • -Què fa en Joan?
-Menja ∅ (=alguna cosa)

[edita] El complement directe amb a en català

En català el complement directe no porta mai preposició, tret d'aquests casos:

  • Obligatòriament:
  • Davant del segon terme d'un CD recíproc
Se saludaren l'un a l'altre
  • Quan el CD és un pronom personal tònic (altrament dit fort)
T'estime a tu
  • Quan hi ha dislocació del CD al començament o al final de l'oració (en aquest cas ha de ser représ per un pronom a la seua posició normal)
A Joan, no l'he vist
  • Opcionalment:
  • Davant els indefinits tothom, tots, ningú, el relatiu el qual (i variants) i el relatiu o interrogatiu qui, per evitar possibles ambigüitats
Ha vist tothom (subj. o CD) ≠ Ha vist a tothom (CD)
  • En altres casos d'ambigüitat
T'estime com en Joan ≠ T'estime com a en Joan

[edita] Pronominalització del complement directe

Es pot substituir per diversos pronoms febles[1]:

  • Si el CD és de 1a o 2a persona serà substituït pels pronoms em o et, en singular, o ens o us, en plural, en la variant que corresponga.
Ton pare no ens va veure
  • Si el CD és de 3a persona poden donar-se els casos següents:
He agafat els llibres de poesia = Els he agafat
  • CD indeterminat: en.
He comprat uns llibres de poesia = N'he comprat
El xiquet encara no sap cordar-se les sabates = El xiquet encara no en sap
  • CD quantificat o qualificat per un numeral, indefinit, adverbi o adjectiu: en.
He dut tres bosses de llepolies = N'he dutes tres
  • CD substantiu + adjectiu: en substitueix el nom i apareix la preposició de davant l'adjectiu.
Miquel venia llibres antics = Miquel en venia d'antics
  • CD clàusula subordinada substantiva o pronom açò, això o allò: ho.
No sap què s'ha decidit a la reunió = No ho sap
No li digues això = No li ho digues
  • CD recíproc o reflexiu: es.
Joan mirà Pere i Pere mirà Joan = Joan i Pere es miraren

[edita] Referències

  1. Font: Joan Campos Aucejo, D'ací i d'allà: curs de valencià (grau superior), p. 126.

[edita] Bibliografia

  • Joan Rafael Ramos, Introducció a la sintaxi, València, Tàndem, 1998.
  • Maria Josep Cuenca, Sintaxi catalana, Barcelona, UOC, 2005.