Església de Sant Julià de Boada

De Viquipèdia

L'Església de Sant Julià de Boada és una església mossàrab de Sant Julià de Boada a Palau-sator, una de les més antigues de tota la regió, testificada per un document de 934. En un document de 1362 es nomena a aquesta església com Sant Joan de Buadela i l'historiador Manuel Gómez Moreno la nomena Sant Julià de Buada. L'edifici no constitueix un exemple com obra d'art però té un gran mèrit històric i com estudi del desenvolupament de l'arquitectura rural d'aquesta època.

[edita] Descripció de l'edifici

En origen (possiblement visigot) constava d'una sola nau separada de l'absis pel el arc triomfal de 36 dovelles de pedre que van a punts diversos, amb poca regularitat. Les impostes s'adornen amb relleus com de dents de llop, sent aquest un model gairebé únic a Catalunya i cosa insòlita entre els monuments coneguts que poden correspondre a la mateixa època. Una segona reconstrucció ja mossàrab del segle X va afegir l'altre tram separat per l'arc mossàrab, eliminant la porta primitiva. Es va fer llavors un reforçament de murs i pilastres. En tota aquesta segona obra es veu la mà d'un mestre format al gust islàmic del moment.

La església està construïda amb materials pobres. La seva planta és irregular, així com l'espessor dels seus murs i consta de tres trams diferents. La nau està coberta per volta de mig canó, lleugerament sobrepassada en l'absis. Pot veure's encara el senyal de les cintres de les canyes que es van usar.

L'arc més antic és el triomfal de l'absis, sobrepassat en un terç, que pot ser visigot, la curvatura del qual harmonitza amb la de la volta. Les juntes de les dovelles estan orientades de manera confusa. Tant la capella com el seu arc mostren vestigis de pintures al fresc de sants en que dominaven els colors vermell i groc. Gómez Moreno creu que poguessin datar del període romànic.

L'arc del centre de la nau té estructura i característiques mossàrabs: Està sobrepassat en un mitjà i les 30 dovelles que ho conformen convergeixen cap al centre de la línia d'impostes.

En l'absis s'obre una finestra axial en ull de pany que recorda a les que es veuen dins les esglésies mossàrabs de Galícia.

[edita] Bibliografia

  • FONTAINE, Jacques. El mozárabe (De la serie La España románica). Encuentro ediciones, Madrid 1978.
  • GÓMEZ MORENO, Manuel. Iglesias mozárabes. Arte español de los siglos IX a X. Editorial Universidad de Granada (edición facsímil), ISBN 84-338-2496-1


En altres llengües