Baldiri Reixac i Carbó

De Viquipèdia

Baldiri Reixac i Carbó (Bell-lloc d'Aro, Baix Empordà, 1703 - Ollers, Gironès, 1781) fou pedagog, prevere i rector de Sant Martí d'Ollers de 1730 a 1781. Deixà inèdit un "Llibre de diferents notes del que ha passat en aquesta rectoria".

El 1749 publicà les "Instruccions per l'ensenyança de minyons", primera manifestació a Catalunya de les repercussions dels nous sistemes pedagògics de Port Royal. Segueix el "Traité des études..." de Charles Rollin (1724), però adaptat, gràcies a la seva experiència personal, a la mentalitat dels nens de les escoles primàries de Catalunya.

Conseqüent amb el mètode que defensava que l'educació havia de començar en la llengua materna i no en llatí, és escrita en català i molts passatges constitueixen una fervorosa defensa d'aquesta llengua; al final inclou, tanmateix, un diccionari castellà-català per facilitar l'aprenentatge del castellà, que considera la més útil de les llengües estrangeres. L'obra tingué una gran popularitat: se'n feren com a mínim set edicions catalanes (sis a Girona i una a Barcelona), però hom no ha pogut comprovar l'afirmació de Torres Amat que hi hagués també una edició francesa i una de castellana, ni una altra de llatina; el 1923 l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana en féu una nova edició.

Recentment hom ha descobert una segona part d'aquesta obra, inèdita fins ara, i que segurament era ja redactada el 1749. Hi són estudiats diversos temes (matemàtica, lògica, física i geografia) que permeten descobrir una actitud científica i teològica de l'autor considerablement avançades.