Croades

De Viquipèdia

Jerusalem a l'època de les croades
Jerusalem a l'època de les croades

Les croades són les expedicions militars cristianes a l'Edat Mitjana (entre els segles XI i XIII) per reconquerir Jerusalem i la resta de territoris anomenats Terra Santa, on van succeir fets destacats de la Bíblia, de mans dels musulmans. El Papa animava els reis i senyors feudals a usar el seu poder militar per expandir els territoris cristians. Algunes de les batalles més cruentes van tenir lloc a Jerusalem. Els croats rebien privilegis civils el perdó dels pecats després de jurar un vot (el nom croada ve de prendre la creu).

Posteriorment els papes van aplicar el terme a diferents guerres empreses amb el seu suport, en principi en defensa de la religió o de l'autoritat papal, com la croada contra els albigesos. Per extensió, s'anomena croada a tota guerra feta en nom d'una religió o causa considerada espiritual, com la Reconquesta o l'aixecament de Franco. Actualment, sovint s'empra el terme en sentit despectiu.

Les croades, tot i ser convocades en nom d'ideals com l'honor o la fe, sovint van acabar en actes de brutalitat i saquejos indiscriminats. Van obrir noves rutes comercials i van afavorir el desplaçament de població, amb l'intercanvi cultural que això suposà. Els castells europeus van veure's fortificats per les croades, per l'amenaça que suposaven soldats d'ambdós bàndols. Van suposar també l'inici de les persecucions massives contra els jueus.

A l'Imperi bizantí, la feblesa de l'emperador es va revelar amb la derrota a la Batalla de Manzikert contra l'Imperi Seljúcida el 1071, que va reduir els territoris asiàtics de l'imperi a l'Anatòlia occidental i Constantinoble. Un signe de la desesperació bizantina va ser la crida d'Aleix I Comnè al seu enemic, el Papa Gregori VII per obtenir ajut, però estant ocupat amb la querella de les investidures i no poder contar amb l'emperador alemany la croada no es va iniciar.

  • Croada de 1101 (1100 - 1101): L'èxit de la Primera Croada fa que Pasqual II cridi reforços, especialment als que es van comprometre però no van enviar tropes, i a aquells que van abandonar-la a mitja campanya. Els croats van ser derrotats a la Batalla de Mersivan.
  • Quarta Croada (1201 - 1204): Promoguda pel Papa Innocenci III, amb la intenció d'atacar Terra Santa des d'Egipte, però els bizantins, creient que no hi havia possibilitats de vèncer a Saladí, van decidir mantenir-se neutrals. La reticència bizantina a implicar-se en la Croada, la presa del control de l'expedició per part dels venecians ja que els seus dirigents no podien pagar el transport de les tropes i la cobdícia per part dels caps croats dels tresors de Constantinoble van fer que els croats prenguessin per assalt la capital l'any 1204, donant origen a l'efímer Imperi Llatí de Constantinoble (1204-1261). El poder bizantí quedà definitivament debilitat, i l'autoritat imperial desaparegué, repartida i disputada entre el tres estats grecs hereus de l'Imperi: l'Imperi de Nicea, l'Imperi de Trebisonda, i el Despotat de l'Epir. Va ser la primera croada que no va anar exclusivament contra els musulmans
  • Cinquena Croada (12171221): Promoguda pel mateix Innocenci III fou un intent de recuperar Jerusalem i la resta de Terra Santa conquerint el poderós califat aiúbida d'Egipte. Després d'ocupar el port de Damietta, els croats van marxar cap a El Caire, però tornen enrere per manca de provisions i una pujada del Nil. Un atac nocturn del soldà Al-Kamil va resultar en una gran pèrdua de tropa i la rendició de l'exèrcit.
  • Sisena Croada (12281229): L'Emperador Frederic II d'Alemanya havia demanat repetidament una croada però no va reeixir en el seu esforç, i va ser excomunicat pel Papa Gregori IX el 1228. De tota manera va salpar de Brindisi, va desembarcar a Palestina, i mitjançant la diplomàcia va aconseguir un èxit inesperat: Jerusalem, Natzaret, i Betlem es van lliurar als croats per deu anys. Va ser la primera croada no començada per un Papa.
La setena croada sobre Jerusalem de Francesco Hayez
La setena croada sobre Jerusalem de Francesco Hayez
  • Primera croada dels pastors (1251):
  • Novena Croada (12711272): És considerada la darrera croada a Terra Santa. El futur Eduard I d'Anglaterra va iniciar una nova expedició el 1271, després d'haver acompanyat Lluís IX de França a la Vuitena Croada, va aconseguir lleugers èxits a Síria i es va retirar l'any següent després d'una treva. La novena croada es considera sovint una continuació de la vuitena.

A partir d’aleshores, els estats llatins creats a Terra Santa arran de la primera croada, van anar desapareixent paulatinament fins al 1291, quan la fortalesa d’Acre, l’últim bastió croat, va caure en poder dels mamelucs.

  • Segona croada dels pastors (1320):
  • Croada d'Alexandria (1365): Pere I de Xipre va passar tres anys reclutant soldats per tot Europa per salpar l'octubre de 1365, derrotant els defensors de la ciutat i saquejant-la, romanent en la ciutat fins l'arribada dels reforços mamelucs uns dies més tard, que provoquen la fugida dels croats de retorn a Xipre, després que es neguessin a atacar El Caire.
  • Croada de Nicòpolis (1394) El 1393 la capital búlgara va caure a mans dels otomans, i el papa Bonifaci IX va proclamar una nova croada per aturar l'avanç turc a Europa, i encara que el Cisma d'Occident havia reduït l'autoritat papal, els anglesos i francesos, aturada temporalment la Guerra dels Cent Anys, Ricard II d'Anglaterra i Carles VI de França van unir-se a la croada de Segimon I, emperador romanogermànic, que va acabar amb la derrota a la Batalla de Nicòpolis.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Croades


Aquest article sobre història és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.