Apol·loni de Tiana

De Viquipèdia

Apol·loni de Tiana (Apollonius Tyanaeus) fou un filòsof pitagòric nascut a Tyana (Capadòcia) tradicionalment a finals del segle I aC però probablement ja en el segle I.

Era d'ascendència noble i se li atribuïen poders sobrenaturals. Es va retirar a la veïna ciutat d'Aegae (Eges) i va estudiar filosofia sota Euxenos d'Heraclea. Va establir una secta ascètica que no menjava carn, no bevia vi ni tenia relacions sexuals, i va viure com un pobre fins i tot quan va heretar una gran fortuna del pare, fortuna que va cedir als seus parents.

Va viatjar durant anys cap a l'est cap a Nínive, Babilònia i Taxila (on governava Fraortes). Va tornar a l'Àsia Menor, i després va passar a Jònia i a Grècia. Quant va pujar al tron Domicià va intentar aixecar l'Àsia Menor contra ell i fou empresonat a Roma però es va escapar i va passar a Grècia essent perdonat dos anys després; els darrers anys va viure a Efes (també Rodes i Creta es disputen l'estància en aquests anys) fins que va morir. Va deixar diverses obres.