Esplai
De Viquipèdia
Un esplai o grup d'esplai és una associació voluntària sense ànim de lucre que treballa per a l'educació en el lleure d'infants i joves (educació no formal). Està considerada una opció d'educació no formal, i deriva originalment de l'escoltisme. Té un pes considerable en l'associacionisme de l'àmbit català. Tot i que no és un fet universal i és font de debats interns, els esplais acostumen a funcionar en base al voluntariat.
Taula de continguts |
[edita] Funcionament i activitats
Una entitat d'esplai pot abastar alhora diverses formes de funcionament com ara extraescolars, casals d'estiu, colònies i campaments, i normalment oferta sempre el que popularment s'entén com a esplai: una activitat setmanal d'unes 3 hores de duració en el cap de setmana, on els infants i joves realitzen diverses activitats dinamitzades pel monitor, que a través de les seves accions els serveix de referent. D'aquesta manera s'aconsegueix la transmissió d'uns valors, normes i actituds que estan consensuades entre l'equip de monitors i plasmades en un ideari propi de cada entitat. Totes les activitats realitzades per un esplai segueixen el mateix patró de funcionament, però canvien el lloc, la duració i la tipologia d'activitat.
Entre les diferents activitats que es poden fer en un esplai, en destaquen les següents:
- El joc, com a element clau en el desenvolupament personal i interpersonal.
- El taller.
- L'excursió, com a descoberta de l'entorn i el medi natural.
- L'esport.
- La convivència.
- la implicació personal, la participació i la presa de responsabilitats en el desenvolupament de l'activitat.
Els centres d'esplai treballen amb la intenció de ser un servei per a la comunitat més propera, amb el consentiment dels pares i mares, i amb l'objectiu de formar infants i joves per aconseguir que creixin com a persones des d’una perspectiva integral que té en compte el compromís social amb l'entorn.
[edita] Plantejament educatiu
Cada entitat disposa d'un ideari, recull general on s'exposen els valors que com a entitat es consideren importants i que es transmetran. Per complir l'ideari, l'entitat elabora un Projecte Educatiu de Centre (PEC), on s'analitza l'entorn social i es concreten les línies a seguir per assolir els objectius educatius a llarg termini.
El següent nivell de concreció és el Projecte Anual de Centre (PAC), on es marquen objectius referents a cada grup d'edat i a diversos aspectes de l'entitat en general, com podria ser l'equip de monitors, la relació amb els pares i mares o el teixit associatiu.
A partir del PAC existeix una metodologia pedagògica per traslladar els objectius generals a les activitats concretes. Tot això no vol dir que necessàriament les activitats siguin inflexibles, sinó que han de ser constantment adaptades a les necessitats reals de la colla d'infants o joves que n'és receptora. Tota la concreció serveix com a guia per determinar si existeixen mancances en àmbits concrets del desenvolupament intregral de cada participant en les activitats.
El fet de que aquestes entitats es basin en el voluntariat fa que gran part dels esforços es dediquin a la gestió de les entitats, de manera que encara avui és molt habitual que el planteig educatiu es porti a terme de manera implícita, no escrita.
[edita] Història
Tot i que els esplais com a tal es comencen a reconèixer cap a la dècada de 1960, les arrels es remonten a 1876 amb l'organització de les primeres colònies pel pastor suís Biow. Aquesta iniciativa influencia l'organització del primer campament escolta a l'illa de Brownsea per Sir Robert Baden-Powellde l'1 al 9 d'agost de 1907, campament que es diferencia de les colònies anteriors per estar ideat amb elements militars i un important sistema pedagògic.
Les primeres colònies arriben a la Península el 1887 de la mà del Museo Pedagógico de Madrid, i a Catalunya el 1893 per la Societat Barcelonesa d'Amics del País. L'escoltisme arriba a Catalunya de la mà de Josep Maria Batista i Roca amb el primer camp organitzat el 1928 a la Salut del Papiol.
Durant la segona república el moviment escolta pren força i aplica amb força les noves corrents pedagògiques. Durant el franquisme tota l'activitat es veu apartada a la clandestinitat, especialment albergat sota la protecció dels sectors més progressistes de l'església catòlica. És a finals dels anys 60 que es pot començar a parlar d'esplais com a espai de lluita política de joves que creuen en l'educació en el lleure. Durant els anys 70 el moviment creix amb força i apareixen les grans iniciatives, sorgides a través de grups de gent amb afinitats semblants o bé sota l'aixopluc de parròquies, associacions de veïns o centres excursionistes.
Cap a l'any 1985 el model d'esplai pateix una crisi que força a la reformulació de molts dels projectes, que tot i això aconsegueixen adaptar-se als canvis. Potseriorment sorgeixen forts debats ideològics interns que generen l'aparició i desaparició de noves entitats durant els anys 90. Actualment es tendeix a una aposta per la qualitat educativa com a solució a l'estancament que pateix el moviment.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
[edita] Federacions de Centres d'Esplai a Catalunya
- Moviment de Centres d'Esplai Cristians (MCEC) de la Fundació Pere Tarrés.
- Fundació Catalana de l'Esplai
- Esplac. Esplais Catalans.

