Anticòs

De Viquipèdia

Els anticossos s'uneixen a antígens de forma específica; una interacció similar a la clau i el pany.
Els anticossos s'uneixen a antígens de forma específica; una interacció similar a la clau i el pany.

Els anticossos, immunoglobulines o gammaglobulines són un grup de glicoproteïnes produïdes pels limfòcits B. Poden trobar-se en forma soluble -com anticossos secretats- o bé, ancorats a la membrana dels limfòcits B com a receptors específics per l’antigen.

Els anticossos migren en la fracció gamma quan les proteïnes sèriques són separades mitjançant una electroforesi, per això reben el nom de gammaglobulines.

Taula de continguts

[edita] Estructura general

Estructura bàsica d’una immunoglobulina:

  • Dues cadenes pesants (H o Heavy, 50-70 kD) idèntiques entre elles.
  • Dues cadenes lleugeres (L o Light, 25 kD), idèntiques entre elles.

Les quatre cadenes formen un monòmer d’Ig i estan unides entre elles per ponts disulfur (enllaços entre grups tiol de residus de cisteïna)-

Hi ha 5 tipus diferents de cadenes pesants (alfa (α), gamma (γ), mu (μ), delta (δ) i èpsilon (ε)) que donen lloc a 5 tipus d‘Ig: IgA, IgG, IgM, IgD i IgE, respectivament.

Cadenes lleugeres en trobem de dos tipus: lambda (λ) i kappa (κ).

Cadenes pesades (H) i cadenes lleugeres (L) amb les seves regions variables (V) i constants (C).
Cadenes pesades (H) i cadenes lleugeres (L) amb les seves regions variables (V) i constants (C).

Les cadenes individuals (tant pesants com lleugeres) estan formades per repeticions de dominis globulars de 100-110 aminoàcids anomenats dominis tipus immunoglobulina (Ig):

  • La cadena L té 2 dominis globulars (VL o CL).
  • La cadena H te al menys 4 dominis globulars (VH, CH1, CH2, CH3).

Els dominis Ig contenen fulls antiparal·lels de plegament amb estructura β i enllaços disulfur interns.

Els dominis N-terminals de les cadenes H i L formen la regió variable o V (la seva seqüència proteica varia segons el determinant antigènic reconegut), constituïda pel primer domini de la cadena pesant (VH) i el primer domini de la cadena lleugera (VL). Els dominis restants no intervenen en el reconeixement antigènic i constitueixen la regió constant o C (la seva seqüència proteica no varia segons el determinant antigènic reconegut).

Hi ha només un domini constant a la cadena lleugera (CL) i tres o quatre a la pesant (CH1,CH2, CH3, CH4). La regió constant de la cadena pesant determina la classe o isotip d’Ig (IgA, IgG, IgM, IgD i IgE ). Els diferents isotips tenen tan diferents propietats físiques i biològiques, com funcions efectores.

[edita] Estructura de la regió variable

Les regions variables de les Ig contenen 3 zones hipervariables anomenades regions determinants de la complementarietat o CDR (complementarity-determining regions). Són les zones que contacten amb l’Ag.

La resta del domini variable presenta menys variabilitat i constitueixen les regions estructurals o framework (FR). Hi ha 4 regions frameworks en una regió variable.

Les regions framework presenten plegaments en làmina beta mentre que les regions hipervariables formen estructures desplegades d’anella o loops.

La combinació de la regió variable cadena pesant (VH) i de la cadena lleugera (VL) forma el lloc d’unió a l’antigen (antigen binding site) i determina l’especificitat antigènica que és capaç de reconèixer.

[edita] Estructura i propietats de les Ig humanes

[edita] IgG

Superfície molecular de la IgG humana.
Superfície molecular de la IgG humana.

Propietats físiques:

  • Massa molecular: 150.000 Da.
  • Nombre d'aminoàcids: 450.
  • Dominis de la cadena pesada: 3.
  • Forma molecular: Sempre monòmer.
  • Quatre subclasses (IgG1, IgG2, IgG3 i IgG4). Difereixen en el nombre i l’organització dels enllaços disulfur i en les seves activitats biològiques.
  • Semivida: 23 dies.
  • Concentració en sèrum: 10 mg/ml.
  • Llocs d’unió per l’antigen: 2.

Propietats biològiques:

  • Ig majoritària al sèrum (80%).
  • Predominant en la resposta secundaria.
  • Pot travessar la barrera placentària.
  • Activa el complement.
  • S’uneix a receptors per Fc en els fagòcits.

[edita] IgM

IgM (Immunoglobulina M) en forma de pentàmer.1: Unitat bàsica. 2: Cadenes pesades.3: Cadenes lleugeres.4: Cadena J.5: Ponts disulfur intermoleculars.
IgM (Immunoglobulina M) en forma de pentàmer.
1: Unitat bàsica.
2: Cadenes pesades.
3: Cadenes lleugeres.
4: Cadena J.
5: Ponts disulfur intermoleculars.

Propietats físiques:

  • Massa molecular: 900.000 Da (pentàmer).
  • Forma molecular: pentàmer (o hexàmer) en sèrum; monòmer en membrana.
  • Nombre d'aminoàcids (monòmer): 550.
  • Dominis CH monòmer: 4.
  • Semivida: 5 dies.
  • Concentració al sèrum: 1,5 mg/ml.
  • Cadenes polipeptídiques diferents: 3 (H,L,J).
  • llocs d’unió per l’antigen: 10 (pentàmer).

Propietats biològiques:

  • 5-10% de les Ig del sèrum.
  • Predominant en la resposta primària.
  • Primer isotip produït en el nounat.
  • Activa el complement.
  • Actua com a receptor antigènic durant el desenvolupament dels limfòcits B.

[edita] IgA

Dímer d'IgA.1: Cadenes pesades. 2: Cadenes lleugeres.3: Cadena J.4: Peça secretora.
Dímer d'IgA.
1: Cadenes pesades.
2: Cadenes lleugeres.
3: Cadena J.
4: Peça secretora.

Propietats físiques:

  • Massa molecular: 150.000-600.000 Da.
  • Monòmer, dímer, trímer o tetràmer.
  • Dues subclasses: IgA1 i IgA2.
  • Nombre d'aminoàcids (monòmer): 470.
  • Dominis cadena pesada (monòmer): 3
  • Semivida: 6 dies.
  • Concentració al sèrum: 3 mg/ml.
  • Cadenes polipeptídiques diferents: 4 en la forma secretada (H,L,J i peça secretora)
  • Llocs d’unió a l’Ag: 4 (dímer)

Propietats biològiques:

  • 15-20% de les Ig del sèrum.
  • Predominant en les secrecions mucoses.
  • Present en la llet materna.
  • La forma dimèrica conté la cadena J i el component secretor que li proporciona resistència a les proteases.

[edita] IgE

Propietats físiques:

  • Massa molecular: 188.000 Da.
  • Forma molecular: monòmer.
  • Nombre d'aminoàcids (monòmer): 550.
  • Dominis cadena pesada monòmer: 4.
  • Semivida: 1-5 dies.
  • Concentració al sèrum: molt baixa.
  • Cadenes polipeptídiques diferents: 2.
  • Determinants antigènics: 2.

Propietats biològiques:

  • Concentració en sèrum molt baixa.
  • Nivells augmentats en pacients al·lèrgics.
  • Important en la defensa contra paràsits (en especial cucs helmints).