Abd Allah ben Buluggin ben Badis ben Habus ben Ziri
De Viquipèdia
Abd Allah ben Buluggin ben Badis ben Habus ben Ziri (1056-) fou el tercer i darrer emir zírida de Granada.
Mort el seu pare Buluggin Sayf al-Dawla (1064) el va succeir com a hereu del emir Badis ben Habus ben Ziri (que era el seu avi) al que va succeir el 1077. El seu germà Tamim al-Muizz ben Buluggin ben Badis ben Habus ben Ziri va esdevenir emir independent a Màlaga.
Va participar a les campanya d' Aledo[1] i Zalaca (Al-Zalaka) [2]. Els seus tractes amb el rei de Castella li van costar el tron: fou assetjat per l'almoràvit Yusuf ben Taxufin [3] a Granada el 1090 i fou derrotat i la ciutat ocupada el 10 de novembre. Abd Allah fou destronat d'acord a una fatwa dels ulemes, i enviat en residencia forçada a Aghmat al sud del Marroc. Abu Muhammad Abd al-Aziz fou nomenat governador almoràvit de Granada.
Va escriure unes memòries que foren descobertes i publicades per Evarist Levi-Provençal.
[edita] Notes
- ↑ La conquesta d'Aledo a 45 km al sud-est de Múrcia pels castellans el 1085 suposava una amenaça permanent per l'emirat de Múrcia; des de Aledo els castellans van anar a Nibar, a l'oest de Granada, on els exèrcits granadins, sevillans i almeriencs foren derrotats
- ↑ la batalla de Zalaca fou el 21 d'octubre de 1086; els castellans i almoràvits havien pactat la batalla pel dia següent però els primers van atacar traïdorament unes hores abans; tot i així els castellans van patir una derrota completa, però després encara van conservar Aledo fins el 1090
- ↑ aquest tenia al seu favor al cadi local Abu Djafar Qulay, que havia conspirat a favor seu, i havia estat descobert i empresonat per Abd Allah ben Buluggin; la mare d'aquest va lliurar al cadi de l'execució i Abu Djafar es va poder escapar a Còrdova i va aconseguir dels ulemes la promulgació d'una fatwa declarant desposseït a Abd Allah de Granada i al seu germà Tamim de Màlaga

