Carraixet
De Viquipèdia
|
||||
|---|---|---|---|---|
| Llargada | 45 km | |||
| Altitud del naixement | m | |||
| Cabal mitjà | m³/s | |||
| Àrea conca | km² | |||
| Naixement | Gàtova a la Serra Calderona | |||
| Desembocadura | Mediterrani, a Alboraia | |||
| Territoris de la conca | Camp de Túria i Horta Nord | |||
| Riu - Hidrologia - Rius del món | ||||
Naix a Gàtova, arreplega les aigües de la vessant sud de la Serra Calderona i després d'un recorregut d'uns 45 km desemboca en la mar per Alboraia. Es troba generalment sec durant quasi tot l'any, a excepció de la part baixa d'Alboraia, que posseïx un xicotet corrent produït pels "ullals" que flueixen permanentment.
Com a conseqüència de les pluges ocasionades pels temporals de Llevant, que de tard en tard assolen el País Valencià, baixa a gran velocitat una enorme massa d'aigua, que desborda l'actual llit, inundant tot l'horta, i les poblacions circumdants amb gran dany per a vides i béns. Esta situació es veu potenciada per la deforestació accelerada que es troba sotmesa la Serra Calderona com a conseqüència dels nombrosos incendis que es produeixen any rere any. Les tres últimes barrancades van tindre lloc els anys 1949, 1950 i 1957 junt amb la famosa riuada de València.
Actualment, s´estan portant a terme les obres de canalització a la conca baixa. Consisteixen bàsicament en la reforma de les voreres i el nou traç de les carreteres laterals.
Aquests paratges constituïen llacunes i aiguamolls fins al segle passat, dels quals encara es manté la configuració física en forma de cercles concèntrics, als que conflueixen nombroses séquies.
El traçat rectilini de l'actual llit del Carraixet permet que la velocitat de l'aigua siga major i en conseqüència arrossega major quantitat de terres i de fang que, durant les barrancades, es deposita en les riberes i les hortes, motiu pel qual les terres circumdants es troben més altes que les restants i al mateix temps presenten les màximes qualitats.
Veiem, doncs, que el Carraixet, a pesar de les seues inundacions és una font de riquesa per a l'horta.
[edita] Municipis per on passa
- Gàtova
- Marines
- Olocau de Carraixet
- Bétera
- Montcada
- Alfara del Patriarca
- Vinalesa
- Bonrepòs i Mirambell
- Tavernes Blanques
- Almàssera
- Alboraia
| Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |

