Comunió Tradicionalista

De Viquipèdia

Comunió Tradicionalista és el nom que va adoptar el carlisme en 1931 quan es va fusionar amb el Partit Catòlic Nacional (integrista) i el Partit Catòlic Tradicionalista (tradicionalista) sota la direcció de Manuel Fal Conde. Va desaparèixer formalment en 1937 com a conseqüència del Decret d'Unificació que va fondre la Falange Española i Comunió Tradicionalista en un partit únic denominat Falange Espanyola Tradicionalista de les JONS (més conegut com Moviment Nacional). Els elements disconformes amb la unificació van seguir usant la denominació de Comunió Tradicionalista fins a la dècada de 1960, quan es va produir el canvi ideològic de el carlisme que el va dur al socialisme autogestionari, després de la qual l'organització política liderada pel pretendent Carlos Hugo de Borbón Parma va recuperar la denominació original de Partit Carlista. Per la seva banda els carlistes descontents amb l'evolució del Partit Carlista van abandonant-lo a poc a poc per a constituir diversos grups que finalment es van fusionar en el Congrés de la Unitat celebrat en El Escorial al maig de 1986. En aquest Congrés va ser reconstituïda la Comunió Tradicionalista Carlista, mitjançant la la fusió de "Comunió Tradicionalista", "Comunió Catòlic Monàrquica" i "Unió Carlista".

En altres llengües