Abaka

De Viquipèdia

Abaka o Abaqa fou khan Ilkhan successor d'Hulegu. El seu nom vol dir "oncle patern". Va néixer a Mongòlia el febrer de 1234 i va acompanyar al pare en l'expedició a l'oest. Al esclatar la guerra amb Berke de la Horda d'Or (1261/1262) fou enviat a l'est amb el khan dels Djagàtides, Algu. A la mort d'Hulegu (febrer de 1265) era governador del Khorasan i del Mazanderan; es va dirigir a l'Azerbaidjan i fou proclamat khan liquidant un intent del seu germà petit Yosmut, i fou coronat el 19 de juny a Tuzlu Gol. Va establir la seva capital a Tabriz encara que a l'estiu generalment era al Mazanderan.

El mateix 1265 Yosmut va rebutjar un atac de l'Horda d'Or dirigit per Nogai, i Abaka va creuar llavors el riu Kura (Kor) però es va haver de retirar al acostar-se Berke. Durant un temps els dos exèrcits es van observar i finalment la mort sobtada de Berke va posar fi al conflicte. El successor de Berke, Mengku Timur va fer la pau amb Abaka.

En cartes al Papa Climent IV el 1267 i 1268 demanava que els exercits croats i els bizantins s'uniren als mongols contra els mamelucs, però aquestes propostes mai van arribar a bon final.

El 1268 els mamelucs del sultà Baybars van ocupar Antioquia, que era vassalla dels ilkhan, però això va quedar sense resposta. El 1269 els mamelucs van envair Armènia Menor i van fer presoner al príncep hereu Lleó, fill del rei Hatum I, vassall fidel dels ilkhan, i tampoc aquesta vegada hi va haver resposta probablement perquè ja havia començat la lluita amb els Djagatai.

El 1269 com a molt tard, el khan Barak de Djagatai, va envair Khorasan i va derrotar un exercit ilkhànida dirigit per Tubsin, germà d'Abaka. Teguder (conegut com Teguder de Turan), parent de Barak, que havia estat al servei d'Hulagu, va intentar desertar ara amb les seves tropes i va marxar cap al Caucas, però Abaka el va empaitar i el va fer presoner. Llavors Abaka va derrotar a l'exèrcit de Barak a Herat (22 de juliol de 1270) i Barak va morir poc després. A Herat governava la dinastia dels Kurt o Kurtídes, que va donar suport a Barak, i el seu Malek (sobirà) fou enverinat per ordre d'Abaka el 1278.

Kubilai khan de Xina, el gran khan, li va enviar el seu reconeixement el 1270 i llavors Abaka va fer una segona cerimònia de coronació, també a Tuzlu Gol.

El 1271 Abaka va enviar un exèrcit a Síria contra els mamelucs egipcis, va ocupar la fortalesa ismaïlita de Gerdku, i es va dirigir a la fortalesa de Bira, a l'Eufrates, però fou derrotat a Rahba (1272).

Aprofitant la mort de Barak va enviar un exèrcit a Djagatai que va saquejar Bukhara el 670 de l'hègira (1272/1273). El 1275 Baybars va tornar a atacar Armènia Menor i dos anys després convidat pel seljúcida Moin al-Din Sulayman va envair Rum (Anatòlia) i va derrotar als mongols a Elbistan o Albostan (23 d'abril de 1277) i quan Abaka va arribar amb reforços els mamelucs ja s'havien retirat. Només va poder saquejar els territoris seljúcides.

En aquestos darrers anys les províncies ilkhànides orientals patien els atacs dels negudaris o karaunes, que el 1278 van arribar fins a Fars. Abaka va haver de fer contra ells una expedició al Khorasan el 1279, i encara que els va derrotar van tornar al 1281/1282 a Kirman i a Fars i encara es van acostar durant uns anys més a aquestes regions.

El seu germà Mengku Timur s'havia casat per odre d'Abaka amb la princesa Abes de la dinastia Salghúrida, que governava a Fars (quan va morir el 685 de l'hègira o 1286 o 1287, el Fars va passar a govern directe dels ilkhan). El 1281 va enviar contra els mamelucs un potent exèrcit dirigit per Mengku Timur, però aquest fou derrotat greument a Homs el 30 d'octubre de 1281.

Durant tot el seu regnat el seu Sah-ed-divan fou Shams al-Din Muhammad Jovayni però al final del regnat Madj al-Mulk va aconseguir guanyar posicions i a la mort del khan, va fer empresonar al germà del Sah-ed-divan, el historiador Ala al-Din Jovayni, governador de Bagdad, acusat de malversació.

Poc abans de morir va confirmar com a Catolicós nestorià a Mar Yabalaha III, amb el que tenia bones relacions. Tot i així es sospita que Abaka no tenia simpaties cristianes sinó budistes.

Abaka va morir pocs mesos després a Hamadan el 1 d'abril de 1282 d'una borratxera. Fou enterrat com el seu pare a una illa de la mar Càspia. Va deixar dos fills, Argun i Gaikatu, que foren ambdós khans ilkhànides, però el va succeir el seu germà Teguder que com que era musulmà va adoptar el nom d'Ahmad.