Flàvia Valèria Constància

De Viquipèdia

Flàvia Valèria Constància (Flavia Valeria Constantia) també coneguda per Constantina, fou una emperadriu romana, filla de Contanci Clor i de la seva segona dona Teodora. Va néixer entre el 292 i el 306 a la Gàl·lia o Britània.

For germanastre de Constantí el gran i es va casar o prometre el 313 amb Flavi Galeri Valeri Licinià Licini, emperador d'Orient.

El 322 va esclatar la guerra civil entre Licini i Constantí i el primer fou derrotat prop de Crisòpolis, moderna Scutari (a l'altra costat de Constantinoble, no la ciutat albanesa) i es va retirar a Nicomèdia on fou assetjat per Constantí. Per salvar la vida del seu marit, que ni podia resistir ni podia fugir, Constantina va anar a veure al seu germà i va obtenir el perdo per Licini el 324 (encara que no massa més tard, el 325, en va ordenar l'execució acusat de conspiració).

Va mantenir l'amistat amb el seu germà tot i aquest fet. Fou cristiana ortodoxa i batejada pel Papa Silvestre a Roma, però de gran va adoptar les creences arrianes per l'influencia d'un sacerdot arrià de nom desconegut. Va obtenir el perdó d'Arri quan fou enviat a l'exili el 325 després de la condemna del concili de Nicea. Estava malalta i fou visitada per Constantí al que va demanar restaurar a Arri i donar-li la llibertat.

Va morir segurament d'aquesta malaltia poc després entre 328 i 330. Va deixar un fill, Flavi Licinià Licini.