Basilisc (emperador)

De Viquipèdia

Basilisc fou un emperador romà oriental (475-476).

Era germà de l'emperadriu Verina, esposa de Lleó I (emperador 457-474), i fou aquest qui el va nomenar patrici i dux de Tràcia.

A Tràcia va fer una victoriosa campanya contra els búlgars (463).

El 468 va fou comandant en cap de l'expedició contra Cartago, capital del rei vàndal Genseric, que van conjuntament forces de Lleó I, Antemi (emperador romà occidental) i Marcel·lí, emperador proclamat a Dalmàcia. Les forces del darrer van ocupar Sardenya mentre un exèrcit dirigit per Heracli d'Edessa desembarcava a la costa de Líbia a l'est de Cartago i avançava cap aquesta ciutat.

Forces combinades navals es van trobar a Sicília. La flota es presentada per alguns historiadors amb un nombre exagerat; Cedrenus, que podria estar més proper de la veritat, diu que eren 1130 vaixells amb 100 homes cadascun. La flota conjunta sota la direcció de Basilisc va desembarcar a Cap Bon quan ja Sardenya i Líbia estaven dominades.

Genseric va demanar la pau i cinc dies de treva per pactar les condicions. Mentre es negociava Genseric va reunir la seva flota d'amagat i va atacar als romans per sorpresa i va obtenir una victòria total. Basilisc [1] va fugir i el seu lloctinent Joan (Joannes) va refusar la rendició a canvi de salvar la vida i amb l'armadura de ferro es va tirar al mar. La meitat dels vaixells romans foren destruïts o capturats i l'altra meitat va poder fugir.

Quan va arribar a Constantinoble Basilisc es va refugiar a Santa Sofia per escapar de l'ira del poble, però després fou perdonat per l'emperador mercès als bons oficis de la seva germana Verina i només fou desterrat a Heraclea de Tràcia.

A la mort de Lleó el 474 Basilisc i Verina van conspirar contra el seu successor, el feble Zenó, que fou deposat el 475. Verina va intentar posar al tron al seu amant Prisc, però Basilisc, que encara tenia molta influència a l'exèrcit, es va imposar i es va proclamar emperador (octubre o novembre del 475).

Va donar el títol d'augusta a la seva esposa, Zenodida, i va fer cèsar al seu fill Marc (i ben aviat august). Va afavorir l'heretgia dels eutiquians tot i les decisions del Concili de Calcedònia.

Disturbis seriosos a la ciutat de Constantinoble van provocar la destrucció de part de la ciutat i de la biblioteca de Constantinoble amb 120.000 llibres. La seva rapacitat i la falta d'unitat entre els seus partidaris va provocar la seva caiguda, accelerada per l'activitat de Zenó, de la seva dona l'emperadriu Ariadna, i altres.

El general Il·le (Illus) enviat per Basilisc contra Zenó, que havia reunit forces a Cilícia, es va passar al rebel i junts van marxar a Constantinoble. Basilisc fou sorprès a palau i detingut (juny o juliol del 476) i enviat presoner a Capadòcia amb la seva família (la dona i fills), probablement a la fortalesa de Cucusos on se'ls va deixar morir lentament de gana (hivern del 477 al 478).