Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya
De Viquipèdia
La Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, o Companyies de Voluntaris de Catalunya, fou un cos de milícia del Principat de Catalunya, entre 1762 i 1815, al servei del rei d'Espanya com a reforç de les tropes regulars oficials. Va destacar per la participació en l'exploració de l'Alta Califòrnia i l'ocupació de Nootka Sound, avui a la Colúmbia Britànica.
La Companyia seguia la tradició de les dues institucions armades històriques del Principat: el sometent i els miquelets. Segons l'usatge princeps namque només es podia imposar l'allistament obligatori de la població per a la defensa interior i si el rei hi era present. Encara que l'usatge havia estat derogat amb els decrets de Nova Planta, es constituïen milícies especials de voluntaris per a accions especials o per reforçar les tropes regulars i eludir les lleves forçoses.
El cos militar es va formar el 12 de maig del 1762 per atendre el compromís de Carles III d'intervenir a la Guerra dels Set Anys (1756-1763). La Companyia, amb seu a Barcelona, va reclutar la majoria de milicians de les comarques del Prepirineu. El mateix any 1762 ja participaven a la campanya de Portugal. Rebien el sobrenom de migueletes.
Després de signar la Pau de París (1763), es va formar el cos Colonial a partir de la 2a Companyia, amb 4 oficials, 4 sergents, 2 tambors i 94 caporals i soldats. Van ser destinats a les colònies de Nova Espanya. El maig del 1767 van sortir de Cadis i l'agost arribaven a Veracruz. Van establir la seu a Guadalajara, a la costa del Pacífic, participant en diverses campanyes a l'interior de Mèxic.
L'any 1769, un contingent sota el comandament del capità Pere Fages va participar en l'expedició d'en Gaspar de Portolà a l'Alta Califòrnia. Com a responsables de la seguretat són presents en les descobertes de San Diego, Monterey i San Francisco i en la fundació de diverses missions.
El 12 de novembre del 1772 el virrei Bucareli divideix el cos de milícies en dues Companyies formades per 3 oficials i 80 homes cadascuna:
- La Primera Companyia seguia a les ordres del capità Agustí Callis. Quan va morir el 1782 fou substituït per Pere d'Alberní.
- La Segona Companyia, sota el comandament d'en Pere Fages.
El febrer del 1790 la Primera Companyia, amb el capità Pere d'Alberní, acompanya l'expedició de Francisco de Eliza a les costes del nord-oest del Pacífic. Després de partir de San Blas, a l'abril s'instal·len al port de Nootka Sound, a l'illa de Vancouver. Alberní va organitzar els treballs de la construcció del Fort San Miguel, amb una bateria de canons, habitatges, magatzem, hospital i hort.
Va establir relacions amb els nootka, va compilar el primer vocabulari i va fer les primers descripcions sistemàtiques de la zona. Va destinar els seus homes a les diverses exploracions de la costa del Pacífic:
- A Alaska, fins a l'illa de Kodiak, amb el San Carlos d'en Salvador Fidalgo (1790).
- L'estret de Georgia i l'estret de Juan de Fuca, arribant al lloc on avui hi ha la ciutat de Vancouver, amb la Princesa de José Maria Narvaez (1791).
- A l'entrada de l'estret de Juan de Fuca amb la Princesa de Salvador Fidalgo (1792).
- L'exploració d'Alaska fins Mount Saint Elias, l'any 1791.
- La costa de la Columbia Britànica i part d'Alaska, amb l'Aranzazu de Jacinto Camaño (1792).
- Al voltant de Nootka Sound amb l'Activa de Bodega-Quadra (1792).
- L'estret de Georgia i circumnavegació de l'illa de Vancouver, amb la Mexicana d'Alcalá-Galiano i Valdés (1792).
Pere d'Alberní va tornar a San Blas el juny del 1792, deixant catorze milicians que van ser rellevats el mes de juny del 1794. Les condicions del clima fred i gran quantitat de pluges amb un equipament poc adequat va fer que dels quasi 80 milicians només en tornessin en total 59.
A la tornada de Nootka Sound, la Companyia amb Pere d'Alberní van ser destinats a la fortificació de San Juan de Ulúa (Veracruz), a l'Alta Califòrnia i a lluitar contra els insurrectes de Mèxic. A la mort d'Alberní, l'11 de març del 1802, va passar a ser el capità el seu tinent Josep Font. El 1815 els pocs milicians que quedaven van ser incorporats als altres cossos militars.
Campania Island (coordenades: 53º 5' N, 129º 25' O), situada a la Colúmbia Britànica, porta el nom derivat de Isla Compañia que Jacinto Camaño va anomenar en honor a la Companyia de Voluntaris de Catalunya.


