Equinàcia

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Equinàcia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Asterales
Família: Asteraceae
Gènere: Echinacea
Espècie: E. angustifolia
Nom binomial
Echinacea angustifolia
Echinacea angustifolia
Echinacea angustifolia
Dibuix Echinacea angustifolia
Dibuix Echinacea angustifolia

L’ equinàcia (Echinacea angustifolia) és una planta herbàcia anual de la família de les Asteràcies originària d’Amèrica del Nord i introduïda a Europa cap a l’any 1930. En l’actualitat és molt abundant als Estats Units, sobretot als estats més occidentals, com són Illinois i Nebraska, tot i que també s’estén cap al sud fins a Missouri, Louisiana, Oklahoma, Kansas, Florida, Texas i Mèxic. És cultivada com a planta medicinal en diversos països del centre d’Europa i pot trobar-se també àmpliament com a planta de jardí en un gran nombre de països de la resta del món. Al Principat és present en explotacions industrials per ser una espècie d’interès farmacèutic. També és coneix amb els noms de flor cònica de la pradera i flor púrpura de la pradera.

Taula de continguts

[edita] Etimologia

El primer terme de l’espècie, “echinacea”, deriva de la paraula grega echino (espinós) aplicat al seu disc central. El segon terme, “angustifolia”, fa referència a les seves fulles estretes.

[edita] Ecologia

Originàriament creix en sòls pobres, rocosos i ben drenats, que presentin un pH neutre o lleugerament bàsic. És resistent a la sequera i a les gelades (pot suportar temperatures de fins a –25 / –40 ºC). Creix millor a ple sol, encara que tolera mitja ombra. Malgrat la seva rusticitat, s’ha comprovat que les plantes responen bé al reg i a una fertilització adient als continguts de nutrients del sòl.

[edita] Descripció

Planta herbàcia perenne annual: la tija aèria mor a l’hivern, però l’arrel és perenne i la part perduda torna a créixer. La seva mida és variable i es troba al voltant dels 45 cm. L’arrel és axonomorfa i fibrosa i la tija és aèria, erecta, cilíndrica, herbàcia i hirsuta (tota ella està recobeta de pèls aspres i rígids). Les fulles són també hirsutes, tenen una forma linear-lanceolada, un marge sencer ondulat i són peciolades. Tenen 3 nervis gruixuts molt sortints en l'anvers, mentre que en el revers deixen un espai. Fan uns 5-20 cm de llargada i 1,5-10 cm d’amplada i es disposen a la tija de forma oposada o alterna. Pel que fa a la repartició de sexes, és una planta monoica de flors hermafrodites (els dos sexes estan presents en un sol tipus de flor) que apareixen entre mig estiu i l’inici de la tardor. Les seves inflorescències són en capítol; les flors, sèssils, es disposen sobre un disc o receptacle, rodejat per un involucre de bràctees. Els receptacles tenen forma d’arc cònic i són punxeguts; en ells s’hi poden diferenciar dos tipus de flors: al centre, flors tubulars punxegudes i fèrtils anomenades flòsculs i, a la base, flors ligulades estèrils. La morfologia dels flòsculs, que són les flors hermafrodites, és la següent: són petites, hermafrodites, pentàmeres, dialipètales i de simetria actinomorfa. El seu androceu és singenèsic de 5 estams. El seu gineceu és infer, bicarpe•lar, amb l’ovari unilocular, un primordi seminal, un estil i 2 estigmes (cenocàrpic paracàrpic). Les lígules, que són les flors estèrils, no tenen órgans reproductors i la seva corol•la és gamopètala (amb 3 pètals de color violat soldats).

El fruit és un tetraqueni espinós.

Les parts de la planta usades per les seves virtuts medicinals són les arrels i el rizoma.

[edita] Composició química

  • Alcaloides pirrolizidínics: tussilagina i isotussilagina.
  • Amides: alquilamides (almenys 20, epecialment isobutilamides amb cadenes d’àcids grassos d’ 11 a 16 carbonis) i echinaceïna (amida insaturada).
  • Carbohidrats: polisacàrids d’alt pes mol·lecular, echinacina, inulina i sucres (fructosa, glucosa...).
  • Glicòsids: derivats de l’àcid cafeïc (ex. echinacòsid 0.5-1.0%) i cinarina.
  • Poliens: poliacetilens .
  • Betaïna (carotè).
  • Resina (que conté àcids oleic, àcid linoleic, ceròtic i palmític, així com fitosterols).

[edita] Usos medicinals

L' equinàcia posseeix propietats com a immunoestimulant: reforça el sistema immunològic tant en la prevenció (s’usa molt per a prevenir refredats) com en el cas de persones debilitades. S’utilitza també com a antisèptic i cicatritzant a l’hora de desinfectar ferides, com a antiviral i com a vasodilatador perifèric. Tradicionalment, ha estat usada en casos de forunculosi, septicèmia, catarro nasofaringi, piorrea, tonsil·litis i, específicament, per a casos de carboncle i abscessos. L’arrel i el rizoma poden ésser administrats en diverses formes, les quals fan variar la dosi: Extracte sec: 1 g en infusió o decocció tres cops al dia. Extracte líquid: 0.25-1.0 ml (1:1 en 45% alcohol) tres cops an dia. Tinctura: 1-2 ml (1:5 en 45% alcohol) tres cops al dia.

[edita] Accions farmacològiques

En estudis in vitro en humans s’ha pogut constatar la seva activitat immunoestimulant, indicada per una millora en la fagocitosi de toxines, cèl·lules malmeses o d’altres cossos irregulars en la sang i per l’estimulació de la secreció de TNF (Tumour Necrosis Factor) per part de macròfags i limfòcits. Aquestes accions podrien ser la causa última de l’activació de cèl·lules T no específiques. D’altra banda, l’echinacina és considerat el principi actiu que confereix a l’equinàcia les seves propietats en la curació de ferides (antisèptiques), donat que inhibeix l’acció de la hialuronidasa via formació d’un complex polisacàrid-àcid hialurònic. La seva activitat cicatritzant és conseqüència del fet que afavoreix la formació del teixit de granulació que és necessari; estimula la proliferació de fibroblasts responsables de la regeneració de teixits i la formació de cicatrius.

[edita] Toxicitat

Rarament s’han descrit efectes adversos per a l’organisme; el seu contingut en alcaloides pirrolizidínics, els quals són tòxics per al fetge, és tan insignificant que no suposa cap mena de problema de toxicitat. Malgrat tot, el seu consum pot produir efectes secundaris lleus:

  • Augment de la salivació.
  • Molesties gastrointestinals lleus.
  • Increment de les ganes d’orinar.
  • Reaccions al·lèrgiques/dermatològiques com són les erupcions exantemàtiques amb prurit.

S'han descrit casos puntuals d'anafilaxi amb edema facial, mareig, hipotensió i disnea.

Engranatges
Article en procés de redacció o millora.

És possible, per tant, que aquest article tingui defectes de contingut o de forma. Els viquipedistes que hi estan treballant us agraeixen la col·laboració i us preguen paciència mentre es resolen aquests defectes i s'adecua l'article a les normes de la Viquipèdia.