Alboí

De Viquipèdia

Alboí va ser rei dels longobards des del 563, aproximàdament, fins al 572, tot succeint al seu pare Alduí. Després d'entrar al servei de l'Imperi Bizantí, es va aliar amb els àvars per anar contra els gèpides als que vencé el 567 i amb aquesta derrota va acabar amb el domini gèpida sobre el Danubi. Així mateix va matar el seu vell rei Cunimon i es casar per la força amb la filla d'aquest, la princesa Rosamunda. Alboí s'havia casat anteriorment amb Clotsinda, una princesa merovíngia, filla de Clotari I, rei dels francs.

A començaments de l'any 568, potser perquè desconfiava dels àvars, potser perquè sabia de la debilitat del domini bizantí a Itàlia després de la guerra amb els gots, decideix dirigir el seu poble cap al nord d'Itàlia, acompanyat d'altres tribus, entre les quals hi havia els gèpides, saxons i àvars.

Van partir del Llac Balató (a l'Hongria actual) el dilluns de Pasqua de l'any 568. Ocuparen el Friuli la primavera del 569, fent de la regió el primer ducat llombard i instal·lant com a cap un nebot seu, Gisulf, amb seu a la ciutat de Cividale, capital del ducat. Des del nord-est de la península, conquereix tota la fèrtil vall del Po, tot els Alps, així com la Itàlia central amb l'excepció de Ravenna i Roma, les poques ciutats que els bizantins varen poder conservar. Alboí va instal·lar la caserna general en l'antiga Regia del rei Teodoric el Gran, a Verona. Milà va caure a finals de l'estiu del 569 i Pavia capitulà després d'un llarg i penós setge de tres anys (572).

El 23 de juny del 572, Alboí va ser assassinat a Verona mentre feia la migdiada. Segons la llegenda, Rosamunda va ser la instigadora d'aquesta mort per revenja, ja que el rei l'havia obligat a beure el vi de la victòria en una copa feta amb el crano del seu pare, Cunimon.