Der Freischütz

De Viquipèdia

El franctirador

Una il·lustració de Der Freischütz, de 1822. Probablement de l'escena inicial amb Max i Kilian
Títol original: Der Freischütz
Llengua original: alemany
Gènere:
Música: Carl Maria von Weber
Llibret: Friedrich Kind
Font literària:
Actes: 3
Època de composició:
Estrena: 18 de juny de 1821
Teatre: Teatre Real de Berlín
Estrena Liceu: 4 d'agost de 1846
Personatges:
  • Ottokar, Duc of Bohèmia (baríton)
  • Kuno, cap dels guardaboscs (baix)
  • Agatha, la filla de Kuno (soprano lírica)
  • Ännchen, una jove cosina d'Agatha (soprano lleugera)
  • Kaspar i Max, guardaboscs (baix i tenor)
  • Samiel, el guardabosc fosc (part parlada)
  • Un ermità (baix)
  • Kilian, un ric pagès (tenor)
  • Una dama d'honor (soprano)

Der Freischütz ("El franctirador", terme que prové d'una fosca llegenda alemanya i que és difícil de traduir literalment; vegeu la sinopsi) és una òpera en tres actes de Carl Maria von Weber sobre llibret de Friedrich Kind. Hom la considera la primera òpera romàntica alemanya, especialment per la seua identificació nacional i la seua càrrega emocional. L'argument va ser pres d'una llegenda popular alemanya i moltes de les melodies estan extretes del folklore alemany. El component fantasmagòric és especialment punyent en la famosa escena del congost del Llop. Malgrat les atrevides innovacions (i alguns severs atacs dels crítics) ben aviat esdevingué un èxit internacional, amb unes cinquanta representacions en els 18 primes mesos després de la seua estrena a Berlín, el 18 de juny de 1821. Entre els músics que van rebre la influència de Der Freischütz s'hi trobà un jove Richard Wagner, que arribaria a ser considerat l'hereu artístic natural de Weber.

La seua obertura ha esdevingut una peça habitual de concert i el Cor de caçadors ("amb gaudi principesc i viril ocupació ...") també s'interpreta de vegades com a peça separada.

Taula de continguts

[edita] Sinopsi argumental

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

[edita] Acte I

El jove guardaboscs Max estima Agatha i esdevindrà el succesor de Kuno, cap dels guardaboscs i pare d'Agatha. Però cal que supere una prova d'habilitat amb l'escopeta, que tindrà lloc l'endemà.

En un assaig de tir, Max perd davant del jove pagès Kilian, que és proclamat "Rei dels tiradors." (Cor: "Victòria! Llarga vida al mestre"; la cançó burleta de Kilian: "Deixeu que em mire com a un rei.")

Atès que Max ha tingut mala sort durant uns dies, cau fàcilment sota la influència de Kaspar, que també estima Agatha, i qui persuadeix Max d'usar set bales màgiques en la prova de tir. Kaspar, que ha de lliurar la seua ànima al diable a l'alba, espera obtenir tres anys més de gràcia fent-se substituir per Max. (Trio: Kuno, Kaspar, Max; cor: "Oh el sol, surt tímidament.")

Una vegada sol, Max cau en la melancolia en pensar en la pèrdua d'Agatha en cas de fallar la prova. (Ària: "A través de boscos i camps.") Kaspar, amb estranys maleficis intenta encoratjar-lo. (Cançó: "Ací, en aquesta vall de llàgrimes.")

Carrega l'arma de Max amb una bala màgica i li la dóna. Amb estupefacció, Max es capaç de derribar una àguila que vola a gran alçada. Resol acompanyar Kaspar a mitjanit al terrorífic congost del Llop, amb l'objectiu de forjar les bales màgiques que li permetran assegurar-se la victòria. Kaspar, una vegada sol, celebra el seu triomf. (Ària: "Silenci, no hem d'advertir-lo.")

[edita] Acte II

L'habitació d'Agatha. Agatha es troba assetjada per foscos presagis. Canta sobre la seua trobada amb un ermità en el bosc, que li va dir que en cas de veure's amenaçada per cap perill, la seua corona nupcial la protegiria. En el mateix moment en què Max està disparant la seua bala màgica contra l'àguila, un quadre que representa un avantpassat d'Agatha es despenja del mur i la colpeja lleument. La cosina i amiga d'Agatha, Ännchen, el torna a col·locar al seu lloc. (Duet: "Brivall, torna de seguida al teu lloc, ja t'ensenyaré jo.") Agatha es preocupa encara més, però Ännchen s'esforça a animar-la fent broma. (Arietta: "Arriba un bell xicot pel camí.")

Agatha, una vegada sola, espera Max i la notícia del seu èxit, que interpretaria com un bon auguri. (Recitatiu: "Les meues parpelles se'm tanquen de son"; Oració: "Descendiu, descendiu, paraules sagrades"; Escena: "Fa molta estona que tots s'han retirat"; Ària: "El meu cor batega.")

Arriba Max; reconeix que no ha guanyat, però explica que ha mort un cérvol, i que se l'endurà al congost del Llop. Malgrat els precs d'Agatha i Ännchen, Max se'n va. (Trio: "Oh, quin horror! que hi ha al congost del Llop?")

Canvi d'escena: El congost del Llop per la nit. Kaspar fa venir Samiel, el guardaboscs fosc, per a que li ajude a forjar de les bales màgiques. Aplega Max, i l'esperit de sa mare se li presenta i tracta de convéncer-lo d'abandonar el seu empeny. Samiel conjura l'ombra d'Agatha, i aquesta apareix ofegant-se, desesperada pel fracàs de Max. Immediatament Samiel penetra en el congost i amb un edimoniat soroll comença la forja de les bales màgiques.

[edita] Acte III

L'habitació d'Agatha. Agatha està resant. (Ària: "A través dels foscos núvols encara brilla el sol en el cel radiant.") Els seus dubtes han tornat en forma d'un somni farcit de negres presagis, però Ännchen torna a animar-la amb rialles i una cançó. (Romança i ària, afegides per Weber posteriorment: "La meua cosina morta va tenir un somni.") Arriba la dama d'honor amb la corona nupcial. (Cançó: "Et posem la corona nupcial.") Però quan Ännchen obri la caixa, hi troba una corona funerària, i això reviscola els dubtes d'Agatha. No obstant se sent en certa manera comfortada pel record de la promesa que li va fer l'ermità: que seria protegida per la corona nupcial.

Canvi d'escena: trobada dels tiradors. Max ha disparat sis de les bales màgiques amb èxit i Kaspar es mostra triomfant, sabent que la setena serà guiada pel mateix dimoni.

Canvi d'escena: la prova de tir. El duc Ottokar espera Max a la seua tenda. (Cor de forestals: "Que pot superar els plaers de la cacera.") Max està a punt de fer un tret. Mentre apunta, Samiel, el caçador fosc, apareix per a guiar la bala, i la desvia vers Agatha, que aparentment sembla ferida. (Finale: "Mireu, oh mireu, ha disparat a la seua promesa.") Però la seua corona nupcial ha detingut la bala: Agatha reviscola. Kaspar, veient un sant ermità al seu costat s'adona que ha fracasat. Samiel l'agafa en lloc de Max, i Kaspar expira amb una maledicció en els seus llavis. El duc Ottokar ordena que el cos mort siga llançat al conçost del Llop. Després rep l'explicació de Max de tot el que ha ocoregut, i colpit pel seu penediment i per les pregàries de l'ermità ("Qui va fer-li aquesta horrible maledicció"), li imposa un feble càstig. Li es imposat un any de prova, es decideix que la prova de tir no tornarà a realitzar-se i se li fa la promesa que, passat l'any de prova, el mateix duc posarà la mà d'Agatha en la de Max.

[edita] Enregistraments

  • Der Freischütz, Peter Schreier, Gundula Janowitz, Edith Mathis, Theo Adam, Bernd Weikl, et al., Carlos Kleiber, cond., Deutsche Grammophon, 1973 (compact disc, 1986).
  • Der Freischütz, Hildegard Behrens, René Kollo, Peter Meven, Helen Donath, Hermann Sapell, et al., Rafael Kubelík, cond., Decca, 1980 (compact disc, 1995).

[edita] Influències

  • The Black Rider, un musical de Robert Wilson, Tom Waits, i William S. Burroughs, està basat en Der Freischütz
  • Count Karlstein, una novel·la infantil de Philip Pullman, empra elements argumentals de l'òpera de Weber.
  • Hellsing, un popular manga escrit i il·lustrat per Kouta Hirano, inclou un personatge anomenat Rip van Winkle, que utilitza un mosquet amb bales màgiques. També es refereix sovint a Der Freischütz citant parts del llibret.