Codex Sinaiticus

De Viquipèdia

El Codex Sinaiticus (Londres, Biblioteca Britànica, Add. 43725; Gregory-Aland nº א(Aleph) o 01) és un manuscrit uncial del segle IV de la Bíblia grega, escrit entre el 330 al 350. Originalment contenia la totalitat d'ambdós Testaments, però solament han arribat fins als nostre dies trossos del Vell Testament grec o Septuaginto, la totalitat del Nou Testament, l'Epístola de Barnabás, i fragments del El pastor de Hermas (el que suggereix que aquests últims dos textos podrien haver estat considerats part del cànon bíblic pels editors del codex).

El codex es troba dividit en quatre trossos desiguals: 347 fulles a la Biblioteca Britànica de Londres, 12 fulles i 14 fragments al Monasteri Santa Caterina del Sinaï, 43 fulles a la Biblioteca de la Universitat de Leipzig, i fragments de 3 fulles a la Biblioteca Nacional Russa a Sant Petersburg.

El mes de juny del 2005, i amb la col.laboració de la Biblioteca Britànica de Londres, es va signar a Londres un document de reunificació dels textos, procés que es farà amb tecnologia digital que permetrà veure possible textos ocults en els pergamins.