Edgar Pierre Jacobs
De Viquipèdia
Edgard Félix Pierre Jacobs, (30 de març de 1904, 20 de febrer de 1987), més conegut com a Edgar P. Jacobs, fou un cèlebre dibuixant de còmics (dibuixant i guionista), nascut a Brusel·les, Bèlgica. Considerat com un dels fundadors del còmic europeu, a través de les seves col·laboracions amb Hergé i després a través de la seva pròpia sèrie, Blake i Mortimer.
[edita] Biografia
Edgar Pierre Jacobs va néixer a Brusel·les l'any 1904. Dibuixar formava part del seu record més llunyà. Malgrat que la seva veritable passió era l'òpera, l'any 1919 es graduà a l'escola de comerç. No obstant, jurà que mai treballaria a una oficina. En el seu temps lliure es dedicava a dibuixar i a estudiar òpera. Aconseguí treballs a l'òpera relacionats amb l'escenografia, la pintura i inclús alguna vegada havia fet d'extra. L'any 1929 va rebre la medalla del govern belga en reconeixement a la seva excel·lència en el cant clàssic.
Després d'una carrera com a extra i com a baríton entre 1919 i 1940, Jacobs es dedicà exclusivament al dibuix. Dibuixava anuncis, i col·laborà a la revista Bravo! fins el 1946. Quan el còmic nordamericà Flash Gordon, es deixà de publicar a Bèlgica, arrel de l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, es va encomanar a Jacobs la continuació de la sèrie. El públic no es va adonar de l'engany, però la solució va durar poc perquè els nazis prohibiren la sèrie un parell de setmanes més tard. L'any 1943, Jacobs començà a publicar a Bravo! una sèrie de creació pròpia de ciència ficció que es deia Le Rayon U, molt semblant a Flash Gordon.
L'any 1944 Jacobs conegué Hergé i Hergé el contractà com a assistent per realitzar els decorats d'alguns dels seus àlbums (sobretot de El Tresor de Rackham el Roig, Les set boles de cristall i El temple del sol) i per corregir, donar nou format i pintar alguns dels àlbums en blanc i negre (Tintin al Congo, Tintin a Amèrica, El Lotus Blau i El ceptre d'Ottokar). A l'última vinyeta de la pàgina 38 d'El ceptre d'Ottokar hi apareix un autoretrat de Jacobs, vestit amb uniforme sildau. A més a més, segurament, el personatge de la Bianca Castafiore és un signe de complicitat d'Hergé al seu amic Jacobs, ja que detestava l'òpera.
L'obra posterior de Jacobs mostra una clara influència de la narrativa visual d'Hergé. El setembre de 1946 Jacobs formava part del primer equip de col·laboradors de la revista Tintin, per a la qual comença a dibuixar Le Secret de l'Espadon, i és la primera aventura dels personatges Blake i Mortimer. La feina que li suposà a Jacobs la seva pròpia sèrie absorví tan a Jacobs que l'any 1947 abandonà les seves col·laboracions amb Hergé. Durant la resta de la seva carrera, Jacobs es dedicà completament a la seva sèrie, i en publicà diversos àlbums. L'última, Les trois Formules du Professeur Sato: Mortimer à Tokyo, havia de ser una obra de dos volums, el primer dels quals es publicà el 1970, però quedà inconclusa i fou acabada l'any 1990 per Bob de Moor, seguint el guió que Jacobs havia deixat preparat.
Després de la mort de Jacobs, les aventures de Blake i Mortimer han estat continuades, amb el permís dels hereus, per altres autors i continuen publicant-se avui dia.
[edita] Bibliografia
- 1943 - Le Rayon U
- 1947 - Le Secret de l'Espadon, (en tres volums).
- 1950 - Le Mystère de la Grande Pyramide, (en dos volums)
- 1953 - La Marque Jaune
- 1955 - L'énigme de l'Atlantide
- 1958 - S.O.S. Metéores: Mortimer à Paris
- 1960 - Le Piège diabolique
- 1965 - L'Affaire du Collier
- 1970 - Les trois Formules du Professeur Sato: Mortimer à Tokyo (dos volums)

