Dharma
De Viquipèdia
Dharma (en alfabet devanágari धर्म) és una paraula sànscrita que significa ‘llei natural’ o ‘realitat’. S'utilitza en gairebé totes les doctrines i religions d'origen hindú (les fes dhármiques), com el hinduismo (cridat pels hindús sanátan dharma, l'eterna ‘religió’), el budisme, el jainisme i el sijisme.
Taula de continguts |
[edita] Significat i orígens
Dharman té diversos significats, com ‘una mica establert o ferm’, figurativament: ‘sustentador, suport’ (en el cas de deïtates) i en sentit més abstracte, és similar al terme grec ethos, "norma fixa, estatut, llei’.
La paraula prové d'una arrel indoirania dhar ‘ajustar, suportar, sostenir’, connectada amb el llatí frēnum (‘regna per a cavall, frè’), l'antic alt germà tarni latens (‘ocult, retirat’), i en l'antiga església eslava drъžǫ, drъžati (‘sostenir, posseir’).
S'ha suggerit, encara que no està clar, la identitat etimològica entre dharma i el llatí firmus (d'on prové el castellà “ferm”). El terme apareix ja en el Atharva Veda i en el sànscrit clàssic. En idioma pāli pren la forma dhamma (com s'utilitza moltes vegades en el budisme. L'erudit anglès del s. XIX, Monier-Williams proposa com traduccions (en l'àmbit espiritual i religiós) ‘virtut, moralitat, religió, mèrit religiós’.
[edita] El dharma i l'hinduisme
A l'hinduisme es tracta de la llei universal de la naturalesa, llei que es troba en cada individu el mateix que en tot el Cosmos. A nivell còsmic aquesta llei es concep manifestada per moviments cíclics i regulars. Per aquest motiu se simbolitza al dharma com una roda ("chakra)" que torna o gira sobre si mateixa (Aquest símbol és el qual es troba en la Bandera de la Índia*). A nivell de l'individu humà, el dharma adquireix una nova accepció: la del deure ètic i religiós que cadascú té assignat segons la seva determinada situació de naixença. També apareix la figura de Dharma com un Déu, que es reencarnà en un home, Yudhisthira, que fou el primer rei de la Índia unificada per ell i els seus quatre germans, els Pandavas; segons el relat de l'epopeia índia el Mahabharata. Quan es va retirar del govern, per causa de l'edat, va viure en els boscos indis per a fer meditació i trobar el camí de la superació del cicle de les reencarnacions, com era habitual antigament. No va morir, va ser dut en cos i ànima al Cel de Indra, el cap de tots els Déus, on encara segueix.
[edita] El dharma i el budisme
Al budisme, la noció del dharma (entès com doctrina) es va dividir per a la seva millor comprensió en les cridades Tripitaka: sutres (ensenyaments del Buda Siddharta Gautama mateix); vinayas (regles monàstiques proporcionades per Buda); i abhidharma (comentaris i discussions sobre les sutres i vinayas pels savis de períodes posteriors). Aquests tres conjunts d'escrits conformen el Cànon Pali o també tal qual, el Tripitaka. El dharma és un de les dites tres joies (mani) o tresors del budisme juntament amb Buda i Shanga. És per això que l'esment de la paraula dharma és freqüent entre els budistes, puig constituïx un dels principals elements de la cridada “fórmula del triple refugi”:
En la shanga [‘comunitat’] em refugio en el dharma [‘doctrina’] em refugio en el Buddha em refugio i per ells actuo.
[edita] El dharma i el jainisme
Al jainisme, el dharma s'entén principalment com ‘moviment’ de la dravya o substància universal. En tal sentit dintre del jainisme el dharma és una de les set categories de la dravya, sent les altres adharma (irreligio, impietat), akasa (èter, substància intangible), pudgala, kala (temps) i jiva (ànima individual). La roda del dharma que es troba en la bandera de la Índia és coneguda oficialment com chakra de Ashoka, encara que l'emperador Ashoka va ser un destacat budista, la roda del dharma que es va usar en els seus monuments remetia en el seu simbolisme principalment a l'accepció hinduista (la més antiga) del dharma.
[edita] Enllaços externs
- http://es.geocities.com/sutrasbudistas (castellà)

