Antonio Gisbert Pérez

De Viquipèdia

L'afusellament de Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga
L'afusellament de Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga

Antonio Gisbert Pérez (Alcoi, 1835 - París, 1902), pintor alcoià de temàtica històrica, en l'època de transició entre el romanticisme i el realisme.

Va estudiar en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid davall la tutela de José de Madrazo y Agudo i de Federico de Madrazo y Küntz obtenint posteriorment una pensió per a continuar els seus estudis a Roma, on va romandre per espai de cinc anys (1855-1860).

Representa una tendència pictòrica de la segona mitat del segle XIX: la pintura de grans esdeveniments en relació amb la història de cada país. És la pintura d'història o realisme retrospectiu, que pretén representar amb realisme fets del passat històric nacional.

A Espanya representa els ideals liberals[1]. Primer Director del Museu del Prado des de 1868 càrrec que va ocupar fins a l'abdicació d'Amadeo de Savoia, en 1873 es trasllada definitivament exiliat a París on mor anys més tard[2].

[edita] Obres

Els comuners de Castella
Els comuners de Castella
  • Els comuners de Castella, amb la que aconseguix la primera medalla de l'Exposició Nacional de 1860. En esta obra revela les seues qualitats figuratives i expressives, acusant un cert efectisme.
  • L'afusellament de Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga[3] (1888, en el Museo del Prado). És la seua obra més coneguda, de composició sòbria.
  • El retrat del senyor Salustiano Olózaga, (Palau de les Corts, Madrid, 1867).
  • El rei Amadeu davant del cadàver de Prim.
  • Partida de Colom.
  • El jurament de Ferran IV.
  • Bacant[4]
  • Venus eixint de la bromera del mar[4]
  • Paolo i Francesca[4]
  • Els últims moments del príncep Don Carles, medalla d'or a la Exposició Nacional de Belles Arts 1858.
  • La senyora Maria de Molina presentant la seua filla en la Corts de Valladolid
  • El desembarcament dels Puritans a Amèrica, medalla d'or a la Exposició Nacional de Belles Arts 1868.
  • Les esposalles de Francesc I amb la Infanta Na Leonor, germana de Carles V
  • El Minuet[3] Obra postuma.

[edita] Referencies

  • Ramírez Domínguez, J.A., "El realismo pictórico y la fotografía", en Historia del Arte, Anaya, Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9
  • Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6.
  • Vicedo Sanfelipe, Remigio, Guía de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925.

Remigio Vicedo.- El Archivo de Alcoy Publicacions de la Universitat d'Alacant

[edita] Notes

  1. Adrián Espí. Resulta obligat reconèixer que Gisbert és el sorollós Gisbert gràcies al ambient polític i gràcies als temes que pinta. La fama li arriba precoçment per açò...
  2. Arte y Letras 4 de decembre de 1901. "¡Gisbert ha muerto! España ha perdido uno de sus más insignes hijos; el arte una de sus glorias más legítimas.
  3. 3,0 3,1 Quadro pintat a París. Vicedo Sanfelipe, Remigio, Guía de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925.
  4. 4,0 4,1 4,2 Quadro pintat a Roma. Vicedo Sanfelipe, Remigio, Guía de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925.


Pintors alcoians
Nascuts en el segle XIX Fernando Cabrera | Lorenzo Casanova | Plácido Francés | Antonio Gisbert | Francisco Laporta | Antonio Pascual | Emilio Sala
Nascuts en el segle XX: Ramón Castañer | Antoni Miró | Solbes Arjona
En altres llengües