El Puig
De Viquipèdia
| Per a altres significats, vegeu «El Puig (desambiguació)». |
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de l'Horta Nord | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Horta Nord Massamagrell |
||
| Gentilici | Pugenc, Pugenca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 26,80 km² | ||
| Altitud | 50 m | ||
| Població (2005) • Densitat |
7.889 hab. 294,37 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 35′ 28″ N 0° 18′ 14″ O | ||
| Sistema polític Nuclis |
1 |
||
El Puig, també conegut com el Puig de Santa Maria, és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Situat en la part més septentrional de la comarca. El seu relleu presenta quatre parts diferenciades: la primera d'elles és la més occidental i correspon a algunes estribacions muntanyenques de la Serra Calderona. Les altures més importants són les del Pic dels Bords i Serra Llarga, en les quals hi predominen les calcàries del Buntsandstein.
El clima és típicament mediterrani. Destaca el barranc de la Calderona, que es perd en la planura pleistocènica sense arribar a la mar, i les fonts de Blanca i la Tanca.
Al mig de la planura s'alcen alguns puigs (d'ací el nom) de la mateixa natura calcària que els de Bords i Serra Llarga. Un d'ells, el de la Pedrera, ha desaparegut completament en haver estat desmantellat per construir l'espigó del port del Grau de València. Els altres són la Muntanya del Castell o de la Patà, la Muntanya de Santa Bàrbara, i la Muntanya del Monestir.
Les principals vies de comunicació del municipi són les autovies V-21 i AP-7 (a l'est i oest del casc urbà, respectivament), i la línia de ferrocarril València-Castelló.
[edita] Barris i pedanies
Al terme municipal de El Puig s'hi troba també el nucli de població de la Platja d'El Puig.
[edita] Municipis amb què limita
El terme municipal de El Puig limita amb les següents localitats: Albalat dels Tarongers, Sagunt (comarca del Camp de Morvedre), Nàquera (Camp de Túria), La Pobla de Farnals, Puçol i Rafelbunyol (l'Horta Nord).
[edita] Història
Vegeu l'article d'Història del País Valencià
Fortalesa musulmana denominada pels cristians Puig de Cebolla per deformació de l'àrab "Jubal·la" (pujol), va ser base de l'exèrcit del rei Jaume I el Conqueridor en la conquesta de la ciutat de València. En 1240 el rei donà terres a Arnau de Cardona, entre altres, per què construirà un monestir a Santa Maria en memòria de la batalla que va permetre el setge a la ciutat de València. En 1343 el castell de El Puig pertanyia, de per vida, al comte de Terranova. El 30 de març de 1343 el rei el concedí a Nicolau Janvila. Posteriorment el rei el ven, en 1385, a Pere de Centelles. En 1608 es produeix la separació dels termes de El Puig i la Pobla de Farnals. Els últims senyors territorials foren el Marqués de Bèlgida i l'Ajuntament de València, per meitats.
[edita] Administració i política
Els alcaldes de el Puig des de la transició han sigut els següents:
- Aurelio Badía (PSPV-PSOE), 1979 - 1987
- Josep Maria Vidal Peris (PSPV-PSOE), 1987 - 2001
- María Alfonsa Vázquez Sosa (PP) 2001 - 2003 (mitjançant una moció de censura)
- Joan Francesc García i Fèlix (PSPV-PSOE), 2003 - 2007
El resultat de les darreres eleccions municipals, celebrades el 27 de maig de 2007, foren de 1.601 vots (32,07%) per al PSPV-PSOE (5 regidors), 1.504 vots (30,13%) per al PP (4 regidors), 739 vots (14,80%) per a la coalició Compromís pel Puig, formada pel Bloc i EUPV (2 regidors), 525 vots (10,52%) per a Coalició Valenciana (1 regidora), 328 vots (6,57%) per al Partit Independent del Puig (1 regidor) i 174 vots (3,49%) per a Unió Valenciana (cap regidor).
[edita] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 6.474 | 6.520 | 6.844 | 6.868 | 7.039 | 7.195 | 7.574 | 7.851 | 7.889 |
[edita] Economia i urbanisme
La seua economia, bàsicament agrària fins dates recents, està en un progressiu estat de transformació cap a un esquema industrial la base fonamental de la qual la constitueix la metal·lúrgia. A més, una part del seu creixement demogràfic als últims anys es deu al seu funcionament en part com a ciutat dormitori de València.
Dins de la superfície llaurada, el secà l'ocupen la vinya i la garrofera i el regadiu els fruiters com tarongers, panís, hortalisses, etc. Però sense cap mena de dubte, el principal impuls econòmic el rebé el poble del cultiu i l'exportació de la taronja. La ramaderia està representada per quasi mig centenar de caps de boví i altres tants de porcí, a més d'algunes granges avícoles.
El sector industrial compta amb diversos tallers de relaminació de ferros, fàbriques de conserves vegetals, dues d'envasos de fusta, una de de cervesa, i altres instal·lacions més recents com són les d'arts gràfiques. D'altra banda, l'activitat pesquera ha desaparegut. En les seues platges s'hi han instal·lat ara complexos residencials d'estiu.
El creixement urbanístic al municipi es desenvolupa actualment en dues zones. La primera al nord del casc urbà, on s'estan construint aproximadament 1.500 habitatges. I en segon lloc, en la zona de la marjal propera a les platges, en els quals s'estan programant 6.255 habitatges al voltant d'un camp de golf. Hi ha hagut més propostes de creixement urbanístic als últims anys, per part de diferents forces polítiques i promotors urbanístics, però aquests no s'estan duent a terme en l'actualitat.
[edita] Monuments
El seu casc urbà s'extén principalment per la vessant meridional de les muntanyes de la Patà i Santa Bàrbara. Al cim de la primera es conserven algunes restes del castell musulmà. La parròquia és l'església del Monestir de Santa Maria de El Puig, regit per frares mercedaris. Aquest edifici, començat a construir al segle XIII, va patir nombroses innovacions als segles posteriors. Dalt de la Muntanya de Santa Bàrbara s'hi troba l'ermita del mateix nom, mentre que ja al pla es troba l'ermita de Sant Jordi, amb la seua planta quadrada i cúpula barroca. Allunyada de la població cap a l'oest es troba la Cartoixa d'Ara Christi. El seu origen es remunta a l'últim terç del segle XVI, quan s'instal·laren en aquest lloc uns quants membres independents de la Cartoixa de Porta Coeli.
[edita] Festes i celebracions locals
- Sant Pere es celebra el darrer diumenge de gener. Es cuinen grans perols d'olla de Sant Pere i es reparteix als veïns. La tradició parteix del menjar que els frares mercedaris donaven als necessitats.
- Sant Antoni es celebra al mes de febrer, a diferència de la majoria de pobles del País Valencià en que aquesta festa es celebra en gener.
- Sant Roc es celebra durant el mes d'agost. Destaca la nit de les albaes, que es celebra la nit del 15 al 16 d'agost.
- Les Festes de la Mare de Déu són les festes patronals i es celebren el primer cap de setmana de setembre.
- El Nou d'Octubre es celebra amb una festa a l'ermita de Sant Jordi i actuacions de danses valencianes.
- El darrer diumenge d'octubre es celebra l'Aplec del Puig. Aquesta és una celebració de diferents forces polítiques de l'esquerra i el nacionalisme valencians. Aquesta celebració s'ha realitzat de manera intermitent des de l'any 1915, i tingué certa importància durant els anys de la transició. La cançó Darrer diumenge d'octubre d'Al Tall és un homenatge a aquest aplec.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- (castellà) Federación Valenciana de Municipios y Provincias - Guía Turística D'on s'hi ha extret informació amb el seu consentiment. [1]

