De homine
De Viquipèdia
De homine (De homine figuris : et latinitate donatus a Florentio Schuyl) és una obra científica de Descartes acabada a Holanda el 1633, que descriu el mecanisme de la reacció automàtica en resposta als estímuls externs. La primera publicació no es va fer fins el 1642 en forma de traducció al llatí i la versió original en francès no seria publicada fins el 1644. La condemna de Galileo Galilei per la inquisició el 1633 va aconsellar Descartes posposar la publicació.
D'acord amb la proposta de Descartes, els moviments externs afecten les terminacions perifèriques de les fibres nervioses, que al seu torn, desplacen les terminacions centrals. Quan les terminacions centrals son desplaçades, el model d'espai interfibrilar es disposat d'altra manera i el fluxe dels esperits animals es així dirigit cap als nervis apropiats. Fou l'explicació de Descartes d'aquest mecanisme per mitjan d'una reacció automàtica i diferenciada que el va conduir a ser genereralment considerat com el fundador de la teoria dels reflexos.

