Bernat Boïl

De Viquipèdia

Bernat Boïl (Lleida ?, entre [1445]] i 1450 - Cuixà (Conflent), entre 1509 i 1507), fou un religiós català.

Taula de continguts

[edita] Biografia[1]

Fou secretari de l'arxiprest de Saragossa, Pere Zapata, i secretari del rei Ferran II de Catalunya, comissari general de les galeres de l'almirall Bernat de Vilamarí, sacerdot, ermità a Montserrat, vicari general de l'orde dels mínims, company de Cristòfor Colom en el seu segon viatge a les Índies, primer vicari apostòlic de les Índies Occidentals nomenat pel papa Alexandre VI i abat comendatari del monestir de Sant Miquel de Cuixà, on hi morí.

S'interessà molt en el lul·lisme, relacionant-se amb els seus representants Arnau Descós i Pere Daguí.

Deixà obra epistolar en llatí, consistent en vuit epístoles al seu amic mallorquí Arnau Descós.

[edita] Obres

  • Espitulae ad Arnaldum Cossum.


[edita] Referències

  1. Mariàngela Vilallonga,La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic

[edita] Bibliografia

[edita] Enllaços