CDMA
De Viquipèdia
CDMA, en àngles Code division multiple access, és una forma de multiplexar un canal per tal de garantir l'accés multiple. Això ho aconsegueix fent ús d'una serie de seqüencies pseudo-aleatories per a cada usuari. CDMA és un senyal d'espectre eixamplat ja que l'ample de banda de la senyal modulada és molt major que la de la senyal de dades que volem comunicar.
Una analogia per a entedre que fa CDMA seria imaginar una habitació amb grups de persones parlant en diferents idiomes, cada grup pot entendre's entre si però en canvi si escoltem la resta no entendriem res. De forma similar en CDMA cada usuari usa una seqüencia codi única per a transmetre pel canal i aquesta seqüencia codi només serà capaç de demodular-la el receptor del missatge malgrat que pel canal hi puguin haver diversos usuaris transmetent diferents missatges amb d'altres codis.
A més, el terme CDMA també es refereix als sistemes de telefonia mòbil que usin aquest esquema d'accés multiple. Alguns exemples de sistemes de telefonia mòbil que usen aquest esquema d'accés multiple són el pioner QUALCOMM, W-CDMA de la ITU i l'europeu UMTS.
CDMA també ha estat usant en sistemes de navegació com el GPS oel OmniTRACS, un sistema usat per a la gestió de flotes.
[edita] Usos i aplicacions
El primer sistema de telefonia mòbil a usar implementacions de CDMA fou l'IS-95 de QUALCOMM, un sistema usat només a Estats Units de la segona generació (2G).
A diferència de l'europeu GSM que és una especificació per a tota la xarxa de la telefonia mòbil, CDMA només es refereix a lainterficie radio de la tecnologia. Així CDMA permet a cada operador de telefonia mòbil personalitzar la seva xarxa amb diferents aplicacions.
CDMA2000 és el sistema de tercera generació dels Estats Units i és una evolució de CDMA que no ha estat validada per la ITU.
Una versió posterior validada per la ITU, el W-CDMA (Wideband Code Division Multiple Access), s'ha imposat com a estàndard de les comunicacions mòbils de tercera generació a Europa (UMTS) i Japó (FOMA).
Altres usos són el sistema QUALCOMM CDMA inclou senyals prou precisos en temps i freqüencia capaços d'oferir aplicacions de posicionament global (GPS) o el WLL, una forma de proporcionar bucles d'abonats sense fils a zones rurals.
[edita] Cobertura i aplicacions alternatives
La cobertura d'una cel·la depén de diverses variables: la potència de senyal transmesa, el terreny i la freqüencia que usem . Diversos algoritmes poden reduïr el soroll introduït per les variacions en el terrey però requereixen que transmetem certa informació adicional per a garantir que puguem eliminar els errors. A major longitud d'ona necessitem menor energia, per tant com menor és la freqüencia major radi de cobertura té la nostra cel·la. A les ciutats són necessaries moltes cel·les petites per a garantir un accés massiu a la xarxa, així l'ús d'altes freqüencies és habitual. En canvi a les zones rurals es sol usar freqüencies menors per tal de proporcionar un radi de cobertura major.
CDMA és també capaç d'oferir un retard adeqüat sent capaç d'oferir també aplicacions Wireless LAN on el tamany de la cel·la és menor als 100 metres a causa de la alta freqüencia que usem (2,4 Ghz) i de la poca potència que solen transmetre les antenes dels routers. La capacitat d'adaptació que ens ofereix W-CDMA és una de les raons per les que CDMA s'esta imposant comercialment com la solució per als sistemes de telefonia mòbil de tercera generació (a Europa UMTS).
[edita] Enllaços externs
- Canals CDMA i tutorials (anglès)
- recursos sobre CDMA (anglès)
| Aquest article sobre telecomunicacions és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |

