El Molino

De Viquipèdia

Coordenades: 41° 22′ 28.3″ N 2° 10′ 02.11″ E

Façana del Molino amb la seva característica imatge
Façana del Molino amb la seva característica imatge

El Molino va ser un teatre de Barcelona dels més reconeguts d'Europa durant bona part del segle XX. Amb les seves característiques aspes vermelles de molí a la façana, va ser el més famós dels teatres del Paral·lel, avinguda que va arribar a ser batejada com "el carrer del teatre d'Europa", a causa de la gran concentració d'espais escènics que tenia.

El Molino era un music-hall i sempre va ser considerat un espai transgressor dels límits permesos, amb una gran capacitat de crear llenguatges propis, de doble sentit, amb el mòbil de poder escapar de les censures de cada època.

En el Molino es programaven els espectacles més atrevits, amb la presència de les vedettes més famoses d'Espanya.

Va obrir les seves portes l'any 1899, amb el nom de "Pajarera Català" concebut com un espai per a espectacles. El 1910 va canviar el nom pel de "Petit Moulin Rouge", en imitació del famós "Moulin Rouge" del barri de Montmartre de París, per la similitud dels espectacles que oferia.

Amb l'arribada de la dictadura franquista, en 1939, el règim va obligar a castellanitzar el nom i treure-li la paraula "roig", per les connotacions polítiques que podia suggerir. Des de llavors i fins als nostres dies, va quedar com "El Molino".

Va romandre oberta fins a la meitat dels anys 1990, apostant fins al final pel gènere de la revista. Al final va tancar les portes a causa de la mala gestió del propietari, de la crisi que va afectar diversos teatres del Paral·lel, i la falta d'ajuda per part de les administracions.

Des de fa anys existeix una plataforma d'entitats i ciutadans de Barcelona que lluiten per aconseguir ajuts que permetin la reobertura del teatre, i evitar l'actual deteriorament de l'edifici, que avança cada dia a pesar que tant la façana com l'escenari estan catalogats, pel propi Ajuntament, com a patrimoni històric i artístic de la ciutat.

[edita] L'edifici

L'edifici original de 1899 era, de fet, una construcció efímera en fusta. El 1910, encarregà a Manuel Joaquim Raspall la construcció d'un nou edifici amb caràcter permanent. Raspall, era afeccionat al teatre i ja tenia algunes experiències amb la construcció del Teatre Còmic (al mateix Paral·lel), el Granvia i el Teatre Triunfo.

Tot i ser considerat un arquitecte modernista, Raspall va passar ràpidament al noucentisme i a el Molino és recull aquesta tendència. S'inaugurà el 17 de desembre de 1910 convertit en Petit Moulin Rouge, tot i que, familiarment, s'el coneixia com a moulin.

L'any 1929, s'encarregà a Josep Alemany i Juvé que afegis a la façana la iconografia del seu nom i, a més de modificar lleugerament el capcir de la façana, apareixen el molí i les aspes vermelles.

Amb petites modificacions posteriors, probablement fruit del manteniment, és la façana que va arribar fins final del segle XX.

[edita] Les aspes d'El Molino donen una volta més...

Després d'anys d'abandonament, s'ha presentat un pla de rehabilitació que ha estat aprovat per l'Ajuntament de Barcelona i suposarà la reobertura al 2008-2009.

Els arquitectes responsables del projecte són l'estudi BOPBAA i destaquen que l'edifici, per adequar-se a la normativa vigent i al seu entorn, ha de créixer, per dalt i per baix, completant així un efecte de collage: a la façana projectada Joaquim Raspall i a l'afegit de l'emblemàtic molí amb aspes vermelles, s'afegirà el nou edifici.

Les dues plantes inferiors estaran destinades a cuina i magatzem. Les plantes superiors quedaran dividides entre la platea i l'amfiteatre, amb un aforament total de 230 places, les zones d'assaig i despatxos, i la terrassa, que oferirà una vista única del Paral·lel. A la part alta de l'edifici estarà situada la sala tècnica.

A Molinolandia es pot seguir dia a dia el desenvolupament d'aquest projecte i els seus projectes de futur.

En altres llengües