Amblipigi
De Viquipèdia
|
|
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Damon diadema
|
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
||||||||||
Els amblipigis (Amblypygi) són un ordre d'aràcnids, vagament semblants a escorpins sense cua, amb un cos ample i força aplanat d'entre 5 i 40 mm, tot i que internament s'assemblen més a les aranyes. Se'n coneixen unes 130 espècies i es caracteritzen perquè el primer parell d'extremitats ambulatòries s'han transformat en apèndixs sensorials, habitualment força llargs; poden arribar a 5 vegades la longitud del propi animal). No segreguen seda ni cap tipus de verí. Els seus hàbits són, en general, nocturns i es troben en regions tropicals i subtropicals
[edita] Filogènia i sistemàtica
Es coneixen fòssils d'amblipigis des del Carbonífer superior (fa uns 300 milions d'anys)[1].
Tots els estudis recents sobre la filogènia dels aràcnids recolzen la monofília del clade format per Araneae, Amblypygi, Schizomida i Uropygi. Aquest clade s'ha anomenat de diferents modes (Caulogastra, Megoperculata, Arachnidea), tot i que el més emprat és el de Tetrapulmonata, que fa referència a la seva principal característica comuna, la presència de dos parells de filotràquies ("pulmons") (a vegades modificades o reduïdes secundàriament); altres sinapomorfies són la presència d'un estretament (pedícel o cintura) entre prosoma i opistosoma, un estòmac succionador post-cerebral, i quelícers en forma de navalla plegable[2].
Les relacions dels amblipigis amb els altres tetrapulmonats encara no estan clares. Els anàlisis de dades morfològiques tendeixen a apropar-los als araneids, en el clade Labellata (cladograma A); les dades moleculars sostenen que els amblipigis estarien més relacionats amb els uropigis i esquizòmids, formant el clade Pedipalpi (cladograma B):
|
|

