Carles Muñoz Espinalt
De Viquipèdia
Carles Muñoz Espinalt (Montesquiu, Ripollès 1920 - Barcelona 1993) fou un escriptor i psicòleg català. De jovenet fou delegat del FNEC i lluità en la batalla de l'Ebre en la guerra civil espanyola. Fou un gran divulgador de la psicologia, sovint amb projecció col·lectiva, i defensor de l'ensenyament en català. El 1953 fou un dels promtors de la Conferència Nacional Catalana de Mèxic, i col·laborà amb Josep Maria Batista i Roca, qui el nomenà vice-president del Consell Nacional Català. També fou membre de la junta consultiva d'Òmnium Cultural, co-fundador del Centre d'Agermanament Occitano-Català, fundador de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana i vice-president del Club d'Amics de la Unesco, candidat d'Estat Català en les primeres eleccions catalanes, i fundador de l'Associació de Practicants de la Psicoestètica. El 1960 fou un dels signants del manifest Per la llengua catalana amb més de cent personalitats més.
D'altra banda, també se'l considera creador de la psicoestètica, que ell mateix definia com a ciència que estudia l'home a través dels artificis que aquest necessita per sobreviure i autoafirmar-se. Es tratta d'un mètode científic que barreja teories psicològiques de Carl Gustav Jung, deixeble de Sigmund Freud, amb els coneixements antropològics, etnològics i caractereològics dels pobles estudiats per Josep Maria Batista i Roca aplicant l'anàlisi d'interpretació històrica d'Arnold Toynbee.
[edita] Obres
- Esperit de set-ciències (1959)
- Del poble català(1962)
- Orígens del caràcter (1963)
- Sentit polític dels catalans (1964)
- Seny no és timidesa (1965)
- Un mercat per al senyor Esteve (1966)
- Propaganda totalitària (1968)
- Tarannà Lerroux (1972)
- L'evolució del caràcter català (1976)
- Pensar en català (1983)

