Cosme de Montserrat

De Viquipèdia

Cosme de Montserrat, bisbe de Vic (1459-1473), fou un religiós i polític català del segle XV.

Va néixer a La Selva del Camp el primer terç del segle XV. Va seguir la carrera eclesiàstica, essent mestre en teologia, medicina i arts, va arribar al Vaticà el 4 d'abril de 1455 amb el seguici del cardenal Alfons de Borja i va arribat a datari i confessor del Papa Calixt III. Va fer l'inventari de la Biblioteca d'aquest Papa i la va engrandir i millorar. Va restar al Vaticà fins a la mort del Papa.

Fou prior de la seu de Saragossa (1453-1454), ardiaca de St. Llorenç de Tarragona (1454-1455) i bisbe de Girona (1459) i després de Vic (1459-1464).

Fou partidari del príncep de Viana al que va defensar mentre va durar el seu empresonament, i el va acompanyar al ésser alliberat i, a la seva mort (1461), en va propagar una suposada santedat. Fou contrari al rei Joan II. Fou membre del Consell del Principat i del Consell de Defensa creat el 1462 a l’inici de la guerra.

El juny de 1462, la Comuna del Camp es va declarar contrària al rei, sota la direcció de Cosme de Montserrat, deslliurant-se així de la jurisdicció real i de l'arquebisbe; el setembre d'aquell mateix any, les forces reals van desfer la comuna que va quedar ocupada i sotmesa a l'arquebisbe.

Va participar a la política de la Generalitat per resoldre el problema de la remença. El 1463 el Bisbat de Barcelona el va proposar com a bisbe a la mort del bisbe titular, però no fou confirmat pel Papa per ser contrari al rei Joan II; el 1464 fou deposat com a Bisbat de Vic. Fou conseller de Pere de Portugal, del que fou després el marmessor (1467). Acabada la guerra (1472) va tornar a ser Bisbat de Vic fins després del 1473 en que va morir.

Va escriure:

  • Defensorium ecclesiae potestatis
  • Miraculum grande de Nostra Dona del Portal
  • Inuentarium librorum grecorum et latinorum pape Callisti datum per me Cosmam pape pro camere apostolice