Catedral de Barcelona
De Viquipèdia
La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona.
[edita] Història
La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic, no obstant això, és molt més moderna (segle XIX). De la catedral romànica s'ha localitzat el basament de la porta principal, i de la paleocristiana el baptisteri i l'aula basilical.
Està decidada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, una jove verge que, d'acord amb la tradició catòlica, va sofrir el martiri durant l'època romana.
La llegenda diu que va ser exposada nua al fòrum de la ciutat i que miraculosament, a mitjan primavera, va caure una nevada que va cobrir la seva nuesa. Les enfurides autoritats romanes la van ficar en un barril amb ganivets clavats cap endins i el van llançar carrer avall (d'acord amb la tradició, es tractaria del carrer anomenat la Baixada de Santa Eulàlia). La catedral compta amb un claustre gòtic en el qual viuen tretze oques blanques (es conta que Eulàlia tenia tretze anys quan va ser executada).
Una de les capelles laterals, la que allotjava antigament la sala capitular, està dedicada al Crist de Lepant, on es custodia la creu de la galera de Joan d'Àustria, el vaixell insígnia que va lluitar a la batalla de Lepant el 1571. El Crist crucificat està decantat cap a la dreta; la llegenda diu que la figura es va apartar cap a aquest costat per esquivar una canonada. Segons la creença, això fou un signe del déu dels cristians que presagiava la derrota otomana, finalment esdevinguda.

