Anna Politkóvskaia

De Viquipèdia

Anna Politkóvskaia
Anna Politkóvskaia
Naixement 30 d'agost del 1958
Nova York, EUA
Defunció 7 d'octubre del 2006
Moscou, Rússia

Anna Stepànovna Politkóvskaia (Анна Степановна Политковская en rus), (Nova York, EUA; 30 d'agost del 1958Moscou, Rússia; 7 d'octubre del 2006) fou una periodista russa coneguda per la seva oposició al conflicte txetxè i a l'administració de Vladímir Putin.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Joventut

Politkóvskaia va néixer com a Anna Mazepa a Nova York el 1958, on els seus pares, de l'Ucraïna soviètica, eren diplomàtics a les Nacions Unides. Estudià periodisme a la Universitat de l'Estat de Moscou, obtingué el títol de graduada l'any 1980, i començà la seva carrera al diari Izvèstia.

[edita] Carrera

Des del juny del 1999 fins el 2006, escrigué columnes per a la publicació de notícies anomenada Nóvaia Gazeta. Publicà diversos llibres guardonats sobre Txetxènia i el règim del President Vladímir Putin [1], el més recent anomenat La Rússia de Putin. Rebé, diversos cops, amenaces de mort com a resultat de la seva feina. [2] L'any 2001, Politkóvskaia es desplaçà en avió fins a Viena, en seguiment de les amenaces per e-mail que anunciaven que el policia d'OMON que ella havia acusat de cometre atrocitats contra civils cercava revenja. L'oficial, Serguei Lapin, fou arrestat i acusat l'any 2002, però el seu cas només es tancà un any després. [3][4] L'any 2005, Lapin fou sentenciat i empresonat per haver torturat i "fet desaparèixer" un pres txetxè, el mateix cas il·lustrat per Anna Politkóvskaia a l'article "La gent que desapareix".

S'involucrà, en diverses ocasions, en la negociació de l'alliberament d'ostatges, com en el cas de la presa d'ostatges del teatre Dubrovka de Moscou d'octubre del 2002 per part de rebels txetxens. Politkóvskaia recolzà també els drets legals de les famílies de llurs víctimes.

En plena crisi d'hostatges a l'escola de Beslan el setembre de 2004, durant el seu viatge cap a Beslan per col·laborar amb les negociacions amb els segrestadors, Politkóvskaia emmalaltí violentament i va perdre el coneixement. De fet no va aconseguir arribar a l'escola, i assenyalà el verí del te que havia pres a l'avió com a causa del que li passà. Tot i això, encara no s'ha determinat la causa de la seva malaltia, segons el Comitè per a la Protecció de Periodistes.

Mentre presenciava una conferència sobre la llibertat de premsa organitzada per Reporters Sense Fronteres a Viena el desembre del 2005, Politkóvskaia digué: "La gent sovint han de pagar amb llurs vides el fet de dir el que pensen en veu alta. De fet, hom pot fins i tot ser assassinat per donar-me informació. No sóc pas l'única que és en perill. Tinc exemples que ho demostren."[5]

Politkóvskaia rebé una gran aclamació per la seva feina a Txetxènia[6], on sovint visità hospitals i camps de refugiats per entrevistar i informar sobre soldats ferits i el patiment de civils. [7]

Fou l'autora de nombrosos articles crítics amb la guerra a Txetxènia, entre els quals uns quants destinats específicament a exposar abusos comesos sota el primer ministre txetxè d'obediència russa, Ramzan Kadírov. També va escriure un llibre crític amb el president Putin, i més específicament sobre el seu interès en la Segona Guerra de Txetxènia. Mai es cansà de revelar els abusos als drets humans i la violació de lleis a Txetxènia i el nord caucàsic rus. El 2003, publicà un llibre anomenat Un petit racó d'infern: Informes des de Txetxènia, que escenificava una guerra brutal i infernal en la qual s'havien torturat, segrestat o assassinat milers de ciutadans innocents a mans de les autoritats txetxenes i/o federals.

Els crítics amb els articles d'Anna Politkóvskaia l'acusen de posar-se del costat dels rebels, pel fet de concentrar totes les seves activitats en les forces federals russes, tot i que també criticà fortament les tàctiques brutals dels rebels txetxens. [8]

[edita] Guardons

  • 2001: Premi de la Unió Russa de Periodistes
  • 2001: Premi Global al Periodisme pels Drets Humans concedit per Amnistia Internacional del Regne Unit
  • 2002: Premi a la Llibertat d'Expressió del Centre Nord-americà del PEN Club
  • 2003: Premi Lettre Ulysses
  • 2003: Medalla Hermann Kesten
  • 2004: Premi Olof Palme (compartit amb Ludmila Alekséieva i Serguei Kovaliov)
  • 2005: Premi per la Llibertat i el Futur dels Mitjans de Comunicació
  • 2007: Premis Internacionals Terenci Moix, premi especial del Jurat en la seva memòria

[edita] Mort

Politkóvskaia fou trobada morta el dissabte 7 d'octubre de 2006 a l'interior de l'ascensor del seu bloc d'apartaments del centre de Moscou, tal com informaren Interfax i altres agències russes de notícies.[9][10][11][12] La policia informà que foren trobades una pistola Makàrov i quatre projectils al mateix lloc del crim. Les primeres investigacions assenyalen un assassí a sou, ja que fou disparada dues vegades, una de les quals al cap, però encara no s'ha aclarit qui n'ordenà l'homicidi. El fet que l'assassinat tingués lloc el mateix dia de l'aniversari del president Vladímir Putin té certa rellevància per a moltes veus.

El dia del seu homicidi, Politkóvskaia havia planejat presentar una extensa història sobre les pràctiques de tortura suposadament practicades per les autoritats txetxenes, segons fonts de l'editor de Nóvaia Gazeta Dmitri Muràtov. Els acusats en aquesta citada història de practicar tortures pertanyen a unitats de seguretat depenents del primer ministre d'obediència russa Ramzan Kadírov, segons informà Muràtov. Aquestes unitats són conegudes pel nom de kadírovtsi. Un dia després de la mort d'Anna Politkóvskaia, la policia embargà el disc dur del seu ordinador i altres materials utilitzats per escriure l'article de recerca; ara la història mai no serà publicada. De fet, segons Muràtov, han desaparegut dues fotografies dels torturadors sospitosos. El fiscal general Iuri Txaika s'encarregarà personalment de la investigació, tal com anuncià el seu despatx.

El despatx de Txaika afirmà que els investigadors assenyalaven la feina professional de Politkóvskaia com a primer motiu del seu assassinat. El diputat de la Duma estatal Aleksandr Lèbedev, que comprà un 90% del Nóvaia Gazeta el juny del 2006, ha establert una recompensa de 25 milions de rubles, més d'un milió d'euros, per qualsevol informació relacionada amb els responsables de la mort de Politkóvskaia, tal com informa Ekho Moskví. El funeral va tenir lloc el dimarts 10 d'octubre, a dos quarts de 3 de la tarda, al cementiri de Troiekúrovski. [13]

[edita] Reacció

Vitali Iaroixevski, subdirector del Nóvaia Gazeta, va dir: "El primer que em ve al cap és que l'Anna ha estat assassinada per les seves activitats professionals. No veiem cap altre motiu per a aquest terrible crim."[14] Iaroixevski va manifestar que no hi havia cap teoria immediata sobre qui s'amagava darrere la seva mort, i va apuntar que podria ser convenient per a un enemic de Kadírov matar l'Anna Politkóvskaia per tacar així el nom del primer ministre txetxè. [12] Iaroixevski va informar també que Politkóvskasa havia concedit una entrevista a Radio Free Europe / Radio Liberty la darrera setmana en la qual assegurà que era testimoni en un cas criminal contra Kadírov relacionat amb segrestos a Txetxènia, un cas basat en el seu reportatge. En aquella mateixa entrevista, anomenà Kadírov "l'Stalin d'avui dia". Fonts judicials anunciaren que estan investigant una "pista txetxena" en l'aparent homicidi a sou, segons informà l'agència de notícies Interfax.


[edita] Referències

  1. l'estat de la periodista Anna Politkóvskaya, que han enverinat mentre es dirigia a l'escola d'Ossètia del Nord Vilaweb
  2. a Rússia la periodista Anna Politkóvskaia, crítica amb Putin El Periódico
  3. a Moscou Anna Politkòvskaia, la periodista russa crítica amb el Kremlin Vilaweb
  4. Politkòvskaia investigava les tortures a Txetxènia quan va ser assassinada a Moscou El Punt - Edició Digital
  5. de Putin l'endemà de l'assassinat de Politkóvskaia - Avui+

[edita] Enllaços externs