Climent VII d'Avinyó

De Viquipèdia

Robert de Ginebra (1342 -16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI, d'aquesta manera convertint-se en el primer antipapa del Cisma d'Occident, amb el nom de papa Climent VII.

Era el fill d'Amadeo III, comte de Ginebra, de la Casa de Saboya, i va néixer a Ginebra. Va ser ordenat bisbe de Thérouanne en el 1361, arquebisbe de Cambray en el 1368, i cardenal en el 1371.

En 1377, mentre servia com a legat papal, personalment va dirigir les tropes deixades al papat per John Hawkswood per reduir la petita ciutat de Cesena al territori de Forlì, que havia obtingut recentment la seva independència dels territoris pontificis; allà va supervisar la matança de 4000 civils, una atrocitat per les regles de guerra en el moment, el que li va guanyar el títol del carnisser de Cesena.

Des del 1305 fins al 1377 els papes van residir a Avinyó, França. En el 1378, l'aleshores papa Gregori XI, a instàncies de Catalina de Siena, havia decidit intentar la tornada del papat a Roma. Encara que va pronosticar que l'experiment seria un fracàs, poc després de la seva arribada va morir. El dret canònic indicava que el nou papa havia de ser electe al lloc on l'antic papa havia mort, així que el nou papa seria elegit a Roma. Una multitud romana es va reunir i va amenaçar amb violència contra els cardenals si un italià no sortia elegit com a Pontífice. Com a cardenal, Robert de Ginebra va votar per elegir l'arquebisbe Bartolomeo Prignano de Bar (que no era cardenal) com a papa Urbà VI el 8 d'abril del 1378.

Urbà VI, pel seu costat, va estar en desacord amb el col·legi cardenalici des de l'inici del seu pontificat. Robert i tretze cardenals francesos van formar una coalició que buscava reemplaçar a Urbà en declarar que la seva elecció va ser invàlida, ja que el conclave havia estat celebrat sota l'amenaça de violència de part d'una multitud, i per això van realitzar una altra elecció en la qual Robert va ser alçat al papat a Fondi el 20 de setembre del 1378. França, Escòcia, Castella, Aragó, Navarra, Portugal, Dinamarca, alguns estats alemanys, Noruega, i els territoris dels Saboya ho van reconèixer com a papa, però els italians, no van recolzar el papat oposat d'Urbà VI. Robert conseqüentment va fixar la seva seu a Aviñón, com a Climent VII, i va cedir la major part dels Estats Pontificis a Lluís II d'Anjou.

Amb Robert de Ginebra es va iniciar el Gran Cisma d'Occident, la segona de les grans escissions dins de l'Església Catòlica, que duraria fins a 1417. La legitimitat del papat d'Avinyó va ser gran, encara entre teòlegs i religiosos de renom; Pierre d'Ailly, Philippe de Maizieres, Jean Gerson, Nicholas of Clemanges, san Vicente Ferrer, el beat Pedro de Luxemburg i santa Colette de Corbie, entre d'altres, van defensar el dret de Climent. Amb la reunificació del papat a Roma pel Concili de Constanza, es va fixar a posteriori que la línia d'Avinyó es consideraria no canònica.

Precedit per:
Primer cismàtic
Antipapa
Papa de la línia d'Avinyó

13781394
Succeït per:
BenetXIII


Papes del Cisma d'Occident