Civilització
De Viquipèdia
El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana. En la majoria dels casos se'n fa ús per referir-se a les societats complexes o avançades: aquelles que practiquen l'agricultura, tenen una divisió del treball significativa, i una densitat de població prou gran per formar ciutats. Alternativament, civilització també pot usar-se per referir-se a la suma, extensió o avenç de la humanitat i dels assoliments dels humans en qualsevol ordre,[1] o a la cultura d'una comunitat en particular. Finalment, en un sentit més ampli, la civilització es pot referir a la societat humana mundial.
El terme civilització prové del llatí civis, "ciutadà" o "habitant d'un poble", i del seu adjectiu civilis. En aquest sentit, "civilitzat" significava ésser un ciutadà, una persona governada per les lleis del seu poble, ciutat o comunitat.
Taula de continguts |
[edita] Característiques d'una civilització
La civilització, com a societat complexa, posseeix característiques específiques que la distingeixen d'una societat o cultura simples. Històricament, les civilitzacions han compartit algunes o totes les característiques següents:
- Tècniques agrícoles per al conreu intensiu, com ara l'ús de la mà d'obra, la rotació de conreus, i la irrigació. Això ha permès que els agricultors produeixin més aliments que no pas els necessaris per a llur subsistència immediata.
- Divisió del treball; una porció significativa de la població que no dedica la major part del seu temps a la producció d'aliments ans es dediquen a la indústria, la guerra, la ciència o la religió; això és possible gràcies al superàvit alimentari;
- Una forma d'organització social, que pot ser un cacicat, en què un líder d'una família o clan noble governa el poble; o una societat-estat en què la classe governant se sustenta en una burocràcia o forma de govern, i en què el poder es concentra a les ciutats;
- El control institucionalitzat dels aliments de la classe governant, un cos governamental o una burocràcia;
- L'establiment d'institucions socials complexes i formals, com ara una religió organitzada i l'educació, en posició a les tradicions més formals de les societats simples;
- El desenvolupament de les formes complexes de l'intercanvi econòmic, la qual cosa inclou l'expansió del comerç per mitjà del bescanvi o la creació de la moneda i dels mercat.
- L'acumulació de possessions materials;
- El desenvolupament de les arts, sobretot de l'escriptura.
En base a les definicions anteriors, les cultures de l'Antiga Grècia, són civilitzacions mentre que moltes de les cultures dels amerindis nord-americans no ho són. No obstant, aquesta distinció no sempre és prou clara. Al nord-oest dels Estats Units, per exemple, l'abundor de peixos garantia el superàvit alimentari sense el desenvolupament de l'agricultura; els pobles es van assentar permanentment, i s'hi va formar una jerarquia social així com l'acumulació de riquesa i el desenvolupament de les arts. Per contra, la cultura Pueblo del sud-oest nord-americà va desenvolupar l'agricultura avançada, la irrigació i els assentaments permanents comunals, com el de Taos. No obstant això, la cultura Pueblo mai no va desenvolupar les institucions complexes que s'associen a les civilitzacions.
Totes les civilitzacions, com a cultures sedentàries, s'enfronten al problema de l'esgotament dels recursos locals propers als primers assentaments. Les civilitzacions són inherentment expansives, i per a sobreviure, necessiten aconseguir els recursos essencials per a llur supervivència cada vegada més llunys de llur centre. així, els teòrics dels sistemes mundials, com Immanuel Wallerstein,[2] han proposat que les civilitzacions poden ser dividides geogràficament entre el "centre" o "cor", la "semi-perifèria" o "interior", i la "perifèria", i en què el centre obté els recursos base de les altres dues àrees.
[edita] Evolució de les civilitzacions
L'evolució de la majoria de les civilitzacions es pot esquematitzar:
- Totes les civilitzacions comencen amb l'establiment de sistemes de govern pel manteniment de les elits.
- Les civilitzacions reeixides floreixen i creixen de manera accelerada.
- Assoleixen un nivell màxim o límit que mantenen por un període de temps.
- La competència entre els estats en una civilització pot produir un intercanvi de poder o que un grup predomini sobre l'altre.
- El domini d'un grup sobre altres pot ser indirecte o es pot formalitzar en la creació d'imperis multiètnics.
- Amb el pas del temps les civilitzacions es col·lapsen o són reemplaçades per altres civilitzacions més grans o més dinàmiques.
[edita] Pàgines que s'hi relacionen
[edita] Referències
- ↑ Entrada de civilització del Gran Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
- ↑ Wallerstein, Immanuel, The Modern World-System, vol. I: Capitalist Agriculture and the Origins of the European World-Economy in the Sixteenth Century (Academic Press, 1974); The Modern World-System, vol. II: Mercantilism and the Consolidation of the European World-Economy, 1600-1750 (Academic Press, 1980), and The Modern World-System, vol. III: The Second Great Expansion of the Capitalist World-Economy, 1730-1840s, (Academic Press, 1989).

