Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona

De Viquipèdia

Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona fou una organització obrera de caire sindical creada a Barcelona l'octubre de 1868 amb la finalitat de coordinar les reivindicacions dels obrers de Barcelona. A primers de desembre va fer una crida A los Obreros de Cataluña per a organitzar un congrés obrer de tot el Principat . Aquest congrés se celebrà el dia 13 de desembre de 1868 amb assistència de més de 100 delegats que representaven a 61 societats obreres de Barcelona, Igualada, Manlleu, Martorell, Mataró, Moià, Roda de Ter, Sabadell, Sallent, Sant Andreu de Palomar, Tarragona i Tiana. La primera junta va ser presidida per Joan Fargas. El febrer de 1869 es convertí en Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i va enviar dos delegats (Gaspar Sentiñón i Rafael Farga i Pellicer) al IV congrés de l'AIT de Basilea el setembre de 1869. En foren els principals capdavanters Joan Fargas, Rafael Farga i Pellicer, Joan Nuet i Climent Bové.