Bloqueig de Barcelona

De Viquipèdia

Bloqueig de Barcelona
Conflicte Guerra del Francès
Data 2 de setembre a 17 de desembre de 1808
Localitat Barcelonès
Resultat Victòria francesa
Bàndols
Primer Imperi Francès Regne d'Espanya
Comandants
Guillaume Philibert Duhesme Juan Miguel Vives
Forces
8.000 infanteria
1.400 cavalleria
19.551 infanteria
780 cavalleria
17 peces d'artilleria
Baixes
Batalla anterior Batalla posterior
Setge de Roses Batalla de Llinars

El Bloqueig de Barcelona va ser l'intent de reconquesta de Barcelona durant la Guerra del francès lluitat del setembre al desembre de 1808.

Taula de continguts

[edita] Antecedents

Les tropes espanyoles tenien envoltada la ciutat després de la ocupació francesa, que estava aïllada de la resta de territoris ocupats, on encara resistia Girona. Després de la fracassada expedició sobre Girona, amb un primer i un segon setge, Guillaume Philibert Duhesme concentrà el seu exèrcit en el Pla de Barcelona, entre les valls dels rius Llobregat i del Besòs i, la Serralada Litoral que domina la ciutat de Barcelona.

[edita] L'ordre de Batalla

[edita] Les tropes franceses

L'exèrcit ocupant havia envoltat la ciutat de trinxeres, i estava composat per tropes de Primer Imperi Francès, del Regne d'Itàlia i del Regne de Nàpols[1]. La divisió del general Joseph Chabran ocupava el nord, les viles de Sant Andreu del Palomar, Horta i Gràcia, mentre que la del general Joseph Lechi, de les de Sarrià, Sant Pere Màrtir, Sant Feliu de Llobregat, Cornellà de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat.

[edita] Les tropes espanyoles

Les tropes espanyoles a Catalunya, comandades pel capità general Domingo de Traggia, el marquès de Palacio, que havia desembarcat a Tarragona el juliol[2]. Les tropes regulars, sota el comandament del comte de Caldagués és desplegà a la riba dreta del Llobregat i, mentre que els 3.710 miquelets del coronel Francesc Milans del Bosch, vigilaven les posicions franceses pel costat del Besòs, als que s'hi havien d'afegir reforços procedents de les Balears, Granada i Portugal, i per això el marquès de Palacio va aixecar un campament a Sant Boi de Llobregat amb provisions i munició per la tropa.

[edita] Primeres escaramusses

[edita] Batalla de Sant Boi, 2 de setembre

Sabent de l'existència del campament, el general Duhesme decideix atacar-lo el 2 de setembre, a càrrec dels italians i napolitanes, sota les ordres del general Milossewitz, travessant el Llobregat pel gual de Sant Joan Despí, tindrien el recolzament d'atacs de distracció un sobre el pont de Molins de Rei i l’altre, sobre el Prat. Les tres columnes és posen en marxa a la matinada del dia 2, i les tropes italianes derroten les espanyoles i capturen tres canons, vestuari, munició, aliments, i un centenar de presoners, sofrint molt poques baixes.

[edita] Batalla de Sant Andreu del Palomar 2-7 de setembre

Al mateix temps que els francesos atacaven el Llobregat, els miquelets de Francesc Milans del Bosch entren a Sant Andreu de Palomar, que havia estat evaquat temporalment, però les tropes de reserva els fa replegar-se de nou cap a les zones altes. Atès que els miquelets es van retirar, els francesos van decidir atacar el campament de Sant Andreu amb dues columnes, la primera dirigida pel coronel Latour, ataca frontalment mentre la segona columna, del comandant Devaux, rodejava el campament per la dreta. Les dues columnes van atacar simultàniament, i els miquelets, sorpresos és dispersen fugint en totes direccions, fins que tres dies després es reagrupen en un nou campament a Sant Jeroni de la Murtra.

[edita] Atac al campament de miquelets de Sant Jeroni de la Murtra, 10 d'octubre

Des del Sant Jeroni de la Murtra, els miquelets de Milans hostilitzaven les avançades franceses de Sant Andreu i la línia del Besos. El general Duhesme organitza una columna de càstig sota el comandament de l'ajudant-comandant Devaux amb un batalló del 7è. i un del 93è. de línia, que el dia 10 d’octubre passa el riu Besos prop de Montcada. En el mateix temps, el coronel Guery, del 3er. de cuirassers, avança per la dreta amb el batalló de Vélites i dues companyies del 37è. Atacat el campament per la columna Devaux, els miquelets fugen en desordre cap al convent de Montealegre, perseguits també foren desallotjats, dispersant-se. Foren capturats uns dos cent presoners, sis canons de muntanya i una gran quantitat de munició.

[edita] Atac sobre Granollers i Mollet, 11 d'octubre

Duhesme ordena a la columna Devaux, que al dia següent continuï cap a Granollers, on els miquelets acostumaven a proveir-se de queviures, per impedir els seu reagrupament. Els francesos trobaren la ciutat buida d’habitants, que havien fugit per la presencia dels francesos. Però, aquests s’apoderaren d’una gran quantitat de pa, d’un magatzem de fusells i de dos canons de gros calibre. Devaux s’emportà els queviures i destrueix les armes. Després de fer una demostració de força sobre els camins de Vic i Girona, és retira el dia 12 d’octubre cap a Mollet. En arribar a Mollet, Devaux és troba amb una columna, encarregada de protegir la seva retirada, formada per un batalló de Vélites, un d’infanteria de línia italià i un altre de napolità i, un esquadró de Caçadors italians del Príncep Reial, sota el comandament del general Milossewitz, uns 1.800 homes en total. Milossewitz ordena a Devaux que situí als seus homes a Montcada, mentre que ell efectuava un reconeixement fins a Sant Cugat del Vallès.

[edita] Batalla de Sant Cugat

Milossewitz ocupa Sant Cugat sense cap resistència, però en sortir del poble és troba amb forces espanyoles desplegades en ordre de batalla. Uns 3.150 soldats d’infanteria i 220 hússars, manats pel comte de Caldagués, procedents de Molins de Rei intentaven tallar la seva retirada. El general francès no dubta i, llença a l’atac el batalló de Vélites, flanquejat per la dreta amb el batalló napolità i els caçadors del Príncep Reial, i per l’esquerra, el batalló italià. Una contra-càrrega dels hússars espanyols talla la del Caçadors del Príncep Reial a la vegada que els batallons de les dues ales franceses és desordenen. Però la columna francesa pot retirar-se fins a Montcada, amb grans dificultats i és reuneix amb les forces de Devaux. Afortunadament pels francesos, les tropes de Caldagués no els persegueixen i, és retiren cap a Molins de Rei. La derrota de Sant Cugat representà per a Duhesme la pèrdua d’uns 300 homes entre morts, ferits i presoners i, obligava a aquestes, ha no pogué allunyar-se de la protecció de les seves defenses.

[edita] Arriben reforços a les tropes espanyoles

A final d’octubre desembarquen a Tarragona la resta de la guarnició de les Balears, el regiment de milícies de Palma i el regiment suïs de Betschard, així com la divisió del mariscal de camp don Gregorio Laguna, formada per les tropes espanyoles alliberades a Lisboa segons el "Convenio de Cintra"3. Amb aquestes forces, el marquès de Palacio prepara un ambiciós projecte per alliberar Barcelona. Un ofici de la Junta Suprema, l’hi ordena entregar el comandament de l’exèrcit a Catalunya al tinent general don Juan Miguel de Vives, passant ell a formar part de la Junta Militar Central. El dia 31 d’octubre, en prendre posició del seu càrrec, a Vilafranca de Penedès, el general Vives fa una proclama a tots els catalans, "sus dignos compatriotas" recordant les victòries aconseguides en la guerra gran o primera guerra del francès, i prometent fer fora de Catalunya als francesos, en defensa "de nuestra santa religion, nuestro monarca adorado Fernando VII, nuestras leyes,usos i costumbres" sense aspirar a cap més glòria, que el compliment del deure sagrat, "ningun español puede ni debe descansar hasta después de haber expulsado totalmente a los franceses que esclavizan a España."

Des d’aquell moment i segons el decret de la Junta Suprema de 2 d’octubre de 1808, l’exèrcit espanyol a Catalunya, és dirà "Ejercito de la derecha" i, estava format per: l’avantguarda a les ordres del brigadier don Mariano Alvarez de Castro amb 5.500 infants i 100 genets, que operaria al 'Empordà. El gruix el formaven 4 divisions: la 1ª divisió a les ordres del mariscal de camp, comte de Caldagués; la 2ª divisió, el mariscal de camp don Gregorio Laguna; la 3ª divisió, el coronel don Gaspar Gómez de la Serna i, la 4ª divisió, el coronel don Francisco Milans del Bosch. Una reserva de 770 infants, 80 genets i 50 artillers quedaven a disposició del comandant en cap o dels majors generals d’infanteria don Jaime García Conde i de cavalleria don Carlos de Witte. Les forces sota les ordres del general Vives sumaven 20.535 homes, 19.551 infants, 780 genets i 204 artillers amb 17 peces d’artilleria. També s’esperava la incorporació d’una 5ª divisió procedent t’arego sota el comandament del marquès de Lazán4 i d’una 6ª divisió, la de Granada a les ordres de don Teodoro Réding.

[edita] L'atac a Barcelona

Sense esperar l’arribada de la 5ª i 6ª divisió, el dia 6 de novembre el general Vives estableix el seu quarter general a Martorell, reuneix en consell de guerra els seus generals i caps a les seves ordres i, els exposa el seu pla per expulsar als francesos de Barcelona. L’operació tenia que realitzar-se el dia 8 i l’atac és feria amb cinc columnes: les dos primeres, la de Milans que sortiria de Sant Jeroni i la del general Laguna que sortiria d'Horta, és reunirien en front del fort Pi, on intimarien al general Duhesme a la rendició; la tercera, sota el comandament del coronel Gómez de la Serna, avançaria des de Sant Cugat per foragitar l’enemic de Gracia i Sarrià, fins a la Torre de la Virreina; la quarta, amb el comte de Caldagués, atacaria el fort i la bateria de Rosás i ocuparia Sans.; i la quinta o de reserva amb el general Witte, creuaria el Llobregat per Cornellà i tallaria la retirada a les forces contraries que Caldagués aniria empenyent pel Pla de Barcelona. Aquest pla resultava quimèric, perquè, entre totes les columnes no sumaven més que 12.000 homes, insuficients per conquistar per la força les fortificacions de Barcelona, sinó és comptava amb l’ajut interior. Cosa que no pesava per les draconianes mesures preses per a Duhesme. La coordinació en la marxa de les columnes, de punts de sortida tant allunyats, resultava casi impossible. En el cas, hipotètic, de vèncer les defenses exterior, als francesos podien tancar-se a la Ciutadella i a Montjuïc, amb la capacitat de resistir un llarg setge i donar temps a l'arribada de la columna de socors que per aquells moments és preparava a Perpinyà, sota el comandament del general Laurent-Gouvion Saint-Cyr.

La Junta Superior de Catalunya té com prioritat principal, la reconquesta de la ciutat de Barcelona, i per pressionar al màxim al comandant en cap de l’exèrcit espanyol, deixa Vilafranca del Penedès el dia 3 de novembre i s’avança fins a Martorell, on hi arriba el dia 8.

La raó política de la reconquesta de Barcelona, imposada a Vives per la Junta Superior de Catalunya, contradeia les raons militars. Per parar l’entrada de l’exèrcit de socors només és comptava amb els 6.000 homes repartits entre la fortalesa de Roses i la línia del Fluvià, amb l’avantguarda d'Alvarez de Castro, i per l’atac a la ciutat comtal no és disposava de suficients efectius. La millor solució militar fora, reunir la màxima força per aturar la columna de socors i deixar que la guarnició de Barcelona és rendís per fam. El dia 8 de novembre, a pesar del temporal de pluges que durava des del dia anterior, l’operació d’atac és posa en marxa. Les columnes espanyoles avançaren pel pla de Barcelona. La primera en entrar en acció, fou la de Caldagués que empeny als francesos cap a la Creu Coberta, a prop de la porta de Sant Antoni. La columna de reserva que tenia que cooperar, tallant la retirada de l’adversari, no pot arribar a temps.

degut a les grans dificultats que ha trobat en passar el Llobregat, pel pont de carros de Sant Boi. La divisió de La Serna, amb retard, pot avançar fins a Sarrià i Gracia, deixant la posició de Sant Pere Màrtir, bloquejada. La tasca més difícil correspon a les divisions de Laguna i Milans, aquesta ultima no pot passar el Besos per la part de Sant Adrià, fins el migdia i, poder ajudar en la conquesta del poble de Sant Andreu i més tard, rebutjar un intent de la brigada del general Goullus de recuperar-lo, que té que retirar-se a l’empara del Fort Pi. Amenaçat pels dos flanc, Duhesme intenta aturar l’atac de la seva esquerra, per això, reforça a la divisió italiana amb el 93è. de línia francès i un esquadró de cuirassers i, dirigia contra les tropes de Caldagués el 3er. de Caçadors i totes les companyies de preferència franceses. A primeres hores de la tarda, el contraatac francès ha donat fruit, en el flanc esquerra, els espanyols evacuen Sans i és repleguen a les seves bases de sortida, a l’altre costat del Llobregat. Par la dreta, els espanyols continuen ocupant les posicions d'Horta i Sant Andreu.

Mentre és produïa l’atac espanyol, Duhesme mana encerclar el quarter que allotjava als 800 homes del 2n. batalló de "Reales Guardias Valonas" i desarmar-los, convoca a tots els oficials d’aquesta unitat espanyola, que restava fidel al govern de Madrid i, el convida a donar jurament al rei Josep, tots menys un és negaren jurar fidelitat, quedant aquests arrestats en l’edifici de les duanes i a la tropa, en el de Capitania General. Duhesme vol restablir la situació anterior en el Pla de Barcelona, per això el dia 10, surt una columna, des de Gracia, amb l'ajudant-comandant Devaux i els batallons del 37è. i 93è., mentrestant el general Goullus amb el 7è. de línia i el 3er. de Caçadors a cavall, envolta als espanyols pel costat d'Horta. L’èxit de l’operació fou complert, i les divisions de Laguna i de Milans, sorpreses, tenen que evacuar precipitadament les seves posicions d'Horta i Sant Andreu i retirar-se a les seves bases de partida a sant Cugat i Sant Jeroni, després de perdre més de 100 homes. El intent de Vives de reconquistar Barcelona, ha acabat amb un rotund fracàs. Seguint els consells del coronel Latour i dels capitans d’enginyers Laffaille i Fleury, Duhesme decideix reforçar les defenses de la plaça, en lloc de replegar-se amb la divisió francesa a la Ciutadella i la italiana a Montjuïc. Per aquesta resolució quedaren reforçades i artillades les cortines i els baluards de la ciutat i, és construeixen defenses exteriors en la Creu Coberta, en el barri de Jesús i a l’esquerra del Fort Pi.

Duran la nit del 14 al 15 de novembre, les fragates britàniques de lord Cochrane, que bloquegen el port de Barcelona, bombardegen les fortificacions de la plaça. Però les bateries de les Drassanes, Montjuïc i de la Llanterna, servides per mariners francesos, les rebutgen amb grans destrosses. Els danys ocasionats a les defenses fou minso, no així entre els edificis de la ciutat i amb baixes civils.

El 26 de novembre, amb l’arribada al camp espanyol, d’una part important de la divisió de Granada, 4.500 infants i 670 genets amb el seu general don Teodoro Réding; el general Vives decideix fer un nou atac contra Barcelona. Seguint les mateixes pautes que el dia 8, però amb més coordinació i harmonia. El general Réding amb la seva divisió surt de Cornellà cap a l'Hospitalet i Caldagués, amb la seva des de Molins de Rei cap a Sans. En iniciar-se l’atac, el general Duhesme és trobava molt malalt, incapaç d’agafar el comandament de la defensa, té que confiar amb la iniciativa de cada comandant de sector. En el de l’esquerra, el general Milossewitz és retira de la Creu Coberta, després d’un intens combat, però l’arribada d’un batalló del 96è. de línia francès, contraataca i arriba fins el poble de Sans, sense superar-lo, seguint les ordres del general Lechi. Pel centre i per la dreta dels francesos ataquen les columnes del general Laguna i del coronel Milans, la primera torna a entrar en el poble de Sant Andreu sent aturades, al Clot, per un batalló del 7è de línia. La de Milans ocupa el poble de Gracia, arribant fins el Palau de la Virreina, aturats per un altre batalló del 7è. de línia i el 3er. de Caçadors, manats personalment per Goullus i Bessières, respectivament. D’aquesta manera queden tallades les comunicacions entre Sarrià i Sant Andreu. Després de varis intents de superar aquesta posició, els miquelets de Milans és retiren i, els francesos ocupen el poble de Gracia. La posició francesa de Sant Pere Màrtir, queda encercolada i, als dos dies l’oficial italià amb els seus 80 homes, és rendeixen. Amb la convicció que la caiguda de Barcelona és imminent, la Junta Superior de Catalunya fa una nova aproximació a la Ciutat Comtal, el dia 1 de desembre deixa Martorell i el dia 2 queda instal·lada a Sant Feliu del Llobregat.

Quan Duhesme és recuperà, ordena una sèrie d’accions de contraatac per estendre les seves posicions, arribant, per la dreta, fins a Sant Martí de Provençals i Sant Andreu, pel centre, fins el barri de Jesús, i per l’esquerra fins el reducte de la Creu Coberta i els polvorins de Montjuïc. La zona dominada pels francesos quedava limitada en un radi de dos quilòmetres, però hom havien nombroses hortes que aprofitaren per alleugerir la manca de queviures que patia la ciutat, a resultes del bloqueig.

Durant la nit del 4 al 5 de desembre, els espanyols fan un atac contra les posicions del peu de Montjuïc i de la Creu Coberta, la columna de Caldagués sorprenen a dues companyies napolitanes, que protegien la bateria de la Creu Coberta, que tenen que retirar-se sobra la porta de Sant Antoni. La de Réding ataca els polvorins de Montjuïc. La reacció francesa és fulgurant, el batalló de Vélites amb els caçadors del Príncep Reial és dirigeix a la Creu Coberta i rebutja als espanyols; dos companyies de granaders del 7è. amb el batalló italià, que havia perdut la posició, reconquisten la bateria situada als peus de la Muntanya de Montjuïc.

Encara no havien acabat els combats per l’ala esquerra del dispositiu francès, per dret les columnes de Laguna i de Milans, s’apoderen de El Clot i amaçaren el fort Pi. El foc d’artilleria del propi fort i del batalló del 37è., que protegia el sector, obliguen als atacants a retrocedir fins a Sant Martí de Provençals i Sant Andreu.

Per la tarda del dia 5, els espanyols posen en acció una bateria de gros calibre, construïda entre Sans i Sarrià, baten amb ella el reducte de la Creu Coberta, que no impedeix als francesos d’acabar les obres defensives.

[edita] La Batalla de Llinars

En els dos camps és coneixen els progressos de Laurent Gouvion Saint-Cyr en el setge de Roses, que augmentaven les possibilitats de que Barcelona fos alliberada del setge. Un intent desesperat de la Junta Superior de Catalunya i, per mitja de Vives, fou oferir al general Lechi, un milió de pesos forts amb el reconeixement de grau i honors si lliurava la Ciutadella i Montjuïc, proposta rebutjada enèrgicament pel general italià.

El dia 12, els francesos noten certs moviments de tropes espanyoles que comencen a allunyar-se de Barcelona, els rumors que corren els dies 13 i 14 diuen que les columnes franceses s’acosten a la ciutat, queden confirmats el dia 15 en comprovar, per reconeixements fets, que els espanyols han evacuat Sant Andreu, el batalló enviat en descoberta arriba fins a Montcada i, informa que molts milers d’espanyols marxen cap a Hostalric.

La seguretat de la Junta Superior de Catalunya es veu compromesa, per això el dia 18 de desembre retrocedeix fins a Vilafranca del Penedès, on hi arriba el mateix dia. Per impedir que més tropes espanyoles abandonin el camp de Barcelona i reforcin a les que s’oposaran al 7è. cos de Saint-Cyr, Duhesme ordena un vigorós atac contra les posicions que aquells ocupaven en front de la plaça. La divisió italiana tenia que avançar sobre Esplugues, mentre que el 7è., 37è. i 93è. atacava Gracia. Aquest poble fou ocupat pels francesos, i els defensors espanyols és retiren a les altures del sud de Sarrià. A la caiguda de la tarda, els espanyols és retiren a l’altre costat del Llobregat. El bloqueig de Barcelona estava trencat. Els espanyols abandonen 8 peces d’artilleria, però les de gros calibre que batien el reducte de la Creu Coberta, foren retirades durant la nit anterior. Les tropes espanyoles enviades a aturar l’avanç de Saint-Cyr, son terriblement derrotades el dia 16 de desembre en la batalla de Llinars/Cardedeu.

El dia 17, la divisió Lechi avança més enllà d'Esplugues i l'Hospitalet, i els reconeixements francesos enviats cap a Badalona i Sant Andreu, és troben amb l’avantguarda del 7è. Cos de Saint-Cyr, que en socors de Barcelona, estava a punt d’arribar.

[edita] Retirada a Molins de Rei

El dia 22 de desembre, la Junta Superior de Catalunya abandona Vilafranca del Penedès per la imminent arribada de les tropes imperials, que han derrotat a les restes de l’exèrcit espanyol a Molins de Rei el dia 21 i retrocedeix fins a Tortosa, on hi arriba el dia 29 de desembre de 1808. La resta de les forces del Cos d'Observació del Pirineu Oriental, queden integrades en el 7è. Cos d’Exèrcit francès d'Espanya, sota les ordres del general Saint-Cyr; el general Duhesme resta com a governador militar de Barcelona.

[edita] Conseqüències

[edita] Notes

  1. Segons Gustau Adzeries [1]
  2. Segons Gustau Adzeries [2]

[edita] Referències externes

  • Histocat [3]
  • www.1808-1814.org [4]