Dialecte xurro

De Viquipèdia

Dialecte xurro és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del castellà parlades a les comarques de l'interior del País Valencià. El mot xurro és utilitzat pels valencianoparlants per a designar als castellanoparlants en general. D'ací ha passat a ser utilitzat per a designar aquestes varietats dialectals castellanes.

Taula de continguts

[edita] Etimologia i altres significats

La paraula està documentada per primera vegada el 1851 i s'ha discutit sobre el seu origen: es diu que podria ser un mot preromà, amb aportacions de caire expressiu.

El significat originari s'aplicava a les ovelles de raça xurra, cobertes de pèl curt, gruixut i rígid i que donaven una llana més basta i de poca qualitat comparades amb les altres, per la qual cosa el nom va passar a designar també les persones grolleres i de baixa condició, "inferiors" al comú de la societat.

Per extensió, entre valencians es va aplicar també a la gent diferent de la majoritària, és a dir, la que parlava foraster, i es va generalitzar en aquells que parlaven castellà (a semblança de l'ús de xarnego a Catalunya), fins i tot per designar els mateixos valencians de l'àrea castellananoparlant.

[edita] Àmbit geogràfic

Els dialectes popularment coneguts com xurro, es parlen a les comarques de: Els Serrans, Alt Palància, Alt Millars, Racó d'Ademús i Foia de Bunyol. Les principals viles on es parla son Sogorb, Bunyol, Xiva, Xest, El Villar, Ademús i Xelva.

[edita] Característiques

L'explicació popular del fet que en aquestes comarques es parli castellà és que els seus habitants procedeixen de la repoblació majoritariament amb aragonesos que féu Jaume I en certes comarques valencianes. El castellà d'aquestes comarques té unes certes semblances amb els parlars aragonesos, com la preferència per la formació de diminutius amb els sufixos -ico, -ica: bolsica, cosica, perrico.

La influència de la propera zona catalanoparlant és també molt forta en aquesta zona. Alguns trets d'influència catalana són, entre d'altres:

  • La substitució del fonema castellà [θ] per [s] (haser la sena es fásil) en alguns pobles molt propers a les comarques catalanoparlants.
  • La desaparició dels pronoms castellans contigo, conmigo i ti (te vienes con mí, me voy con tú, a tú te digo).

[edita] Vegeu també

En altres llengües