A la cova del rei de la muntanya

De Viquipèdia

A la cova del rei de la muntanya (del noruec: I Dovregubbens hall) és un fragment de música orquestral, l'Opus 23, compost per Edvard Grieg per a l'obra d'Henrik Ibsen Peer Gynt, que es va estrenar a Oslo el 24 de febrer de 1876. Encara que l'execució del fragment complet només dura dos minuts, ha assolit la categoria d'icona en la cultura popular i la seva música és molt coneguda.

Peer Gynt, una història fantàstica escrita en vers per Ibsen, narra les aventures de l'agosarat Peer. En un moment de l'obra, Peer ha anat a parar als dominis del Rei de la Muntanya, un rei de trolls i gnoms que viu en les profunditats de la terra (el terme Halle, en norueg, o Hall, en anglès, es pot traduir més literalment com a "gran sala"). Peer ha seduït la filla del rei i aquest l'obliga a casar-se amb ella amb totes les conseqüències. Davant la negativa de Peer, que vol fugir, el rei ordena que persegueixin a Peer.

[edita] Anàlisi musical

El famós tema de dues frases, escrit en la tonalitat de si menor, és aquest:

A la cova del rei de la muntanya A la cova del rei de la muntanya (?)

El tema, molt cromàtic, comença tranquil, fosc, intrigant, en els registres més greus de l'orquestra. El tema és interpretat primer pels fagots, simulant els passos lents i acurats de Peer Gynt. Després el mateix tema és repetit però en un registre més agut –una cinquena superior– i en la tonalitat de Fa menor, la tonalitat de la dominant, i tocat per diferents instruments de tessitura més aguda: aquests són els trolls del Rei. Llavors els dos grups d'instruments pugen i baixen en diferents octaves fins que "xoquen" finalment un amb l'altre en el mateix to. Els trolls volen capturar Peer, el ritme s'accelera i la música es fa cada vegada més intensa.

Llavors el Rei de la Muntanya entra estrepitosament en l'escena musical i topa també amb Peer, que corre ràpidament en direcció contrària; aquestes accions són interrompudes per breus moments de calma quan el Rei de la Muntanya busca a Peer, que està amagat.

L'amagatall de Peer és finalment destruït, i la música assoleix el seu punt més fort i ràpid quan ell escapa de la sala. Una sèrie de cops de plats i sons de timbales esclaten i tapen la resta dels instruments, que és quan la muntanya es desploma i presumiblement mata o fa desaparèixer els trolls. El fragment conclou amb una tornada a la tònica, i acaba en un acord final de Si menor, simbolitzant la fuga reeixida de Peer.

[edita] Enllaços externs