Ada Lovelace
De Viquipèdia
Ada Augusta Byron King, comtessa de Lovelace (10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852) va ser la primera programadora en la història dels computadors.
Va col·laborar amb Charles Babbage en la creació d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.
Taula de continguts |
[edita] Context històric
La curta vida de Ada Lovelace va transcórrer a la primera meitat del segle XIX, sota la influència de les idees clàssiques de la societat victoriana molt arraigades a l'alta classe social a la que pertanyia però a la vegada impregnades per ideals romàntics com els del seu pare.
El coneixement científic ja no era una referència de prestigi social, sinó la manera de no quedar-se al marge del progrés, autèntica font de riquesa i de poder.
Aquesta actitud tan oberta vers la formació científica va fer possible que les dones de elevada posició social poguessin dedicar-se a l'estudi, aconseguint gran notorietat i sent reconeixides pels seus contemporanis.
Les dones encara estaven lluny de aconseguir un tracte igualitari. Tanmateix, començaven a conviure amb el progrés des de un protagonisme nou. Les obreres de les fàbriques rebien a diari la desigualtat salarial.
En aquest clima d'incipient canvi, de confusió i d'esperança, neix Ada Lovelace. La seva vida està marcada per dos factors: la personalitat estricta i puritana de la seva mare i l'ambient culte i refinat del qual va formar part. Ada va viure pràcticament tota la seva vida condicionada pels dictats de la seva mare, Ana Isabel Milbanke, matrimoni de la qual amb Lord Byron va durar poc més d'un any. Es van separar al mes del naixement de Ada. Tot i així, el seu pare va dedicar bonics versos i sembla ser, que les seves últimes paraules també van ser per a ella.
[edita] Infància
Augusta Ada Byron va néixer el 10 de desembre de 1815. Va créixer amb la seva mare, qui, amb por de que la seva filla pogués convertir-se en poetessa, la va orientar cap al món de les ciències. Tot i així, Ada sempre es va sentir també unida al seu pare i al seu món poètic. Des de petita havia deixat clar el que volia ser: "matemàtica i metafísica".
Ada era una noia molt activa que ja practicava diverses activitat com gimnàstica, dansa i equitació. També va desenvolupar qualitats musicals al aprendre a tocar diversos instruments com el piano, el violí i l'arpa. La influència de la seva mare va ser molt important ja que les qüestions de la mecànica li atreien molt i va inculcar a Ada aquest interès.
[edita] Adolescència
Als 17 anys va conèixer a un personatge clau a la seva vida, Mary Sommerville, una notable matemàtica. Juntes van traduir els treballs de LaPlace i aquestes traduccions van ser utilitzades posteriorment a Cambridge.
Aquesta edat també va conèixer a Charles Babbage i, tant ella com la seva mare, van quedar impressionades per la seva Màquina de diferències finites, que desitjava generalitzar en una màquina analítica o computadora general.
Anys més tard es va casar amb el honorable William King, octau baró de King, comte de Loverace. Era un home amable però dèbil, de menor nivell intel·lectual que ella.
El successiu naixement dels seus tres fills va impedir a Ada seguir amb els seus estudis. Als tres mesos de tenir al seu tercer fill va decidir restablir el contacte amb Babbge, rogant-li que li proporcionara un professor amb qui aprendre matemàtiques.
[edita] Últims anys de vida
En la última època de la vida de Ada es van succeir les crisis nervioses, els deutes i els escàndols. La seva salut empitjorava cada vegada més. Per alleujar els dolors es va deixar emportar per l'alcohol i les drogues (prenia una barreja de cervesa, brandy, opi i morfina) que només empitjoraven el seu estat de salut.
Ada, conscient de aquest desajust vital, aconsegueix allunyar-se de l'alcohol i les drogues deixant-se emportar per una altra obsessió: les apostes. Incitats per sofisticades receptes probabilístiques que ajudaria a Ada i Charles Babbage a recuperar tota la riquesa que estaven perdent, es van introduir en el món de les apostes de carreres de cavalls.
La vida sentimental de Ada va estar esquitxada per nombrosos escàndols. Flirtejava amb tots els homes que coneixia i que es movien al seu voltant.
Ada va morir el 27 de novembre de 1852, víctima de un càncer uterí a la mateixa edat que el seu pare Byron, als 37 anys; la resta dels ambdós descansen a la mateixa tomba.
Els únics homes als que, en víspera de la seva mort, Ada va voler veure va ser al seu marit i Babbage.
Ada va tenir tres fills amb William King i una quarta filla, Scherezada Lovelace, fruit de la passió entre Ada i Sir David Brewster, responsable en la invenció del caleidoscopi. Aquesta va ser la única descendent en seguir els passos de la seva mare.
[edita] Relació amb les matemàtiques
A més de relacionar-se amb Charles Babbage, Ada va tenir la oportunitat de conèixer personalment a Sir David Brewster (físic britànic), Charlse Wheatstone (físic i inventor britànic, conegut especialment pel seu treball a l'electricitat), Charles Dickens (novel·lista anglès) i Michael Faraday (químic i físic anglès, inventor del motor elèctric, el generador i la dinamo).
Com a primera dona en el món dels ordinadors, Lovelace ocupa un espai sensible en el quadre de figures històriques i ens recorda que les dones i la informàtica sempre han tingut una estreta relació, des de el començament, ocupant un rol decisiu i no simplement una presència testimonial.
Moltes han estat les dones que han realitzat grans aportacions a la informàtica, però només Ada compta amb un llenguatge de programació que porta el seu nom. En 1979 el Departament de Defensa dels Estats Units va crear un llenguatge de programació basat en Pascal en honor a Ada Byron anomenat llenguatge de programació ADA. Va ser el primer reconeixement a la seva feina després de la seva mort.

