Alfons Carles Comín

De Viquipèdia

Alfons Carles Comín i Ros (Saragossa 1932 - Barcelona 1980) fou un enginyer industrial, polític i publicista català. Era fill d'una família carlista aragonesa que s'establí a Barcelona. Sense abandonar mai el seu catolicisme evolucionà cap a posicions comunistes. El 1956 ingressà en el Frente de Liberación Popular, que abandonà el 1962, per integrar-se en el Front Obrer de Catalunya (FOC), que es constituïa en referent català del FLP. El 1970 ingressà en l'Organización Comunista de España-Bandera Roja (OCE-BR), però, abandonà l'OCE-BR per fundar Bandera Roja de Catalunya (1974), que poc després s'integrà en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1973 creà el moviment Cristians pel Socialisme, i fou la figura senyera, al si del PCE-PSUC, dels catòlics marxistes (Cristianos en el partido, comunistas en la Iglesia, 1977). El 1980 fou elegit diputat al Parlament del Catalunya per les llistes barcelonines del PSUC.

Gran part de la seua anàlisi sociològica la dedica al poble andalús i, molt especialment, als andalusos establerts a Barcelona d'ençà els anys 1950. Fou director de la revista Taula de Canvi del 1976 fins a la seva mort. Els seus hereus polítics han bastit en memòria seua la Fundació Comín.

[edita] Obres

  • España del sur (1965)
  • Noticia de Andalucía (1970)
  • España, ¿país de Misión? (1966)
  • Per una estratègia sindical (1971)
  • Fe en la tierra (1975)
  • La reconstrucción de la Palabra (1977)
  • Cuba entre el silencio y la utopía' (1979)
En altres llengües