Deci (emperador romà)
De Viquipèdia
Deci (vers 200-251) fou emperador romà (249-251). El seu nom complert era Gai Messi Quint Trajà Deci. Va néixer cap al final del segle II a Bubàlia (Baixa Pannònia) i era d'origen il·liri.
Va fer carrera militar i vers el 245 exercia un important comandament a la regió del Danubi. El 249 Filip l'Àrab li va demanar de restablir la disciplina de l'exèrcit a Mèsia que s'havia alterat per la revolta de Marí (Marinus). A Mèsia les tropes es van revoltar i van oferir a Deci o morir o ser proclamat emperador; va haver d'acceptar i fou proclamat emperador, marxant tot seguit amb les legions de Mèsia cap a Itàlia. Zonares diu que va escriure a Filip i li va dir que li romania lleial i que renunciaria a la corona tant bon punt pogués escapar de les legions, però Filip no el va creure, i li va presentar batalla a la rodalia de Verona; Filip fou derrotat i mort (finals del 249).
Va regnar llavors 13 mesos que va ocupar principalment en la guerra contra els gots que havien creuat el Danubi dirigits per Cniva i saquejaven les províncies tràcies. Jornandes, Zòsim i Dexip donen detalls d'aquesta invasió, però els relats difereixen i els fets no fan la unanimitat dels historiadors; sembla que primer Deci fou rebutjat pels gots prop de Filipòpolis que fou ocupada pels bàrbars, però en aquestes lluites aquestos van perdre les millors forces i el contraatac romà els va rodejar; els romans van oferir una sortida en pau, a canvi de retornar als presoners i el botí, però els gots van decidir lluitar fins al final i es va produir la batalla d'Abricium o Abritum (251) on els romans van obtenir la victòria, però l'emperador va morir ofegat en un pantà junt amb les millors tropes romanes, i el seu fill v morir de la ferida d'una fletxa.
En la política interior es va decidir reviure la magistratura de la censura, per restaurar els bons hàbits i la vida social, i perseguir als cristians, considerats com una força que minava les bases de l'imperi. Així fou nomenat censor Valerià, el futur emperador (que no va arribar a exercir per la mort de l'emperador) i es va perseguir als cristians morint Fabià I bisbe de Roma, Babiles bisbe d'Antioquia, Alexandre bisbe de Jerusalem i altres; Orígens va patir turment, a Alexandria hi va haver una matança i persecucions foren freqüents a Àfrica i molts van renegar la seva fe, però després, passat el perill van voler tornar a l'església i foren coneguts com els "lapsi" que va portar a lluites entre els mateixos cristians sobre la conveniència d'acceptar-los o rebutjar-los.

