Eduard Junyent i Subirà
De Viquipèdia
Eduard Junyent i Subirà (Vic, 18 de setembre, 1901 - 20 de novembre, 1978) va ser un sacerdot, historiador i arqueòleg català.
Fou ordenat sacerdot el 15 d'agost de 1926 i es va traslladar a estudiar al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma en el qual va romandre fins a 1930. De retorn a Vic, va ser nomenat conservador adjunt al Museu Episcopal així com arxiver major de la ciutat. Va tornar a Roma a l'esclatà la Guerra Civil. Va obtenir la càtedra d'arquitectura cristiana en el Istituto di Archeologia Cristiana, càrrec que va ocupar fins a 1941.
Al 1944, i ja de nou a Vic, va ser nomenat director dels arxius capitulars així com canonge de l'arxiu de la catedral. Junyent va ser l'encarregat de traslladar la seu del Museu Episcopal fins a l'antiga escola de Sant Josep. A més, es va encarregar d'ordenar tots els arxius de la diòcesi. A partir de 1963 va formar part de la Acadèmia de Bones Lletres. En 1978 va ser nomenat doctor honoris causa de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Entre les seves nombroses obres destaquen una primera sèrie de llibres dedicats a l'arqueologia cristiana així com una extensa bibliografia relativa a la ciutat de Vic. Dintre de les obres dedicades a l'art cal destacar La basílica del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1932 o L'arquitectura religiosa en la Catalunya carolíngia de 1963.

