Al-Abbas ben al-Walid
De Viquipèdia
Al-Abbas ben al-Walid fou un general omeia, fill del califa Walid I. Va lluitar sovint contra els bizantins junt amb son oncle Maslama ben Abd al-Malik i va conquerir la important fortalesa capadòcia de Tuwana (Tyana) al començament del regnat del seu pare. Aquesta era la principal fortalesa grega de la zona i l'èxit el va completar amb la conquesta de la ciutat de Tyana, propera a la fortalesa, després d'un llarg setge (fou conquerida el maig del 707 segons els historiadors àrabs i el maig del 709 segons els bizantins).
Després Abbas i Maslama van dirigir diverses expedicions, junts o cadascun pel seu compte. Abbas va conquerir Sebastopol de Cilícia, mentre Maslama ocupava Amàsia, al Pont (712). El 713 Abbas va conquerir Antioquia de Psídia.
El 720, després de la mort del Califa Umar II, el governador d'Iraq, Yazid ben Muhallab, es va revoltar a Bàssora i Abbas fou enviat contra ell. Mort el rebel en un combat es va restablir la tranquil•litat a la zona.
En el regnat de Walid II no es va voler unir a son germà Yazid en la conspiració de la branca marwànida de la dinastia, però finalment quan va esclatar la lluita, va haver de secundar als colpistes (744). El darrer califa omeia, Marwan II, el va fer empresonar i va morir tancat a Harran durant una epidèmia (750).

