Congrés de Cultura Catalana

De Viquipèdia

EL Congrés de Cultura Catalana (CCC) són un conjunt de conjunt de seccions, treballs i actes culturals en defensa i per a la promoció de la cultura catalana. Nasqué d'una iniciativa aprovada el gener del 1975, per la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona. La convocatòria rebé l'adhesió de 15.000 persones i més de 5.500 entitats. Es va constituir un secretariat provisional, fins que l'octubre d'aquell mateix any fou creada la comissió permanent integrada per un total de 85 entitats de tots els Països Catalans:

S'hi inscrigueren 12.400 congressistes. El Congrés fou presentat a València el 6 d'abril de 1976, a Perpinyà el 12 de juny, a Palma de Mallorca el 27 de juny, a Andorra la Vella el 10 de novembre i a Barcelona el 8 de desembre. S'organitzaren cinc campanyes de mobilització popular a l'entorn de la defensa del patrimoni natural, la identificació del territori, de l'ús oficial del català, de la revitalització dels valors populars i del folklore i de les institucions.

Pel novembre del 1976 els coordinadors dels àmbits dels Països Catalans, aplegats a Barcelona, redactaren la ponència de continguts culturals del Congrés, la qual constitueix una proposta de marc institucional dels conceptes de cultura, de catalanitat i de poble als ciutadans dels Països Catalans. La tasca primordial fou l'elaboració i redacció de les resolucions dels diferents àmbits en què es dividia el Congrés, que constituïren un balanç de l'estat cultural dels Països Catalans del 1936 fins a la celebració del Congrés, amb l'aportació dels projectes de futur a curt i mitjà termini. Tots aquests treballs foren editats en tres volums.

El 15 d'abril del 1977 foren iniciats a Perpinyà els actes de cloenda dels àmbits, que culminaren el 20 de novembre a Manresa. L'acte solemne de clausura va tenir lloc el 8 de desembre de 1977 al Palau de Congressos i Exposicions de Barcelona. En l'àmbit de Projecció Exterior del Congrés es va decidir la creació de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana. Posteriorment, el 1979 fou constituïda la Fundació Congrés de Cultura Catalana, amb seu al Col·legi d'Advocats de Barcelona, amb l'objecte de dur a terme moltes de les iniciatives proposades en les conclusions congressuals dels diferents àmbits.

El 15 de febrer de 1994 va cedir el seu fons a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El 23 de novembre de 1999 se celebrà l'acte inaugural de les sessions del III Congrés de Cultura Catalana a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona, amb la intervenció de Bienve Moya, Mabruk Ferkal, Josep Bargalló i Joan Manuel Tresserras.

[edita] Enllaços externs