Conrad III d'Alemanya

De Viquipèdia

Rei Conrad III (Cunradus rex) en una miniatura del segle XIII.
Rei Conrad III (Cunradus rex) en una miniatura del segle XIII.

Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen. Era fill de Frederic I, duc de Suàbia, i Agnès, una filla de l'emperador Enric IV de la dinastia sàlica.

Conrad va ser nomenat duc de Francònia pel seu oncle Enric IV, el 1155. Un any després ell i el seu germà gran Frederic II de Suàbia van actuar com a regents d'Alemanya. A la mort d'Enric (1125), Conrad va sonar suport a la candidatura de Frederic per la corona germànica, però l'intent va fracassar. A Frederic se li va vetar l'accès a la monarquia i Conrad va ser desposseït de Francònia i el Regne de Borgonya, del que era rector. Amb el suport de les ciutats imperials, Suàbia i el Ducat d'Àustria, Conrad va ser escollit antirei a Nuremberg el 1127.

Conrad es va afanyar a travessar els Alps per fer-se coronar Rei d'Itàlia per Anselm V, arquebisbe de Milà. Durant els següents dos anys, tanmateix, no va fructificar cap dels seus esforços a Itàlia i es va veure obligat a tornar a Alemanya el 1129 quan Nuremberg i Speyer, dos de les ciutats importants que li donaven suport, van caure a mans del seu enemic Lotari. Conrad va continuar oposant-s'hi, però al final va haver de sotmetre's a l'emeprador Lotari el 1135. Ell i el seu germà Frederic van ser perdonats i se'ls va permetre tornar a prendre possessió de les seves terres.

[edita] Monarca

Després de la mort de Lotari (Desembre de 1137), Conrad va ser escollit rei a Coblenz el 7 de març de 1138, en presència del legat papal. Conrad va ser coronat a Aquisgrà sis dies després (13 de març) i va ser reconegut a Bamberg per diversos príneps del sud d'Alemanya.

Quan Enric l'Orgullós, fill polític i hereu de Lotari i el príncep germànic més poderós, que havia estat descartat en l'elecció, va refusar fer el mateix, Conrad va desposseïr-lo de totes els seus territoris, donant el Ducat de Saxònia a Albert l'Ós i el de Baviera a Lleopold III, Margrave d'Àustria. Però els súbdits d'Enric no van abandonar-lo i esclatà una guerra civil que és considerada com el primer enfrontament entre güelfs i gibel·lins, que més tard s'extendria a Itàlia. Després de la mort d'Enric l'Orgullós l'octubre de 1139, la guerra va continuar amb el seu fill Enric el Lleó, que tenia el suport dels saxons, i el seu germà Welf VI. Després d'un llarg setge, Conrad va derrotar Welf a Weinsberg el desembre de 1140, i el maig de 1142 es va pactar la pau a Frankfurt.

El mateix any, Conrad va entrar a Bohèmia per reinstaurar el seu cunyat Ladislau II com príncep. L'intent de fer el mateix amb un altre cunyat seu, el príncep polonés Ladislau l'Exiliat, va fracassar.

[edita] Croat

El 1146, Conrad va escoltar la crida de Bernat de Claravall a la Segona Croada, i va decidir unir-se a Lluís VII de França a la gran expedició a Terra Santa. Abans de marxar, va fer que els nobles escollissin i coronessin el seu fill Enric Berengar, assegurant la successió en cas de que morís Conrad. Va liderar la marxa del seu exèrcit per terra, a través d'Hongria, provocant incidents al llarg dels territoris bizantins que creuaven. Van arribar a Constantinoble el desembre de 1146, per davant de l'exèrcit francés.

Enlloc de prendre la ruta costanera al voltant d'Anatòlia dominada pels cristians, per on va enviar les seves unitats no combatents, Conrad va travessar Anatòlia amb el seu exèrcit. El 25 d'octuvre de 1147 va ser derrotat pels turcs seljúcides a la Batalla de Dorlyaeum. Conrad i la majoria dels cavallers van poder escapar, però la majoria dels soldats a peu van ser morts o capturats. Les restes de l'exèrcit germànic va replegar-se a Nicea, on molts supervivents van desertar intentant de tornar a casa. Conrad i els seus homes van haver de ser escortats a Lopadium pels francesos, on es van integrar al cos principal de l'exèrcit francés de Lluís. A Efes, Conrad va enmalaltir greument i va ser enviat a Constantinoble a recuperar-se, on el mateix emperador Manel I Comnè va fer-li de metge personal. Un cop recuperat, Conrad va navegar fins a Acre, i des d'allà va arribar a Jersualem. Va participar en el desastrós setge de Damasc, i després d'aquest fracàs va començar a perdre el suport dels seus aliats. Quan al promoure un atac a Ascaló va veure que els seus aliats no es presentaven com havien promés, Conrad va decidir tornar a Alemanya.

[edita] Mort i successió

El 1150, Conrad conrad i el seu fill Enric Berengar van tornar a derrotar Welf VI i el seu fill Welf VII, a la Batalla de Flochberg. Enic Berengar moria el mateix any deixant la successió oberta, però la pau signada entre els welfs i els hohenstaufen el 1152 assegurava la successió pacífica d'un membre de la família de Conrad.

Conrad mai va ser coronat emperador i va utilitzar el títol de "Rei dels Romans" fins la seva mort. Quan va morir, els dos únics testimonis que hi havia al costat del seu llit eren el seu nebot Frederic Barba-roja i el bisbe de Bamberg. Tots dos van afirmar que abans de morir Conrad havia designat el Barba-roja com a successor, enlloc del seu propi fill de sis anys Frederic. Frederic Barba-roja, que havia acompanyat el seu oncle en la desafortunada creuada, va aconseguir obtenir el suport necessari per fer-se coronar rei a Colònia unes setmanes després. El jove fill del difunt rei va rebre el ducat de Suàbia.


Precedit per:
Lotari II
Rei d'Alemanya
"Rei dels Romans"

11381152
Succeït per:
Frederic I Barba-roja