Antoni Aulèstia i Pijoan

De Viquipèdia

Antoni Aulèstia i Pijoan (Reus, Baix Camp 1849 - Barcelona 1908) fou un escriptor i historiador català. De ben jove milità en el moviment catalanista, formà part de la Jove Catalunya i fou president de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. El 1877 fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i col·laborà a les revistes Lo Gai Saber, La Renaixença i a l'Àlbum Pintoresc Monumental de Catalunya. Fou algunes vegades nomenat mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Publicà una Història de Catalunya en dos volums, d'acord amb les idees de Valentí Almirall, i que fou continuada per Ernest Moliné i Brasés. Va escriure nombrosos discursos i memòries i fou un dels encarregats per la junta permanent d'Unió Catalanista de redactar les Bases de Manresa de 1892. A la seva mort la seva biblioteca fou cedida a l'Institut d'Estudis Catalans.

[edita] Obres

  • La tradició literària catalana en los segles XVII i XVIII (1873)
  • Notícia general de la prosa catalana des de sa aparició fins a terminar lo segle XVI (1874)
  • Quadros d'història catalana (1876)
  • Notícia històrica dels catalans que intervingueren en la descoberta d'Amèrica (1876)
  • Lo moviment literari català (1875-1878)
  • Barcelona. Ressenya històrica (1878)
  • Associació Catalanista (1883).
  • Història de Catalunya (1887)
  • Les gestes del rei en Jaume en el Puig de Santa Maria (1908)