Corona de rei

De Viquipèdia


Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Lotus corniculatus

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Tribu: Loteae
Gènere: 'Lotus'
Espècie: ''L. corniculatus''
Nom binomial
Lotus corniculatus
L.

Corona de rei o Lotus corniculatus és una planta fabàcia pertanyent a la família Leguminosidae. És molt freqüent trobar-la a casa nostra. Tot i que és de dimensions menudes, la bonica disposició de les seves flors i la seva utilitat com a tranquilitzant la fan valorable d'entre les plantes dels camins.

Taula de continguts

[edita] Etimologia

L’origen del nom d’aquesta planta prové, com tantes altres, del llatí. El terme corniculatus deriva de la paraula llatina cornu i fa referència a la forma de corn amb que acaba l’àpex de les llegums que fa aquesta planta.

[edita] Ecologia

Aquesta és una planta molt habitual en el nostre paissatge, així com també a la resta d’Europa, del continent asiàtic i del Nord d’Àfrica. Creix en espais assolejats però humits, i també necessita sòls ben nitrificats. És molt freqüent trobar-la en prats i zones de pastura, però també la podem trobar en zones rocoses i a les vores dels camins. No obstant, no la trobarem a alçades superiors als 1600 metres per sobre del nivell del mar.

Aquesta planta floreix en els mesos més calorosos: del maig a l’agost.

[edita] Descripció

Planta herbàcia,vivaç i anual. És més aviat menuda, doncs no sobrepassa els 30 ó 40 centímetres d’alçada.

Presenta una rel axonomorfa poc ramificada.

La tija és ascendent i de secció circular, i pot presentar caràcter llenyós a la base. A més a més té ramificació alterna i acostuma a tenir la superfície glabra, és a dir, sense pilositat.

Les fulles són imparipinnades i trifol.liades, és a dir, compostes per tres fol.líols. La morfologia d’aquests és ovolanceolada i amb el marge llis. Poden mesurar només d’uns 3 a 10 mm. Les fulles tenen un pecíol curt i dues estípules bastant grans, cosa que fa que sovint es confonguin amb els fol.líols.

Les flors són menudes i zigomorfes, en forma d'umbela.I acostumen a agrupar-se de tres a sis formant una corona (d’aquí el nom de Corona de rei) sobre un peduncle llarg en els àpex de les tiges. Cada agrupació està protegida per una bràctea trifoliada. El calze de les flors és gamosèpal, tubular i en forma de campana, a més a més acaba en cinc petites peces o dents disposats en dos llavis. La corol.la mostra una coloració groga i és papilionàcia, i com a tal està formada per les cinc peces típiques. Per una banda trobem l’estandart, que és el pètal més gran i que té una venositat vermellosa; després tenim les ales o pètals laterals; i finalment hi ha les dues peces inferiors que s’uneixen formant la quilla. L’androceu és diadelf i està format per deu estamps fusionats formant un tub al voltant del pistil, excepte un, que és lliure. Al gineceu, que és unicarpelat, hi trobem l’ovari del que surt un estil que es va engruixint progressivament fins a formar l’estigma. Les flors de Lotus corniculatus són lleugerament oloroses i presenten una polinització entomòfila.

El fruït de la corona de rei és una llegum cilíndrica, allargada i de color castany. Aquest presenta un àpex terminal en forma de petit ganxo o corn. Dins la beina s’hi troben nombroses llavors de coloració gris-verdosa, normalment unes 15 ó 20. Aquestes llavors estan adherides per la sotura ventral. Quan arriben a la maduresa sobre la beina violentament en dos parts al llarg de la sotura ventral i dorsal, permetent l'expulsió de les llavors a llargues distàncies.

[edita] Composició química

Els principis actius d’aquesta petita planta es troben sobretot en les influorescències. S’hi troben compostos cianhídrics en baixa quantitat, i en alt contingut trobem tanins i substàncies flavonoides.

[edita] Usos medicinals i accions farmacològiques

L’abundant presència de tanins i flavonoides confereixen a la planta propietats sedants, antiespasmòdiques i cardiotòniques. Per això s’usa des d’ençà ans l’ansietat i depressions, així com també per evitar taquicàrdies i per afavorir el son encasos d’insomnolència.

La manera de prendre aquestes flors és en forma de tisana. No obstant, però, l’ús tòpic d’aquesta herba medicinal té també propietats antiimflamatòries.

La toxicitat descrita en aquesta planta és baixa.

[edita] Observacions

Altres usos de la Lotus corniculatus són també per alimentació del bestiar com a ferratge. També s’utilitzava antigament com a colorant degut al color groc tan viu de la corol.la.

[edita] External links

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Corona de rei

Engranatges
Article en procés de redacció o millora.

És possible, per tant, que aquest article tingui defectes de contingut o de forma. Els viquipedistes que hi estan treballant us agraeixen la col·laboració i us preguen paciència mentre es resolen aquests defectes i s'adecua l'article a les normes de la Viquipèdia.