Agost (Alacantí)
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de l'Alacantí | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Alacantí Mancom. de l'Alacantí Novelda |
||
| Gentilici | Agoster, agostera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 66,6 km² | ||
| Altitud | 376 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
4.723 hab. 70,92 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 26′ 21″ N 0° 38′ 22″ O | ||
| Distàncies | 18 km. de Alacant 164 km. de València |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
4 (Agost, les Llomes, la Murta i el Ventós) 5 PSPV-PSOE, 3 AIA i 3 PP Joaquím Castelló Castelló (PSPV) |
||
| Codi postal | 03698 |
||
| Festes majors | Sant Pere i els Moros i Cristians 29 de juny |
||
| Dies de mercat | Dimarts i dijous | ||
| Fira tradicional | 9 d'octubre | ||
| Web | |||
Agost és un municipi valencià que es troba a la zona més oriental de la comarca de l'Alacantí, al sud de la serra del Ventós (905 m.). El seu relleu es veu solcat pels barrancs de l'Arc i de Berlandí.
Taula de continguts |
[edita] Història
El nucli més antic es distribueix per la part més alta del turó que ocupa, i sembla ser d'època íbera. També hi ha jaciments d'època romana. Encara que possiblement pertanyé al regne de Tudmir, fou en l'època àrab quan començà a abastar cert desenvolupament, gràcies als seus jaciments d'argila que, amb el temps, donaren lloc a una important artesania terrissera. Amb la conquesta cristiana romangué integrada al regne de Castella sota el regnat de Ferran III de Castella, posteriorment, en 1296, Jaume II va adscriure-la definitivament al de València. A l'any 1681 passà a propietat dels cavallers de Vallebrera. Va segregar-se d'Alacant, al qual terme pertanyia des de 1252 a finals del s. XVIII.
Durant els anys seixanta d'aquest segle, i amb l'auge del sector de la construcció, s'hi crearen diverses empreses orientades a l'esmentat sector.
[edita] Demografia
En l'actualitat el nombre d'habitants del poble pot ser cresca de sobte, ja que hi ha en marxa un projecte de urbanització amb camp de golf que por fer perillar l'estabilitat demogràfica del poble.
Estavan censats 386 agosters l’any 1715; el nombre d’habitants hi va augmentar als segles XVIII i XIX. Així l’any 1900 ja n’hi havien 2.958 que van baixar a 2.356 en 1950. A partir d'aquesta data es va recuperar i la població va augmentar: 3.369 a l'any 1970, 3.809 l’any 1986 , 4.451 el 2003, i 4.723 el 2006.
[edita] Economia
Fins els anys 60 del segle XX, l'economia d'Agost estava basada en la cantereria i l'agricultura. Hui moltes de les fàbriques tradicionals han tancat, o s'han convertit en grans empreses de fabricació de rajoles i teules. Queden encara 11 cantereries en funcionament, de les quals 3 encara empren els materials i mètodes tradicionals. Són famosos els seus botijons, cànters, etc. Aquesta artesania i les fàbriques de rajoles juntament amb l'agricultura, vinya, especialitzada en raïm de taula, sobretot; ametlers i hortalisses són la base de l'economia.
[edita] Cantereria Tradicional
La tradició de la cantereria d'Agost es remunta, com a mínim, al segle XVIII. L'institució referent en aquest tema és el Museu de Cantereria d'Agost. Per falta d'estudis sistemàtics d'arqueologia i d'arxiu, en aquest moment no es pot precisar més. Com a testimoni d'aquells temps ens queda l'ermita, fundada en 1821 i dedicada a Santa Justa i Santa Rufina, les patrones de l'ofici.
Els primers tallers eren xicotets, pràcticament vivendes-tallers ubicades al carrer Cantereria, prop de la font per a abastir-se d'aigua.
A finals del segle XIX, es van construir les primeres cantereries amb la vivenda familiar adossada. El Museu de Cantereria és un bon exemple d'aquest tipus de construcció. Hui, les fàbriques es troben en zones més àmplies en les carreteres principals. En l'actualitat hi ha 11 cantereries.
El producte més conegut de la cantereria d'Agost és el botijó blanc. Més de 40 models diferents en vàries grandàries tenen el seu origen ací. Per tota la península queden clients que l'aprecien pel bon sabor que adquirix l'aigua.
Dos de les onze cantereries encara utilitzen les tècniques tradicionals per a mantindre la seua qualitat. Empren les argiles locals per a la preparació del fang i couen als forns “moruns” o de llenya, a foc directe.
En el Museu de Cantereria es poden veure totes aquestes instal•lacions i el procés documentat amb fotografies.
En els últims temps s'ha generalitzat la utilització de pastes i esmalts comercials i forns de nova tecnologia.
Els records de viatge o “de diumenge”, fa que es fabriquen peces com: porquets, tests, records de festes familiars. Aquests són alguns exemples dels nous productes d'Agost. Els canterers d'Agost tenen fama per la seua habilitat en el torn. Totes les peces fabricades en Agost estan modelades a torn amb una única ferramenta: les mans.
Però hui en dia els que més exploten les bones argiles d'Agost són sens dubte les fàbriques de rajoles i teules, entre altres materials de construcció. Encara que no ho parega totes tenen els seus antecedents en les cantereries on els seus fundadors van rebre els primers coneixements fonamentals de la matèria primera: el fang.
Muntanyes de terra de distints colors criden l'atenció al visitant que s'acosta a Agost siga venint des d'Alacant / Sant Vicent del Raspeig o des de Madrid / Novelda.
El producte més important que ha trobat mercat per tota la península, pel Nord d'Àfrica, el Sud de França i fins a Cuba, és el botijó per a beure aigua, realitzat amb ceràmica porosa blanca, típica d'Agost, que refresca l'aigua i li dóna un bon sabor a causa de la porositat del material. Encara que també hi ha producció de cànters, cantarelles, botelles, gerres, abeuradors, catúfols, canonades, ximeneres, etc. Productes envernissats com, gerres, llibrells, morters, gerres, munyidores, fonts, mesures per a oli, etc.
[edita] Política
| Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 |
Josep Maria Brotons Martínez
|
|
| 1983-1987 |
Josep Maria Brotons Martínez
|
|
| 1987-1991 |
Josep Maria Brotons Martínez
|
|
| 1991-1995 |
Josep Maria Brotons Martínez
|
|
| 1995-1999 |
Josep Maria Brotons Martínez
|
|
| 1999-2003 |
Felip Vicedo Pellín
|
AIA
|
| 2003-2007 |
Felip Vicedo Pellín
|
AIA
|
| 2007-2011 |
Ximo Castelló Castelló
|
Les eleccions del passat 27 de maig de 2007 han donat com resultat 5 regidors pel PSPV, 3 de l'AIA (Associació d'Independents d'Agost) i 3 del PP. L'actual alcalde socialista governa en minoria.
[edita] Tradicions
Entre les moltes tradicions cal destacar:
[edita] El dia de la vella
Se celebra 3 setmanes després de Dimecres de Cendra i és festa local. És una tradició molt antiga i consisteix bàsicament en instal·lar en la porta de casa i a les escoles, diferents ninots o “velles”, les quals representen escenes i costums del poble. A més a més, solen incloure també cartells per fer "parlar" les velles, que normalment comenten coses referents al poble en un to satíric.
[edita] Danses del Rei Moro
Són un costum que encara perdura amb un gran arrelament entre la població. S’acompanyen amb la dolçaina i el tabalet i participen els joves que arriven a la majoria d'edat cada any (danseros). Es celebren del 26 de desembre a l'1 de gener (excepte el dia 31), per la vesprada a la plaça del poble. El dia gran de les danses és el dia del Rei Moro, qui les presidix ballant amb la resta de parelles.
El dia 27 per la nit es fa la Nit dels Coets, una altra tradició en la que participen joves i majors, que consistix en anar tirant "carretilles" al Rei Moro durant el seu viatge pels carrers del poble. Aquest va acompanyat pels danseros que deuen anar amb ell fins que es creme el palis, una estructura de fusta i canyes sota la qual va passejant el Rei Moro. En acabant, deuran penjar les taronges als balcons de la plaça, les quals es despenjaran el dia 1 de gener pels xics que seran danseros l'any següent.
[edita] Gastronomia
La gastronomia és basa en els productes del camp i és contundent. Hi destaquen el gaspatxo amb nyora, l'arròs amb caragols, migas, borreta de bacallà, la pericana; coques de sardina i de ceba. Sens oblidar-se del seu exquisit raïm de taula, amb denominació d'origen propi del Vinalopó.
[edita] Pilota valenciana
La pilota valenciana és l’esport més antic que es practica a Agost. Les modalitats de curta, llarga i galotxa són les preferides. El primer club d’Agost federat va ser el "Club de Pilota d'Agost", l’any 1982 que ha arribat a jugar en segona categoria.
[edita] Música
Una altra cosa que potser també es podria destacar del poble, perquè és important, és la gran cultura i afició musical que hi ha al poble. Hi ha dues bandes de música amb les respectives escoles. La Societat Filharmònica Unió Musical es va fundar l'any 1895 i en la dècada passada va celebrar el seu centenari; el Centre Artístic Cultural Verge de la Pau està celebrant enguany o ho va fer l'any passat el 25é aniversari. Estes bandes popularment tenen rivalitat entre si i són conegudes com "la vella" i "la nova" al poble. A banda d'això també hi ha una xaranga i dues orquestres (d'eixes d'anar a tocar als pobles en festes, no de cambra): la Ciudad de Alicante i la Clàssics. I fa uns pocs anys també està la colla de dolçainers.
[edita] Dolçainers
Agost sempre ha estat bressol de grans dolçainers. El costum i arrelament d'aquest instrument és molt gran al poble. De fet es conserva una dolçaina què té més de 250 anys. La dolçaina en Agost està guanyant nous adeptes com es demostra amb la colla “La Taranina”. El principal objectiu d'aquesta associació és crear una bona pedrera de dolçainers al poble, per tal de rellançar l'instrument.
[edita] Altres
[edita] D'Axavo Festival
D'axavo Festival es una iniciativa comú que uneix a membre de vàries associacions locals com "Els Mutxols", La Colla “La Taranina”, "Dansart" i "Mirem per Agost". Es treballa conjuntament per tal de dur a terme un festival de música que porte grups en valencià, i activitats que realitzen les associacions com jocs malabars, música de dolçaina, batukada, perfomances...
La iniciativa va sorgir l'any 2005 amb l'objectiu de promoure la música en valencià i la que es fa per les comarques pròximes ja siga en valencià o castellà. I també amb l'idea de fer un concepte de festival actiu al qual no hi pot haver ni un minut per a avorrir-se, ja que les activitats van una rere l'altra sense espais de temps pel mig.
[edita] Edició 2007
La data fixada per a l'esdeveniment ha sigut el 14 de juliol, i el lloc serà l'Auditori Municipal. Aquest any actuaran els grups valencians Sva-Ters (Alcàsser) i "Los de Marras" (València barri de Benicalap), junt amb els alacantins de Akto Vandáliko que ens oferiran el seu darrer concert com a grup. Després també tindrem al alcoians de Buskant. Des de Torrevella vindrà "Stropizio". I també des d'Alacant "Furia Urbana".
Les altres activitats seran malabars amb foc, música de dolçaina, treurem la ja tradicional comba de foc, actuarà el grup l'Enèsima Veu i podrem gaudir d'una performance a càrrec de Lorry Love i altres col·laboradors.
[edita] Curiositats
Per a la pel·lícula "El retorn dels 7 magnífics" (1966), tots els exteriors van ser rodats a aquesta localitat alacantina. La primera de les seqüeles de "Els 7 magnífics", on repeteix Yul Brinner junt actors i actrius espanyoles com Julián Mateos, Fernando Rey o Elisa Montes.
[edita] Llocs d'interés
- Museu de Cantereria", on es trobava una antiga cantereria, es pot contemplar el procés de creació artesanal de la cantereria. També hi ha peces de gran interés.
- Església de Sant Pere Apòstol, del s XVI.
- Un llenç de la muralla, que és l'única part que s'hi conserva en condicions, del castell d'Agost. Hi ha algunes restes més disseminades per les construccions de la població
- Restes del castell de la Murta, a 7 km del poble. Absolutament en ruïnes, el que roman no permet més que fer-se una idea de les seues dimensions. Fou una fortalesa de gran importància durant les sublevacions musulmanes posteriors a la conquesta castellana.
- Ermita de Santa Justa i Santa Rufina, construida al 1821.
- Ermita de Sant Pere, junt al castell.
- L'Arc, aqüeducte d'origen àrab.
- Terrer dels pobres (jaciment d'argila) i les basses on es prepara el fang.
[edita] Festes
- 24 de gener, Mare de Déu de la Pau, patrona. Se li fa una serenata la vespra de la seua festa.
- 3 setmanes després de Dimecres de Cendra, dia de la Vella.
- 29 de juny, Sant Pere. Moros i cristians.
- 26 de desembre (tota la setmana), les danses del rei Moro. La vesprada d'any nou hi ha una batalla de "paperaes", que són uns cartutxos plens de caramels i boles d'anis. També té un paper molt destacat la dolçaina.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'associació d'internautes d'Agost
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Museu de Cantereria
- Pàgina web de la Colla de Dolçainers i Tabaleters "La Taranina"
- Bloc de l'associació "Mirem per Agost"
- Pàgina del "D'Axavo Festival"

