Cervià de Ter

De Viquipèdia

Cervià de Ter
Escut de Cervià de Ter
(En detall)
Localització
Localització de Cervià de Ter respecte el Gironès


el Gironès

Dades municipals
Gentilici Cervianenc, cervianenca
Població (2004) 730 hab.
Superfície 9,97 km²
Densitat (2004) 73,22 hab/km²
Altitud 45 m
Coordenades 42°4'9"N, 2°54'42"E
Entitats de població 2

Cervià de Ter és un municipi de la comarca del Gironès.

Entitat de població Habitants
Cervià de Ter 612
Raset 118

[edita] Enllaços externs


Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.

CERVIÀ DE TER

HISTÒRIA DEL MUNICIPI

Les restes romanes que es van trobant a Raset fan suposar que en aquest indret hi havia hagut una estació de la Via Augusta, la Mansion Cinyana, situada entre les estacions de Gerunda (Girona) i Iuncaria (Figueres).

Els orígens històrics immediats cal cercar-los en el castell de Cervià que havia pertangut als Comtes de Girona i el 992 el Comte Borrell va fer-ne venda a Sunyer Llobet. El 1053 el seu fill Silvi Llobet fundà el monestir de Cervià. A partir del 1065 fou feu dels Comtes de Barcelona. El 1698 Cervià era lloc reial. els orígens històrics immediats cal cercar-los en el castell de Cervià que havia pertangut als Comtes de Girona i el 992 el Comte Borrell va fer-ne venda a Sunyer Llobet. El 1053 el seu fill Silvi Llobet fundà el monestir de Cervià. A partir del 1065 fou feu dels Comtes de Barcelona. El 1698 Cervià era lloc reial.

La torre del rellotge i les muralles del castell ens indiquen l'antiguitat del poble. Hi ha unes quantes masies dels segles XVI i XVII com "Can Santamaria" i "Can Japic", "Ca la Masoneta", el "Mas Roure",etc. alguns d'ells situats a Raset, on també hi podem trobar l'esglesia de "Sant Cristòfol" datada el s.XI y reconstruida el s.XVII.

ENTORN GEOGRÀFIC

El municipi de Cervià, a l'esquerra del Ter, d'una extensió de 9'62 Km2 i una altitud de 45 m, comprèn la plana al.luvial de vora el riu i un sector muntanyós al nord. Limita al nord amb Viladasens, a l'est amb Sant Jordi Desvalls, al sud amb el riu i amb Bordils i Sant Joan de Mollet, i a l'oest amb Medinyà (Sant Julià de Ramis) i Vilademuls.

El municipi de Cervià de Ter té agregat el nucli de Raset format pels veïnats de Raset de dalt, Raset de baix i les Sorreres.

A més del Ter i de tot el sistema de canals de regadiu del marge esquerre, reguen el terme la riera de la Farga, el torrent Arner, el torrent Anglí, el rec de l'Aixart i la riera Cinyana.

S'hi accedeix per la carretera comarcal 633 de Medinyà a Torroella de Montgrí. En el municipi predominen les plantacions de pollancres, el conreu de regadiu (blat de moro) i el de secà( cereals, gira-sol..)



INDRETS D’INTERÈS NATURAL I PAISATGÍSTIC
























MONUMENTS I EDIFICIS HISTÒRICS


Can Japic Mas situat a ponent del poble, a l'altra banda del torrent Arner. És una masia de dues plantes, coneguda també com can Piernau en referència a Pere Arnau d'Espiells, antic propietari. Conserva molt bé l'aspecte del segle XVI, amb un gran portal de mig punt adovellat que té un escut de temàtica religiosa a la dovella central la data de 1564 inscrita. Les finestres són d'estil renaixentista i en destaca la central, decorada amb guardapols, trecaaigües motllurats i falses pilastres als brancals. A l'esquerra de la casa hi ha la pallissa, amb un gran arc rebaixat i adovellat que té la dovella central decorada amb un escut i la data de 1633. Prop del mas hi ha les restes d'un forn de terrissa que s'ha datat al segle XVIII.

Can Santamaria

Masia de dues plantes situada a la sortida del poble en direcció nord. Va pertànyer als Falgons i l'edifici actual va ser construït al segle XVII ( en una llinda hi ha inscrita la data de 1643). Hi ha però diversos elements més antics, com algunes finestres gòtiques d'arc conopial amb arquets i impostes decorades. Destaquen també les teules del ràfec, decorades amb imatges i motius diversos pintats. Al segle XIX la casa va ser subdividida en dos habitatges i parcialment reformada.



Castell de Cervià Esmentat l'any 992, està situat en una estratègica elevació sobre el poble i amb un bon domini visiual, que constitueix un mirador perfecte sobre el terme de Cervià, el riu Ter i les terres circumdants. Hi residiren a l'edat mitjana els senyors de Cervià i se sap que al segle XVII ja estava abandonat. Actualment en resten diversos vestigis, entre els quals es poden apreciar perfectament els fonaments de la torre mestra, diversos panys de muralla i restes d'algunes estances. És evident que una excavació arqueológica permetria recuperar plenament l'estructura del castell i esbrinar les seves fases històriques, a més d'acabar amb les constants accions d'espoli que estan afectant seriosament les restes.


Creu d'en Falgons

Situada a l'extrem oest del centre històric, la tradició diu que aquesta creu fou feta erigir al senyor Falgons (propietari del veí mas de la Torre) en memòria de l'assassinat d'un nen que havia comès en aquest lloc. La creu és de braços floronats i s'hi conserva bé la imatge de Crist en relleu. La columna és hexagonal, amb capitell i base, i en el pedestal s'hi conserva inscrita la data de 1607 i un escut en relleu.



El centre històric

El centre històric de Cervià conserva nombroses restes d'època medieval i moderna. En primer lloc cal destacar la muralla, de la qual en podem observar algunes restes als carrers de Girona, de la Muralla i del Torrent Anglí. Els elements més destacats de la muralla són la Torre de les Hores (cílindrica i atalussada, de 10 metres d'alçada i coronada per un rellotge) i l' Arc del Portal (el portal de llevant de la vila, molt ben conservat). A l'Arc del Portal hi comença el carrer de l'Hospital , un dels principals del nucli històric, on trobem diverses cases amb portalades i finestres d'antiguitat notable i les restes de l'antic hospital de la vila, que podrem reconèixer per l'espectacular llinda de la porta principal, decorada amb tres figures humanes en relleu. Algunes cases interessants del nucli històric, la majoria dels segles XVI i XVII, són entre d'altres ca l'Alsina (que té una llinda amb escut i la data de 1575), can Pellicer (amb una torre, emplaçada en el recorregut de la muralla), can Fill de Déu (casal dels segles XVIII-XIX), can Mencion (al costat de l'Arc del Portal) i can Magrana (edifici del segle XVII, amb reformes posteriors).




El Monestir de Cervià de Ter El Monestir de Cervià de Ter , priorat benedictí, és el principal monument de l'antigor que es conserva al municipi L'any 1053 es fundà el monestir pels senyors del lloc, Silvi Llobet i Adelaida.


Església parroquial de Sant Genís

També situada dins del centre històric de Cervià i esmentada l'any 1053, les restes més antigues de l'església parroquial de Sant Genís corresponen a l'edifici romànic del segle XII i s'observen a la façana nord, sud i oest. La porta principal és d'aquesta època i té un arc de mig punt en degradació amb guardapols. La major part de l'església, però, pertany a una reconstrucció del segle XVIII, tal com es pot llegir a la inscripció de la llinda de l'entrada. A la façana nord hi ha el campanar que, igual que bona part de l'edifici, fou parcialment destruït l'any 1936 i restaurat posteriorment.

La Torre Masia de dues plantes situada a la sortida del poble en direcció nord. Va pertànyer als Falgons i l'edifici actual va ser construït al segle XVII ( en una llinda hi ha inscrita la data de 1643). Hi ha però diversos elements més antics, com algunes finestres gòtiques d'arc conopial amb arquets i impostes decorades. Destaquen també les teules del ràfec, decorades amb imatges i motius diversos pintats. Al segle XIX la casa va ser subdividida en dos habitatges i parcialment reformada.

Sant Cristòfol de Raset És l'església parroquial de Raset i es troba situada entre els masos del veïnat de Baix. Tot i que se'n tenen documents des del segle XI, l'edifici actual pertany a una reocnstrucció del segle XVII. La seva estructura gòtica es pot apreciar a l'interior de l'edifici en les arcuacions aputnades de les voltes, mentre que la façana és molt senzilla, amb una porta rectangular amb guardapols, un ull de bou i un campanar d'espadanya de dos ulls.

En altres llengües