Anaconda

De Viquipèdia

Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
Pot necessitar retocs en; negretes, enllaços, capçaleres, imatges, categories, interwikis, ...
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Anaconda
Manca una imatge
Manca una imatge


Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Reptilia
Ordre: Squamata
Subordre: Serpentes
Família: Boidae
Subfamília: Boinae
Gènere: Eunectes
Wagler, 1830
Espècies

E. beniensis
E. deschauenseei
E. murinus
E. notaeus

Les anacondes són quatre espècies de boes aquàtiques que habiten els aiguamolls i els rius de les selves tropicals d’Amèrica del Sud. L’anaconda groga s’estén cap al sud fins a Argentina.

Hi ha dos possibles orígens per a la paraula 'anaconda'. Es creu que podria ser una alteració de la paraula cingalesa 'henakanday' que significa serp del tro, o en la llengua tamil la paraula 'anaikondran', que significa assassí d’elefants. No està clar com es va originar el nom tan lluny de l’hàbitat original, potser es deu al paregut amb les pitons asiàtiques més grans. Entre els noms locals que rep a Amèrica del Sud es pot trobar el terme espanyol matatoro, mentre que en les llengües natives es coneix com a sucuri, yakumama o jibóia. Les anacondes pertanyen a la família de les boes, sovint s’anomenen boes d’aigua. El nom científic per a l’anaconda és Eunectes.

[edita] Espècies

  • Anaconda boliviana, Eunectes beniensis
  • Anaconda de taques negres, Eunectes deschauenseei
  • Anaconda verda, Eunectes murinus
  • Anaconda groga, Eunectes notaeus

[edita] Descripció

Les anacondes en llibertat passen bona part del temps a l’aigua a la recerca d’aliment. Són criatures solitàries prou tímides i difícils d’observar als seus hàbitats naturals. Les anacondes es camuflen extraordinàriament bé als aiguamolls i pantans als que viuen. Es conten històries dels primers exploradors europeus que parlen d’anacondes gegants de fins a 30 metres de llarg, mentre que alguns pobles natius de Sud Amèrica parlen de fons a 15 metres de llarg, però no hi ha evidències documentades d’exemplars d’aquestes llargades. Cal tenir en compte que la pell d’una anaconda morta es pot estirar fàcilment arribant a tenir longituds molt superiors a les que tenen les serps vives.

[edita] Bibliografia

  • Bernard Heuvelmans (1958). On the Track of Unknown Animals. Hill and Wang. ISBN 0710304986.