Bandera de Mèxic

De Viquipèdia

Dimensions de la bandera 4:7
Dimensions de la bandera 4:7

La Bandera de Mèxic consisteix en un rectangle dividit en tres franges verticals de mesures idèntiques. És tricolor: verd, blanc i vermell. Al centre, s'hi troba l'Escut Nacional. La proporció entre l'ample i llarg de la bandera, és de quatre a set (4:7). Al llarg dels anys, la bandera ha canviat en diverses ocasions, tant en el disseny com en la proporció de les franges. Tanmateix, l'escut d'armes ha presentat gairebé sempre el mateix patró: una àguila sobre un cactus, devorant una serp. Generalment es considera com la primera bandera mexicana l'Estendard utilitzat pel mossèn Miguel Hidalgo i Costella a l'inici de la guerra d'Independència, hi ha però qui considera també les banderes usades pels exèrcits asteques en el Mèxic Prehispànic. La Bandera de Mèxic és usada tant per entitats civils com governamentals, en guerra i en pau i tant en terra com en mar com en aire.

Taula de continguts

[edita] Contingut de la bandera

L'escut central de la bandera està inspirat en la llegenda asteca sobre la Fundació de Mèxic-Tenochtitlan (actualment la ciutat de Mèxic). La llegenda explica que la tribu nòmada dels asteques va realitzar un llarg pelegrinatge, sense saber on edificar la seva ciutat cabdal quan el déu Huitzilopochtli els indicà que en el lloc on trobessin una àguila devorant una serp parada en un cactus seria el lloc on havien de construir la seva ciutat. Després de moltes generacions de buscar aquest lloc, els asteques van trobar l'àguila a un petit illot del Llac de Texcoco. L'actual disseny de l'escut va ser creat per Francisco Eppens Helguera i aprovat pel president Gustavo Díaz Ordaz.

[edita] Significat dels colors

Els colors de la bandera provenen dels de la bandera de la Tres Garanties, amb el qual els exèrcits realista i els insurgents van entrar victoriosos a la ciutat de Mèxic el 21 de setembre, 1821 en consumar-se la independència, encara que no seria utilitzada com a bandera del Mèxic independent. No obstant, els colors s'han conservat en tots els dissenys posteriors, tot que la disposició diagonal va ser reemplaçada per la vertical. Com que l'article tercer de la "Llei Sobre l'escut, la bandera i l'Himne Nacional" no dóna un simbolisme oficial dels colors podrem trobar diferents versions del seu significat.

  • Verd: Independència (d'Espanya),
  • Blanc: Religió (religió, fe catòlica romana),
  • Roig: Unió (entre europeus i americans);

o

  • Verd: Esperança,
  • Blanc: Unitat,
  • Roig: La sang dels herois caiguts.
Estendard de la verge de Guadalupe
Estendard de la verge de Guadalupe
Detall de l'escut
Detall de l'escut

[edita] Història

L'ús d'estendards es remunta a l'època del Mèxic antic. Se sap que tant els asteques com els tlaxcalteques i els tepaneques utilitzaven estendards amb diferents símbols que els identificaven amb el seu governant o amb el seu estat.

Es considera com a primer bandera pròpia de Mèxic aquella que va enarborar durant el Crit de la Independència Miguel Hidalgo i Costella el 1810: un estendard amb la imatge de la Verge de Guadalupe.

El 1813, les forces insurgents van dissenyar una altra ensenya nacional: una Bandera de seda blanca, vorejada per una sanefa de quadres blaus i blancs, al centre dels quals hi havia una àguila posada sobre un cactus que ostentava una corona imperial. Circumdant l'escut es llegia una llegenda en llatí que deia: Oculis et unguibus asqué victrix, que significa "Amb els ulls i les ungles, igualment victoriosa".

Durant el Primer Imperi Mexicà (1821-1823) es va decretar que les franges de la bandera havien de canviar de posició. A la franja blanca es va col·locar l'aguila solitària, amb les ales obertes i en posició frontal; mentre que el cap es va plasmar de perfil, lluint una corona imperial.

Posteriorment, el 1823, el Congrés Constituent va decretar que l'escut de la Bandera Nacional es conformaria d'acord amb la tradició indígena, és a dir: l'Àguila de perfil i posada sobre un cactus, devorant el serp i sense la corona imperial, encara que posteriorment canviaria de posició.

L'escut nacional va canviar durant l'Imperi de Maximilià, quan es va adoptar una bandera que tenia l'àguila sota la corona imperial. Després de la caiguda de l'imperi i la restauració de la república, es va retornar a l'ús de la bandera anterior. El president Porfirio Díaz va ordenar que l'àguila es col·loqués frontalment i amb les ales esteses.

L'escut seria transformat de bell nou per Venustiano Carranza, qui va disposar que l'Àguila es col·loqués de perfil esquerre i conservés les característiques amb les quals els asteques l'havien concebut quan van fundar la Gran Tenochtitlan. Addicionalment es va incloure un llaç tricolor que significa la unitat patriòtica i lliga les branques d'alzina i llorera. L'última modificació a la bandera es va realitzar poc abans dels Jocs Olímpics d'estiu de 1968 per fer ressaltar els colors i els detalls de l'àguila.

[edita] Les banders històriques de Mèxic

'Les banderes de Mèxic
Estendard de la Verge de Guadalupe, usada per Miguel Hidalgo durant la declaració de la independència del 16 de setembre, 1810
Primera bandera nacional Usada de 1821–1823 durant el Primer Imperi Mexicà d'Agustín de Iturbide.
Segona Bandera Mexicana Usada de 1823–1864 durant l'establiment de la República Mexicana
Tercera Bandera Nacional Usada de 1864–1867 durant el Segon Imperi Mexicà de Maximilià d'Habsburg. Proportions 1:2
Segona Bandera Nacional Readopció
(1867–1968)
Readoptada de 1867–1881durant la restauració de la República
Usada de 1881–1899.
Usada de 1899–1917. Proporcions específiques: 2:3
Usada de 1917–1934, oficialitzada pel president Venustiano Carranza. Proporcions: 2:3
Usada de 1934–1968; escut d'armes dissenyat per Jorge Enciso. Proporcions: 2:3
Quarta Bandera Nacional Adoptada el 16 de setembre, 1968; escut d'armes dissenyat per l'arquitecte: Francisco Eppens Helguera.