Biar

De Viquipèdia

Biar
Escut de Biar
(En detall)
Localització

Localització de Biar respecte del País Valencià Localització de Biar respecte de l'Alt Vinalopó


Municipi de l'Alt Vinalopó
Vista de Biar
Vista de Biar
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Alt Vinalopó
Villena
Gentilici Biarut, biaruda
Predom. ling. Valencià
Superfície 98,20 km²
Altitud 700 m
Població (2006)
  • Densitat
3,647 hab.
0,04 hab/km²
Coordenades 38° 37′ 47″ N 0° 45′ 49″ OCoordenades: 38° 37′ 47″ N 0° 45′ 49″ O
Distàncies 131 km. de València
9,3 km. de Villena
63,1 km. de Alacant
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PSPV, 4 PP, 2 BPB i 1 Compromís PV
Magdalena Martínez (PP)
Codi postal 03410
Festes majors Moros i Cristians
Del 10 al 13 de maig
Web

Biar és una població del País Valencià. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar. Segons l'ordenació establerta per la Generalitat Valenciana s'inclou a la DHT (delimitació territorial homologada) de tercer grau de l'Alt Vinalopó. No obstant això, forma part de la comarca de l'Alcoià dins la proposta de comarcalització de Joan Soler.

Sobre la procedència del topònim Biar hi ha dues versions, una diu que procedeix de la paraula llatina apiarium que significa lloc d'abelles; l'altra la deriva de l'àrab amb el significat de "lloc de fonts".

Taula de continguts

[edita] Història

Castell de Biar
Castell de Biar

Assignat aquest lloc fronterer a la Corona d'Aragó pel tractat d'Almizra de març de 1244, va ser conquistat un any després pel rei Jaume I, després de cinc mesos de setge, segons consta al Llibre dels Feyts. En principi, el rei respecta la presència, les possessions i els costums de la població musulmana, i va limitar-se a establir una guarnició, arrendar les rendes reials i cobrar impostos. Però la sublevació dels musulmans (1276-1278) va portar a la seua expulsió d'aquest lloc. El 1280, Pere III confirmava les heretats repartides a la població cristiana en un document que s'ha jutjat com a vertadera carta pobla del lloc. Va constituir un nucli crucial en els conflictes castellano-aragonesos i va rebre successius privilegis, entre els quals destaca la promesa de Pere IV de no segregar la vila i el seu terme de la Corona. Biar tingué un paper destacat a les Germanies com a vila revolucionària, per la qual cosa fou multada amb 1660 lliures. Per contra, en la guerra de Successió es va declarar partidària de Felip V, cosa que li valgué els títols de "molt noble, lleial i sempre fidelísima". No obstant, sembla que aquest posicionament fou més pragmàtic que no ideològic i degut a la seua posició fronterera amb Villena (on hi havia un regiment borbònic). Així, el Consell de la Vila va demanar al municipi d'Alcoi (austracista) que li guardara els ramats i cavalleries "... que per la proximitat que tenen al regne de Castella, y en particular a la ciudad de Billena, y temer alguna ruina de declararse en lo exterior sent així que de sa voluntat y en lo secret estan de part de nostre rey [ Carles III ]".

Testimoni d'aquests esdeveniments és el castell que corona el poble, símbol del poble, visible des de l'autovia i la carretera. Majestuós de dia i encantador i màgic de nit, com si flotara amb l'aire dins de la foscor. Juntament amb el castell també es conserven les restes de la muralla de la que sóls queden dues portes, l'Arc de Sant Roc o porta de Xàtiva i l'Arc del Jesus o porta de Castella. Des d'elles es pot accedir al nucli antic, amb els seus carrers estrets i empinats tots ells paral·lels i dirigits cap el castell.

[edita] Demografia i economia

El creixement demogràfic de Biar durant el segle XVI va trobar el seu contrapunt en la frenada del XVII, on es van succeir epidèmies particularment intenses com la de 1676-1677. El segle XVIII va suposar una forta recuperació econòmica i demogràfica i a finals de segle destaca la importància del blat, el cep, l'olivera i d'altres productes d'horta. El desenvolupament de la terrisseria, tant de fang blanc com de vermell, va originar relacions comercials, amb pobles veïns i amb el Regne de Múrcia. A més a més, diversos ceramistes de Biar, els teulers, popularment anomenats "castelleros", solien traslladar-se a terres de Castella o d'Aragó per la confecció de teules. A mitjans del XIX, mantingué pareguda orientació agrícola i industrial. Més recentment, ja en el segle XX, l'activitat industrial s'ha centrat en el sector tèxtil i el calcer, mentre que la producció agrària s'ha adreçat més envers la comercialització. Paral·lela a l'última evolució econòmica es produeix una major organització dels grups socials menys afavorits per ella; durant la Segona República la FNTT, el sindicat socialista del camp, comptava ací amb una organització (Obrers Agrícoles). A principis dels setanta hi havia uns 3.000 habitants (biaruts); el 2003, 3.578. Actualment l'economia del lloc es eminentment industrial, sobretot la fabricació de nines. Malgrat tot s'hi conserva l'elaboració d'artesania ceràmica, famosa pels seus envernissats.

A més a més, la seva artesania dedicada a les festes de Moros i Cristians també és important. Hi ha una empresa amb la qualificació artesanal del País Valencià en la que es fabriquen vestits, cotes de malla, metalls i complements.

La vila de Biar s'assenta sobre els estreps de la serra de Mariola. Gairebé la meitat del seu ampli terme, 98,2 km2, és sòl forestal amb grans pinedes. La simbiosi entre la monumentalitat del casc urbà i l'exuberant paisatge del municipi depara grans possibilitats a excursionistes i senderistes que poden visitar gran quantitat de fonts, brolladors, rambles, barrancs, muntanyes com ara la Replana del Llop (1.228 m.); el Reconco (1.206 m.); el Cabeç Gros (1.061 m.) i el Frare (1.042 m.) entre d'altres. La pujada al santuari de nostra Senyora de Gràcia des del Plàtan; la visita a l'Aula de Natura, la Fontanella o la Penya Tallà són altres atractius de Biar.

Les festes de Moros i Cristians que se celebren del 10 al 13 de maig sent de les més antigues de la Mariola, amb elles es representa la conquesta de Jaume I de la vila després del setge de les tropes cristianes als moros que ocupaven la plaça. Un dels actes més particulars d'aquestes festes són les fogueres que s'encenen a la baixada de la Mare de Déu al voltant de tots els monts de Biar. Personatges importants a les festes de Biar son els capitans i banderes així com la figura de la vengaleta i la rodella que han estat prou oblidades i pareix ser que tornen a cobrar el protagonisme que mereixen.

[edita] Política

A les eleccions municipals de 2007 el PSPV va ser el partit més votat, amb 4 regidors, seguit de prop pel PP també amb 4 regidors; Biaruts per Biar compta amb 2, i Compromís per Biar (Coalició BLOC-EU) amb 1.

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
Justo Román Soriano
1983-1987
Justo Román Soriano
1987-1991
Justo Román Soriano
1991-1995
Justo Román Soriano
1995-1999
Ramón Belda Díez
1999-2003
Ramón Belda Díez/ Cristóbal Román Almiñana (Desde 2001)
2003-2007
Cristóbal Román Almiñana
2007-2011
Magdalena Martínez


[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Biar