Climent V

De Viquipèdia

Climent V ( Villandraut, 1264 - † Avinyó, 20 d'abril del 1314). Papa de l'Església catòlica del 1305 al 1314 i primer Papa que va residir en Avinyó.

De nom Bertrand de Got, en finalitzar els seus estudis de Dret canònic a Orleans i Bolonya va ser nomenat canonge a Bordeus, vicari general a Lió, capellà del papa Bonifaci VIII, bisbe de Commninges i, en 1299, arquebisbe de Bordeus.

Taula de continguts

[edita] Elecció

La seva elecció es va produir el 5 de juny del 1305 després d'un interregne d'onze mesos ocasionat per les disputes que entre cardenals francesos i italians es van donar al conclave celebrat a Perugia.

Cridat per a la seva coronació, ja que en no ser cardenal no es trobava present al conclave, no es va desplaçar a Itàlia sinó que va elegir la ciutat de Lió per a la seva entronització, la qual va tenir lloc el 14 de novembre del 1305, a l'església de Saint-Just, comptant amb l'assistència del rei Felip IV de França.

Climent va estar durant tot el seu pontificat subjecte als desigs de Felip IV, i tot just ser coronat, el seu primer acte va ser el nomenament de nou cardenals francesos propers al monarca francès.

Convertit en una mera eina a les mans de Felip, va anul·lar en 1306 les sentències eclesiàstiques que aquest considerava contràries als seus interessos, especialment les bulas "Clerecis laics" i "Unam Sanctam" que havia promulgat Bonifaci VIII.

Els aspectes més importants del seu pontificat van ser l'eliminació de l'Orde dels Templers i el trasllat de la seu pontifícia a Avinyó.

[edita] Supresio de l'orde dels Templers

El 13 d'octubre del 1307, Felip IV endeutat amb l'Orde dels Templaris, va ordenar l'arrest de tots els templaris que es trobessin en territori francès acusant-los d'heretgia, encara que la seva verdadera motivació va ser fer-se amb els nombrosos béns que l'Orde tenia a França i evitar el pagament dels deutes que mantenia amb la mateixa.

La detenció dels templaris sense l'autorització del pontífex, de qui depèn directament l'Orde, fa protestar Climent però Felip el convenç presentant-li les confessions obtingudes sota tortura i aconsegueix que el Papa promulgui la bula "Pastoralis praeminen" que decreta la detenció dels templaris a tots els territoris cristians.

Pressionat pel rei francès, Climent convoca en 1308, mitjançant la publicació de la bula "Regnums in coelis" el concili de Vienne que celebrat entre 1311 i 1312 il·luminarà la bula "Vox in excelso" per la qual se suprimia, encara que no condemnava per heretgia, l'orde templari.

[edita] Avinyó

En 1309 Climent V trasllada la seu papal de Roma a la ciutat d'Avinyó que llavors no era territori francès ja que pertanyia al Regne de Nàpols.

El trasllat va tenir inicialment un caràcter provisional motivat per la situació d'inseguretat i caos en el qual es trobava Roma immersa en lluites i intrigues polítiques, i per aprofitar la relativa proximitat amb Vienne on, en 1311, se celebraria un concili ja convocat. Però el que es va iniciar com un acte passatger es va convertir en permanent fins 1377 i, durant set pontificats, Avinyó va ser la seu pontifícia, coneixent-se històricament l'esmentat període com "la segona captivitat de Babilònia". Aquest període finalitzarà quan el papa Gregori XI retorni a Roma.

[edita] Altres fets

Climent V va completar el Corpus Iuris Canonici amb la publicació d'una col·lecció de decretals coneguda com "Liber Clementarium.

Va fundar així mateix les universitats de Perugia i Orleans.

Va morir el 20 d'abril del 1314, mesos abans que l'altre gran protagonista del seu pontificat, el rei francès Felip IV.

Les profecies de San Malaquies es refereixen a aquest papa com De fasciis Aquitanicis (Dels llaços d'Aquitània), citació que fa referència a què va ser arquebisbe de Bordeos, a Aquitània, abans de ser elegit pontífex i a què al seu escut d'armes figuren tres fasces de goles.


Precedit per:
Benet XI
Papa
1305 - 1314
Succeït per:
Joan XXII