Cristòfor Colom
De Viquipèdia
Cristòfor Colom (Gènova?, 1451?-Valladolid, 1506), fou un almirall al servei dels Reis Catòlics, virrei i governador de les Índies, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, establint les rutes marítimes i obrint el camí a la colonització americana. Encara que va insistir en que es tractava de les Índies, i que no va ser el primer explorador europeu d'Amèrica, va ser qui va descobrir un nou continent per a Europa i la història.
Taula de continguts |
[edita] Perfil històric
Cristòfor Colom va ser un mariner que, al servei de la Corona de Castella, va trobar una ruta segura des d'Europa fins a Amèrica (fins a llavors desconeguda o indocumentada a Europa, Àsia o l'Àfrica), arribant a ella el 12 d'octubre de 1492.
Pel que sembla, Colom sostenia que podia assolir-se el llunyà orient (les Índies) des d'Europa viatjant cap a l'oest, i que era possible realitzar el viatge per mar amb possibilitats d'èxit. En aquella època, els europeus només coneixien un camí marítim fins a Àsia vorejant l'Àfrica, i aquesta via estava controlada per Portugal, que no permetia el pas de naus que no fossin pròpies.
[edita] Biografia
El nom d'aquest navegant pot traduir-se com: Cristòfor = el que porta a Crist, Colom = Esperit Sant o colom (ocell), i per això en la firma de Colom anterior a 1492 es llegeix Xpo ferens ("portador de Crist"), que podria fer referència a l'Ordre de Crist, a la qual el va poder haver pertangut.
[edita] Primers anys (fins el 1476)
Cristòfor Colom apareix a la història el 1476 quan es produeix un combat naval entre pirates i genovesos i arriba nedant a la costa de Portugal. Els anys anteriors són un misteri ja que ell mateix va amagar el seu origen. La tesi acceptada majoritàriament és la genovesa basada en documents notarials i judicials. Aquesta tesi és discutida per tenir algunes llacunes i entre diverses alternatives diferents investigadors han destacat la possible catalanitat de Cristòfor Colom.
Cristoforo Colombo va néixer l'any 1451 a Savona, a Gènova. Els seus pares van ser Doménico Colombo, mestre teixidor, llaner o taverner, i Susanna Fontanarrosa. Dels cinc fills del matrimoni, dos, Cristòfor i Bartolomé, van tenir aviat vocació marinera. El tercer va ser Giacomo, que va aprendre l'ofici de teixidor. Dels dos restants, Giovanni va morir aviat, i l'única dona no va deixar rastre.
Segons va afirmar el mateix Colom, va estar vint-i-tres anys navegant. Posteriorment cita l'illa grega de Quios, Tortosa i la costa mediterrània des de Cotlliure, que havia de conèixer en aquesta època.
El 13 d'agost de 1476 resulta nàufrag desprès d'una batalla entre mercants de cautxú i corsaris (el corsari Casenove), salvant-se a nedo i assolint les costes de l'Algarve portuguès.
[edita] Portugal i Castella (1476-1492)
S'estableix a Portugal treballant per compte de la firma Centurione a Gènova. Viatja al nord fins a Irlanda i Islàndia, i al sud fins a Sant Jordi de la Mina, a Guinea. A Lisboa treballa de cartògraf i es casa, el 1479, amb Filipa Moniz Perestrello germana del governador de Porto Santo. S'estableix durant un temps en aquesta illa on va néixer, el 1480, el seu fill Diego. Vers 1484 presenta el seu pla de viatjat cap a occident a Joan II de Portugal, però és rebutjat pels seus consellers. A la mort de Filipa, Colom es trasllada a Castella. Quan arriba a Palos de la Frontera, Colom trobarà al Monestir de La Rábida hospitalitat, comprensió i suport.
Inicialment ben acollit, els seus plans van passar de comissió en comissió durant anys. Un cop acabada la guerra amb Granada, i gràcies als intermediaris fra Juan Pérez, de La Rábida, Joan de Coloma, secretari del rei, i el valencià Lluís de Santàngel, que va aportar el finançament, es van firmar finalment les Capitulacions de Santa Fe[1], el 17 d'abril de 1492. Segons aquestes capitulacions, firmades a Granada, Colom aconseguí una desena part dels beneficis, l'almirallat i el virregnat vitalicis i hereditaris.
[edita] Els viatges a Amèrica (1492-1504)
Finalment, el 3 d'agost de 1492, Colom, amb tres naus: La Pinta, La Niña i la Santa María, al voltant de 90 homes, reclutats pels germans Pinzón, van formar una flota que partiria del port de Palos de la Frontera (Huelva) i connectaria dos continents per sempre.
[edita] Vegeu també
- Descobriment d'Amèrica per a més informació sobre el viatge, i la seva transcendència.
- Catalanitat de Cristòfor Colom, recull de tesis sobre l'origen català.
- Palos de la Frontera, bressol d'Amèrica.
[edita] Referències
- ↑ L'original de les Capitulacions no es conserva, el que es conserva en l'actualitat són, en l'Arxiu General d'Índies (Sevilla): un testimoniatge autoritzat dintre de la unitat Patronato amb la signatura PATRONATO,295,N.2, i un seient en un registre cedulari en la unitat Indiferente General amb la signatura INDIFERENTE,418,L.1,F.1R-1V, i en l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona) es troba un registre de Cancelleria, dintre de la unitat Archivo Real (Real Cancillería) amb la signatura ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGÓN, REAL CANCILLERÍA, REGISTROS, NÚM.3569, en els folis 135v-136v.

