Climent VI
De Viquipèdia
Climent VI, ( Maumont, 1291 - Avinyó, † 6 de desembre del 1352). Papa de l'Església catòlica del 1342 al 1352 i quart Papa del pontificat d'Avinyó.
De nom Pierre Roger de Beaufort, va ingressar en la seva infantesa en un monestir benedictí des d'on va partir per estudiar Teologia a París, i després de doctorar-se començar la seva cursa eclesiàstica. Abat de Fécamp en 1326, bisbe d'Arres en 1328, arquebisbe de Sens en 1329 és finalment cardenal escollit en 1338.
Totalment adepta a la monarquia francesa, va actuar com a ambaixador del rei Felip VI davant de la cort anglesa i a la seu pontifícia d'Avinyó. Escollit Papa el 7 de maig del 1342, va comprar a la reina Joana de Nàpols la ciutat d'Avinyó per 80.000 corones, import que mai no va ser abonat possiblement perquè Climent va considerar que l'absolució que va donar a Joana per l'assassinat del seu marit va ser suficient pagament.
El seu pontificat va estar caracteritzat per un nepotisme accentuat, que la majoria dels cardenals que va nomenar eren parents seus (un d'ells serà el futur papa Gregori XI), i per la simonía derivada de la necessitat de finançar la seva afició pel luxe, les arts i les lletres (va ser mecenes del famós poeta italià Francisco Petrarca).
Durant el període del seu regnat va tenir lloc, entre 1347 i 1351, la pandèmia que a Europa es va conèixer com a pesta negra i que va donar lloc que la població aterrida culpés de la mateixa els jueus. Clement va reaccionar publicant, en 1348, dues bulas en les quals condemnava tota violència contra els jueus i, a més, va instar el clericat perquè prengués les mesures necessàries per a la seva protecció.
L'epidèmia de pesta va produir a més a Europa un rebrot dels flagelants, grups de laics que peregrinaven de ciutat en ciutat fuetejant-se. Climent VI els va acusar de fanàtics i mitjançant la publicació, en 1349, d'una bula, els va condemnar com a heretges.
També és de destacar que durant el seu pontificat es va produir l'inici de la revolta encapçalada per Cola di Rienzo i que va reduir l'interval entre jubileos de cent a cinquanta anys pel que el segon Any Sant es va produir en 1350 encara que sense la seva presència ja que es va negar a abandonar Avinyó per acudir a Roma.
Les profecies de San Malaquies es refereixen a aquest papa com exrosa Attrebatensi (De la rosa d'Arrás), cita que fa referència al fet que va ser bisbe d'Arras i a què al seu escut d'armes apareixen unes roses
| Precedit per: Benet XII |
Papa 1342 - 1352 |
Succeït per: Innocenci VI |

