Antic Egipte
De Viquipèdia
| Història universal | |
|---|---|
| Prehistòria | |
Edat antiga
|
|
| Edat mitjana |
|
| Edat moderna |
|
| Edat contemporània |
El terme Antic Egipte es refereix a la civilització que va habitar a la Vall del Nil entre el 3000 AC i la romanització. Com a civilització basada en la irrigació, és l'exemple més prominent d'imperi hidràulic.
[edita] Agricultura i ramaderia
L'economia d'Egipte es basava en l'agricultura. La vida depenia dels cultius de les terres inundades per les aigues del riu Nil. Tenien un sistema d’estanys i canals de reg que s'estenien per totes les terres cultivades. En les riberes del Nil els camperols egipcis conreaven moltes classes de cereals. El gra collit es guardava en graners i després s'usava per fer pa i cervesa. Les collites principals eren de blat, ordi i lli. Hi havia tres fases del riu Nil: Akhet, Peret, i Shemu. Akhet, l'estació de la inundació, durava de juny a setembre. Després de la inundació quedava una capa de fang en els bancs, adovant la terra per a la collita següent. Peret, era l'estació en que se sembrava en blat i durava entre octubre i febrer, els grangers esperaven fins que l’aigua s’evaporava a les arrels del cereal, i llauraven i sembraven la terra. Acabada la feina, regaven usant murs de contenció i canals. Shemu, l'estació de la collita, durava de març a maig, quan es recol·lectava amb falçs de fusta o canya la collita. En els horts es conreaven pèsols, llentilles, cebes, porros, cogombres i enciams, a més de raïms, dátils, figues i magranes. Entre els animals que criaven per la seva carn, es troben els porcs, les ovelles, les cabres, les oques i els ànecs. Els egipcis conreaven més aliments dels quals necessitaven, i feien intercanvi dels seus productes entre pobles i venedors. Algunes de les matèries que ells importaven de territoris estrangers eren l'encens, la plata, i fusta fina de cedre. Gran part dels productes del comerç egipci es transportava en vaixells pel riu Nil i la mar Mediterrània. Durant la major part de l’existència de la civilització Egípcia (uns tres mil·lennis) l'Antic Egipte va ser el país més ric del món en economía i conreus.
[edita] Administració i Hisenda
Egipte estava dividit en provincies amb fins administratius i de guanys profitosos. Aquesta divisió es pot remuntar de nou al període Predinàstic (abans de 3100 aC), quan els nomos eren estats autònoms, i van estar per més de tres mil·lennis, mantenint els seus costums. Sota aquest sistema, el país va ser dividit en 42 províncies: 20 del baix Egipte, i 22 a l’alt Egipte. Cada província estava governada per un nomarca1. El govern va obligar a pagar diversos impostos, que al no existir cap moneda eren pagats en animals, amb treball o mercaderies. El Tyaty era el responsable de controlar el sistema impositiu en nom del faraó, a través del seu departament. Els seus ajudants havien de tenir al dia les reserves emmagatzemades i les seves previsions. Els impostos es pagaven segons el treball o el rendiment de cadascú. Els camperols pagaven amb productes agrícoles, els artesans amb part de la seva producció artesana, i de forma similar els pescadors, caçadors, etc. L'estat obligava a tenir una persona de cada casa (família) per fer treballs públics algunes setmanes a l'any, fent o netejant canals, en la construcció de temples o tombes i fins i tot en la mineria. Els caçadors i pescadors pagaven els seus impostos amb captures d’animals del riu, dels canals, i del desert. Les famílies més riques, podien contractar esclaus, persones que cobraven per realitzar aquesta feina ells mateixos en comptes de la família, etc, per a realitzar aquesta obligació imposada per la llei de l’antic Egipte.
[edita] Articles relacionats
- Egiptologia
- Faraó
- Història de l'antic Egipte
- Mitologia egípcia
- Llocs de l'antic Egipte
- Piràmides d'Egipte
- Llista de Karnak
| Aquest article sobre l'Antic Egipte és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |

