Barcelona Traction

De Viquipèdia

Reproducció d'un titol de la Companyia.
Reproducció d'un titol de la Companyia.

L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company, limited va ser fundada per l’enginyer nord-americà de naixement Fred Stark Pearson (1861 -1915), el 12 de setembre de 1911, a Toronto (Canadà). A causa del seu origen canadenc, aquesta empresa es coneguda popularment com "La Canadenca".

L’objectiu d’aquesta empresa era la producció elèctrica i la seva distribució, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona, per la seva utilització en l’enllumenat públic, subministraments domèstics i les aplicacions típiques de la força motriu aplicada principalment al funcionament dels tramvies i la xarxa de ferrocarrils metropolitans. Per portar a terme aquesta finalitat en primer els primers moviments empresarials va ser la adquisició de la societat “Tramvies de Barcelona” i de la Companyia Barcelonesa de Electricitat. Un cop aconseguit el mercat i per tal d’obtenir l’energia elèctrica que necessitava per subministrar a les seves empreses, va iniciar un ambiciós projecte d’aprofitament hidroelèctric a la zona del Prepirineu. Dintre d’aquest projecte es troba el Canal Industrial de Seròs, que s’acabaria completant amb la construcció de dues grans preses (Camarasa i Sant Antoni) , que a part de produir també energia, li garantirien un cabal més o menys constant al llarg de l’any. Amb aquestes infraestructures finalitzades es va constituir el primer sistema integrat d’embasaments i centrals construïts a Espanya. De fet a l'any 1914 aquesta empresa era la setena empresa productora d'electricitat al mon i la primera d'Europaa

La seva estratègia va ser diferent del seu competidor de l’època, l'empresa Energía Eléctrica de Cataluña, ja que la forma de producció d'aquesta consistia en la construcció de grans salts en la zona del Pirineu i no va invertir en empreses consumidores com ho va fer Barcelona Traction.

En 1923 l'empresa Barcelona Traction va adquirir l’empresa Elèctrica de Catalunya, acabant amb l'empresa competidora més important i obtenint una posició pràcticament monopolista.


Taula de continguts

[edita] Procés d'Expansió

Com ja s'ha dit una de les activitats de l'empresa va ser adquirir altres, entre les més destacades cal fer esment:

  • Tramvies de Barcelona (1912)
  • Ferrocarril de Barcelona a Sabadell, Terrassa i Vallvidrera (1911-1913)
  • Compañía Barcelonesa de Electricidad (1912)
  • Saltos del Segre (1912)
  • Energía Eléctrica de Catalunya (1923)
  • Sociedad Española Hidráulica del Freser (1923)
  • Compañía General de Electricidad SA
  • Electricista Catalana SA
  • Saltos del Ebro SA (1930)
  • Hidroeléctrica del Segre (1933)
  • Saltos de CatalunyaSA (1935)
  • Sociedad Productora de Fuerzas Motrices (1941)

[edita] Obres Realitzades a Catalunya

Aquesta empresa va realitzar les obres més important realitzades fins a les hores a Catalunya i per que no dir-ho a la resta d’Europa. Utilitzaven tecnologies molt punteres i va canviar totalment l'estructura energètica de Catalunya.

La major part de les infrastructures encara continuen en funcionament, quasi cent anys desprès de la seva construcció. Les més importants son les següents:.


[edita] Afer Barcelona Traction

El camí seguit per l’empresa desprès de la Guerra Civil Espanyola va estar totalment lligat al interès dels seus guanyadors i als interessos de totes aquelles persones que van avalar als guanyadors. Com era lògic l’empresa energètica més important del país no podia estar controlat per capital estranger, concretament belga, i es va dissenyar un pla politico-judicial per controlar la citada empresa que es va iniciar el 12 de febrer de 1948 als Tribunals de Reus i va finalitzar el 5 de febrer de 1970 al Corte Internacional de Justícia amb seu a la Haia.

L’empresa coincidint amb l’inici de la Primera Guerra Mundial, va començar a partir molts problemes econòmics per finançar els interessos de les grans obres que havia realitzar. A aquest fet cal afegir la mort el 1 de maig de 1915, de Fred Stark Pearson , en l’esfondrament del Transatlàntic RMS Lusitania. Per això un grup de financers principalment belgues es van fer amb el control accionarial de la companyia i van aconseguir sanejar la companyia.

La companyia va continuar amb la seva expansió fins a la Guerra Civil Espanyola on va ser col•lectivitzada, un cop finalitzada la Guerra va ser retornada als seus legítims propietaris. Però els problemes només van fer que començar. El regim del general Franco impedia la sortida de capitals als estranger argumentant que podien servir per finançar la resistència al seu regim. Per això la companyia no podia pagar no els interessos dels crèdits subscrits al estranger i pagar el dividends als accionistes estrangers. Això va provocar que el preu de les accions de la companyia caiguessin als mercats financers. Aprofitant aquesta conjuntura l’any 1948 l’empresa Fenchurch Nominees Ltd. Va intentar comprar la major part de les accions sense exit.

Però poc temps desprès d’aquesta temptativa, el 12 de febrer de 1948 tres accionistes van presentar davant dels Jutjats de Reus una demanda del fallida de l’empresa que va prosperar i en 1952 els bens de l’empresa van ser subhastats i adquirits per l’empresa “Fuerzas Electricas de Catalunya SA” (FECSA), gestionada per financer majorquí Joan March i Ordinas, que va ser fundada poc abans de la subhasta adquirint l’empresa per un valor del 1 per 1000 del valor real de la companyia.

Aquest proces no va finalitzar dins de jurisdicció espanyola ja que el govern belga va iniciar un procediment judicial que va finalitzar a la al Corte Internacional de Justícia i com a resultat de la votació va dictaminar en una votació de 15 contra i que el govern belga no tenia capacitat de plantejar cap defensa dels accionistes belgues ( ) ja que la companyia encara tenia la seu al Canadà i havia de ser aqeust gavern el que planteges la demanda.

D’aquesta forma el 5 de febrer de 1970 la resolució va ser ferma i el procés judicial va finalitzar. Per tot el que va envoltar els procés, com pels personatges implicats en la trama, així com pel resultat final amb la subhasta de l’empresa i la seva posterior adquisició per la companyia FECSA, controlada per Joan March que no oblidem va ser un dels grans avaladors del general Franco, en molts sectors està considerat el final del procés com un botí de la Guerra Civil.


[edita] Veure També

[edita] Enllaços d'Interès

En altres llengües