Carreteres de Tunísia

De Viquipèdia

Les carreteres de Tunísia formen una xarxa de prop de 20.000 km (18997 km el 2006) dels quals 267 km son d'autopistes (uns 350 al final del 2007). Aquestes son tres que els locals anomenen la del nord, la del centre i la de la costa i en realitat son la A4, A3 i A1.

El primer tram d'autopista (A1) es va obrir el 1986 entre Tunis i Hammamet, que després es va allargar cap al sud seguint la costa fins a Msaken (1994). L'autopista del nord (A4) fou oberta el 2002 per unir Tunis i Bizerta. L'autopista central va arribar el juliol del 2005 a Medjez El Bab i el febrer del 2006 a Oued Zarga.

L'autopista A1 ha de seguir fins a Sfax i fins a Líbia i l'A3 fins a Béja, Jendouba i la frontera algeriana. La gestió de les autopistes, que son de pagament, està encarregada a la societat Tunisie-Autoroutes. La velocitat màxima es de 110 km/h.

Les tres autopistes són:

  • A1 : Tunis-Msaken
  • A3 : Tunis-Oued Zarga
  • A4 : Tunis-Bizerta

Les carreteres principals uneixen les diverses governacions i son conegudes com a GP (gran parcours). En general el seu estat es força acceptable. Les carreteres secundaries, en pitjor estat però encara acceptables, son conegudes com MC (moyenne communication).

Les carreteres GP són:

Tunísia Comunicacions per terra de Tunísia Bandera de la Tunísia
Carreteres i Autopistes: Carreteres de Tunísia; Autopista de la costa de Tunísia; Autopista central de Tunísia, Autopista del nord de Tunísia; Calçada romana de Djerba; Carretera de Chott el Djerid; Ferrocarrils tunisians