Esquerra Republicana de Catalunya

De Viquipèdia

Esquerra Republicana de Catalunya
Imatge:Logotip d'Esquerra.jpg
Partit polític català
President Josep-Lluís Carod-Rovira
Secretari general Joan Puigcercós
Fundació Març del 1931
Seu C/ Calàbria, 166
08015 Barcelona
Ideologia Independentisme i socialdemocràcia, esquerra i republicanisme
Representació 21 diputats al Parlament de Catalunya
1 diputada al Parlament de les Illes Balears
1 diputat (conseller) al Consell de Mallorca
8 diputats al Congrés de Diputats espanyol
1 diputat al Parlament Europeu
Partit europeu Aliança Lliure Europea
Publicació oficial Esquerra Nacional
Lloc web www.esquerra.cat


Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és un partit català que es defineix d'esquerra socialdemòcrata, favorable a la independència de Catalunya i dels Països Catalans.

Taula de continguts

[edita] La fundació

Els dies 17, 18 i 19 de març de l'any 1931 es celebrà al barri de Sants de Barcelona la Conferència d'Esquerres, a on es va fundar com a partit polític l'Esquerra Republicana de Catalunya, de la unió de les organitzacions Estat Català de Francesc Macià, el Partit Republicà Català (1917-1931) de Lluís Companys i el grup L'Opinió de Joan Lluhí, a més de diverses associacions comarcals i locals. El primer president de la nova organització política va ser Francesc Macià escollit per unanimitat.

Els principis més importants van ser: el reconeixement de la identitat de Catalunya com a nació, la defensa dels drets individuals de l'home i la redistribució de la riquesa, mentre que el programa social s'estructurà damunt la plena llibertat sindical, el dret de vaga, la defensa del salari mínim, la jornada de 8 hores, vacances obligatòries, assegurançes i jubilacions i escoles de treball.

[edita] L'hegemonia republicana

Amb Francesc Macià i Llussà com a líder, va guanyar les eleccions el mateix any, i Macià va proclamar la República Catalana, en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930), tot i que aviat va haver de conformar-se amb un Estatut d'Autonomia, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya que va passar a presidir.

El 1934, Lluís Companys tornà a declarar una República Catalana. L'intent va ser ràpidament avortat per l'exercit espanyol, Companys detingut i empresonat, i el govern suspès, en el que històricament s'ha anomenat els Fets del sis d'octubre.

La implantació al País Valencià es produí en 1934, a Castelló de la Plana amb el nom d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), encapçalat per Gaietà Huguet qui posteriorment donà suport a un procés de convergència amb Esquerra Valenciana.

[edita] La guerra civil

El 1936, Esquerra va formar part del Front Popular que va guanyar les eleccions. Companys va tornar a assumir el govern de la Generalitat, però es va trobar aviat amb l'alçament militar que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. A més, el govern català també es va veure pressionat a nivell intern pels diversos grups que li donaven suport: anarquistes, comunistes i trotskistes.

[edita] Guerra civil i postguerra

Després de la Guerra, Esquerra va ser il·legalitzada com la resta de partits polítics. En plena transició democràtica va ser l'últim partit català en ser legalitzat; i ho va ser un cop passades ja les primeres eleccions democràtiques del 1977, a les quals no va poder participar amb el seu nom.

[edita] L'actualitat

Actualment, el president del partit és Josep-Lluís Carod-Rovira i el secretari general és Joan Puigcercós. Té 21 diputats al Parlament de Catalunya, 1 al Parlament de les Illes Balears 1 al Parlament europeu, 8 al Congrés de Diputats espanyol i 4 regidors a l'Ajuntament de Barcelona. També disposa d'un conseller al Consell de Mallorca.

Actualment, el partit està implantat a tots els Països Catalans tret de la Franja de Ponent, en gran part gràcies als darrers resultats electorals del Principat, i també, per un fort rellançament, durant aquest últims anys, al País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses.

De fet, el llançament definitiu d'Esquerra a les Illes Balears s'ha produït en les passades eleccions autonòmiques i municipals de 2007, on ha obtingut 1 diputada al parlament (Esperança Marí, integrant de la coalició Eivissa pel Canvi), i un conseller a Mallorca (Joan Lladó, integrant de la coalició Bloc per Mallorca, que a més serà el nou conseller d'interior d'aquesta institució). Esquerra ha obtingut igualment representació en 8 ajuntaments de Mallorca i en un d'Eivissa.

També manté, una vinculació directa amb les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), pel que fa als temes que afecten a la població juvenil.

La seva publicació és la revista Esquerra Nacional i utilitza, indistintament, la senyera estelada amb triangle blau i l'estrella blanca i la senyera estelada amb triangle groc i l'estrella roja.


Portal Catalunya Política de Catalunya Catalunya

Partits amb representació parlamentària: CIU (48) | PSC (37) | ERC (21) | PPC (14) | ICV-EUiA (12) | C's (3)

Partits històrics: PSUC | LR | FNC | PA


Portal Illes Balears Política i govern de les Illes Balears Illes Balears

Partits amb representació parlamentària: PP (28) | PSIB-PSOE (16) | PSOE-ExC (6) | BLOC (PSM-EN, EU-EV, ESQUERRA) (4) | UM (3) | PSM-VERDS (1) | AIPF (1)

Partits històrics: PACTE | COP | UIM | FIEF | AP | CDS

[edita] Articles relacionats

[edita] Enllaços externs