Biaix cognitiu

De Viquipèdia

Un biaix cognitiu és un procés pel qual la cognició s'altera en funció de prejudicis, falses atribucions, induccions excessives o la perspectiva de l'observador. Tot acte de pensament té un biaix cognitiu, per la qual cosa l'objectivitat no existeix. La realitat sempre està esbiaixada d'una determinada manera per al subjecte.

Tot i que cada biaix pot influir diverses àrees de la conducta o pensament, se solen agrupar en:

[edita] Biaixos de decisió

Aquests biaixos condicionen la resa d'una decisió o la conducta a seguir. Per això han estat estudiats per la psicologia cognitiva però també pel màrqueting.

  • Efecte d'arrossegament (Bandwagon): una persona tendeix a decidir allò que decideix la majoria
  • Punt cec: una persona sobreestima els seus defectes i qualitats en la presa de decisions
  • Recolzament de la decisió: tendència a justificar a posteriori les pròpies decisions i a percebre-les com millors del que objectivament van ser; és un mecanisme de defensa per lluitar contra el remordiment
  • Confirmatius: es tendeix a percebre allò que confirma les pròpies creences abans que aquelles que les contradiuen
  • Deformació professional
  • Biaix de cesió: una persona valora més una cosa quan passa a ser de la seva propietat, aquest biaix explica que es vulgui vendre molt més car del que es va comprar i que sigui percebut com a just
  • Focus: la persona se centra en allò que té més valor per a ella i negligeix la importància dels altres aspectes, que poden tenir conseqüències negatives en la seva actuació
  • Descompte hiperbòlic: l'individu tendeix a actuar buscant la satisfacció immediata encara que això suposi menor recompensa a mig termini
  • Control: atribuir-se més control del que es té sobre una situació; és propi dels addictes, per exemple
  • Aversió de pèrdua: actuar per evitar patiment més que per aconseguir guanys, encara que aquests siguin majors
  • Familiaritat: una persona acaba preferint allò a què està més exposat, té a veure amb els hàbits
  • D'omissió: es jutgen pitjor i tracten d'evitar-se abans els mals per acció que per omissió: es considera més greu actuar per causar mal que no actuar per evitar-ho encara que les conseqüències siguin les mateixes
  • Temporalització: les persones tendeixen naturalment a pensar que estaran menys temps del real fent una tasca
  • Efecte Von Restorff: un individu recordarà amb més facilitat l'objecte diferent a la resta o ressaltat (el subratllat de les tècniques d'estudi es basa en aquest efecte)

[edita] Biaixos de creença

Aquests biaixos afecten les creences, els judicis morals i la recerca. No tenen en compte la probabilitat objectiva que passi un determinat esdeveniment i rebutgen en gran mesura l'atzar.

  • Ambigüitat: un individu rebutja les opcions de les quals té poca informació o aquesta és ambigua de manera irracional
  • Biaix d'emoció: es consideren més rellevants els esdeveniments o elements que aporten emoció
  • Categorització: la persona tendeix a buscar regularitats i categories, regles, encara que no existeixin (part fonamental de la teoria Ramsey en matemàtiques)
  • Atribució de causalitat: es relaciona erròniament dos esdeveniments com a efecte un de l'altre
  • Efecte Pigmalió: tendència a buscar les dades que confirmin les pròpies expectatives
  • Optimisme o pessimisme
  • Biaix cultural o etnocentrisme
  • Biaix de primacia: s'atorga més importància als esdeveniments que han passat primer o últims d'una sèrie (estan lligats a la memòria i expliquen el desig de la publicitat per aparèixer en primer lloc o en el darrer del bloc d'anuncis, guies, etc., fet que porta fins i tot al canvi de nom comercial)
  • Biaix de reminiscència: els esdeveniments de l'adolescència i primera maduresa són els més recordats al final de la vida
  • Efecte Forer: s'atorga gran credibilitat a descripcions formulades molt vaguement. Un bon exemple són les descripcions de la personalitat en astrologia, que poden aplicar-se a molta gent pel tipus de paraules emprades però que els seus defensors creuen que reflecteix exactament com són
  • Efecte halo
  • Biaix de grup: es tendeix a valorar més positivament o com més cert allò corresponent a persones del mateix grup ( o que hom estima que comprteixen característiques). Està relacionat amb els arguments i prejudicis ad hominem
  • Projecció: assumir que els altres es mouen pels mateixos principis o pensaments que un mateix
  • Memòria selectiva

[edita] Vegeu també