A la recerca del temps perdut
De Viquipèdia
A la recerca del temps perdut (À la recherche du temps perdu, en francès) és una sèrie de set novel•les de Marcel Proust, escrites entre 1908 i 1922 i publicades entre 1913 i 1927, de les quals les tres últimes són pòstumes. Més que del relat d'una sèrie determinada d'esdeveniments, l'obra es basa en la memòria del narrador: els seus records i especialment els vincles que s’hi creen, aspecte aquest últim que justifica el nom donat a la sèrie: A la recerca del temps perdut.
Els set volums de què consta l’obra són:
- Pel cantó de Swann (editat per l'editorial Grasset en 1913, a compte del propi autor, i després en una versió modificada en l'editorial Gallimard en 1919)
- A l'ombra de les noies en flor (1919, editorial Gallimard; premiat amb el Goncourt aquest mateix any)
- El món de Guermantes (en 2 toms, editorial Gallimard (1921-1922)
- Sodoma i Gomorra (editorial Gallimard, 1922-1923)
- La presonera (pòstuma, 1925)
- La fugitiva (pòstuma, 1927)
- El temps recobrat (pòstuma, 1927)
És important de tenir en compte que l’escriptura i la publicació van anar paral•leles i s’espaiaren en un llarg període de temps d’acord amb les circumstàncies de cada moment i no pas com a reflex d’un propòsit preestablert per l’autor, i que durant aquest temps, la concepció mateixa de l’obra anà evolucionant.
El primer volum (Pel cantó de Swann) comença amb l’evocació del flux de records que assetgen el narrador durant l’endormiscament, moment en el qual la consciència d’un mateix està prou desactivada perquè hi interfereixi la raó. El narrador va reconstruint una imatge fragmentada de la seva infància a la vila de Combray a còpia de l’evocació d’aquells records involuntaris que ressorgeixen de bell nou quan determinats actes del present evoquen sensacions aparentment oblidades. Aquesta tècnica és descoberta pel protagonista en un dels passatges més coneguts de l’obra: aquell moment en què les sensacions que li provoca el gust d’una magdalena sucada en una tassa de te, li provoquen un allau de records que havien quedat “perduts” i que, un cop recuperats, romanen com a “temps recobrat”.
“Un amor de Swann”, la segona part de Pel cantó de Swann, es publica amb freqüència per separat. Aquesta obra narra les peripècies sentimentals de Charles Swann amb Odette de Crécy, i al tractar-se d'una història independent i relativament curta, es considera que pot ser una bona introducció a l'obra i és estudiada sovint en els centres educatius francesos. El lector, ja sigui d'edat mitjana o jove, troba forçosament un poc de si mateix en un Swann enamorat i amb el seu amor enfortit per les contrarietats que va trobant.
Taula de continguts |
[edita] Sinopsi
Marcel, jove hipersensible pertanyent a una família burgesa de París de principis del segle XX, vol ser escriptor. No obstant això, les temptacions mundanes el desvien del seu primer objectiu; atret per la falsa brillantor de l'aristocràcia o dels llocs d'estiueig de moda (com Balbec, ciutat imaginària de la costa normanda), creix a la vegada que descobreix el món, l'amor, i l'existència de l'homosexualitat. La malaltia i la guerra, que l’apartaran del món, també propiciaran que prengui consciència de l'extrema vanitat de les temptacions mundanes i de la seva aptitud per arribar a ser escriptor i ser capaç de fixar el temps perdut.
[edita] Elements de reflexió
Proust, en estudiar, en la recerca de la seva vida personal fins als detalls més insignificants i en un mitjà molt específic (l'alta burgesia i l'aristocràcia francesa de principis del segle XX) aconsegueix, paradoxalment, que la seva obra esdevingui universal. així, la filosofia i l'estètica de l'obra de Proust no es poden separar de la seva època:
la filosofia de Bergson, l'impressionisme, la música de Debussy, el cas Dreyfus
El seu estil és molt especial i es compon de frases molt llargues que resulten estranyes en francès, i per a les quals cal prendre alè si es vol arribar al punt sense ofegar-se. Els seus contemporanis asseguren que de fet, es tractava pràcticament de la manera en la qual l'autor parlava, cosa que també resulta paradoxal si es té en compte que Proust era asmàtic.
Aquest particular estil es basa en la voluntat de l'autor d'abraçar la realitat en totes les seves dimensions, en totes les seves possibles percepcions, en totes les facetes del prisma dels diferents participants. Això concorda amb les preocupacions dels impressionistes: la realitat només té sentit a través de la percepció, real o imaginària, del subjecte.
El prisma no és només el dels diferents personatges, sinó que és també el de l'autor, que s’ubica en diferents angles del temps: el punt de vista del present, el punt de vista del passat i, finalment,el punt de vista del passat tal com lo revivim en el present.
Però no són els aspectes psicològics i introspectius els únics que apareixen en l'obra. Els aspectes sociològics són presents en molts llocs (oposició entre el món aristocràtic de la duquessa de Guermantes i el món de la burgesa arribista de Madame Verdurin, o el món dels criats, representat per Françoise. Les controvèrsies polítiques de l'època apareixen a través de la polèmica que va generar el cas Dreyfus.
Aquesta complexitat, que aquí a penes dibuixem, ens situa el cicle de A la recerca del temps perdut, entre les "novel•les globals" com puguin ser-ho la Comèdia humana d’Honoré de Balzac o els Rougon-Macquart d’Émile Zola, per citar-ne algunes dins la tradició literària francesa.
[edita] Traduccions al català
A la recerca del temps perdut, traducció de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany. Columna edicions, 2004
Pel cantó de Swann, 2 vol. Traducció de Jaume Vidal alcover. Barcelona. Llibres del Mall, 1986
El temps retrobat. Barcelona, Edicions 62, 1986. Dins “Les millors Obres de la literatura universal del Segle XX”, vol 6.
Albertine desapareguda. Traducció de Jaume Vidal Alcover. Barcelona, Columna, 1989.
[edita] Enllaços externs
Text electrònic dels 3 primers volums (en francès): en li Château i en Projecte Gutenberg Sobre els llocs de A la recerca del temps perdut (Illiers-Combray, París, Trouville), el lloc http://www.terresdecrivains.com (també en francès) ofereix una breu presentació, totes les informacions necessàries per realitzar visites i fotografies La Societat d'Amics de Marcel Proust i el Museu de Tante Léonie en Illiers-Combray Una imatge de Marcel Proust per Walter Benjamin en Revista Observacions Filosòfiques
Obtingut de "http://és.wikipedia.org/wiki/En_busca_del_tiempo_perdido" Categories: Novel•les de Marcel Proust | Sèries de novel•les | Llibres de 1913 | Wikipedia:Articles destacats en w:fi

