Epígons

De Viquipèdia

Epígons (Epigoni, Ἐπίγονοι) es el nom donat als set fills dels set herois que van fer l'expedició contra Tebes i van morir allí; deu anys després els descendents del set herois van marxar altre cop contra Tebes per revenjar als pares i aquesta lluita es va dir "guerra dels epígons" iniciada a petició d'Àdrastos o Àdrast, l'únic sobrevivent dels set herois. Els noms dels epígons varia segons el relat però el mes comú es Alcmaeon (comandant), Aegialeus, Diomedes, Promachus, Sthenelus, Thersander, i Euryalus. Els tebans estaven dirigits per Laodames que va morir, i per part dels epígons va morir Agesilau. Per una intercessió sobrenatural del esser Tirèsies, els tebans van evacuar la ciutat i van enviar ambaixadors a negociar la pau. Però els argius que ajudaven als set epígons van ocupar la ciutat i la van arrasar; una part del botí fou enviat a Manto, filla de Tirèsies i un altra a Delfos. Aquesta gesta fou objecte de diversos poemes tràgics i els set epígons van tenir una estàtua a Delfos.

Epígons és també el nom donat pels grecs als hereus o descendents, però s'aplicà específicament als fills o nets dels diàdocs, es a dir els primers descendents dels generals d'Alexandre el Gran que es van repartir l'imperi. Els epígons més destacats són: