Antoni Caixal
De Viquipèdia
Antoni Caixal (Tarragona, c. 1360 - Constança Suïssa, 1417), fou un teòleg, jurista i escriptor català en llengua llatina.
Taula de continguts |
[edita] Biografia[1]
Membre d'una familia tarragonina noble, fou doctor en teologia, doctor en ambdós drets i catedràtic de cànons a Lleida i Osca.
Formà part de l'orde mercedari a Barcelona, i estudià teologia a les universitats de París i Tolosa.
Va participar al Concili de Constança, on hi va polemitzar sobre si el papa l'havia d'elegir el concili, com sostenia ell, o el col·legi cardenalici, com sostenien, entre altres Joan Ramon Folc comte de Cardona i almirall d'Aragó.
Se'n destaca el seu elegant discurs dirigit al Concili de Constança amb motiu de la mort del rei Ferran I de Castella, ple de citacions de la Sagrada Escriptura, de la literatura patrística, sant Agustí i sant Ambròs, i d'autors clàssics com Aristòtil, Ciceró i Sèneca, junt amb Petrarca.
Al seu enterrament hi assistiren tots els representants al concili, els ambaixadors i, àdhuc, l'emperador Segimon.
[edita] Obres
- Tractatus de unione Ecclesiae
- Oratio "Optabat illa imperialis maiestas"
- Oratio funebris (Constança, 30 d'abril de 1416)
- Oratio "Benedictus deus" (Constança, 15 de maig de 1416)
- Oratio (Constança, 4 de juliol de 1416)
- Oratio "Ecce rex tuus uenit" (Constança, 15 d'octubre de 1416)
- Epístoles al rei Ferran
[edita] Referències
- ↑ Mariàngela Vilallonga,La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic
[edita] Bibliografia
- Mariàngela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
- Fèlix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.

