Enotera Groga

De Viquipèdia


Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Enotera groga

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Myrtales
Família: Onagraceae
Gènere: Oenothera
Espècie: O. biennis
Nom binomial
Oenothera biennis L.

La Oenothera biennis o Enotera groga, planta herbàcia bianual de 0,5 a 1 m, pertany a la família de les Onagraceae. És nativa de Sudamèrica i una planta de jardí molt popular, que s’ha naturalitzat en Nordamèrica, certes parts d’Europa i Àsia. Es troba estesa per tota Catalunya.

Taula de continguts

[edita] Etimologia

Fou assignada al gènere Onagra, que dóna nom a la família de las Onagraceae. Onagra - "(menjar de) onager" - fou utilitzada per primer cop en botànica el 1587 en una publicació anglesa en Philip Miller 1754 Diccionario de Jardín: Abridged. El nom modern, [[Oenothera]] - utilitzat per primer cop per Linnaeus en Systema Nature- té també un origen relacionat amb el burro, amb el significat de ”atrapa ases".

En grec oeno significa "ase", mentre que thera significa "atrapar, perseguir". Es creu que el nom es refereix a la qualitat que té la planta ja que pot ser utilitzada per atrapar rucs i altres animals . En 1860, William Baird va suggerir, tot i això, que oeno podia ser interpretat com "vi" en grec. Creia que feia referència al fet que l’arrel comestible de Oenothera biennis s’utilitzava com un additiu de gust pel vi.


[edita] Ecologia

Viu en terres remogudes, pedregams, dunes. Es pot trobar silvestre al costat de carreteres i de camins.


[edita] Descripció

Planta herbàcia erecta, robusta i generalment no ramificada, bianual, de 0,5 a 1 m. Presenta espigues estretes de grans flors grogues –inflorescència en raïm- que mantenen el seu color fins la maduració del fruit. Té 4 pètals i sèpals, ambdós soldats inferiorment en un tub llarg. Pètals de 2-3 cm, obcordiformes, i tub de la corol·la de 1,5 - 4,5 cm. Té 8 estams. Ovari ínfer amb 2-6 lòbuls. Fulles de la roseta estretament lanceolades, llargament peciolades i velloses. Fulles caulinars assegudes, més amples i amb el marge dentat. Fruit de 3 - 3,5 cm de llarg, en càpsula, amb dehiscència longitudinal, cilíndric, vellós, però sense pels i amb la base roja.

D’aquesta planta se n’aprofiten les fulles però principalment les llavors.


[edita] Composició química

  • Àcids: Oleic, linoleic, alfa-linoleic, beta-linoleic, gamma-linoleic, esteàric, aspàrtic, glutamínic, palmític (llavors), cafeic, elàgic, p-cumàric (fulles).
  • Aminoàcids: Arginina, cisteina, fenilalanina, glicina, histidina, isoleucina, lisina, prolina, lliseta, treonina, tirosina, valina (llavors).
  • Vitamines: Àcid ascòrbic (Vitamina C)
  • Minerals: Potassi, magnesi, manganès, amoníac, coure, bor, ferro, zinc (llavors), calci, fòsfor (llavors, planta).


[edita] Acció farmacològica

Els àcids grassos essencials són precursors dels eicosanoides (leucotriens, prostaglandines i tromboxans), mediadors cel·lulars i intercel·lulars. Se’ls atribueix un paper regulador del metabolisme general de l’organisme al intervenir directa o indirectament en multitud de processos fisiològics. Destaca sobretot el seu paper com a suplement nutricional i com a emol·lient i antiagregant plaquetari.


[edita] Usos medicinals

Ús tradicional: A Amèrica els natius prenien infusions d’aquesta planta internament per a tractar problemes d’asma iexternament com a bulnerari, per a la curació de ferides o problemes a la pell.

Ús actual: S’utilitza l’oli que s’extreu deles petites llavors rogenques per mitjà de pressió en fred per a tractar:

Intern

  • Malalties de la dona:
  1. Síndrome premenstrual
  2. Infertilitat
  3. Quistos d’ovari
  4. Bonys als pits
  • Impotència
  • Caiguda del cabell
  • Artritis reumatoide
  • Esclerosi múltiple
  • Cardiopaties
  • Diabetis
  • Protector gàstric
  • Al·lèrgies
  • Regulador de l’excés de llàgrimes o saliva


Extern

  • Èczemes
  • Acnè
  • Distensions i tractaments musculars
  • Malaltia de Raynaud


Altres usos

Planta utilitzada també en jardineria ornamental per les seves flors grogues. També utilitzada com a farratge d’animals, especialment porcs.


[edita] Contraindicacions

Evitar en cas d’epilèpsia

És possible sofrir reaccions adverses estomacals com nàusees o malestar en algunes persones. És preferible prendreaquest suplement amb l’estómac ple per a evitar al màxim els seus possibles efectes secundaris en l’estómac.

Pot produir cefalees.

És millor prendre aquest suplement junt amb petites dosis de vitamina E, fet que evita la seva degradació i fa que aquest suplement es pugui absorbir millor.