Balduí I
De Viquipèdia
Balduí I (conegut com Balduí de Flandès) fou el primer emperador llatí de Constantinoble. Era fill del comte Balduí VI d'Hainaut i de Margarita de Alsàcia comtessa de Flandes (des el 1191). Va néixer a Valenciennes el 1171 i va heretar dels seus pares els comtats d'Hainaut (Balduí VI d'Hainaut) el [1195] i de Flandes (Balduí IX de Flandes) el 1194.
Participant a la primera croada, va arribar a Constantinoble el 1202 . Els fets que van succeir a la capital imperial del 1202 al 1204 es poden seguir sota els emperadors bizantins Aleix III Àngel (1195-1203), Isaac II Àngel (segon període1203-1204), Aleix IV Àngel (1203-1204) i Aleix V Murzufle (1204-1204).
El 1204 fou elegit emperador llatí i fou coronat el 9 de maig de 1204, quedant establert que governaria a Constantinoble i una part de Tràcia.
El búlgars van donar suport als senyors grecs revoltats contra els llatins, que es van apoderar d'Adrianòpolis que Balduí va anar a assetjar, però fou derrotat pels búlgars el 14 d'abril del 1205 i fet presoner. Va morir en captivitat l'any següent. El va succeir el seu germà Enric de Flandes (1176-1216).

