Comunitat autònoma del País Basc
De Viquipèdia
| Aquest article tracta sobre la comunitat autònoma de l'estat espanyol. Per al territori històric, vegeu País Basc. |
|
|||||
| Localització | |||||
| Dades indicadores: | |||||
| Estat • NUTS |
ES21 |
||||
| Capital | Vitoria-Gasteiz | ||||
| Gentilici | basc, basca | ||||
| Superfície • Total • % Espanya |
Posició núm. 14 7.234 km² 1,4% |
||||
| Altitud | n/d | ||||
| Població • Total (2006) • % Espanya • Densitat |
Posició núm. 7 2.124.846 hab. 5,0% 293,73 hab/km² |
||||
| Coordenades | 42° 50′ N, 02° 41′ O | ||||
| Autonomia Estatut d'Autonomia |
22 de desembre de 1979 |
||||
| Aberri Eguna | Diumenge de pasqua | ||||
| Sistema polític Org. territorial Forma de govern • President autonòmic: Representació • Corts Generals • • Congrés • • Senat |
municipis (parlamentarisme) Juan José Ibarretxe (PNV) 19 diputats 15 senadors |
||||
| ISO 3166-2 | PV |
||||
| Himne | Eusko Abendaren Ereserkia | ||||
| Web | |||||
Euskadi o el País Basc, (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes),[1] és una comunitat autònoma d'Espanya, formada per tres dels territoris històrics del País Basc, les províncies de Guipúscoa, Biscaia, i Àlaba, amb capital a Vitòria (Àlaba). Va accedir a la seva autonomia en virtut del reconeixement constitucional al poble basc com a nacionalitat d'Espanya. És situada a l'extrem del nord-est de la Serralada Cantàbrica, limitant al nord amb la mar Cantàbrica i França, al sud amb La Rioja i Castella i Lleó, a l'oest amb Cantàbria i a l'est amb Navarra.
La Comunitat Foral de Navarra té el dret d'integrar-se al País Basc –l'única integració de dues comunitats autònomes permesa en la quarta disposició transitòria de la constitució espanyola. Tanmateix, des de 1982 no ha mostrat cap interès per exercir aquest dret.
Taula de continguts |
[edita] Toponímia
Els noms oficials de la comunitat autònoma del País Basc són: Euskal Herria en èuscar, País Vasco en castellà –aquest és la traducció del primer– o Euskadi en castellà i basc.[1] Tanmateix, Euskal Herria, que pot ser traduït com a "Poble Basc", "País Basc", "Terra dels bascs" o "Terra de l'èuscar", també és un concepte cultural que pot designar al conjunt dels territoris d'Espanya i França on es parla o parlava el basc. Sabino Arana, per tant, va crear el neologisme Euzkadi per referir-se exclusivament al "poble basc" que viu als actuals territoris de la comunitat i no al poble de parla basca de les set províncies, quatre de les quals es troben a territori francès.
Durant molt temps es va usar l'ortografia Euzkadi i no pas Euskadi. Algunes hipòtesis suggereixen que Arana considerava que l'arrel d'eusk "basc", era euzk contracció d'eguzki, "sol", segons la seva teoria que els antics bascs es consideraven fills de l'astre, al qual afegia el sufix -di, molt freqüent en la toponímia basca, i que suposadament significava "conjunt" i "lloc". Tanmateix no hi ha prou evidències antropològiques ni filològiques sobre aquesta derivació, malgrat que els antropòlegs Barandiaran i Resurección María Azkue accepten aquesta interpretació de l'etimologia en base als noms donats en les diverses parles locals de Biscaia a la divinitat masculina del sol. D'altres teories, tanmateix, suggereixen que l'ortografia d'Arana no tenia res a veure amb eguzki sinó de la deformació de l'etimologia que ell mateix proposava de Biscaia.[2] Avui dia el neologisme és acceptat per la Real Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia)
L'ús d'Euskadi com a nom oficial, designa la comunitat autònoma integrada pels tres territoris o províncies, i és l'accepció més universal. Tanmateix, pot designar al conjunt d'aquestes tres províncies i les altres quatre províncies que integrarien Euskal Herria, com és el cas del nom de l'organització terrorista ETA: Euskadi Ta Askatasuna, "Euskadi i Llibertat".
[edita] Geografia
L'orografia és principalment muntanyenca, conformada per les Muntanyes Basques i la imponent Serralada Cantàbrica al sud, amb el Tolonyo com a altitud màxima. A Euskadi es poden distingir a grans trets quatre zones climàtiques: el vessant atlàntic al nord, una zona de clima subatlàntic (Valls Occidentals d'Àlaba i la Plana Alabesa), una zona de clima submediterrani, l'extrem sud, entrant en la depressió de l'Ebre i la Rioja Alabesa on comença una transició a un clima amb estiu clarament sec i calorós de tipus continental.
[edita] Història
Els historiadors romans afirmen que el territori basc era habitat des de temps preromans per diverses tribus la llengua dels quals no entenien. La distribució regional d'aquestes tribus difereix entre els historiadors. Tanmateix, s'accepta la teoria que els bascos són un romanent del habitants del Paleolític de l'Europa occidental, específicament dels habitants de la regió francocantàbrica. Estrabó i Plini esmenten en llurs escrits les tribus basques, incloent-hi els vascons i els aquitans entre altres. Hi ha prou evidència per afirmar que ja s'hi parlava un protobasc.
Durant l'Alta edat mitjana els territoris entre l'Ebre i el Garona era conegut com a Vascònia i va ser unificat sota els ducs de Vascònia per un període de temps. Després de les invasions dels musulmans a la península Ibèrica i l'expansió francesa sota Carlemany, el territori es fragmentà. El regne de Pamplona va emergir com el principal estat del territori el segle IX. Seria sota Sanç III El Major que el regne de Pamplona assoleix la seva màxima extensió territorial, però després de la seva mort el 1035, els seus fill, en no respectar el seu testament que atorgava el regne al primogènit, i després de moltes lluites, van dividir el territori, la qual cosa va donar lloc a una nova estructura política el segle XII formada pels regnes de Navarra, Aragó i Castella. Durant l'Alta edat mitjana, Biscaia s'uneix voluntàriament al Regne de Castella.
El 1200, el regne de Navarra va perdre els actuals territoris d'Àlaba, Guipúscoa i el Duranguesat, que són annexionats pel monarca castellà. Així doncs, Navarra, separada dels altres territoris peninsulars del País Basc, va orientar la seva política d'expansió cap al nord i a l'est, als territoris fronterers amb França i Aragó. Navarra, va ser annexionada parcialment al regne de Castella durant els segles XI i XII, i gairebé en la seva totalitat durant 1512 i 1521. La resta del territori del nord va ser annexionada per França. Les tres províncies de l'actual Euskadi ja s'havien unit voluntàriament al regne de Castella intermitentment i van donar llur suport a la integració de Navarra amb Castella.
Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Biscaia van conservar els seus furs. Aquesta situació va perdurar fins el segle XIX data en què van ser parcialment suprimits per Antonio Cánovas del Castillo després de la derrota carlina. Durant el franquisme, només Àlaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, però van ser derogats en les altres dues províncies per decret del 23 de juny, 1937 en ser considerades «traïdores» en no donar suport a la revolta i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el 6 de juny, 1968, suprimint els paràgrafs ofensius per a Guipúscoa i Biscaia, però conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el 30 d'octubre, 1976.
En l'actualitat, després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia del País Basc, el 1979 Euskadi va constituir-se com a comunitat autònoma i va absorbir els drets forals dels tres territoris històrics que el conformen. L'altra província espanyola de parla basca, Navarra, no s'hi va unir, ans va formar una comunitat foral uniprovincial.
[edita] Política i govern
[edita] L'Estatut d'autonomia i els poders del País Basc
El País Basc va accedir a la seva autonomia amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia el 1979. Aquest Estatut es distingeix de la majoria dels estatuts de les autonomies espanyoles no en el nombre de les competències transferides o transferibles ans en el fet que l'autonomia basca es fonamenta en els furs històrics, reconeguts en la constitució espanyola. Així doncs, el País Basc, a més de rebre les competències sobre l'educació, obté un procediment de finançament exclusiu basat en l'actualització o contemporització dels concerts econòmics establerts després de l'abolició dels furs el 1876 i que es conservaren a Àlaba i Navarra, però derogats a Guipúscoa i Biscaia pel règim franquista en finalitzar la Guerra Civil. L'Estatut permet, a més, una policia pròpia, l'Ertzaintza un cos de policia integral i desplegat a tot el territori. Tanmateix, les diputacions forals dels territoris que integren el País Basc, conserven i organitzen llurs institucions forals amb competències que sovint entren en conflicte amb les atribucions del Gobern Basc.
Els poders del País Basc s'exerceixen per mitjà del Parlament, el Govern i del seu President:[3]
- El Parlament Basc és l'òrgan que exerceix la potestat legislativa del País Basc. Aprova els pressupostos i impulsa i controla les accions del Govern Basc. Està integrat per 75 diputats, i per disposició estatutària, cada territori històric constitueix una circumscripció electoral i elegeix el mateix nombre de representants (25). Els representants són elegits per mitjà de la representació proporcional per un període de quatre anys.
- El Govern Basc el l'òrgan col·legiat que ostenta les funcions executives i administratives del País Basc. Està integrat per un president i per consellers.
- El President del Gobern Basc, o Lehendakari és el cap de govern de l'executiu. Dirigeix i separa els consellers de govern i dirigeix la seva acció. Ostenta, a més, la més alta representació del País Basc i l'ordinària de l'Estat espanyol al territori. És designat pel parlament i nomenat pel rei d'Espanya.
[edita] Partits polítics
Els partits polítics que han aconseguit representació al Parlament Basc en les eleccions del 2005 són:
- el Partit Nacionalista Basc, Euzko Alderdi Jeltzalea - Partido Nacionalista Vasco (EAJ-PNV)
- el Partit Socialista d'Euskadi, Partido Socialista de Euskadi - Euskadiko Ezkerra (PSE-EE)
- el Partit Popular (PP)
- el Partit Comunista de les Terres Basques, Partido Comunista de las Tierras Vascas / Euskal Herrialdeetako Alderdi Komunista (PCTV-EHAK)
- Eusko Alkartasuna (EA)
- Ezker Batua-Berdeak (EB)
- Aralar
El Batasuna no està representat al Parlament Basc, il·legalitzat judicialment a causa de la seva relació amb el grup terrorista ETA.
[edita] Divisions administratives
El País Basc es divideix administrativament en tres territoris històrics o lurralde historiko:
- Àlaba (Araba). Capital: Vitòria (Gasteiz)
- Guipúscoa (Gipuzkoa). Capital: Sant Sebastià (Donostia)
- Biscaia (Bizkaia). Capital: Bilbao (Bilbo o també Bilbao)
El territori d'Àlaba, al seu torn es divideix en set comarques (cuadrillas, en espanyol; en basc eskualdeak). Les comarques de Guipúscoa i Biscaia, tanmateix, no conformen divisions administratives. Tots tres territoris es divideixen en municipis.
[edita] Economia
Malgrat la petita grandària territorial, el País Basc és una de les regions més riques d'Espanya, amb un Producte interior brut per càpita del 125,6% de la mitjana europea, amb 26.515 euros, situant-se entre els tres països amb més renda per càpita en paritat de poder de compra de la Unió Europea.[4] La indústria basca té una llarga tradició i en l'actualitat és competitiva amb participació als mercats exteriors. Tot i que s'ha produït l'especialització industrial, el sector terciari de l'economia absorbeix el 64,59% de la població activa i representa el 60,80% del PIB basc. El sector financer basc ha estat tradicionalment fort, amb la Borsa de Bilbao com a exponent clar, a més de la modernització del comerç i l'organització de la Fira Internacional de Bilbao i l'auge del turisme.[5] La distribució del PIB basc és: 1,01% del sector primari (agropesquer), 29,27% de la indústria, 8,91% de la construcció i 60,80% dels serveis.[4] El PIB basc representa el 6,2% del PIB de l'Estat, mentre que la població basca representa el 4,9% de la població total de l'Estat; les exportacions basques representen el 9,2% del total de l'Estat, i les importacions el 6,3%.[4]
La taxa d'atur el 2006 es va situar en el 4,1%, amb una tendència descendent des del 1999 i es troba dins el paràmetre mitjà de la Unió Europea.[5] La inversió empresarial del territori basc és de les més altres de la regió: 25,5% del PIB en comparació com el 17,4% de mitjana dels 25 estats membres.[5] El creixement anual del PIB del 2006 va ser de 4,2%, superior a la mitjana de l'Estat de 3,5%.[4]
A diferència de la resta de les comunitats de l'Estat espanyol, el País Basc compta amb una Hisenda pròpia amb la qual recapta els impostos que recaptaria el sistema fiscal espanyol. Del que recapta, el País Basc paga a l'Estat un import pels serveis que l'Estat realitza al territori basc.[4]
[edita] Demografia
En ser un centre industrial d'Espanya, com Catalunya, el País Basc va ser un receptor d'immigrants d'altres regions d'Espanya, experimentant una creixença de població important des de mitjans del segle XIX fins la dècada de 1970. Tanmateix, amb la fi del proteccionisme econòmic i el descens de la taxa de natalitat, la població basca va retrocedir i ha estat una zona amb creixement recessiu des de la Transició. Mentre la població espanyola va créixer 18,46% entre 1981 i 2006, la població de la comunitat basca va reduir-se en un 0,05%. El territori d'Àlaba, que seria el que menys creixeria durant la revolució industrial, és l'únic que no ha perdut població des dels anys 70, mentre que la que més n'ha perdut és Biscaia.
Segons els cens del 2005, el País Basc compta amb 3,43% d'estrangers, un dels percentatges més baixos de l'Estat espanyol i menys de la meitat de la mitjana nacional de 8,47%. La taxa de creixement poblacional actualment és del 0,54%, i l'esperança de vida és de 76,4 anys per als homes i 83,7 anys per a les dones.[4]
Els tres municipis més poblats del País Basc són: Bilbao amb 354.145 habitants, seguit de Vitòria amb 226.490 i Sant Sebastià amb 182.930. La població total del País Basc el 2006 es va estimar en 2.133.684 i representa el 4,66% del total de l'Estat espanyol.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Article primer de l'Estatut d'Autonomia, que diu: Beronen izena Euskadi zein Euskal Herria izango da.
- ↑ El Significado de la Palabra Euzkadi de Xavier Zabaltza Pérez-Nievas
- ↑ De los Poderes del País Vasco Estatut d'Autonomia
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Euskadi en cifras Govern del País Basc
- ↑ 5,0 5,1 5,2 La economia vasca
[edita] Enllaços externs
- Web del govern basc (basc)(castellà)(anglès)(francès)(alemany)

