Corvera de Asturias

De Viquipèdia

Corvera/Corvera de Asturias
Bandera de Corvera/Corvera de Asturias Escut de Corvera/Corvera de Asturias
(En detall) (En detall)

Principat d'Astúries
Nom en asturià Corvera
Gentilici Corverano, corverana
Capital Nubledo
Coordenades n/d
Partit judicial Avilés
Parròquies 7
Població (2005)
 • Habitantes
 • Densitat
 • % de Asturias
Lloc: 9
15.769 habitantes
350,42 hab./km²
1,46 %
Superfície
 • Total
 • % de Asturias
Lloc: 62
45 km²
0,42 %
Major altitud Prieto, 362 m
Codi postal 33020
Alcalde José Luis Vega Ávarez ([[PSOE - PP -IU-BA-LV]])
http://www.ayto-corvera.es

Corvera de Asturias és un concejo del Principat d'Astúries, comunitat autònoma del nord d'Espanya. Limita al nord amb Avilés i Gozón, a l'est amb Carreño i Gijón, al sud amb Llanera i Illas, i a l'oest amb Castrillón.

La seva situació li permet establir relacions amb els municipis i comarques veïns de Llanera i Avilés, raó per la qual també se'l pot incloure en la comarca d'Avilés.

Va tenir un gran augment en el nombre d'habitants, degut a la instal·lació de la planta de processament de l'acer Ensidesa (actualment fusionada amb altres empreses franceses del sector de la indústria metal·lúrgica i que ara es diuen Arcelor), degut a la demanda de treballadors per a cubrir els llocs de treball.

Conté també espais naturals on practicar esports aquàtics com per exemple l'embassament de Trasona, i rutes de senderisme, ja que igual que gairebé tot la resta d'Astúries, posseeix territoris coberts de bosc i muntanyes. La seva temperatura és agradable a l'hivern i moderada a l'estiu, a causa de la seva proximitat relativa al mar, el que converteix a aquesta zona, igual que Astúries, en un lloc idoni per a les persones que desitgin descansar de les zones càlides del sud d'Espanya.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Limita al nord amb Avilés i Gozón, a l’est amb Carreño i Gijón, al sud amb Llanera i Illas i a l’oest amb Castrillón. Forma part de la Cormarca d’Avilés junt amb els concejos d’ Avilés, Gozón Illas i Castrillón.

[edita] Demografia

La població de Corvera va créixer considerablemente en instal•lar-se a Trasona la planta de processament de l’acer Ensidesa (actualment Arcelor), per la demanda de treballadors per a cobrir llocs de treball.

[edita] Política

En l'actualidad (2005), els 17 regidors del concejo es reparteixen de la següent forma:

  • 7 del USPC
  • 3 de IU
  • 3 del PSOE
  • 3 del PP
  • 1 de URAS
Ajuntament de Corvera a Nubledo
Ajuntament de Corvera a Nubledo

[edita] Festes

Les principals festes de Corvera son:

[edita] Parròquies

  1. Trasona (en asturià: Tresona)
  2. Las Vegas (en asturià: Les Vegues)
  3. Los Campos
  4. Villa
  5. Molleda
  6. Cancienes
  7. Solís
Mapa de Corvera
Mapa de Corvera

[edita] Història

La història de Corvera comença en el segle XVI en independitzar-se del concejo d'Avilés. Per a obtenir informació anterior a aquesta época veure la història d'Avilés.

En el segle XIII l'alfoz de Gauzón passa a ésser concejo d'Avilés amb la mateixa distribució geogràfica. Encara que Corvera ja apareix com a concejo en el segle XIII no assoleix independitzar-se de la vila avilesina, tot havent de pagar tribut de 660 maravedins per a poder gaudir del Fur d'Avilés. És en el segle XVI quan apareix el primer concejo d'habitants de Corvera, celebrant-se en el poble de Cancienes i és a mitjans del XVII quan es trasllada l'ajuntament (Casa'l Conceyu) a la Casa de los Bango a Nubledo (també en la parròquia de Cancienes), encara que fins a finals del segle XVIII no veurems ordenances en el concejo.

Malgrat la tardana formació del concejo, Corvera ja comtava amb representació a la Junta General del Principat d'Astúries amb dos diputads des del segle XV.

Fins als últims anys del segle XIX la principal activitat del concejo era l'agricultura, dirigida principalment a abastir la vila d'Avilés i l'exportació a la Bretanya francesa, principalment al port de Brest (les embarcacions sortien de Trasona per a evitar el pagament de tributs forals a Avilés).

Durant aquests segles la població de Corvera passa per èpoques de fam a causa de guerres i malalties però també per males collites, a la fi del segle XIX se sap que havia una ferreria en Trasona, una coureria en Cancienes i pedreres. A pesar d'aquestes petites indústries, gran part de població es va veure obligada a emigrar a Cuba o a Mèxic. És en la meitat del segle XX, després de sofrir les conseqüències de la Revolució Minaire d'Astúries el 1934 i de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) quan es produeix el gran canvi de Corvera amb la implantació de la siderúrgica ENSIDESA, avui ARCELOR, a Trasona. El concejo passa de ser emigrant a rebre gent de Galícia, Castella, Lleó, Andalusia i en menor mida d'Extremadura. Tan massiva fou la immigració que el concejo es va veure desbordat, arribant-se a llogar paneres i hórreos a diverses persones compartint els llits per torns per a poder dormir.

Després arribarien altres indústries com Fertiberia i centres d'oci i comercials (també situats a Trasona), éssent aquestes indústries les quals generen gairebé tots els ingressos a les arques municipals. En l'actualitat el concejo de Corvera segueix supeditat a (o integrat) Avilés, sent Trasona, Les Vegas i Els Camps part de la conurbación d'Avilés

[edita] Esports

Corvera és un referent per al piragüisme espanyol, i en menor mida pel rem, gràcies al Centre d'Alt Rendiment de Trasona, on se celebren campionats nacionals i internacionals.

[edita] Ciutats agermanades

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Corvera