Catalunya

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Catalunya (desambiguació)».

Catalunya, anomenada tradicionalment Principat de Catalunya, és un país europeu de la Mediterrània occidental situat, en gran part, a la costa nord-est de la península Ibèrica, majoritàriament a l'Estat espanyol, llevat d'una petita porció que es troba a França. És la part territorialment més extensa de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans. Administrativament, la porció que es troba a l'Estat espanyol es coneix com a Comunitat autònoma de Catalunya, mentre que la porció al nord no està constituïda com a ens jurídic-administratiu, ans forma part del departament francès dels Pirineus Orientals. Tanmateix, aquest territori es coneix com la Catalunya del Nord de manera no oficial.

Tant Catalunya com Principat de Catalunya s'utilitzen també de forma restringida per referir-se a l'àmbit espanyol. Per altra banda, les fronteres entre Catalunya i Aragó foren relativament laxes i canviants i algunes àrees del que avui es coneix com a Franja de Ponent en moments històrics han variat la seua adscripció entre Aragó i el Principat de Catalunya.

Portal Articles relacionats amb Catalunya

Taula de continguts

Denominació de Principat

Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV
Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV

El Principat de Catalunya, i per antonomàsia el Principat, és un terme jurídic (en llatí principatus) que aparegué al segle XIV per indicar el territori sota jurisdicció de les Corts Catalanes, el sobirà del qual (en llatí, princeps) era el rei del Casal de Barcelona, sense ser formalment un regne sinó una agrupació de comtats amb unes lleis uniformades per les Corts.

Sovint s'ha utilitzat el títol nobiliari de Príncep per l'hereu de la corona. En el cas de la corona d'Aragó l'hereu portava el títol de Duc de Girona, més tard canviat a Príncep de Girona. El Principat de Catalunya no es tracta d'un títol nobiliari sinó d'una denominació jurídica equivalent a domini o sobirania.

La primera referència es troba en la convocatòria a les Corts de Perpinyà, del 1350, feta pel rei Pere el Cerimoniós. A les següents corts generals de la Corona, celebrades a Montsó el 1362, se saluda al rei com «illustrissimus princeps et dominus dominus Petrus dei gratia rex Aragonum [...] Et inter alios illi de principatu Cathalonie sub hac forma.»[1].

Prèviament ja s'utilitzava princeps per denominar al sobirà amb una autoritat superior a la nominal de comte, i principatus per indicar el seu domini format per diversos comtats: Borrell II, per consensum principis Borrellum; Ramon Borrell, inclutus princeps Raimundus; Berenguer Ramon I, principis nostri Berengarii; Ramon Berenguer I, principis Barchinonensis [2]; Ramon Berenguer IV, «lo Comte e princep de Catalunya»[3] i després de l'acord amb Ramir II d'Aragó, «príncep i dominador d'Aragó».

En l'usatge 65 de les Corts del 1064 s'anomena a Ramon Berenguer I i a Almodis de la Marca com a principes del principatu que consistia en els comtats de Barcelona, Girona i Osona (quedaven al marge els altres comtats encara que n'eren feudataris). En l'usatge 61 es determina l'extensió marítima del Principat des del cap de Creus fins a Salou, incorporant per tant el comtat d'Empúries. En la constitució XVIII de les Corts del 1188 es defineix el Principat «des de Salses fins a Lleida i Tortosa i els seus rius». El 1244 una pragmàtica de Jaume el Conqueridor estableix el límit amb Aragó definint Cathalonia universa des de Salses fins al Cinca. En el conflicte entre Pere el Cerimoniós i Jaume III de Mallorca sobre els comtats de Cerdanya i Rosselló, el primer li recorda «que los dits comtats et terres son de et dins Cathalunya et del Principat de Cathalunya» [4]

Un nom alternatiu utilitzat a les Corts de Barcelona del 1283 és el d'Universitat de Catalunya, equivalent a la denominació de comú per referir-se al conjunt d'habitants. El terme es va institucionalitzar al govern local d'Eivissa, de Mallorca i de Perpinyà.

El nom de Principat es va seguir utilitzant en els Decrets de Nova Planta de l'administració borbònica, amb l'àmbit restringit sense la Catalunya del Nord, i fou plenament vigent fins al segle XIX. Els moviments republicans van preferir abandonar el nom de Principat, però, en canvi, els moviments pancatalanistes prefereixen mantenir-lo per referir-se a la Catalunya estricta, diferenciada de la Catalunya Gran. Avui el terme Principat no està recollit en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, però continua vigent com a denominació tradicional.

Geografia i clima

Imatge de satèl·lit de Catalunya (original NASA).
Imatge de satèl·lit de Catalunya (original NASA).
Vegeu també Clima de Catalunya.

El Principat de Catalunya limita al nord amb Andorra i els departaments francesos de l'Aude i l'Arièja, al sud amb el País Valencià, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb l'Aragó. Les coordenades dels seus extrems són:

En el relleu de Catalunya es distingeixen tres grans unitats:

Els rius principals són: l'Aude (només la capçalera), Tet, Tec, Fluvià, Ter, Tordera, Besòs, Llobregat amb els seus afluents, Foix, Francolí, Gaià, Ebre, amb el seus afluents i Garona (també només la capçalera, que correspon amb la Vall d'Aran).

El Principat és divers climatològicament parlant; així hi podem trobar gairebé totes les variants del clima mediterrani caracteritzat per la irregularitat de les pluges. A més a les zones Pirinenques interiors hi podem trobar el clima atlàntic, caracteritzat per una temperatura regular al llarg de l'any i de temperatures no massa baixes tenint en compte l'alçada.

Història


Història de Catalunya
Prehistòria
Orígens de Catalunya
Cultura ibèrica
Període romà a Catalunya
Els visigots a Catalunya
Edat mitjana de Catalunya
Catalunya musulmana
La conquesta carolíngia
Procés d'independència dels francs
Feudalisme
Corona d'Aragó
Compromís de Casp
Dinastia Trastàmara
Guerra civil catalana
Edat moderna de Catalunya
Dinastia dels Habsburg (Àustries)
Guerra de Successió Espanyola
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borbó
Història Contemporània de Catalunya
Guerra del Francès
Primera restauració borbònica
Casal de Savoia
Primera República Espanyola
Segona restauració borbònica
El Segle XX a Catalunya
Segona República Espanyola
Guerra civil espanyola
Franquisme
Tercera restauració
Transició espanyola
Comunitat autònoma
Cronologia de la Història de Catalunya
Història militar de Catalunya
Vegeu Història de Catalunya per una exposició més completa, i Cronologia de la Història de Catalunya per una relació de fets històrics rellevants.

Edat Mitjana

Formació de Catalunya

La formació de l'Imperi Carolingi (768-814) és l'origen de la Marca Hispànica, que després serà Catalunya, territoris de frontera de caràcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independència militar i jurídica.

El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es conquesta Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagorça, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Peralada i Rosselló.

El 897 és la data d'inici de la unificació territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, Guifré I el Pelós, donat que reuní els comtats d'Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona (878-879). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran hereditaris, primer pas vers la independència vassallàtica de l'Imperi.

Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona (947-992), nét de Guifré, patirà la destrucció de Barcelona per part d'Almansor el 985. Demanà l'ajut del vassallatge al rei franc, però no el rebrà. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet demanà la renovació del vassallatge a canvi de protecció (maig del 987), Borrell II no contestarà mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, però a la pràctica representà la independència "de facto" de Catalunya respecte els francs.

Durant els segles X a XII, el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mètodes la resta de comtats i el comte de Barcelona es declara prínceps de la jerarquia nobiliària.

El 1258, en el Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i representants de Jaume I, Jaume I renuncia als territoris d'Occitània, excepte Montpeller, a canvi d'una renúncia més teòrica que una altra cosa sobre els hipotètics drets que pogués tenir sobre Catalunya com a hereu dels carolingis. És la independència política reconeguda oficialment, quan ja feia 3 segles que Catalunya funcionava autònomament.

Dins de la Corona d'Aragó

1137: Unió dinàstica amb el Regne d'Aragó: en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II (el monjo). Peronella tenia un any en ser promesa. Així es va formar la Corona d'Aragó.

segles XIII i XIV: conquesta de Mallorca i València, expansió pel Mediterrani

Edat Moderna

segles XV i XVI: unió dinàstica amb Castella (inicialment el 1492, definitivament el 1714)

segle XVII: Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus (1659) i divisió de Catalunya entre França i Espanya

segle XVIII: Guerra de Successió i Decret de Nova Planta. Pèrdua de les llibertats nacionals.

Edat Contemporània

segle XIX: Catalunya és pionera de la industrialització a Espanya.

segle XX:

segle XXI:

Política i administració

Actualment el territori històric de Catalunya és administrat políticament de la següent manera:

Ciutats

Referències

  1. Referència bibliogràfica de les Constitucions, capítols i actes de cort de l'Arxiu de la Corona d'Aragó
  2. Frederic Udina i Antoni Maria Udina, Consideracions a l'entorn del nucli originari dels "Usatici Barchinonae", Estudi General, núm. 5-6 any 1986, disponible en línia.
  3. Referència bibliogràfica de l'arxiu de San Lorenzo de El Escorial
  4. Fidal Fita Colomer, "El Principado de Cataluña: Razón de ese nombre", Boletín de la Real Academia de la Historia, 1902, versió en línia a Cervantes Virtual.

Enllaços externs

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Commons
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
Viccionari
Viccionari.
Viquidites
Viquidites.
Viquiespècies
Viquiespècies.
Viquillibres
Viquillibres.
Viquinotícies.
Viquitexts
Viquitexts.
Viquiversitat
Viquiversitat.


 
Comarques de Catalunya
Senyera
Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental
Comarques Històriques
Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir


Coordenades: 41° 46′ N, 1° 51′ E