Estructura social
De Viquipèdia
Segons la seva etimologia, el terme ‘estructura’, d’origen llatí, prové del verb ‘struere’, que significa construir. La imatge que suggereix aquesta arrel és, doncs, la d’un edifici, amb el plànol de la seva planta, la seva elevació, les seves proporcions i les funcions de les seves parts. La noció d’estructura no es pròpia ni de la sociologia ni de la ciencia històrica, sinó que és emprada en diversos graus per totes les ciències. Es tracta del reconeixement d’una evidència: l’esperit humà tan sols pot actuar sobre les coses en la mesura que és capaç de reconstruir i d’expressar en un llenguatge lògic ‘com estan fetes’. Si ho estiguessin ‘de qualsevol manera’, si canviessin de forma incoherent entre una i altra observació, la ciència no podria existir. El concepte d’estructura social constitueix una de les nocions centrals de la sociologia. Aquest concepte sociològic sembla haver estat manllevat de la física (especialment, de la mecànica clàssica), d’una banda, i de la biologia (especialment, de la morfologia i fisiologia dels animals i plantes), de l’altra. A nivell elemental es pot conceptualitzar l’estructura social com l’articulació entre les diverses parts de què es compon una societat. El conjunt resultant és quelcom més que la suma d’aquestes parts, entre les quals es compten posicions i grups socials, institucions i altres unitats producte de la divisió del treball entre els membres de la població. Dit això, existeixen grans desacords sobre la seva naturalesa i sobre les seves propietats entre els diferents autors. Aquestes divergències comporten importants conseqüències teòriques, atès que la forma en què es conceptualitza l’estructura social porta a enfocaments molt diferents en sociologia. Per què les societats estan estructurades? Émile Durkheim ja intuí molt clarament la necessitat psicològica de posar límits a l’acció social. Segons aquest autor, l’absència de límits produeix aigoixa i neurosi. L’anomia no fóra més que una de les conseqüències d’aquest condició social. En segon lloc, una societat estructurada facilita que la vida social discorri de forma ordenada i que els individus abordin d’esma la gran majoria de les seves tasques i obligacions. La rutinització té l’avantatge de permetre als membres de la societat concentrar-se en la solució de nous problemes. Els estudiosos socials que han fet aportacions a la idea d’estructura social han hagut de tractar de donar resposta a diversos interrogants i dilemes, que constitueixen el nucli fonamental de la teoria sociológica. Tenen les estructures socials un caràcter bàsicament objectiu, subjectiu, o ambdós? On cal cercar-les? Es troben dins els nostres caps, en la nostra percepció i en la nostra mirada, o bé a l’exterior, en la realitat social, i per tant són quelcom real i objectiu independent de l’actor i que no es doblega fàcilment a la nostra volició? O bé són els analistes socials els qui estructuren i ordenen el món que els envolta en tractar de descriure’l per mitjà de conceptes? En quina mesura són les estructures interioritzades? Quina és la matèria prima de què estan fetes les estructures? Estan fetes a base de valors i normes, i aleshores serien interioritzades a través del procés de socialització, o be de condicionants ecològics, demogràfics, productius o tecnológics? Les estructures, per definició, tenen la propietat de persistir en l’espai i en el temps. Quins són els mecanismes a través dels quals s’hi reprodueixen? Es tracta de matrius de limtacions i oportunitats externes als individus o bé codis inconscients que són capaços de produir la vida social, tal com els parlants competents d’una llengua poden confegir una oració? Per a alguns sociòlegs, l’estructura és un procés i no pas una cosa o una entitat: són els individus els qui produeixen i reproduixen l’estructura en la interacció amb els altres. Però aleshores, ¿com es pot compaginar l’estructura amb el canvi social? Les estructures no poden ser estàtiques sinó dinàmiques. Una teoria de l’estructura que sigui acceptable no tan sols hauria d’especificar quines són les condicions de la seva reproducció sinó també de la seva potencial transformació. Per últim, quines són les bases de l’ordre social que reflecteix l’estructura? Les societats tenen essencialment un caràcter harmònic o conflictiu? Es basen en el consens o en la coacció entre els seus membres? Quines són les unitats fonamentals que les componen? I quines són les principals línies divisòries que hi apareixen?
| Aquest article sobre sociologia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |

