Estrabó
De Viquipèdia
Estrabó era un geògraf i escriptor grec nascut a Amasia a mitjans del segle I aC i que va morir cap a l'any 20 dC.
Descendia per part de la seva mare d'una família grega notable, en la que va figurar el seu avi Moafernes, que es va separar de Mitrídates i va negociar pel seu compte amb Lucul. Va estudiar a Nisia de Caria on va tenir per mestres el retòric i gramàtic Aristodem, el filòsof peripatètic Xenarc de Seleucia, i Tirannio. Va completar la seva instrucció amb llargs viatges per Grècia, Itàlia i Egipte, i va conèixer altres llocs mitjançant relats de viatgers de la seva època. Amb les seves pròpies experiències i els relats compilats, va escriure una "Geografia" (Geographica) dividida en 17 llibres (pràcticament tots conservats) dels quals el "III" està dedicat a la península ibèrica. En les seves descripcions dóna preferència al clima, produccions, moralitat, usos, costums, religió, institucions, etc . Durant la descripció de les Gàl·lies esmenta freqüentment als grecs Hiparc, Eratóstenes, Polibi i Homer, i a Juli Cèsar.
Estrabó va poder obtenir les seves dades sobre l' Hispània Citerior de Marc Vespasià Agripa (+ 12 aC), que com a comandant de la flota romana havia pres part en les guerres càntabres, i també de l'historiador grec Timagenes, nascut a Alexandria i traslladat a Roma el 55 aC (primer com a presoner de guerra, però que després, ja lliure, va obrir una escola de retórica).
El pla general de l'obra és el següent:
- Llibres I - II: justificació teòrica, de les fonts i defensa d'Homer
- Llibres III - X: geografia d'Europa (destaquen els tres llibres dedicats a Grècia)
- Llibres XI - XIV: geografia d'Àsia menor
- Llibres XV - XVI: geografia de l'Orient
- Llibres XVII: geografia d'Àfrica (Líbia i Egipte)
Va escriure també una extensa obra històrica per complementar Polibi, però s'ha perdut gairebé en la seva totalitat.

