Crònica de Bernat Desclot
De Viquipèdia
El Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats és la crònica història escita per Bernat Desclot, una de les quatre grans Cròniques, i narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran, tot i que el nucli principal d'aquesta crònica es centra en aquest derrer.
Taula de continguts |
[edita] L'autor
La data de redacció de la Crònica no s’esmenta en cap moment, però sembla que va ser la conquesta de Sicília (1283) l’estímul que determinà la seva redacció. Tracta de l’època compresa entre els regnats d’Alfons el Cast i Pere el Gran.
De Bernat Desclot en sabem tan sols el que ell ens en diu: és l’autor del llibre. A més, l’autor de la Crònica, a diferència de Ramon Muntaner, procura desaparèixer darrera la narració i només una vegada s’esmenta com a testimoni directe dels fets que narra. Sembla que Desclot deuria ser algú proper al rei (un cronista d’ofici) i a l’escenari dels fets. Això ha portat als historiadors a cercar en els arxius de la Corona d'Aragó, tot buscant-hi informació. Una de les hipòtesi més valorades és la que portà Miquel Coll i Alentorn a pensar que “Desclot” podia fer referència a “d’Es Clot”, població on s’ha documentat un tal Bernat Escrivà, personatge que venia del Rosselló. Aquest fou escrivà del rei Pere II i posteriorment cambrer del rei Alfons. La seva mort, datada el 1289, fa que la hipòtesi sigui possible.
[edita] L'obra
La Crònica està articulada en 168 unitats narratives en l’edició de Coll i Alentorn, i apareix dividida en tres sectors ben destacats:
- Del capítol 1 al capítol 10. Desclot recorda en una sèrie cronològica desordenada grans esdeveniments a la Corona d’Aragó abans de Jaume I (la llegenda de Guillem Ramon I de Montcada, la de l’engendrament de Jaume I, la narració de la batalla d’Úbeda i la llegenda del bon comte de Barcelona i l’emperadriu d’Alemanya).
- Del capítol 11 al capítol 73. Es tracta la vida de Jaume I.
- Del capítol 74 al capítol 168. Es narren els fets que tingueren lloc entre 1276 i 1285, els anys en què puja a la corona Pere el Gran. És la darrera part, i la central (els fets que precedeixen l’expedició a Alcoi i Sicília, la conquesta de Sicília i la victòria davant la invasió francesa de Catalunya, com a lluita contra la injustícia. En la pacífica conquesta de Sicília, Desclot supleix la manca d’acció amb una gesta novel•lesca duta a terme pel rei, i que està documentada; és el conegut desafiament de Bordeus). Al final, es parla del setge de Girona i l’espera dels reforços que han de venir de Sicília. L’arribada de les tropes sicilianes acaba amb la victòria damunt dels francesos i significa la victòria de la lleialtat. Pere el Gran mor de pesta el 1285 a Vilafranca del Penedès.
La característica principal és l'objectivitat i la riquesa d'informació que dóna. L'estil és molt més acurat que a l'anterior crònica, el Llibre dels fets, i en els primers capítols hi ha prosificacions de cançons de gesta. Pel que fa a la llengua, la crònica de Bernat Desclot és rica i molt ben redactada. Cal destacar-ne també els discursos que posa en boca dels personatges principals.
Quan Desclot tracta de la història de Pere el Gran, o sia, dels esdeveniments contemporanis de l’autor, les seves fonts són els documents oficials i la pròpia experiència.
[edita] Enllaços externs
- Versió digital del manuscrit medieval de la Crònica de Bernat Desclot
- Article de Miquel Aguilar sobre la llegenda del comte de Barcelona i l'emperadriu d'Alemanya

