De Revolutionibus Orbium Coelestium

De Viquipèdia

Nicolai Copernici Torinensis De Revolutionibus Orbium Coelestium, Libri VI - Sobre les revolucions de les esferes celestes, per Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part (Portada de la segona edició, Basilea, 1566)
Nicolai Copernici Torinensis De Revolutionibus Orbium Coelestium, Libri VI - Sobre les revolucions de les esferes celestes, per Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part (Portada de la segona edició, Basilea, 1566)

De Revolutionibus Orbium Coelestium és una obra de Nicolau Copèrnic. Fou publicada per primera vegada el 1543. Dedicada al Papa Pau III, es considera la primera que exposa la hipòtesi de que la Terra no és el centre de l'Univers, ja que n'és el Sol el centre i resta immòvil. Altres filòsofs com Aristarc de Samos (200 a.C.) ja van proposar un model heliocèntric, però Copèrnic va ser el primer que en va donar els suficients arguments i per tant se li atribueix el mèrit. (vegeu model heliocèntric)

Aquesta hipòtesi, que servirà per descriure les òrbites dels planetes, no serà superada fins molts d'anys després quan es descobrirà que els altres estels també son “sols”, hipòtesi avançada per Giordano Bruno. Fins a finals del segle XX no es descobriran els planetes extrasolars, cosa que darà la raó a Bruno.

[edita] Llibre primer

Postula un Univers i una Terra esfèrics.

Segons De Revolutionibus, el moviment dels cossos celestes és regular, circular i perpetu, o compost per moviments circulars.

Proposa diferents hipòtesis sobre el moviment de la Terra. Exposa que la Terra és insignificant respecte al Cel degut a la gran magnitud d'aquest.

Discuteix les idees d'Aristòtil i Claudi Ptolemeu sobre la immovilitat de la terra. Deixa als filòsofs de la natura discutir si l'Univers és finit o infinit.

Presenta hipòtesis sobre els diferents moviments de la Terra.

Postula una hipòtesi per explicar les òrbites dels planetes, encara que manté l'Esfera dels estels fixos.

Demostra els tres moviments de la Terra: voltant el Sol, dant voltes sobre el seu propi centre, i un moviment en forma de superfície cònica de l'eix de la Terra.

Proposa una sèrie de teoremes matemàtics.

[edita] Llibre segon

Disserta sobre el cercle del zodíac, l'equinocci, els tròpics, el solstici, l'horitzó, l'àrtic, l'antàrtic, el meridià i l'equador.

Determina la obliqüitat de l'eclíptica, el càlcul de la declinació i l'ascensió recta.

Disserta sobre les ombres del migdia, la durada del dia (que varia al llarg de l'any), la latitud de la sortida del Sol, la seva inclinació; les hores, la determinació dels graus i l'angle de l'eclíptica amb l'horitzó.

Presenta unes taules de les ascencions de les constel·lacions zodiacals i dels estels.

[edita] Llibre tercer

Presenta la precessió dels equinoccis i solsticis, i la història de les observacions.

Presenta unes taules sobre la precessió dels equinoccis.