Esquerra Republicana de Catalunya
De Viquipèdia
| Esquerra Republicana de Catalunya | |
|---|---|
![]() |
|
| Partit polític català | |
| President | Josep-Lluís Carod-Rovira |
| Secretari general | Joan Puigcercós |
| Fundació | Març del 1931 |
| Seu | C/ Calàbria, 166 08015 Barcelona |
| Ideologia | Independentisme i socialdemocràcia, esquerra i republicanisme |
| Representació | 21 diputats al Parlament de Catalunya 1 diputada al Parlament de les Illes Balears 1 diputat (conseller) al Consell de Mallorca 8 diputats al Congrés de Diputats espanyol 1 diputat al Parlament Europeu |
| Partit europeu | Aliança Lliure Europea |
| Publicació oficial | Esquerra Nacional |
| Lloc web | www.esquerra.cat |
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és un partit català que es defineix d'esquerra socialdemòcrata, favorable a la independència de Catalunya i dels Països Catalans.
Taula de continguts |
[edita] La fundació
Els dies 17, 18 i 19 de març de l'any 1931 es celebrà al barri de Sants de Barcelona la Conferència d'Esquerres, a on es va fundar com a partit polític l'Esquerra Republicana de Catalunya, de la unió de les organitzacions Estat Català de Francesc Macià, el Partit Republicà Català (1917-1931) de Lluís Companys i el grup L'Opinió de Joan Lluhí, a més de diverses associacions comarcals i locals. El primer president de la nova organització política va ser Francesc Macià escollit per unanimitat.
Els principis més importants van ser: el reconeixement de la identitat de Catalunya com a nació, la defensa dels drets individuals de l'home i la redistribució de la riquesa, mentre que el programa social s'estructurà damunt la plena llibertat sindical, el dret de vaga, la defensa del salari mínim, la jornada de 8 hores, vacances obligatòries, assegurançes i jubilacions i escoles de treball.
[edita] L'hegemonia republicana
Amb Francesc Macià i Llussà com a líder, va guanyar les eleccions el mateix any, i Macià va proclamar la República Catalana, en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930), tot i que aviat va haver de conformar-se amb un Estatut d'Autonomia, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya que va passar a presidir.
El 1934, Lluís Companys tornà a declarar una República Catalana. L'intent va ser ràpidament avortat per l'exercit espanyol, Companys detingut i empresonat, i el govern suspès, en el que històricament s'ha anomenat els Fets del sis d'octubre.
La implantació al País Valencià es produí en 1934, a Castelló de la Plana amb el nom d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), encapçalat per Gaietà Huguet qui posteriorment donà suport a un procés de convergència amb Esquerra Valenciana.
[edita] La guerra civil
El 1936, Esquerra va formar part del Front Popular que va guanyar les eleccions. Companys va tornar a assumir el govern de la Generalitat, però es va trobar aviat amb l'alçament militar que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. A més, el govern català també es va veure pressionat a nivell intern pels diversos grups que li donaven suport: anarquistes, comunistes i trotskistes.
[edita] Guerra civil i postguerra
Després de la Guerra, Esquerra va ser il·legalitzada com la resta de partits polítics. En plena transició democràtica va ser l'últim partit català en ser legalitzat; i ho va ser un cop passades ja les primeres eleccions democràtiques del 1977, a les quals no va poder participar amb el seu nom.
[edita] L'actualitat
Actualment, el president del partit és Josep-Lluís Carod-Rovira i el secretari general és Joan Puigcercós. Té 21 diputats al Parlament de Catalunya, 1 al Parlament de les Illes Balears 1 al Parlament europeu, 8 al Congrés de Diputats espanyol i 4 regidors a l'Ajuntament de Barcelona. També disposa d'un conseller al Consell de Mallorca.
Actualment, el partit està implantat a tots els Països Catalans tret de la Franja de Ponent, en gran part gràcies als darrers resultats electorals del Principat, i també, per un fort rellançament, durant aquest últims anys, al País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses.
De fet, el llançament definitiu d'Esquerra a les Illes Balears s'ha produït en les passades eleccions autonòmiques i municipals de 2007, on ha obtingut 1 diputada al parlament (Esperança Marí, integrant de la coalició Eivissa pel Canvi), i un conseller a Mallorca (Joan Lladó, integrant de la coalició Bloc per Mallorca, que a més serà el nou conseller d'interior d'aquesta institució). Esquerra ha obtingut igualment representació en 8 ajuntaments de Mallorca i en un d'Eivissa.
També manté, una vinculació directa amb les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), pel que fa als temes que afecten a la població juvenil.
La seva publicació és la revista Esquerra Nacional i utilitza, indistintament, la senyera estelada amb triangle blau i l'estrella blanca i la senyera estelada amb triangle groc i l'estrella roja.
| Portal Catalunya | Política de Catalunya | |
|---|---|---|
|
Partits amb representació parlamentària: CIU (48) | PSC (37) | ERC (21) | PPC (14) | ICV-EUiA (12) | C's (3) |
||
| Portal Illes Balears | Política i govern de les Illes Balears | |
|---|---|---|
|
Partits amb representació parlamentària: PP (28) | PSIB-PSOE (16) | PSOE-ExC (6) | BLOC (PSM-EN, EU-EV, ESQUERRA) (4) | UM (3) | PSM-VERDS (1) | AIPF (1) |
||


