Benifaió

De Viquipèdia

Benifaió
Localització

Localització de Benifaió respecte del País Valencià Localització de Benifaió respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Vista de Benifaió amb la Torre
Vista de Benifaió amb la Torre
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Ribera Alta
Manc. de la Ribera Alta
Carlet
Gentilici Benifaioner, benifaionera
Predom. ling. Valencià
Superfície 20,10 km²
Altitud 35 m
Població (2006)
  • Densitat
12,208 hab.
0,61 hab/km²
Coordenades 39° 17′ 05″ N 0° 25′ 41″ OCoordenades: 39° 17′ 05″ N 0° 25′ 41″ O
Distàncies 21,9 km. de València
19,1 km. de Alzira
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
9 PP, 7 PSPV i 1 BNV
Mª Desamparados Arcis Martínez (PP)
Codi postal 46450
Festes majors Del 15 al 13 d'agost
Fira tradicional Fira de Pasqua
Abril
Web

Benifaió és un municipi de la Ribera Alta. Els 20.6 km2 de terme municipal es dediquen íntegrament a l’agricultura, fonamentalment a la taronja.

Taula de continguts

[edita] Origen

Hi ha indicis de poblament des de fa 10.000 anys en la Font de l’Almaguer: A la Paridera i el Pla de les Clotxes s’han trobat restes, de l’Eneolític i d’aquesta mateixa època una destral de pedra polida al nucli urbà. També a la Font de l’Almaguer hi ha deixalles del Bronze. A la Font de Mussa apareixen vestigis de població eneolítica, puntes de silex i divers material lític. Del pas dels romans donen fe l’ara romana trobada l’any 1922, en una vila rústica, del segle IV aC, i el poblat soterrat al barri de Gorrioto, on và apareixer un esplèndid mosaic bicrom (segles I-II), extret l’any 2001 i dipositat actualment al Museu de Prehistòria (Beneficència) de València. El lloc, d’origen islàmic – Beni Hayyén--, apareix citat el 13 de juny de 1238 en el Llibre del Repartiment com una de les deu alqueries donades per Jaume I a cavallers de Barcelona que l’acompanyaren en la conquesta de la zona. En novembre de 1304 Jaume II va vendre el terç delme de Benifaió a Bartomeu Matoses. El rei Pere IV se'l va confiscar, i va vendre-lo, com a senyoriu, el 1348 a Maria Ladron de Vidaura per 110.000 sous, amb el terç delme i la propietat del castell, els seus vassalls, forns, molins i d'altres regalies. En el segle XVI ho posseïa la família Jofré. En 1609 va sofrir el despoblament i abandó dels cultius a causa de l’expulsió dels moriscs. El 1615, va comprar aquest senyoriu Miquel Falcó de Belaochaga i va donar-li categoria de baronia; durant el període de temps que el va posseir aquesta família (1615-1872) es van mantenir les condicions establides per Pere IV. En les Corts Valencianes del 1626 l'església parroquial va demanar exempció de pagar el dret d'amortització i segell de 800 lliures i el 1727 es va iniciar la construcció de l'actual temple, dedicat a Sant Pere apòstol. El 1744 el poble inicià un plet contra el seu senyor per la propietat de l'escrivania de l'Ajuntament. El 1767 el duc d’Hixar, senyor de Sollana, ordena la prolongació de la sèquia del Xúquer la qual cosa beneficià els cultius de Benifaió. Nogensmenys, el procés més important va encetar-lo el 1838, davant la Reial Audiència, sobre la titularitat de les possessions del senyoriu; el 28 de setembre 1872 els veïns compren als Falcó, per 75.000 pessetes o 300.000 reals de velló els drets senyorials, el municipi roman lliure de càrregues i canvia l’afegit de Falcó pel d’Espioca. En 1881 l’ajuntament compra la Casa Palau a Juli Falcó, baró de Benifaió.

[edita] Sentència de Benifaió

Com a Sentència de Benifaió es coneix la sentència del Tribunal Suprem (Sala contenciosa administrativa, Secció 4a), de 21 setembre 1998, que va deixar sense efecte l'Acord Plenari de l'Ajuntament de Benifaió, de 26 abril de 1988, pel qual es disposa que els escrits interns en valencià s'adequaran a la norma ortogràfica que dicte l'Acadèmia de Cultura Valenciana. El recurs va anar presentat per Vicent Duart Gadea, regidor per la Unitat del Poble Valencià i actual regidor del BLOC (Bloc Nacionalista Valencià). El Tribunal Suprem confirmava la sentència núm. 335/1992, dictada, amb data 10 març 1992, per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. La sentència va tindre una gran repercussió mediàtica en el seu dia. L'alcaldia estava en mans de Vicente Choví d'Unió Valenciana.[1]

[edita] Llocs d'interès

Quant a la part patrimonial citarem:

  • Torre de la Plaça. Torre de guaita àrab, del segle XI. Forma conjunt amb el palau dels Falcó, que se l’hi va adossar en el segle XVII. Alberga un petit museu amb les troballes que s’hi feren durant la restauració.
  • Església de sant Pere apòstol. (1727-1741). Restaurada en 1939 i 1993, conserva algunes mostres d’orfebreria i pintures, però en la guerra de 1936 va perdre pintures de Vicent López.
  • Casa Palau dels Falcó. Segle XVII.
  • Torre de Mussa, o de l’Horta. Segle XI. En bon estat, malgrat no haver estat restaurada mai.
  • Poblat romà. Enterrat sota la població.
  • Soterranis medievals. Dels segles XV o XVI. Amb arcades medievals podien ser sitges.
  • Mercat Municipal. De 1929.
  • Llavador Municipal. De 1626, avui s’ha convertit en un parc on hi ha una creu, de 1901, aixecada per donar la benvinguda al segle XX.
  • Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats. Bastida en 1961sobre l’anterior, derruïda en 1937.

[edita] Gastronomia

Poble de la Ribera Alta, la seua gastronomia ha d’estar necessàriament regida pels arrossos, en paella, al forn o en putxero, les varietats farien una llista inacabable; l’olla de Nadal amb pilota. I dels dolços, els bunyols, l’arnadí, la coca boba, els pastissos de moniato i els encarats de Nadal.

[edita] Festes

A la Mare de Déu d'Agost, Sant Roc, Sant Caietà, Sant Isidre, la Divina Aurora i Santa Bàrbara del 15 al 23 d'agost.

[edita] Altres dades d'interés

En les eleccions municipals de 2003 el PP i el PSPV hi obtingueren 7 regidors cadascú, el BLOC-EV, 2 i UV, 1, recaient la batllia en el PSPV. En el cens de 2002 s’hi comptabilitzaren 12.172 habitants, de gentilici, benifaioners. El 83,90% dels habitants saben parlar valencià, segons el cens de 2.001.

[edita] Enllaços Externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Benifaió

[edita] Referències

  1. Text de la Sentència de Benifaió
En altres llengües