Cerdanyola del Vallès
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|
|||||
| Municipi del Vallès Occidental | |||||
| Monument a Lluís Companys (o La C de Cerdanyola) | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Vallès Occidental |
||||
| Gentilici | Cerdanyolenc, cerdanyolenca | ||||
| Superfície | 30,6 km² | ||||
| Altitud | 32 m | ||||
| Població (2006) • Densitat |
57.114 hab. 1.866,47 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 29′ 31″ N 2° 8′ 20″ E | ||||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
1 Antoni Morral i Berenguer (ICV) |
||||
| Codi postal | 08290 |
||||
| Web | |||||
Cerdanyola del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental. Es situa a uns 14 km al nord-est de Barcelona. Limita amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell, Ripollet, Montcada i Reixac i Barcelona.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Cerdanyola es troba a la part meridional de plana del Vallès i dins del seu municipi hi comprèn part de la serra de Collserola limitant amb Barcelona. Els dos cursos d'aigua més importants són el riu Sec i la riera de Sant Cugat, tots dos afluents del riu Ripoll.
El terme municipal està separat en dues grans unitats geomofològiques. La meitat nord, pertany a la depressió del vallès i la meitad sud compren la part Norest de la serra de Collserola.
[edita] Barris de Cerdanyola
- Antolí
- Banús
- Bellaterra
- Bonasort
- Can Cerdà
- Can Fatjó dels Aurons
- Canaletes
- Centre
- Cordelles
- Fontetes
- Gorgs
- Montflorit
- Plana del Castell (en construcció)
- Serraparera
- Terranova
- Turonet
[edita] Comunicacions
Es pot arribar a Cerdanyola:
- En cotxe:
- per les autopistes AP-7 i C-58,
- per la Carretera N-150
- per la carretera de Sant Cugat
- per la carretera d'Horta (des de Barcelona)
- En tren:
- RENFE
- Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya- amb parades a Bellaterra i a la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Línees internes d'autobús:
- Línia Can Coll - Canaletes
- Línia urbana Can Cerdà - Ajuntament - Bellaterra
[edita] Història
Durant la prehistòria, a Cerdanyola vivien petites comunitats de caçadors recol·lectors i d'agricultors. S'han trobat restes de caçadors nòmades de l'època del paleolític , a prop dels torrents de Can Magrans i Can Domènec i del Riu Sec. Poc a poc la plana de Cerdanyola i la serra de Collserola va ser ocupada per petites granges o aldees de cabanes.
Durant l'època ibèrica a Cerdanyola s'estableixen els laietans. S'han trobat moltes restes al Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, que tenia muralla, carrers definits, cases i magatzem. També s'han trobat jaciments més petits a Can Xercavins o a l'actual campus de la UAB.
El nom de Cerdanyola és documentat per primera vegada l'any 975, en un document del Monestir de Sant Cugat.
Des del segle IX forma part del Comtat de Barcelona, englobat dins de la Marca Hispànica, i els pobladors es dediquen bàsicament a l'agricultura. Des d'aquesta època, Cerdanyola esdevingué a poc a poc un cúmul de masies i cases pairals dispersades pel terme municipal. Durant molt de temps no hi ha haver un nucli urbà. La vila estava dividida en dues parròquies, la de les Feixes i la de Sant Martí, i dins la jurisdicció del Castell de Sant Marçal.
Durant el segle XVIII moltes famílies pageses es van enriquir gràcies a la producció i comercialització de vi.
El nucli urbà es començà a formar dividint-se en dos barris, el Barri de Dalt, que data de 1828 i es formà arran de la carretera de Sant Cugat, i el Barri de Baix , de 1845 relacionat amb la construcció del ferrocarril. A finals del segle XIX Cerdanyola esdevingué un poble d'estiueig per la burgesia catalana. Van multiplicar-se les cases residencials a barris com Montflorit i Bellaterra. Cerdanyola era un municipi tradicionalment agrícola, amb conreu de cereals, vinya i farratge. A principis de segle el sector industrial va començar a agafar certa importància, amb l'arribada de la fàbrica Uralita (1907) o la fàbrica de sigons Sarroca.
Però no va ser fins els anys 60 que Cerdanyola es convertiria en una vila industrial de l'àrea metropolitana de Barcelona, gràcies a la creació de polígons com la Bòvila, Uralita, Can Mitjans, la Clota, on es treballa en el sector de la metalúrgia, tèxtil, materials de construcció i en el sector químic. En els darrers anys del segle es van construir el Parc Tecnològic del Vallès (1987), el polígon Polisur (una ampliació de la Clota). Actualment s'està creant el nou Centre Direccional, entre l' AP-7 i Sant Cugat.
[edita] Serveis
- Biblioteques: Biblioteca de Ca n'Altamira, amb 900 m2 d'espais de lectura i zona wi-fi
- Comerç: Hi han dos mercats municipals, un al barri de les Fontetes i l'altre a Serraparera. Els divendres es fa mercadillo al costat d'ambdós mercats.
- Cultura:
- Arxiu Municipal- Inaugurat el 2000.
- Ateneu de Cerdanyola- Espai cultural polivalent
- Espai Enric Granados – Sala d'exposicions de 170m2 dedicada a l'art i a la cultura inaugurada el 2004
- Museu de Cerdanyola- Inaugurat el 1998, és un museu d' història local ubicat en una antiga torre d'estiueig d'estil noucentista, creada per l'arquitecte Joaquim Lloret el 1929
- Museu d'Art de Cerdanyola (en construcció)
- Centre Cívics- Existeixen diferents centres cívics a la ciutat a Banús-Bonasort, Bellaterra, Fontetes, Montflorit, Quatre Cantons, Sant Ramón, Serraparera, Turó de Sant Pau i Turonet.
- Poblat Ibèric del Turó de Ca n'Oliver – Jaciment arqueològic situat en un turó del barri de Montflorit, data del segle VI aC
- Esglésies:
- Església de Sant Martí (1908)
- Església de la Mare de Deu del Roser (1989)
- Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes- església romànica del segle XII
- Església Vella de Sant Martí (segle XVII)
- Esport:
- Camps de futbol (Montflorit, La Bòbila, Santa Anna, Els Pinetons, Serraparera)
- Circuit Municipal de Radiocontrol de Cerdanyola del Vallès
- Piscina Municipal Montflorit
- Zones esportives de Can Xarau, Guiera i Fontetes
- Fires: S'organitzen diferents fires anuals, com el Firestoc i Firauto.
- Salut: Hi han dos centres d'atenció primària. Un a Fontetes i l'altre a Serraparera, tots dos al costat dels respectius mercats municipals
[edita] Festes Locals
- Roser de Maig. Primer diumenge de Maig
- Sant Martí. Patró de la ciutat
[edita] Llocs d'interès
A la ciutat destaca el Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, l'església romànica de Sant Iscle de les Feixes, l'ermita barroca de Santa Maria de les Feixes, l'església vella de Sant Martí i el castell de Sant Marçal, com també un gran nombre de masies, testimoni del seu passat agrícola.
La ciutat de Cerdanyola posseeix un ric patrimoni arquitectònic de finals del segle XIX i del primer quart del segle XX degut al caràcter de població d'estiueig que va tenir fins als anys 40 i que ha condicionat el seu desenvolupament urbà. Aquestes construccions seguien els estils arquitectònics dominants en aquell moment, especialment el modernisme i el noucentisme, com és el cas de Can Domènec, la Torre Vermella, Can Llopis, la Torre Vinyals, les cases del Carrer de Sant Francesc, Ca l'Arquer, Ca n'Ortadó o la Casa Mañà.
Al terme també hi trobem la Universitat Autònoma de Barcelona i el Parc Tecnològic del Vallès, on en un futur proper s'hi construirà el sincrotró ALBA.
També, com a part del municipi de Cerdanyola tenim la serra de Collserola (amb un total de més 8.000 ha); bona part de la seva superfície pertany al terme municipal de Cerdanyola.
[edita] Evolució demogràfica
- 1787 - 284 hab.
- 1860 - 605 hab.
- 1897 - 986 hab.
- 1900 - 928 hab.
- 1920 - 1.351 hab.
- 1930 - 3.026 hab.
- 1950 - 4.007 hab.
- 1960 - 6.455 hab
- 1970 - 19.945 hab.
- 1975 – 30.358 hab.
- 1986 - 53.537 hab.
- 1991 – 56.612 hab. (inclou (Badia del Vallès)
- 2000 - 52.778 hab.
- 2001 – 53.481 hab.
- 2006 - 57.114 hab.
[edita] Mitjans de comunicació
Cerdanyola te de diversos mitjans de comunicació local, entre els que hi han:
- Cerdanyola al Dia
- Tot Cerdanyola
- A Fons Vallès
- Cerdanyola Ràdio
[edita] Associacions importants
- Afocer
- Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès
- Casa d'Andalusia
- Casa d'Aragó
- Castellers de Cerdanyola
- Cineclub Xiscnèfils
- Diables de Cerdanyola
- Dones per la Igualtat
- Irmandade Galega
[edita] Fills il·lustres
- Carles Buïgas Sans
- Víctor Català
- Sebastià Garriga i Morera
- Jaume Mimó i Llobet
- Josep de Togores i Llach
- Ramon Sauló: cantant.
[edita] Saber-ne més
- Història de Cerdanyola. Dels orígens al segle vint- Miquel Sánchez i González, historiador. (ISBN 84-95705-40-0)
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Portal d'informació i notícies de Cerdanyola
- Cerdanyola Radio
- Fotografies panoràmiques de Cerdanyola del Vallès
- Parc Tecnològic del Vallès
- Parc de Collserola
- Notícies de Cerdanyola - Tot Cerdanyola
- Universitat Autònoma de Barcelona
- Vista aèria amb Google Maps

