Enric Larreula
De Viquipèdia
Enric Larreula és un cantant i escriptor barceloní nascut el 1941.
És prou conegut en el món de la literatura infantil i juvenil ja que va ésser guanyador del Premi Pere Quart d'humor i sàtira de l'any 1990 amb l'obra La propina i, una altra vegada, l'any 2000 amb La dutxa.
També escriu cançons i les interpreta en públic. Fou concretament l'any 1963 quan va col·laborar amb el grup Estrop de Badalona, i més tard va passar a cantar en solitari.
Va formar més endavant el quartet Ells i Elles, batejat així per Salvador Escamilla al seu programa Radioscope. Els altres membres eren Albert Feliu (germà de Núria Feliu), Montserrat Cantó i Rosa Maria Leria -aquesta darrera va enregistrar més endavant un disc en solitari amb el nom de Rosmi, mentre que Albert Feliu va fer-se càrrec d'un grup d'animació anomenat Els Garigots-.
Després de la dissolució -sense haver enregistrat cap disc- d'Ells i Elles, Enric Larreula va tornar a cantar tot sol fins al 1967, en què va abandonar definitivament la Cançó, víctima d'una faringitis crònica. Al llarg de la seua breu trajectòria havia compartit els escenaris amb Pi de la Serra, Guillermina Motta, Raimon, Serrat, Maria Cinta, Mercè Madolell i molts altres autors i intèrprets.[1]
[edita] Referències
- ↑ Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 172.

