Elionor d'Alburquerque
De Viquipèdia
Elionor d'Alburquerque, la Ricahembra (Castella, v 1374 - Medina del Campo, 1435), infanta de Castella, comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre d'altres dominis, i reina consort de la Corona d'Aragó (1412-1416). Coneguda també com Elionor Urraca de Castella.
[edita] Orígens familiars
Era filla del comte Sanç d'Alburquerque i de Beatriu de Portugal. Fou neboda de Pere I de Castella i d'Enric II de Castella per línia paterna i néta de Pere I de Portugal per línia materna.
[edita] La Ricahembra
Es va casar el 1395 amb l'infant Ferran, fill del seu cosí Joan I de Castella i futur Ferran I d'Aragó. Va aportar de dot el seu important patrimoni, que comprenia les terres més riques de la Rioja, el baix Tormes i Extremadura. D'aquesta manera, Ferran va aplegar un domini molt extens per tot Castella, que governava com a regent des de 1406. Anys més tard, el poder econòmic així aconseguit va ser un factor de pes que ajudà finalment a la seva elecció com a rei en el Compromís de Casp, el 1412.
Mantingué una seguida correspondència amb la priora de Santo Domingo de Toledo, Teresa de Ayala, sobre el Cisma d'Occident i influí sobre el seu marit perquè abandonés la causa de Benet XIII.
Vídua el 1416, Elionor es va retirar a Castella, on va veure's implicada en les lluites dels Infants d’Aragó, els seus fills, contra el partit reialista encapçalat per Álvaro de Luna i acabà perdent les seves possessions en benefici d'aquest últim.
El 1418 cedí el seu palau de Medina del Campo per a la fundació del convent de Santa María la Real (dit de les Dominicas Reales, reconstruït completament a finals del segle XV després d'un incendi que l'arrasà), on professà i, catorze anys més tard, poc després de saber del desastre de Ponça (1435), morí i fou sepultada. El seu cos no s'arribà a portar al panteó reial del monestir de Poblet, tot i que la seva figura jacent fou esculpida per Pere Oller el 1417 a instància del seu fill Alfons al sepulcre que havia de compartir-hi amb el seu espòs.
[edita] Núpcies i descendència
Del seu matrimoni amb Ferran I d'Aragó va tenir set fills:
- Alfons el Magnànim (1396-1458), príncep de Girona (1414-1416) i després rei d'Aragó i comte de Barcelona
- Maria d'Aragó (1396-1445), casada el 1420 amb el seu cosí Joan II de Castella
- Sanç d'Aragó (1398-1415), gran mestre de l'orde de Calatrava i de l'orde d'Alcántara
- Joan II d'Aragó (1398-1479), duc de Montblanc i de Peñafiel, senyor de Balaguer, rei de Navarra i després rei d'Aragó i comte de Barcelona
- Enric d'Aragó (c. 1400-1445), duc de Villena, comte d'Alburquerque i d'Empúries, senyor de Sogorb, etc., i gran mestre de l'orde de Sant Jaume
- Elionor d'Aragó (c. 1400-1445), casada el 1420 amb Eduard I de Portugal
- Pere d'Aragó (1406-1438), duc de Noto, senyor de Terrassa, etc.

