Color
De Viquipèdia
El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. La percepció del color es veu altament influïda pels colors adjacents en l'escena visual. El terme color també s'empra per destacar la propietat dels objectes que generen aquestes sensacions.
Taula de continguts |
[edita] Classificacions
La problemàtica del color és molt àmplia i pot ser abordada des del camp de la física, la percepció fisiològica i psicològica, la significació cultural, l'art, la indústria, etc.
1 Tradicional
El coneixement que tenim i hem adquirit sobre el color a l'escola elemental fa referència al color pigment i prové de les ensenyances de l'antiga Acadèmia Francesa de Pintura, que considerava com a colors primaris al vermell, el groc i el blau. Aquesta classificació no és aleatòria; els pintors, en aquell temps, es feien ells mateixos les pintures i partien d'uns pigments recollits a la natura; bàsicament terres de colors i algun vegetal. Els tres colors esmentats són els que més joc donaven al pintor. Hem de considerar d'altra banda que aquests pigments són components químics que a voltes reaccionen amb l'aglutinant, amb un altre pigment o en el suport on han estat aplicats. Per tant s'havien de descartar els pigments poc estables.
En realitat existeixen dos sistemes de colors primaris: colors primaris llum i colors primaris pigment.
2 Colors primaris llum (mescla additiva)
Els colors primaris llum són el vermell, el verd i el blau. Aquests colors s'utilitzen sobretot en aparells que combinen la llum emesa per diferents focus lluminosos per crear la sensació de colors diversos. La mescla additiva de vermell i verd dóna groc o taronja. La barreja de verd i blau dóna tons de cian, i si es mescla vermell i blau s'obtenen tons de violeta i magenta. La barreja en proporcions iguals de primaris additius dóna tons de gris. Quan tots tres colors estan saturats del tot, el resultat és el blanc. L'espai de color generat s'anomena RGB ("Red, green, blue", és a dir "vermell, verd i blau" en anglès),
3 Colors primaris pigment (mescla subtractiva)
Els colors primaris pigment són els que provenen de la reflexió de les ones lluminoses damunt dels objectes i s'empren sobretot en pintura, en vitralleria i en impremta, ja que en aquestes disciplines els colors generalment no s'obtenen mesclant llums sinó barrejant pigments.
En aquest cas, els primaris són el groc, el magenta i el cian. Si combinem magenta i cian, obtenim blau. De la barreja de cian i groc, en traiem el color verd. I la mescla de groc i magenta dóna vermell. Combinant-los tots tres, hom n'obté negre per suma subtractiva.
Amb tot, el negre que en teoria s'obté de la barreja dels tres primaris és costós (perquè es gasten tres tintes cares) i de qualitat dubtosa (perquè la superposició i l'opacitat mai no són perfectes). És per això que en impremta sovint s'empra un color negre addicional (vegeu CMYK).
Si ens fixem amb atenció en els dos cercles cromàtics observarem que els primaris llum són els secundaris pigment i que els primaris pigment són els secundaris llum.
[edita] La física del color
La radiació electromagnètica és una mescla de radiació de distintes longituds d'ona i intensitats. Quan aquesta radiació té una longitud d'ona compresa dins el rang visible dels humans (aproximadament de 380 nm a 740 nm), s'anomena llum. L'espectre de la llum emmagatzema la intensitat de cada longitud d'ona. L'espectre complet de la radiació provinent de un objecte determina l'aparença visual d'eixe objecte, incloent-hi el color percebut. Com ara veurem, hi ha més diversitat espectral que sensacions de color. De fet hom pot definir un color com el conjunt de tots els espectres que ens proporcionen la mateixa sensació de color.
| Color | Longitud d'ona | Freqüència | ||
|---|---|---|---|---|
| roig | ~ 625-740 nm | ~ 480-405 THz | ||
| taronja | ~ 590-625 nm | ~ 510-480 THz | ||
| groc | ~ 565-590 nm | ~ 530-510 THz | ||
| verd | ~ 520-565 nm | ~ 580-530 THz | ||
| cian | ~ 500-520 nm | ~ 600-580 THz | ||
| blau | ~ 450-500 nm | ~ 670-600 THz | ||
| indi | ~ 430-450 nm | ~ 700-670 THz | ||
| violat | ~ 380-430 nm | ~ 790-700 THz | ||
Una superfície que reflexa difusament la llum de totes les longituds d'ona per igual és percebuda com a blanca, mentre que una superfície que absorbeix totes les longituds d'ona i no en reflexa cap ho serà com a negra.
El conegut espectre de l'arc de Sant Martí conté tots aquells colors que consisteixen en llum visible de sols una longitud d'ona, l'espectre pur o colors monocromàtics.
Les freqüències són aproximacions i venen donades en terahertz (THz). Les longituds d'ona, vàlides al buit, en nanòmetres (nm).
La taula de color no s'ha d'interpretar com a una llista definitiva, l'espectre pur dels colors és continu i el fet de partir-lo en distints colors depèn de la cultura i dels gustos. Tanmateix, la intensitat de l'espectre de colors pot alterar la seva percepció considerablement. Per exemple, un taronja groguenc de baixa intensitat és marró i un groc verdós a baixa intensitat és verd oliva.
[edita] Sistemes de representació del color
Un model de color és un model matemàtic abstracte que descriu la manera en que els colors poden ser representats com a tuples de números, normalment tres o quatre valors o components de color. A continuació tenim una llista de models o sistemes que descriuen maneres de modelar els colors.
- Sistema de colors espectrals primaris RGB
- Sistema de televisió NTSC
- Sistema cromàtic de diferències de color YUV
- Sistema cromàtic XYZ
- Sistema cromàtic IHS
- Sistema cromàtic IHS
- CMYK
- HSV
- Codificació hexadecimal del color
[edita] Regularitats als noms de colors
Els noms dels colors tenen una relació molt estreta amb la llengua i la cultura de cada zona. Tot i així, hi ha una certa regularitat pel que fa als tons considerats bàsics (onze): les cultures que només tenen dues paraules per als colors parlen de "blanc-clar" i "fosc-negre". El següent en freqüència d'ús és el vermell i després un terme que signifiqui o bé blau o bé verd (en molts idiomes són un mateix color). Segueixen en freqüència marró i groc i completen els tons bàsics aquells que són variants més clares o fosques dels primers: el rosa, el taronja, el grana i el gris.
[edita] Articles relacionats
[edita] Enllaços externs
- International Color Consortium (anglès)

