Damià Campeny i Estrany
De Viquipèdia
Damià Campeny i Estrany (Mataró, 1771 - Barcelona, 1855) fou un escultor català.
Va estudiar a l'escola Llotja de Barcelona, de la qual més tard en seria professor i director de la secció d'escultura. Va estar en el taller de l'escultor Salvador Gurri i Corominas.Mes tard, va anar al taller de l’escultor Nicolau Travé. Obrí el seu propi taller, on va realitzar encàrrecs per a parròquies barcelonines, com Sant Vicenç i Sant Jaume i per a la Cartoixa de Montalegre el Sant Bru.
L'any 1797 guanyà una pensió de la Junta de Comerç per anar a Roma, on conegué l'escultor Antoni Canova, on hi va viure durant divuit anys treballant al taller del Vaticà, realitzant obres com Hèrcules, Farnesi i Neptú. Per a la Junta de Comerç envià també tot un seguit d'escultures.
Torna a Barcelona on compagina la seva labor de professor a Llotja,(on va tenir entre els seus deixebles a Domènec Talarn i Ribot), juntament amb la realització de les seves obres creatives.
Ferran VII el distingí amb el títol d'escultor de cambra del Rei i és nomenat acadèmic de San Fernando a Madrid, oferint-se-li una plaça de professor, que no va acceptar. Fou acadèmic també de l’Escola Sant Lluís, a Saragossa i de l’Escola Sant Carles, de València.
[edita] Obres destacades
- Diana en el bany 1803. Acadèmia de San Fernando. Madrid
- Lucrècia 1804. Barcelona
- Cleòpatra 1804-1810 Museu Nacional d'Art de Catalunya . Barcelona
- Centre de taula 1805. Parma (Itàlia)
- Flora 1810. Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Barcelona
- Vestal 1810. Barcelona
- La Fe conjugal 1810. Barcelona
- Font de Neptú 1832. Igualada
- Monument a Galceran Marquet 1855. Barcelona
[edita] Enllaç extern
[edita] Bibliografia
- Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya.
- Tomo 4 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5432 6.

