Flavi Juli Constant

De Viquipèdia

Flavi Juli Constant o Constanç (Flavius Julius Constans 320-350), fou emperador romà del 337 al 350. Era el tercer fill de Constantí el Gran i Fausta. Es distingeix tambe com a Constant I

Fou nomenat César el 333, i se li va confiar el govern d'Itàlia, Il·líria i Àfrica el 335 sota regència del seu germà gran Constantí II. El 337, a la mort del seu pare, fou nomenat August. El 340 es va enfrontar amb son germà que no volia deixar la regència i el va derrotar i matar, i llavors es va apoderar de les províncies que aquest governava i va dominar sobre tot l'Occident, però aviat va deixar els afers d'estat en mans de ministres.

El 343 va visitar Britània.

El 350 es va rebel·lar el general (probablement d'origen bàrbar) Magnenci a Autun, i es va fer proclamar August. Constant assabentat de que s'havien enviat emissaris per matar-lo (350) va acudir a combatre'l, però les seves tropes es van passar al rebel, i va fugir corrent cap als Pirineus essent capturat prop d'Helena (antiga Iliberris) per la cavalleria de Magnenci i executat. Tenia 30 anys i en portava 13 governant. Va morir sense deixar fills.