El rapte en el serrall
De Viquipèdia
| El rapte en el serrall | |
Cornel Frey com Pedrillo (Wuppertal, 2004) |
|
| Títol original: | Die Entführung aus dem Serail |
| Llengua original: | alemany |
| Gènere: | singspiel |
| Música: | Wolfgang Amadeus Mozart |
| Llibret: | Gottlieb Stephanie |
| Font literària: | Belmonte und Konstanze oder Die Entführung aus dem Serail, de Christoph Friedrich Bretzner |
| Actes: | 3 |
| Època de composició: | juliol de 1781 - maig de 1782 |
| Estrena: | 16 de juliol de 1782 |
| Teatre: | Burgtheater de Viena |
| Estrena Liceu: | 3 de gener de 1928 |
|
Personatges:
|
|
|
|
El rapte en el serrall (també El rapte del serrall; en alemany: Die Entführung aus dem Serail) és una òpera en tres actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart, sobre llibret de Gottlieb Stephanie, adaptat d'un text de Christoph Friedrich Bretzner. Porta per el número de catàleg KV 384.
Es va compondre per encàrrec del mateix Stephanie, intendent de l'òpera. Es va estrenar a Viena l'any 1782.
És tracta d'un singspiel amb text en alemany.
Taula de continguts |
[edita] Sinopsi
La història té lloc al palau del Paixà Selim, en algun lloc de la costa mediterrània de Turquia, cap al segle XVIII.
[edita] Acte 1
Exterior del palau del Paixà Selim. Belmonte està angoixat perquè la seua núvia, Constanza, una jove i bella espanyola, va ser raptada pels pirates i venuda com a esclava junt amb la seua criada anglesa Blonde i l'enamorat d'aquesta última, Pedrillo. Belmonte la cerca per totes les bandes, i creu que la trobarà a Turquia. Apareix Osmín, criat del Paixà, que ve a cercar figues al jardí i ignora completament les paraules que li dirigeix Belmonte; aquest insisteix, fins que Osmín esclata enfurit i se'n va. Arriba llavors Pedrillo, ara jardiner al palau, qui li conta que Constanza s'ha convertit en la favorita del Paixà, però que li ha sigut fidel, i afegeix que la seua Blonde ha estat oferida com a regal a Osmín. Acorden raptar Constanza. Pedrillo adverteix Belmonte que s'acosta un vaixell amb el paixà, i el jove noble s'amaga.
Acompanyats per un cor de geníssers, arriben el Paixà Selim i Constanza. La dama està trista i Selim, respectuós, intenta en va aconseguir el seu amor. Per recomanació de Pedrillo, que el presenta com un famós arquitecte, Selim es fa amb els serveis de Belmonte. Osmín, no obstant, no li permet accedir al palau.
[edita] Acte 2
Jardí del palau. Blonde rebutja els acostaments amorosos d'Osmín. Després d'un duo, Osmín es marxa. Constanza saluda a Blonde amb inquietud: Selim vol el seu amor i amenaça d'usar la força. Blonde li aconsella que no perda l'esperança. Arriba el paixà i reitera els seus oferiments amorosos. Constanza el rebutja, mostrant-se disposada a acceptar les tortures que se li infligisquen, però no cedirà.
Pedrillo i Blonde parlen. Ell li informa que Belmonte està prop, preparat per a lluitar. Pedrillo invita a Osmín a beure, confiant que s'emborratxe i quede fora de combat. El pla dóna resultat, i així aparta a Osmín, de manera que Belmonte pot veure novament la seua estimada Constanza. En el quartet final Belmonte i Pedrillo pregunten a les dames si han sigut fidels, i elles responen amb tristesa i enuig; els enamorats demanen perdó i tracen un pla: vindran a salvar-les a mitjanit.
[edita] Acte 3
Quadre 1. Plaça davant el palau. Arribada l'hora, Belmonte i Pedrillo vénen al jardí amb escales. Mentre Pedrillo prepara l'escala, canta Belmonte. Pren llavors el relleu Pedrillo, entonant una serenata a la seua Blonde: és el senyal per a la fuga. Belmonte aconsegueix agafar Constanza. Per desgràcia, Osmín s'ha despertat i atrapa a Pedrillo quan està a punt de fugir amb Blonde; Belmonte i Constanza també són detinguts per la guàrdia. Osmín s'alegra en veure que podrà complir la seua venjança.
Quadre 2. Salons del palau. Els quatre fugits compareixen davant el Paixà Selim. El governador turc reconeix en Belmonte el fill del seu pitjor enemic i clama venjança, per la qual cosa es retira per a pensar quin càstig els imposarà. Constanza i Belmonte, preparats per a morir, es juren amor etern. El cor del Paixà queda commogut pel dolor dels joves i prefereix donar prova de la seua magnanimitat. Renuncia a la venjança, allibera a les dues parelles, que poden tornar a la llar. Osmín es retira, roig de ràbia, perquè s'hauria estimat més veure a tots brutalment executats. Acaba amb un final en què tots lloen la generositat de Selim.
[edita] Anàlisi musical
| Les òperes de Wolfgang Amadeus Mozart |
|---|
Die Schuldigkeit des ersten Gebotes (1767) |
[edita] Instrumentació original
L'orquestra és clàssica, amb cuerda, clarinets, oboès, trompes, corns anglesos, fagots, trompetes, plats i timbals. S'afegeixen alguns instruments necessaris per a donar un timbre oriental, turc: bombo, triangle i flautí.
[edita] Llibret
El llibret és obra de Gottlieb Stephanie, anomenat “Stephanie el jove”. Es basa en un text ja existent, el Belmonte und Konstanze oder Die Entführung aus dem Serail del poeta Christoph Friedrich Bretzner. Aquest text ja havia estat posat en música per Johann André (Berlín, 1781). El tema té antecedents en altres obres clàssiques, com el Filòcol de Boccaccio.
Aquest tema clàssic, unit al gust pels temes orientals de l'època, va crear un subgènere propi, les “òperes de rescat”, amb creacions com La schiava liberata de Nicolo Jommelli, La reencontrée imprévue de Christoph Willibald Gluck, L'incontro improvviso de Joseph Haydn, o l'òpera incompleta Zaide, del mateix Mozart. D'aquesta manera, El rapte en el serrall forma part de l'entusiasme existent en l'època envers l'“exòtica” cultura de Turquia, una nació que ja no era una amenaça militar per a Àustria.
Com ja va fer en la seua òpera precedent (Idomeneu, rei de Creta), Mozart va provocar nombrosos canvis en el llibret, seguint les seues pròpies idees dramàtiques, tot i respectant l'esquema tradicional de l'òpera bufa: dos nobles enamorats seriosos, la parella còmica, el dolent salvatge (representat per Osmín) i el bo i magnànim Selim.
[edita] Estructura musical
- Obertura: breu i molt colorista, introdueix ràpidament a l'espectador en l'ambient de faula i atemporalidad de l'òpera. És un número destacat, combinació de música occidental i orientalitzant.
- Acte I: Plaça davant el palau del Paixà Selim
- Núm. 1 Ària de Belmonte Hier soll ich dich denn sehen, Konstanze!. Ària d'entrada que caracteritza l'enamorat Belmonte.
- Núm. 2 Lied i duet Wer eet Leibchen hat gefunden - Verwünscht seist Du samt deinem Liede!
- Núm. Ària d'Osmín Solche hergelauf'ne Laffen. Primera ària que caracteritza perfectament aquest malèvol personatge.
- Núm. 4 Recitatiu i ària de Belmonte Konstanze, dich wiederzusehen! - O wie ängstlich, o wie feurig klopft mein liebevolles Herz. És una ària que expressa el fervent amor de Belmonte i la seua incertesa sobre el destí de l'estimada.
- Núm. 5 Cor de geníssers Singt dem grossen Bassa Lieder
- Núm. 6 Ària de Constanza Ach ich liebte, war so Glücklich. És un ària de coloratura, gràcies a la facilitat per als aguts de la cantant Caterina Cavalieri, intèrpret de l'estrena.
- Núm. 7 Tercet Osmín, Belmonte i Pedrillo Marsch, marsch, marsch! Trollt euch fort!. És un trio breu, impetuós.
- Acte II: Jardí al palau del Paixà Selim
- Núm. 8 Ària de Blonde Durch Zärtlichkeit und Schmeicheln
- Núm. 9 Duet Osmín i Blonde Ich gehe, doch rate ich dir
- Núm. 10 Recitatiu i ària de Constanza Welcher Wechsel herrscht in meiner Seele - Traurigkeit ward mir zum Enllose
- Núm. 11 Ària de Constanza Martern aller Arten ("Tot tipus de tortures"). És un “Ària de tortura”, típica de l'òpera seriosa, una dels més difícils del repertori que combina l'agilitat en els aguts amb solidesa en els greus. Té una introducció amb quartet de violí, violoncel, clarinet i oboè. És la gran ària d'aquest personatge, molt acurada, llarga i elaborada. Probablement siga la més famosa de l'òpera. Mozart reconeix en una carta a son pare: "He sacrificat un poc l'ària de Constanza a la flexible gola de Mlle. Cavallieri."
- Núm. 12 Ària de Blonde Welche Wonne, welche Lust
- Núm. 13 Ària de Pedrillo Frisch zum Kampfe! Frisch zum Streite!
- Núm. 14 Duet Pedrillo i Osmín Vivat Bacchus! Bacchus lebe!
- Núm. 15 Ària de Belmonte Wenn Der Freunde Tränen fliessen. Mozart se sentia particularment orgullós d'aquesta ària.
- Núm. 16 Quartet Constanza, Belmonte, Blonde i Pedrillo Ach, Belmonte! Ach, mein Leben!
- Acte III: Plaça enfront del palau del Paixà Selim. Mitjanit.
- Núm. 17 Ària de Belmonte Ich baue Ganz auf deine Stärke
- Núm. 18 Romança de Pedrillo In Mohrenland gefangen war, és la peça més destacada d'aquest personatge.
- Núm. 19 Ària d'Osmín Ha! wie will ich triumphieren. Aquesta és l'ària més destacada del personatge, i una de les més difícils per a baixos, perquè arriba per dues vegades fins al re profund, la nota més greu que s'exigeix a una veu en òpera. Mozart la va compondre pensant en el primer Osmín, Ludwig Fischer.
- Núm. 20 Recitatiu i duet Welch eet Geschick! O Qual der Seele! - Meinetwegen sollst du sterben!
- Núm. 21 Quintet-vodevil Nie werd' ich deine Huld verkennen i Cor de geníssers Bassa Selim lebe Lange!. Aquest vodevil final lloa la magnanimitat i la tolerància.
[edita] Estrena
Es va compondre per encàrrec de l'intendent de l'òpera de Viena, Gottlieb Stephanie. Poc abans de l'arribada de Mozart a Viena, Stephanie havia estat nomenat per a fer-se càrrec del Singspiel Nacional, un projecte en què l'emperador Josep II d'Habsburg estava interessat des de 1776; el seu objectiu era crear una òpera nacional que s'oposara a les destacades escoles francesa i italiana.
Mozart acabava d'arribar a Viena, després de ser acomiadat per l'arquebisbe Colloredo. Va tardar gairebé un any a compondre-la: des de juliol de 1781 fins maig de 1782. En la correspondència entre Mozart i son pare Leopold es descobreix la gènesi d'aquesta obra, com veia Mozart cada un dels números, i fins i tot les seues idees sobre l'evolució del gènere singspiel.
Es va estrenar en el “Theater nächst der Burg”, abreujadament, “Burgtheater” de Viena el 16 de juliol de 1782, pocs dies abans que Mozart es casara amb Constanze Weber
Es coneixen els cantants de l'estrena:
- Constanza, Caterina Cavalieri (1755-1801), soprano extraordinàriament dotada per a la coloratura, amb fàcils i àgils aguts. Va ser alumna d'Antonio Salieri.
- Blonde, soprano, Thérèse Teiber o Teyber, més tard Arnold.
- Belmonte, tenor, Johann Valentin Adamberger (1743-1804), molt estimat per Mozart com a cantant i com a amic.
- Pedrillo, tenor Johann Ernst Dauer
- Osmín, baix Karl Ludwig Fischer, que destacava per l'amplitud de la seua tessitura i la facilitat per a saltar sobre amplis intervals.
- Paixà Selim, actor Dominik Jautz. No se sap bé per què aquest personatge només té intervencions parlades. Una de les explicacions que s'ha donat és que el tenor Joseph Walter, que en principi anava a fer-se'n càrrec, va ser acomiadat.
L'òpera va ser un gran èxit. Diversos anecdotaris conten que, en acabar la representació, l'emperador Josep II va dir “massa refinada per a les nostres oïdes i massa notes, estimat Mozart”, a la qual cosa el compositor va respondre: “Només les justes, majestat”.
El musicòleg Conrad Wilson suggereix que aquesta és una traducció errònia de l'alemany: "el que va dir realment (si és que ho va dir) seria 'un extraordinari nombre de notes', el que no és el mateix."
El compositor va escriure a son pare: “la gent es torna boja per aquesta òpera”. Va establir la reputació de Mozart a Viena, perquè suposava la realització d'un desig llargament expressat per l'emperador: una opera d'èxit, genuïnament alemanya. Es va guanyar el respecte, també, dels músics, entre ells, el de Gluck. Només durant l'any 1782 va atènyer el nombre de quinze representacions.
En vida de Mozart, va ser la seua obra més divulgada fora de Viena. A la tardor va ser representada a Praga. En els anys següents, va ser representada en diversos llocs de parla alemanya: Frankfurt del Main, Bonn, Leipzig, Munic, Kassel, Berlín i Stuttgart. A Viena va formar part del repertori del Burgtheater.
[edita] Valoració
Mozart tenia vint-i-sis anys quan la va compondre. Es troba al començament de la seua carrera com a músic independent, a Viena. Aconsegueix amb aquesta òpera encapçalar la creació d'una òpera nacional en alemany.
Com singspiel, gran part de l'acció evoluciona amb el diàleg parlat, així que la música no té recitatius i consisteix, completament, en números tancats. Pretenia entretenir, utilitzant molts elements de la trama i la caracterització que ja havien estat establerts per la Comèdia de l'Art.
És la primera obra mestra de Mozart en el gènere còmic. És una obra brillant, “de matisos psicològics i dramàtics: una obra impregnada de poesia, de tremolors, de ràbia, d'humor, de tendresa, que s'identificava amb el quadre més alt d'aquell famós “Rührstück” que tan profundament seduïa el cor de l'espectador, famolenc d'emocions” (Amadeo Poggi).
Destaca per la plena caracterització psicològica dels personatges, l'alternança de l'alegria i la malenconia tan típica de Mozart, els personatges canten segons el seu origen social (la parella noble canta de manera seriosa, a Blonde i Pedrillo els correspon una música més popular) i, finalment, per la mescla música occidental amb moments “a la turca”.
[edita] Adaptacions
El compositor finlandès Aulis Sallinen ha escrit una opera titulada The Palace que conté personatges del Rapte, i usa la trama de l'òpera de Mozart com a punt d'arrancada per a una fantasia.
Produccions per a televisió:
- Die Entführung aus dem Serail (1980) producció alemanya per a televisió, dirigida per Karlheinz Hundorf, amb Thomas Holtzmann, Francisco Araiza, Edita Gruberová, Reri Grist, Norbert Orth i Martti Talvela.
- Die Entführung aus dem Serail (1987) producció anglesa per a televisió, dirigida per Humphrey Burton, amb Deon van Der Walt, Inga Nielsen, Lillian Watson, Kurt Moll, Lars Magnusson i Oliver Tobias.
- Die Entführung aus dem Serail (1990) producció sueca per a televisió, dirigida per Thomas Olofsson, amb Aga Winska, Marianne Hellström, Richard Croft, Bengt-Ola Morgny, Tamás Szüle i Emmerich Schäffer.
- Die Entführung aus dem Serail (1991) producció alemanya per a televisió, dirigida per Claus Viller, amb Ruth Ann Swenson, Malin Hartelius, Hans Peter Blochwitz, Manfred Fink, Kurt Rydl i Matthias Habich.
- Die Entführung aus dem Serail (1997) producció austríaca per a televisió, dirigida per Alexandre Tarta, amb Christine Schäfer, Malin Hartelius, Paul Groves, Andreas Conrad, Franz Hawlata i Akram Tillawi.
- Die Entführung aus dem Serail (1999) producció alemanya per a televisió, dirigida per János Darvas, amb Catherine Naglestad, Kate Ladner, Matthias Klink, Heinz Göhrig i Roland Bracht.
- Die Entführung aus dem Serail (2000) producció suïssa per a televisió, dirigida per Stéphane Matteuzzi, amb Natalie Dessay, Akie Amou, Roberto Saccà, Francesco Piccoli, Kurt Rydl i Christoph Quest.
- Die Entführung aus dem Serail (2003) producció franco-suïssa per a televisió, dirigida per Chloé Perlemuter, amb l'actor Klaus Maria Brandauer com Selim, Malin Hartelius, Patricia Petibon, Piotr Beczala, Boguslaw Bidzinski i Alfred Muff.
[edita] Discografia
- Amb direcció de Ferenc Fricsay, amb S. Sarabas, Rita Streich, Anton Dermota, H. Krebs, Josef Greindl, Cor de Cambra de Berlín, Orquestra RIAS. Gravació d'un concert públic. (1949, MYTO).
- Amb direcció de sir Thomas Beecham, amb L. Marshall, I. Hollweg, Léopold Simoneau, G. Unger, G. Frick. Societat Coral Beecham. Reial Orquestra Filharmònica (1956, EMI).
- Amb direcció de Josef Krips, amb Anneliese Rothenberger, Lucia Popp, Nicolai Gedda, G. Unger, G. Frick, Cor de l'Òpera de Viena, Orquestra Filharmònica de Viena (1966, EMI)
- Amb direcció de Karl Böhm, amb Arleen Augér, Reri Grist, Peter Schreier, H. Neukirch, Kurt Moll, Orquestra de Dresden, Cor de Leipzig (1973, DG)
- Amb direcció de Colin Davis, amb Christiane Eda-Pierre, Norma Burrowes, Stuart Burrows, Robert Tear, Robert Lloyd, Curd Jürgens, Cor John Alldis i l'Acadèmia de St. Martín in the Fields (1978, Philips)
- Amb direcció de John Eliot Gardiner, amb Luba Orgonasova, C. Sieden, S. Ols-ne, U. Peper, C. Hauptmann, Cor Monteverdi, Solistes Barrocs Anglesos, interpretació amb instruments originals (1992, Arxiv).
- Amb direcció de Nikolaus Harnoncourt, amb Yvonne Kenny, Lilian Watson, Peter Schreier, Wilfried Gamlich, Matti Salminen, Cor de l'òpera de Zuric i Orquestra Mozart de Zuric (Teldec)
- Amb direcció de Georg Solti, amb Edita Gruberová, Kathleen Battle, Gösta Winbergh, Heinz Zednik, Martti Talvela, Cor de l'Òpera estatal de Viena, Orquestra Filharmònica de Viena (Decca).
[edita] Referències
- Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivière, F., La discoteca ideal de la ópera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1
- Greenfield, E., i altres, The New Penguin Guide to Compact Discs, Penguin Group, 1988,
- McLeish, K., McLeish, V. i Reverter, A., La discoteca ideal de música clásica, Planeta, Barcelona, 1996. ISBN 84-08-01038-7
- Poggi, A. I Vallora, E., Mozart. Repertorio completo, Ediciones Cátedra, 1994. ISBN 84-376-1258-6
- Martín Triana, J. M.A, El libro de la ópera, Alianza Editorial, Madrid, 1987. ISBN 84-206-0284-1
- Valentin, E., Guía de Mozart, Alianza Editorial, Madrid, 1988. ISBN 84-206-0362-7
- La magia de la ópera (Catàleg Philips Classics), 1993
[edita] Enllaços externs
- (castellà) Llibret a OperaGlass
- (castellà) Llibret a Karadar
- (castellà) Pàgina d'aquest singspiel a El Poder de la Paraula
- (anglès) Article sobre aquesta òpera, història, resum i fragments, a Projecte Mozart
- La partitures d'aquesta obra han estat posada en internet per la Biblioteca de música William i Gayle Cook de la Universitat d'Indiana.
- (anglès) articles sobre aquesta òpera en MozartForum, per Dennis Pajot:
- “"Entführung" Wind Arrangement Attributed to Mozart” (Arranjament per a vent del “Rapte”, atribuït a Mozart).
- “Mozart'S Own Piano Reduction of "Die Entführung aus dem Serail"” (Transcripció per a piano pel mateix Mozart de "El rapte en el serrall").
- “The Marcia Nr.5a from "Entführung aus dem Serail"” (La marxa núm. 5a de "El rapte en el serrall").
- “The Troublesome Ària "Matern aller Arten" from Entführung” (La complicada ària "Matern aller Arten" del Rapte).
- (italià) Trama i altres informacions

