Charango

De Viquipèdia

Charango
Charango

El charango és un instrument musical vigent en les regions altiplániques de la serralada dels Andes en Amèrica del Sud. Els seus origens es remonten al secle XVIII en Potosí, (Bolívia), com una adaptació indígena de la vihuela espanyola, desde on es va extendre a la resta d'Amèrica del Sud i el mon. Té cinc parells de cordes encara que hi ha variacions amb més cordes però sempre en cinc jocs. La caixa acústica es tradicionalment feta amb la caparazó d'un quirquintxo (tipus d'armadillo), però exploracions acústiquess van donar auge a la fusta. Tres son els grandàries més habituals: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el ronroco (75 cm). Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (charanguistes), o de ebenistes (charangueros). Variacions en grandària van del mitj d'un walaycho fins el d'una guitarra espanyola. A Bolìvia, els artesans del charango van desenvolupar un imporntant número de disenys que van de l'esvelta forma en 8 fins als models estilitzats i angulars, e inclós han desenvolupat models semblars a la guitarra eléctrica. El charango té una trajectòria centenària en Bolivia i Perú, i té important presencia en la musica de Argentina, Xile i Ecuador. En temps antics el charango se ejecutaba tan sol dins del folclor andino (boliviano), però la popularitat del instrument se ha desbordat cap a altres formes musicals llatinoamericanes i fins i tot europees .

[edita] Exponentes del charango

Llista d'importants mestres de charango:

  • Mauro Núñez
  • Gerardo Pareja
  • Alejandro Cámara
  • Ernesto Cavour
  • Eddy Navía
  • Celestino Campos
  • William Ernesto Centellas
  • Donato Espinoza
  • Florencio Oros
  • Fernando Torrico
  • Jaime Torres
  • Jaime Guardia
  • Héctor Soto
  • Freddy Torrealba

[edita] enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Charango