Aksu (Xinjiang)

De Viquipèdia

Aksu (Xinjiang)
Aksu
Localització
Aksu (Xina)
Aksu
Aksu
Localització d'Aksu a la Xina
Província Xinjiang
Superfície km²
Altitud n/d
Població   hab.hab/km²
Coordenades 41° 10′ 0″ N 80° 16′ 0″ ECoordenades: 41° 10′ 0″ N 80° 16′ 0″ E
Zona horària +7

Aksu (també Ak-su, Akshu, Aqsu, Bharuka i Po-lu-chia; uigur: ئاقسۇ/Ak̡su; xinès simplificat: 阿克苏, xinès tradicional: 阿克蘇, pinyin: Ākèsù) és una ciutat de la regió autònoma del Xinjiang a la República Popular de la Xina, capital de la prefectura del mateix nom.

Aksu vol dir "Aigua Blanca". Pren el nom del riu Aksu, que passa per la ciutat. La ciutat és a les estivacions del sud de les muntanyes Tian Shan (Tien-Shan) o Altai. La seva població és d'uns 400.000 habitants, i uns 600.000 incloent les ciutats veïnes de la mateixa prefectura. La ciutat es dedica a l'agricultura amb el cultiu del cotó com activitat principal però no única. La industria encara està poc desenvolupada, i les principals son la cimentera i la industria química.

[edita] Història

Antigament fou un oasi de la conca del Tarim que els xinesos coneixien com Kou-mo, Ku-mo o Gu-mo (姑墨) i era una estació de la ruta de la seda. Era una estació entre Kuldjha i Kashgar.

Al segle I aC el regne segurament es va fer client del chan-yu dels xiongnu fins que el abans de la meitat del segle fou sotmès pels xinesos. Amb poques alternatives el van dominar fins a la caiguda de la dinastia Han, amb la guerra civil (anys 8 a 25), quan el regne es va independitzar. Possiblement va caure temporalment sota influencia xiongnu però l'any 48, amb la divisió dels xiongnu en septentrionals i meridionals, Xina va restablir el protectorat.

El 75 es va produir una revolta general contra els xinesos (poc abans de la mort de l'emperador que va morir aquell mateix any). Els xiongnu li van donar suport. El rei de Qarashahr va massacrar al governador o protector general el xinès Txen Mou. Kudjha i Aksu van assetjar al general Ban Chao al Kashgar; el xinès va resistir durant un any. Finalment el nou emperador va ordenar tant a Ban Chao i al general Keng Kong d'evacuar la conca del Tarim.

Ban Chao va intuir que si deixava el país en mans dels xiongnu era la mateixa Xina la que estava en perill i després de retirar-se va tornar, va dominar alguns regnes, i el 78, amb soldats reclutats a Khotan, Sogdiana i Kashgar, es va apoderar de Aksu i de un dels regnes del Turfan (el Turfan mateix fou conquerit per altres forces). Ban Chao es va poder justificar i fou reconegut Protector general de l'Àsia Central l'any 91.

Ban Chao es va jubilar el 102 i va tornar a Xina on va morir el mateix any. El seus successors no van ser gaire afortunats i la seva política va provocar la revolta general el 106. El 107, davant la continuïtat de la revolta, la cort imperial va cridar a totes les guarnicions amenaçades i va abandonar la conca del Tarim.

Fou Pan Yong, fill de Ban Chao, qui va restaurar l'obra paterna: el 123 va instal·lar colònies militars a la conca, i va sotmetre els regnes; Aksu es va sotmetre el 124 o 125. Després durant tot els segles II i III els xinesos van exercir el seu domini al regne, arbitrant en els afers locals per mitjà dels governadors. Al segle III i IV Aksu va restar lleials als regnes successors xinesos.

Vers el 448 va caure sota influencia de la dinastia Wei. Aquesta influencia es va esvair al començament del segle VI i llavors el regne fou independent, però a la segona meitat del segle es van imposar els turcs occidentals.

Els budistes anomenaven Nharuka a Aksu. L'oasi era un regne (guo) que fou visitat el 629 pel peregrí xinès Xuanzang, que el descriu com a poblat per 250.000 persones (4.500 guerrers), amb 3.500 cases, donant-li el nom de Baluka. Fa notar que la llengua que es parlava era diferent a la de Kuldjha.

El 1220 va esdevenir capital del regne de Mangalai.