Enneagrama
De Viquipèdia
L'enneagrama és una figura que pretén agrupar la personalitat en nou tipus bàsics a partir del grau d'acord de l'individu amb una sèrie d'enunciats. Els seus principals defensors són Óscar Ichazo i Claudio Naranjo. Afirmen que, apart de saber com és la persona, l'ennegrama permet conrear determinats trets del caràcter per assolir la il·luminació o el ple desenvolupament. Els seus detractors afirmen que és pseudociència i que els tipus són arbitraris, a banda que la redacció de les característiques és prou àmplia com perquè una persona pugui sentir-se identificada amb molts tipus, que varien segons la connotació es doni a cada mot. Diverses escoles han sorgit a partir de l'enneagrama original, moltes d'elles enfrontades. Algunes d'elles han intentat trobar un correlat físic al cervell que expliqui la predominància d'un tipus o un altre, però els resultats no són concluents.
Taula de continguts |
[edita] L'enneagrama
L'enneagrama agrupa les persones en nou tipus bàsics. El tret predominant prové d'una fixació de l'ego en etapes tempranes de la vida, és a dir, les primeres experiències marquen la persona i la seva manera de ser, de manera que veurà la vida a través d'una sèrie de pensaments fixos i conductes repetitives que el definiran com a persona. Aquesta fixació es tradueix en una passió o emoció que la reforça, de manera que els individus de determinat tipus, tendiran a patir pel mateix defecte. Els professionals de l'enneagrama afirmen que ajuden combatre aquest defecte amb meditació i exercicis, ja que en un grau superlatiu pot desembocar en una malaltia mental.
La personalitat dominant té dues ales, influència dels tipus adjacents. Per tant una persona classificada com a "u" manifestarà també trets negatius o positius dels "dos" i dels "nou". Alguns crítics veuen aquí la influència de l'astrologia, amb les cases dominants i auxiliars de cada signe. Els tipus també es relacionen amb els altres a través de les línies de tensió i seguretat: les línies que parteixen de cada xifra reflecteixen trets que poden sorgir en moments de seguretat o tensió (bons i mals moments) per matissar el comportament dominant.
L'enneagrama té en compte les tres tendències fonamentals de l'ésser humà: l'autoconservació, la sexualitat i la relació social. Cada tipus pot desenvolupar-se en una de les tendències, no hi ha equivalència exacta entre elles. Incorpora també els símbols dels nombres i de la geometria de tradició grega i cabalística, de manera que esbrinar el tipus al qual hom pertany és només el principi d'un camí vital (alguns denuncien la barreja de l'ocultisme i la psicologia en aquest camí).
[edita] Tipus u
Les persones de tipus u són definides com crítiques, bones o reformistes. Controlen les seves emocions i es guien pels seus principis i valors, superant les dificultats. Poden ser tossuts i poc flexibles per no entendre que els altres no es moguin pels mateixos principis que ells. Alguns d'ells han patit a la infància un desig exagerat de complaure els adults que ha provocat una repressió del vincle afectiu familiar o dels seus veritables pensaments. Molts d'ells es dediquen a professions que impliquin convéncer els altres o canviar les coses, són idealistes i persuasius.
Els que tendeixen a l'autoconservació es preocupen molt per la pau interior, per sentir-se en el camí correcte o per la salut. Els socials volen que el món s'adeqüi als seus principis i poden jutjar en excés als altres. Els sexuals busquen una parella amb els mateixos ideals, són exigents i molt entregats. Poden manifestar una gran gelosia.
[edita] Tipus dos
Les persones de tipus dos són definides com amants, ajudants i cuidadors. Accepten i ajuden els altres, manifesten un altruisme natural. Necessiten sentir-se estimats pels altres i això pot portar-los a intentar canviar per agradar en comptes de mantenir els seus punts de vista. Valoren la llibertat i el benestar general per damunt de tot. Si tenen una ala u, tendiran a agafar aquelles feines desagraïdes que ningú vol, per servir la comunitat.
Els autoconervadors esperen inconscientment que els altres omplin les seves necessitats afectives, igual que ells intenten fer. Els socials són els que es prodiguen en festes i plans, busquen estar sempre ocupats amb altra gent i tenen por a la solitud o a manifestar orgull. Els sexuals tenen una relació de parella molt possessiva, es caracteritzen per una entrega sense límits i una forta activitat sexual.
[edita] Tipus tres
Els tipus tres són definits com triomfadors i efectius. Es mouen per objectius, tenen una visió pràctica de la vida i poden adaptar la seva conducta a l'entorn, fruit de la confiança en els altres o d'haver après a fingir el caràcter adequat en cada ocasió. A la infància van estar sovint pressionats per assolir una meta o han tingut un model parental de força èxit (esportiu, professional...). Manifesten una gran esperança i senten que el món és just.
Si predomina el corrent d'autoconservació valoren molt el benestar material, poden esdevenir addictes a la feina, on busquen la promoció per damunt de tot. La branca social tendeix a valorar la gent segons com saben estar en una varietat de situacions, busquen estar còmodes en tots els ambients. Els sexuals necessiten que la seva parella mostri afecte i orgull en públic i són millors en la fase de seducció que en mantenir la relació.
[edita] Tipus quatre
Els quatre són els romàntics i els artistes. Valoren la individualitat, la originalitat. Estan sempre a la recerca del sentit de la vida, són idealistes i sovint actuen moguts per la intuïció. Els agraden les feines creatives i no repetitives. Poden ser molt orgullosos i depressius ja que sempre estan projectant cap al passat o el futur. Busquen l'equanimitat en el tracte amb els altres i ser recordats. Sovint han tingut una adolescència on se sentien excessivament diferents a la resta.
Els autoconservadors busquen que el ambient estigui d'acord amb les seves emocions, són els més pràctics de tots els quatres i valoren molt la bellesa. Els de tendència social són els que poden patir més sentiments d'inadaptació a l'entorn. Els sexuals, per la seva banda, tenen relacions molt intenses, que passen de l'amor a l'odi amb facilitat i busquen gent poc convencional al seu voltant.
[edita] Tipus cinc
Les persones tipus cinc són observadores, sàvies, reflexives. Sovint pensen que la realitat té diversos nivells de comprensió, i cerquen l'autèntic coneixement. Això a vegades els porta no comprometre's emocionalment, estar distants i desconfiar de les aparences. No accepten bé la crítica aliena. Poden ser callats en un grup nombrós i haver tingut uns pares que els van prestar poca atenció. Tenen més propensió a conductes esquizoides, especialment si domina l'ala sis.
Els que tendeixen cap a l'autonconservació són els més tancats de tot l'enneagrama. Tenen pànic a començar una relació que no pagui la pena o a perdre el temps. Són independents i els agraden les professions tècniques o manipulatives. Els socials busquen l'especialització i sovint són molt crítics amb l'entorn. Els sexuals tenen tendències artístiques.
[edita] Tipus sis
Els sis són lleials, defensors de causes perdudes i molt responsables. Poden manifestar un fort rancor si se senten traïts. Poden desenvolupar una fòbia amb més probabilitat que els altres tipus. Solen respectar molt les tradicions, els costa canviar. Pensen sovint en el futur. Alguns d'ells han viscut inestabilitat a casa quan eren petits, o els seus pares tenien mala relació. Els que tenen un ala cinc, són els més previnguts de tots, s'avancen al perill, mentre que els que tenen un ala set són més espontanis.
Els autoconservadors són els més reacis al canvi i a les noves experiències, són territorials i valoren molt la família. Poden aguantar massa temps una situació poc sana, com el maltractament o una feina que els causi estrés. Els socials busquen activitats en equip i es preocupen molt per l'ambient general però poden ser molt indecisos. Els sexuals tendeixen a tenir conductes de fetitxisme i busquen relacions de confiança plena, ja que no toleren la decepció.
[edita] Tipus set
Les persones set són vistes com alegres i aventureres, busquen la felicitat i l'emoció per damunt de tot. Poden ser inconstants, superficials i tendir a la histèria. Valoren la diversitat i les noves experiències. A vegades vénen de famílies poc segures emocionalment o han assumit rols adults abans d'hora. Són persones optimistes i carismàtiques, amb una alta autoestima.
Els autoconervadors poden camuflar els seus defectes i problemes, fent ús dels diferents mecanismes de negació, per garantir-se la felicitat. Els socials tenen molts amics, els agrada fer coses sense parar, mentre que els sexuals tenen unes relacions basades en la passió, l'experimentació i el poc compromís, tot i que a vegades el busquin de manera desesperada.
[edita] Tipus vuit
Els vuit són líders i protectors dels altres, són persones fortes que sovint busquen activitats que els donin poder. Afronten les dificultats i són treballadors, però a vegades es poden deixar portar per la ràbia o l'excés. Moltes persones que han patit abusos acaben sent tipus vuit. Són domimants i viuen la vida intensament. Tenen un gran sentit de la justícia i defugen les situacions on són febles, ja que els costa acceptar l'ajuda que ells donen.
Els autoconservadors poden ser molt egoistes. Valoren l'àmbit domèstic i treballen fins a l'addicció. Els socials valoren molt l'amistat veritable, són entregats i fan distincions precises en els seus afectes. Desenvolupen sentiments de protecció cap els altres amb més facilitat i els agrada debatre i parlar. Els sexuals solen tenir un fi sentit de la ironia, són entregats i gelosos, volen controlar les seves parelles.
[edita] Tipus nou
Els nou són els mediadors nats, els que busquen la pau arreu. Són emocionalment estables i calmats i tenen una forta empatia cap als altres. Poden tendir a evitar el conflicte, fins i tot a costa dels seus interessos, i els costa acceptar els canvis en la pròpia vida (no en l'aliena). Són indeciso i força amables. De joves poden haver estat en un ambient molt inestable, al qual han reaccionat buscant l'harmonia arreu.
Els autoconservadors tendeixen a la passivitat, accepten tot de cara enfora i demanden seguretat material. Els socials són èl punt d'unió dels grups, qui fomenten l'activitat comuna i els qui dilueixen les crítiques dels altres, aquells que escolten per damunt de tot. Els sexuals tendeixen a demanar relacions sense baralles, segures, encara que caiguin en la rutina.

