El Forcall

De Viquipèdia

el Forcall
Escut de Forcall
(En detall)
Localització

Localització de Forcall respecte del País Valencià Localització de Forcall respecte delsPorts


Municipi delsPorts
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de Castelló
Ports
Gentilici Forcallà, forcallana
Superfície 39,3 km²
Altitud n/d
(màx.:699 )
Població (2004)
  • Densitat
543 hab.
13,82 hab/km²
Coordenades 40° 38′ 46″ N 0° 11′ 54″ OCoordenades: 40° 38′ 46″ N 0° 11′ 54″ O
Sistema polític
Nuclis

1

El Forcall és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Situat en una comarca muntanyenca, el seu nom prové de la forca que formen els rius (Bergantes, Cantavella i Caldes) d'ells, el més cabalós és el riu Cantavella. El clima és continental amb suaus temperatures en les nits d'estiu.

Des de Castelló s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-151, prenent després la CV-10 per a accedir a la CV-15, posteriorment es pren la CV-12 per a finalitzar en la CV-124.

[edita] Localitats limítrofs

Palanques, Villores, Morella, Cinctorres i La Todolella totes elles en la província de Castelló.

[edita] Història

Nombroses troballes arqueològiques testimonien la presència de poblats prehistòrics en la zona, però sens dubte un dels punts arqueològics més interessants de la província de Castelló ho constituïx la "Moleta dels Frares o de Liborio", probablement la "Res Publica Lesserensis" de Ptolomeu, nucli de població íbero-romà estratègic en les comunicacions entre el Mediterrani i la vall de l'Ebre.

Més tard, aquests pobladors s'espargirien pel terme en llocs que com el "Podi Albo" o "Puig-Blanch" (en clara referència al Forcall d'avui) apareixen en documents del segle XIII. És en aquest mateix segle (2 de maig de 1246) quan l'infant En Pere de Portugal, en nom de Jaume I atorga la Carta de poblament.

Va ser un dels tradicionals llogarets de Morella i, per tant, senyoriu de Blasco d´Alagó en els anys immediats a la conquesta.

Durant el conflicte per la successió del rei Martí l'Humà, Forcall va encapçalar, com en moltes altres ocasions, l'oposició dels llogarets enfront de Morella. Va arribar la seva autonomia municipal en 1691 de mans del rei Carles II. Va ser zona d'actuació carlista durant el segle XIX.

Forcall, poble d'acusada personalitat i centre geogràfic de la comarca i dels pobles veïns d'Aragó, va viure dies de puixança que encara avui podem recrear passejant pels seus carrers i places.

[edita] Demografia

En el cens de 1900 contava amb 2.105 habitants. Des de llavors la seva població ha anat descendint a poc a poc.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
645 605 577 554 540 571 557 543 539


[edita] Economia

La principal activitat econòmica, igual que en altres localitats d'interior, és l'agricultura i la ramaderia. En els últims anys i donada la importància que cada vegada més va adquirint el turisme d'interior, hi ha hagut un increment de les activitats de restauració i hosteleres.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

  • Ermita de la Verge de la Consolació. Edifici d'interès arquitectònic.
  • Església Parroquial. És vuitcentista, encara que es va destruir la primitiva església gòtica del XIII. Conserva elements bellíssims de l'antic edifici, com l'absis, alguns ventanals, gárgoles i una magnífica rosada. En el seu interior són molt interessants les pintures al fresc de J.F Cruella, dedicades a la titular de la parròquia Ntra. Sra. de l'Assumpció. D'entre la sobrietat del conjunt exterior ressalta airós el campanar de línia barroca, de 55 m d'altura.

[edita] Monuments civils

  • Moleta dels Frares. Ciutat amurallada ibero-romana.
  • Plaça Major. (Segle XVI) El més significatiu de Forcall. Un interessant conjunt monumental, tant per les seves dimensions, com per la seva estructura porticada amb porxades formades per arcs de mig punt i les seves cases palau d'entre les quals destaquen la Casa de la Vila, antic almudí i actual Ajuntament, original edifici (segles XVI-XVII) en la façana dels quals sobresurt una doble escala voladissa, sobre arc de mig punt, única al País Valencià, i que alberga en la seva planta baixa l'antiga Església de Sant Miquel (segle XV) i l'actual Fonda de la Vila.
  • Palau de Oset-Miró. (Segle XVI). Estupend exemplar del segle XVI, amb artístic ràfec de talla, portes i artesanats interiors.

Són interessants també les cases pairals dels Fort, Maçaners, Berga, així com el Forn de la Vila (segle XIII), el forn més antic d'Europa en funcionament, i el conjunt de Sant Josep i el Calvari, el més monumental de la província.

[edita] Llocs d'interès

La presència de lleres d'aigua permet que les terres de Forcall siguin pròdiggues en fonts envoltades per bells paratges. Així en el curs del riu Caldes trobem la font de Santa Anna o de la Salut (amb propietats minero-medicinals amb referències des de l'any 1649), Les Fontetes, la Felipeta, de l´Om i la Panera.

En el riu cantavella podem arribar a les fonts de la Vila i els safarejos, de l´Escuriola i la Picolicha. Per la seva banda el Bergantes prendrà aigües de les fonts del Roure i de la Teula. Mentre, en el centre del poble, està la font del Convent.

[edita] Festes locals

  • Sant Antoni Abad. És aquesta una de les festes més interessants de tot el País Valencià per la seva antiguitat i peculiar idiosincràsia, que se celebra sobre el 17 de Gener. La festa és una manifestació profà-religiosa que ha sabut conservar la tradició en els seus nombrosos actes, entre els quals sobresurten la "Plantà del Maio", la "Vida del Sant", la "Santantonà", la "Cremà de la Barraca" i "Els Botets".
  • Festes patronals. Se celebren des de l'últim cap de setmana d'agost fins al primer de setembre en honor de Sant Víctor i de Ntra. Sra. de la Consolació. En aquestes festes són famosos els seus bous embolats, "coetà", cercaviles i les processons en les quals les danses dels "Dansants", "Bastonets", "Varetes", "Gitanetes" i "Llauradors", al so de la dolçaina i el tabalet, els donen un aire original i únic.

[edita] Gastronomia

Forcall disposa d'una gastronomia rica i plena de matisos. Bona mostra d'això són les seves pastes i pa que realitzades en forn de llenya mostren una àmplia varietat. "Coquetes", "corets", pastissets d´ametla, "mostaxons", "rolletes", "carquinyols", etc. Les seves carns i embotits donen motiu a una suculenta cuina on el "recapte" o olla forcallana, la sopa forcallana, "el conill amb caragols", la gallina trufada, el ternasco, al costat de la "collà" (quallada) són emblema de la mateixa.

[edita] Vegi's també

  • Paratge natural La Mola de la Vila
  • Casa dels Escalotes de Forcall

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

El Forcall


Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.
En altres llengües