Eucaliptus

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Eucaliptus

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Myrtales
Família: Myrtaceae
Gènere: Eucalyptus
Espècie: E.globulus
Nom binomial
Eucalyptus globulus

L’eucaliptus (Eucalyptus globulus) és un arbre de la família de les mirtàcies originari del sud-est d’Austràlia, però es cultiva extensament fora de la seva regió original ja que ha estat exportat per a la jardineria i la repoblació forestal. Al Principat, les plantacions d’eucaliptus es concentren al Baix Empordà, el Gironès i la Selva. També és coneix com a eucaliptus blanc o eucaliptus blau.

Taula de continguts

[edita] Etimologia

Eucalyptus, del grec eu = ben i kalipto = cobrir, referint-se a les seves flors que estan ben protegides fins que obren pels sèpals i pètals fusionats. Globulus significa arrodonit, referint-se probablement a la flor o al fruit.

[edita] Ecologia

Prefereix sòls lleugerament àcids i zones fresques i humides. No resisteix el fred intens i és una mica sensible a les sequeres perllongades. Floreix al setembre - octubre.

[edita] Descripció

Faneròfit de gran port i de creixement ràpid que és verd tot l’any. Pot arribar als 60 metres d’alçada. La seva copa és piramidal i alta. Rel axonomorfa amb les tiges joves tetràgons i blanquinoses. Els eucaliptus tenen una escorça (ritidoma) que es desprèn a tires i deixa el tronc llis i de colors clars en els exemplars adults. Presenta dimorfisme en les fulles. Per una banda, les fulles joves són ovalades, oposades, sense pecíol (sèssils), de base cordada, de color gris - blavós, d’uns 8-15 cm de longitud, 4-8 cm d’amplada i erectes (miren amunt). Les adultes són alternes, peciolades, asimètriques, falciformes i d’uns 15-25 cm de longitud. La seva textura és una mica coriàcies, són de color verd fosc, amb la nerviació marcada, i pèndules (miren avall), i es disposen en un pla vertical, de manera que reben la llum igualment pels dos costats i no s'hi pot distingir l'anvers del revers. Tant unes com les altres tenen les característiques glàndules secretores en el mesòfil, que són visibles a contrallum com a punts més clars. Les inflorescències són solitàries o en grups de 2-3, a les aixelles de les rames superiors. Flors hermafrodites i grans (de fins a 3 cm de diàmetre) amb calze i corol•la fusionats formant un receptacle (opercle) llenyós. L’androceu està constituït per nombrosos estams molt sobresortits i d'un color vermell intens. Gineceu amb ovari ínfer. Els fruits són càpsules llenyoses dehiscents, de 4-5 valves, campaniformes, de color glauc i cobertes d’una pols blanquinosa. Les seves dimensions són d’aproximadament 1.4 a 2.4 cm de diàmetre, i contenen nombroses llavors.

Les fulles de les rames velles d’aquesta planta s’utilitzen per les seves virtuts medicinals.

[edita] Composició química

  • Olis essencials. El seu principal constituent és el cineol o eucaliptol (èter òxid terpènic). Conté també: terpineol, carburs terpènics (alfapinè), alcohols alifàtics i sesquiterpens (eudesmol), aldehids (butírics, valeriànic, caproic) i cetones.
  • Tanins (substància detoxificant)
  • Flavonoides.
  • Heteròsids del quercetol i un heteròsid fenòlic complex, el caliptòsid.
  • Àcids fenòlics (gàllic, cafèic).
  • Resina i un principi amarg.

[edita] Usos medicinals

  • Afeccions respiratòries com bronquitis, grips, faringitis, sinusitis, tos irritant, asma, etc.
  • Infeccions urinàries.
  • Paràsits intestinals.
  • Diabetis.
  • En ús extern: dermatosis, úlceres varicoses, etc.
  • En medicina popular, s’utilitzen les fulles en infusions i vapors.

[edita] Accions farmacològiques

  • Antisèptic de vies respiratòries i urinàries, ja que s’elimina la seva essència a nivell pulmonar i pel ronyó.
  • Expectorant i balsàmic, per estimulació directa de les cèl•lules secretores de la mucosa bronquial.
  • Hipoglucemiant.
  • Vermífug (contra els cucs intestinals)
  • Antibiòtic (específic per toxina tetànica, diftèrica, bacteris Gram +, pel seu contingut en essència i taní).
  • Antifúngic i antiinflamatori.
  • En ús extern és balsàmic, antisèptic i cicatritzant.

[edita] Toxicitat

Pot ser neurotòxic per accelerar el metabolisme hepàtic d’alguns anestèsics, analgèsics i tranquil•litzants. A dosis elevades el seu oli essencial pot produir molèsties gàstriques, hematúria, proteïnúria, nàusees, taquicàrdia, convulsions i deliri. No es recomana prendre’l durant l’embaràs i la lactància.

Engranatges
Article en procés de redacció o millora.

És possible, per tant, que aquest article tingui defectes de contingut o de forma. Els viquipedistes que hi estan treballant us agraeixen la col·laboració i us preguen paciència mentre es resolen aquests defectes i s'adecua l'article a les normes de la Viquipèdia.