Decèbal

De Viquipèdia

Decèbal (Decebalus, Dekébalos Δεκέβαλος) fou un rei del dacis, probablement un títol d'honor (equivalent a cap o rei) més que un nom, i que fou portat per altres caps dels dacis. El Decèbal més conegut es el esmentat per Dió Cassi, que Orosi esmenta sota el nom de Diurpaneu (Diurpaneus) i Jornandes com a Dorphancus.

Era un gran estrateg i organitzador i el rei daci Doures (Douras) va abdicar la corona en favor seu en temps de Domicià.

Aviat va creuar el Danubi i va derrotar a Appi Sabí, governador romà de Mèsia, devastant aquesta província.

Domicià va reunir tropes a Il·líria i en va donar el comandament al prefecte del pretori Corneli Fusc, amb ordres de lluitar contra el rei daci (any 86). Fusc no havia combatut mai sobre el terreny i els seus coneixements militars eren grans però teòrics. Frusc va creuar la frontera amb un pont de barques però les seves forces foren aniquilades després d'una campanya desastrosa i es va haver de retirar amb fortes pèrdues.

Dioclecià va anar llavors a Mèsia però no es va voler exposar directament en la campanya. Es van produir combats menors en els que els romans van obtenir algun triomf (Tapae, victorià del comandant Julià en la que el lloctinent de Decèbal, Vezines, es va escapar per poc) però davant l'amenaça dels quades i marcomans Domicià va demanar la pau; el germà de Decèbal, Degis o Diegis, va dirigir la negociació pels dacis i va concedir l'alliberament dels presoners romans i va rebre a canvi una diadema imperial pel seu germà i un tribut anyal (abans del 90).

Quan Trajà va pujar al tron va decidir triomfar allà on el seu predecessor havia fracassat; va refusar complir les condicions de l'acord amb els dacis i en el seu quart consolat (101) va marxar personalment amb un exèrcit contra els dacis als que derrotar prop de Tapae. Una segona victòria la va obtenir Lusi Quet, comandant de la cavalleria maure i es van conquerir diverses fortaleses, fins arribar a la capital Sarmazegetusa (Ζερμιζεγεθούσα). Decèbal va haver d'acceptar els termes imposats per l'emperador romà que eren el pagament dels perjudicis pels saquejos i la cessió de territoris. Trajà va tornar a Roma i va celebrar el triomf i va agafar el títol de "dàcic".

El 104 va tornar a esclatar la guerra i Trajà va decidir l'ocupació permanent del país darrera el Danubi. Va construir un pont de pedra al riu al lloc avui conegut com Portes de Ferro, i va atacar territori daci; la resistència dels dacis fou forta però foren derrotats i el palau de Decèbal capturat. Dàcia va esdevenir província romana (105) i Decèbal es va suïcidar.

El seu cap fou enviat a Roma amb els seus tresors, els quals havia amagat al llit del riu Sargetia (modern Isfrig, afluent del Marosh) lligats a les parets d'una casa que era seva, i que foren descobert una mica després de la mort del rei.