Càrcer

De Viquipèdia

Càrcer
Escut de Càrcer
(En detall)
Localització

Localització de Càrcer respecte del País Valencià Localització de Càrcer respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Ribera Alta
Manc. d'Alcàntera
Manc. de la Ribera Alta
Alzira
Gentilici Carcerí, carcerina
Predom. ling. Valencià
Superfície 7,60 km²
Altitud 42 m
Població (2006)
  • Densitat
2,030 hab.
0,27 hab/km²
Coordenades 39° 04′ 10″ N 0° 34′ 06″ OCoordenades: 39° 04′ 10″ N 0° 34′ 06″ O
Distàncies 50,1 km. de València
19 km. de Alzira
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PP i 5 PSPV
Demetrio Enrique Benavent Lodroño (PP)
Codi postal 46294
Festes majors Del 14 al 16 de setembre
Web

Enclavat en la vall del seu mateix nom, el terme, de 7 km2, està voltat de muntanyes que fan la frontera de La Ribera amb La Canal de Navarrés i La Costera, i regat pels rius Xúquer i Sellent. Precíssament el lloc on el Sellent vessa les seues aigües al Xúquer és un dels paratges més agradables del municipi, un altre també amé i interessant és L’Arcà, aqüeducte del Sellent i la séquia Escalona.

Taula de continguts

[edita] Història

Carzre és un topònim àrab que podríem traduir com "lloc de repòs". La vall de Càrcer fou ocupada pels musulmans al voltant dels anys 713-714 i és en una de les alqueries que hi fundaren on té l’origen el poble, com ho proven les deixalles islàmiques trobades al Ravalet, la Socà o el Molí de Cotes; Jaume I va donar-lo en senyoriu, el 5 d’agost de 1237, a Pere Fernàndez, senyor d d'Albarracín i d’Azagra; en 1242 el rei fa nova donació de Cárcer amb totes les pertinences, excepte molins i forns, a Gonçal Juan Domínguez i altres quaranta-set pobladors; el 1.263 passà a l'infant Pere d'Aragó; el 1437, Alfons V concedí el títol de baró a Pere Martínez d’Eslava; posteriorment va passar successivament als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano.

D’economia tradicionalment agrícola, Cavanilles, en 1709 ens conta que produïa arròs, vi, oli, garrofes, blat, dacsa, seda, llegums i hortalisses, també tingué un important passat terrisser, diversos historiadors diuen que en el segle XIV hi havia fins quaranta fàbriques de ceràmica que, amb el pas del temps anaren desapareixent per diverses causes ,sobre tot per l’expulsió dels moriscs en 1609.

[edita] Llocs d'interés

El casc antic del poble, barri de sant Roc, conserva el tipisme dels pobles valencians amb arrels àrabs. Hi ha l’església de l’Assumpció, del segle XVIII.

[edita] Gastronomia

El menjar bàsic és l’arròs, guisat de diferents maneres: amb faves i carxofes, amb fesols i naps, en paella; l’arrel mora tabé es es fa palesa en els dolços: torrons, arnadí, coques cristines, coques de sagí, carquinyols, etc.

[edita] Festes

Com en tants llocs de la nostra geografia s’hi celebren les falles i Moros i Cristians. Les festes patronals són del 14 al 16 de setembre en honor a Sant Isidre, la Mare de Déu de Gràcia i el Santíssim Crist de l'Agonia.

[edita] Altres dades

Les dades de 2003 indiquen una població de 2.009 habitants, de gentilici carcelers i una batlia a càrrec del PP que té 7 regidors; 4 en té el PSPV. Un 88,36% dels habitants saben parlar valencià segons dades del cens de 2.001.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Càrcer