Dècim Juni Brut Gàl·lec

De Viquipèdia

Dècim Juni Brut Gàl·lec (Decimus Junius M. F. M. N. Brutus Gallaecus o Callaecus o Callaicus) fou fill de Marc Juni Brut (Marc Junius M. P. L. N. Brutus) i germà de Marc Juni Brut el jurista. Fou contemporani dels Gracs i un dels més importants generals del partit aristocràtic.

Fou cònsol el 138 aC junta amb Publi Corneli Escipió Nasica i es va oposar als tribús. Va rebutjar portar al senat una proposta per comprar gra pel poble i quan els tribús van demanar poder per eximir a deu persones dels deures militars els va refusar aquest privilegi i fou secundat pel seu col·lega i degut a això foren portats a presó pel tribú Gai Curiaci (Caius Curiatius).

Després li fou assignada la província d'Hispània Ulterior i allí va repartir terres als que havien servit amb Viriat, amb l'objecte de pacificar el país, i va fundar la ciutat de Valentia; com que a Lusitània continuaven les accions de grups de bandits, va assolar el territori, va ocupar nombroses ciutats i va arribar fins al riu que van anomenar Lethe (o Oblivio) i que es deia Limes, Límia o Bèlion (modern Lima). Els soldats van refusar seguir i Brut va agafar l'estendard del portaestendards i va creuar el riu sol, i llavors els soldats el van seguir. Va arribar fins al Minius (Minho) que va creuar i va continuar la seva marxa fins a l'oceà. Va sotmetre nombroses tribus coms els bràcars (bracari) que eren els mes guerrers, i els gallecs o galaics (gallaeci) que tenien un exercit de seixanta mil homes i foren derrotats, el que li va valer el sobrenom de Gal·lec (Gallaecus); la feina de submissió fou lenta doncs moltes ciutats es revoltaven en quan sortien els soldats, i entre aquestes es esmentada Talabriga.

Després fou cridat a l'Hispània Citerior pel seu parent Emili Lèpid, i de allí va passar a Roma on va celebrar un esplèndid triomf (136 aC). Amb el botí obtingut a Hispània, Brut va erigir temples i edificis públics.

El 129 aC va servir amb Gai Semproni Tudità contra els iapids i encara va obtenir una victòria i va compensar les pèrdues que el cònsol havia tingut al començament de la campanya.

Fou patró del poeta Luci Acci, i sembla que va ser àugur. La seva dona es deia probablement Clòdia.