Fong de Sant Isidre
De Viquipèdia
|
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
El fong de Sant Isidre(Psilocybe cubensis) pertany a un gènere de bolets menuts que creixen pertot arreu. Aquest gènere és molt ben conegut per le seues propietats al·lucinògenes, conegut també com a "bolets màgics", encara que la majoria d'espècies del gènere no contenen alcaloides al·lucinògens. La psilocina i la psilocibina són els composts al·lucinògens responables dels efectes psicoactius de moltes espècies del gènere.
Psilocybe cubensis: fong de Sant Isidre.
El gènere pot tenir altres noms com: fongs màgics, fongs sagrats, liberty caps (EE.UU: barrets de la llibertat), teonanacatl (Mèxic: carn de deu), nti-si-tho (mazatecs: que germina), fongs dels somnis, fongs al·lucinògens.
Taula de continguts |
[edita] Història
El culte als fongs màgics prové de l'època precolombina. Van ser les expedicions espanyoles del segle XVI, les quals trobaren les primeres indicacions envers l'ús d'aquests per les tribus índies de Mèxic meridional, sobretot a les regions zapoteque, nahuatl i otomi.
Bernardino de Sahagún, Motolinia, Francisco Hernández, Jacinto de la Serna havien remarcat el poder narcòtic i embriagant dels teonanacatl.
Es van descobrir estàtues de pedra, amb formes de bolets, a Guatemala, El Salvador i a Mèxic meridional, les quals poden ser del període que va entre 2000 a.C. fins el 900 de l'era cristiana. Aquestes figures estan formades per un barret hemisfèric amb forma de Psilocybe, i un peu robust amb una esfinx humana o animal. Eren emprades en cerimònies consagrades on consumien els fons al·lucinògens.
Fou R. Wasson, qui desprès d´haver-hi assistit a un cerimònia, inicià l'estudi dels fongs màgics. L'experiència viscuda la narra al article "En busca del hongo mágico". El seu col·laborador Robert Heim aconsegueix cultivar amb èxit exemplars de psilocybe. I Albert Hoffman, descobridor del LSD, aïlla i sintetitza els alcaloides indólics, psilocibina y psilocina, responsables dels efectes psicoactius dels fongs mexicans. Actualment se sap que s'han emprat pràcticament a tot el món (Índia, Argelia, Europa medieval) per la presència en motius artístics.
[edita] -Descripció morfològica:
La família de les Estroforiàcies té espècies de colors generalment marró o avellana, amb làmines adherents, esporada marró fosca amb porós germinatiu.
Psilocibe: Espècies petites, amb barret cònic o acampanulat, làmines no separables i peu bastant llarg i prim, que pot presentar o no un anell. Les espècies al•lucinògenes poden identificar-se pel fet que el seu peu es tenyeix de blau quan es rasca.
Psilocybe cubensis:
Barret: Te un diàmetre de 1,6-8cm. Color blanc pur o marró clar, translúcid quan es moll. Comença amb una forma cònica i gradualment s’inverteix a convex, desprès a pla i finalment amb forma de bol. Te un punt daurat al centre. Cobert amb una fina capa protectora.
Tall/peu: diàmetre 4-14mm. Una longitud 4-15cm. De color blanc o tenyit de blau. Te una apariència membranosa, generalment forma un anell prim al tall que es negre a l’extrem degut a la caiguda d’espores.
Làmines: Color marró clar/gris o púrpura/negre.
Espores: Color marró fosc o ennegrit. Forma el•líptica.
[edita] - Distribució:
És el més comú en Amèrica.
[edita] - Composició:
Els compostos psicoactius de Psilocybe son la psilocibina y psilocina. Es tracta de derivats de la triptamina substituïts en posició 4 amb propietats al•lucinògenes semblants a las del LSD. Són alcaloides de la família de les indolalquilamines.
El principi actiu psilocibina o O_fosforil_4_hidroxi_N_dimetil_triptamina, ingerida per l’home es transforma per hidròlisis de la resta fosfóric en psilocina (4_hidroxi_N,N_dimetiltritamina), principi fisiològicament actiu.
S’han aïllat dos compostos més, anàlegs de la psilocibina, anomenats: bacocistina y normaeocistina.
[edita] - Part tòxica:
Tot el fong conté els alcaloides. El percentatge de cadascun es variable depenent fundamentalment de l’espècie que es tracti i de les condicions particulars en que es desenvolupi.
[edita] - Usos i propietats:
Empleats amb finalitats mítiques, religioses i màgiques, rituals d’iniciació i fins curatius per chamans, patges i sacerdots des de temps immemorables.
Cubensis: es pot menjar cru, en infusió o saltejat. Si es congelen sense prèvia dessecació perden activitat.
Fong sec 1-1,5 g efecte lleuger 1,5-3 g efecte intens
Fong fresc 10-15 g efecte lleuger 15-30 g efecte intens
No són tòxics però el seu ús reiterat produeix tolerancia.
[edita] - Farmacologia:
La psilocibina y psilacina són variants de la triptamina, un alcaloide molt similar al neurotransmisor serotonina. Aquesta és la responsable de la percepció sensorial, la regulació de temperatura i l’inici del repòs nocturn. La psilocibina competeix en eficàcia amb la serotonina en la seva unió amb les localitzacions sinàptiques.
Els efectes fisiológics acostumen a ser comuns, mentre que els efectes psíquics varien molt d’una persona a una altra.
La psilocibina és una substància molt poc tòxica que el cos assimila sense dificultat i te un alt marge de seguretat. Fins 70 vegades la dosis activa mínima (2mg).
Dosis superiors a 5 mg indueixen efectes enteogènics. Mitja hora desprès de la seva ingestió, una vegada la psilocibina es desfosforila a psilocina, poden desencadenar-se il•lusions visuals, disforia, euforia i una sensació vertiginosa. Una masticació prolongada pot disminuir aquest interval de temps. Altres símptomes sistèmics inclouen rubefacció cutània i facial, taquicàrdia, augment de la temperatura corporal i hipertensió arterial. La duració dels efectes psicodèlics es de tres a sis hores. A dosis elevades pot observar-se un efecte pseudoatropínic, que produeix sequedat a la boca, retenció vesical i un augment en la intensitat de les al•lucinacions.
El tractament de la intoxicació és simptomàtic s’empren les benzodiacepines per tractar els efectes anticolinérgics.
No es coneix dosis letal per l’ésser humà, ni s’han descrit fenòmens de dependència física o psíquica o enverinament.
[edita] Espècies relacionades
- Inocybe geophylla
- Psilocybe mexicana
- Psilocybe pelliculosa
- Psilocybe cubensis
[edita] Bibliografia
- Intoxicaciones por plantas y hongos. J.Piqueras. Masson
- Las plantas alucinógenas. Luis Otero Airo. Editorial Paidotribo.
- Les champignons toxiques et hal.lucinogenes.
- Revista de neurologia, 2003. Vol 36, nº 10, 951-960.

