Alcide De Gasperi

De Viquipèdia

Alcide De Gasperi
1r President d'Itàlia
càrrec interí
Al càrrec
12 de juny de 1946 – 29 de juny de 1946
Precedit per Humbert II d'Itàlia
com a rei d'Itàlia
Succeït per Enrico De Nicola
44è Primer Ministre d'Itàlia
Al càrrec
10 de desembre de 1945 – 2 d'agost de 1953
Precedit per Ferruccio Parri
Succeït per Giuseppe Pella
President de l'Assemblea Comuna d'Europa
Al càrrec
1954 – 19 d'agost de 1954
Precedit per Paul-Henri Spaak
Succeït per Giuseppe Pella
Naixement 3 d'abril de 1881
Pieve Tesino (Imperi austrohongarès)
Defunció 19 d'agost de 1954
Sella di Valsugana (Itàlia)
Partit polític Democràcia Cristiana (DCI)

Alcide de Gasperi ( Pieve Tesino, Imperi austrohongarès 1881 - Sella di Valsugana, Itàlia 1954 ) fou un polític italià, que ocupà la Presidència italiana i el càrrec de Primer Ministre d'Itàlia. És considerant un dels "Pares d'Europa" de forma conjunta amb Konrad Adenauer, Robert Schuman i Jean Monnet.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va néixer el 3 d'abril de 1881 a la ciutat de Pieve Tesino, població situada en aquells moments a l'Imperi austrohongarès però que avui en dia forma part de la província de Trento. S'inicià en la vida política de la seva regió i en la d'Àustria durant els seus anys universitaris que passà a Viena, on estudià filosofia i literatura per esdevenir posteriorment periodista.

Va morir el 19 d'agost de 1954 a la ciutat de Sella di Valsugana, població situada a la província de Trento.

[edita] Vida política

Començà la seva veritable carrera política com a diputat en el parlament austríac l'any 1911 en representació de la petita comunitat italiana en el si d'un gran imperi multinacional. Aquesta experiència li aportà una visió més global de la vida política, enriquint-lo amb una cultura més àmplia, més diversa i que li va servir per a fonamentar el seu ideal europeista.

A l'esclatar la Primera Guerra Mundial fou nomenat responsable del Comitè dels Refugiats. En el desenvolupament del seu càrrec ajudà a milers d'exiliats de Trento, detinguts pel govern austríac per raons militars, a emigrar cap a l'interior del país. Després de l'annexió de Trento a Itàlia, al final de la guerra, s'involucrà, al costat del frare Luigi Sturzo, Alberto Marvelli i diversos laics i polítics, en la creació del Partit Popular Italià (PPI), i que posteriorment fou anomenat Democràcia Cristiana. L'any 1921 fou escollit diputat per Trento, i presidí el grup parlamentari del PPI al Parlament. Fins a l'arribada de Benito Mussolini al poder l'any 1922 ocupà un paper important en la vida política italiana.

En la seva qualitat d'opositor és acusat d'activitats antifeixistess, per la qual cosa és detingut i condemnat a 4 anys de presó. A pesar del seu alliberament, queda sota vigilància fins a la caiguda de Mussolini, ocupant un lloc d'auxiliar a la Biblioteca de El Vaticà.

[edita] Europeisme

AL final de la Segona Guerra Mundial De Gasperi es convertí en líder incontestable de la democràcia cristiana. Entre 1945 i 1953 dirigí 8 governs successius com a primer ministre, compaginant aquest càrrec amb el de Minsitre d'Afers exteriors. L'any 1946 quan Itàlia esdevé una república també és nomenat president del país, càrrec que manté durant 18 dies fins a nomenar Enrico De Nicola.

Durant l'exerci del seu càrrec aconseguit que Itàlia s'adhereixi a l'OTAN i la integra en la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) i dóna suport activament el projecte de la fallida Comunitat Europea de Defensa (CED).

Al costat de Robert Schuman i Konrad Adenauer realitza grans esforços en les primeres etapes de la construcció d'Europa. Entre èxits i fracassos, neix entre ells una unió, una solidaritat i una estima profundes. Alcide De Gasperi consagrarà els últims anys de la seva carrera a l'edificació de la construcció europea. Dimitit pel seu propi partit l'any 1953, poc abans de la seva mort, es converteix en el primer president l'Assemblea parlamentària de la CECA. L'any 1952 havia estat guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, en reconeixement dels seus esforços en la unitat d'Europa.

« "Constituir aquesta solidaritat de la raó i del sentiment, de la fraternitat i de la justícia, i insuflar a la unitat europea l'esperit heroic de la llibertat i del sacrifici que han estat sempre el de la decisió en els grans moments de la història".  »

[edita] Enllaços externs


Precedit per:
Ivanoe Bonomi
Ministre d'Afers exteriors
19441946
Succeït per:
Pietro Nenni
Precedit per:
Ferruccio Parri
Primer Ministre d'Itàlia
19451953
Succeït per:
Giuseppe Pella
Precedit per:
Humbert II
com a Rei d'Itàlia
President d'Itàlia (càrrec interí)
12 de juny de 194629 de juny de 1946
Succeït per:
Enrico De Nicola
Precedit per:
Giuseppe Romita
Ministre de l'Interior
19461947
Succeït per:
Mario Scelba
Precedit per:
Carlo Sforza
Ministre d'Afers exteriors
19511953
Succeït per:
Giuseppe Pella
Precedit per:
Paul-Henri Spaak
President de l'Assemblea Comuna d'Europa
1954
Succeït per:
Giuseppe Pella