Document Nacional d'Identitat
De Viquipèdia
Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la pàgina de discussió per a una major informació.
Un document nacional d'identitat (DNI) és un document emès per una autoritat administrativa competent per tal de permetre la identificació personal dels ciutadans.
No tots els països emeten documents d'identitat. La posessió d'un document d'identitat és obligatòria a la majoria de països hispanoamericans, i menys comú en els països amb un sistema jurídic basat en el dret anglosaxó.
[edita] DNI a Espanya
La denominació habitual és DNI, o també carnet d'identitat. Es tracta d'una targeta plastificada o de policarbonat on es detalla el nom i cognoms del titular, data de naixença, adreça, progenitors, sexe, adreça de residència, localitat i província de naixença, i conté una fotografia i un número d'identificació format per vuit xifres més una lletra de control.
És obligatori posseir-lo a partir dels 14 anys, encara que pot sol·licitar-se des dels 3 mesos d'edat. Generalment es denomina número d'identificació fiscal (NIF) a aquesta combinació de nombres i lletra, i DNI només als nombres. El DNI és suficient per a viatjar i inscriure's com a resident en els països membres de la Unió Europea. També serveix per a viatjar a Islàndia, Noruega i Suïssa (signants de Schengen) i altres països europeus com Andorra, Liechtenstein, Mònaco o San Marino.
El DNI s'expedeix en les oficines del Cos Nacional de Policia. Cada oficina d'expedició rep un lot de nombres que va assignant de forma correlativa a la seva petició. Quan aquest lot s'acaba rep un lot nou.[1] Fins als 30 anys, el DNI té validesa per 5 anys. Dels 30 als 70 anys, té validesa per 10 anys, sent permanent a partir dels 70 anys.
Per a obtenir un DNI és necessari tenir la nacionalitat espanyola. Els estrangers residents legalment a Espanya posseïxen una targeta de característiques similars però en tons blaus, denominada Targeta d'Identitat d'Estranger, on consta un Número d'Identificació d'Estrangers o NIE. És obligatori que tots els residents portin a sobre algun d'aquests documents, o si escau el passaport i en el cas de menors han de figurar en el llibre de família.
Com curiositat es pot comentar que a Espanya el DNI nº 1 va ser assignat a Francisco Franco i que els nombres del 10 al 99 estan reservats als membres de la Família Reial: el 10 per a Joan Carles I d'Espanya, el 11 per a Sofia de Grècia i el 15 per a Felip de Borbó i Grècia. El nombre 13 va ser exclòs per raons de superstició.
Per a la resta de persones, la lletra del NIF es basa en el número del DNI, segons l'algorisme per a obtenir la lletra del NIF.
[edita] DNI electrònic
Al llarg del 2006-2007 s'està implantant l'evolució del DNI tradicional al DNI electrònic (DNIe), que es diferencia del tradicional per un xip que permet garantir la identitat de la persona que porta a terme les gestions i transaccions electròniques que es realitzin amb ell. També permet al ciutadà signar digitalment documents de forma reconeguda.
El desenvolupament del projecte de desplegament ha correspost a Indra, Telefónica i Programari AG en una fase inicial, després del concurs convocat per la Direcció general de Patrimoni de l'Estat. El desenvolupament del projecte tècnic del DNI electrònic ha suposat una inversió de 23,1 milions d'euros, quantitat cofinançada pels ministeris de Indústria (11,4 milions) i Interior (11,6 milions). Al començament de 2006 va obrir la primera oficina pilot d'expedició del DNI electrònic en Burgos, mentre que la implantació a nivell nacional es realitzarà de manera escalonada fins a 2008.
Les raons per implantar el DNI electrònic a Espanya es basen en el canvi de context tecnològic i social dels últims anys. D'una banda, l'arribada de la Societat de la Informació i la generalització de l'ús d'Internet, i de l'altra, el control sobre les persones en el marc de l'autodenominada guerra contra el terrorisme.
Les noves funcions del DNI electrònic són:
- Acreditar electrònicament i de forma indubtable la identitat de la persona.
- Signar digitalment documents electrònics, atorgant-los una validesa jurídica equivalent a la qual els proporciona la signatura manuscrita.
La principal característica dels nous DNIe serà la incorporació d'un microxip, que podrà emmagatzemar i processar informació. Per a poder incorporar aquest xip, el Document Nacional d'Identitat canvia el seu suport tradicional (cartolina plastificada) per una targeta de material plàstic, dotada de noves i majors mesures de seguretat.
A mesura que s'implanti el nou DNIe, està previst utilitzar-lo per a:
- Realitzar transaccions segures a través d'Internet (entitats bancàries, compres).
- Reconeixement digital en les converses per Internet.
- Fer tràmits complets amb les Administracions Públiques via Internet.
- Accedir al lloc de treball.
[edita] Referències
- ↑ Existeix una la llegenda urbana que afirma que s'assignen nombres de DNI de persones mortes. No és certa, ja que s'utilitza un sistema numèric vàlid per a diverses generacions i que no cal reutilitzar ara com ara.


