Abbas Mirza

De Viquipèdia

Abbas Mirza fou príncep de la dinastia Qadjar de Pèrsia, fill de Fath Ali Shah i de Asiya Kanom (filla de Fath Ali Khan), nascut el 26 d’agost de 1789 a Nava al Mazanderan.

El 1797 amb només 8 anys va acompanyar al seu oncle Aga Muhammad Shah en la campanya contra el khan de Shusa a Karabagh, però va romandre a Adina Bazar (prop d’Ardebil) i després de l’assassinat del xa(juny) va tornar a Teheran on el seu pare fou proclamat xa. El 20 de març de 1799 fou proclamat príncep hereu amb el títol de Nayeb al-Sultana i se li va confiar el govern de l’Azerbaidjan. Va participar a la submissió del cap kurd Djafar Quli Khan Dombali al que va derrotar prop de Salmas.

El 1803 es va casar amb una princesa de la branca Devellu. El 1804 els russos van ocupar Gandja i Abbas Mirza va anar a la zona per defensar Erevan, assetjada pels russos, fins que aquestos es van retirar cap a Tbilisi. L’any següent va tornar en campanya i va nomenar governador de Karabagh a Qaplan Kuh de Derbent.

En els anys següents va viure a Tabriz i els hiverns a Koï, menys els períodes de campanya, provant diverses vegades d’ocupar la fortalesa de Pambak prop d’Erevan, Susha, Gandja, Nakhichevan i Shirvan, fen campanyes anyals entre el 1804 i el 1810. Finalment el 1813 es va signar la pau de Golistan al Shirvan, en virtut de la qual Pèrsia va haver de cedir Derbent, Baku i Shirvan.

Al esclatar la guerra de independència de Grècia el 1821, Muhammad Ali Mirza, governador de Kermanshah, germà i rival d’Abbas Mirza, es va revoltar amb suport turc i es va acostar a Bagdad; Abbas va fer campanya a Kurdistan a les comarques de Bitlis i Mush; finalment es va signar la pau d'Erzerum que va restaurar les fronteres del 1639.

El 1826 els ulemes van declarar la guerra santa a Rússia. Aquell mateix any, el setembre, Abbas va avançar cap a Gandja però va patir una greu derrota; l’any següent va obtenir victòries parcials a Uch Kilise (Echmiadzin) i Nakhichevan, però els russos van penetrar en el país i van arribar a Tabriz (24 d'octubre de 1827). La pau de Turkmanchai (vila al sud-oest de Tabriz) va cedir a Rússia tot el territori al nord del riu Araxes. El enviat rus Griboedov fou assassinat a Teheran el 8 de febrer de 1829 i Abbas va respectar la pau i va declarar tres dies de dol, i a més va enviar al seu fill Khosraw Mirza a Rússia en missió de bona voluntat.

Abbas va estar enfrontat als seus germans Husayn Ali Mirza Farmanfarma, governador de Fars, i Hasan Ali Mirza Shudja -al-Sultana, governador de Khorasan (fins 1823) i de Kirman (1827-1828). El seu pare va aplanar una revolta a Yadz que podia tenir el suport dels governadors de Fars i Kirman.

El gener del 1831 Abbas va arribar a Teheran i el març va anar a Yadz per restaurar al seu nebot Sayf al-Muluk Mirza com a governador. De allí va anar a Kirman i va deposar a Shudja, deixant el govern de Kirman al seu fill Khosraw Mirza. El 9 de setembre de 1831 Abbas fou nomenat governador de Khorasan conservant el d’Azerbaidjan, on el seu fill Faridum Mirza va quedar com a governador delegat.

El 1832 va planejar conquerir Afganistan i Khiva i va pactar amb el visir d’Herat i el khan de Kokand. Va encarregar les operacions al seu fill gran Muhammad Mirza però més tard la mort de Fath Ali Shah (succeït per Muhammad Mirza) i la intervenció anglesa va posar fi a aquestos plans (1834). Abbas Mirza va morir en aquest temps a Mashad el 25 d'octubre de 1833 i fou enterrat al santuari del iman Reza.

Va deixar 26 fills i 21 filles. El fill gran Muhammad Mirza (després Muhammad Shah) fou el nou príncep hereu. Cinc fill van governar Fars: Firuz Mirza (1835-1836 i 1849-53), Faridun Mirza Farmanfarma II (1836-40), Farhad Mirza (1841-43 i 1876-81), Bahram Mirza (1848-49), i Sultan Murad Mirza (1858-60). Altres fills van governar altres províncies. Un fill fou un historiador de renom: Jahangir Mirza que va escriure Tarik-e-now ; i un altra fou poeta (Farhad Mirza).