Constantí I el Gran
De Viquipèdia
- Vegeu Constantí (desambiguació) per altres significats de Constantí.
Constantí I El Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - †Ancycrona, Ponto, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nascut amb el nom de Gai Flavi Valeri Aureli Constantí (segons l’epigrafia llatina: IMP CAESAR FLAVIVS CONSTANTINVS PIVS FELIX INVICTVS AVGVSTVS), se’l coneix també amb els noms de Constantí I, Constantí El Gran o Sant Constantí pels cristians ortodoxos grecs. Constantí fou proclamat «August» per les seves tropes el 25 de juliol de 306, i va governar un Imperi Romà en constant creixement fins la seva mort.
Constatí és conegut també per haver refundat la ciutat de Bizanci (actual Istambul, en Turquia), anomenant-la «Nova Roma» o Constantinoble (Constantinus-polis; la ciutat de Constantí).
També es recorda a Constantí per la promulgació que a l’any 313 junt amb Licini va fer de l’Edicte de Milà i per dur a terme el Concili de Nicea en el 325, que atorgaren legitimitat legal al cristianisme en l’Imperi Romà i que consagrava la llibertat de culte i restituïa als cristians els béns eclesiàstic confiscats. Es considera que això fou essencial per l’expansió d’aquesta religió, i els historiadors, des de Lactantius i Eusebi de Cesàrea fins als nostres dies, el presenten com el primer emperador cristià, si més no, va ser batejat quan ja s’hi trobava en el llit de mort.
Taula de continguts |
[edita] La joventut
Constantí va néixer en Naissus (l’actual ciutat de Niš, en Sèrbia i Montenegro), fill de Constanci I Clor i la seva primera muller Helèna, filla d’un masover que en tenia només 16 anys. El pare de Constantí abandonà a la seva mare vers l’any 292 per casar-se amb Flàvia Maximiana Teodora, filla de l’emperador romà d’occident Maximià. Teodora donaria a Constantí sis germanastres, incloent a Juli Constantí.
Quan el seu pare fou nomenat comandant suprem a la Gàl·lia, Britània i Hispània com un dels dos cèsars (emperadors menors) de la tetrarquia el 293, Constantí va romandre amb Dioclecià a Nicomèdia probablement com una mena d'hostatge garant de la fidelitat de Constanci I Clor. Va acompanya a Dioclecià a Egipte país que va pacificar després de conquerir Alexandria (296).
Després va servir sota Galeri a la guerra amb els perses, de la que va resultar l'adquisició dels regnes d'Ibèria i Armènia com a clients i l'annexió de Mesopotàmia i regions properes; Dioclecià i Maximià van celebrar el triomf a Roma el 303. Constantí es va distingir a la lluita i es va guanyar el favor de la tropa, essent nomenat tribú militar de primera classe. El 305 el seu pare i Galeri van accedir al càrrec d'emperadors després d'abdicar Dioclecià i Maximià. Constantí va romandre a Orient sota el control de Galeri. Aquest va nomenar cèsar als seus fills Sever i Maximí (Constanci Clor no va poder nomenar cèsar al seu fill per temor a la reacció de Galeri, que el tenia de fet a les seves mans).
[edita] Proclamació com august
Amb permís de Galeri, un temps després Constantí va marxar de Nicomèdia (on els dos residien) i passant per Tràcia, Il·líria, Pannònia i Gàl·lia es va poder reunir amb el seu pare a Boulogne a temps per acompanyar-lo a l'expedició a Britània contra els pictes. També fou present a la seva mort a Ebocarum (York) el 25 de juliol del 306. Abans de morir Constanci va designar al seu fill com successor. Les legions el van aclamar i els auxiliars bàrbars dirigits per Crocus, rei dels alamans, també hi van estar d'acord. Després va escriure a Galeri explicant que no havia agafat el poder pel seu propi desig sinó perquè les tropes li havien imposat, i demanava ser reconegut com august. Galeri, convençut de que Constantí seria un bon governant per l'occident, el va reconèixer però només amb el títol de cèsar mentre que va nomenar august al seu propi fill Sever.
Aviat va esclatar una revolta a Roma i Maxenci, fill de Maximià, es va proclamar emperador. Quan el seu pare se'n va assabentar va sortir del seu retirament i va agafar altra cop la corona que havia renunciat al 305. Això va suposar la guerra amb Galeri, el fill del qual, Sever August, va entrar a Itàlia amb un exèrcit; però fou assetjat a Ravenna i es va haver de rendir i fou executat per odre de Maxenci (307).
[edita] Lluites civils
Galeri va nomenar august a Gai Valeri Licinià Licini. També va haver de reconèixer com august a Maximí que havia estat proclamat per les legions de Síria i Egipte. Així hi havia sis emperadors: Galeri, Licini i Maximí, a l'orient; i Maximià, Maxenci i Constantí a l'occident (308). Constantí estava casat amb Minervina però la seva dona va morir per aquest temps (abans del 306), i es va casar amb Fausta, la filla de Maximià (probablement el 307) i fou reconegut august per Maximià i pel seu fill Maxenci. Aquest i Maximià no van tardar en estar enfrontats i el fill va expulsar al pare de Roma, per la força i el pare es va haver de refugiar a la Gàl·lia amb Constantí.
Maximià va tornar a abdicar però durant una absència de Constantí que va anar al Rin es va tornar a proclamar emperador per tercera vegada i va entrar en negociacions amb el seu fill Maxenci en contra de Constantí. Constantí assabentat, va baixar pel Saône i el Roine i es va presentar a Arelatum, on era Maximià; aquest va fugir a Marsella i aquesta ciutat fou assetjada, però els seus habitants el van entregar a Constantí. Maximià fou executat (309) tot i que era el sogre de Constantí.
Constantí va establir la seva residència habitual a Trèveris. Va combatre al bàrbars, sobre tot als francs els caps dels quals van ser portat al circ a la ciutat. Sembla que va protegir als cristians i va convèncer a Galeri i Maximí de fer el mateix, però no per convicció sinó per la necessitat política de comptar amb el seu suport, doncs havien esdevingut un grup nombrós (un 20% de la població), ben organitzat i fanàtic, que tenia molta influència.
El 311 va morir Galeri i el va succeir Licini que va entrar en guerra amb Maximí.
[edita] Victòria sobre Maxenci
Aviat Maxenci, al·legant la venjança del pare, va reunir un exèrcit i va voler envair la Gàl·lia. Constantí va rebre la petició d'una part dels senadors de combatre a Maxenci, que no era ben vist i va creuar els Alps Cottis (Mount Cénis), va derrotar a la avantguarda de Maxenci a Torí i va entrar a Milà. Verona fou assetjada i davant les seves muralles Maxentius (Maxenci) va patir una seriosa derrota. Una segona batalla es va lliurat prop de Roma el 28 d'octubre del 312, i Constantí fou victoriós, i Maxenci es va ofegar al Tíber quan s'escapava i fou tirat a l'aigua pels fugitius al creuar el Pont Milvi. Constantí va entrar a Roma i fou l'únic sobirà de l'occident; es va comportar com un estadista i entra altres mesures va dissoldre el cos del pretorians i va establir un fort impost pels senadors. Va acceptar el títol de Pontífex Màxim (per tant del paganisme), però conjuntament amb Licini va promulgar l'edicte de Milà, que garantia la llibertat religiosa. La llegenda diu que Constantí va veure en un somni la creu amb les paraules ἐν τούτῳ νίκα (amb aquest signe guanyaràs) i que la va adoptar a la batalla contra Maxenci, i va considerar que la seva victòria s'havia degut a la creu, i per això va afavorir el cristianisme.
A orient Maximí fou derrotat en diverses batalles i va morir a Tars quan fugia cap Egipte (313) el que va deixar a Licini com a únic emperador al orient.
[edita] Emperador únic
El 314 la guerra va esclatar entre Licini i Constantí i aquest va derrotar al seu rival a Cibalis, a la unió del riu Sau (Save) amb el Danubi, als sud de Pannònia. En una segona batalla a Màrdia (Tràcia), coneguda per batalla de Campus Ardiensus (317) el resultat no fou clar però les pèrdues de Licini foren molt grans i va haver de demanar la pau. Constantí, també debilitat, la va acceptar i va obtenir Il·líria, Pannònia, i Grècia; Licini es va casar amb Constantina, la germana de Constantí. Els fills de Constantí, Crisp i Constantí (II) foren nomenats cèsars igual que Licinià, fill de Licini.
Durant 9 anys va seguir la pau. En aquestos anys Constantí va governar amb eficàcia, i va derrotar als bàrbars del nord diverses vegades al Illyricum i Pannonia. Els més perillosos eren els gots que s'havien apoderat de Dàcia, però foren derrotats repetidament i finalment Constantí va creuar el Danubi, va entrar a Dàcia i els va imposar la pau.
El 320 Licini va revocar l'edicte de Milà als seus dominis. Licini va obtenir suport dels gots i Constantí es va aliar als francs i el 323 es va sentir prou fort per tornar a fer la guerra a Licini, que era ja gran i (segons els cristians) era odiat pels seus súbdits; l'exèrcit de terra d'ambdós emperadors era similar però Licini tenia més vaixells. La primera batalla es va lliurar prop d'Adrianòpolis, el 3 de juliol del 323, i Licini fou derrotat, el seu camp capturat, i va haver de fugir cap a Bizanci que fou assetjada per Constantí. El seu fill gran Crisp, va forçar la entrada de l'Hel·lespont i després d'una batalla de 3 dies va derrotar a l'almirall Amadus, que va perdre un terç de la seva flota. No podent defensar Bizanci, Licini es va traslladar a Bitínia, va reunir les seves tropes i va presentar batalla a Crisòpolis, la moderna Scutari, a l'altra costat de Bizanci, però altra cop fou totalment derrotat. Licini va fugir a Nicomèdia i es va rendir a canvi de salvar la vida. Constantí, per mitja de la seva germana Constantina, li va garantir. Fou enviat a Tessalònica on va romandre un temps pensant que estava segur però al cap d'unes setmanes Constantí el va fer matar acusat (probablement de manera falsa) de conspirar. Des d’aleshores fins a la seva mort, Constantí va exercir com emperador únic (Totius orbis imperator). Les lleis del període de Licini foren declares nul·les i fou considerat un usurpador.
[edita] Els darrers anys
El 324 el seu fill Crisp fou acusat d'alta traïció i durant la celebració da Roma del 20è aniversari de la victòria sobre Maxenci, fou arrestat i enviat a Pola (Ístria) on fou executat . Licinià Cèsar, el fill de Licini i Constantina, nebot de Constantí, fou també acusat del mateix delicte i igualment executat. Altres persones connectades amb la conspiració foren executades. S'ha dit que Crisp fou acusat per la seva madrastra Fausta i que Constantí va descobrir després la veritat i que Fausta tenia relacions amb un esclau i obligada a suïcidar-se, però sembla que això son parts d'un drama popular construït en tron a la mort de Crisp.
El 325 les doctrines d'Arri (o Ari) que negava la divinitat de Crist, foren condemnades al Concili de Nicea.
Per governar tot l'imperi Constantí va decidir establir una nova capital, i va triar Bizanci que va reanomenar Constantinoble. La va inaugurar el 11 de maig del 330 segons Hidaci i el Chronicon Alexandrinum.
Constantí va decidir repartir l'Imperi entre els seus fills: el gran Constantí (II) va rebre les Gàl·lies, Britània, Hispània i Tingitana; Constanci II, el segon fill, va rebre Egipte i les províncies d'Àsia (excepte les donades a Annibalià); Constant, el tercer fill, va rebre Il·líria occidental i la resta d'Àfrica; els tres van rebre el títol d'august. El de cèsar fou donat al seu nebot Dalmaci que va rebre l'Il·líria oriental, Macedònia, Tràcia i Grècia; i de fet al seu nebot Annibalià (nominalment només va rebre el títol de nobilissimus però amb les mateixes funcions que un cèsar) que va rebre Pont, Capadòcia i Armènia Menor amb capital a Cesarea. Governarien tots en comú però el gran, Constantí II, seria el primer en rang, encara que tots amb la mateixa autoritat.
[edita] Mort de Constantí
El 337, Constantí va fer la guerra contra Sapor II de Pèrsia que volia recuperar les províncies que li havien arrabassat Galeri i Maximià. Però es va posar malalt, va tornar a Nicomèdia i va morir allí el 22 de maig del 337. Abans de morir va declarar la seva intenció de fer-se cristià i fou batejat al seu llit de mort. La seva mort fou la senyal d'una lluita per la successió que va acabar donant el poder a Constanci II.
[edita] Administració
Constantí va reformar el sistema de dignitats; els oficis es van dividir en tres classes: Illustres, Spectabiles, i Clarissimi; el consolat fou merament un títol i es va restablir la dignitat de patrici. Va mantenir el numero de quatre prefectes del Pretori com a lloctinents dels augusts o cèsars però amb el seu poder limitat i de caràcter civil i no militar; els quatre prefectes foren el d'Orient, el d'Itàlia, el d'Il·líria i el de les Gàl·lies; a més Roma i Constantinoble tenien cadascuna un prefecte separat. Sota el prefecte hi havia 13 funcionaris que eren governadors civils de les 13 diòcesis, i després seguien els comtes i els vicaris o viceprefectes; a un nivell entremig entre els vicaris i els prefectes hi havia els procònsols que governaven Àsia, Acaia i Àfrica, que de fet però eren governadors provincials. Les províncies (116) eren governades (apart dels procònsols) per 37 cònsols, 5 correctors i 61 praeses. L'administració militar fou confiada primer a dos, després a quatre i finalment vuit Magistri Militum, dels que depenien els comites i els duces; el nombre de legions fou disminuït però l'exèrcit en conjunt fou augmentat amb auxiliars bàrbars. Hi havia set oficials principals de l'imperi: el Praepositus Sacri Cubiculi, o senyor camarlenc; el Magister Officiorum (secretari d'afers interns); el quaestor o lord canceller i encarregat del segell; el Comes Sacrarum Largitionum o canceller (afers econòmics); el Comes Rerum Privatarun Divinae Domus (propietat privada de l'emperador); i dos Comites Domesticorum, o simplement Domestici (comandants de la guàrdia imperial). Canvià també el sistema monetària instaurant el solidus en comptes de l'aureus molt devaluat.
[edita] La família de Constantí
- Crisp, germà de Claudi II
- Claudia – Eutropi
- Constanci Clor (+ 306) – 1. Helena; 2.- Teodora
- (de 1) Constantí I el Gran – 1. Minervina; 2. Fausta
- Crisp (+326)
- Constantí II (+340)
- Constanci II (+361)
- Constancia – Gracià
- Constant (+350)
- Constància – 1. Annibalià 2.- Constantí Gal
- Constantina
- Helena – Julià l'Apòstata
- (de 2) Juli Constantí
- (de 2) Dalmaci Flavi Annibalià
- Dalmaci Cèsar
- Annibalià
- (de 2) Constanci
- Fill de nom desconegut (+341)
- Gal Cèsar (+341)
- Filla de nom desconegut – Constanci II
- Julià l'Apòstata – Helena
- Descendencia, però desconeguts
- (de 2) Constantina - Licini August
- (de 2) Anastàsia – 1. Bassià; 2. Optatus
- (de 2) Eutropia - Popili Nepotià
- Nepotià (+350)
- (de 1) Constantí I el Gran – 1. Minervina; 2. Fausta
- Constanci Clor (+ 306) – 1. Helena; 2.- Teodora
- Claudia – Eutropi

