Benirredrà

De Viquipèdia

Benirredrà
Localització

Localització de Benirredrà respecte del País Valencià Localització de Benirredrà respecte de la Safor


Municipi de la Safor
Convent de les esclaves de Benirredrà
Convent de les esclaves de Benirredrà
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Safor
Manc. de la Safor
Gandia
Gentilici Benirredrà, benirredrana
Predom. ling. Valencià
Superfície 0,40 km²
Altitud 25 m
Població (2006)
  • Densitat
1,584 hab.
3,96 hab/km²
Coordenades 38° 57′ 40″ N 0° 11′ 31″ OCoordenades: 38° 57′ 40″ N 0° 11′ 31″ O
Distàncies 70,5 km. de València
1,8 km. de Gandia
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PP, 4 PSPV i 1 EVPV
Cristina Gutiérrez Camarena (PP)
Codi postal 46700
Festes majors Sant Llorenç, el Carme, Sant Lluis i Sagrat Cor
Del 10 al 13 d'agost
Web

Benirredrà és una població de la comarca de la Safor.

Taula de continguts

[edita] Història

Establir quin va ser el seu topònim originari és una tasca bastant difícil, s'hi barallen els de Bani-Reduan, Beninida i Bani-Rida. Té el seu origen en un alqueria islàmica dependent del castell de Bairén. Jaume II, en 1323, va concedir el senyoriu a son fill, Pere de Ribargorça el qual, en 1337, va cedir-lo a Guillem de Gascó. Més tard els seus amos van ser els comtes de Cardona, els quals van vendre, en 1503, la propietat a Maria Enríquez i de Luna, duquessa de Gandia. Durant el segle XIV la jurisdicció del poble està compartida entre els jurats de Vila d'Ontinyent i el Capítol de la Seu de València. En el moment de l'expulsió, que causà una forta crisi demogràfica i econòmica, hi havia 60 famílies morisques. Els cristians nous que hi romangueren cultivaven terres de regadiu, nogensmenys 37 anys després tan sols hi havia 30 famílies. A finals del segle XVII Francesc Escrivà va unificar el poder senyorial; a la fi del segle XVIII els Escrivà emparenten amb els comtes de Ròtova i el senyoriu de Benirredrà roman sota el domini d'aquesta casa fins la disolució dels senyorius en el segle XIX.

[edita] Demografia i economia

A hores d'ara (cens de 2002) hi ha 1417 habitants, de gentilici benirredrans. Un 70,11% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2001.

La influència de Gandia condiciona l'economia, que ha donat l'esquena totalment a l'agricultura i es basa en el turisme. La indústria i el comerç també en tenen alguna representació.

[edita] Geografia

El terme municipal de tan sols 0,4 km2, és un dels més menuts del País Valencià i està totalment envoltat pel de Gandia.

[edita] Edificis d'interés

Esgèsia de Sant Llorenç.
Esgèsia de Sant Llorenç.

Del seu patrimoni cal destacar:

  • Les Esclaves. Es tracta del monument més emblemàtic i característic de Benirredrà. Construït en 1908-1909, es dedica a l'educació.
  • Església parroquial de Sant Llorenç. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1535, rehabilitada en el segle XIX. En 2001 es restaurà el campanar.

[edita] Política

L'ajuntament correspon (votades de 2003) al PSPV que té 4 regidors; 3 en té el PP i 2 EV-IPV.

[edita] Enllaços externs