Cambrils
De Viquipèdia
|
|
| Dades municipals | |
|---|---|
| Gentilici | Cambrilenc, cambrilenca |
| Població (2006) | 27.848 hab. |
| Superfície | 35,26 km² |
| Densitat (2006) | 789,79 hab/km² |
| Altitud | 24 m |
| Coordenades | 41°4'31"N, 1°3'16"E |
| Entitats de població | 6 |
Cambrils és un municipi de la comarca del Baix Camp.
| Entitat de població | Habitants (2005) |
|---|---|
| Ardiaca | 1.020 |
| Cambrils | 19.214 |
| Llosa, la | 1.158 |
| Mas d'en Bosc | 2.776 |
| Parc Samà | 145 |
| Vilafortuny | 1.896 |
CAMBRILS El municipi de Cambrils està ubicat al nord-oest de la península Ibèrica, a la Comunitat Autònoma de Catalunya, integrat en la Província de Tarragona, i de la comarca del Baix Camp.
Cambrils gaudeix d'un clima molt benigne i suau, amb temperatures mitjanes, a l'estiu de 25º i a l'hivern de 12º. Actualment sobrepassa els 30.500 habitants. La seva superfície és de 34'76 km2 amb una orografia uniformement plana i una lleugera pendent cap al mar del 2% de inclinació. La vila de Cambrils, ancorada en un indret privilegiat de la Mediterrània, és la segona població de la comarca del Baix Camp, al bell mig de la Costa Daurada, envoltada per les serralades de Llaberia, d’Argentera i de la Mussara, de suaus pendents que desemboquen al mar
El terme municipal de Cambrils.
1. Ubicació:
situat al sud-est del Camp de Tarragona, en la part més baixa de la plana i tocant al mar, té una superfície de 34,76 km2. La superfície és majoritàriament plana, amb un lleuger pendent d’uns 2% de mitjana, de Nord a Sud. L’alçada màxima no arriba a superar el 70 metres sobre el nivell del mar. En quan a l’alçada mitjana de la zona urbana, està situada a 14,6 metres sobre el nivell del mar (a l’estació de ferrocarrils). El terme municipal de Cambrils límita amb el mar, i amb els termes municipals de Mont-roig del Camp (a l’oest); Montbrió del Camp i Riudoms al nord; Vila-seca i Salou a l’est; de forma curiosa, el terme municipal de Vinyols i els Arcs (ubicat entre els de Montbrió i Riudoms) penetra en forma triangular en la zona central del de Cambrils, i el parteix pràcticament en dos.
2. Accidents geogràfics:
2.1 El litoral: està format per un total de 9 km de platges arenosa. Aquestes platges es divideixen en platges de llevant o oriental i de ponent o occidental, segons estiguin situades a l’est o a l’oest del port de Cambrils. Les platges de llevant, que comencen en el límit del terme municipal amb el de Salou, són:
* Platja del Cap de Sant Pere * Platja de Vilafortuny * Platja dels esquirols * Platja del Cavet * Platja del Prat d’en Forès, també coneguda com del Regueral.
Les de ponent són:
* Platja de l’Horta de Santa Maria * Platja de la Llosa * Platja de l’Ardiaca
Les platges de llevant són rectilínies o curvilínies, en tant que les de ponent són en gran part formades per badies artificials. Sovint, les platges de ponent són conegudes popularment segons els barris o les urbanitzacions davant de les quals són ubicades (Tarraco, Eldorado, Marcambrils, etc.)
2.2 Rieres i barrancs: el territori és drenat per diverses rieres, torrents i barrancs. Són del tipus “rambla mediterrània”, i han aportat entre tots abundants terres al·luvials de les serralades properes, aptes per a l’agricultura. Les principals rieres són:
· Riera de Riudecanyes (que neix a la serra de l’Argentera i al coll de la Teixeta).
· Riera d’Alforja (que neix als colls d’Alforja i Negre, i al Puigcerver)
· Riera de Maspujols o de Riudoms (que neix a la serra de la Mussara)
Altres barrancs i torrents són:
· Barranc de les Francines i barranc de les canals (que desguacen al Riudecanyes).
· Torrent d’en Gené (que es forma amb la unió dels barrancs de Segura i de Botarell o de l’ànima blanca).
· Barranc del Regueral (barranc que travessa longitudinalment el terme municipal de Vinyols fins a desembocar a la platja del Prat d’en Forés)
3. Recursos hídrics:
els aqüifers subterranis cambrilencs són limitats. El cabdal dels pous a la zona costanera oscil·la entre els 2 i 10 litres d’aigua per segon; en tant que a la zona interior, pot oscil·lar entre els 0,5 i 2 litres d’aigua per segon. La insuficiència dels recursos hidràulics ha portat tradicionalment explotar les aigües subterrànies mitjançant pous i mines (túnels subterranis horitzontals de conducció d’aigua). Ara bé, el gran augment de les necessitats d’aigua a causa de les indústries, construcció, ampliació de la zona urbana i del turisme han fet sobreexplotar les reserves que abans s’anaven renovant. N’és una mostra que fins als anys 60, a la zona interior, els pous assolien una fondària mitjana de 20 a 50 metres, en tant i quan que actualment, superen la majoria els 100 metres. Actualment, la situació ha millorat gràcies a la posada en funcionament del canal de mini-trasvassament del riu Ebre, que a Cambrils, suposa una aportació de 2.250.000 m3 / any.
4. El territori
El territori del terme municipal de Cambrils està format per 2 sectors: el de ponent i el de llevant. Aquests dos sectors estant pràcticament del tot separat pel terme municipal de Vinyols i els Arcs, el qual entra en forma de cunya en la zona central del territori de Cambrils. El primer, més gran i de forma rectangular, es l’antic terme medieval de Cambrils, i de les “quadres” dels Teixells i de la Plana. El segon sector, més petit i de forma trapezoïdal, és el corresponen als antics termes de Vilafortuny, Mas d’en Bosch i Vilagrassa.
4.1 Els nuclis i termes històrics:
En el terme municipal de Cambrils, els nuclis principals i centrals de població són els que estan formats pels barris antic de la Vila i el de la Marina. El barri antic de la Vila, ubicat a una distància aproximat d’un quilòmetre de la costa, és on arran de la reconquesta del Camp de Tarragona, al segle XII, es va fundar al 1152 una vila sota la protecció reial, i què es va dotar de muralla defensiva al segle XIV. És el barri on durant segles es centrava la vida artesana, comercial, judicial i administrativa de la població. El barri de la Marina, va néixer arran del mar, on actualment hi ha el port, sota la protecció d’una forta torre de defensa. Aquest era principalment la zona on es va instal·lar els pescadors, i on a partir dels anys 60, es va anar desplaçant bona part de l’activitat comercial.
Els termes de Vilafortuny, mas d’en Bosch i Vilagrassa van ser incorporats a Cambrils al 1846. Vilafortuny va ser fundat en la mateixa època que Cambrils, entorn al lloc on avui en dia encara es conserva el seu castell. Durant alguns segles hi va haver un petit nucli de població, el qual va anar minvant arran dels atacs de pirates i de les febres palúdiques. Així al 1763 es trobava deshabitat, i quan en la primera meitat del segle XIX va ser incorporat al terme de Cambrils, ja comptava de nou amb 40 habitants.
El Mas d’en Bosch era un petit terme al nord del de Vilafortuny, titolaritat de l’Arquebisbat de Tarragona. Després de la destrucció de l’església parroquial de Vilafortuny per part de pirates berberiscs, s’hi va fundar una petita església parroquial que avui encara es conserva (l’ermita de Santa Maria del Mas d’en Bosch).
El terme de la Grassa o Vilagrassa, així com part del terme de les Comes d’Ulldemolins, al nord del Mas d’en Bosch, era un territori vinculat a la parròquia de Vilafortuny, si bé era propietat de la Cartoixa de Scala Dei (Priorat).
Els Teixells (o Tegells), era una quadra o part del terme en el qual vivien disseminades una petita població. Els Teixells sempre han format part de Cambrils, i avui en dia, encara es conserva el seu nucli més important (el mas de Sant Rafel o dels Teixells), i altres masies fortificades (Mas d’en Blai, mas de la Plana, etc.)
4.2 Els nuclis urbans actuals
Cambrils ha sofert un canvi radical a partir dels anys 1960. És una ciutat en plena expansió, que té una longitud d’aproximadament 9 km., i una mitjana d’amplada d’un quilòmetre.
El centre urbà de Cambrils. Els seus 2 nuclis urbans originals (la Vila i la Marina) estant pràcticament fusionat en un sol centre urbà, si bé encara es conserven alguns trets sociològics i arquitectònics diferencials. El nucli de la Vila s’ha expendit amb nous barris (La Perellada, el Pinaret, lo Raval de Gràcia, l’Eixample de la Vila, la Pallisa o barri del mercat, el Nou Cambrils); en tant que el de la Marina ho ha fet amb els de l’Eixample del Port o barri de la Roda, el Prat d’en Forés, Cambrils Badia, Cavet, etc.)
Vilafortuny i la zona de llevant. A la zona de llevant de Cambrils, la urbanització Vilafortuny Platja va ser l’embrió de les diverses urbanitzacions que actualment estant a la zona: Vilafortuny 2; Proacosa; Baronia; Els Tallats; Jardins de Vilafortuny; Mas d’en Bosch; Castells de Vilafortuny; Els ametllers; Pinar de Vilafortuny, etc. Tanmateix, la carretera que unia Cambrils amb Salou s’ha convertit en una via urbana al edificar-se a ambdós costats.
La zona de ponent. En aquella zona, els barris i urbanitzacions són l’Horta de Santa Maria; l’Albereda; la Llosa; Eldorado platja; Marcambrils; La Dorada; Tarraco; i Cambrils Mediterrània.
Dels 4761 habitants amb què comptava Cambrils l’any 1960, actualment la població censada està al 2004 entorn als 25.500 habitants, si bé la quantitat real de resident és superior. Durant els períodes més intensos de l’època turística, Cambrils pot superar els 120.000 habitants.
4.3 El port de Cambrils
Durant els segles XVIII i XIX, el port de Cambrils tingué una certa importància com lloc de sortida dels productes agraris del Camp de Tarragona i de les muntanyes del Priorat. Així, a mitjans del segle XIX, els productes que s’exportaven eren vi, aiguardent, llegums i fruites. També hi havia una trentena d’embarcacions de pesca amb 128 tripulants. En aquella època va arribar a ser cap d’un districte marítim, amb duanes, drassanes i gremis de pescadors. L'expansió del port de Tarragona i la manca de protecció del port de Cambrils, van significar el seu decliu, que a finals del segle passat, ja no tenia duanes, i els moviments mercantils es van reduir a la mínima expressió. A començament del segle XX, es va fer necessari la construcció d’un port de refugi. La regressió de les platges de Cambrils posaven en perill les cases del barri de la Marina cada cop que hi havia turmenta, i es van perdre moltes vides i barques, com per exemple el 31 de gener de 1911, quan morien 15 pescadors. El primer projecte va ser redactat per l’Enginyer Manuel Corsini, l’any 1918. Aquell primer projecte, que contemplava la construcció de dos dics, va ser desestimat pel seu cost excessiu. Un segon projecte va ser encarregat a l’Enginyer Francisco Monares, l’any 1921, que contemplava un sol dic de 375 m al ponent. Aquest projecte no va ser de l’agrat dels cambrilencs donat que es considerava que no protegia el port ni el barri adequadament. Arran de la forta tempesta i desastres al finals de 1926, l’enginyer Francisco G. de Membrillera pren la direcció del projecte. Al 1927, com a mesura d’urgència, es construeix una petita punta de moll amb 6 espigons a la mateixa platja davant del barri. Més tard, presentà un projecte similar al del Sr. Monares al 1928, que és desestimat. Amb l’adveniment de la 2ª República, el Ministre Marcel·lí Domingo promet a Cambrils la construcció del port, essent redactat un nou projecte pel Sr. De Membrillera, al 1931, el qual finalment és aprovat. Aquest projecte contemplava la construcció de dos molls, al 2 extrems del barri de la Marina, en forma de braços convergents. Les obres van començar al maig de 1933, i duraren fins al 1957. La Guerra Civil suposà una paralització de la construcció de les obres del port, i es van continuar a partir del 1941 sota la direcció de l’enginyer Eduardo Serrano Suñer, què modificà el projecte original amb la prolongació del moll de llevant.
5. Economia
5.1 L’agricultura
Fou l’activitat tradicional de Cambrils juntament amb la pesca i, fins ben avançat el segle XX, la principal. A partir del 1960 comença a perdre importància i pateix una continua reducció de la població ocupada, així com un envelliment en la població laboral. La majoria de la terra és en règim de propietat, i a Cambrils predomina els minifundis. La majoria de les explotacions agrícoles no superen les 5 hectàrees, si bé en els últims anys, donat el progressiu abandonament de les tasques agrícoles tradicional, així com la industrialització i mecanització del món agrari, s’observa un cert procés de concentració, molt lent, que fa que les explotacions superiors a 5 hectàrees hagin passat d’un 22 a un 35% en la dècada dels 90. L’evolució del tipus de conreu respon a la necessitat de satisfer una demanda de productes d’horta i fruiters, originada pel desenvolupament turístic, però també per la proximitat del Mercat del Camp (Reus) i de Mercabarna (Barcelona). També, el fet que es combina una situació especial del terme de Cambrils, on es combina factors com la bona qualitat de la terra, amb un microclima ventajós pels productes tant de regadiu (hortalisses) com de secà (oliveres), ha afavorit que la agricultura segueixin sent un aspecte econòmic important.
Els principals cultius són, en base a dades del 1994:
* Olives * Garrofes * Ordi * Préssecs * Enciams, cebes i escaroles * Tomàquets * Carxofes * Taronges
5.2 Pesca
Cambrils té l’únic port pesquer del Baix Camp, i que comparteix l’activitat amb l’esportiva i recreativa. La pesca, tan tradicional com l’agricultura, ha sofert grans transformacions que li han fet perdre pes en la vida de la població. La flota pesquera cambrilenca ha passat de 100 barques amb 263 tripulants l’any 1975, als 52 amb 198 tripulants al 1994. S’ha produït un procés de concentració de l’activitat, i han anat desapareixent les barques més petites i les més antigues. Els principals problemes amb els què s’ha trobat el sector pesquer han estat l’augment dels costos (especialment dels carburants) i la disminució de les captures, deguda a l’esgotament dels bancs. El pes de les captures ha baixat: del 1.717.566 kg., de peix capturat al 1988, s’ha passat al 1.275.910 kg l’any 1994. Això ha motivat la limitació de les captures amb la implantació en els darrers anys d’una veda biològica de 2 mesos cada any.
5.3 Indústria i comerç
El pes del sector industrial és molt baix a Cambrils. Tot malgrat l’existència d’un polígon industrial que no ha estat desenvolupat completament, al 1983 hi havia 7 indústria que al 2000 arriben a ser una seixantena, totes de tipus petites. Bona part de l’activitat industrial està vinculat directa o indirectament amb el sector de la construcció, que si que podria definir-se com l’activitat industrial més important conjuntament amb la turística.
El comerç ha evolucionat molt més que la indústria, a l’empara de l’activitat turística i del boom demogràfic de Cambrils. Al 1964, els establiments comercials eren 24. Al 1970, passen a ser 188. Al 1980, ja eren 564 amb un total de 1.105 persones treballant-hi. En l’estudi comercial del 1991, els establiments ja sumen un total de 1.192 establiments, dels quals 551 són merament de tipus comercials; 114 de serveis (de la llar; d’automoció; i de la persona); i 527 diversos (d’hotelera; de banca; gestories; immobiliàries, etc.).
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Policia Local de Cambrils
- Grup de recerca de cultura tradicional i popular de Cambrils l'Anjub
| Aquest article sobre el Baix Camp és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |


