Arrano beltza

De Viquipèdia

Arrano beltza, símbol de Navarra durant els temps del rei Sanç III de Navarra el Gran.
Arrano beltza, símbol de Navarra durant els temps del rei Sanç III de Navarra el Gran.
Un altre disseny d' Arrano Beltza
Un altre disseny d' Arrano Beltza
Segell del rei de Navarra
Segell del rei de Navarra

L'àguila negra o arrano beltza es el suposat símbol de la dinastia -en origen vascona- coneguda com Dinastia Ximena, que va governar Navarra i territoris sota la seva dependència durant alguns segles, fins que fou substituida per la dinastia de Xampanya.

El 1977 es va proposar com a bandera de Navarra, en lloc de l'actual bandera vermella amb les cadenes, que per llavors tenia la creu amb llorers de Sant Ferran.

La bandera vermella la va proposar la diputació navarresa a començaments del segle XX (1910), inspirada per Arturo Campión, Iturralde i Suit i Olorizla: el vermell el van usar els navarresos al assetjar als espanyols a Iruña el 1512-1513, mentre les cadenes feien refrència a la intervenció navarresa a la Batalla de Las Navas de Tolosa. La creu amb llorers es va afegir després de la guerra civil (1936-1939) i fou concedida pel règim de Franco per agrair a la "regió" que les seves guarnicions donaren suport al cop d'estat. El 1977 la creu es va retirar i el 1982 es va convertir en bandera vermella amb l'escut, al que s'havia incorporat la corona borbònica.

No massa més tard l'arrano beltza fou recuperada pels abertzales (patriotes) que respectant la bandera navarresa existent, i tenint els territoris bascos al altra costat dels Pirineus banderes territorials pròpies, van passar a considerar la ikurriña com a bandera només de la CAV (Comunitat Autònoma Basca), i van declarar a l'arrano beltza com a bandera futura dels territoris bascos reunificats.

En altres llengües