Borriana

De Viquipèdia

Borriana
Burriana
Localització

Localització de Borriana respecte del País Valencià Localització de Borriana respecte de la Plana Baixa


Municipi de la Plana Baixa
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de Castelló
Plana Baixa
Vila-real
Gentilici Borrianenc, borrianenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 47,20 km²
Altitud 13 m
Població (2006)
  • Densitat
32,349 hab.
0,69 hab/km²
Coordenades 39° 53′ 22″ N 0° 05′ 03″ OCoordenades: 39° 53′ 22″ N 0° 05′ 03″ O
Distàncies 64 km. de València
13 km. de Castelló de la Plana
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

4
11 PP, 8 PSPV, 1 CIBUR i 1 CV
José Ramón Calpe (PP)
Codi postal 12530
Festes majors Verge de la Misericòrdia
Principis de setembre
Web

Borriana és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Se situa aquesta localitat enfront de la costa del mar Mediterrani, en la part més plana de la comarca de la Plana Baixa i envoltada de camps de tarongers.

Borriana conta amb 15 km de costa plana, lineal i contínua. La platja principal de Borriana, L'Arenal, és molt àmplia, de sorra fina i amb mínima pendent. En la zona marítima, la població aglutinada i disseminada és important, sobretot durant l'època estival en la qual arriba a triplicar-se. Referent turístic per a les poblacions limítrofes, com Vila-real, disposa d'una important població desplaçada durant l'estiu. La platja dista 1,5 km del centre de la ciutat.

En el terme municipal de Borriana es troben també els següents nuclis de població, a més del casc urbà de Borriana:

  • Alqueries de Santa Bàrbara.
  • Alqueries València.
  • Grau de Borriana (Poblats marítims)

El terme municipal de Borriana limita amb les localitats de Les Alqueries, Nules, Vila-real i Almassora, totes elles de la província de Castelló.

[edita] Demografia

Amb 32.349 habitants (2006), Borriana és la tercera localitat de la província de Castelló per població.

En els últims anys ha experimentat un fort creixement demogràfic en gran part a causa de la immigració estrangera.

Evolució demogràfica
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006
7.813 10.237 12.962 14.243 13.895 14.675 18.473 17.697 18.616 22.651 25.003 25.438 26.757 32.349

[edita] Economia

La seva economia està basada en l'agricultura, predominant el cultiu del taronger. La indústria principal és la dedicada a la manipulació i transformació de cítrics.

[edita] Història

Encara que a Borriana s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues -els quals, entre uns altres, nodreixen els fons del museu Arqueològic Municipal- la plenitud de la vila se situa entorn del segle IX com una important plaça àrab que va rebre el nom de Ciutat Verda, per la seva situació enmig de la Plana. Aquella plaça forta, de muralla circular, es va incorporar a la civilització occidental cristiana després de la seva conquesta pel rei Jaume I d'Aragó en 1233. En 1348 el rei Pere IV d'Aragó concedeix el privilegi que la senyera de Borriana sigui acrescuda amb una franja blava i tres corones.

L'expansió demogràfica de la població va obligar a derruir les muralles, que es van conservar completes fins al segle XVII. En 1901 la reina regent, en nom del rei N'Alfons XIII, li concedeix el títol de ciutat.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

  • Església Parroquial d'El Salvador. Del segle XIII data aquesta magnífica església, l'absis de la qual és d'estil gòtic primitiu, amb elements romànics; posteriorment, en el segle XV, es va aixecar la torre campanar. A la nau gòtica, durant el segle XVIII (1762) es va adossar la Capella de la Comunió, decorada amb frescos de J. Vergara. Tot el conjunt, va ser declarat, en 1969, Monument Històric Artístic Nacional.

[edita] Monuments civils

  • Torre del Mar.
  • Jaciment Fenici de Vinarratgell.

[edita] Llocs d'interès

És d'interès visitar les cases particulars d'estil Modernista espargides per tota la ciutat, que daten de finals del segle XIX.

També conta amb excel·lents platges entre les quals destaca la Platja de l'Arenal. Les característiques generals del qual són: 2.000 m. de longitud, 60 m. d'amplària mitja amb un grau d'ocupació alt i un onatge moderat.

  • El Clot. Zona d'aiguamolls en la desembocadura del riu Sec que allotja diverses espècies d'aus aquàtiques.
  • Port de Borriana. Compte amb un excel·lent Club nàutic.

[edita] Museus

  • Centre d'Arqueologia Subaqüàtica. Es dedica al coneixement, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic subaqüàtic del País Valencià. Compte amb unes instal·lacions idònies per a portar a terme tant treballs d'investigació subaqüàtiques, com les de laboratori i tractament de les restes arqueològiques procedents de l'aigua.
  • Museu Arxiu de la Taronja. Museu únic d'aquestes característiques d'Europa, dedicat a conservar i donar a conèixer la història de l'economia citrícola valenciana i espanyola. Disposa d'un complet Centre de Documentació (que recull més de 6.000 documents classificats per temes), una extensa col·lecció de més de 5.000 marques tarongeres, una col·lecció de més de 1.000 fotografies i nombrosos exemplars de papers de seda.
  • Museu Arqueològic Municipal. Fundat en 1967. En les seves sales es recull la prehistòria de la comarca, des del Mesolític fins a l'Edat Mitjana. Del segle I destaca el bronze ple del déu Hermes; de la cultura ibèrica les inscripcions sobre llargues làmines de plom procedents de la necròpoli de Orleyl i El Solaig, al Eneolític pertany un gran ídol oposat i Artana; i al Neolític el registre procedent del primer dolmen trobat al País Valencià.

[edita] Festes patronals

El seu patró és San Blas i celebren la seva festivitat el 3 de febrer, mentre que la seva patrona és la Verge de la Misericòrdia. En honor a ella celebren una setmana taura a principis de setembre.

A més d'aquestes festes celebren les tradicionals falles. Compta amb 17 falles a més de la Reina del poble i la seva cort. Aquestes festes duen més de 75 anys celebrant-se.

[edita] Gastronomia

Dels plats típics de la població destaca la paella. Carns de caça com conill, perdiu, i el tombet. Rebosteria les coques d'ametlla i pastissos.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
Juan Canos Safónt
UCD
1983-1987
Juan Sanchordi Pitarch
1987-1991
Juan Sanchordi Pitarch
PSPV-PSOE
1991-1995
Juan Sanchordi Pitarch
PSPV-PSOE
1995-1999
Alfonso G. Ferrada Gómez
1999-2003
Alfonso G. Ferrada Gómez
PP
2003-2007
Alfonso G. Ferrada Gómez
PP
2007-2011
José Ramón Calpe
PP


[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs