Discussió:Genocidi grec

De Viquipèdia

A banda de les millores formals, crec que s'hauria de neutralitzar el text, redactant-lo de forma objectiva. Jordi Roqué 18:17, 27 juny 2007 (CEST)


La cruesa no està renyida amb la veracitat. És un fet objectiu que Hitler, en el seu pla premeditat d'extermini de les ètnies que el molestaven (no només jueus, sinó també centenars de milers de gitanos i altres pobles) va emmirallar-se en el genocidi d'armenis i grecs, el qual no va ser menys cruel i menyspreable que l'altre. També és un fet objectiu que prop d'1 milió d'armenis van ser assassinats (començant pels més de 200 intel·lectuals que vivien a Constantinoble) impunement, tot seguint un pla també premeditat i dissenyat per a exterminar les dues grans minories enclavades dins les fronteres otomanes (terres, d'altra banda, que habitaven des de mil·lenis)i que amenaçaven la idea kemalista d'una república turca d' "una llengua, una raça, una cultura". També és un fet objectiu - i vergonyós per a un país que aspira a entra a la U.E. - que encara avui sigui delicte parlar d'aquests crims contra grecs i armenis a Turquia, sota pena de presó per insult a la pàtria. Fins i tot no tenen cap de pudor en negar que siguin grecs teatres antics, inscripcions antigues i restes de temples i columnes dòriques i jòniques, això encara avui a les costes d'Àsia Menor. No s'ha de tenir por a denunciar els excessos dels totalitarismes, siguin aquests nazis, turcs, japonesos o soviètics. --quirinus χρυσοχαίτας 23:35, 27 juny 2007 (CEST)

[edita] Comentaris

Si no fos que s'ha d'eliminar l'article per la violació de copyright, caldria aclarir unes quantes coses.

Això del "genocidi grec" és un nom proposat per uns grups de pressió. Potser és encertat, però no hi ha cap consens. Fins i tot la gent que l'usa no parla normalment de 2 milions de morts, sinó de 1.400.000 i el fan durar del 1914 al 1923, no fins al 55 o l'actualitat.

A part, caldria saber que justament entre el 19 i el 23 hi havia una guerra entre grecs i turcs, que els grecs van atacar turquia amb la intenció d'ocupar Smirna i Istanbul. O sigui, que una bona dosi de context seria d'agrair.

Ah!, i si no hi ha grecs a turquia, ni turcs a grècia, és més que res pel tractat del 23, pel qual 1,5 milions de cristians van deixar turquia i 0,5 milions de musulmans van deixar grècia. --83.43.177.153 01:42, 29 juny 2007 (CEST)

[edita] a Reformar

Moltes de les coses que dius són certes. Reconec que m'he precipitat incloent dades sense comprovar-les primer. Dit això, la guerra del 1919-22 la va provocar d'una banda Kemal, negant-se a signar i respectar el tractat de Sèvres. Els grecs no van prendre Esmirna. Esmirna i la regió circundant, de població eminentment grega, van ser adjudicats a l'Estat Grec pel mateix tractat; i d'altra banda la va provocar el rei de Grècia, qui, empès per les potències occidentals (França i Anglaterra), insaciables en les seves ànsies de domini, pretenien aconseguir posicions estratègiques i energètiques importants a Anatòlia. Quan van assolir uns certs objectius, van signar una pau que deixava els grecs desguarnits i que va provocar la 'Gran Catàstrofe' amb el posterior tractat de Lausana. La proporció és de 300.000 turcs per 1.500.000 grecs. Però a Constantinoble van quedar uns 40.000 grecs (dels 250.000 que hi vivien l'any 20), que van ser assetjats (que diríem avui), pressions fiscals, agressions que van desembocar en els 'fets del 55' i posteriorment en la deportació massiva del 64. Només pretenia donar veu als perseguits i als desvalguts, als centenars de milers de morts que no van poder demanar ajut perquè la comunitat internacional els girava l'esquena, veu a més d'1 milió de persones constretes a abandonar les seves llars, la seva terra, terra que habitaven des de feia mil·lenis.

Tornes a embolicar-te. El tractat de Sèvres és de DESPRÉS de l'atac de grècia contra turquia. I aquest atac va començar amb l'ocupació d'Esmirna. --83.43.177.153 14:15, 29 juny 2007 (CEST)