Calldetenes

De Viquipèdia

Calldetenes
Bandera de Calldetenes
Escut de Calldetenes
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de Calldetenes respecte Osona


Osona

Dades municipals
Gentilici Calldetenenc, calldetenenca
Població (2001) 1.998 hab.
Superfície 5,8 km²
Densitat (2001) 343,3 hab/km²
Altitud 489 m
Coordenades 41°55'39"N, 2°17'8"E
Entitats de població 2

Calldetenes és un municipi de la comarca d'Osona.

Taula de continguts

[edita] Història

El centre històric del municipi és l'antiga església de Sant Martí de Riudeperes, que era sotmesa des d'abans del 1050 a Sant Julià com a sufragània. L'autonomia d'aquesta quadra va començar a detectar-se al segle XIII, i es va materialitzar el segle següent. La seva jurisdicció pertanyia al rei, i era exercida pel veguer d'Osona. El 1356 el rei va cedir el seu domini a Bernat III de Cabrera, quan el va fer comte d'Osona. Desfet el comtat d'Osona el 1364, Calldetenes va tornar al domini reial el 1381, prèvia compra de la seva jurisdicció, i es va unir amb les quadres de Sant Joan del Galí o de Riuprimer, de Golomers i de Torrellebreta, que formaven les Quadres Unides d'Osona, regides per un sol batlle. Totes aquestes quadres es trobaven sotmeses, per privilegi reial a les tributacions de la ciutat de Vic, i segons les talles imposades pels vigatans, entre els anys 1414 i 1430 tributaven a Vic els masos Aregall, la Frontera, el Verdaguer, les Eres, el Pujol, Can Tona, la Vila Grossa, la Vila Xica, Rosanes, Roca, la Calvaria, el Noguer, Llobet, Ponç, Llió, Serres, l'Eimeric i Sauleda, que devien ésser el total de masos habitats aquells anys.

A finals del segle XVI, es comença a habitar el barri de Calldetenes. Sembla que hi havia algun hostal ubicat a prop del camí reial de Girona, on anaven a comprar carn i pa molts vigatans per a evitar els tributs o drets cobrats pels burots que gravaven les mercaderies que es venien a la ciutat. El 1609 el bandoler Perot Rocaguinarda va assassinar a Francesc Torrent dels Prats, de Sant Julià de Vilatorta, agent reial encarregat de perseguir malfactors, als hostals de Calldetenes. Al llarg del segle XVII es van anar instal·lant més hostals i construint cases al barri de Calldetenes.

El segle XVIII es va donar un augment espectacular de la població, que va doblar-se. Aquest desenvolupament decidí el bisbe de Vic, Antonio Manuel de Hartalejo, a erigir-hi una església, dependent de la de Sant Martí de Riudeperes. El mateix bisbe, mercedari, que pertanyia a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, en va dibuixar els plànols i va pintar uns quadres que en guarnien el presbiteri. La nova església, dedicada pel bisbe a la Mare de Déu de la Mercè, es va inaugurar el 1778 i cent anys més tard s'erigia en parròquia independent, amb terme propi i separada de Sant Martí de Riudeperes, la qual, amb un terme més reduït, continuà supeditada a Sant Julià de Vilatorta. L'església de Sant Martí de Riudeperes.

El segle XIX, Calldetenes va restar força estancat, i no és fins al darrer quart del període que el municipi comença a estructurar-se i a prendre més pes la zona urbana que la rural. De fet, fins a la dècada de 1920 el poble no té local propi per a l'ajuntament i fins a la dècada de 1930 no es comencen a modernitzar les infrastructures. L'esclat de la guerra civil (1936-1939) va dividir força el poble, molt compromès amb la República, i va suposar una forta aturada al desenvolupament del municipi. A finals del període franquista i amb l'arribada de la democràcia es van començar a desenvolupar de nou les infrastructures, i a partir de la dècada de 1990 el poble va experimentar un canvi important, entrant a la modernitat de manera definitiva.

Un dels aspectes que més han marcat el municipi, des de finals del segle XIX, ha estat el fet que part dels seus veïns pertanyien al terme de Santa Eugènia de Berga o de Vic. Si bé amb el primer municipi es va arribar a un acord per agregar els carrers del terme veí a Calldetenes, amb el municipi cap de comarca les controvèrsies continuen, tot i que fins fa pocs anys els serveis municipals de Calldetenes abastien les cases ubicades al terme de Vic.

[edita] Economía

L'agricultura té una certa importància en l'economia del terme. Actualment es conrea el 57% de les terres del municipi en un total de 46 explotacions amb una superfície mitjana d'unes 10 ha. cadascuna. Més de la meitat de les terres es conrea sota règim directe de propietat i el 30% en règim de parceria, mentre que la resta és en contracte d'arrendament. Els canvis en els productes cultivats durant el segle XX han estat significatius. Entre 1930 i 1973 es van deixar de cultivar terres que abans s'explotaven i es van introduir nous productes. Si bé predominaven els conreus de secà, el 1973 es plantaven un 13% menys de cereals (blats i grans grossers) que el 1930, i el 1989 gairebé un 22% menys. Les patates van passar de ser el producte majoritari després dels cereals (19,95% dels conreus de 1930), a ser un conreu testimonial el 1989 (0,86%). El blat de moro va patir un procés semblant. Si bé el 1930 no era un producte massa estès (5,05%), va tenir un gran ascens entre 1930 i 1973 (21,57%), sobretot perquè es donava al bestiar, però la intensificació dels farratges i els canvis tècnics a la ramaderia el van relegar a un cultiu testimonial el 1989 (0,86%). Finalment, el els farratges destinats al bestiar van créixer de forma espectacular (10,09% dels cultius el 1930 pel 49,86% de 1989).

El veritable creixement de la ramaderia al poble es va donar a partir dels anys 1960, i va esdevenir molt important a la dècada de 1990, de manera semblant a la resta de la comarca. El 1973 a Calldetenes hi havia censats animals bovins, porcins i avícoles. El 1982 s'afegien al cens els conills i els equins, i el 1989 el bestiar cabrum. També, el 1996, es va introduir la cria d'estruços al municipi, concretament al mas Ponç. El més destacat, però, és que en set anys el total de la cabana ramadera va passar de 6.287 animals a 11.726, duplicant-se pràcticament el nombre de caps que es criaven al municipi. En aquest augment destaca la important pujada del bestiar porcí, i l'ascens de les vaques i dels conills. De manera testimonial es van introduir cabres, mentre que van desaparèixer les ovelles, degut, bàsicament, a la manca de pastures.

[edita] Esports

A Calldetenes l'esport més popular és el futbol, sobretot el femení. Té dos camps de futbol de sorra molt ben cuidats.

A part del futbol, a Calldetenes, en els mesos de Novembre i Desembre, es celebra el cross de Calldetenes, el cros més antic de Catalunya. D'aquest cross, se n'ha fet un llibre titulat “50 anys d’atletisme camp a través – Cros de Calldetenes”, que l'any 2006 es va posar a la venda el dia del cross.

[edita] Població

Les primeres dades de població de Calldetenes, pel fet que la seva parròquia anava unida a la de Sant Julià de Vilatorta, les trobem sumades a les del poble veí. De tota manera, les primeres notícies que en tenim es remunten a un cens de 1359, quan se'ns diu que Sant Martí de Riudeperes Tenia 37 focs o famílies. El 1497 la parròquia havia perdut famílies i el 1553 havia davallat fins a les 19.

Pel que fa als primers habitants de l'actual nucli de Calldetenes, sabem que el 1610 tenia uns 7 focs, i 17 el 1689. Inicialment era una petita barriada. Al segle XVIII la població va experimentar un fort desenvolupament, doblant la seva població (264 habitants el 1718, per 540 el 1782), tot i que el 1789va perdre un important contingent de població davallant fins als 491 habitants.

Al llarg de la primera meitat del segle XIX la població va patir fluctuacions, i les 138 famílies que existien el 1848 al terme es repartien de la següent manera: 48 al Carrer Gran, 28 al carrer de Sant Tomàs, 29 al carrer de França, 29 al Serrat i 4 masies unides al nucli. Tot i que en el primer cens de població s'hi reflecteix un nou creixement, al llarg de tota la segona meitat del segle XIX es va donar una nova davallada, i el 1900 hi ha els mateixos habitants que setanta anys enrere.

Al segle XX hi va haver molts alts i baixos; la dècada del 1900 i la del 1920 van ser de les més favorables, juntament amb la de 1990. La guerra civil de 1936-39 va ser la causa d'un petit retrocés i entre el 1940 i el 1960, tot i donar-se períodes d'un cert augment, no es poden considerar dècades d'un fort desenvolupament demogràfic. Des de 1960, la població va anar augmentant de manera continuada, tot i la lleu aturada de mitjans de la dècada de 1980. El cens del 1991 era de 1.475 habitants, xifra de la qual en resulta una densitat de població de 254 h/km2. La piràmide per edats de la població mostrava un pes important del grup d'adults (66%) i de joves (24%). A començaments des segle XXI la població de Calldetenes és de 2056 habitants (2001).

[edita] Enllaços externs