Enginyeria de telecomunicació

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

viquipeditzar

L'enginyeria de telecomunicació és una branca de l'enginyeria que estudia l'ús de la tecnologia per transmissió d'informació a distància, bàsicament mitjançant sistemes i dispositius electrònics.

A Catalunya s'estructura com una titulació universitària de caràcter oficial que consta de cinc cursos acadèmics i que s'imparteix en escoles tècniques superiors de diverses universitats tant públiques com privades.

Aquesta titulació incorpora una important base matèmatica i científica, al igual que altres branques de l'enginyeria superior [1] que fan que tingui un caràcter més generalista que les enginyeries tècniques (diplomatures). L'electromagenetisme és fonamental per al seu desenvolupament.

Entre les matèries pròpies que engloba es trobem el disseny de sistemes de telecomunicació com les xarxes, internet, la telefonia mòbil, els sistemes de radiodifusió sonora i televisió,... També el disseny electrònic dels equips i els circuits que formen part d'aquests sistemes. Així com els protocols i el programari que utilitzen els mateixos.

Entre les principals creacions que versa l'enginyeria de telecomunicació es trobaria: la ràdio, la televisió, les antenes, la telefonia, la radiocomunicació, les comunicacions òptiques, el ràdar, els satèl·lits de comunicació, els mòdems, els routers, els cables de comunicació, les xarxes d'ordinadors, els sistemes de compresió de la senyal com per exemple el MP3,...

En altres llengües