Estañu
De Uiquipedia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Xeneral | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nome, Símbolu, Númberu | estañu, Sn, 50 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Serie química | Metales del bloque p | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Grupu, Periodu, Bloque | 14, 5, p | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aspeutu |
gris plateáu rellucente |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Masa atómica | 118,710 uma | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Configuración electrónica | [Kr] 4d10 5s2 5p2 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Electrones per capa | 2, 8, 18, 18, 4 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propiedaes físiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estáu de la materia | sólidu | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Densidá | (blancu) 7.265 kg/m³ (gris) 5.769 kg/m³ |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Densidá llíquida nel p.f. | 6.990 kg/m³ | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Puntu de fusión | (231,93 ºC) 505,08 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Puntu d'ebullición | (2.602 ºC) 2.875 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpía de fusión | (blancu) 7,03 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpía de vaporización | (blancu) 296,1 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Capacidá calorífica | (25°C) (blancu) 27,112 J/mol·K |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propiedaes atómiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estructura cristalina | tetragonal | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estaos d'oxidación | 4, 2 (anfóteru) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Electronegatividá | 1,96 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Potenciales d'ionización (más) |
1u: 708,6 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2u: 1.411,8 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 3u: 2.943,0 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radiu atómicu | 145 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radiu atómicu calculáu | 145 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radiu covalente | 141 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radiu de van der Waals | 217 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Otros datos | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Resistividá llétrica | (0°C) 115 nΩ·m | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductividá térmica | (300 K) 66,8 W/m·K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Espansión térmica | (25°C) 22,0 µm/m·K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Velocidá del soníu | (t.a.) 2.730 m/s | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Módulu de Young | 50 GPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Módulu de Shear | 18 GPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Módulu de Bulk | 58 GPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Coef. Poisson | 0,36 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dureza Mohs | 1,5 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dureza Brinell | 51 MPa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Códigu CAS | 7440-31-5 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Isótopos más estables | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Unidades nel SI y en condiciones normales (0ºC y 1 atm) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L' estañu ye un elementu químicu de númberu atómicu 50 y símbolu Sn asitiáu nel grupu 14 de la tabla periódica de los elementos. Ye un metal plateáu, maleable, nun s'oxida fácilmente col aire y ye resistente a la corrosión. Alcuéntrase en munches aleaciones y úsase pa recubrir otros metales protexéndolos de la corrosión. L'estañu obtiense principalmente a partir del mineral casiterita n'onde se presenta como óxidu.
La so aleación col plombu (50% plombu y 50% estañu) forma la soldadura, utilizada pa soldar conductores lletrónicos, pola so baxa temperatura de fusión, que la fai perafayadiza pa esa aplicación yá que facilita la so fundición y mengua les probabilidaes de daños nos circuitos y pieces lletróniques.
[editar] Enllaces esternos
| Elementos químicos |
| Llistaos |
| Nome | Símbolu | Númberu atómicu | Masa atómica | Puntu de fusión | Puntu d'ebullición | Densidá |
| Grupos |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| Periodos |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| Series |
| Alcalinos | Alcalinotérreos | Lantánidos | Actínidos | Metales de transición | Metales del bloque p | Metaloides | Non metales | Halóxenos | Gases nobles |
| Bloques |
| bloque s | bloque p | bloque d | bloque f | bloque g |

