Karkemish
De Viquipèdia
Karkemish fou un regne hurrita del que es tenen noticies des al menys el 1800 aC quant n’era rei Aplakhanda. Subiluliuma I el va incorporar al Imperi Hitita i va posar al seu fill com a rei (Piyasilis I de Karkemish). La seva nisaga va romandre el poder. Un segle després, vers el 1240 aC, Ini-Tesub de Karkemish s'ocupava de tots els afers de Síria per compta de son parent Tudhalias IV i va resoldre conflictes o va donar ordres a Ugarit (conflictes fronterers, Siyanni fou separat d'Ugarit) i Amurru (prohibint-li comerciar amb Assur). Tot i així els principats vassalls de Síria feien jurament de lleialtat al Gran rei hitita (el rei de Karkemish no era mes que un dels reis vasalls) i si tenia mes funcions era per delegació i per la confiança que tenien els grans reis hitites en la gent de la seva família.
Ini-Tesub fou succeït per Talmi-Tessub, un fil del qual, Kunzi-Tesub, apareix a uns inscripció posterior i probablement fou rei abans del 1200 aC. Desaparegut l'Imperi Hitita, vers el 1185 aC el títol de gran rei fou assolit per Kunzi-Tesub de Karkemish (cinc generacions després del seu quadravi Subiluliuma I) pero por poc temps perquè vers el 1177 aC la ciutat fou destruïda pels Pobles del Mar i s'establí una dinastia Luvita. Ocupada per Teglatfalasar d'Assíria va recuperar la indepèndencia. El 717 aC la va ocupar Sargon II, i va ser destruïda el 605 aC en el curs de la guerra contra Egipte.
[edita] Reis
- Aplakhanda vers el 1800-1775 aC
- Yatarammi, vers el 1775 aC
- varis reis vers 1775-1600 aC
- als Hitites vers 1600 aC
- Reis vassalls hitites:
- Piyasilis (Shar-Kushukh) 1345-1330 aC (fill de Suppiluliuma I)
- Sharrikushukh (Isharruma) 1330-1300 aC
- Shakhurunuwa 1300-1260 aC
- Ini Teshup I 1260-1210 aC
- Talmi Teshup 1210-1185 aC
- destruïda pels Pobles del Mar cap el 1185 aC
- Dinastia Luvita 1185 aC
- varis reis 1185-1120 aC
- Kuzi-Teshub
- Cerablus 1120-1100 aC
- Ini-Teshub II c. 1100
- Tudhaliyas
- ...pazitis
- Ura-Tarhunzas
- Sukhi (Suhis) I cap el 925-? aC
- Astuwatamanzas
- Sukhi (Suhis) II cap el 885 aC
- Sangara cap el 870-848 aC
- Katuwas c. 848
- Ben-Bitbahiani cap el 800
- varis reis cap el 800-760 aC
- Kamanash I cap el 760 aC
- Asti Ruwas cap el 750 aC
- Araras (Yariris) cap el 740 aC
- Kamanash II (Kamanis) cap el 740 aC
- Sasturas cap el 740 aC
- Pisiris cap el 738 aC
- annexió a Assíria 717 aC
- Bel-emuranni, abans del 612 aC
- a Babilònia 612 aC

