Mosca domestica
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||||
|---|---|---|---|---|---|
| Musca domestica | |||||
| Classificacion classica | |||||
| Renhe | Animalia | ||||
| Embrancament | Arthropoda | ||||
| Sosembr : | Hexapoda | ||||
| Classa | Insecta | ||||
| Sosclassa | Pterygota | ||||
| Infra-classa : | Neoptera | ||||
| Superòrdre | Endopterygota | ||||
| Òrdre | Diptera | ||||
| Sosòrdre : | Brachycera | ||||
| Familha | Muscidae | ||||
| Genre | Musca | ||||
| Nom binomial | |||||
| Musca domestica (Linnaeus, 1758) |
|||||
| Taxons de nivèl inferior | |||||
| {{{1}}} | |||||
|
|||||
Las moscas (o en nòrd-occitan moschas) son maites insèctes, generalament de diptèrs, que se sarran a la mosca comuna (Musca domestica).
[Modificar] Mosca comuna
Los adults mesuran entre 5 a 8 mm de long, de cap negrós, de torax gris vestit de quatre bendas negras e jaunenc enjós, amb un còs plan pelut. Sos uèlhs son compausats de mai d'un milierat de lentilhas e son rogencs. An pas qu'un parelh d'alas de tons grises.
[Modificar] Biologia
Pòt pondre cada femèla a l'entorn de 500 uòus que fan cadun 1,2 mm de long. Las larvas, que son apòdas, s'alimentan amb de matièra organica, coma per exemple d'escobilhas e d'excrements. A mai d'èsser un element essencial de la cadena alimentària, qualques espécias de moscas escampilhan lo pollèn o facilitan la descomposicion de las remasilhas organicas.
[Modificar] Provèrbis
- "Ai volgut me far mèl, las moscas m'an manjat".
- "Mai l'ase es magre, mai las moscas lo fissan".

