Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
| Bari - Lantan - Ceri |
La
Ac
|

Taula Complèta
|
|
| General' |
| Nom, Simbòl, Numerò |
Lanthane, La, 57 |
| Seria quimica |
Lantanids |
| Grop, Periòde, Blòt |
3 , 6, f |
| Massa volumica, Duretat |
6146 kg/m³, 2.5 |
| Color |
blanc argentat
 |
| Proprietats atomicas |
| Massa atomica |
138.9055 u |
| Rai atomic (calc) |
195 (ND) pm |
| Rai de covaléncia |
169 pm |
| Rai de van der Waals |
n/a pm |
| Configuracion electronica |
[Xe]5d16s2 |
| Electrons per nivèl d'energia |
2, 8,18,18, 9, 2 |
| Estats d'oxidacion (Oxid) |
3 (basa fòrta) |
| Estructura cristallina |
exagonal |
| Proprietats fisicas |
| Estat de la matièra |
solid |
| Temperatura de fusion |
1193 K |
| Temperatura de vaporisacion |
3730 K |
| Volum molar |
22.39 ×10-6 m³/mol |
| Energia de vaporisacion |
414 kJ/mol |
| Energia de fusion |
6.2 kJ/mol |
| Pression de la vapor |
1.33E-07 Pa a 1193 K |
| Velocitat del son |
2475 m/s a 293.15 K |
| Divèrs |
| Electronegativitat |
1.1 (Escala de Pauling) |
| Capacitat calorica especifica |
190 J/(kg*K) |
| Conductivitat electrica |
1.26 106/m ohm |
| Conductivitat termica |
13.5 W/(m*K) |
| 1èr Potencial d'ionisacion |
538.1 kJ/mol |
| 2en Potencial d'ionisacion |
1067 kJ/mol |
| 3en Potencial d'ionisacion |
1850.3 kJ/mol |
| 4en Potencial d'ionisacion |
4819 kJ/mol |
| Isotòps los mai estables |
| iso |
AN |
semi-vida |
MD |
Ed MeV |
PD |
| 137La |
{sin.} |
60,000 ans |
ε |
0.600 |
137Ba |
| 138La |
0.09% |
1.05E11 ans |
ε |
1.737 |
138Ba |
| 138La |
0.09% |
1.05E11 ans |
β- |
1.044 |
138Ce |
| 139La |
99.91% |
La es estable amb 82 neutrons |
|
| Unitats del SI & CNTP, fòra d'indicacion contrària. |
Lo lantan es un element quimic, de simbòl La e de numerò atomic 57.
Lo lantan a donat son nom a la familha dels lantanids que fan partida de las tèrras raras. Son nom deriva del mòt grèc « lanthanein », que significa « amagar »: lo lantan es demorat longtemps amagat dins l'oxid de ceri.