De Uiquipedia
|
|
| Xeneral |
| Nome, Símbolu, Númberu |
magnesiu, Mg, 12 |
| Serie química |
metales alcalinotérreos |
| Grupu, Periodu, Bloque |
2, 3, s |
| Aspeutu |

blancu plateáu
|
| Masa atómica |
24,3050 uma |
| Configuración electrónica |
[Ne] 3s2 |
| Electrones per capa |
2, 8, 2 |
| Propiedaes físiques |
| Estáu de la materia |
sólidu |
| Densidá |
1.738 kg/m³ |
| Densidá llíquida nel p.f. |
1.584 kg/m³ |
| Puntu de fusión |
923 K |
| Puntu d'ebullición |
1.363 K |
| Entalpía de fusión |
8,48 kJ/mol |
| Entalpía de vaporización |
128 kJ/mol |
| Capacidá calorífica |
(25°C) 24,869 J/mol·K |
|
|
| Propiedaes atómiques |
| Estructura cristalina |
hexagonal |
| Estaos d'oxidación |
2 (base fuerte) |
| Electronegatividá |
1,31 (Pauling) |
Potenciales d'ionización
(más) |
1u: 737,7 kJ/mol |
| 2u: 1.450,7 kJ/mol |
| 3u: 7.732,7 kJ/mol |
| Radiu atómicu |
150 pm |
| Radiu atómicu calculáu |
145 pm |
| Radiu covalente |
130 pm |
| Radiu de van der Waals |
173 pm |
| Otros datos |
| Magnetismu |
paramagnéticu |
| Resistividá llétrica |
(0°C) 43,9 nΩ·m |
| Conductividá térmica |
(300 K) 156 W/m·K |
| Espansión térmica |
(25°C) 24,8 µm/m·K |
| Velocidá del soníu |
(t.a.) 4.940 m/s |
| Módulu de Young |
45 GPa |
| Módulu de Shear |
17 GPa |
| Módulu de Bulk |
45 GPa |
| Coef. Poisson |
0,29 |
| Dureza Mohs |
2,5 |
| Dureza Brinell |
260 MPa |
| Códigu CAS |
7439-95-4 |
| Isótopos más estables |
|
|
| Unidades nel SI y en condiciones normales (0ºC y 1 atm) |
El magnesiu ye un elementu químicu de númberu atómicu 12 y símbolu Mg, allugáu nel grupu 2 de la tabla periódica. Ye'l séptimu elementu n'abondanza constituyendo al rodiu del 2% de la corteya terrestre y el terceru más abondante disueltu nel agua de mar. Emplégase sobre manera como elementu d'aleación.
[editar] Enllaces esternos