De Uiquipedia
|
|
| Xeneral |
| Nome, Símbolu, Númberu |
litiu, Li, 3 |
| Serie química |
metales alcalinos |
| Grupu, Periodu, Bloque |
1, 2, s |
| Aspeutu |

blancu plateáu / agrisao
|
| Masa atómica |
6,941 uma |
| Configuración electrónica |
[He] 2s1 |
| Electrones per capa |
2, 1 |
| Propiedaes físiques |
| Estáu de la materia |
sólidu |
| Densidá |
534 kg/m³ |
| Densidá llíquida nel p.f. |
512 kg/m³ |
| Puntu de fusión |
453,69 K |
| Puntu d'ebullición |
1.615 K |
| Puntu críticu |
(estrapoláu)
3.223 K a 67 MPa |
| Entalpía de fusión |
3,00 kJ/mol |
| Entalpía de vaporización |
147,1 kJ/mol |
| Capacidá calorífica |
(25°C) 24,860 J/mol·K |
|
|
| Propiedaes atómiques |
| Estructura cristalina |
cúbica centrada
en cuerpu |
| Estaos d'oxidación |
1 (base fuerte) |
| Electronegatividá |
0,98 (Pauling) |
| Potenciales d'ionización |
1u: 520,2 kJ/mol |
| 2u: 7.298,1 kJ/mol |
| 3u: 11.815,0 kJ/mol |
| Radiu atómicu |
145 pm |
| Radiu atómicu calculáu |
167 pm |
| Radiu covalente |
134 pm |
| Radiu de van der Waals |
182 pm |
| Otros datos |
| Magnetismu |
non magnéticu |
| Resistividá llétrica |
(0°C) 92,8 nΩ·m |
| Conductividá térmica |
(300 K) 84,8 W/m·K |
| Espansión térmica |
(25°C) 46 µm/m·K |
| Velocidá del soníu |
(t.a.) 6.000 m/s |
| Módulu de Young |
4,9 GPa |
| Módulu de Shear |
4,2 GPa |
| Módulu de Bulk |
11 GPa |
| Dureza Mohs |
0,6 |
| Códigu CAS |
7439-93-2 |
| Isótopos más estables |
|
|
| Unidades nel SI y en condiciones normales (0ºC y 1 atm) |
El litiu ye un elementu químicu de númberu atómicu 3 y símbolu Li, allugáu nel grupu 1 de la tabla periódica. El so nome vien-y del griegu λιθoς (lithos, piedra). Pertenez a la serie química de los metales alcalinos. Na so forma pura ye un metal blandu de color blanco plateao, que s'oxida rápidamente n'aire o agua. Ye l'elementu sólidu más llixeru y emplégase especialmente n'aleaciones conductores del calor, en bateríes llétriques, y les sos sales nel tratamientu de ciertos tipos de depresión.
[editar] Enllaces esternos