Aluminiu
De Uiquipedia
|
|||||||||||||||||||||||||
| Xeneral | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nome, Símbolu, Númberu | aluminiu, Al, 13 | ||||||||||||||||||||||||
| Serie química | Metales del bloque p | ||||||||||||||||||||||||
| Grupu, Periodu, Bloque | 13, 3, p | ||||||||||||||||||||||||
| Aspeutu |
plateáu |
||||||||||||||||||||||||
| Masa atómica | 26,9815386 uma | ||||||||||||||||||||||||
| Configuración electrónica | [Ne] 3s2 3p1 | ||||||||||||||||||||||||
| Electrones per capa | 2, 8, 3 | ||||||||||||||||||||||||
| Propiedaes físiques | |||||||||||||||||||||||||
| Estáu de la materia | sólidu | ||||||||||||||||||||||||
| Densidá | 2.702 kg/m³ | ||||||||||||||||||||||||
| Densidá llíquida nel p.f. | 2.375 kg/m³ | ||||||||||||||||||||||||
| Puntu de fusión | 933,47 K | ||||||||||||||||||||||||
| Puntu d'ebullición | 2.792 K | ||||||||||||||||||||||||
| Entalpía de fusión | 10,71 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
| Entalpía de vaporización | 294,0 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
| Capacidá calorífica | (25°C) 24,200 J/mol·K | ||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||
| Propiedaes atómiques | |||||||||||||||||||||||||
| Estructura cristalina | cúbica centrada nes cares |
||||||||||||||||||||||||
| Estaos d'oxidación | 3 (anfóteru) | ||||||||||||||||||||||||
| Electronegatividá | 1,61 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||
| Potenciales d'ionización (más) |
1u: 577,5 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
| 2u: 1.816,7 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||
| 3u: 2.744,8 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||
| Radiu atómicu | 125 pm | ||||||||||||||||||||||||
| Radiu atómicu calculáu | 118 pm | ||||||||||||||||||||||||
| Radiu covalente | 118 pm | ||||||||||||||||||||||||
| Otros datos | |||||||||||||||||||||||||
| Magnetismu | paramagnéticu | ||||||||||||||||||||||||
| Resistividá llétrica | (0°C) 26,50 nΩ·m | ||||||||||||||||||||||||
| Conductividá térmica | (300 K) 237 W/m·K | ||||||||||||||||||||||||
| Espansión térmica | (25°C) 23,1 µm/m·K | ||||||||||||||||||||||||
| Velocidá del soníu | (t.a.) 5.000 m/s | ||||||||||||||||||||||||
| Módulu de Young | 70 GPa | ||||||||||||||||||||||||
| Módulu de Shear | 26 GPa | ||||||||||||||||||||||||
| Módulu de Bulk | 76 GPa | ||||||||||||||||||||||||
| Coef. Poisson | 0,35 | ||||||||||||||||||||||||
| Dureza Mohs | 2,75 | ||||||||||||||||||||||||
| Dureza Vickers | 167 MPa | ||||||||||||||||||||||||
| Dureza Brinell | 245 MPa | ||||||||||||||||||||||||
| Códigu CAS | 7429-90-5 | ||||||||||||||||||||||||
| Isótopos más estables | |||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||
| Unidades nel SI y en condiciones normales (0ºC y 1 atm) | |||||||||||||||||||||||||
L'aluminiu ye un elementu químicu, de númberu atómicu 13 y símbolu Al, allugáu nel grupu 13 de la tabla periódica. Col 8,13 % ye l'elementu metálicu más abondante na corteya terrestre.
La so llixereza, conductividá llétrica, resistencia a la corrosión y baxu puntu de fusión conviértenlu nun material bien afayadizu pa multitú d'aplicaciones, especialmente n'aeronáutica. Sicasí, la elevada cantidá d'enerxía necesaria pa la so obtención tórga-y una mayor utilización; dificultá que pue compensase pol so baxu coste de recicláu, la so dilatada vida útil y la estabilidá del so preciu.
[editar] Enllaces esternos
| Elementos químicos |
| Llistaos |
| Nome | Símbolu | Númberu atómicu | Masa atómica | Puntu de fusión | Puntu d'ebullición | Densidá |
| Grupos |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| Periodos |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| Series |
| Alcalinos | Alcalinotérreos | Lantánidos | Actínidos | Metales de transición | Metales del bloque p | Metaloides | Non metales | Halóxenos | Gases nobles |
| Bloques |
| bloque s | bloque p | bloque d | bloque f | bloque g |


