Sant Francesc de Borja
De Viquipèdia
Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572). Duc de Gandia (1542-1550) i jesuïta que esdevingué sant.
Era fill de Joan de Borja i Joana d’Aragó i, per tant, besnet d’Alexandre VI i de Ferran el Catòlic.
Va mantenir un estreta relació amb Carles V.
Es va casar amb Elionor de Castro, una dama portuguesa, amb qui va tenir set fills.
Primer marquès de Lombai, fou lloctinent de Catalunya (1439-1442). Nomenat duc de Gandia el 1542, en fou el quart, però en ingressar a la Companyia de Jesús va abdicar en el seu fill Carles Borja. Va servir a l’emperatriu Isabel.
Es retirà a Gandia el 1543. Ja viudo, professà als jesuïtes el 1548 i es doctorà en teologia (1550) i se n'anà a Roma.
Va refusar ser cardenal i assistí a la mort de Joana la Boja (1554) i fou marmessor de Carles V (1558).
Va ocupar diferents càrrecs dins l’ordre, fins arribar a prepòsit general (1565).
Creà molt col·legis a Europa i missions a Amèrica. És autor d’obres d’espiritualitat.
Va morir a Roma el 1572. Fou canonitzat l’any 1671 per Climent X.
| Precedit per: Joan II |
Duc de Gandia 1542–1550 |
Succeït per: Carles I |

