Calígula

De Viquipèdia

Escultura de Gai Calígula al Museu del Louvre, París
Ampliar
Escultura de Gai Calígula al Museu del Louvre, París

Gai Juli Cèsar August Germànic (Antium, hui Porto d'Anzio, 12 d.C. - Roma, id., 41 d.C.), més conegut com a Calígula, fou el tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia julio-clàudia, que hi governà des de l'any 37 fins el 41. És conegut per la seua extravagància exagerada, l'egocentrisme i el seu depotisme, a vegades, cruel, i morí assassiant a l'any 41, amb l'edat de 29 anys, per alguns dels seus propis guardaespatlles.

Desafortunadament, el seu regnat és el pitjor documentat de la dinastia julio-clàudia. Les fonts literàries sobre eixos quatre anys són imprecisses, sovint anecdòtica, i normalment hostil. Per tant, no tan sols la majoria dels fets d'aquest regnat segueixen sent confussos sinó que, a més, Calígula apareix més aviat com una caricatura i no com una persona real, un megalòman boig que se serveix dels capricis de la crueltat i dels esquemes enguillats. Aquesta descripció es deu sobretot als escrits dels senadors Suetoni i Tàcit.

Calígula era el fill més petit de Germànic i Agripina la Gran, i besnét de César August i net-nebót de Tiberi. Cresquè amb una família nombrosa, amb dos germans i tres germanes, als campaments militars de la Germània Inferior, on son pare comandava l'exèrcit imperial. El seu nom fou idea dels soldats de les legions, que feien broma amb ell disfressant-lo de legionari calçant-li petites càligues, una mena de sandàlies militars romanes.

Després de la presa de Tiberi del tron imperial, la seua família fou objecte de persecuccions, perquè era considerada perillosa per l'emperador paranoic com a hipòtesi de futures conspiracions. De fet, son pare morí en circumstàncies estranyes, potser assassinat per aquest i, més tard, sa mare i els seus dos germans més grans foren exiliats i assassinats per ordre imperial. Calígula

Quan l'emperador morí en l'any 37, el seu testament el designà com a hereu, conjuntament amb Tiberi Gemelus, nét de Tiberi. Calígula ja era un home ambiciós i no hi perdè temps. Dos dies després, el 18 de març, fa que el Senat romà declare nul el testament de Tiberi i es proclama emperador sense parents, i ordenà assassinar Gemelus poc temps després.

Els primers mesos del seu regnat foren prometedors, ja que Calígula concedí premis a la guàrdia pretoriana, manà arxivar tots els casos de traició iniciats per Tiberi, indultà als proscrits i els cridà de retorn, també a molts exiliats. No obstant això, poc de temps després, Calígula enfermà una mena de malaltia cerebral, segons Suetoni i Cassius Dio, el motiu pel qual estiguè molt prop de la mort i després, quan es recuperà, el comportament de l'emperador canvià radicalment. Estudis moderns suggereixen que l'emperador patia una depressió nerviosa o alguna mena d'enfecaliti, per a justificar el seu canvi d'actitud. O, potser, la seua personalitat fou conseqüència de l'ambient inestable de la seua infantesa i la seua adolescència. En qualsevol cas, Calígula es considerava com una persona extremadament ignorant i mal preparat per a governar. El terror de les persecuccions hi tornaren, al mateix temps que l'emperador prenia actituds, com a mínim, excèntriques com ara nomenar senador al seu cavall de carrera Incitatus, i manar esculpir el seu cap a totes les estàtues de divinitats de Roma, considerant-se a si mateix com un déu.

A poc a poc es tornà impopular i, al principi de l'any 41 fou assassinat per un legionari de la seua guàrdia personal, Cassius Chaera, de qui acostumava burlar-se pel seu aspecte afeminat, qui també assassinà a la seua muller Caesonia, i a la seua filla nadona Julia Drusilla.

Precedit per:
Tiberi
Emperador Romà
37 aC41 aC
Succeït per:
Claudi
Precedit per:
Tiberi
Dinastia julio-clàudia
12 aC41 aC
Succeït per:
Claudi