Tivenys

De Viquipèdia

Tivenys
Localització de Tivenys respecte el Baix Ebre


el Baix Ebre

Dades municipals
Gentilici Tivenysenc, tivenysenca
Població (2005) 912 hab.
Superfície 53,54 km2
Densitat (2005) 17,03 hab/km2
Altitud 13 m
Coordenades 40°54'34"N, 0°30'48"E
Entitats de població 1

Tivenys és un municipi de la comarca del Baix Ebre.


Taula de continguts

[edita] Situació

Se situa al marge esquerre del riu Ebre, en el sector nord de la comarca, entre la Serra de Cardó i el riu Ebre. Limita al nord amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al sud amb Bítem (Tortosa), del qual el separa el barranc de la Buinaca; a l'est s'estén per l'espai que va del riu fins a la serra del Boix, darrere la qual hi ha el terme del Perelló, mentre que a l'oest l'Ebre el separa de Xerta i Aldover.

El terme té la forma d'un gran circ tancat i coronat pels cimals de les Muntanyes de Cardó (punta de l'Agulla, 687 m; la Picossa, 766 m, i la Creu de Santos, 746 m) i de la serra del Boix (la Roca Foradada, 756 m) i la Buinaca (746 m). Tots els barrancs que davallen de la muntanya, el barranc de les Fonts o del Roldor, el de la Buinaca i els seus tributaris (barrancs de les Petxines i de Vallpalmera), etc., conflueixen cap a l'Ebre vers l'indret on es troba la vila.

[edita] Economía

L'agricultura és la principal activitat dels habitants de Tivenys. Al secà, la gent hi cultiva oliveres (970 ha), ametllers (112 ha), garrofers (273 ha) i una mica de vinya (76 ha), és molt important la producció d'oli d'oliva, ja que el cultiu de l'olivera com hem vist ocupa la major part del terme. Tot i així els conreus principals són a les terres de regadiu, amb arbres fruiters, sobretot, préssecs i cítrics, que són exportats a l'interior i a l'estranger.

En l'actualitat un bon nombre de persones treballen a la indústria i al sector serveis de Tortosa.


[edita] Llocs d'interes

L'Assut.

La paraula Assut vol dir presa, contenció. Existeix la hipòtesi que els romans van fer una resclosa on avui hi ha l’Assut per tal de dificultar el trafec fluvial per l'Ebre. Però la primera temptativa d'elevació de l'Ebre per poder canalitzar l'aigua a sèquies de reg, encara que es va fer d'una manera rudimentària, va ser l'any 944 dC, en plena dominació àrab, va ser llavors quan va tenir lloc el que podriem dir primer "assut".

L’Assut tal com la coneixem avui, es va començar a construir l'any 1402 i te les següents mides, 375 m de llarg, 3´5 d’amplada a la coronació, 24 d’amplada al talús o relliscador, 35 de basament i 7 de fons.

A la meitat del segle XIX l'assut va ser acondiciat per als dos canals de regadiu existents, el canal de la part de Tivenys es va començar l'any 1907 i fou inaugurat el 5 de maig de 1912 pel rei Alfons XIII.

El Parc Municipal

El Parc Municipal, és un dels llocs més pintorescos del poble per la seva situació, entre el canal de l'Esquerra i el riu Ebre. Ofereix una rica i variada vegetació que fa que el visitant gaudeixi d'un lloc de relax i descans, acompanyat d'una zona d'esbarjo infamtil.

L'Esglesia

El temple parroquial va ser construït des de l'any 1770 fins el 1794 i està dedicat a Sant Benet, Sant Miquel i Sant Antoni Abad.

L'edifici consta de tres naus i el cor sobre la porta, amb vuit altars laterals i l'altar major, d'estil gòtic i bizantí; la façana és d'estil neoclàssic. Fins el 1936 tenia un notable retaule gòtic procedent de Cardó. Durant la guerra civil va perdre els seus antics retaules i imatges.

La Capella

A una mitja hora del poble hi ha una antiga capella de la Mare de Déu del Carme, documentada des del 1760, feta per influència dels frares carmelitans de Cardó, divulgadors de la devoció a la comarca.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües