Mariano José de Larra
De Viquipèdia
Mariano José de Larra (Madrid 1809 – 1837). Escriptor, periodista i articulista, crític mordaç, retratà amb ironia la societat de l'època. El seu profund pessimisme i un desengany amorós el duren a suïcidar-se amb tan sols 28 anys i a convertir-se en un dels grans del romanticisme espanyol.
[edita] Vida i obra
Mariano José de Larra naix a Madrid en 1809. Son pare, metge i partidari dels francesos durant la Guerra de la Independència, ha d'exiliar-se a Bordeus quan estos són derrotats en 1814. Quatre anys més tard (1818), amb l'amnistia política, la família torna a Espanya i el pare de Larra es convertix en el metge personal del germà de Ferran VII.
Mariano José de Larra mostra gran vivor d'enginy i precocitat per a tot. Als 19 anys crea el seu primer periòdic, “El duende satírico del día”. Esta primera aventura periodística és mensual i només es manté durant cinc números. Li servirà, no obstant, d'experiència per a la seua empresa següent: “El pobrecito hablador”. D'esta nova publicació eixiran catorze números i en ella veuran la llum alguns dels seus articles més cèlebres, vertaderes crítiques cap els costums de la seua època.
La seua ironia i sarcasme a l'hora d'interpretar la societat espanyola del moment, li van aportar fama i èxit. En canvi, la seua única novel·la, El doncel de Don Enrique el Doliente, escrita davall la pretensió d'emular als grans del moment com Walter Scott, no va aconseguir entusiasmar el públic. Tampoc ho va fer la seua obra de teatre Macías.
La seua vida sentimental va ser agitada i infeliç. Es va casar amb Pepita Wetoret amb qui va tindre tres fills. Va mantindre relacions amb Dolores Armijo. Després de la ruptura amb esta i desenganyat pel clima polític i social del país, es va suïcidar als 28 anys.
Després de la seua mort la seua obra va quedar silenciada fins que la Generació del 98, enlluernada per la brillantor de l'autor, el va rescatar de l'oblit. La ironia i l'humor dels seus articles donen mostra de la seua genialitat: el seu profund pessimisme li servix per a retratar amb humor la hipocresia i corrupció de les institucions i la societat espanyoles.
El seu estil, la temàtica de la seua obra i la seua pròpia vida, el convertixen en un dels màxims exponents del romanticisme espanyol. Antològics són ja alguns dels seus articles com el de “El castellano viejo”, “El casarse pronto y mal”, “¿Entre qué gente estamos?” o el famós “Vuelva usted mañana”.

