Pitàgores

De Viquipèdia

Bust de Pitàgores
Ampliar
Bust de Pitàgores

Pitàgores de Samos (582 aC - 496 aC, en grec: Πυθαγορας va ser un filòsof i matemàtic grec, molt conegut pel Teorema de Pitàgores.

Pitàgores, "el pare dels nombres," va néixer en l'illa de Samos. Essent molt jove va viatjar a Mesopotàmia i Egipte, on va rebre els seus estudis bàsics i eventualment va fundar la seva primera escola. Problemes polítics el van obligar a mudar-se a Cròtona, en el sud de Itàlia, on va fundar la seva segona escola. Les doctrines d'aquest centre cultural eren regides per regles molt estrictes de conducta. La seva escola estava oberta a homes i dones indistintament, i la conducta discriminatòria estava prohibida. Els seus estudiants pertanyien a totes les races, religions i estrat econòmic i social.

La seva escola de pensament afirmava que l'estructura de l'univers era aritmètica i geomètrica, a partir de tot això les matemàtiques es van convertir en una disciplina fonamental per a tota investigació científica.

Pitàgores pot ser considerat la persona més influent de la història universal, passa per ser l'introductor de pesos i mesures, descobridor de la teoria musical, inventor de la geometria i l'aritmètica teòrica; el primer a sostenir la forma esfèrica de la terra, a parlar de "teoria" i de "filòsofs", a postular el buit, a canalitzar el fervor religiós en fervor intel·lectual, a usar el racionament i la definició, a considerar que l'univers era una obra només desxifrable per mitjans matemàtics.

[edita] Lògica del nombre:

Per pitàgores l'Arkhé de l'univers és el número. Aquest s'identifica amb el punt geomètric (espai) i amb l'àtom físic. Cada cos ve determinat per un conjunt de punts (unitats o àtoms), separats pel buit:

  • 1 → el punt
  • 2 → la línia
  • 3 → el pla
  • 4 → el volum

Del punt se'n deriva la línia, de les linies la superfície, de la superfície els sòlids, dels sòlids els elements i d'aquests totes les altres coses.

El trànsit de la superfície a la solidesa en representa la pluralitat, la suma d'1, 2, 3 i 4 dóna 10 (tetraktys), la dècada, que representa l'harmonia, el contingut de la qual és la progressió lògica que porta a ella, i des de la qual es reinicia tot moviment.

[edita] L'ambigüitat pitagòrica:

Constituïda com a secta religiosa encarregada de vetllar pels misteris revelats a Pitàgores, i dividida en membres parcialment iniciats, com el rapsoda Leurípides de Kalamata o Telodedoro de Samos, (els "acusmàtics") i totalment iniciats (els "matemàtics"), el cos de rigorosos coneixements científics d'aquesta escola es mescla amb idees místiques i supersticioses populars molt antigues, vinculades a la màgia numèrica. Aquest tractament litúrgic justifica la famosa aberració als nombres reals, com (π o arrel quadrada de dos).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Pitàgores