Lleis de Kepler

De Viquipèdia

Les lleis de Kepler van ser enunciades per Johannes Kepler per a explicar el moviment dels planetes en les seues òrbites al voltant del Sol.

  • 1a Llei (1609): Tots els planetes es desplacen al voltant del Sol descrivint òrbites el·líptiques, estant el Sol situat en un dels focus de la dita el·lipse.
  • 2a Llei (1609): El radivector que unix el planeta amb el Sol, agrana àrees iguals en temps iguals. El planeta es desplaça més ràpidament quan està en el periheli que quan està en el afeli
  • 3a Llei (1618): Per a qualsevol planeta, el quadrat del seu període orbital o temps que tarda a donar un retorn al Sol, és directament proporcional al cub de la distància mitjana amb el Sol (en unitat astronòmiques. P2 = k.a3. (sent P= període orbital; a=distancia).. Quant major és la distància mitjana entre un planeta i el Sol, més temps tarda a completar la seua òrbita.

- Aquestes lleis s'apliquen a altres cossos astronòmics que es troben en mútua influència gravitatòria (per exemple la Terra i la Lluna).

[edita] Formulació de Newton de la III llei de Kepler

Kepler no va presentar les seues lleis en forma neta i concisa, sinó en llibres que contenien gran quantitat de detalls i inclús especulacions metafísiques. Va ser Isaac Newton el que va extraure les lleis dels seus escrits, i les va relacionar amb els seus propis descobriments, donant-li sentit físic al que eren simplement lleis empíriques. Newton va deduir:

P^2 = \frac{4\pi^2}{G(m_1 + m_2)}a^3

on:

-