Usuari:Allman
De Viquipèdia
Marcel Duchamp va ésser un pintor i escultor francés, inventor dels ready-made. Nascut a Blainville-Crevon, el 28 de juliol de 1887, va participar en vida en diversos moviments artístics com el dadaisme, el futurisme, el cubisme i, fins i tot, el surrealisme. Després d’una llarga carrera artística va morir a Neuilly-sur-Seine el 2 d’octubre de 1968, però la seua influència va més enllà de la seua mort, allargant-se fins al Segle XXI.
La seua forma d’entendre l’art es desprèn de les seues paraules: L’acte creatiu no ho fa l’artista només; l’espectador posa l’obra en contacte amb el món exterior mitjançant les seues interpretacions i intents de desxiframent, açò afegeix la seua contribució a l’art creatiu.
Taula de continguts |
[edita] NO-MADE
BBBB B BBB BBB BBBB BBB BB BBBB BBB BB BBBB BBBBB BBBB BBB BB BBB BB BBBB BBB e é é é é éé é é é é é é
- )ï(
????? ??? ?? ???? ?? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ??
? ? ? ? ? ? ? ? ? ?
Hannah Arendt (14 d’octubre, 1906 – 4 de desembre, 1975)
Va ser una pensadora que va escriure sobre l’activitat política, el totalitarisme i la modernitat. La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacional socialisme i l’holocaust. Passà del distanciament religiós a la constant reivindicació de la seva condició d'individu femení i jueu. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, perquè la filosofia concerneix a l’home en singular. Ella va enfocar el seu treball des de la perspectiva que els homes i no l’home habita la terra.
??? ???? ??? ??
? ??? ??? ??? ????? ??
??? ????? ???? ????? ?? ??? ?? ????? ????? ?? ????????? ?????? ?????? ??????? ?? ??????? ? ????????? ???????? ??????????
??? ????? ???????? ????? ???? ???? ??????? ???? ?????? ?????? ?? ??????? ????????? ??????? ????' ????? ????????' BBBB BBBBBBBBBBBBBBBB BBBBB BBBBBBBB BBBBBBBBBB BBBBBBBB
BBBBBBBBBeéé idolatria
éééééééééééééééééééééééééeBBBBB BBB BBB BBBB BBBBB BBBBB
BB BBB BBB BBBBB BBBBBBBBBBBB BBBBBB BBB eéééé éééé ééé ééé éééééé éé ééé éée???????????????????????????????????????????????????????????????????????????????? BBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBeééééééééééééééééééééééééééée BBBBB BBB BBB BBBB BBBBB BBBBBBB BBBBBB BBBBB BBBBBBBBBBBB BBBBBB BBB eéééé éééé ééé ééé éééééé éé ééé éée BBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBeééééééééééééééééééééééééééée BBBBB BBB BBB BBBB BBBBB BBBBBBB BBBBBB BBBBB BBBBBBBBBBBB BBBBBB BBB eéééé éééé ééé ééé éééééé éé ééé éée BBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBeééééééééééééééééééééééééééée BBBBB BBB BBB BBBB BBBBB BBBBBBB BBBBBB BBBBB BBBBBBBBBBBB BBBBBB BBB eéééé éééé ééé ééé éééééé éé ééé éée BBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBeééééééééééééééééééééééééééée BBBBB BBB BBB BBBB BBBBB BBBBBBB BBBBBB BBBBB BBBBBBBBBBBB BBBBBB BBB eéééé éééé ééé ééé éééééé éé ééé éée
[edita] Disseny gràfic
El disseny gràfic és l'art aplicat de compondre imatges i textos per a la comunicació d'un missatge. El disseny gràfic és omnipresent en la nostra vida quotidiana ja que els objectes de disseny es produeixen en sèrie i s'adrecen al gran públic. Es pot aplicar en diversos medis com: materials impresos, pel·lícules, animació, decoració de productes, empaquetat, roba o senyals d'informació. El disseny gràfic es remunta a l'origen mateix del llenguatge escrit, però és cap al segle XIX quan tingué una entitat pròpia.
El principi fonamental és oferir un missatge clar, sense deixar d'aportar els aspectes secundaris. Per això el dissenyador utilitzarà recursos com l'ordre, l'equilibri, el color, el contrast, l'èmfasi, el moviment, els motius repetitius, la proporció, la proximitat, el ritme, la textura, la unitat i l'espai en blanc entre d'altres.
[edita] Història del disseny gràfic
El disseny gràfic no comença a identificar-se com a tal fins a finals del segle XIX, però el trobem latent en les pintures rupestres del Paleolític i en el naixement del llenguatge escrit en el tercer mil·lenni aC. El llibre de Kells és un exemple primerenc de disseny gràfic, amb una estètica que seria acceptable fins i tot avui. Es tracta d'una Bíblia manuscrita profusament il·lustrada, realitzada per monjos irlandesos del segle IX dC.
La introducció dels tipus mòbils per Johannes Gutenberg va fer els llibres més barats de produir, augmentant la seva difusió. Els primers llibres impresos (incunables) van marcar el model a seguir fins al segle XX. El disseny gràfic d'aquesta època es coneix com Estil Antic (especialment la tipografia que els primers tipògrafs van usar) o Humanista, com l'escola filosòfica predominant de l'època.
Després de Gutenberg, el disseny gràfic va ser una evolució gradual, sense canvis significatius, fins que a la fi del segle XIX, especialment a Gran Bretanya, es va fer un esforç per crear una divisió clara entre les Belles Arts i les Arts aplicades. Entre 1891 i 1896, la impremta Kelmscott de William Morris va publicar alguns dels productes gràfics més significatius del Moviment d'Arts i Oficis (Arts and Crafts), i va fundar un lucratiu negoci basat en el disseny de llibres de gran refinament estilístic, venent-los a les classes pudents com objectes de luxe. Morris va demostrar que existia un mercat per als treballs de disseny gràfic, establint la separació del disseny pel que fa a la producció i les belles arts. El treball de la impremta Kelmscott està caracteritzat per la seva recreació d'estils històrics, especialment medievals.
[edita] segle XX
El disseny de principis del segle XX, igual que les Belles Arts del mateix període, van establir una reacció contra la decadència de la tipografia i el disseny de finals del segle XIX. El símbol de la tipografia moderna és la tipografia de pal sec, inspirada pels tipus industrials de finals del segle XIX. Destaquen Edward Johnston, autor de la tipografia per al Metro de Londres, i Eric Gill. Jan Tschichold va plasmar els principis de la tipografia moderna en el seu llibre de 1928, New Typography. Més tard va repudiar la filosofia que exposa en aquesta obra, qualificant-la de feixista, però va continuar sent molt influent. Tschichold, tipògrafs de la Bauhaus com Herbert Bayer i Laszlo Moholy-Nagy, i El Lissitzky són considerats els pares del disseny gràfic com el coneixem avui dia. Van ser pioners en les tècniques de producció i en els estils que s'han anat usant posteriorment. Avui, els ordinadors han alterat dràsticament els sistemes de producció, però l'enfocament experimental que van aportar al disseny és més rellevant que mai.
El disseny gràfic es va modernitzar mentre guanyava aplicacions i reconeixement. L'economia americana de després de la II Guerra Mundial estava en voga i es produïa la necessitat d'una gran quantitat de disseny gràfic, aplicat a la propaganda i a l’embalatge. Molts emigrants alemanys de la Bauhaus van ser protagonistes d’aquests fets.
Noms notables en el disseny modern de mitjans de segle són Adrian Frutiger, dissenyador de les tipografies Univers i Frutiger; i Josef Müller-Brockmann, important cartellista dels anys cinquanta i seixanta. La reacció a la cada vegada major sobrietat del disseny gràfic va ser lenta però inexorable. Els orígens de les tipografies postmodernes es remunten al moviment humanista dels anys cinquanta. En aquest grup destaca Hermann Zapf, que va dissenyar dues tipografies avui omnipresents: Palatino (1948) i Optima (1952). Desdibuixant la línia entre les tipografies amb serifa i les de pal sec i reintroduint les línies orgàniques en les lletres, aquests dissenys van servir més per a ratificar el moviment modern que per a rebel·lar-se contra ell. Una fita important va ser la publicació del First things first 1964 Manifesto, que era una forma més radical de disseny gràfic, criticant la idea del disseny en sèrie, de baix valor. Va inflenciar de manera determinant en tota una nova generació de dissenyadors gràfics, contribuint a l'aparició de publicacions com la revista Emigri. Un altre notable dissenyador de finals del segle XX és Milton Glaser, que va dissenyar la inconfusible campanya I Love NY (1973), i un famós cartell de Bob Dylan (1968). Glaser va prendre elements de la cultura popular dels seixanta i els setanta.
David Carson ha anat en contra de tot allò restrictiu en els dissenys moderns. Bona part dels seus dissenys per la Raygun magazine són intencionadament il·legibles, presentant una tipografia dissenyada per a produir experiències visuals en comptes de literàries.
[edita] =Vegeu també
- Precedents
- Cartellisme
- Il·lustració comercial
- Marshall McLuhan
Este período comprende los casi cuatro siglos que van desde la difusión de la imprenta en la Europa de la modernidad hasta las primeras décadas del siglo XIX, cuando el telegráfo cambiaría para siempre la historia de la comunicación humana.
En el mundo occidental, solo una tercera parte de la historia ha sido tipográfica, aunque, por cierto, la relación entre esta etapa y la anterior es interdependiente. Para Mc Luhan, la 'civilización' es equiparable a 'la cultura de la escritura', cultura que, según su opinión, competirá con la cultura electrónica. Observará, además, que mientras que la escritura manuscrita destacaba la insignificancia y la torpeza de la irritación especializada propias del signo visual, en la pagina impresa, predominará la linearidad y la repetitividad.
La Galaxia Marconi o la Aldea Cósmica Mc Luhan dijo que el ciclo histórico entre los medios-mensajes y el hombre-usuario, concluye en la actual Galaxia Marconi, caracterizada por el medio televisivo.
- William Addison Dwiggins
WAD (as he called himself) is credited with coining the term 'graphic designer' in 1922[1] to describe his various activities in book design, illustration, typography, lettering and calligraphy (his first typeface designs were released much later). The term did not achieve widespread usage until after the Second World War.
[edita] Enllaços externs
kkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkk kkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkkk dddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddd
[edita] LOGOTIPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPP
El logotip és un signe gràfic que serveix a una entitat o un grup de persones per representar-se. Els logotips ens indiquen que és d'algú i té propietari.
Disposa de dues parts:
- La imatge (d'aquí ve el nom de logo)
- La tipografia (tip) que identifica l'empresa, l'entitat, l'associació o el grup de persones.
Quan només disposa de tipografia s'anomena monograma.
[edita] Origen
En les coves dels homes prehistòrics es poden trobar també marques i senyals que podem contemplar com precedent dels logotips. Històricament, els artesans del fang, del cristall, els fabricants d'espases i artilugis de ferro i els impressors utilitzaven marques per a assenyalar la seva autoria. Els reis que sabien signar a més marcaven els documents legals amb un logotip de la seva creació, a mà o amb un segell.
[edita] Concepte???
El logotip pot ser l'eix afirmador de la propietat privada a través del fet de l'autoria.
El logotip com part de la identitat visual d'una empresa o institució, és la representació tipogràfica del nom de la marca.
En un logotip es diferencien dues entitats:
- la imatge: Signe visual gràfic. Aquest signe pot tenir comportaments diferenciats
- indicial (exemple: )
- simbòlic (exemple: la creu de la creu roja)
- icònic (exemple: la poma de Apple).
- La tipografia: El nom de l’entitat (exemple:) o les sigles de l’entitat (exemple: IBM)
La funcionalitat d'un logotip radica en la seva capacitat per a comunicar el missatge que es requereix com per exemple "Som una empresa responsable" o "aquest producte és d'alta qualitat", i per a l'assoliment d'això es requereix de l'ús de colors i formes que contribueixin a que l'espectador final ho interpreti així.
Un logotip, en termes generals, requereix de l'apropiat ús de la semiòtica com eina per a assolir l'adequada comunicació del missatge i la interpretació per part de l'espectador més propera a aquest missatge. Així per exemple un cercle groc pot interpretar-se de diferents formes i donar-se-li diferents significats com "sol", "moneda", "ou", "formatge" o altres, mentre que si es troba adjacent a la paraula "banc" ambdós elements, el cercle groc i la paraula banc, prenen un sol significat: "Institució Bancària". És a dir, el logotip, al moment de representar una entitat o grup de persones, el més apropiat és que mantingui congruència semiòtica entre el que s'entén i el que realment busca representar.
[edita] 000
- Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols de 1487 de Bernat Fenollar i Jeroni Pau.
- La brama dels llauradors de l'Horta de València contra lo venerable mossèn Bernat Fenollar de 1490, Un llibre que neix com a resposta a l'anterior, imprès a València 1561.

