O
De Viquipèdia
| Alfabet llatí | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| A | B | C | D | ||
| E | F | G | H | I | J |
| K | L | M | N | O | P |
| Q | R | S | T | U | V |
| W | X | Y | Z | ||
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals. El seu nom és o. Quan les normes d'accentuació ho marquin se'ls ha de posar accents que seran tancats Ó ó o oberts Ò ò depenent de quina en sigui la pronuncia. En català oriental -menys en el mallorquí (excepte a Sóller) - es pronuncia /u/ quan es troba en posició àtona. En Rosellonès pot arribar-se a tancar fins al punt que sona com a una u (Canigú).
Prové de la lletra grega Òmicron (Ο, ο) que passa primer a l'alfabet etrusc i després al Llatí com a O entesa com la vocal /o/.
És una conjunció dubitativa, que constitueix la proposició connectiva de disjunció.
(Sovint seguida de l'adverbi bé) Expressa una alternativa.
(Sovint reforçada amb sia) Denota equivalència.
En l'escriptura antiga equivalia al pronom ho.
- Química: O és el símbol de l'element químic oxigen
- Astronomia, i Cosmologia: Classe espectral de determinats estels massius.

