Isaac Albéniz i Pascual

De Viquipèdia

Isaac Albéniz (Camprodon (Ripollès), 29 de maig de 1860 - Cambo-les-Bains (Aquitània, França), 18 de maig de 1909) va ser un gran compositor i intèrpret de piano. No solament es va dedicar a la música per a aquest instrument: també va escriure temes per al teatre i més de dues dotzenes de cançons, així com diversos temes orquestrals i de cambra.

La vida d'Isaac Albéniz, sobretot la infantesa i la joventut, és una de les més apassionants de la història de la música. Va ser un nen prodigi que va debutar com a pianista amb tan sols quatre anys, en un recital a Barcelona. Va estudiar piano en aquesta ciutat i va intentar ingressar al conservatori de París, però no ho va aconseguir. Va continuar els estudis a Madrid, on s'havia traslladat la seva família el 1869. Tenia un caràcter inquiet, es va escapar de casa als deu anys d'edat i va recòrrer diverses ciutats i pobles de Castella organitzant els propis concerts. Una segona fugida, el 1872, el va portar a Buenos Aires. Protegit pel secretari particular d'Alfons XII, va poder proseguir els estudis als Conservatori de Brussel·les.

El 1882 es va casar amb Rosina, amb qui va tenir tres fills.

A causa de la nefritis que patia, es va traslladar al balneari de Cambo-les-Bains (als Pirineus atlàntics francesos) per predre-hi les aigües. Hi va morir el 18 de maig de 1909.