L'Esquella de la Torratxa
De Viquipèdia
L'Esquella de la Torratxa va ser un setmanari satíric, republicà i anticlerical, fundat a Barcelona el 6 de maig de 1872.
En la seva primera època, però, no va passar dels quatre números, i tampoc no els va superar en la segona època. La tercera i definitiva aparició va tenir lloc el 19 de gener de 1879. Duia el subtítol Periòdich satíric, humorístich, ilustrat i literari. Donarà al menos uns esquellots cada setmana.
Malgrat que no tenia un to tan polític com La Campana de Gràcia, va ser molt crític amb l'alcalde Rius i Taulet i l'Exposició Universal de 1888. Santiago Rusiñol, amb el pseudònim Xarau, signava uns glossaris més o menys escarnidors dels de Xènius a La Veu de Catalunya.
Durant molts anys, el seu títol fou La Esquella de la Torratxa, fins que el 1911 es normalitzà el seu títol. Els editors i principals impulsors d'aquesta publicació, així com de la seva "germana" la Campana de Gràcia" foren la nissaga d'impressors i llibreters López, propietaris de la Llibreria Espanyola. Innocenci López Bernagossi en fou el fundador, Antoni López Benturas, el seu fill, continua la seva tasca, fins el net, Antoni López Llausàs, que s'exilià a París i Buenso Aires per la guerra civil. Els López editaren moltes publicacions i almanacs, a més de les obres de Serafí Pitarra.
Els millors humoristes gràfics catalans publicaren acudits, vinyetes i il.lustracions a les seves pàgines: des d'Apel.les Mestres, Tomas Padró, Manuel Moliné, Marià Foix, Pellicer Montseny, Ricard Opisso, Apa (Feliu Elias), Picarol (Josep Costa), Jaume Passarell, Lluis Bagaria...
Durant la Guerra Civil va passar a mans d'un equip d'humoristes, encapçalats per Avel·lí Artís-Gener (Tísner), i Pere Calders, que li van donar nova vida. Va desaparèixer el 1938.

