Còrsega

De Viquipèdia

Còrsega
Escut de Còrsega
Bandera de Còrsega
Informació
Capital: Ajaccio
Població


 - Total
 - Densitat de població


273.000 hab. (2004)
31 hab/km²

Superfície 8 680 km²
Districtes 5
Cantons 52
Municipis 360
President del
consell regional
Ange Santini (UMP)
Departaments
Localització
Imatge:Corse map.png

Còrsega (en cors Corsica, en francès Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km2, situada a latituds (entre 41º i 43º de latitud Nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km2 i una població de 272.000 habitants (2004). Administrativament pertany a l'Estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud. La capital històrica i cultural és Corte (o Corti), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (o Aiacciu), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econòmica és Bastia. Altres ciutats són Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu).

Taula de continguts

[edita] Geografia

Allargada en sentit nord-sud, es troba allunyada 160 km de la costa provençal (França), a 82 km de la costa toscana (Itàlia) i a només 12 km al nord de Sardenya, la gran illa germana. Dins aquest veïnatge cal també remarcar les illes i illots de l'arxipèlag toscà: Elba, Capraia, Gordona, Pianosa, Montecristo, Giglio. El braç de mar entre Còrsega i Sardenya, l'estret de Bonifacio (les Boques de Bonifaziu), és poc profund, en canvi el que la separa de l'arxipèlag toscà és més marcat (de 400 a 500 m de profunditat).

[edita] Geologia

Còrsega és una veritable muntanya dins la mar Mediterrrània, i ofereix grans regions naturals que corresponen a diversos conjunts geològics:

  • Còrsega cristal·lina
  • Còrsega alpina
  • Depressió central
  • Plana oriental
  • Còrsega calcària

[edita] Història

En l'antiguetat els escriptors clàssics parlen dels cors com un poble pobre amant de la justícia. Els esclaus eren dòcils i s'adaptaven a la vida civilitzada. Sèneca que fou exiliat vuit anys a l'illa (41 aC a 33 aC) parla molt malament dels nadius i de l'illa en general. Altres escriptors ressalten la longevitat dels cors.

Modernament s'organitzen en clans familiars.

Tot seguit alguns dels fets cabdals de Còrsega amb relació a Catalunya:

  • El 1297, el Papa Bonifaci VIII concedí Còrsega a Jaume II de Catalunya-Aragó. La seva bandera és un cap de sarraí, ja que segons la llegenda un sarraí va salvar la vida al rei Jaume II.
  • L'any 1353, Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al regne de Sardenya i Còrsega amb la delegació dels poders reials a un virrei.
  • El 23 de juliol de 1409, el rei Martí I de Catalunya-Aragó nomenà regent de Còrsega el jurista català Hug Bonapart.
  • El 1448, el Papa Nicolau V va cedir els drets sobre Còrsega als genovesos i va declarar caducats els drets catalans.
Imatge de satèl·lit de l'illa de Còrsega
Ampliar
Imatge de satèl·lit de l'illa de Còrsega

[edita] Gastronomia

La gastronomia corsa és mediterrània i de muntanya. Els principals productes deriven de la castanya, els cítrics, la xarcuteria de porc i la llet i formatge d'ovella. Els productes que tenen una denominació protegida són:

Altres productes tradicionals són:

  • En xarcuteria: figatellu (salsitxa de fetge), prizuttu (pernil sec), coppa, lonzu, panzetta.
  • El civet de senglar.
  • En formatges: bastilicacciu, calinzanu, niolincu, venachese i sartinesi.
  • En pastiseria: la pulenda (farina de castanya), els nicci (crêpes a base de farina de castanya) i els canistrelli (galetes de llimona, anís i castanya)
  • En begudes: cervesa amb aroma de castanya i licors de cidra, de castanya, de cirera d'arboç...

[edita] Bibliografia

  • GAMISANS, J.: La végétation de la Corse. Ais de Provença: Édisud, 1999. 391 pàgs. ISBN 2-7449-0083-4
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Còrsega


Bandera francesa Regions de França Bandera francesa

França metropolitana : Alsàcia · Alvèrnia · Aquitània · Borgonya · Bretanya · Centre · Còrsega · Franc Comtat · Illa de França · Llemosí · Llenguadoc-Rosselló · Lorena · Migdia-Pirineus · Nord-Pas-de-Calais · Baixa Normandia · Alta Normandia · País del Loira · Picardia · Poitou-Charentes · Provença-Alps-Costa Blava · Roine-Alps · Xampanya-Ardenes

Regions d'ultramar : Guadeloupe · Guaiana · Martinica · Reunió