Anomalia mitjana
De Viquipèdia
El cos p orbita (en una òrbita el·líptica) al voltant del cos s. El centre c del cercle auxiliar és el centre de l'el·lipse i el seu radi és igual al semieix major d'aquesta. L'anomalia mitjana M és l'angle czy. El punt z és el periàpside de l'òrbita i el punt y és tal que l'àrea del sector circular c-z-y és igual a l'àrea del sector el·líptic s-z-p multiplicada pel factor d'escala que és el ràtio entre l'eix major i l'eix menor de l'el·lipse. O, en altres paraules, l'àrea del sector circular c-z-y és igual a l'àrea s-z-x.
L'anomalia mitjana (símbol
) és un dels elements orbitals. S'utilitza per a especificar la posició d'un cos celeste en la seva òrbita. Es defineix com la fracció del període orbital que ha transcorregut des de l'últim pas de l'objecte pel periàpside, expressat com un angle.
[edita] Càlcul
En mecànica celeste i astrodinàmica, l'anomalia mitjana
es pot calcular de la forma següent:
on:
és l'anomalia mitjana al temps
,
és el temps inicial (normalment l'època),
és el temps que ens interessa, i
el el moviment mitjà.
De forma alternativa:
on:
és l'anomalia excèntrica,
és l'excentricitat.
[edita] Vegeu també
- Anomalia verdadera
- Anomalia excèntrica



