Flaix FM
De Viquipèdia
Flaix FM es una emissora privada, propietat de Grup Flaix, que emet a Catalunya, Catalunya Nord, Andorra i Castelló.
Flaix FM es caracteritza per ser una ràdio músical en català on s'emeten els ultims titols de mùsicadance del moment amb molt ritme.
Taula de continguts |
[edita] Historia
[edita] Els prolegòmens
Flaix neix d’una vocació perfeccionista, de la voluntat de fer una ràdio professional i privada; una emissora que tingui una cura especial, una santa devoció per les sintonies, les falques, les crosses i els indicatius, amb l’objectiu de marcar un estil inqüestionable tant en música com en locució. Aquesta era la visió d’en Miquel Calçada i en Carles Cuní quan tot just exercien de locutors a Catalunya Ràdio.
Pel pont de la Immaculada de l’any 1986 el programa “A punt de neu” –primer a Catalunya Ràdio, després a Flaix– traslladava les seves masses de fanàtics, uns cinc mil esquiadors catalans, a l’estació francesa de Tignes. En Carles i en Miquel s’assabenten que allà hi ha una emissora de ràdio que porten només dues persones, i els demanen si els deixen uns quants minuts al dia per connectar-se amb l’audiència d’esquiadors nostrats.
Aquella emissora local els va cedir amablement els estudis perquè poguessin dedicar una estona als seus. Al cap de cinc dies de conviure amb aquells dos senyors que feien ràdio lliure i que s’organitzaven com volien, en Miquel Calçada es va atrevir a fer la pregunta del milió de dòlars: “Però, en realitat, l’emissora la porteu vosaltres?”. La resposta no va ser cap altra que: “Sí, anem a buscar la publicitat i vivim d’això”. Un producte fet a mà per dos espontanis que no depenen de ningú.
De retorn a casa, la fan petar. “No hi ha pas per aquí cap estació d’esquí que tingui una emissora de ràdio?” La de Baqueira-Beret. Tot va ser qüestió de dies. Es presenten a les pistes i els proposen portar una emissora que fins llavors no tenia cap substància. A partir de llavors, es dediquen a preparar-los un projecte que conclou el 1987: Vaquèira els encomana la gestió de la seva ràdio.
Entre el 1987 i el 1991, cada cap de setmana d’hivern en Carles i en Miquel pugen fins a Vielha per tirar endavant el projecte. I entre setmana deixen l’emissora a mans de dos locutors.
Entre tanta gresca es produeix un fet clau: el segon procés de concessió d’emissores de ràdio atorgades per la Generalitat de Catalunya. No cal dir que van decidir apuntar-s’hi.
Van tenir l’habilitat de demanar Terrassa amb el pressupòsit que a Barcelona difícilment els darien res. Justificaven la concessió no tan sols la procedència i el bagatge professionals de dues firmes solvents del mercat radiofònic, sinó també l’experiència empresarial que tenien gràcies a l’emissora de Baqueira-Beret. Finalment els van donar la freqüència de Terrassa, que estava legalment estipulada només per a una part de la ciutat. Això, juntament amb l’altura i la potència que tenia la freqüència, feia témer el pitjor…
[edita] Els primers passos a Terrassa
Aquella freqüència que els havien concedit a Terrassa depenia d’una antena que s’havia de col·locar, literalment, al fons d’un barranc. En Miquel i en Carles havien traginat moltes hores de joventut als micros de Ràdio Terrassa i volien començar allà on s’havien iniciat com a professionals. Així doncs, van llogar una antiga fàbrica tèxtil anomenada Hilabor, i en Justo Molinero, l’as de la ràdio flamenca, els va deixar un espai a la seva torre-antena, en uns terrenys seus de la carretera Terrassa-Martorell. Gràcies a això les ones de Flaix sortien del barranquisme i arribaven nítidament a tota la ciutat de Terrassa i voltants.
El rum-rum periodístic sobre el fet que la parella Cuní-Calçada iniciava una nova emissora va atreure tota mena de currículums i cintes gravades de futurs locutors expectants. Es van quedar amb dos cracs de Ràdio Valira —l’Ajo Casals i en Joan Arenyes—, més en Carles Davó —provinent de RKOR—, en Xavi Serrano —arribat de Ràdio Ciutat de Manresa— i en Marcel Gorgori —l’home de l’òpera al Canal 33, que llavors portava els informatius de l’emissora.
Les emissions van començar l’1 de juny del 1992. A la seva manera, i ja de bon principi, eren alternatius: per la mera vocació d’explorar territoris musicals encara no devastats per la clonació radiofònica; per programar música negra americana, d’importació absoluta i absolutament anticomercial.
Havia de ser una emissora que destacaria de les altres per moure’s sempre a l’avantguarda, al marge i a la contra de les pautes de programació habituals a casa nostra. Els fundadors ho tenien molt clar i ho van transmetre a tot l’equip de bon principi. Tothom s’hi havia de jugar el coll, sense càrrecs ni prebendes, lluitant minut a minut. Això volia dir confiar a cegues que Flaix era un pinya i no una plataforma de rotació de punxadiscos, acomiadats després de ser xuclats, com era habitual en altres radiofórmules.
El secret d’aquesta llarga resistència davant l’adversitat es troba en tot l’equip inicial de Flaix. En aquella emissora, vulguis o no, tothom s’implicava amb l’empresa i se la feia seva. Això o tornar-se boig. Perquè esperant la terra promesa es van viure anys magres, secs i àrids on només la il·luminació de tots permetia creure que aquella emissora era no tan sols viable sinó que, en realitat, seria l’emissora que copiarien les altres emissores. Dogma de fe que tots van assumir des del primer dia.
[edita] La consolidació
Els senyals del canvi imminent se succeeixen des del moment en què Flaix entra a Barcelona, gràcies a una concessió que tenien a Sant Feliu de Llobregat i que els permetia repetir a la capital. D’aquells quatre locutors pioners s’arriba, camí del 1997, a una nova generació de relleu que ja s’ha fet a casa i des de casa: en Lluís Mas, la Txell Aixendri, en Vador Lladó, en Jordi Cases o l’Oriol Carrió formen un equip sense complexos ni desorientacions.
És una època de transició, un moment crític i expectant. Hi havia una base potencial de públic nou, però el mercat del dance era, a primera vista, un territori massa limitat, encara que tampoc es podia navegar sense rumb definit entre quatre retalls de funky i els èxits immediats. No podien, no volien convertir Flaix FM en una RAC 105 en miniatura. Allà fora sonava tota una gamma de músiques electròniques, d’estils innovadors, d’experiments en dansa. Comencen a intuir quin és el seu públic, quina música hi connecta de veres.
No estaven per històries ni temien el fracàs perquè la feina dels primers ja s’havia fet; hi havia un coixí d’oients i tot el que volien era fer-se el seu espai. Flaix FM havia de ser aquesta ràdio que obria un cicle històric inevitable. Del funk i el soul al dance només hi ha l’obstinada evolució de la música del ball, del ritme per se, que taral·lejaven aquells fatigats esclaus de Nova Orleans, però calia que algú se n’adonés i sabés fer-la escoltar als europeus del segle XXI.
Mentre es consolidava una nova fornada de locutors que emprenia les seves pròpies dreceres musicals, apareixia també una xarxa de clients específica i suculenta: macrodiscoteques que en tot el cap de setmana mouen milers de persones, un no parar de gent que travessa, en autocars nocturns, tota la geografia del país. Autocars a Mataró, a Fraga, a Girona o a Igualada, i aquest moviment noctàmbul només obté un ressò morbós o marginal. Se’n parla només des del punt de vista de la crònica negra. Són els anys famosos en què la ruta del bakalao es va vendre com una espiral de droga, sexe i violència.
Amb l’excepció del Sonar, cap emissora catalana no s’havia preocupat d’incidir sobre un mercat que demanava a crits un altaveu radiofònic. Mentre que la ventada dels vuitanta s’havia endut les grans cases discogràfiques cap a Madrid, els mànagers i empresaris de les cases petites però potents es mantenien a Barcelona. Blanco y Negro, Max Music, Ginger Music i, més endavant, Tempo, Vale Music i Divucsa, volien i podien invertir en un negoci que repercuteix directament sobre la seva base de compradors i coneixien, millor que qualsevol intermediari, el potencial de Flaix FM.
[edita] El secret de la Megaràdio
La clau de volta de la història d’amor entre els interessos del públic i Flaix FM rau exactament en l’absoluta conformitat de gustos entre locutors i oients. Els que no resisteixen l’extremisme maquinal, es llancen a les sofisticades sessions de matinada, mentre que tots aquells que necessiten llevar-se al matí al compàs del house més comercial ho poden fer amb un programa molt distès, el “Flaix Matí”. I al final, en aquestes veus que t’acompanyen com si fossin amics teus, tota una massa flotant de públic s’enganxa a aquest fenomen que pren per nom “estil Flaix”.
De dia, en bombardeig energètic penetra tot allò que volem sentir de música electrònica: les grans remescles i els compactes més escoltats, que escombren cada temporada, en cicles immutables, les orelles d’uns consumidors que necessiten cantussejar, al cotxe o al despatx, repicant l’ordinador, com si fos un sampler, els ritmes de moda.
No saben, no sabem, ni el nom del grup ni el del remesclador en qüestió. Saben, sabem, en canvi, qui és aquest locutor que no solament presenta els discos sinó que ens atreu amb comentaris punyents, amb detalls personals, amb tot un estil que provoca veritablement l’interès dels oients.
Quan algú es pregunta com deu ser aquell locutor que escolta cada dia, quan aquest algú es preocupa per memoritzar les seves presumptes aficions i no pot evitar de repetir els seus girs verbals i mirar de trobar-se’l un dia cara a cara per saber com és, si aquest algú s’interessa per saber el dia en què el seu discjòquei preferit farà una sessió en una discoteca, estem parlant ja d’un estil propi, d’un equip de gent que, remarcant absolutament cada individualitat, genera una sensació de família mediàtica. Flaix FM no té, certament, res a veure amb una ràdio convencional, però tampoc és ben bé una radiofórmula. Tot hi cap i res se n’exclou.
Si, en extravagant hipòtesi, Flaix hagués radiat efectes de so, falques publicitàries i altres elements sense locutors, si hagués radiat, al cap i a la fi, tota una sessió permanent de música dance, nits maquineres i dies house, potser alguns espècimens haurien continuat escoltant-la. Però en realitat allò que ha fet l’èxit de Flaix és l’absoluta convicció que tot l’equip transmet cada dia als seus oients com si realment els coneguessin personalment, provocant una associació perenne entre un tipus de música festiva que és enganxosa i compulsiva de vegades, secreta i ritual d’altres, i la personalitat de cada locutor, que garanteix només amb la seva veu la qualitat i la sinceritat d’allò que us vol fer escoltar. L’efecte final, el resultat d’aquest cicle no és altre que “l'estil Flaix”. Cada un dels elements —els locutors, la música, els oients i la publicitat— combina les cartes en un efecte de comunió catàrtica que dóna, a la fi, el toc estilístic.
[edita] A Barcelona
L’1 de juny del 1999 el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, inaugurava l’ampliació dels estudis del Grup Flaix, coincidint amb el setè aniversari de l’emissora.
Tres nous estudis de gravació, i la duplicació de l’espai disponible a la seu central de Passeig de Gràcia, al cor de Barcelona. L’única emissora privada que emet íntegrament en català des dels seus principis rebia a casa seva el màxim representant institucional amb la novetat d’un petit gran canvi en la seva imatge corporativa. D’altra banda, l’emissora dance corregia el seu nom incial, Flash FM, pel de Flaix FM, una adaptació lingüística que alhora va servir per introduir unes noves pinzellades de grafisme en l’ús dels colors i en la senyalística de l’emissora.
Aquell any el departament de Promoció i Comunicació va crear un paquet complet d’activitats anomenat “Flaix Tour”, un tipus de festa interactiva que inclou, a part de les actuacions en cadena dels discjòqueis de Flaix, totes les variants espectaculars que requereixen aquests esdeveniments multitudinaris: des de gogós fins a performances, decoracions estratosfèriques i projeccions.
Aquell any també s’havia de produir l’escàndol més ferotge de la radiodifusió catalana. Un local amb capacitat per a 17.000 espectadors, 4.400 metres quadrats de superfície, 75.000 kilowatts de potència auditiva i 600.000 watts de llum. L’escenari més perfecte de la Barcelona olímpica: el Palau Sant Jordi. S’hi ajuntarien totes les tribus del dance per fer realitat el lema que encapçalava aquell encontre final: “Transformarem el Palau Sant Jordi en la discoteca més gran del planeta Terra”. Parlem, evidentment, del primer Megaaplec Dance, que va tenir lloc el divendres 14 de maig del 1999 i va durar de les 6 de la tarda a les 6 del matí. Costava mil pessetes i no et marcaven la mà si te’n volies anar a sopar. Però tots tornaven i marxaven, es quedaven i ballaven, s’exaltaven i s’esparveraven de tanta intensitat sonora. 25.000 persones van passar per taquilla en aquelles 12 hores d’activitat frenètica inesgotable. El Sant Jordi va ser realment una discoteca global. Tota la pista central es va convertir en pista de ball, mentre a les graderies s’instal·laven els espectacles multimèdia, on la veritable dimensió de la marcianitat es desenvolupava sense fre.
No cal dir que les legions d’estudiants d’ESO, acompanyats, si calia, de tutela parental, van resistir, a còpia de més cridòria, l’esvalotada càrrega de cavalleria que els van proporcionar els seus ídols. Aquest potencial de convocatòria fora límits demostra fins a quin punt la revolució democràtica ha fet camí. Quan tots els ulls es fixen, expectants, en la feina d’un senyor que regira una taula de mescles i va posant discos sobre dos plats i tots volen saber quina ració de música els donarà, és que els temps, definitivament, han canviat. I aquell va ser només el primer: després se n’han fet 3 més, pels quals han passat noms de prestigi mundial com Erick Morillo, Funkstar De Luxe, Frank’o Moiraghi, Robbie Rivera, Mauro Picotto, Joey Negro, Judge Jules, Ferry Corsten, Sven Väth, Frank T.R.A.X., Barthezz, i molts altres que han contribuït a fer del Megaaplec un gran esdeveniment internacional.
[edita] Els programes
[edita] Actuals
- Flax Mati
- Formula Flaix
- Extra Flaix (2005 -)
- Interactua (2005 -)
- Flaix Club
- Zona Oasi
- Calibre 45
- Flaix History
- Matinee World (2006 -)
- Résidence FG (2006 -)
- Seleccio Basica
[edita] Antics
- Xavi Escolano House
- Trance Techno Trax
- NRG 4U (2005-2006)
- Decibelia Flaix
- Swing Flaix
- Genesi Flaix
- Extra Flaix (2003 - 2004)
[edita] Historic eslogans
- 2004 : La Megaràdio.
- 2005 : La Radio DJ
- 2006 : L'emissora del Ritme
[edita] L'equip de Flaix FM
[edita] Fundadors i Administradors
Miquel Calçada | Carles Cuní
[edita] Director de programes
Didier Auzy (2005 - ) Lluis Mas ( - 2005)
[edita] So i producció
Leandre Adrogué | Miquel Vílchez | Albert Parera
[edita] Locutors
Sergi Domene | Georgina Altarriba | Laura Trigo | Carles Herèdia | Claudi Antoni Domènech | Jordi Vèliz | Víctor Cortés | Miquel Fontova | Ernest Codina | Eduard Naranjo | Àlex de Guirior | Txell Aixendri
[edita] Antics Locutors
Raquel Aturia | Carles Perez | Ajo Casals | Joan Arenyes | Carles Davó | Xavi Serrano | Marcel Gorgori | Lluís Mas | Txell Aixendri | Vador Lladó | Jordi Cases | Oriol Carrió | Xavi Escolano | Silvia Maristany | Lola Estevan | Sergi Duran | Joan Cruz | David Gausa | Dani BPM | Frank Trax | DJ Dave |
[edita] Estudis
- Terrassa
- Passeig de Gracia, 54, 2n - Barcelona
- passeig de Gracia, 55, 9e - Barcelona
[edita] Freqüències
- Catalunya
- Barcelona 105.7
- Girona 99.6
- Tarragona 102.1
- Manresa 105.9
- Tortosa 102.9
- Lleida 104.1
- Castelló 96.3
- Vic 105.9
- Puigcerda 106.6
- Catalunya Nord
- Perpinyà 92.9
- Font-Romeu 106.6
- Andorra
- Andorra 93.8
[edita] Compilacions
- Zona Oasi
- Els Numeros 1 De Flaix FM (2001)
- Flaix Matí Vol. 3 (2001)
- Decibèlia Flaix (2001)
- Flaix History (2002)
- Mega Aplec Dance 2002 (2002)
- Mega Aplec Dance 2003 (2003)
- Decibèlia Flaix Compilation (2003)
- Flaix History Vol. 2 (2003)
- Zona Oasi Vol. 2.
- Flaix Sessions
- Flaix History Vol. 3 (11/2004)
- Flaix FM la Compilació (04/2005)
- Flaix History Vol. 4 (11/2005)
- Flaix History Vol. 5 (11/2006)
[edita] Vegeu també
- Carles Cuní
- Miquel Calçada
- Ràdio Flaixbac
[edita] Fonts
- Web Flaix FM, Annuari Flaix
[edita] Enllaços externs
- (català) La web de Flaix FM en Català
- (francès) La web de Flaix FM en Francès
- (català) Le site en Catalan de Ràdio FlaixBAC, la soeur de Flaix FM

