S
De Viquipèdia
| Alfabet llatí | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| A | B | C | D | ||
| E | F | G | H | I | J |
| K | L | M | N | O | P |
| Q | R | S | T | U | V |
| W | X | Y | Z | ||
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants. El seu nom és essa. Es pronuncia sibilant alveolar sonor (com sempre la zeta) entre vocals (casa /càzə/) , després de paraules que continguin el mot fons (enfonsar /ənfunzà/) i quan es lliguen paraules que acaben amb essa i que comencen per un so sonor (les dones /ləz donəs/). En canvi si va a començament de mot (sopa) o entre consonant i vocal (cansat) o a final de mot sense lligar-se (és teu) es pronuncia sibilant alveolar sorda (com sempre la ce trencada). Cal dir que en els parlars apitxats només es pronuncia aquest darrer són (les dones /les dones/) i que si es lliga amb una paraula que comença en erra deixa de pronunciar-se (les roques /lə rrokəs/; els ratolins /əl rratulíns/).
L'origen de la letra seria semític Šîn (bow) era pronunciat com en català la xeix en xarop. En Grec, aquest fonema no existia però si el de essa de manera que és el so que adoptà la lletra grega, σιγμα (sigma) que n'evolucionà. El nom "sigma" probablement prové de la lletra semítica "Sâmek" i no "Šîn". En etrusc i llatí, el valor de /s/ es va mantenir i només en els idiomes moderns, l' essa va representar altres sons com el de xeix en Hongarès o /z/ en català, anglès, francès i alemany.
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la serina.
- En majúscula és el símbol del Siemens.
- En minúscula és el símbol del segon.
- Química: S és el símbol de l'element químic sofre.
- Cinema eròtic: Durant la transició a la democràcia (1977-1984), el cinema eròtic que s'estrenava a Espanya duia l'anagrama S per advertir que podia ferir la sensibilitat de l'espectador
- Al calendari pot ser l'abreviatura de setembre
- Representa el sud
- El dòlar es representa amb una S amb una doble ratlla

