Francoprovençal

De Viquipèdia

francoprovençal

arpitan, patouès
Pronunciació: AFI: {{{pronunciació}}}
Altres denominacions: arpità, patuès
Parlat a: Itàlia, Suïssa, França
Regió: Arpitània (Vall d'Aosta, Piemont, Foggia, Suisse-Romande, Savoia, Bresse, Bugey, Dombes, Beaujolais, Delfinat, Lionés, Forez, Franc-Comtat)
Parlants: (est.) 113.400
Rànquing: Llengua ptencialment en perill d'extinció: Itàlia
En perill d'extinció: França, Suïssa
Classificació genètica: llengua indoeuropea

  itàlica
    romànica
      romànica occidental
       gal·loromànica
        francprovençal, arpità

estatus oficial
Llengua oficial de: Vall d'Aosta
Regulat per: cap institució
codis de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2 roa
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL frp
Mapa de l'àrea del francoprovençal:
Blau fosc: Protegida. — Blau mitjà: Regions generals.
Blau clar: Zona de transició històrica.
vegeu també: llengua
Situació del francoprovençal (verd) respecte els seus veïns francès (blau) i occità (vermell).
Ampliar
Situació del francoprovençal (verd) respecte els seus veïns francès (blau) i occità (vermell).

El francoprovençal o arpità és un conjunt de dialectes no estandarditzats intermedis entre el francès i l'occità amb força diferenciació tant de l'occità com del francès. Qualques lingüistes diuen que formarien un grup intermedi entre les llengües d'oïl i l'occità, però que no serien pas ni occità ni francès. Avui dia es troba en vies d'extinció, parlat només per 60.000 persones, la major part d'ells gent gran.

És parlat a tres estats, França, Suïssa i Itàlia (Vall d'Aosta), on gaudeix d'una mica de reconeixement. Està a cavall entre la llengua d'oc i la d'oil, i es parlava antigament al cercle format per Lió - Roan- Saint Etienne - Pontalier -Grenoble-Chambéry-Aosta-Ginebra- Lausana - Neuchâtel, territori anomenat també Arpitània. Rebé aquesta denominació el 1873 demans del filòleg furlà Graziadio Isaia Ascoli, qui la considerà una parla de transició oc-oil, i que es caracteritza per

  • Diftongacions i palatalitzacions consonàntiques
  • Afebliment intervocàlic
  • Vocals àtones finals conservades amb timbres molt diferents de l'antic oil, com kodo (colze), fena (dona), pare (pare).
  • L'A tònica lliure resta A o esdevé O, com purta (porta), lo na (el nas).
  • No tanca A en síl·laba tònica, la qual cosa l'apropa al provençal
  • Tracta A davant consonant palatal com al francès antic.
  • Palatalització d'ú en ü.
  • Té l'article indefinit on (ó) del llatí unum
  • Posessius notron i votron
  • Articles determinats lo i la
  • Manté les desinències d'imperfet, com purtavo (portava) i medzivo (menjava).
  • Manté la declinació de dos casos, en algunes paraules, a Maurienne
  • Com a restes de l'antic ligur, s'ha deixat en els gentilicis toponímics els radicals en ar (com Savare, Artanavaz), bar/ber (Albard, Berrier), el sufix col·lectiu asc (Marmasc, Perriasc), la desinència arp “muntanya” (Arpvilles), ey (Arbaney, Darbelley) i dwr (Doire, nom del Dora Baltea).

[edita] Bibliografia

  • Agard, Frederick B. (1984). A Course in Romance Linguistics: A Diachronic View. (Vol. 2). Washington D.C.: Georgetown University Press. ISBN 0-87-840089-3
  • Ascoli, Graziadio Isaia (1878). Schizzi franco-provenzali. Archivio glottologico italiano, III, pp. 61-120. Article written about 1873.
  • Bec, Pierre (1971). Manuel pratique de philologie romane. (Tome 2, pp. 357 et seq.). Paris: Picard. ISBN 2-70-840230-7 A philological analysis of Franco-Provençal; the Alpine dialects have been particularly studied.
  • Bessat, Hubert & Germi, Claudette (1991). Les mots de la montagne autour du Mont-Blanc. Grenoble: Ellug. ISBN 2-90-270968-4
  • Blumenfeld-Kosinski, Renate (1997). The Writings of Margaret of Oingt, Medieval Prioress and Mystic. (From series: Library of Medieval Women). Cambridge: D.S. Brewer. ISBN 0-85-991442-9
  • Cerlogne, Jean-Baptiste (1971). Dictionnaire du patois valdôtain, précédé de la petite grammaire. Geneva: Slatkine Reprints. (Original work published, Aoste: Imprimérie Catholique, 1907)
  • Chenal, Aimé & Vatherin, Raymond (1984). Nouveau Dictionnaire de Patois valdôtain, français / patois. Aoste: Musumeci. ISBN 8-87-032534-2
  • Constantin, Aimé & Désormaux, Joseph (1982). Dictionnaire savoyard. Marseille: Éditions Jeanne Laffitte. (Originally published, Annecy: Société florimontane, 1902). ISBN 2-73-480137-X
  • Dalby, David (1999/2000). The Linguasphere Register of the World's Languages and Speech Communities. (Vol. 2). Hebron, Wales, UK: Linguasphere Press. ISBN 0-9532919-2-8 See p. 402 for 48 divisions of Franco-Provençal dialects with reference codes.
  • Dauzat, Albert & Rostaing, Charles (1984). Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France. (2nd ed.). Paris: Librairie Guénégaud. ISBN 2-85-023076-6
  • Duch, Célestin & Bejean, Henri (1998). Le patois de Tignes. Grenoble: Ellug. ISBN 2-84-310011-9
  • Duraffour, Antonin (1969). Glossaire des patois francoprovençaux. Paris: CNRS Editions. ISBN 2-22212-260
  • Elsass, Annie (Ed.) (1985). Jean Chapelon 1647-1694, Œuvres complètes. Saint-Etienne: Université de Saint-Étienne.
  • Escoffier, Simone (1958). La rencontre de la langue d'Oïl, de la lange d'Oc, et de francoprovençal entre Loire et Allier. Publications de l'Institut linguistique romane de Lyon, XI, 1958.
  • Escoffier, Simone & Vurpas, Anne-Marie (1981). Textes littéraires en dialecte lyonnaise. Paris: CNRS Editions. ISBN 2-22-202857-4
  • EUROPA (European Commission) (2005). Francoprovençal in Italy, The Euromosaic Study. Last update: 4 February 2005.
  • Favre, Louis (Fwd.) (1894). Le Patois Neuchâtelois. (Buchenel, P., Pref.) Neuchâtel, Switzerland: Imp. H. Wolfrath & Co, Comité du patois de la Société cantonale d'histoire et d'archéologie. (Univ. of Neuchâtel, excerpt from: Le renâ à Dâvid Ronnet).
  • Gex, Amélie (1986). Contes et chansons populaires de Savoie. (Terreaux, Louis, Intro.). Aubenas: Curandera. ISBN 2-86-677036-6
  • Gex, Amélie (1999). Vieilles gens et vieilles choses, histoires : ma rue et mon village. Marseille: Editions Jeanne Laffitte. (Original work published, Chambéry: 1924). ISBN 2-73-480399-2
  • Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.) (2005). Ethnologue: Languages of the World. Fifteenth edition. Dallas: SIL International/Summer Institute of Linguistics. ISBN 1-55-671159-X Online version: Ethnologue
  • Grillet, Jean-Louis (1807). Dictionnaire historique, littéraire et statistique des départements du Mont-Blanc et du Léman. Chambéry: Librairie J.F. Puthod.
  • Henriet, Joseph (1997). La Lingua Arpitana. Quaderni Padani, Vol. III, no. 11, May-June 1997. pp. 25-30. .pdf (in Italian)
  • Héran, François; Filhon, Alexandra; & Deprez, Christine (2002). Language transmission in France in the course of the 20th century. Population & Sociétés. No. 376, February 2002. Paris: INED-Institut national d'études démographiques. ISSN 0184-77-83. Monthly newsletter in English, from INED
  • Humbert, Jean (1983). Nouveau Glossaire genevois. Genève: Slatkine Reprints. (Original work published, Geneva: 1852). ISBN 2-83-210172-0
  • Jochnowitz, George (1973). Dialect Boundaries and the Question of Franco-Provençal. Paris & The Hague: Mouton de Gruyter & Co. ISBN 9-02-792480-5
  • Martin, Jean-Baptiste & Tuaillon, Gaston (1999). Atlas linguistique et ethnographique du Jura et des Alpes du nord (Francoprovençal Central) : La maison, l'homme, la morphologie. (Vol. 3). Paris: CNRS Editions. ISBN 2-22-202192-8 (cf. Savoyard).
  • Martin, Jean-Baptiste (2005). Le Francoprovençal de poche. Chennevières-sur-Marne: Assimil. ISBN 2-70-050351-1
  • Minichelli, Vincenzo (1994). Dizionario francoprovenzale di Celle di San Vito e Faeto. Second edition. (Telmon, Tullio, Intro.). Alessandria: Edizioni dell'Orso. ISBN 8-87-694166-5
  • Nagy, Naomi (2000). Faetar. Munich: Lincom Europa. ISBN 3-89586-548-6
  • Nelde, Peter H. (1996). Euromosaic: The production and reproduction of the minority language groups in the European Union. Luxembourg: European Commission. ISBN 92-827-5512-6 See: EUROPA, 2005.
  • Pierrehumbert, William (1926). Dictionnaire historique du parler neuchâtelois et suisse romand. Neuchâtel: Editions Victor Attinger.
  • Price, Glanville (1998). Encyclopedia of the Languages of Europe. Oxford: Blackwell Publishers. ISBN 0-631-19286-7
  • Ruhlen, Merritt (1987). A Guide to the World's Languages, Volume 1: Classification. Stanford: Stanford University Press. pp. 325-326. ISBN 0-80-471250-6 Author of numerous articles on language and linguistics; Language Universals Project, Stanford University.
  • Stich, Dominique (2003). Dictionnaire francoprovençal / français, français / francoprovençal : Dictionnaire des mots de base du francoprovençal : Orthographe ORB supradialectale standardisée. (Walter, Henriette, Preface). Thonon-les-Bains: Editions Le Carré. ISBN 2-90-815015-8 This work includes the current orthographic standard for the language.
  • Stich, Dominique (1998). Parlons francoprovençal : Une langue méconnu. Paris: Editions l'Harmattan. ISBN 2-73-847203-6 This work includes the former orthographic standard, Orthographe de référence A, (ORA).
  • Tuaillon, Gaston (1988). Le franco-provençal, Langue oubliée. Vingt-cinq communautés linguistiques de la France. (Vol. 1). Paris. pp. 188-207.
  • Tuallion, Gaston (2002). La littérature en francoprovençal avant 1700. Grenoble: Ellug. ISBN 2-84310-029
  • Viret, Roger (2001). Patois du pays de l'Albanais : Dictionnaire savoyarde-français (2nd ed.) Cran-Gévrier: L'Echevé du Val-de-Fier. ISBN 2-951214-62-6 An excellent dictionary and grammar for the dialect in the Albanais region, which includes Annecy and Aix-les-Bains.
  • Vurpas, Anne-Marie (1993). Le Parler lyonnais. (Martin, Jean-Baptiste, Intro.) Paris: Editions Payot & Rivages. ISBN 2-86930-701-2
  Llengües romàniques amb tradició literària  v·d·e 
aragonès | asturià o lleonès | castellà o espanyol | català | dàlmata* | francès | francoprovençal | gallec | italià | occità | portuguès | retoromànic | romanès | sard
* llengua extingida
Viquipèdia
Existeix una edició en francoprovençal de la Viquipèdia


Aquest article sobre llengües i lingüística és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint i millorant la qualitat de l'article.