DVB-C

De Viquipèdia

L’estàndard de transmissió de televisió digital per cable està basat en el DVB-S i comparteix amb ell molts aspectes comuns. Les diferències fonamentals entre ambdós estàndards són que en la transmissió per cable es substitueix la modulació QPSK per una modulació 64-QAM i, a més, no s’utilitzen els codis de correcció interns. La supressió d’aquests codis de protecció és deguda a que la relació senyal a soroll que s’obté en un sistema per cable és molt superior a la d’un sistema per satèl·lit, de tal manera que és suficient amb els codis externs per garantir una correcta recepció de les dades sense errors.

Per canals de 8MHz d’amplada de banda (equivalents als canals analògics per cable) pot obtenir-se una capacitat d’uns 38.5 Mbps (utilitzant modulacions del tipus 64-QAM). L’estàndard també contempla l’ús de modulacions digitals amb taxes de dades (bitrate) superiors: 128-QAM i 256-QAM, així com modulacions amb taxes menors: 16-QAM i 32-QAM


Imatge:Dvb-c_logo.gif

[edita] cadena de transmissió del sistema

Imatge:cadena_transmissio_DVB-C_ok.jpg

En altres llengües