O

De Viquipèdia

Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z

La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals. El seu nom és o. Quan les normes d'accentuació ho marquin se'ls ha de posar accents que seran tancats Ó ó o oberts Ò ò depenent de quina en sigui la pronuncia. En català oriental -menys en el mallorquí (excepte a Sóller) - es pronuncia /u/ quan es troba en posició àtona. En Rosellonès pot arribar-se a tancar fins al punt que sona com a una u (Canigú).

O

Prové de la lletra grega Òmicron (Ο, ο) que passa primer a l'alfabet etrusc i després al Llatí com a O entesa com la vocal /o/.

És una conjunció dubitativa, que constitueix la proposició connectiva de disjunció.

(Sovint seguida de l'adverbi ) Expressa una alternativa.

(Sovint reforçada amb sia) Denota equivalència.

En l'escriptura antiga equivalia al pronom ho.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

O