Albanès

De Viquipèdia

Extensió geogràfica de l'albanès

L'albanès (en albanès, gjuha shqipë), és una de les llengües indoeuropees, l'única que queda de la branca ilírica. És l'idioma oficial d'Albània, està molt extés a Kosovo i en total hi ha uns 6 milions de persones que el tenen com a llengua materna. També té parlants entre els arbëreshë d'Itàlia.

[edita] Dialectes

Es divideix en tres dialectes:

  • Tosk, parlat al sud (Tirana), a Itàlia i a l’Epir (un 25 % dels albanesos)
  • Gheg, parlat al nord d’Albània (Shkodër, Mirditë), a Bar (Tivar), a Macedònia, de Leskovac a Ohrid, i a Kosovo (el 70 % dels albanesos)
  • Parlar de transició a Elbasan.

[edita] Característiques

La llengua albanesa fou estandaritzada el 1909 i basada en el parlar d’Elbasan. A Kosovo i Macedònia parlen el gheg, però el 1974 decidiren unir la seva ortografia a l’albanesa.

L'albanès té 7 vocals, 9 consonants i dos dialectes principals. Els noms es declinen (amb els 5 casos més comuns, els del llatí). L'article es pot col·locar davant o darrere del nom flexionat. La morfologia del verb és força complexa. La majoria de paraules són planes, i es caracteritza per:

Evolució de les parles albaneses
  • Manté restes de l’il·líric, com mantua, mantia-mand, manze (esbarzer) i grössa-grresë (llima).
  • L’alfabet consta de les lletres a, b, c (ts), ç (tch), d, dh (com l’anglès this), e, ë (le), f, g, gj, h, i, j (y), k, l, ll (l·l), m, n, nj (ny), o, p, q, r, rr, s, sh, t, th (thing), u, v, x (dz), xh (dj), y (ü), z i zh (j catalana). Les â, ê i î són nasals gheg.
  • El nom té tres gèneres i cinc casos.
  • Un nom és unit a un genetiu o adjdctiu per una partícula declinativa: mali i veriut (la muntanya del Nord), mali i bukur (la bella muntanya).
  • El verb posseeix un imperfet, aorist, subjuntiu, optatiu, imperatiu, semipassiu i admiratiu.
  • El tosk es diferencia per la substitució de les construccions d’infinitiu per construccions de subjuntiu, per l’absència de vocals nasals, per canviar ue, uem per ua, uar, i per què a vegades transforma N en R.
  • El sistema verbal té arcaismes, com la retenció d’actius distints, i finals personals mitjans, i canvia la vocal final del present E en O en la forma passada, com el bàltic: mbledh (trepar, transitiu), mblidhet (intransitiu) o mblodha (jo vaig trepar)
  • Hi ha casos als noms, com bukë (pa)- buka (el pa) i als adjectius një burrë i madh (un gran home)- dy burra te mëdhenj (dos grans homes).
  • El verb té nombroses formes irregulars, amb insertacions de casos objectius: i – a dhashë librin atij (Jo li dono el llibre; literalment, li hi jo dono el llibre a ell).


[edita] Història

És considerada parla indoeuropea des del 1854 per Franz Bopp. L'albanés s'escriu des del segle XVI, alternant diferents alfabets (incloent-ne un de propi). En l'actualitat usa l'alfabet llatí. Al segle XIX es va frenar el seu ús per la invasió turca, però es va reprendre al segle XX.