Larra

De Viquipèdia

Fusió
Podeu col·laborar amb la Viquipèdia fusionant aquest article amb Mariano José de Larra.
Mariano José de Larra
Ampliar
Mariano José de Larra

Mariano José de Larra i Sánchez de Castro (Madrid, 24 de març de 1809 — Madrid, 13 de febrer de 1837). Escriptor i periodista espanyol.

Va néixer a Madrid el 1808, en plena guerra de la independència (1808-1814). El seu pare era una afrancesat, i per això al acabar la querra amb la derrota dels francesos, Larra, juntament amb la seva família marxen cap a França. Gràcies a l'amnistia decretada per Ferran VII el 1818, poden tornar cap a Madrid, on el seu pare es converteix en el metge personal de Francesc de Paula, un dels germans del rei Ferran. Amb nou anys, i havnet gairebé oblidat el castella, Larra ingressa en un col·legi dirigit pels escolapis, on du a terme els estudis elementals i secundaris, en els quals ja demostra les seves grans qualitats. Durant el trienni liberal la seva família s'ha de traslladar a Corella (Navarra). Daten d'aquesta època la traducció de l'Ilíada del francès, la redacció d'una Gramàtica castellana i la composició d'una Geografia d'Espanya.

El 1824 la família de Larra torna a Madrid. Mariano José continua els seus estudis al Col·legi Imperial dels Jesuïtes i després a la Universitat de Valladolid. El 1827 aconsegueix una feina coma inspector del cos de Voluntaris Realistes. Al mateix temps comença a freqüentar els cercles literaris madrilenys. D'aquí en surt el seu esperit rebel i crític contra la societat del moment. La seva primera obra, Oda a la exposición primera de las artes españolas, és d'aquesta època. L'any 1828 Larra comença la seva carrera periodística amb la publicació del Duende Satírico del día del que n'és l'únic redactor. Però el diari aviat és prohibit a causa de ser excessivament crític. L'any següent es casa amb Josefa Wetoret, la qual només té disset anys. Els anys posteriors al casament són durs per Larra, ja que el seu matrimoni no funciona, i s'ha de guanyar la vida fent traduccions, versos, i amb l'ajuda de la seva família i amics. A l'Octubre de 1929 publica un poema titulat A los terremotos de España, ocurridos en el presente año de 1829 i un sonet A un mal artista que se atrevió a hacer el busto de doña Mariquita Zavala de Ortiz después de su fallecimiento. De l'any següent són el sonet Con motivo de hallarse encinta nuestro muy amada doña María Cristina de Borbón.

A finals del 1830 neix el seu primer fill, Luis Mariano. També per aquestes dates Larra coneix Dolores Armijo, amb la qual mantindrà una intensa passió amorosa. A partir del 1830 José Mariano abandona la poesia i es dedica al teatre. La seva primera obra és No más mostrador, una adaptació de Les adieux au compoir, del francès Scribe. L'obra desperta elogis de la crítica i una bona acceptació del públic. Després d'aquesta ve La madrina (1831), una altra adaptació de Scribe, El rapto (1832), obra de Larra que no va tenir èxit, Roberto Dillon o el católico de Irlanda (1832), traducció de Casimire Delaviigne, i per acabar les adaptacions de Scribe: Felipe (1834), El arte de conspirar (1835) i Partir del tiempo (1835). En algunes d'aquestes firma amb el sobrenom de Ramón Arriala.

El 1832 Larra torna al periodisme amb la publicació de El pobrecito hablador, del que se'n van editar quinze números. Després entra a col·laborar a la Revista Española, amb el sobrenom de Fígaro. Publica sobre tot articles de crítica dramàtica i de costums.

Els quatre anys següents són els més productius de la vida literària de Larra. Talla amb l'amant, té dues filles, i al final acaba separant-se també de la dona. Publica El Dolncel de Don Enrique el Doliente, novel·la històrica bastant pessimista. Estrena la seva obra de teatre Macías. A finals del 1834 Larra comença a col·laborar en El Observador, diari de caire progressista. Publica els tres primers volums de la Colección de artículos dramáticos, literarios, políticos y de costumbres. Després d'aquestes publicacions, i dolgut pel trancament amb Dolores, i sentint-se impotent davant la conservadora política d'aquella època, se'n va a viatjar per diferentes ciutats europees, com Lisboa, Londres o Paris. A finals del 1835 torna a Madrid, on prova de reconcialiar-se am Dolores, però amb poc èxit. Larra apoia el gavinet moderat d'Istúriz, i es presenta per procurador de la província d'Àvila. Surt elegit, però el motí de la Granja fa que el seu projecte polític se'n vagi en orris. Uns mesos més tard Dolores trenca definitivament amb Larra, que es suïcida d'un tret, el 13 de febrer de 1837.