Antonio Cánovas del Castillo

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Ordenar les caixes de successions
A. Cánovas.
Ampliar
A. Cánovas.

Antonio Cánovas del Castillo (n. Màlaga, 8 de febrer de 1828 - † Mondragón (Guipúscoa), 8 d'agost de 1897). Polític i historiador espanyol. President de govern Espanyol (1874-1875), (1875-1879), (1879-1881), (1884-1885), (1890-1892) i (1895-1897).

Va donar els seus primers passos en política de la mà d'O'Donell. Fou l'artífex de la Revolució del 54 proclamada amb el "Manifest de Manzanares", escrit pel propi Cánovas.

Membre de la Unión Liberal va ser ministre de Governació en 1864 i d'Ultramar en 1865 durant el regnat d'Isabel II, abans de proclamar-se la Primera República Espanyola.

Després de la Revolució Gloriosa i fi de la monarquia borbònica s'encarrega de preparar la tornada del que seria Alfons XII, fill d'Isabel II. En 1874 després del pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos i la proclamació d'Alfons XII com rei s'encarrega d'idear el sistema de la Restauració. Aquest es basava en els fraus electorals periòdics, recolzats en el caciquisme, que feien possible l'alternança en el poder, com mitjà de dissipar tensions. Així va accedir diverses vegades al càrrec de primer president del consell de ministres de Alfons XII.

És autor de la Constitució de 1876 i va assumir funcions de cap de l'estat durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Mausoleu de Cánovas a Madrid (A. Querol, 1906).
Ampliar
Mausoleu de Cánovas a Madrid (A. Querol, 1906).

El seu govern va desenvolupar una política colonial basada en la repressió dels partidaris d'una Cuba lliure. Aquesta política va rebelar el nacionalisme cubà, que acabaria duent a Espanya a perdre la guerra contra els Estats Units. Igualment va exercir una forta repressió contra la dissidència política a l'interior d'Espanya.

En resposta, pel que sembla, a les tortures de quatre-cents suposats revolucionaris, i la mort d'alguns d'ells, al castell de Montjuïc en 1896, l'anarquista italià Michele Angiolillo va matar a Cánovas amb una arma de foc en el balneari de Santa Àgueda, a Guipúscoa.

La seva obra historogriàfica més destacada és els 18 volums de la "Història General d’Espanya" (1891-1897)

Predecessor:
Práxedes Mateo Sagasta
President del Govern espanyol
1874-1875
Successor:
Joaquín Jovellar Soler
Predecessor:
Joaquín Jovellar Soler
President del Govern espanyol
1875-1879
Successor:
Arsenio Martínez-Campos Antón
Predecessor:
Arsenio Martínez-Campos Antón
President del Govern espanyol
1879-1881
Successor:
Práxedes Mateo Sagasta
Predecessor:
José de Posada Herrera
President del Govern espanyol
1884-1885
Successor:
Práxedes Mateo Sagasta
Predecessor:
Práxedes Mateo Sagasta
President del Govern espanyol
1890-1892
Successor:
Práxedes Mateo Sagasta
Predecessor:
Práxedes Mateo Sagasta
President del Govern espanyol
1895-1897
Successor:
Marcelo Azcarraga Palmero