Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions

De Viquipèdia

El Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions és un premi literari en llengua catalana convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana i editat per Edicions Proa.

Al premi hi poden optar les obres de contes o narracions originals i inèdites, escrites en català. La seva entrega es produeix durant la Nit literària de Santa Llúcia durant el mes de desembre i té una dotació de 10.000 euros.

Taula de continguts

[edita] Història

Inicialment anomenat Premi Víctor Català, el qual fou concedit per primera vegada el 1953, el 1998 canvià de nom per esdevenir l'actual Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions.

[edita] Guanyadors

[edita] Premi Víctor Català

  • 1953 Jordi Sarsanedas, per Mites
  • 1954 Pere Calders, per Cròniques de la veritat oculta
  • 1955 Lluís Ferran de Pol, per La ciutat i el tròpic
  • 1956 Manuel de Pedrolo, per Crèdits humans
  • 1957 Mercè Rodoreda, per Vint-i-dos contes
  • 1958 Josep Maria Espinàs, per Varietés
  • 1959 Josep A. Boixaderas, per Perquè no
  • 1960 Ramon Folch i Camarassas, per Sala d'espera
  • 1961 Estanislau Torres, per La Xera
  • 1962 Jordi Maluquer, per Pol·len
  • 1963 Carles Macià, per La nostra terra de cada dia
  • 1964 Joaquim Carbó, per Solucions provisionals
  • 1965 Víctor Mora, per El cafè dels homes tristos
  • 1966 Guillem Viladot, per La gent i el vent
  • 1967 Terenci Moix, per La torre dels vicis capitals
  • 1968 Jaume Vidal Alcover, per Les quatre llunes
  • 1969 Robert Saladrigas, per Boires
  • 1970 Montserrat Roig, per Molta roba i poc sabó
  • 1971 Gabriel Janer Manila, per El cementiri de les roses
  • 1972 Josep Albanell, per Les parets de l'insomni
  • 1973 Jaume Cabré, per Atrafegada calor
  • 1974 Beatriu Civera, per Vides alienes
  • 1975 Xavier Romeu, per La mort en punt
  • 1976 Antoni Mus, per Vida i miracles de n'Aineta dels matalassos
  • 1977 Joan Rendé, per Sumari d'homicida
  • 1978 Isabel-Clara Simó, per És quan miro que hi veig clar
  • 1979 Joan Cases, per Pols de terrat
  • 1980 Margarida Aritzeta, per Quan la pedra es torna fang a les mans
  • 1981 Francesc d'Assís Sales, per Les alveolars a la Romània
  • 1982 Llorença Sant Marc, per Quaranta històries
  • 1983 Pau Faner, per Lady Valentine
  • 1984 Llorenç Capellà, per Una cinta de dol al capell
  • 1985 Maria Mercè Roca, per Sort que hi ha l'horitzó
  • 1986 Jordi Condal, per Els germans Pinçons
  • 1987 Jordi Jané, per Microcosmos
  • 1988 Carme Guasch, per Situacions insulars
  • 1989 Magí Sunyer, per La serp
  • 1990 Rafa Gomar, per Legítima defensa
  • 1991 Joaquim Soler, per A una sola veu
  • 1992 No convocat
  • 1993 No convocat
  • 1994 No convocat
  • 1995 No convocat
  • 1996 No convocat
  • 1997 Miquel de Palol, per Contes per a vells adolescents

[edita] Premi Mercè Rodoreda

  • 1998 Albert Roca, per Galeries subterrànies
  • 1999 Cèlia Sànchez-Mústich, per El tacte de l'ametella
  • 2000 Xavier Gual, per Delirium tremens
  • 2001 Àngel Burgas, per Adéu
  • 2002 Lluís Muntada i Vendrell, per Canvi d'agulles
  • 2003 Joan Rendé, per Una pedra a la sabata
  • 2004 Vicenç Pagès, per Com vols que ho sàpiga?
  • 2005 Joan Esculies Serrat, per Tràilers

[edita] Enllaços externs