Àngel Guimerà

De Viquipèdia

Estàtua a Àngel Guimerà, en la Plaça del Pí, en Barcelona
Ampliar
Estàtua a Àngel Guimerà, en la Plaça del Pí, en Barcelona

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife 1845 - Barcelona 1924) fou dramaturg i poeta.

Els seus pares eren Agustí Guimerà, vingut del Vendrell, i Margarita Jorge. Amb només sis anys la seva família es va traslladar de nou a Catalunya, on va viure la resta de la seva vida.

Del 1859 al 1862 estigué estudiant al Col·legi de St. Antoni, on va començar a fer poesia, convertida en passió gràcies als Escolapis Ramon i Vidales, i començà a tenir freqüents reunions amb intel·lectuals com Francesc Matheu, Pere Aldavert i Francesc Ubach.

Amb el trasllat de la seva família a Barcelona va unir-se al el grup La Jove Catalunya i la revista La Gramalla, començant a publicar poemes com El rei i el conseller. El 1871 fundà La Renaixensa, dirigint-lo durant tres anys més. El seu primer premi consistí en un accèssit als Jocs Florals de la capital catalana pel poema Indíbil i Mandoni. En l'edició de 1876 va obtenir la Flor Natural, amb Cleopatra, i l'any següent es va convertir en Mestre en Gai Saber en aconseguir la Flor Natural, la Viola i l'Englantina, respectivament, per L'any mil, Romiatge i El darrer plany d'en Claris.

L'any 1879 començà la seva carrera com a escriptor de tragèdies versificades, amb Gal·la Placídia, i l'any 83 amb Judith de Welp, seguides de El Fill del rei i Mar i cel, aquesta última un èxit immediat i aclaparador a nivell europeu, amb traduccions a vuit llengües. Altres obres de l'autor van ser Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar. Va tenir l'honor de presidir els Jocs Florals de 1889.

Enmig de la seva extensíssima obra, trobem peces com Rei i monjo, La boja, Jesús de Natzaret, Mossèn Janot, i una sèrie de drames realistes escrits a partir de 1900, com Arran da terra, La pecadora i Aigua que corre. En aquesta època les seves publicacions es van espaiant, però encara escriurà unes quantes obres (Sol, solet, L'aranya, La Santa Espina, Titaina i La reina jove entre altres). La seva obra Per dret diví va ser acabada el 1926 per en Lluís Vila.

La seva mort es va produir a Barcelona, el 18 de juliol de 1924, i va tenir un enterrament multitudinari.

Les seves primeres obres són escrites en vers i amb una estructura de cinc actes. Més endavant són escrites en prosa i en tres actes.


[edita] Llistat d'obres

  • El rei i el conseller 1870
  • Indíbil i Mandoni 1875
  • Cleopatra 1876
  • L'any mil 1877
  • Romiatge 1877
  • El darrer plany d'en Claris 1877
  • Gal·la Placídia 1879
  • Judith de Welp 1883
  • El fill del rei 1886
  • Mar i cel 1888
  • Rei i monjo 1890
  • La boja 1890
  • L'ànima morta 1892
  • Mestre Oleguer 1892
  • Jesús de Natzaret 1894
  • Maria Rosa 1894
  • Les mongetes de Sant Aimant 1895
  • Mort d'en Jaume d'Urgell 1896
  • La festa del blat 1896
  • Terra Baixa 1897
  • Mossèn Janot 1898
  • La filla del mar 1900
  • Arran de terra 1901
  • La pecadora 1902
  • Aigua que corre 1902
  • La miralta 1905
  • Sol, solet 1905
  • L'aranya 1906
  • Cants a la Pàtria 1906
  • La Santa Espina 1907
  • La reina vella 1908
  • Titaina 1910
  • Sainet trist 1910
  • La reina jove 1911
  • Jesús que torna 1917
  • Indíbil i Mandoni 1917
  • Al cor de la nit 1918
  • L'ànima és meva 1919
  • Segon llibre de poesies 1920
  • Alta banca 1921
  • Joan Dalla 1921

Fonts:

  • Gran Enciclopèdia Catalana
  • Lletra. Espai virtual de literatura catalana (UOC).


Vegeu fonts documentals en català sobre Àngel Guimerà a Viquitexts.
En altres llengües