Eduard Shevardnadze

De Viquipèdia

Eduard Amvrósiyevich Shevardnadze ედუარდ ამბროსი შევარდნაძე Эдуард Амвросьевич Шеварднадзе
Eduard Amvrósiyevich Shevardnadze
Càrrec: President de Geòrgia
Duració de mandat: 1995 - 2003
Predecessor: Zviad Gamsakhurdia
Sucessor: Nino Burjanadze
Naixement: 1928
Mort: ---
Partit Polític: Unió Ciutadana per Geòrgia
Professió: Advocat

Eduard Amvrósiyevich Shevardnadze (ედუარდ ამბროსი შევარდნაძე, Эдуард Амвросьевич Шеварднадзе) (Mamati, 25 de gener de 1928) és un polític georgià. Va exercir les funcions de Ministre d'Afers exteriors de la Unió Soviètica sota la presidència de Mikhail Gorbachov des de 1985 fins 1990. Després del col·lapse de l'U.R.S.S, va servir com President de la República de Geòrgia des de 1995 fins al 23 de novembre de 2003, quan va dimitir a causa de la creixent pressió popular que va seguir a les eleccions parlamentàries.

Taula de continguts

[edita] Unió Soviètica

Sheverdnadze es va unir al Partit Comunista de la Unió Soviètica el 1948 després de ser instructor en la seva branca juvenil (Komsomol) durant 2 anys. A poc a poc escala els rangs del partit fins a convertir-se, en 1959, en membre del Sóviet Suprem de Geòrgia, una de les repúbliques federades de la Unión. En 1965 és nomenat Ministre de l'Ordre Públic, assolint el 1968 ser nomenat Ministre d'Afers Interns de Geòrgia (amb el rang de General de Policia). Es va guanyar una bona reputació com un fort oponent de la corrupció, que era alarmant en la república, acomiadant i empresonant centenars d'oficials. Un dels casos més coneguts va ser quan va obligar diversos oficials prominents a mostrar els seus rellotges, descobrint que la majoria provenien del mercat negre. Va ordenar el decomís de tots aquells que estaven sota sospita d'haver estat adquirits il•lícitament. No obstant això, a pesar dels seus esforços, la corrupció va seguir sent un problema en la nació.

En 1980, es va veure obligat a reiterar que el desenvolupament econòmic i social depenien de "una lluita sense quartel cap a aquells fenòmens tan negatius com el suborn, furt de propietats al Partit, tendències a la propietat privada, robatori i tota aquella desviació de les normes comunistes de moral". Un escàndol de corrupció el 1972 va provocar la renúncia de Vasily Mzhavanadze, Secretari General del Partit Comunista de Geòrgia. La seva caiguda significà l’acens de Shevardnadze, atès que Moscou ho veia com el candidat més apropiat per a omplir el lloc. Ja en el càrrec, durant el seu temps com Secretari General a Geòrgia, va continuar atacant fermament la corrupció i la dissidència.

En 1977, com part d'una campanya en tota la Unió Soviètica, el seu govern va arrestar a líders prominents de la dissidència a Geòrgia sota l'excusa d'activitats anti-soviètiques. Entre els arrestats es trobaven Merab Kostava i Zviad Gamsakhurdia, qui després es convertiria en el primer President de Geòrgia triat per sufragi popular. La seva línia dura davant la corrupció va captar l'atenció de la directiva Soviètica. Es va unir al Comitè Central del Partit Comunista Soviètic en 1976 i en Zviad Gamsakhurdia, qui después esdevindria primer president de Geòrgia elegit per sufragi popular.

La seva línia dura davant la corrupció captà l’atenció de la directiva soviètica. Es va unir al Comitè Central del Partit Comunista Soviètic el 1976 i el 1978 fou nomenat membre (sense dret a vot) del Politburó soviètic.

Encara que durant alguns anys va romandre en segon pla, fou consolidant la seva reputació per la seva austeritat personal: descartant els beneficis de tan alt càrrec, preferia viatjar en transport públic abans que usar les limusines que es facilitaven als membres del Politburó. Les seves aspiracions es compliren el 1985, quan el Ministre d’Afers Exteriors Soviètic Andrei Gromyko renuncià al seu càrrec. El flamant Secretari General del Partit, Mikhaïl Gorbatxov, el propusà i aconseguí confirmar-lo en el càrrec. D’aquesta manera es consolidava el cercle de joves reformistes que governaria la Unió Soviètica fins el final.

[edita] Ministre de Relacions Exteriors Soviètic

Com a Ministre d'Afers Exteriors fou un dels publicistes en el món de la política de reformes impulsada per Gorbatxov (perestroika), en especial el cessament de l'escalada de la tensió militar: fou el principal responsable de la retirada de les tropes soviètiques d'Afganistan, firmà acords de desarmament amb els Estats Units, i que des de la Unió Soviètica es respectara l'opció popular d'acabar amb els règims comunistes d'Europa Oriental.

Sabedor de que el seu futur polític a la Unió Soviètica era escàs, decidí girar-se vers la política local a la seva República de Geòrgia, que s’encaminava vers la independència. Per això dimití el 1990, al·legant lentitud de les reformes interiors i pressions dels comunistes conservadors en el govern.

Tanmateix, en produir-se l’intent de cop d'estat contra Gorbatxov el 1991, Shevardnadze es posà al seu costat. En 1992 acceptà la presidencia de Geòrgia per a acabar la guerra civil. Fou reelegit en 1995.

[edita] Referències

  • Eduard Schewardnadse: Memoiren. Metzler,Peter W., Duisburg 2007, ISBN 978-3-936283-10-5 (2007) (Memoirs.) (Pikri Tsarsulsa Da Momavalze - Memuarebi. Tbilisi 2006)

[edita] Enllaços externs


Precedit per:
Tengiz Sigua
Primer Ministre de Geòrgia
1993
Succeït per:
Otar Patsatsia
Precedit per:
Zviad Gamsajurdia
President de Geòrgia
1992-2003
Succeït per:
Nino Buryanadze