E

De Viquipèdia

Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z

L' E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.El seu nom és e. Es pronuncia /e/ en tot el territori i depenent de la paraula en concret es pot pronunciar /ε/ a qualsevol lloc del domini lingüístic menys en el català septentrional. Aquesta lletra marca la isoglosa entre el dialecte occidental i l'oriental ja que el primer sempre es pronuncia /e/ en posició àtona mentre que en l'altre es pronuncia com a /ə/. A les illes balears pot arribar a prendre el valor de /ə/ fins i tot en posició tònica, característica que es creu que abans podia tenir tot el parlar oriental. En xipella es pot pronunciar /i/ en alguns plurals i en alguerès sempre es pronuncia /a/ en posició àtona.

E

Quan seguint les normes d'accentuació s'ha de marcar que la e és tònica es marcarà È è quan es pronunciï /ε/ i É é quan es pronunciï /e/. Tot i que la pronunciació en un o altre sentit pot variar segons el dialecte des del diccionari d'en Pomeu Fabra que està força normativitzat i admès com s'ha d'escriure cada mot depenentment de cada paraula. Només els valencians posen en qüestió algunes paraules deguda a la diferent pronunciació de la e tònica al català occidental, [e], del català oriental, [ɛ]. Aquestes diferències afecten a paraules del tipus com francés/francès, cinqué/cinquè o conéixer/conèixer, etc. Val a dir que els balears mai veuen reflectit en l'escriptura quan han de prounciar /ə/ tònica i quan no.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

E