Javier Krahe
De Viquipèdia
Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la llista de pàgines sospitoses per a una major informació sobre el que es considera, en termes generals, no neutral.
Javier Krahe (Madrid, 1944) cantautor espanyol de lletres satíriques i un gust exquisit per la rima consonant.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Javier Krahe va nàixer a Madrid i va estudiar al Colegio del Pilar, com molts dels actuals polítics espanyols. Va començar a estudiar Empresarials, però ho va deixar estar per a treballar al cinema com a ajudant de direcció.
Mentre feia el soldat, va conéixer l'amor de la seua vida, una dona canadenca anomenada Annick, amb qui se'n va al Canadà. El 1967 s'estableix a París, on enceta la seua carrera com a lletrista, inspirat en l'exemple de Georges Brassens i Leonard Cohen. És el seu germà Jorge qui s'ocupa de posar música als seus textos.
Ja de nou a Espanya, Chicho Sánchez Ferlosio l'encoratja a actur a locals com ara La Aurora, on coneix Joaquín Sabina i Alberto Pérez. Com a trio graven el disc La mandrágora (1981), que pren el nom d'un dels locals on acostumaven a actuar en aquella època.
[edita] Obra
Com a solista, va debutar amb Valle de lágrimas (1980), on ja hi ha l'essencial del seu estil: lletres iròniques, meravellosament rimades, amb un embolcall musical senzill (al principi, Krahe anomenava l'acord de Fa "la difícil", per allò de la celleta), però al qual els excel·lents músics amb qui grava extrauen possibilitats inoïdes. Als discos que havien de venir els arranjaments s'acosten sovint al jazz, cosa que convertirà Krahe en un clàssic d'uns dels temples del gènere a Madrid, el Café Central.
El perfil de Krahe és el d'un cantautor de culte, per la promoció del qual cap discogràfica ha apostat veritablement, però que té un públic fidel i entusiasta. Un cas semblant al de Javier Bergia. Els seus escadussers flirtejos amb la notorietat han estat més aviat traumàtics: el 1986, TVE va censurar la seua cançó Cuervo ingenuo (una sàtira feroç dels sorprenents canvis ideològics del PSOE), que hauria d'haver-se emès com a part d'un concert de Joaquín Sabina. El 2004, durant una entrevista al programa de Canal Plus Lo más plus, s'emet un curt-metratge de Krahe en què es mostra com preparar un Crist al forn. Aviat es va inciar una campanya de protestes de la premsa més conservadora, a la qual cedirà el director de la cadena, Jesús Polanco, que desautoritza els seus empleats i declara Javier Krahe persona non grata per al seu imperi comercial, PRISA.
[edita] Actuacions
Des dels seus inicis, Javier Krahe realitza sovint actuacions de caràcter minimalista arreu tota Espanya per donar a conéixer la seva obra als seus i seues seguidors/es incondicionals.
[edita] Discografia
- Valle de lágrimas (1980)
- La Mandrágora (amb Joaquín Sabina i Alberto Pérez) (1981)
- Aparejo de fortuna (1984)
- Corral de cuernos (1985)
- Haz lo que quieras (1987)
- Elígeme (en vivo) (1988)
- Sacrificio de Dama (1993)
- Versos de Tornillo (1997)
- Dolor de garganta (1999)
- Surtido selecto (recopilatori) (2000)
- Cábalas y cicatrices (en directe) (2002)
[edita] Bibliografia
- Ángel Vivas (1991), Javier Krahe, Barcelona : Júcar.
- Javier Krahe (2001), Canciones, Algorta (Bizkaia) : 400 Golpes.
- Javier Krahe (2003), Todas las canciones, Madrid: Visor.

