C

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre la lletra C. Per a d'altres significats, vegeu Llenguatge C.

Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí. Representa el fonema oclusiu velar sord /k/ davant de les vocals a (casa), o (cosa), u (cullera), i les consonants r (creu) i l (clau) i en posició de tancament de síl·laba (acte, sac), i el fonema consonàntic alveolar fricatiu sord /s/ davant e (cera), i (ciri). Cal recalcar que si el fonema consonàntic velar oclusu sord /k/ va seguit d'una lletra u que respresenta el fonema wau /w/, aleshores el primer d'aquests fonemes no es representa per la lletra c sinó per la lletra q (per això cua va amb c i quadre s'escriu amb q).

També forma part de dos dígrafs fonètics: nc i ng. En l'escriptura catalana prenormativa també formava part del dígraf ch.

El seu orígen gràfic està en símbols fenicis per representar un arma que es llençava. Al llatí es va arrodonir i es va diferenciar de la G.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

C