Joaquín Sabina

De Viquipèdia

Joaquín Ramón Martínez Sabina (Úbeda, Andalusia, 1949) és un cantautor i poeta espanyol.

Taula de continguts

[edita] Biografia

L'amiga inseparable de Sabina: la guitarra
Ampliar
L'amiga inseparable de Sabina: la guitarra

Joaquín Ramón Martínez Sabina, un dels músics espanyols més reconeguts de finals del segle XX i començaments del segle XXI va néixer a Úbeda (Jaén) el 12 de febrer de 1949. És conegut amb el nom artístic de Joaquín Sabina. Fill d'un policia, amb 14 anys va començar a escriure poemes i va fer música amb un grup d'amics ("Merry Youngs"), els quals feien versions de rockers com Elvis Presley, Chuck Berry i Little Richard. Va realitzar estudis de batxillerat amb les monges carmelitanes i els capellans salesians. Aquesta època escrivia versos, llegint alhora poetes castellans: Fray Luis de León, Jorge Manrique i José Hierro, juntament amb autors estrangers:Proust, Joyce i Marcuse.

L'any 1968 marxà a Granada on estudià Filologia Romànica. Políticament va asumir postulats polítics d'esquerra, motiu pel qual es va associar amb moviments contraris al franquisme. A l'any 1970 començà a col·laborar amb la revista "Poesía 70", compartint pàgines amb Luis Eduardo Aute i Carlos Cano. Llança un còctel Molotov contra una oficina del Banco Bilbao, tot protestant pel Proceso de Burgos, raó per la qual va haver de marxar a l'exili, encara que sense passaport li va costar força. Gràcies a un home, Mariano Zugasti (més tard, el va homenatjar a la cançó (“Me pido primer”) va poder marxar: li va cedir el seu, després de conèixe'l unes hores abans. Amb un nom fals, va arribar a Londres.

A Londres va escriure cançons, tot organitzant un cine-club amb pel·lícules de Luís Buñuel, prohibit a Espanya. Tanmateix va fer el muntatge d'obres teatrals com “L'excepció de la regla”, de Bertolt Brecht i “El cepillo de dientes”, de Jorge Díaz. En 1975 publicà el llibre de cançons “Memorias del exilio” . Va organitzar concerts per Paco Ibáñez, Lluís Llach, Quico Pi de la Serra i Elisa Serna, pels exiliats espanyols a Anglaterra. Més tard produí la banda sonora de la sèrie britànica de televisió “The last crusade”.

El 1977, dos anys després de la mort de Franco, va tornar a Espanya. Es va casar amb Lucía, una noia argentina que va conèixer a l'exili anglès, mentre havia de fer el servei militar a Mallorca . A Mallorca va treballar com a periodista, tasca que va continuar a Madrid. Relacionat, en llarg de la seva carrera, amb diferents dones, destaquen, per damunt de les altres, Isabel Oliart, mare de les seves dues filles, i la fotògrafa peruana Jimena Coronado.

1978 va ser l'any de la seva arribada a Madrid, ciutat fonamental en la vida de l'artista, i l'any de la publicació del seu primer LP:”Inventario”. Al 1979 va començar a cantar al cafè “La Mandrágora”, amb Javier Krahe i Alberto Pérez, lloc al qual va anar Fernando García Tola, que, veient l'espectacle organitzat pels tres artistes, va invitar-los al seu programa “Esta Noche”, presentat per Carmen Maura

Després de “Inventario” va canviar el seu paper de cantautor típic. En 1980 sortí al mercat “Malas compañías”, LP on destaquen les cançons “Pongamos que hablo de Madrid” (composada amb Antonio Sánchez), “Calle Melancolía” y ”Qué demasiao”. En 1981 va aparèixer “La Mandrágora”, disc en directe que recull part de les actuacions de Sabina, Krahe i Pérez.

Posteriorment, coincidint amb el canvi artístic, va començar a treballar amb el grup pop Viceversa, un membre dels quals: Pancho Varona ha estat col·laborant ( com a músic i com a compositor ) , frec a frec, amb Sabina. Amb Viceversa va treure el LP “Juez y parte”1985 i el disc “Joaquín Sabina y Viceversa en directo” (1986) ,que contà amb la participació d'artistes importants, com Luis Eduardo Aute,Javier Gurruchaga i Ricardo Solfa (en aquell moment, nom artístic del català Jaume Sisa

Els èxits de vendes de discos se succeeixen amb la publicació dels LP: “Hotel, dulce hotel”(1987), “El hombre del traje gris” (1988) i “Mentiras piadosas”(1990), mentre que arriba el triomf en les seves gires, a Espanya i Amèrica. Cal dir que la relació de Sabina amb Catalunya i, concretant, Barcelona, ha estat sempre íntima, destacant la seva interpretació en català del tema “Passejant per Barcelona” (Pi de la Serra), l'amistat amb artistes com Serrat , Joan-Baptista Humet ,el finat Josep Maria Bardagí i el mateix Pi de la Serra.

Els treballs discogràfics i les multitudinàries gires continuen en la dècada de 1990. “Física y Química”(1992) i “Esta boca es mía”(1994) van ser els LP dels primers anys 90. En 1996 publicà “Yo, mí, me, contigo”, disc que li va permetre portar a Los Rodríguez com a teloners.

El1997 Sabina va col·laborar en un projecte musical conjunt amb l'argentí Fito Páez, músic que admirava les lletres de les cançons de Sabina. El resultat: “Enemigos íntimos”, publicat a 1998 va anar acompanyat de greus problemas en la relació entre ambdos artistas, per la qual cosa es va haver de suspendre la gira prevista.

Després va fer una gira íntima per teatres, amb el nom de"Sabina, viuda e hijos en paños menores", destacant la llarga durada de les actuacions. El 1999 publicà “19 días y 500 noches”, disc que vengué més de 500.000 còpies a Espanya i li va fer guanyar al 2000 quatre galardons dels “Premis de la Música”, atorgats a nivell estatal.

A l'estiu de 2001, després de la publicació del LP en directe “Nos sobran los motivos”, gravat en la gira que portà el mateix nom, va patir un accident vascular-cerebral que, encara que no va comprometre la seva vida, li va deixar seqüeles de tipus psíquic, portant-lo cap a una important depressió.

El2002 va ser publicat el llibre “Con buena letra”, que inclogué dibuixos del mateix Sabina i les lletres de totes les seves cançons (fins i tot aquelles cançons composades per Sabina per altres artistas) i , una mica més tard, el LP “Dímelo en la calle”, que va incloure la cançó “Como un dolor de muelas”, basada en la lletra del subcomandante Marcos, guerriller del moviment zapatista a Chiapas , Mèxic. Sabina va haver de suspendre, pel seu estat de salud, la gira de “Dímelo en la calle”, mentre intensifica la seva carrera com a autor literari, destacant els seus sonets al setmanari “Interviú”.

El seu barrer treball discogràfic, fins el moment, “Alivio de luto” (2005) va coincidir amb la millora de la seva salud i tanmateix la tornada als escenaris amb la "Gira Ultramarina". Aquesta gira , de tipus acústic i feta en escenaris petits, ha suposat l'actuació en directe de Sabina, després de quatre anys d'absència, voltat per l'inseparable Pancho Varona, Olga Román, Antonio García de Diego i Pedro Barceló.

El2006, després de cloure l'esmentada “Gira Ultramarina", comença la nova gira "Carretera y top manta", que li va suposar una greu baralla dialèctica amb el cantant Ramoncín, president de la Societat General d'Autors Espanyols, degut a la utilització del terme top-manta. La gira , altrament, tenia un carácter més electrònic i destinada a grans escenaris. Comença a Gijón,Astúries i té prevista la seva finalització a Sudamèrica , pels volts de Nadal.

[edita] Anecdotari

  • Abans de marxar a l'exili va estiuejar a la Vall d'Aran. Existeixen fotos seves tocant la guitarra per unes noies del país.
  • A Londres va ser okupa durant un any, vivint a una casa “okupada”, just enfront d'un circ.
  • Les seves filles es diuen Carmela (n.1989) i Rocío (n.1991).
  • El seu pare, el comisari Jerónimo Martínez Gallego, va rebre l'ordre de detenció del seu fill, per part dels seus superiors. El motiu: llançar un coctel Molotov, tal com hem esmentat al capítol previ..
  • En 1974 va actuar davant l'antic membre dels Beatles , George Harrison, qui celebrava el seu aniversari en un bar mexicà”. Harrison li donà una propina de cinc lliures esterlines.
  • En 1980 Bob Dylan li va prohibir cantar el remake del seu tema"Man Gave Names to All the Animals", que Sabina va titular "Con su bikini".
  • Moltes cançons de Sabina han estat cantades per altres artistes, com “Pongamos que hablo de Madrid” (Antonio Flores) i “Peces de ciudad” (Ana Belén)
  • Ha estat homenatjat per altres artistes, fins i tot es va publicar un disc:”Entre todas las mujeres”(2003), amb cançons cantades exclusivament per dones.

[edita] Discografia

LP d'estudi


  • Inventario (1978)
  • Malas compañías (1980)
  • Ruleta rusa (1984)
  • Juez y parte (1985), amb Viceversa
  • Hotel, dulce hotel (1987)
  • El hombre del traje gris (1988)
  • Mentiras piadosas (1990)
  • Física y Química (1992)
  • Esta boca es mía (1994)
  • Yo, mi, me, contigo (1996)
  • Enemigos íntimos (1998), amb Fito Páez
  • 19 días y 500 noches (1999)
  • Dímelo en la calle (2002)
  • Alivio de luto (2005)


LP en directe

  • La Mandrágora (1981), amb Javier Krahe i Alberto Pérez
  • En directo (1986), amb Viceversa i altres invitats
  • Nos sobran los motivos (2000) Recopilatoris
  • Diario de un peatón (2003). Disco doble en format disco-libre, incloent Dímelo en la calle i ,per altre part, una col·lecció de gravacions antigues i inèdites

[edita] Llibres

• De lo cantado y sus márgenes (1986). Poesies basades en Inventario.

• El hombre del traje gris (1989). Partitures.

• Ciento volando de catorce (2001). Llibre de sonets..

• Con buena letra (2002). Recopilatori de lletres

• Esta boca es mía (2005). Recopilació de versos satírics publicats en Interviú.

• Con buena letra 2 (2005).

[edita] Bibliografía

“Joaquín Sabina. Perdonen la tristeza”. Javier Menéndez Flores. ISBN:84-01-37701-3

[edita] Enllaços externs