Vesuvi
De Viquipèdia
Vesuvi (llatí Vesuvius) es una muntanya volcànica d'Itàlia a Campània a uns 12 km al sud-est de Nàpols.
El Vesuvi propi te 1277 metres i la cim del Somma (l'antic crater destruït per una erupció) 1132 metres.
El Vesuvi te un crater actiu; es l'únic volcà actiu de l'Europa continental. Les seves rodalies son molt fèrtils i abunden les vinyes.
El 340 aC es va lliurar a la seva rodalia una batalla entre romans i llatins en la que el cònsol P. Decius va entregar la seva vida. La batalla fou lliurada a una plana a la vessant nord, a la vora d'un riu o torrent (vegeu Veseris). El 73 aC Espàrtac es va refugiar a aquesta muntanya amb els gladiadors i esclaus fugitius, i allí va derrotar al general romà Claudi Pulcre.
La seva primera erupció coneguda fou l'any 79 (24 d'agost) quant la cendra va engolir Pompeia, Herculà i Stabia (a aquesta darrera va morir suposadament asfixiat pels gasos Plini el vell). Va tornar a fer erupció el 203, el 472 i el 512. Després es van produir algunes erupcions menors fins la del 1611. Les altres explosions mes violentes foren les del 1631, 1822, 1906 i 1944 (la darrera va destruir un parell de llogarets).

