La vaca cega

De Viquipèdia

En el poema La vaca cega, Joan Maragall explica els moviments d'una vaca, cega d'un cop de roc d'un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).

Gairebé la personifica, i li dóna un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d'elements morals i lírics.

En una carta al seu amic Soler i Miquel que inclou el poema, Maragall el descriu com a flor de salut ociosa.

Segons l'estudiós de l'obra de Maragall, Arthur Terry, el que vol dir és que només en un estat de salut, d'equilibri físic i mental, una persona és capaç de sentir compassió.

La seva reacció de la visió de l'espectacle de l'animal, arriba a transmetre alguna cosa de la força vitalitzadora que ve de la compassió.

Va ser traduïda al castellà per Miguel de Unamuno.

Topant de cap en una i altra soca, 
avançant d’esma pel camí de l’aigua, 
se’n ve la vaca tota sola. És cega. 
D’un cop de roc llançat amb massa traça, 
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre 
se li ha posat un tel: la vaca és cega. 
Ve a abeurar-se a la font com ans solia, 
mes no amb el ferm posat d’altres vegades 
ni amb ses companyes, no: ve tota sola. 
Ses companyes, pels cingles, per les comes, 
pel silenci dels prats i en la ribera, 
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen 
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. 
Topa de morro en l’esmolada pica 
i recula afrontada... Però torna, 
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. 
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca 
al cel, enorme, l’embanyada testa 
amb un gran gesto tràgic; parpelleja 
damunt les mortes nines, i se’n torna 
orfe de llum sota del sol que crema, 
vacil·lant pels camins inoblidables, 
brandant llànguidament la llarga cua.