Calç

De Viquipèdia

La calç s’obté de pedra calcària sotmesa a cocció.

La pedra de calç s’acostuma a coure en forns a una temperatura de 1.000ºC a 1.200ºC, que transforma el carbonat càlcic (CaCO3) en òxid càlcic (CaO). En combinar-la amb aigua, s’hidrata (o sigui, es transforma en hidròxid càlcic (Ca(OH)2) i desprèn calor. La calç hidratada, exposada a l'aire, es carbonata, o sigui, es combina amb el diòxid de carboni (CO2) de l'aire per tornar a formar carbonat càlcic.

És de color blanc, de poca duresa, lleugera i si es posa en contacte amb la pell és perjudicial. És un aglomerant molt utilitzat com a base de mescles, per a emblanquinar i com a aglutinant de pigments i pintures.

La calç, segons el tractament a què se sotmet pot ser:

  • Viva: calç no hidratada.
  • Apagada o amarada: calç hidratada amb aigua fins a perdre la causticitat.
  • Bullida: pasta que s’obté barrejant calç viva i aigua i fent-la bullir.
  • Hidràulica: s’obté afegint a la pedra calcària una determinada porció d’argila. Té la propietat d’endurir-se dins l’aigua.