X Japan
De Viquipèdia
| X JAPAN | ||
|---|---|---|
Toshi, Taiji Yoshiki, Pata, hide
|
||
| Informació General | ||
| Origen | Chiba, Japó | |
| Estil(s) | Speed Metal, Power Metal, Progressive Metal, Glam Metal, Hard Rock | |
| Temps | 1982 - 1997 | |
| Discogràfiques | Extasy Records, Sony Records, Atlantic East West Records | |
| Lloc web | www.xjapan.ne.jp | |
| Membres | ||
| Yoshiki hide † Toshi Pata Heath |
||
| Altres membres | ||
| Taiji | ||
X Japan fou un grup de Heavy Metal/Power Metal japonès. La banda es va formar a Chiba (Japó) amb en Yoshiki i en Toshi durant el 1982 i es va dissoldre el 1997. La seva música es caracteritza per un gust pel metal clàssic, barrejat amb línies de bateria ràpides i variables, línies de guitarra amb un fort component progressiu, i gran influència de la música clàssica. Destaquen especialment les seves precioses balades.
Casualment es sol dir que X Japan fou Visual Kei fins i tot alguns els anomenen com els pares d'aquest estil, però no és així, X Japan fou una banda de metal amb influències de bandes americanes com KISS, mai varen ser Visual Kei, ja que aquest estil va aparèixer més tard gràcies a bandes com Malice Mizer.
En els seus 15 anys d'història, X Japan va aconseguir vendre 20 milions d'àlbums i senzills i dos milions també de vídeos, essent una de les bandes japoneses amb més èxit de tots els temps, fins i tot alguns s'atreveixen a descriure-la com la banda de rock més influent de tota Àsia [1].
Taula de continguts |
[edita] Història
Eren els anys 80, i el rock dur estava colpint amb força al Japó. Yoshiki i Toshi, dos amics de Chiba, Japó des de la infància, van decidir als 13 anys crear la seva pròpia cover-band, es deia Dynamite. Yoshiki tocava la bateria i Toshi la guitarra. Al tercer any de secundària, el vocal es va canviar d'institut i això va fer que en Toshi agafés el seu lloc. Als 15 anys (ja parlem de 1980), la banda es va reformar canviant el seu nom a Noise, i van seguir fent covers de bandes com Led Zeppelin i Deep Purple, entre altres. Va arribar la preparatòria i la banda va continuar, però al segon any de batxillerat tots els membres menys en Yoshiki i en Toshi es van retirar. Als 17 anys (al 1982), en Yoshiki va decidir invitar músics d'altres col·legis per refer la banda, i la va anomenar X. El nom, segons Yoshiki, era un nom que cridava l'atenció als cartells publicitaris, a més a més en aquella època, eren normals els grups amb noms llargs, però també va dir que algún dia canviaria el nom per un de millor. A partir de llavors el grup va començar a tocar en diversos locals, actes culturals i concursos de Chiba, això va fer que el grup es comencés a fer famós. A un festival cultural del tercer any de preparatòria 3000 persones van anar a veure'ls, en Yoshiki i en Toshi ja sabien el que era el plaer de tocar en públic, així que van decidir continuar la seva carrera musical. A Tateyama, Chiba no existien llocs per a concerts, així que l'objectiu era tocar a una live house, que tenien escenaris petits. El 1985, la gent va poder veure el nom de X a les agendes de live houses com Kagurazaka Explosion i Meguro Rokumeikan.
El 1986 van començar a vendre una demo tape que es deia Kurenai amb cinc cançons per 1000 iens. A l'abril d'aquell mateix any van llançar el senzill Orgasm per part d'Extasy Recors, la discofràfica creada per Yoshiki amb els diners de la seva mare. Al Juny van traure el senzill I'll Kill You, i al Juliol van participar amb una cançó a l'àlbum Heavy Metal Force III.
El nom de X s'estava tornant famós, però desgraciadament a part d'en Yoshiki i d'en Toshi, cap dels membres durava molt de temps a la banda. Yoshiki un cop va dir que els ex-membres de X són almenys com a trenta. En aquell temps, per cridar l'atenció es pintaven de ros, i això va fer que la gent els digues fàbrica de rossos, ja que tothom que sortia de X, sortia amb el cabell de color ros. A vegades X, solament era un baterista i un vocal, però en aquests casos contractaven alguns músics auxiliars com ara Zen, Kerry, Pata, etc. que després alguns d'aquests es quedarien al grup.
De sobte, un ex-membre de Dementia –Taiji- va aparèixer. Va deixar la banda al cap d'un temps, però al final del 1986 va tornar per convertir-se en membre oficial. Al febrer de 1987, Victor Records va invitar a X a participar a l'àlbum Skull Trash Zone, una altra compilació de varies bandes. Va ser la seva primera participació en quelcom gran. Van decidir entrar, però necessitaven un guitarrista, llavors en Yoshiki va cridar a en Pata, un ex-membre de Judy. Pata va aceptar però amb al condició que sol seria aquella vegada. Van grabar Stab Me in the Back y No Connexion. Poc després d'aquella grabació, l'ex-membre de Saver Tiger –hide-, es va incorporar a la banda, Saver Tiger era una banda indie com X que es van separar i després d'allò en hide tenia pensat fer-se estilista, però en Yoshiki el va convèncer per que continués tocant. En aquell temps estava decidit a quedar-se a la banda un altre guitarrista més ràpid que en hide, el seu nom era Isao, però un dia abans de la seva presentació va sofrir un accident de moto, això va fer que en Yoshiki demanés ajuda a en Pata un altra vegada, aquesta vegada en Yoshiki li va preguntar si volia quedar-se, però ara com a membre definitiu, i en Pata va acceptar, així al febrer del 1987, X ja tenia la seva formació final amb Yoshiki, Toshi, Taiji, hide i Pata.
A les lives houses van començar a pegar amb força, tiraven coses, trencaven els seus instruments, més que un concert era un frenesí. A cada lloc que anaven feien confusió i després del tems ja no sabien el nombre de llocs que tenien prohibida l'entrada. Algunes bandes deien que on entrava X, ells ja no volien tornar a entrar mai més, aquests rumors es van estendre per tot Japó i això va fer que X fos la banda més odiada de totes.
A l'agost del 1987, a l'Osaka Bourbon House van distribuir un vídeo amb tres cançons (Xclamation '87). En aquell temps, les còpies de la cinta es van revendre a bona quantitat, així que un dia en un bar van decidir que cadascú portes 20,000 iens per a gravar un vídeo. Amb molt de sacrifici van gravar el vídeo i va tenir èxit. Van començar a tocar a programes de televisió, shows de varietat, etc. Desafortunadament com que no eren famosos doncs els posaven en la secció d'humor perquè la gent veiés les bogeries que feien al carrer, però això els hi servia per donar-se a conèixer.
Llavors, el director d'una firma major va entrar en contacte amb X per realitzar el seu primer àlbum. Mai havien fet un, així que van decidir fer abans el seu propi àlbum indie. A l'abril del 1988 va sortir el seu primer àlbum: Vanishing Vision. Immediatament s'en va anar al primer lloc de les llistes indies com el més venut. Fins i tot amb les seves lletres creatives i les seves perfecte melodies, la gent seguia sense dóna'ls-hi la importància que mereixien sol pel seu aspecte. Després del llançament de Vanishing Vision van vendre totes les entrades per a un concert al Tokyo Nakano Kohkaido, i van fer un tour per 24 ciutats (Vanishing Tour Vol. 2).
A l'agost d'aquell any la banda ja havia aconseguit popularitat per tot el Japó, i la discogràfica Sony es va fixar en ells i van arribar a un acord per a començar a gravar al gener de l'any següent el que seria el seu segon àlbum i el primer amb una firma gran. Després de dos mesos gravant als estudis Shinanomachi i Roppongi Studio, el 21 d'abril de 1989 van llançar l'àlbum Blue Blood que va entrar en el sisé lloc de les llistes de ventes japoneses, els Oricon. Amb l'àlbum Blue Blood van entrar de ple en l'escena musical japonesa, i el seu llançament va suposar un abans i un después en l'historia de la música popular japonesa. Degut al seu èxit no va tenir altre remei que començar un altre tour pel Japó anomenat Blue Blood Tour, un tour més extens que l'altre i que els va portar a més ciutats, així com a tenir molt més públic. Quan van acabar el tour en Toshi, en hide, en Pata i en Taiji van anar a Nova York a gravar el videoclip de la cançó Celebration en que es veien a aquests membres donant voltes per els carrers de Nova York, mentrestant en Yoshiki estava a París gravant el videoclip de Rose of Pain.
Quan van tornar a Japó van començar a participar en programes de radio, revistes, programes de televisió i tal shows. Llavors no eren tan comunes les bandes de rock en programes musicals, però amb l'aparició de X, molts van començar a invitar-los als seus programes. X es tornava cada cop més famós, i l'1 de setembre de 1989 van llançar el single Kurenai en japonès, va entrar a la posició número cinc del chart. L'1 de desembre van llançar el seu segon single Endless Rain, que va entrar al tercer lloc. En aquell any van guanyar el premi al Millor Artista Debutant De Japó (Zen Nihon Yuusen Daishou Yuushuu Shinjin Shou), el premi al Primer Lloc del Oricon amb Singles (Oricon 89 Nendo Recording Sell Single Shinjin Bumon Dai Ichii). Després d'això van començar el seu tour de tardor. La bateria de Yoshiki va convertir a X en un banda que ningú podia igualar, però aquesta manera de tocar la bateria li ocasionava certs problemes físics a en Yoshiki. Els membres deien de broma que si vols matar a en Yoshiki, calia posar-lo a tocar cançons ràpides, i el mateix Yoshiki deia que toca de tal forma que pot morir en qualsevol moment. Aquest comentari es va convertir en realitat el 23 de novembre de 1989 quan a la meitat del Rose & Blood Tour abans de presentar-se al Shibuya Kohkaido, en Yoshiki es va col·lapsar en mig d'un concert i la resta del grup va tenir que cancel·lar la resta de les actuacions. En Yoshiki es va recuperar poc després i el 4 de febrer de 1990 torna a tocar per continuar el Rose & Blood Tour, després d'aquest accident els fans es van començar a preocupar-se per la seva salut, però els triomfs de X amagaven totes aquestes coses: X va guanyar el premi al Millor Artista del Quart Disc D'Or de Japó (Dai Yonkai Nihon Gold Disc Taishou Best Artist Shou).
El 21 d'abril de 1990 van traure el seu single Week End, aquest va entrar al segon llocs als charts, i la gent va començar a veure a X amb uns altres ulls. X va agafar la imatge de una banda que qualsevol altra podia fer el que ells feien. Fins i tot es parlava de que havien destruït tot un hotel, encara que passes tot això i el egoisme musical d'en Yoshiki, la gent va començar a notar en X una mica d'afinitat. Van acabar el Rose & Blood Tour amb dues dates al Nihon Budokan i una extra al Osakajo Hall.
Per a la gravació del seu nou àlbum, Jealousy, es van traslladar de nou a Los Angeles al 1991. Finalment van acabar la grabació i després de 7 mesos van tornar a Japó. Els fans van abarrotar l'aeroport de Narita i moltes noies es van desmaiar i van necessitar atenció hospitalària. L'1 de juliol, Jealousy va ser llançat i va entrar al primer lloc del Oricon, van començar el Violence in Jealousy Tour a l'agost, i el 23 van fer el seu primer concert al Tokyo Dome. Al desembre la banda va guanyar el premi al Millor Músic del Japó (Nihon Yuusen Daishou Yuusen Ongaku Yuushuushou), i més tard al Març del 1992, el premi al Disc d'Or Per a Nous Artistes del Japó (Nihon Gold Disc Daishou Shinjin Shou).
Molts cops X va aparèixer al Shinjuku Power Station, invitant a molts artistes i amics seus per a tocar amb ells. També solien fer un event de Extasy Records al Nihon Budokan: el Extasy Summit, on invitaven a grups de Extasy records per a que toquessin junt amb X, allí van aparèixer bandes com Luna Sea y Ladies Room que imitaven a X amb els pentinats i el cabell. X va fer events especials com un concert secret al Shibuya Egg Man amb solament 300 persones, i un concert al NHK Hall amb orquestra.
A finals del 1991 van participar al NHK Kouhaku, un programa on es tocava l'última cançó de l'any, i X va estar allí molts anys). Van ser la primera banda de rock en tocar en aquell programa. Al 1992, el 5,6 i 7 de gener van fer un concert de tres dies al Tokyo Dome, aquest concert va ser l'últim d'en Taiji al grup.
[edita] Era X Japan (Heath al baix)
Després de traure el single Silent Jealousy en Taiji va abandonar el grup. Llavors X va ternir que cercar un altre baix, van fer concursos, però era difícil trobar un baix que reemplaces a en Taiji. Llavors un dia a Nova York, a l'agost, van trobar el nou baix: Heath. Va entrar oficialment com a membre del grup, i per ell s'en van assabentar de que hi havia una altra banda amb el nom de X, i com que tenien pensat internacionalitzar-se doncs es van canviar el nom a X Japan. El primer concert amb en Heath va ser al Osakajo Hall i el Extasy Summit al Nihon Budokan. Van participar de nou al NHK Kouhaku Utagasen tocant Kurenai i Tears, que Yoshiki va tocar amb un òrgan tubular.
Després d'això, van començar la grabació del seu nou àlbum Art of Life. Yoshiki va escriure les partitures així que els altres membres va començar a preparar les seves carreres solitàries. Toshi va realitzar l'àlbum Made in Heaven al novembre del 1992, hide va realitzar l'àlbum Omnibus amb dos membres de Luna Sea i a més a més va començar a treballar per a la seva exitosa carrera en solitari. Pata també va realitzar el seu propi àlbum.
Yoshiki encara que estigues escrivint les partitures de Art of Life, també es va atrevir amb la seva carrera en solitari col·laborant amb Tetsuya Komuro (líder de Globe), van fer un duet que es va dir V2 amb el que van traure un single, també va tocar el piano amb l'Orquestra Filharmònica de Londres, a més de traure un àlbum amb cançons de X Japan però orquestrades, també va col·laborar amb el bateria de Queen, Roger Taylor, amb el que va traure una cançó anomenada Foreing Sand, que més tard va ser inclosa en l'àlbum Hapiness del britànic.
El 25 d'agost de 1993 van traure, Art of Life, un àlbum que tan sols contenia una cançó del mateix nom, però de 30 minuts de duració. La cançó va ser tot un èxit al Japó i va debutar al primer lloc de les llistes de vendes. El 10 de novembre d'aquell mateix any van traure a la venda el seu nou senzill anomenat Tears, el senzill contenia dues cançons, una Tears, balada composta per Yoshiki per al seu pare mort quan tenia 10 anys, les primeres setmanes del seu llançament, com ja era normal, el senzill va estar als primer llocs de les llistes, l'altra cançó del single era una versió clàssica de Tears. La cançó, encara que fos molt popular, es va tocar pocs cops en directe. El 21 d'aquell mateix mes es va llançar una de les primeres compilacions de la banda, el X Singles, que contenia els senzills que s'havien llançat sota el nom de X, a més a més portava una versió en directe de 20th Century Boy. El 30 de desembre d'aquell any van tornar a l'escenari. Després de no tocar durant uns mesos en concerts grans, havien tocat en algun programa televisiu, X Japan va tornar. Per celebrar-ho van fer un concert de dues nits, la primera es va tocar la versió en directe de Art of Life que després fou inclosa a l'àlbum Art of Life Live, el 31 per la nit també es va tocar.
El 10 de juliol de 1994 van llançar un nou single, Rusty Nail, cançó composta per en Yoshiki i que més tard fou llançada també dins l'àlbum Dahlia. Des de que es va tocar per primer cop la cançó aquesta, fou tocada en gairebé tots els concerts de la banda inclòs el The Last Live. El single va entrar en el primer lloc de vendes de les llistes japoneses.
Durant aquests anys tots els membres de la banda, menys en Yoshiki, estaven més pendents de les seves carreres solitàries que de la banda en sí, encara que en Toshi en una entrevista va dir que en Yoshiki els hi havia dit que el primer era la banda, això feia que X Japan no participés tant en programes televisius com en anys anteriors i que el seu nou àlbum no fos llançat fins a 1996, encara Aixa els dos últims dies de 1994 X Japan varen fer un concert al Tokio Dome, en aquest concert van tocar diverses cançons com Longing de la qual van repartir una demo a 10.000 persones de les 100.000 que van anar entre les dues nits que van ser els concerts.
Com que la banda ja havia presentat bastants noves cançons al novembre de 1995 van decidir començar un nou tour anomenat Dalia Tour 1995. Van començar una mica malament ja que en un dels primers concerts de la gira después de la segona cançó en Yoshiki va trencar la seva bateria i al final d'aquest concert en Toshi es va fer mal en un peu i això va fer que algunes cançons no es poguessin tocar. Però aquests no serien els únics problemes, ja que uns dies després es van tenir que cancel·lar dos concerts per culpa de l'estat de salut d'en Yoshiki, encara així van tornar per la nit de Nadal a Kobe, aquest concert fou d'homenatge per a les víctimes que hi va haver en aquesta ciutat en un terratrèmol que hi hagué el 17 de gener d'aquell any. I finalment els dos últims dies de l'any van tornar a tocar al Tokio Dome, en aquests dies cada un dels membres va demostrar la seva qualitat tocant algun solo.
[edita] Look i estil musical
Inspirats pels nord-americans KISS, els membres de X Japan van adoptar un look provocador i extravagant. La posta en escena i el aspecte visual ocupen un lloc important dins les representacions del grup (tant en els concert com en els videoclips).
El grup és apreciat sobretot per la seva capacitat de no encallar-se en un sol gènere musical. Des de el metal més violent fins a les balades més tranquiles, X Japan sap extraure el millor de cada un dels seus membres amb la fi de aconseguir el millor resultat possible. Durant els quinze anys de regnat sobre la escena musical japonesa, X Japan va evolucionar tant en l'aspecte visual (abandonant els membres poc a poc l'estètica tan extravagant que els va caracteritzar durant els seus primers anys) com en l'aspecte musical (cada cop anaven predominant més les cançons tranquil·les)
X Japan és l'autor de Art of Life, l'obra mestra del grup i qualificada per alguns com una de les millors cançons dins del gènere de l'història, si no la millor. Té la particularitat de durar mitra hora, on tenen cabuda tots els elements característics de la banda; Una bateria ràpida a càrrec de Yoshiki, la personal veu de Toshi prenent protagonisme en certs moments per a després cedir-li a un dels dos solos de guitarra a càrrec d'en hide i junt amb tot això el solo de piano amb acompanyament d'orquestra. Tots aquests elements s'anaven alternant entre ells per aconseguir canvis de ritme que evitessin que la cançó resultés avorrida i aconseguís mantenir l'atenció del oient.
La majoria de les partitures de X Japan va ser comportes per Yoshiki, sent hide l'altre component que més va col·laborar amb els treballs de composició, amb cançons com Scars o Miscast (aquesta última composta junt amb en Toshi), Taiji també va compondre algunes cançons en un principi. En general els temes principalment abordats per X Japan en les seves cançons són la tristesa, l'amor, el suïcidi i la mort.
[edita] Components
[edita] Toshimitsu Deyama
- Article complementari: Toshi
Toshi fou el vocal del grup i un dels fundadors juntament amb en Yoshiki. A l'escolta va començar a tocar la guitarra i el piano, i fins i tot va participar amb l'orquestra de l'escola. Però quan ja tenia la banda amb en Yoshiki es va adonar que el que el millor podia fer era cantar, així que va passar a ser el vocal del grup des de un bon principi fins al final. Encara que fos un dels fundadors sempre va estar en segon pla i gairebé no va compondre cap cançó, algun cop va ajudar a en hide a escriure'n la lletra d'alguna. Al 1997 va anunciar que deixava la banda i això comportaria que la banda es dissolgués.
[edita] Tomoaki Ishizuka
- Article complementari: Pata
Guitarrista de la banda juntament amb en hide. Els primer contacte que va tenir amb X fou com a guitarrista auxiliar per ajudar a gravar alguna cançó, el segon cop fou per reemplaçar un guitarrista que va tenir un accident de moto i després d'això en Yoshiki li va oferir quedar-se al grup per sempre i ell va acceptar, va continuar a la banda fins a la seva dissolució. Encara que sempre va estar a l'ombra d'en hide, molts cops va destacar pel fet de ser ell qui principalment toqués algun solo de guitarra com el de Longing ~Togireta Melody. Al 1994, com els altres membres va començar la seva carrera solitària encara que no va tenir gaire d'èxit. Fou el membre més tranquil de la banda, i el que més es va apartar de l'aspecte que tenien els altres membres. Actualment és membre d'una banda anomenada Ra:IN.
[edita] Hideto Matsumoto
- Article complementari: hide
Fou el guitarrista principal de la banda. Abans d'entrar tocava en una banda de la seva ciutat natal, Yokosuka, quan es va desfer aquesta banda en Yoshiki el va trucar per veure si es volia unir a X, i així va entrar a X. Amb el pas del temps en hide, juntament amb en Toshi, fou qui va portar una estètica més extravagant i la va mantenir fins al final de la banda, cosa que no va passar amb en Toshi, això va fer que fos el membre més carismàtic. A partir de 1994 va començar la seva carrera solitària amb una gran èxit, sent un dels musics japonesos més exitosos de tots els temps, i en va tenir més de fama quan X Japan es va dissoldre ja que així tenia més temps, però el dos de maig de 1998 després d'una nit bevent va morir. La seva mort fou anunciada per tot el món, tot i que la banda no va sortir del Japó. Un any després de la seva mort es va obrir un museu a la seva ciutat natal, aquest museu va seguir obert fins al setembre del 2005 quan es va tancar.
[edita] Yoshiki Hayashi
- Article complementari: Yoshiki
Yoshiki fou el líder de la banda i principal compositor. Va aprendre a tocar el piano als tres anys, i als deu la bateria, això va fer que des d'un bon principi destaqués en la música. De petit fou un noi conflictiu i amb uns estudis molt dolents, això va fer que fundés la seva pròpia banda amb en Toshi, aquesta banda després evolucionaria a X Japan. En un principi solament tocava la bateria, però més endavant ja va començar a fer altres coses com pianista, veu de fons, òrgan i fins i tot guitarrista entre altres instruments. El munt de problemes personals de la seva vida, com la mort del seu pare, el van portar a compondre la majoria de cops cançons tristes com Art of Life i Tears, aquesta última dedicada justament al seu pare. La dissolució de la banda al 1997 i la posterior mort d'en hide, van fer que estigués durant dos anys en depressió i sense compondre música. Actualment treballa en el seu nou projecte Violet UK després d'estar un cert temps a la banda globe.
[edita] Hiroshi Morie
- Article complementari: Heath
Va entrar a la banda el 1992 després que en hide el truqués per veure si volia ocupar el lloc que havia deixat l'anterior baixista en Taiji. En un principi els fans el veien amb mala cara ja que en Taiji era molt estimat, però aviat en Heath es guanyaria a tots els seguidors de la banda, també podia fer de veu en algun cas. Va entrar en un moment en què la banda ja estava canviant els looks així que ell mai va poder destacar gaire en l'aspecte visual. Durant la seva etapa a X Japan també va tenir una carrera solitària arribant a compondre cançons per a sèries com Detectiu Conan. Després de la separació de X Japan, va formar juntament amb en Pata la banda Dope HEADz, però solament van durar dos anys. Actualment continua ell en solitari i s'espera que continuï llançant àlbums.
[edita] Taiji
[edita] Discografía
- Article complementari: Discografia de X Japan
[edita] Albums d'estudi
(4 de novembre, 1996)
[edita] Singles
- I'LL KILL YOU (XX-06-1985)
- Orgasm (オルガスム?) (XX-04-1986)
- Kurenai (紅?) (01-09-1989)
- ENDLESS RAIN (01-12-1989)
- WEEK END (21-04-1991)
- Silent Jealousy (11-09-1991)
- Standing Sex / JOKER (25-10-1991)
- Say Anything (01-12-1991)
- Tears (10-11-1993)
- Rusty Nail (07-10-1994)
- Longing ~跡切れた Melody~ (01-08-1995)
- Longing ~切望の夜~ (11-12-1995)
- DAHLIA (26-02-1991)
- Forever Love (08-07-1996)
- CRUCIFY MY LOVE (26-08-1996)
- SCARS (18-11-1996)
- Forever Love (Last Mix) (18-12-1997)
- THE LAST SONG (19-03-1998)
- Forever Love (22-07-1998)
- SCARS (22-07-1998)
- Forever Love (11-07-2001)
[edita] Albums en Directe
- 破滅に向かって (Edició en CD) 1992-01-07 TOKYO DOME LIVE (1995-01-01)
- LIVE LIVE LIVE TOKYO DOME 1993-1996 (1997-10-15)
- Live Live Live Extra (1997-11-05)
- LIVE IN HOKKAIDO 1995-12-4 BOOTLEG (1998-01-21)
- Art of Life Live (1998-03-18)
- The Last Live (2001-05-30)
[edita] Multimèdia
[edita] Vídeo Joc
- X-Japan Virtual Shock 001 (Sega Saturn)
[edita] Vídeos
- Xclamation (1987-08.XX)
- ThanX ~愛をこめて~ (1989-03-16)
- BLUE BLOOD TOUR 爆発寸前GIG (1989-06-01)
- 刺激 VISUAL SHOCK Vol. 2 (1989-12-31)
- VISUAL SHOCK Vol. 2-5 "CELEBRATION" (1990-09-01)
- VISUAL SHOCK Vol. 3 刺激2 ~夢の中にだけ生きて~ (1991-09-30)
- VISUAL SHOCK Vol. 3-5 SAY ANYTHING ~X BALLAD COLLECTION~ '(1991-12-21)
- 無敵と書いてEXTASYと読む!! ~EXTASY SUMMIT'91 AT NIPPON BUDOKAN~ (1992-02-21)
- VISUAL SHOCK Vol. 4 破滅に向かって 1992-01-07 TOKYO DOME LIVE (1992-11-01)
- EXTASY SUMMIT 1992 ~みんな無名だった、だけど・・・無敵だった~ (1993-05-10)
- X CLIPS (1995-01-01)
- DAHLIA THE VIDEO VISUAL SHOCK #5 PART I (1997-01-01)
- DAHLIA THE VIDEO VISUAL SHOCK #5 PART II (1997-03-05)
- DAHLIA TOUR FINAL 1996 (1997-10-29)
- X JAPAN CLIPS II (2001-10-24)
- THE LAST LIVE VIDEO (2002-03-29)
- ART OF LIFE 1993-12-31 TOKYO DOME (2003-09-24)
[edita] DVDs
- X CLIPS (2000-07-05)
- BLUE BLOOD TOUR 爆発寸前GIG (2001-09-05)
- 刺激 VISUAL SHOCK Vol. 2 (2001-09-05)
- VISUAL SHOCK Vol. 2-5 "CELEBRATION" (2001-09-05)
- VISUAL SHOCK Vol. 3 刺激2~夢の中にだけ生きて~ (2001-09-05)
- VISUAL SHOCK Vol. 3-5 SAY ANYTHING ~X BALLAD COLLECTION~ (2001-09-05)
- VISUAL SHOCK Vol. 4 破滅に向かって 1992-01-07 TOKYO DOME LIVE (2001-09-05)
- X JAPAN CLIPS II (2001-10-24)
- THE LAST LIVE VIDEO (2002-03-29)
- DAHLIA THE VIDEO VISUAL SHOCK #5 PART I & PART II (2002-12-04)
- DAHLIA TOUR FINAL (2002-12-04)
- ART OF LIFE 1993-12-31 TOKYO DOME (2003-09-24)
[edita] Enllaços externs
- X Japan.ne.jp - Web oficial de X Japan
- X Japan.de - Pàgina no-oficial de X Japan
- Xradicaldreamers - Gran font d'informació de X Japan (Utilitzada com a referència per fer aquest article)
- Weekend - Pàgina coreana de X Japan
- Extasy Records Pàgina de Extasy Records
- Yoshiki Pàgina oficial de Yoshiki
| X Japan |
|---|
| Yoshiki | Toshi | hide | Pata | Heath |
| Taiji |
| Discografia |
| Àlbums d'estudi: Vanishing Vision - Blue Blood - Jealousy - Art of Life - Dahlia |
| Àlbums en directe: On the Verge of Destruction | Live Live Live Tokyo Dome 1993-1996 | Live Live Live Extra | Live in Hokkaido 1995.12.4 Bootleg | Art of Life Live | The Last Live |
| Compilacions: X Singles | B.O.X. ~Best of X~ | Ballad Collection | X Japan Singles ~Atlantic Years~ | Star Box | Perfect Best | X Japan Best ~Fan's Selection~ | Trance X | X Japan Complete II |
| Singles: I'll Kill You | オルガスム (Orgasm) | 紅 (Kurenai) | Endless Rain | Week End | Silent Jealousy | Standing Sex / Joker | Say Anything | Tears | Rusty Nail | Longing ~跡切れた Melody~ | Longing ~切望の夜~ | Forever Love | Crucify My Love | Dahlia | Scars | Forever Love (Last Mix) | The Last Song | Forever Love (hide Tribute) | Scars (hide Tribute) | Forever Love (All Versions) |
| DVD i Vídeos: Xclamation | ThanX | Bakuhatsu Sunzen GIG | Shigeki ~ Visual Shock Vol. 2 | Celebration ~ Visual Shock Vol. 2.5 | Shigeki 2 ~ Visual Shock Vol. 3 Yume no naka ni dake ikite | Say Anything ~ Visual Shock 3.5 X Ballad Collection | Extasy Summit '91 at Nippon Budokan | Hametsu ni Mukatte ~ Visual Shock Vol. 4 | X Clips | Dahlia the Video ~ Visual Shock Vol. 5 Part 1 | Dahlia the Video ~ Visual Shock Vol. 5 Part 2 | Dahlia Tour Final 1996 | X Japan Clips II | The Last Live Video | Art of Life 1993.12.31 Tokyo Dome |
| Altres articles relacionats |
| Luna Sea - Glay - globe - Tetsuya Komuro - Extasy Records - Violet UK - Visual Kei - J-Rock |





