Maquis

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

enllaços, estil ...

Maquis és una paraula d'origen francès, que definia la resistència d'aquest país que lluità contra l'ocupació alemanya.

Per extensió, designa també els grups armats que van operar en territori espanyol després d'acabada la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya i Andalusia.

[edita] Els Inicis

Acabada la Guerra Civil Espanyola, Franco no va intentar la reconciliació: hi ha 450.000 exiliats, 90.000 executats durant la guerra i 41.000 més durant la postguerra per motius ideològics. L'orígen de l'exili és la repressió, doncs a molts dels fugits probablement els esperava la mort. Estaven desorganizats, doncs van marxar per salvar la vida, sense armamento i poca consciència política del que feien. Tenien molt difícil fugir a l'extranger, a Portugal la dictadura de Salazar els hagués entregat a Franco i des de 1940 a França s'haguésin trobat amb la ocupació nazi. Espanya era una ratera.

[edita] La guerrilla organizada

L'acció més rellevant fou la invasió de la Vall d'Aran: entre el 8 i el 9 d'octubre de 1944, quan els nazis ja retrocedien a França, 2.500 guerrillers van entrar a la vall ben equipats i amb armament pesant, sota direcció dels comunistes. Amb aquesta ofensiva i una altra similar amb 2500 guerrillers uns dies després, els antifranquistes volien conquerir part del territori español, declarant la zona conquerida sota el el govern de la república, que llavors era a l'exili, i forçar als aliats a alliberar Espanya del govern de Franco, tan com estaven fent a la resta d'Europa.

A partir de la derrota a la Vall d'Aran, els comunistes deixaren aquest tipus de lluita a partir de 1948 i només els llibertaris la prosseguiren.

[edita] El final dels últims maquis

A causa de la decidida actuació policial i la consolidació del règim dictatorial, el maquis va quedar pràcticament desfet d'ençà 1950. Tan sols algun elements aïllats i sense suport dels dirigents a l'exili, van seguir fent accions de sabotatge, atracaments i assassinats selectius. Els guerrillers van realitzar centenars d'accions, però sovint molts dels combatents antifranquistes eren detinguts i executats sense judici per la Guàrdia Civil allà on eren estat descoberts, encara que es rendissin i haguéssin lliurat les armes, per això, sabent la sort que els esperava en caure en mans dels falangistes, preferien lluitar fins a la mort. Entre aquests cal destacar els noms de Francesc Sabaté (Quico Sabaté), Josep Lluís Facerías, Marcel·lí Massana i Ramon Vila (Caracremada).