Arthur Rimbaud
De Viquipèdia
Jean Nicolas Arthur Rimbaud (Charleville, França, 20 d'octubre de 1854 - Marsella, 10 de novembre de 1891) Poeta francès.
[edita] Biografia
Nascut al si de la classe mitjana rural de Charleville, Mezieres, al Departament de les Ardenes, en el nord-est de la França. De petit, Rimbaud va ser molt neguitós, tot i que un brillant estudiant. A l'etat de quintze anys, ja havia estat guardonat amb molts premis i composat versos originals i diàlegs en llatí.
El 1870, el seu mestre, Georges Izambard, es va tornar el primer mentor literari de Rimbaud, i els seus versos originals en francès van adquirir rapidament una qualitat superior. Sovint fugia de la llar i és possible que hagui participat brevement de la Comuna de París, en 1871, el que va retratar al seu poema L´Orgie parisienne ou Paris se repeuple (L’orgia parisenca o Paris es repobla).
Probablement fou víctima d'un atac sexual per part de soldats comuners embriacs. El seu poema " Le Coeur supplicié " (El cor torturat), ho suggereix. Aleshores s’havia tornat un anarquista, va començar a beure i es divertia colpint els burgesos locals amb les seves robes esparracades i el seu cabell llarg. Al mateix temps escrivia a Izambard i Paul Démenty sobre el seu mètode per assolir la trascendència poètica o el poder visionari a través d’ " una llarga, inmensa i racional bogeria de tots els sentits " (Les Lettres du Voyant- Les cartes del vident). Va tornar a París a la fi de septembre de 1871 davant la invitació de l’eminent parnassià Paul Verlaine (profundament impressionat per la lectura de l’obra mestra de Rimbaud: Le bateau ivre- El vaixell embriac).
Rimbaud va viure per poc temps a la casa de Verlaine. Aquest poeta, qui va ser bissexual, rapidament es va enamorar d'aquest sombrívol i grandolàs adolescent, de cabells castanys; i immediatament van desvenir amants, portant endavant una vida dissoluta de vagabunds, embriacs de l’absenta i l’haixix. Així van escandalitzar l'elit literària parisenca, indignada particularment pel comportament de Rimbaud, l'arquetípic “enfant terrible”. Al llarg d’aquest període, va continuar escrivint els seus contundents, visionaris versos moderns, superant el seu mestre, Charles Baudelaire.
La turbulenta relació homossexual entre Rimbaud i Verlaine els va conduir a Londres en 1872, abandonant Verlaine la seva esposa i el seu fill xiquet (als qui acostumava maltractar en extreme durant les seves ires causades per l’alcohol).
En el juliol de 1873, després d’una brega particularment violenta a l’estació de trens de Brussel·les, Verlaine va disparar al canell de Rimbaud. Tot i tement per la seva vida, Rimbaud va cridar la policia. Verlaine va ser arrestat i sotmès a un humillant examen mèdic llegal, així que es va considerar la comprometedora correspondència i les acusacións de l'esposa de Verlaine quant a la naturalesa de l'amistat entre aquests dos homes. El jutge va ser impietós i, malgrat que Rimbaud retirés la denúncia, Verlaine va ser condemnat a dos anys de presó.
[edita] Obres
- Poésies
- Le bateau ivre (1871)
- Une Saison en Enfer (1873)
- Les illuminations (1874)
- Lettres

