Premi Andròmina de narrativa

De Viquipèdia

El Premi Andròmina de narrativa és un premi literari en llengua catalana convocat per Edicions 3 i 4 i entregat dins els Premis Octubre celebrats cada any al País Valencià.

Al premi hi poden optar totes les obres, inèdites i en llengua catalana, escrites en les diverses modalitats de narrativa i té una dotació de 12.000 euros a més d'una escultura d'Andreu Alfaro.

[edita] Guanyadors

  • 1973 Amadeu Fabregat, per Assaig d'aproximació a 'Falles folles fetes foc'
  • 1974 Joan Francesc Mira, per Els cucs de seda
  • 1975 Carmelina Sánchez-Cutillas, per Matèria de Bretanya
  • 1976 Isa Tròlec, per Ramona Rosbif
  • 1977 Josep Piera, per Rondalla del retorn
  • 1978 Desert
  • 1979 Josep Lozano, per Crim de Germania
  • 1980 Ignasi Riera, per Honorable míster R
  • 1981 Rafael Ventura Melià, per Àmbit perdurable
  • 1982 Joan Maria Monjo, per Ducat d'ombres
  • 1983 Josep Franco, per Calidoscopi
  • 1984 Jaume Santandreu, per Mamil·la, encara
  • 1985 Ricard Creus, per L'ocell
  • 1986 Desert
  • 1987 Gemma Lienas, per Vol nocturn
  • 1988 Isabel Olesti, per Desfici
  • 1989 Maria de la Pau Janer, per L'hora dels eclipsis
  • 1990 Antoni-Lluc Fererr, per Perfum romanial
  • 1991 Ponç Puigdevall, per Un silenci sec
  • 1992 Antoni Dalmases, per L'última primavera
  • 1993 Rafael Escobar, per L'últim muetzí
  • 1994 Víctor Batallé, per Tres d'amor
  • 1995 Miquel Mas Ferrà, per Camí de palau
  • 1996 Vicent Josep Escartí, per Espècies perdudes
  • 1997 Martí Domínguez Romero, per Les confidències del comte de Buffon
  • 1998 Josep Pujol, per Tatuatges
  • 1999 Matthew Tree, per Ella ve quan vol
  • 2000 Desert
  • 2001 Isabel-Clara Simó, per L'home que ensumava dones
  • 2002 Vicent U L'Estrep só, per Crònica de la devastació
  • 2003 Toni Cucarella, per Quina lenta agonia la dels ametllers perduts
  • 2004 Jordi Joan Miralles, per L'Altíssim
  • 2005 Joan Olivares, per L'Estrep (Pòlvora de Rei)
  • 2006 David Nel·lo, per La geografia de les veus

[edita] Enllaços externs