Bambú
De Viquipèdia
Per a d'altres significats, vegeu Bambú (desambiguació).
| Bambú | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
| Gèneres | ||||||||||||
|
El bambú, tradicionalment conegut com canya americana o canya d'América, és una planta que pertany a la família de les poàcies (antigament anomenades gramínies). Els bambús constitueixen la subfamília de les bambusoides amb més de 100 gèneres i unes 1500 espècies. N'hi ha d'autòctons a l'Àsia, Amèrica, l'Àfrica i Oceania, podent adaptar-se a nombrosos climes (tropical, mediterrani, continental, alpí). A Europa n'existeixen fòssils però cap espècie endèmica. Les primeres plantacions daten de 1855 a Anglaterra i a França. A Catalunya la primera de què es té notícia és als jardins del Castell de Peralada de 1877.
Són plantes molt antigues (Miocè), rústiques i sobretot molt atípiques, han inspirat mitologies i simbologies, extraordinàriament útil, s'han descrit més 1.500 usos i utilitats, molt vàlida en el passat i amb moltes possibilitats en el futur.
Per la seva duresa i flexibilitat a nivell comercial se l'anomena «l'acer vegetal».
Taula de continguts |
[edita] La planta
[edita] El rizoma
La tija és un rizoma, una tija subterrània que creix horitzontalment. Es troba en els primers 30 cm del subsòl, rarament més enfonsat. Té la mateixa estructura que la canya, fistulós però amb un canal més encongit i igualment separat i amb gemmes a nivell de cada nus. De cada gemma tant pot sortir un nou rizoma com una canya. Una de les funcions més importants dels rizomes és la d'acumular reserves, engreixar-se amb tot l'aliment que assimilen les arrels i les fulles amb la funció clorofíl·lica durant 3 anys, fins el brot d'una nova canya que apareix amb el diàmetre definitiu de planta adulta i amb tots els discos dels entrenusos un a sobre de l'altre, formant un cilindre, llavors gràcies a les reserves del rizoma estira les cèl·lules telescòpicament sense necessitat de nutrients externs en aquests moments, una prova d'això és que les canyes i el desplegament de branques assoleixen la plenitud de creixement sense cap fulla, sense necessitat de funció clorofíl·lica.
Existeixen dos tipus de rizoma:
- Simpoidal, paquimorf, cespitós
Els entrenusos són curts i més o menys botits, de seguida creix vertical per convertir-se en canya. Aquest tipus de Bambús solen ser els tropicals, fan mata i no són invasors.
- Monopoidal, leptomorf, corredor (repens)
Els entrenusos són llargs i prims. Creix horitzontalment fins a varis metres en una temporada
[edita] La canya
S'anomena canya la tija principal de les gramínies. La canya és un tronxo fibrós, balmat i regularment separat amb membranes rígides coincidents amb els nusos. Algunes varietats, molt poques (Dendrocalamus strictus, p.ex.), tenen canyes massisses, i se'ls sol anomenar bambús mascles, però no té res a veure amb el sexe de la planta, que és hermafrodita. Les canyes no tenen escorça; la part exterior sol ésser llisa, molt dura, i molt flexible la part interna.
Els nusos són anells repartits més o menys regularment al llarg de la canya. A cada nus hi ha gemmes que quan es desenvolupen esdevenen branques. Sovint les gemmes dels nusos inferiors no es desenvolupen.
Les branques tenen la mateixa estructura de les canyes i també estan ramificades.
El nombre de branques que porta cada nus sol ésser un element important per determinar el gènere del bambú, p. ex. els Phyllostachys tenen dues branques a cada nus.
[edita] Les arrels
Hi ha dos tipus d'arrel. Les d'ancoratge es troben tot al voltant de la base de les canyes, i les assimiladores, que surten de la perifèria dels nusos del rizoma. Aquestes darreres tenen un aspecte capil·lar i poden arribar a baixar alguns metres per pujar aigua i aliments indispensables per a la supervivència i el creixement de la planta.
[edita] La fulla
Les fulles es troben a l'extremitat de les branques. Tenen un nervi principal molt marcat i nervis secundaris paral·lels, amb forma allargada, arrodonides a la base i més o menys afilades a l'extremitat. Els pecíols són molt curts i tenen una lígula a vegades amb pèls que també ajuden a determinar la varietat. La beina de la canya, encara que no tingui cap paper a la funció clorofíl·lica i no s'assembli gens a una fulla clàssica, sí que té tots els elements constitutius de la fulla. La seva funció és protectora de les fibres tendres mentre la canya creix; a cada entrenús li correspon una beina que el protegeix de cops i agressions, i és per això que és tan dura i coriàcia. Solen caure quan la canya ha acabat de créixer. També són un element important per la determinació d'espècies i solen ésser molt decoratives.
[edita] La flor
Es tracta més aviat d'una inflorescència ja que les flors estan agrupades en espigues com la majoria de gramínies. La floració en els bambús no té cap interès estètic, al contrari: quan la floració és important la planta pateix, les fulles groguegen i cauen. La floració és un enigma per resoldre. La majoria dels bambús no floreixen cada any, una gran part d'espècies poden tardar dècades, moltes altres fins a més de 100 anys. La floració d'un bambú pot ésser individual, és a dir, en alguna planta de l'espècie o varietat florint alguna branca o canya sencera o tota la planta, donant grana o no. I un altre tipus de floració és la col·lectiva, en la qual floreixen totes les plantes d'aquella espècie o varietat sense tenir en compte el lloc geogràfic, ni l'estació. Aquest tipus de floració pot durar anys, i el bambú sól morir-se deixant grana.
[edita] Gèneres
Arundinaria, Bambusa, Chimonobambusa, Chusquea, Dendrocalamus, Fargesia, Guadua, Hibanobambusa, Hymalayacalamus, Otatea, Phyllostachys, Pleioblastus, Pseudosasa, Sasa, Semiarundianaria, Shibataea, Sinoambusa, etc.
[edita] Utilitats
Per les carectirístiques mecàniques, fisques (tan sols igualades per la fibra de carboni o grafit a partir de 1940), biològiques i facilitat de manipulació, el bambú és utilitzat des dels inicis de la humanitat. Al Vietmam, per exemple, se l'anomena Germà, les construccions rurals tradicionals són de bambú, dorm en llits de bambú, menja bambú en tasses de bambú amb bastonets de bambú, Pinta bambú amb pinzells de bambú en paper de bambú; Van guanyar la guerra als francesos i als americans, en part gràcies al bambú, que era utilitzat tant per a la construcció d'armes, trampes, presons, tortures, com per a la reconstrucció de ponts, hospitals. Actualment la policía anti-avalots com a defensa utilitza bastons de bambú.
[edita] Temes relacionats
- Botànica
- Ecologia
- Desembolupament
- Cooperació
- Bio-arquitectura
[edita] Enllaços externs
- Utilitats de la canya
- Web en català
- Web en francés
- Web en Portugues (Brasil)
- Web en japonés
- The American Bamboo Society
- Xarxa internacional del Bambú i el Ratan (INBAR)
[edita] Bibliografia de referència
- The Book of Bamboo, de David Farrelly, 1996 ed. Thames and Hudson ISBN 0-500-27911-X
- The Bamboos of de world: Annotated Nomenclature and Literature of the Syecies and the Higher and Lower Taxa de D. Ohmberger, Elsevier 1999 ISBN 0444500200
- Bambúes de Yves Crouzet, fotos Paul Starosta, 1998 ed. Tashen ISBN 3-8228-8034-5
- Bambous de Simon Crouzet i Olivier Colin, 2002 ed. Ulmer ISBN 2-84138-127-7
- IL31 Bambus-Bamboo ISBN 3-7828-2031-2
- Maisons de Bambou de Géry Langlais, 2002 ed. Hazan ISBN 2-85025-829-6

