Buenos Aires
De Viquipèdia
|
Ciudad de Buenos Aires |
|
|---|---|
| Mapa | Escut |
| (En detall) | |
| Bandera | |
| (En detall) | |
| País | Argentina |
| Fundacions | 1536 y 1580 |
| Superfície: | |
| - Total | 203 km² |
| - Barris | 48 |
| Població: | |
| - Total | 2.776.138 (2001) |
| - Àrea metropolitana | 12.046.799 (2001) |
| - Densitat | 13.679,6/km² |
| - Analfabetisme | 0,45% |
| Gentilici | porteño, -a |
| Fus horari | UTC-3 |
| Cap de Govern | Jorge Telerman |
| Pàgina web | buenosaires.gov.ar |
Buenos Aires és la capital de l'Argentina i n'és la ciutat i el port més important; és alhora una de les ciutats més grans de l'Amèrica del Sud. La ciutat pròpiament dita té una extensió de 202 km2 i una població de 2.995.397 segons el cens del 2001, amb més de 12 milions d'habitants a l'àrea metropolitana del Gran Buenos Aires. Està situada a la riba meridional del riu de la Plata, al litoral sud-oriental de l'Amèrica del Sud (Montevideo, la capital de l'Uruguai, se situa a l'altra banda del riu), a 34º 36' de latitud i 58º 26' de longitud, i es divideix en 48 barris.
La població de Buenos Aires està formada essencialment per argentins d'ascendència espanyola i Italiana, tot i que hi ha nombroses comunitats d'origen àrab, jueu, armeni, xinès i coreà. La majoria dels habitants són catòlics, i l'idioma predominant és l'espanyol.
Buenos Aires és la capital federal de l' Argentina i té un estatus autònom segons la constitució de 1994 (abans, l'alcalde era elegit directament pel President de la República). Els suburbis localitzats dins el Gran Buenos Aires pertanyen a la província de Buenos Aires, però la ciutat autònoma de Buenos Aires no.
Taula de continguts |
[edita] Economia i transports
Buenos Aires és el centre financer, industrial, comercial i social de l'Argentina. El seu port és un dels que tenen més tràfic del món; rius navegables el connecten amb el nord-est del país, el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai. De resultes d'això, funciona com a centre de distribució per a una extensa àrea de la regió sud-oriental del continent.
Els habitants de Buenos Aires són coneguts com a porteños (gent del port), cosa que testimonia la rellevància històrica del port en el desenvolupament de la nació.
A l'oest de Buenos Aires hi ha la Pampa, la regió argentina més productiva. A la ciutat i la seva rodalia s'hi processen o s'hi manufacturen els productes resultants: carn, llet, cereals, tabac, llana i pells. Altres indústries importants són l'automobilística, petroliera (refineries), metal·lúrgica, de maquinària, tèxtil, química, paperera i de la moda.
L'aeroport internacional de Buenos Aires, o Aeroport Internacional Ministro Pistarini, està situat al suburbi d'Ezeiza i sovint és anomenat simplement "Aeropuerto Internacional de Ezeiza", o tan sols "Ezeiza". L'aeroport anomenat Aeroparque Jorge Newbery està situat dins els límits de la ciutat i està dedicat als vols interiors.
La ciutat disposa d'una extensa xarxa d'autobusos (anomenats colectivos) amb més de 180 línies que uneixen Buenos Aires amb les localitats metropolitanes. La xarxa de metro (l'anomenat subte) té cinc línies que connecten amb les estacions de trens i autobusos.
[edita] Història
El mariner espanyol Juan Díaz de Solís va descobrir el riu de la Plata el 1516, però va morir en l'atac de la població indígena a la seva expedició.
La ciutat fou fundada primerament com a Santa María del Buen Ayre el 2 de febrer de 1536 per una expedició espanyola a la recerca d'or, sota el comandament de Pedro de Mendoza. El nom el va escollir el capellà de Mendoza, que era un devot fervent de la Mare de Déu de Bonària, a Càller (Sardenya). La ciutat de Mendoza estava situada a l'actual barri de San Telmo (al sud del que avui dia és el centre urbà).
Més atacs de la població indígena van obligar els fundadors a fugir de la ciutat, que el 1541 fou abandonada. El segon establiment (ara ja definitiu) va ser obra de Juan de Garay el 1580, tot baixant pel riu Paranà des d'Asunción.
Des del seu origen l'èxit de Buenos Aires depenia del comerç. L'administració espanyola dels segles XVII i XVIII insistia que tot el comerç d'Europa passés inicialment per Lima (Perú), per tal de controlar-ne la recaptació de taxes. Aquesta decisió extravagant va frustrar els comerciants de Buenos Aires, on es va desenvolupar una pròspera indústria del contraban. Això va fer que els porteños covessin un fort ressentiment cap a les autoritats espanyoles.
Conscient del problema, Carles III va anar aixecant progressivament les restriccions contra el comerç, i finalment va declarar Buenos Aires port franc a la fi del segle XVIII. Aquestes accions per aplacar els ànims no van tenir l'efecte desitjat, i els porteños cada vegada desitjaven més independitzar-se d'Espanya. Finalment, el 25 de maig del 1810, mentre a la metròpoli s'esdevenia la Guerra del Francès i després d'una setmana de discussions majoritàriament pacífiques, els ciutadans criolls de Buenos Aires van aconseguir expulsar el Virrei espanyol i van establir un govern provincial (actualment aquesta data és celebrada com a diada nacional). El 9 de juliol de 1816 un congrés reunit a Tucumán va declarar la independència d'Espanya, que no la va reconèixer oficialment fins a 1862.
La construcció del ferrocarril al segle XIX no va fer més que incrementar el poder econòmic de Buenos Aires, ja que facilitava l'arribada de les matèries primeres per a la indústria. Cap als anys 1920 Buenos Aires fou una destinació favorita per als immigrants d'Europa, i al voltant de les àrees industrials de la ciutat van començar a créixer-hi grans barris de barraques que comportaren importants problemes socials.
Al mateix temps, Buenos Aires era una ciutat multicultural que es podia equiparar a les capitals europees.
Una agressiva campanya d'eliminació dels suburbis, combinada amb el desenvolupament d'un sistema de transport eficient als anys 1970 i 1980, va alleujar molts dels problemes de creixement de la ciutat.
Des dels anys 1970 Argentina i Buenos Aires s'han fet famosos pels desapareguts, els records dels quals (cartells, fotografies) es poden veure a la Plaza de Mayo, prop de la Casa Rosada, on solien protestar les mares d'aquests desapareguts (les madres de la Plaza de Mayo).
A Buenos Aires van tenir lloc els Jocs Panamericans, que començaven el 25 de febrer de 1951, igual com també els campionats mundials de bàsquet de 1950 i 1990 i la copa del món de futbol de 1978 (Argentina en va guanyar la final el 25 de juny de 1978, quan va derrotar els Països Baixos per 3-1).
El 17 de març de 1992 va explotar una bomba a l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires que va fer 29 morts i 242 ferits. Una altra explosió, el 18 de juliol de 1994, va destruir l'edifici AMIA on s'hi hostatjaven diverses associacions jueves, que va fer 96 morts i bastants més ferits.
[edita] Cultura
[edita] Immigració i variants lingüístiques
Al començament del segle XX, l'Argentina va absorbir milions d'immigrants, molts dels quals provinents d'Itàlia i Espanya. L'adopció de l'espanyol per part de la comunitat italiana va ser gradual. La barreja d'italià i espanyol es va anomenar cocoliche; amb el temps va caure en desús, i avui dia sobreviu en algunes frases, normalment pronunciades en to còmic.
L'argot lunfardo es va originar entre la població reclusa i es va anar escampant entre tots els porteños . El lunfardo usa mots de diversos dialectes italians, sobretot sicilians, i solucions enginyoses com ara la inversió de síl·labes dins la paraula (fenomen conegut com el vesre). El lunfardo és usat pels porteños sobretot en situacions informals.
[edita] El tango
Molts immigrants van arribar a Buenos Aires sense la família, cosa que va comportar un significatiu fenomen de prostitució que es va iniciar pels volts de 1890. El seu producte més rellevant és el tango, que es va originar als bordells però més endavant va ampliar el seu públic. El 1902, el Teatro Óperas va començar a organitzar ballades de tangos. A la dècada dels anys 1920, el tango fou adoptat per l'alta societat parisenca i des d'allà es va estendre arreu del món.
L'estil de la música de tango de Buenos Aires va anar evolucionant cap a un gènere molt elaborat. En la seva època d'or, hi van destacar els compositors Aníbal Troilo i Juan D'Arienzo, i cantants com Carlos Gardel i Edmundo Rivero.
Buenos Aires celebra cada any el "Dia del Tango" l'11 de desembre.
A San Telmo, cada diumenge hi ha representacions de tango pel carrer i a la plaça Dorrego s'hi fa un mercat d'antiguitats relacionades amb aquest gènere musical.
[edita] Miscel·lània
El Teatro Colón és un dels teatres d'òpera més coneguts del món.
Buenos Aires fou la ciutat natal de Jorge Luis Borges, Ernesto Sábato i Julio Cortázar (que va emigrar a França).
De la Universitat de Buenos Aires han sortit diversos Premis Nobel.
Buenos Aires va ser la seu del Gran Premi de l'Argentina de Fórmula U durant vint anys no consecutius, el primer cop el 1953 i l'últim el 1998.
[edita] Monuments i llocs d'interès
- Centre
- La Plaza de Mayo, on hi ha el Cabildo Histórico (antic palau dels virreis espanyols, conté el Museo Nacional del Cabildo), la Casa Rosada (palau del Govern), la Catedral metropolitana i el Palacio Municipal (Ajuntament)
- Congreso Nacional, antic edifici del Congrés, acull l'Academia Nacional de la Historia
- Puente de la Mujer, dissenyat per Santiago Calatrava
- Puerto Madero, barri de nova construcció situat vora el riu, amb moderns gratacels
- Manzana de las Luces, antiga seu de la Universitat
- L'Obelisc (1936), a la cruïlla de les avingudes 9 de Julio i Corrientes
- Reserva Ecológica Costanera Sur, de 360 hectàrees, vora el riu de la Plata
- Teatro Colón (1908), teatre de l'òpera
- Barri Nord
- Biblioteca Nacional
- Cementerio de La Recoleta, cementiri monumental on hi ha enterrats Eva Perón i Adolfo Bioy Casares, entre d'altres
- MALBA (Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires)
- Museo Nacional de Bellas Artes
- Plaza Francia
- Barri de Palermo
- Parque Tres de Febrero, conté el Jardín Japonés (un dels més grans del món en el seu estil) i el Planetario Galileo Galilei, obra de 1966
- Jardín Botánico (1908)
- Barri de La Boca
- Caminito (carrer típic, veritable museu a l'aire lliure)
- Cancha de Boca (l'estadi de futbol del Boca Juniors)
- Museo Histórico Nacional, situat dins el Parque Lezama
- Barri de Mataderos
- Feria de Mataderos, fira d'artesania i tradicions argentines, els diumenges i festius al Mercado Nacional de Hacienda
- Barri de San Telmo
- La Casa Mínima
- Plaza Dorrego, amb actuacions de tango i mercat d'antiguitats
- Museo Nacional de Arte Decorativo
[edita] Futbol
El futbol és una passió per als argentins. La ciutat té molts equips que juguen a la primera divisió de la lliga. És famosa la rivalitat entre el River Plate i el Boca Juniors, considerats uns dels millors equips dels món.
Diego Armando Maradona, que ha estat considerat un dels millors jugadors del món, va començar la seva carrera a l'Argentinos Juniors i més tard va jugar al Boca Juniors (també va jugar a la selecció nacional i a diversos clubs europeus, entre els quals el Nàpols i el Futbol Club Barcelona).
[edita] Enllaços externs
- Govern de la ciutat de Buenos Aires
- Turisme de Buenos Aires
- BuenosAires.com - Medio turístico online de Buenos Aires
- Casal de Catalunya de Buenos Aires
- Diaris on-line

