Aïda
De Viquipèdia
Aïda és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi escrita a partir d'un llibret italià d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l'egiptòleg francès Auguste Mariette. Va ser el resultat d'un encàrrec d'Ismail Pasha, governador d'Egipte, a Verdi per 150.000 de francs. Tot i que havia de ser estrenada el gener del 1871, el públic no va poder-la veure per primera vegada fins el 24 de desembre d’aquell mateix any a la Khedivial Opera House del Caire. La Guerra Franco-Prussiana va ser la causa d’aquest ajornament. Aïda va ser rebuda amb una gran acceptació pel públic i, de fet, continua essent un clàssic dels repertoris operístics.
[edita] Personatges
- Aïda, una princesa etíop (soprano)
- El rei d’Egipte (baix)
- Amneris, filla del rei (mezzosoprano / contralt)
- Radames, capità de la guàrdia (tenor)
- Amonasro, rei d'Etiòpia (baríton)
- Ramfis, gran sacerdot (baix)
- Un missatger (tenor)
- Veu d’una gran sacerdotessa (soprano)
- Sacerdots, sacerdotesses, ministres, capitans, soldats, oficials, etíops, esclaus i presoners, egipcis, animals (cors i extres)
[edita] Argument
Aïda, una princesa etíop, és capturada i duta com a esclava a Egipte. Un comandament militar, Radames, es debat entre el seu amor per ella i la seva lleialtat al faraó. Per complicar la trama, la filla del faraó, Amneris, està enamorada d'ell, que no la correspon.
| Òperes de Giuseppe Verdi Oberto, Conte di San Bonifacio (1839) | Un Giorno di Regno (1840) | Nabucco (1842) | I Lombardi (1843) | Ernani (1844) | I due Foscari (1844) | Giovanna d'Arco (1845) | Alzira (1845) | Attila (1846) | Macbeth (1847) | I Masnadieri (1847) | Il corsaro (1848) | La battaglia di Legnano (1849) | Luisa Miller (1849) | Stiffelio (1850) | Rigoletto (1851) | Il trovatore (1853) | La Traviata (1853) | I vespri siciliani (1855) | Simon Boccanegra (1857) | Un ballo in maschera (1859) | La forza del destino (1862) | Don Carlos (1867) | Aïda (1871) | Otello (1887) | Falstaff (1893) |

