Eduard VII del Regne Unit

De Viquipèdia

El rei Eduard VII del Regne Unit.
Ampliar
El rei Eduard VII del Regne Unit.

Eduard VII del Regne Unit (Londres 1841 - 1910). Rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda (1901-1910), Emperador de l'Índia (1901-1911), i Rei dels Dominis Britànics d'Ultramar (1901-1911). Rei de la casa de Saxònia-Coburg Gotha que dirigí els destins del Regne Unit de 1901 a 1917. El seu període de govern es conegut com la època eduardina i fou el príncep de Gal·les que més temps ostenta aquest títol.

Taula de continguts

[edita] Naixement i educació

Primer fill varó de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha, nasqué al Palau de Buckingham el 9 de novembre de 1841. Victòria era néta del rei Jordi III del Regne Unit i neboda del rei Jordi IV del Regne Unit, filla del duc de Kent, el príncep Eduard de Kent i de la princesa Victòria de Saxònia-Coburg-Saafeld filla del duc de Saxònia-Coburg-Saafeld. El seu padrí fou el rei Frederic Guillem IV de Prússia i en família seria conegut amb el nom de Bertie.

Com a fill d'una reina britànica rebé immediatament els títols de Duc de Cornualles i de Rothesay. El 8 de desembre de 1841 rebé el Principat de Gal·les. A part dels títols anglesos, seguí portant el títol de "príncep de Saxònia-Coburg Gotha" i el de "duc a Saxònia" que els rebé de la branca paterna, únicament l'any 1863 renuncià als drets sobre el tron de Saxònia-Coburg Gotha en favor del seu germà el príncep Alfred. L'any 1853 rebé l'Ordre de la Garratera.

Rebé una educació extremadament estricta, malgrat que a diferència de la seva germana la princesa reial Victòria fou un estudiant sense motivació i poc intel·ligent, altres tutors han destacat d'ell el seu talent per la sociabilitat, el tacte o el bon humor. També rebé educació castrense.

[edita] Casament i fills

La família del rei Eduard VII a Sandringham, d'esquerra a dreta: el duc de Clarence, la reina Maud de Noruega, la reina Alexandra, el rei Eduard VII, la princesa reial Lluïsa duquessa de Fife, el rei Jordi V i la princesa Victòria
Ampliar
La família del rei Eduard VII a Sandringham, d'esquerra a dreta: el duc de Clarence, la reina Maud de Noruega, la reina Alexandra, el rei Eduard VII, la princesa reial Lluïsa duquessa de Fife, el rei Jordi V i la princesa Victòria

L'any 1861 mor el príncep consort i la reina Victòria immediament concerta el casament del seu hereu amb la princesa Alexandra de Dinamarca, filla del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. El casament tingué lloc a la Capella de sant Jordi de Windsor. La recent parella s'establí a Malborough House a Londres i compraren la residència campestre de Sandringham a Norfolk. La parella tingué cinc fills:

  • SAR la princesa reial Lluïsa del Regne Unit, duquessa de Fife, nascuda a Londres el 1867 i morta a Londres el 1931. Es casà el 1889 amb lord Alexandre Duff.
  • SAR la princesa Victòria nascuda a Londres el 1868 i morta el 1935 a Londres.
  • SM la reina Maud de Noruega, nascuda a Londres el 1869 i morta a Londres el 1938. Es casà el 1896 amb el príncep Cristià de Dinamarca posterioment elegit rei Haakon VII de Noruega.

[edita] Oncle d'Europa

Al llarg dels anys, i si la seva mare, Victòria I del Regne Unit i el seu sogre Cristià IX de Dinamarca eren els avis d'Europa, ell es convertí en l'oncle d'Europa. Era oncle directe del tsar Nicolau II de Rússia i de la tsarina Alexandre F'dorova per vies diferents, del rei de Prússia i emperador d'Alemanya Guillem II de Prússia, del rei de Dinamarca Frederic VIII de Dinamarca, de la reina de Grècia Sofia de Grècia, de la reina d'Espanya Victòria Eugènia de Battenberg, de la princesa hereva de Suècia Margarida de Connaught i finalment del rei Olav V de Noruega.

A part era oncle, germà, cosí o cunyat d'un gran nombre de prínceps, gran ducs i ducs de l'Imperi Alemany de les cases de Hannover, Saxònia-Coburg Gotha, Hessen-Darmstadt, Hessen-Kassel, Baden o Schleswig-Holstein.

[edita] Cap d'estat

L'any 1901 després de la mort de la seva mare es convertí en el rei Eduard VII del Regne Unit i la seva esposa en la reina Alexandre, era el segon príncep de Gal·les que arribava en tron amb més anys (concretament 59, el rei Guillem IV ho féu amb 64) i el príncep de Gal·les que més anys havia portat aquest títol.

Durant el seu regnat desenvolupà una important presència exterior a través de viatges oficials, per exemple a París, on firmà l'Entesa francobritànica l'any 1903. També tingué un paper destecat en temes militars i de marina.

Al llarg de la seva vida el rei Eduard desenvolupà enormement les finances de la casa reial britànica situant-la com una de les més riques del moment (just després de la belga, la russa i l'austriaca). S'envoltà de moltes persones d'origen jueu i relacionades amb el món de la banca: els Rotschild.

L'any 1910 morí a Londres d'una bronquitis agreujada per un atac de cor que li provocà la mort.