Empremta digital (informàtica)

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

VP:LE

L'empremta digital és una eina per tal de defensar els drets d'autor i combatre la pirateria que consisteix en introduir una sèrie de bits imperceptibles sobre un producte de suport electrònic (CD-ROM,DVD,...) de manera que es puguin detectar les copies il·legals.


[edita] TIPUS DE PROTECCIONS

En els últims anys, degut a l'ús d'Internet, i sobretot amb els programes P2P, ha succeït que milions d'usuaris usessin la xarxa per tal de compartir material audiovisual entre ells. El problema, és que aquest material pot contenir un copyright o drets d'autor que fan que aquest intercanvi resulti il·legal. D'aquesta manera sorgeixen dues possibilitats per tal d'impedir-ho: la protecció a priori i la protecció a posteriori. La primera consisteix en impedir que el client pugui realitzar una copia del material, mentre que la segona consisteix en detectar dites copies. Existeix la convicció a la comunitat científica que la protecció a priori, a la llarga, és vulnerable ja que es pot donar amb l'algorisme de protecció i per tant anul·lar-lo, de manera que en els últims anys s'ha començat a pensar en la protecció a posteriori com a eina eficient per combatre la pirateria. Aquesta consisteix en insertar un conjunt de bits (marques d'aigua) en els continguts del producte de suport electrònic que es vol protegir sense que això es noti en el resultat final. Si dites marques contenen informació del comprador, això ens permet identificar-lo i per tant detectar el responsable de la copia il·legal. Quan ens trobem en aquest cas parlem d'empremta digital (fingerprinting).


[edita] EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Les possibilitats d'usar el mecanisme d'empremta digital es classifiquen en tres grups que han aparegut al llarg del temps: simètric, asimètric i anònim.

  • Simètric : Aquest és el concepte clàssic d'empremta digital proposat per N. R. Wagner en un article al 1983. Consisteix en que només el venedor intervé en el procés de marcat per tal d'identificar al comprador a partir de la copia marcada. Aquest mètode te l'inconvenient que deixa al comprador desprotegit, ja que pot ser acusat injustament de distribució il·legal si el venedor dóna una copia a un altre comprador amb la mateixa marca.
  • Asimètric : En el procés del marcat intervenen tant el comprador com el venedor per tal d'evitar el frau abans mencionat. En aquest cas el venedor pot identificar al comprador a partir de la marca incrustada però no la pot generar sense ell. El problema d'aquest mètode es que el venedor coneix la identitat del comprador amb lo qual es vulnera l'anonimat d'aquest. Per tal de resoldre això sorgeix el mecanisme d'empremta digital anònim.
  • Anònim: En aquest cas, en el procés de marcat ha d'intervenir una tercera part de confiança que conegui realment la identitat del comprador. D'aquesta manera el venedor desconeix tant la marca com la identitat del comprador, però es capaç d'identificar-lo en cas de redistribució il·legal.

[edita] CONSIDERACIONS

  • A l'usar tècniques de marques d'aigua s'ha de tenir en compte que tant la posició on insertar la marca com l'algorisme usat per fer-ho dependran del tipus de fitxer que es vol protegir (vídeo, àudio, imatge, software ...).
  • També s'ha de tenir en compte que el producte no ha de patir la inclusió de la marca, i aquesta ha de ser prou robusta com per a mantenir-se en cas de modificació d'aquest, com per exemple, si es marca una fotografia, al editar-la canviant el contrast o la saturació, ha de mantenir la marca.
  • Finalment s'han de preveure possibles atacs confabuladors entre varis compradors que, comparant les seves copies bit a bit, poden arribar a generar una nova marca a partir de les que tenen ells. D'aquesta manera un bon esquema d'empremta digital ha de disposar d'un algorisme que sigui capaç, en un temps raonable, d'identificar aquests confabuladors.