Taula də símbul matemàtich
From Wikipedia
| Nota: Vün u plüü Wikipediis·c i-è drée, al mumeent, a lawurá deent cheest artícul-chí. Al è pussibil, dunca, che sa pöda truvá-gh deent di difett da cuntegnüü u da furma. Per piasé, prima da fá sü di graant mudificazziun u remplazzameent, tulée cuntatt cuj darée cuntribüduur, síes cunt un messacc a i respetiif pàgin da discüssiun, síes a la pàgina da discüssiun dal artícul par pudé cu·urdiná la redazziun. |
Dialett: koiné etimològica; ortografia: də vess revedüda e curegiüda
In matemàtica, di símbul hinn ütilizaa de spess ind i fòrmül e i proposiziun. La taula seguent ne reporta una lista. Per ogni símbol a hinn precisaa el nom, la parnúnzia e la branca di matemàtich in la qual el è generalment ütilizaa. Una definiziun informal e di esempi a sigüten.
NB: anmò en català: conjunt, producte, afegit, sostregut
| Símbol | Nom | Signíficaa | Esempi |
|---|---|---|---|
| Parnúnzia | |||
| Branca | |||
![]() |
Implicaziun lògica | signífica « si A l'è vera, alura B l'è vera» e, de manera equivalent, « si B l'è falsa, alura A l'è falsa» (si A l'è falsa, se poeu dir nient de B).Di voeult, se doeuvra in scambi de ![]() |
l'è vera (però l'è falsa (perchè anca x=-2 l'è una solüziun). |
| « ímplica » o « si... alura » | |||
| Lògica | |||
![]() |
Equivalenza lògica | signífica : « A l'è vera si B l'è vera e A l'è falsa si B l'è falsa ». |
![]() |
| « si e dumà si » o « l'è equivalent a » | |||
| Lògica | |||
![]() |
Congiunziun lògica | l'è vera quand A e B hinn veri e l'è falsa altrament. |
, quand n l'è un intreegh natüraal |
| « e » | |||
| Lògica | |||
![]() |
Desgiunziun lògica | l'è vera quand A o B (o tuti dò) hinn veri e falsa quand tuti dò hinn falsi. |
, quand n l'è un intreegh natüraal |
| « o » | |||
| Lògica | |||
![]() |
Negaziun lògica | l'è vera quand A l'è falsa e falsa quand A l'è vera |
![]() ![]() |
| « no » | |||
| Lògica | |||
![]() |
Quantificadur üniversal | signífica : « P(x) l'è vera per ogni x ». |
![]() |
| « Per tucc», « per ogni » | |||
| Lògica | |||
![]() |
Quantificadur esistenzial | signífica : « l'esist almanch un x tal che P(x) la sia vera » |
(5 l'è de fatt la resposta) |
| «l'esist almanch un ... tal che » | |||
| Lògica | |||
![]() |
Quantificadur d'ünicitaa | signífica : « l'esist esattament un x tal che P(x) la sia vera » |
(5 l'è de fatt la resposta) |
| «l'esist esattament un ... tal che » | |||
| Lògica | |||
![]() |
uguaglianza??? | x = y signífica : « x e y índichen el medésim uget/obget??? matemàtic » | 1 + 2 = 6 - 3 |
| « l'è istess » | |||
| tuti i branch | |||
![]() |
desuguaglianza??? | signífica : « x e y indichen nò l'istess uget/obget??? matemàtic » |
![]() |
| « l'è nò l'istess de » « l'è different de » | |||
| tuti i branch | |||
: =![]() |
Definiziun | x: = y signífica : « x l'è definii in tant che un altru nom de y » signífica : « P l'è definii in tant che lògicament equivalent a Q » |
(cosinus hiperbòlic) (O exclusif) |
| « l'è definii in tant che » | |||
| pocch ütilizaa | |||
| {,} | Conjunt??? definii analíticament | {a,b,c} el cata foeura el conjunt??? del qual i element hinn a, b, e c | (conjunt??? di inter natürai) |
| « El conjunt??? di ... » | |||
| Teoria di conjunt??? | |||
| { / } {;} {} |
Conjunt??? definii sintéticament | {x / P(x)},
el cata foeura el conjunt??? de tucc i x che verífichen P(x). |
![]() |
| « el conjunt??? de tucc i ... che verifíchen... » | |||
| Teoria di conjunt??? | |||
![]() {} |
Conjunt??? voeud | {} e índichen
el conjunt??? voeud, el conjunt??? che l'ha nò element. |
![]() |
| « Conjunt??? voeud » | |||
| Teoria di conjunt??? | |||
![]() ![]() |
Apartenenza (o nò) a un conjunt??? | signífica : « a l'è un element del conjunt??? S » signífica : « a l'è nò un element de S » |
![]() ![]() |
| « aparten a », « l'è un element de », « l'è in ». « aparten nò a », « l'è nò un element de », « l'è nò in» |
|||
| Teoria di conjunt??? | |||
![]() ![]() |
Subconjunt??? | signífica : « ogni element de A l'è anca un
element de B » |
![]() ![]() |
| « l'è un subconjunt??? (una part) de ... », « l'è contenuu en... » | |||
| Teoria di conjunt??? | |||
![]() |
Subconjunt??? stregg, part stregia | signífica e (o e quand representa l'inclusiun in sens ampi). |
![]() |
| « l'è un subconjunt??? stregg de ... », « l'è stregiament inclos in... » | |||
| Teoria di conjunt??? | |||
![]() |
Üniun | índica el conjunt??? che conten tucc i element de A e de B e dumà chi-lí. |
![]() |
| « Üniun de ... e de ... », « ... üniun ... » | |||
| Teoria di conjunt??? | |||
![]() |
Intersecziun | índica el conjunt??? di element che apartègnen sia a A sia a B, i.e. i element che i conjunt??? A e B han in cumün. |
![]() |
| « Intersecziun de ... e de ... » | |||
| Teoria di conjunt??? | |||
![]() |
Diferenza | índica el conjunt??? de tucc i element de A che apartègnen nò a B |
![]() |
| « differenza de ... e ... », « ... manch ... » | |||
| Teoria di conjunt??? | |||
| () [] {} |
Funziun aplicaziun; | f(x) índica l'imàgin de l'element x a travers de la funziun f |
Si f l'è definida mediant f(x): = x2, alura f(3) = 32 = 9 (8/4)/2 = 2/2 = 1, però 8/(4/2) = 8/2 = 4 |
| « de » | |||
| tuti i branch | |||
![]() |
Funziun | signífica che la funziun va de X in Y, o che ha per conjunt??? de definiziun X e per conjunt??? d'ariv Y, o ha domini X e codomini Y. |
Cunsideremm la funziun definida mediant f(x): = x2 |
| « de ... a », « de ... in », « de ... sora ... » | |||
| tuti i branch | |||
![]() |
Funziun | signífica che la variàbil x ha per imàgin f(x) |
In scambi de scriv che f l'è definida a travers de f(x) = x2, pudem scriv anca ![]() |
| « a l'è mandaa sora », « a l'ha per imàgin» | |||
| tuti i branch | |||
![]() |
Conjunt??? di inter natürai | representa ![]() |
![]() |
| « N » | |||
| Númer | |||
![]() |
Conjunt??? di inter relativ | representa ![]() |
![]() |
| « Z » | |||
| Númer | |||
![]() |
Conjunt??? di númer razionai | representa ![]() |
![]() ![]() |
| « Q » | |||
| Númer | |||
![]() |
Conjunt??? di númer real | representa el conjunt??? di límit di sequenz de Cauchy de ![]() |
![]() (i l'è el númer cumpless??? tal che e2 = − 1) |
| « R » | |||
| Númer | |||
![]() |
Conjunt??? di númer compless | representa ![]() |
![]() |
| « C » | |||
| Númer | |||
![]() ![]() |
Relaziun d'òrdin | x < y signífica che x l'è stregiament minor de y. x > y signífica che x l'è stregiament superior a y. |
![]() |
| « l'è stregiament inferiur a », « l'è stregiament superiur a » | |||
| Relaziun d'òrdin | |||
![]() ![]() |
Relaziun d'òrdin | signífica che x l'è inferiur o istess a y. signífica che x l'è magiur o istess a y. |
![]() |
| « l'è inferiur a», « l'è inferiur o istess a »; « l'è superiur a », « l'è superiur o istess a » | |||
| Relaziun d'òrdin | |||
![]() |
Adiziun | 4 + 6 = 10 signífica che si quatru l'è afegit??? a ses, alura la soma o el resültat l'è istess che des. | 43 + 65 = 108 2 + 7 = 9 |
| « e » | |||
| Aritmética | |||
![]() |
Subtracziun | 9 - 4 = 5 signífica che si quatru l'è sostregut??? de noeuv, alura el resültaa l'è istess che 5. El segn manch el poeu anca vess metuu immédiatament a la sinistra d'un númer per rénd-ul negativ. Per esempi, 5 + (-3) = 2 signífica che si cinch e el númer negativ manch trii hinn-a-staa afegits???, alura el resültaa l'è istess che duu. | 87 - 36 = 51 |
| « menys » | |||
| Aritmética | |||
o ![]() |
Mültiplicaziun | 3 × 2 = 6 signífica che si trii l'è mültiplicaa per duu, alura el resültaa l'è istess che ses. | 23 × 11 = 253 |
| « per » | |||
| Aritmética | |||
| / o : | Divisiun | 9 : 4 = 2 signífica che noeuv dividuu per quatru l'è istess che duu. | 101: 4 = 25 |
| « dividuu per » | |||
| Aritmética | |||
![]() |
fracziun | representa la fracziun noeuv quart. / el poeu vess anca ütilizaa per representar la divisiun. |
![]() |
| « sora » | |||
| Aritmética Númer | |||
![]() |
Aprossimaziun | a manch de 10-2 signífica che un valur aprossimaa de e a manch de 10-2 l'è 2,718. |
a manch de 10-7 . |
| « aprossimadament l'istess che » | |||
| Númer real | |||
![]() |
Radis quadrada | representa el númer real positiv el quadraa del qual l'è istess che x. |
![]() ![]() |
| « Radis quadrada de ... » | |||
| Númer | |||
![]() |
Infinit | e hinn di element de la recta real cumpletada. aparis ind i càlcül di límit. l'è un punt afegit??? al plan compless per rend-ul isomorf a una sfera (sfera de Riemann) |
![]() |
| « Infinit » | |||
| Númer | |||
![]() |
p | p l'è la rasun tra la mesüra de la circumferenza d'un cercle??? e el sò diàmetru. | l'è l'àrea d'un disc de radi r |
| « Pi » | |||
| Geometria euclidea | |||
![]() |
l'è la norma de l'element x. |
||
| « Norma de... » | |||
| Algebra linear Anàlisi funzional | |||
![]() |
Valur absoluu o mòdul d'un númer compless o cardinalitaa d'un conjunt??? | índica el valur absoluu de x (o el mòdul de x).| A | índica la cardinalitaa del conjunt??? A e representa, quand A l'è finit, el númer di element de A. |
![]() |
| « Valur absoluu » o « mòdul d'un númer compless » o « cardinalitaa d'un conjunt??? » | |||
| Númer o Teoria di conjunt??? | |||
![]() |
Soma (matemàtica) | signífica « soma di ak per k de 1 a n », e representa a1 + a2 + ... + an |
![]() = 12 + 22 + 32 + 42 = 30 |
| « Soma de ... per a ... de ... a ... » | |||
| aritmética | |||
![]() |
Producte??? | signífica « producte de ak per k de 1 a n », e representa : a1·a2·...·an |
![]() ![]() |
| « Producte de .. per a .. de .. a .. » | |||
| aritmética | |||
| ! | Factorial | n! signífica el producte ![]() |
![]() |
| « El factorial de n» | |||
| combinatòrica | |||
![]() |
Derivada | signífica « Derivada de f in x», e representa la inclinaziun de la tangent al gràfich de f in (x,f(x)). |
Si f(x) = x2, alura ![]() |
| « Derivada de ... in ...» | |||
| Anàlisi | |||
![]() |
Derivada parzial | Amb f = f(x1,x2....xn) signífica la derivada de f per respett a xe», cont i altri variabíl tegnudi constanti. |
Si f(x,y,z) = x2y + 3z, alura ![]() |
| « Derivada de ... in ...» | |||
| Anàlisi | |||
![]() |
Frontera | Con se cata foeura la frontera del conjunt??? A. |
Si , alura ![]() |
| « Frontera de ... » | |||
| Anàlisi Topologia
|
|||
![]() |
Integral | signífica « Integral de a a b de f de x dx », e representa l'àrea del domini delimitaa del gràfich de f, l'ass di absciss e i rect d'equaziun x = a e x = b signífica « integral de f de x dx, e representa una primitiva de f |
![]() ![]() |
| « Integral (de .. a ..) de .. d-.. » | |||
| Anàlisi |

signífica « si A l'è vera, alura B l'è vera» e, de manera equivalent, « si B l'è falsa, alura A l'è falsa» (si A l'è falsa, se poeu dir nient de B).
in scambi de
l'è vera (però
l'è falsa (perchè anca x=-2 l'è una solüziun).
signífica : « A l'è vera si B l'è vera e A l'è falsa si B l'è falsa ».

l'è vera quand A e B hinn veri e l'è falsa altrament.
, quand n l'è un 
l'è vera quand A o B (o tuti dò) hinn veri e falsa quand tuti dò hinn falsi.
, quand n l'è un 
l'è vera quand A l'è falsa e falsa quand A l'è vera


signífica : « P(x) l'è vera per ogni x ».

signífica : « l'esist almanch un x tal che P(x) la sia vera »
(5 l'è de fatt la resposta)
signífica : « l'esist esattament un x tal che P(x) la sia vera »
(5 l'è de fatt la resposta)
signífica : « x e y indichen nò l'istess uget/obget??? matemàtic »

signífica : « P l'è definii in tant che lògicament equivalent a Q »
(cosinus hiperbòlic)
(O exclusif)
(conjunt??? di inter natürai)




signífica : « a l'è un element del conjunt??? S »
signífica : « a l'è nò un element de S »



signífica : « ogni element de A l'è anca un
l'ha generalment l'istess significaa che
.

signífica
(o 

índica el conjunt??? che conten tucc i element de A e de B e dumà chi-lí.

índica el conjunt??? di element che apartègnen sia a A sia a B, i.e. i element che i conjunt??? A e B han in cumün.

índica el conjunt??? de tucc i element de A che apartègnen nò a B

signífica che la funziun va de X in Y, o che ha per conjunt??? de definiziun X e per conjunt??? d'ariv Y, o ha domini X e codomini Y.
definida mediant 
signífica che la variàbil x ha per imàgin 











representa el conjunt??? di 
(i l'è el númer cumpless??? tal che 







signífica che x l'è inferiur o istess a y.
signífica che x l'è magiur o istess a y.


o 

representa la fracziun noeuv quart. / el poeu vess anca ütilizaa per representar la divisiun.

a manch de 10-2 signífica che un valur aprossimaa de e a manch de 10-2 l'è 2,718.
a manch de 10-7 .
representa el númer real positiv el quadraa del qual l'è istess che x.


e
hinn di element de la recta real cumpletada. 

l'è l'àrea d'un disc de radi r
l'è la norma de l'element x.
índica el valur absoluu de x (o el mòdul de x).

signífica « soma di ak per k de 1 a n », e representa a1 + a2 + ... + an

signífica « producte de ak per k de 1 a n », e representa : a1·a2·...·an




signífica « Derivada de f in x», e representa la inclinaziun de la tangent al gràfich de f in (x,f(x)).

signífica la derivada de f per respett a xe», cont i altri variabíl tegnudi constanti.

se cata foeura la frontera del conjunt??? A.
, alura 

signífica « Integral de a a b de f de x dx », e representa l'àrea del domini delimitaa del gràfich de f, l'ass di absciss e i rect d'equaziun x = a e x = b
signífica « integral de f de x dx, e representa una primitiva de f


