Ekvacioj de Maxwell

El Vikipedio

La ekvacioj de Maxwell estas kvar ekvacioj kiu priskribas la konduton de elektraj kaj magnetaj kampoj. Ili estis eltrovitaj de James Clerk Maxwell en 1864. Konsekvence al la leĝo de Faraday pri magneta flukso kiu donas la laboron W de la magneta forto (de Lorentz/Laplace) ĝi influas elektran kondukton, kiu estas trairita de elektra fluo I.

W = I Delta Fi

Delta Fi estante la variado de la magnetika fluo kiu trairis la surfacon de la elektra kondukto.


\left\{
\begin{matrix}
  \nabla \cdot \mathbf E = {\rho}/{\epsilon_0} & \mathrm{(MG)}
\\
  \nabla \times \mathbf E = - {\partial \mathbf B}/{\partial t} & \mathrm{(MF)}
\\
  \nabla \cdot \mathbf B = 0 & \mathrm{(M\Phi)}
\\
  \nabla \times \mathbf B = \mu_0 \mathbf j + \varepsilon_0 \mu_0
  {\partial \mathbf E}/{\partial t} & \mathrm{(MA)}
\end{matrix}
\right.

aŭ se oni integras la ĉisuprajn ekvaciojn:


\oint_S \mathbf E \cdot d \mathbf a =\frac{1}{\varepsilon_0}\int_V\rho dV

\oint_C \mathbf E \cdot d \mathbf s =-\frac{\partial}{\partial t}\int_S\mathbf B \cdot d \mathbf a

\oint_S \mathbf B \cdot d \mathbf a =0

\oint_C \mathbf B \cdot d \mathbf s =\mu_0\int_S\mathbf j \cdot d \mathbf a +\varepsilon_0\mu_0\frac{\partial}{\partial t}\int_S\mathbf E \cdot d \mathbf a

[redaktu] Vidu ankaŭ