Milhòc
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Zea mays | |||||||||
| Classificacion classica | |||||||||
| Renhe | Plantae | ||||||||
| Division | Magnoliophyta | ||||||||
| Classa | Liliopsida | ||||||||
| Òrdre | Cyperales | ||||||||
| Familha | Poaceae | ||||||||
| Genre | Zea | ||||||||
| Nom binomial | |||||||||
| Zea mays L. |
|||||||||
| Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
|||||||||
Lo milhòc o lo milh o lo blat turc o lo blat d'Espanha o lo blat de Barbaria o lo blat roge o lo gròs blat o lo bigarran (tèrmes corrents), o atanben Zea mays (nom scientific), qu'ei ua planta dera familha des graminèes (bauca) que pòt mesurar sies mètres d'altitud, mès normaument non arribe as dus mètres. Es huelhes, mès granes e amples qu'era majoria des graminèes, entornegen era cana. Que hè flors masculines e femenines. Grani en cariopsi dispausadi en files. Cada fila pòt variar enter ueit e trenta grani. Lo milhòc qu'ei originari d'America, e siguec era basa alimentària des civilizacions precolombines de clima tropicau o subtropicau.

