Edat dera pèira
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
| Edats preïstoricas | ||||
| O | La Tène | Protoistòria | ||
| Hallstatt | ||||
| Edat del fèrre | ||||
| Bronze final | ||||
| Bronze mejan | ||||
| Bronze ancian | ||||
| Edat del bronze | ||||
| Calcolitic | ||||
| Neolitic | Preïstòria | |||
| Mesolitic / Epipal. | ||||
| P | Paleolitic superior | |||
| Paleolitic mejan | ||||
| Paleolitic inferior | ||||
| Paleolitic | ||||
| Edat de la pèira | ||||
Era Edat dera pèira (reg. Edat de la pèira) ei ua etapa dera Preïstòria. Ena Edat dera pèira i a dues epòques importantes: eth Paleolitic (que signifique pèira anciana) e eth Neolitic (que signifique pèira naua). Recentament se'n hè ua division mès precisa: Paleolitic, Mesolitic (format a partir pèira e entremig) e Neolitic. Era Edat dera pèira comencèc damb es prumèrs ominids deth genre Homo, dilhèu des des prumèrs que talhèren era pèira -entà quauqui uns er homo habilis- ara hè enter 1,9 e 1,6 milions d'ans. Ara Edat dera pèira li seguic era Edat deth bronze, qu'en tot depéner des zònes auec lòc enter eth 6000 e eth 2500 aC. Eth Paleolitic ei ra epòca des caçaires e des recollectors de frutes, pètges e canes, des umans nomades e dera utilizacion d'esturments hèti damb pèira e uassi. Es umans deth Paleolitic tanben comencèren a dar explicacions magiques a quauques causes que les succedien: tèmes coma era vida e era mòrt comencèren a èster explicadi pes bruèisos des tribus a trauèrs de rituaus.

